Guia per a l'acreditació dels programes de doctorat per a l’acreditació dels programes oficials...

GUIA PER A L’ACREDITACIÓ DELS PROGRAMES OFICIALS DE DOCTORAT

Gener de 2018

© Agència per a la Qualitat del Sistema

Universitari de Catalunya

C. dels Vergós, 36-42

08017 Barcelona

Guia aprovada per la Comissió d’Avaluació

Institucional i de Programes (CAIP) el l’11

de gener de 2018.

Redacció: Joan Bravo Pijoan, Concepción

Herruzo Fonayet, Josep Manel Torres Solà

Primera edició: gener de 2018

Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a

una llicència de Reconeixement-NoComercial-

SenseObresDerivades 3.0 de Creative Commons.

Se’n permet la reproducció, distribució i

comunicació pública sempre que se’n citi l’autor i

no se’n faci un ús comercial. La llicència completa

es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-

nd/3.0/es/legalcode.ca

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

Guia per a l’acreditació dels programes oficials de doctorat • 3

SUMARI

1. Introducció .......................................................................................................................... 5

1.1. Objectiu de la guia ......................................................................................................... 5

1.2. Context i marc referencial .............................................................................................. 6

2. El procés d’acreditació ...................................................................................................... 8

2.1. Les comissions d’avaluació ........................................................................................... 8

2.2. El procés d’acreditació ................................................................................................... 9

2.3 El procés de recurs ....................................................................................................... 12

2.4. Elaboració dels autoinformes ...................................................................................... 14

2.5. Criteris per a l’acreditació ............................................................................................ 17

3. Estàndards i criteris d’avaluació .................................................................................... 19

3.1. Qualitat del programa formatiu .................................................................................... 19

3.2. Pertinència de la informació pública ............................................................................ 22

3.3. Eficàcia del sistema de garantia interna de la qualitat ................................................ 26

3.4. Adequació del professorat ........................................................................................... 30

3.5. Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge ...................................................... 33

3.6. Qualitat dels resultats .................................................................................................. 35

4. Resultat de l’acreditació .................................................................................................. 40

4.1. Informe final ................................................................................................................. 40

4.2. Segells i certificats ....................................................................................................... 40

4.3. Efectes de l’acreditació ................................................................................................ 41

5. Seguiment i millora continuada ...................................................................................... 42

ANNEX I. Model d’autoinforme per a l’acreditació dels programes de doctorat ........... 43

ANNEX II. Definició dels indicadors per a l’acreditació dels programes de doctorat .. 49

ANNEX III. Procés de consulta amb els grups d’interès .................................................. 52


1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objectiu de la guia

En el nostre context, i en el marc de la presència reguladora de l’Estat, es pot afirmar que

l’acreditació pot ser entesa com un procés o un acte de caràcter administratiu que respon a

un mandat legal i que oficialitza o legalitza les credencials acadèmiques (títols) atorgades als

estudiants universitaris per les universitats.

Més enllà d’això, però, l’acreditació té com a objectiu assegurar a l’usuari que els

programes formatius oferts per les institucions universitàries reuneixen no tan sols els

requisits formals o d’índole administrativa regulats per l’autoritat, sinó que el «nivell

formatiu» assolit pels seus titulats correspon al certificat per la institució. A aquest

efecte, cal comprovar els següents aspectes pel que fa al programa d’estudis implantat:

Compleix els requisits legals establerts per l’autoritat competent (denominació del

títol, estructura, requisits i criteris d’accés, etc.).

La seva proposta acadèmica respon, en termes del perfil de competències establert,

a allò que s’explicita en el MECES d’acord amb el nivell del títol, i també a

l’actualització i la pertinència del coneixement disciplinari que el sustenta.

S’ha desenvolupat amb els recursos adequats de professorat, serveis de suport a

l’aprenentatge, infraestructures i recursos materials.

Les certificacions atorgades responen a procediments pertinents i adequats

d’avaluació dels assoliments dels estudiants, que posen de manifest el nivell de

qualitat exigit.

Les trajectòries acadèmiques de progrés i graduació, i també d’ocupabilitat, de les

persones doctorades es corresponen amb les característiques dels doctorands i amb

la potencialitat del context laboral.

Disposa d’uns mecanismes de garantia interna que asseguren una anàlisi periòdica

del procés formatiu orientada a la millora contínua de la formació dels seus

doctorands.

A partir d’aquí, aquest document presenta els procediments i criteris per a l’acreditació

establerts per AQU Catalunya segons els Estàndards i directrius per a l’assegurament de la

qualitat en l’EEES (ESG, 2015), que tenen com a objectiu principal ser garantia de

l’equivalència entre la formació rebuda i el nivell de qualificació europeu.

A aquest efecte, el Consell de Govern d’AQU Catalunya ha aprovat el Marc VSMA (AQU,

2016), del qual es deriva la present guia d’acreditació aprovada per la Comissió d’Avaluació

Institucional i de Programes (CAIP) d’AQU Catalunya. Aquesta guia té com a objectius:

Assegurar la qualitat dels programes formatius oferts, d’acord amb els nivells de

qualificació establerts i els criteris de la normativa vigent.

6 • Guia per a l’acreditació dels programes oficials de doctorat

Garantir informació vàlida i fiable que ajudi en les decisions dels usuaris del sistema

universitari.

Facilitar els processos interns de millora de la qualitat dels programes i els serveis

desenvolupats per les universitats catalanes.

Integrar el procés de verificació derivat de la proposta de modificacions substancials.

Per a l’assoliment d’aquests objectius, el model d’acreditació que es proposa en aquesta guia

assumeix els pressupòsits següents:

Equivalència internacional. AQU Catalunya, com a agència reconeguda i integrada

en els organismes europeus d’assegurament de la qualitat (ENQA, EQAR), ha

d’adoptar criteris i directrius d’avaluació d’acord amb aquest estatus (segons els ESG,

2015).

Implicació de cada institució en la valoració de les evidències i fonamentació

de les accions de millora. La validació interna o autoavaluació és peça clau del

procés. El pla de millora que vertebra i fixa el calendari de les accions a fer neix

d’informació quantitativa i qualitativa evidenciable, informació que ve generada per un

sistema de garantia interna de la qualitat.

Integració de la rendició de comptes i la millora contínua com a via d’incorporació

de requeriments interns i externs.

Atenció especial als assoliments de formació dels doctorands, evidència

fonamental de la qualitat de la formació.

Reconeixement del progrés, les bones pràctiques i la qualitat destacada com a

senyal de la necessitat d’assumir el principi que l’acreditació ha de promoure la millora

contínua dels programes formatius.

Transparència i publicitat dels processos i els resultats, objectiu fonamental

per assegurar la credibilitat de les decisions. Això implica també la garantia de

defensa de les institucions en relació amb les decisions finals en un procés

d’al·legació.

1.2. Context i marc referencial

El Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de

doctorat, estableix un nou marc normatiu que implanta una nova estructura per als programes

de doctorat, tot adoptant les directrius de l’Espai europeu d’educació superior (EEES) i les

recomanacions sorgides de diferents fòrums europeus i internacionals. Totes elles es

refereixen a l’estructura i l’organització del doctorat, les competències que cal adquirir, les

condicions d’accés i el desenvolupament de la carrera investigadora en la seva etapa inicial,

el paper fonamental de la supervisió i tutela de la formació investigadora, la inserció d’aquesta

formació en un ambient investigador que incentivi la comunicació i la creativitat, la

internacionalització i la mobilitat essencials en aquest tipus d’estudis, i l’avaluació i

l’acreditació de la qualitat com a referència per al reconeixement i atractiu internacionals.


Els programes de doctorat estan sotmesos als mateixos processos de verificació, seguiment

i acreditació que són d’aplicació en les titulacions oficials de grau i de màster. Aquests

procediments es fixen al Reial decret 1393/2007,1 de 29 d’octubre, pel qual s’estableix

l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials.

L’acreditació dels ensenyaments oficials per part d’AQU Catalunya s’integra en el Marc per a

la verificació, el seguiment, la modificació i l’acreditació de titulacions oficials (Marc

VSMA),2 aprovat pel Consell de Direcció el 18 de juliol de 2016. En aquest document es pretén

vincular d’una manera lògica els quatre processos d’avaluació —verificació, seguiment,

modificació i acreditació— que el marc legal fixa per garantir la qualitat de les titulacions

oficials, a fi d’establir una coherència conceptual i una eficiència més gran en la gestió dels

diferents processos avaluadors que s’hauran d’implantar.

El model d’acreditació s’ha fonamentat en els Estàndards i directrius per a l’assegurament

de la qualitat en l’EEES (ESG),3 desenvolupats per l’ENQA i revisats i aprovats pels ministres

d’Educació a Erevan el 2015.

1 Modificat pel RD 861/2010, de 2 de juliol; el RD 99/2011, de 28 de gener; el RD 534/2013, de 12 de juliol, i el RD 96/2014, de 14 de febrer.

2 Marc VSMA: http://www.aqu.cat/doc/doc_31479088_1.pdf

3 ESG: http://www.aqu.cat/doc/doc_44505772_1.pdf

http://www.aqu.cat/doc/doc_31479088_1.pdf



2. EL PROCÉS D’ACREDITACIÓ

2.1. Les comissions d’avaluació

Un dels elements que contribueixen a garantir la validesa, la fiabilitat i la utilitat dels processos

d’avaluació externa és l’actuació dels experts externs (peer review). Les avaluacions

conduïdes per equips d’experts externs es basen, d’una banda, en l’orientació

cientificotècnica i disciplinària que aporten com a tret distintiu els experts i, de l’altra, en

l’observació i l’estudi directe de la realitat a avaluar, que permeten precisar i contextualitzar la

informació que s’analitza. Per tant, es pot afirmar que l’enfocament de l’acreditació descansa

en l’expert.

El perfil necessari per formar part de les diferents comissions es troba descrit al document

Directrius per al desenvolupament del Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i

l’acreditació de titulacions oficials,4 aprovat pel Consell de Direcció d’AQU Catalunya en la

seva sessió de 2 de desembre de 2010.

AQU Catalunya té oberta permanentment la selecció d’experts mitjançant un mecanisme en

què les persones expertes es poden inscriure en el banc d’avaluadors de l’Agència a través

del web https://extranet.aqu.cat/SeguretatUsuari/SignOn?idioma=ca-ES. A més, l’apartat

d’experts del web (http://www.aqu.cat/experts/index.html) inclou una formació en línia sobre

qualitat i també la descripció del marc normatiu, del Procés de Bolonya i del sistema

universitari català.

2.1.1. Comitès d’avaluació externa (CAE)

En tot procés d’acreditació, és necessari que visiti la institució un comitè d’avaluadors externs,

l’informe del qual és peça clau en la decisió que finalment adoptaran les comissions

d’acreditació.

L’encàrrec de conduir l’avaluació externa d’un programa concret recau en els comitès

d’avaluació externa (CAE), la composició dels quals es dissenya tenint en compte l’àmbit de

coneixement concret dels programes a acreditar. AQU Catalunya presenta la composició del

CAE a la institució perquè indiqui si es dona algun conflicte d’interessos amb algun dels seus

membres. Només en aquest cas es procediria a un canvi de composició. Un cop duta a terme

l’avaluació i emès l’informe d’avaluació externa, el CAE finalitza la seva activitat.

La composició estàndard dels CAE és la següent:

El/la president/a.5

Un/a vocal acadèmic/a.5

4 <http://www.aqu.cat/doc/doc_13036660_1.pdf>

5 Ambdós amb perfil investigador.

https://extranet.aqu.cat/SeguretatUsuari/SignOn?idioma=ca-ES

http://www.aqu.cat/experts/index.html



Un/a estudiant.

Un/a secretari/ària especialista en metodologia.

No obstant això, la composició dels comitès pot variar en funció del nombre i la tipologia

dels programes que avaluï cada comitè. Per exemple, la incorporació de la figura de

professional/investigador en aquells casos que es consideri oportú.

El resultat d’aquest conjunt de tasques és un informe d’avaluació externa que el CAE eleva

a la comissió d’acreditació corresponent.

2.1.2. Comissions específiques d’avaluació (CEA)

En el procés d’acreditació, les comissions específiques d’avaluació per branca (CEA), creades

en el Marc VSMA (AQU,2016) i que tenen la responsabilitat de la verificació, el seguiment i la

modificació de titulacions oficials, prenen les funcions de comissió d’acreditació. D’aquesta

manera, es garanteix que el coneixement adquirit al llarg dels processos d’avaluació es manté

i serveix per reforçar la coherència de les decisions que es prenen en el marc de l’acreditació.

La seva funció principal és emetre els informes d’acreditació (IdA) de les titulacions que se

sotmeten al procés per tal que els òrgans corresponents prenguin la decisió definitiva sobre

l’acreditació.

Segons l’acord de la Comissió d’Avaluació Institucional i de Programes, la comissió específica

d’avaluació dels títols oficials de doctorat és l’encarregada de l’avaluació dels processos que

formen part del Marc VSMA per a aquests títols i, per tant, de la seva acreditació.

El perfil dels membres de les comissions d’acreditació i els criteris de valoració i selecció es

troben descrits també al document Directrius per al desenvolupament del Marc per a la

verificació, el seguiment, la modificació i l’acreditació de titulacions oficials (AQU, 2010).

2.1.3. Comissió d’Apel·lacions

La Comissió d’Apel·lacions és la comissió responsable de resoldre els recursos que es

presentin en el procés d’acreditació de programes de doctorat. Per a la resolució dels

recursos, la comissió disposarà d’informes d’experts de l’àmbit o dels programes que

interposen el recurs, preferentment aliens al sistema universitari català.

2.2. El procés d’acreditació

Les principals fases del procés d’acreditació són les següents:

1) Selecció dels programes a avaluar externament. Anualment, el Consell de Govern

d’AQU Catalunya aprova els programes que s’hauran de sotmetre a avaluació

externa. La proposta s’elabora conjuntament entre les universitats catalanes i AQU

Catalunya.

2) Planificació de la visita. AQU Catalunya planificarà conjuntament amb les

universitats catalanes les dates en què es durà a terme la visita a cada un dels


programes o agrupació de programes de doctorat. Aquesta planificació hauria d’estar

aprovada al final del curs acadèmic anterior al corresponent a la visita o tot just a l’inici

d’aquest.

3) Presentació de la sol·licitud d’acreditació. La institució ha de sol·licitar formalment

l’acreditació dels seus programes d’acord amb els criteris i els terminis que determina

la resolució de la Generalitat de Catalunya ECO/1902/2014, de 31 de juliol. En

qualsevol cas, la institució ha de sol·licitar l’acreditació de tots els programes que

s’avaluïn com a molt tard en el moment de la visita externa.

4) Acceptació de la sol·licitud. L’autoritat administrativa acceptarà la sol·licitud si

compleix els requisits establerts. En cas contrari, sol·licitarà a la institució la seva

esmena en un termini de deu dies hàbils. Un cop acceptada, la sol·licitud es

traslladarà a AQU Catalunya, que la resoldrà en un termini màxim de 9 mesos.

5) Documentació a presentar. Tres mesos hàbils (caldrà descomptar-ne el mes

d’agost i altres períodes festius i/o vacacionals) abans de la visita del CAE, la institució

haurà de lliurar la documentació següent:

a. L’autoinforme del programa. L’autoinforme integra i substitueix els informes

finals de seguiment. S’hi haurà d’afegir, no obstant això, un breu apartat de

presentació del programa i un altre de descripció i valoració del procés

d’elaboració de l’autoinforme. A més, ha de contenir, convenientment actualitzat,

el pla de millora.

b. Evidències. S’hauran d’aportar, com a mínim, les evidències que es detallen en

aquesta guia (capítol 3).

c. Una mostra de les execucions dels estudiants. Caldrà preparar una selecció

d’evidències de les tesis doctorals defensades en el darrer sexenni. Si n’hi

haguessin, també es recomana aportar una selecció d’altres proves escrites,

treballs i/o els informes.

6) Anàlisi de l’autoinforme i de les evidències. Aquesta revisió, prevista generalment

en tots els processos d’avaluació, té com a objectiu identificar les fortaleses i les àrees

de millora a partir de l’aplicació dels estàndards d’aquesta guia, així com establir les

qüestions que cal aclarir abans de la visita i els aspectes més importants a tractar-hi.

Es valorarà la qualitat i la pertinència de les evidències i de l’autoinforme presentats.

En funció d’aquesta anàlisi, el president i el secretari del CAE decidiran sobre la

necessitat que la institució completi o millori la informació i valoraran la conveniència

de continuar amb el procés.

7) Visita prèvia. Aproximadament sis setmanes després de presentada la

documentació, si es considera oportú, el president i el secretari del CAE podran visitar

la institució amb l’objectiu de resoldre els dubtes plantejats i exposar les àrees de

millora. També s’acordaran els grups d’interès que s’entrevistaran. El programa

haurà d’estar representat per dues persones, preferentment el seu responsable i una

altra persona que hagi tingut implicació en el procés de seguiment i/o en la gestió del


SGIQ. En la visita prèvia es decidirà si es pot continuar amb el procés d’avaluació

externa o si, en funció de les evidències aportades, és convenient ajornar-lo.

Resultat de la visita prèvia o, quan no se’n faci, de l’anàlisi de l’autoinforme i de les

evidències, el CAE emetrà un informe preliminar amb les accions que s’hauran de dur

a terme per millorar la informació i assegurar un bon desenvolupament del procés.

8) Avaluació. L’avaluació implica l’anàlisi de tota la documentació presentada i,

especialment, del pla de millora, que s’incorpora a l’informe per a l’acreditació del

programa. Els avaluadors faran servir les rúbriques, exemplificades adequadament.

9) Organització de la visita. Com a conseqüència de la visita prèvia, el programa

organitzarà l’agenda de la visita, en què estaran delimitades les diferents audiències

acordades prèviament amb el CAE (professorat, doctorands i doctors titulats, PAS,

ocupadors, la comissió acadèmica i la persona coordinadora del programa, equip

d’assegurament de la qualitat, etc.) i la visita a les instal·lacions. També s’haurà de

preveure l’espai necessari per al treball del CAE.

10) Desenvolupament de la visita. L’objectiu principal és conèixer in situ el

desenvolupament de la titulació. Es contrastaran o es validaran les evidències

aportades, es detectaran controvèrsies o desacords i s’obtindran, si escau, noves

evidències per valorar aspectes no considerats a la documentació aportada. En la

majoria de casos, es considera que la visita es pot dur a terme en un sol dia.

11) Informes previs d’avaluació externa i d’acreditació. En un termini d’entre quatre

i sis setmanes després de la visita, el CAE remetrà a la CEA la proposta d’informe

d’avaluació externa (IAE) perquè aquesta la prengui en consideració i prepari

l’informe d’acreditació (IdA). Es preveu que la institució pugui rebre aquests informes

en un termini aproximat de vuit setmanes.

En la redacció de l’IAE s’utilitzaran les rúbriques exemplificades i es faran paleses les

bones pràctiques i els aspectes a millorar obligatòriament.

La CEA elaborarà l’informe d’acreditació corresponent un cop rebuda la proposta

d’IAE i havent considerat la documentació descrita anteriorment. Aquest informe

s’emetrà en termes de favorable o desfavorable, amb indicació dels aspectes que

necessàriament s’hauran de corregir per obtenir un informe positiu.

12) Emissió dels informes previs i al·legacions. AQU Catalunya emetrà conjuntament

els IAE i IdA. En un termini màxim de vint dies, la institució podrà presentar les

al·legacions que consideri oportunes als informes previs perquè el CAE i la CEA les

prenguin en consideració. Les al·legacions hauran d’incloure obligatòriament el nou

pla de millora del programa, tot incorporant-hi les accions pertinents que es considerin

oportunes i que puguin donar resposta a les febleses detectades pel CAE i la CEA.

13) Informes definitius. En un termini aproximat de vint dies, el CAE, un cop rebudes i

estudiades les al·legacions, elaborarà la proposta final d’IAE, que remetrà a la CEA

corresponent perquè, juntament amb les al·legacions rebudes, elabori els IdA

definitius. AQU Catalunya emetrà conjuntament els IAE i IdA.


Si l’informe d’acreditació indica que és necessària la implantació de millores,

s’acordarà amb els responsables de la titulació el termini per dur a terme aquesta

implantació, que en cap cas no podrà superar els dos anys. Una vegada finalitzat

el termini, el programa presentarà, juntament amb l’informe de seguiment, les

evidències que justifiquin la posada en marxa de les mesures necessàries.

L’emissió de l’IdA es farà en un termini màxim de nou mesos comptadors des de

la data de sol·licitud de l’acreditació. En cas contrari, s’entendrà que el títol està

acreditat.

14) Comunicació de l’acreditació. AQU Catalunya comunicarà el resultat de

l’acreditació a la Generalitat de Catalunya, al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport

(MECD) i al Consell d’Universitats. El procés de recursos al resultat de l’acreditació i

a la valoració qualitativa de l’acreditació s’exposa a l’apartat 2.3.

15) Registre. Un cop dictada la resolució definitiva, el MECD la comunicarà al Registre

d’Universitats, Centres i Títols (RUCT). En cas de ser favorable, procedirà a la

inscripció de la corresponent renovació de l’acreditació. Si és desfavorable, el títol

constarà en el RUCT com a extingit a partir d’aquella data. En aquest cas, la resolució

que es dicti declararà extingit el pla d’estudis i s’hauran d’habilitar les mesures

adequades que garanteixin els drets acadèmics dels estudiants que es trobin cursant

els estudis.

2.3. El procés de recurs

El resultat de l’acreditació per part d’AQU Catalunya es comunica al Ministeri d’Educació,

Cultura i Esport (MECD) i al Consell d’Universitats. Un cop emès l’acord d’acreditació o no

acreditació per part del Consell d’Universitats, la universitat pot interposar recurs d’alçada a

aquest òrgan en el termini màxim d’un mes des de l’endemà de la seva notificació.

D’altra banda, pel que fa a l’acord de la valoració qualitativa de l’acreditació, que inclou els

resultats «acreditat amb condicions», «acreditat» i «acreditat en progrés vers l’excel·lència»,

la universitat pot interposar recurs d’alçada davant la Comissió d’Apel·lacions en el termini

d’un mes des de l’endemà de la seva notificació.

A continuació es mostra el diagrama del procés d’avaluació per a l’acreditació:


INICI

Sol·licitud d acreditació

Mín. 6 mesos abans DMA

Revisió autoinforme i evidències

Elaboració informe previ

Reelaboració evidències

Autoinforme,ISPD i evidències

Informe de revisió(IRAE)

Al·legacions? RevisIó al·legacions

Avaluació

Sí

S admet a tràmit?

Avaluar el recursSí

Resolució d acreditació

FI

Universitat

Consell d Universitats

AQU CatalunyaCurs acadèmic anterior

Aprovació planificació anual

CdG

CAE

Visita prèvia? Visita al centre

Autoinforme i evidències definitius

Visita al centre

Elaboració informes finals

Recurs?

No

Tramesa proposta informe previ a CEA

CEA

Aprovació informes previs de visita i

acreditació

Proposta d informe previ visita

Informe previ visita

Informe previ acreditació

Informe visita

Informe acreditació

Tramessa a CU de l informe

d acreditació

C. Apel·lacions

Sí

No

Tramessa a CU informe recurs

Informe recurs

No

No

SíMín. 3 mesos abans visita

extrerna

Mín. 1,5 mesos abans vis ita

extrerna

1,5 mesos després visita extrerna

Màx. 6 mesos després sol·licitud


2.4. Elaboració dels autoinformes

Els processos associats a l’assegurament de la qualitat dels ensenyaments estan descrits en

els sistemes de garantia interna de la qualitat (SGIQ) de les institucions, que han de tenir com

a objectiu principal la millora continua dels programes de doctorat i l’assoliment de l’objectiu

de l’acreditació. Per tant, el SGIQ se situa com la font principal d’informació i com l’instrument

fonamental per a l’acreditació dels programes de doctorat.

Per garantir la qualitat del procés, l’autoinforme ha de ser, entre altres coses:

Complet, rigorós i concret. Ha d’analitzar i valorar els elements considerats clau per

a la realitat que es vol analitzar i millorar.

Basat en evidències generades al llarg del desplegament del programa.

Sistemàtic i detallat pel que fa a l’anàlisi de les causes i, per tant, d’allò que és

necessari per afrontar les millores.

Equilibrat, tant en aspectes positius com en aspectes que cal millorar.

Compartit i validat per la comunitat universitària, per tal d’assegurar-ne la

representativitat en l’anàlisi, d’acord amb els procediments establerts en el SGIQ.

Responsabilitat de l’elaboració de l’autoinforme

La responsabilitat de l’elaboració i aprovació de l’autoinforme la fixarà el SGIQ. L’òrgan que

s’estableixi haurà de comptar amb l’opinió dels diferents grups d’interès del programa de

doctorat, com ara responsables acadèmics, professorat, personal administratiu, doctorands i

altres col·lectius que es considerin oportuns.

D’acord amb la guia de seguiment,6 el darrer ISPD (informe de seguiment del programa de

doctorat) previ al procés d’acreditació correspondrà a l’autoinforme per a la visita d’acreditació

i, per tant, s’haurà de sotmetre, a més, a un procés d’exposició pública obert a tota la

comunitat educativa vinculada al programa.

Sistemàtica de recollida d’informació

En l’elaboració de l’autoinforme es consideraran totes aquelles evidències i tots aquells

indicadors que es derivin dels procediments recollits en el SGIQ. Caldrà tenir presents dades

i anàlisis tant del programa de doctorat com del centre responsable. La informació pot ser de

caràcter quantitatiu o qualitatiu, i comprèn des de dades de gestió i indicadors sobre els inputs

o entrades fins a processos i resultats de l’activitat del centre o escola de doctorat.

Una vegada es disposi de tota la informació, l’òrgan responsable haurà d’analitzar i reflexionar

sobre les dades d’una manera integrada, per donar resposta als estàndards establerts i definir

un pla de millora.

6 Guia per al seguiment dels programes de doctorat <http://www.aqu.cat/doc/doc_41207915_1.pdf>


L’autoinforme ha d’abraçar el període comprès entre la verificació i el moment de la

visita externa per a l’acreditació, i les dades i els indicadors aportats han d’estar

actualitzats fins al darrer curs tancat.

Contingut de l’autoinforme

La institució ha de reflexionar sobre si els estàndards de qualitat de l’acreditació s’estan

assolint o, en canvi, cal implantar accions que permetin assolir-los. A continuació s’especifica

el contingut recomanat per als autoinformes.

1. Presentació del programa

En aquest apartat, la institució ha d’aportar una visió global del programa per situar el lector

de l’informe. Així, es poden aportar dades sobre les fites més significatives de la trajectòria

del programa (nombre de doctorands i doctors titulats, el professorat i la seva tipologia, etc.).

2. Procés d’elaboració de l’autoinforme

La institució ha de descriure breument el procés seguit en l’elaboració de l’autoinforme,

subratllant si hi ha hagut problemàtiques en el procés (recollida dades, etc.) o discrepàncies

respecte del que es preveia al SGIQ. Cal fer esment clarament de l’òrgan responsable, el

període d’elaboració, l’òrgan i data de l’aprovació.

3. Valoració de l’assoliment dels estàndards

En aquest apartat, la institució ha de fer una argumentació basada en evidències sobre el

grau d’assoliment dels estàndards.

En funció de l’estàndard de què es tracti, el programa de doctorat i/o la institució han de dur

a terme una valoració fent referència directa a les dades més significatives que posen de

manifest el compliment dels estàndards. En cada cas, s’han de valorar el grau de compliment

dels objectius pretesos i l’assoliment de les especificacions establertes (per exemple, si s’ha

assolit el nombre pretès de tesis defensades, si el nombre de línies de recerca és raonable,

etc.). Els estàndards a considerar són els següents:

1. Qualitat del programa formatiu.

2. Pertinència de la informació pública.

3. Eficàcia del sistema de garantia interna de la qualitat.

4. Adequació del professorat.

5. Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge.

6. Qualitat dels resultats.


Es recomana que en l’autoinforme es faci una valoració de l’assoliment de cada un

d’aquests estàndards. En aquest sentit, la institució pot emprar aquesta escala valorativa:

En progrés vers l’excel·lència. L’estàndard s’assoleix completament i, a més, hi ha

exemples de bones pràctiques que excedeixen el mínim requerit.

S’assoleix. L’estàndard s’assoleix completament al programa de doctorat.

S’assoleix amb condicions. S’assoleix el nivell mínim de l’estàndard, però es

detecten aspectes que s’han de millorar necessàriament. Aquests aspectes són de

tal naturalesa que permeten la seva millora en un termini de temps raonable.

No s’assoleix. El programa de doctorat no assoleix el nivell mínim requerit per arribar

a l’estàndard corresponent. Les millores que cal introduir són de tal envergadura que

no permeten assolir l’estàndard en un temps raonable.

4. Valoració i proposta del pla de millora

El programa de doctorat ha d’analitzar i reflexionar sobre el seu funcionament i

desenvolupament. Aquesta reflexió s’ha de fonamentar tant en la informació pública com en

les dades, els indicadors i la informació qualitativa derivats del seu SGIQ. En aquest apartat,

si la institució ho considera oportú, es pot fer una valoració global que resumeixi el

desenvolupament del programa.

Fruit de l’anàlisi valorativa, es proposaran i planificaran (enumerant-les i definint-ne

responsabilitats i temporització) les accions de millora que s’han d’integrar en un pla de

millora. L’eficàcia d’aquestes accions pot ser més gran com més vinculades estiguin als

objectius i als resultats dels indicadors del programa.

També caldrà donar resposta concreta a les accions que s’havien proposat i planificat en

l’ISPD del període anterior, confirmant les que s’han arribat a implementar i explicant les raons

per les quals no s’han pogut portar a terme les que no s’han implementat, que,

majoritàriament, s’han inclòs de nou a la proposta per al proper període.

El pla de millora ha d’estar elaborat de manera organitzada i jerarquitzada. A més, ha de

determinar les tasques, els responsables, la prioritat de l’acció i el calendari d’implantació.

D’altra banda, és aconsellable que es prevegin indicadors de seguiment de cadascuna de les

accions de millora identificades.

A tall d’exemple, es mostra una taula amb els continguts que es poden incloure en el pla de

millora:

Dia

gn

òs

tic

Ide

nti

ficació

de

les c

au

ses

Ob

jecti

us

a

asso

lir

Accio

ns

pro

po

sad

es

Pri

ori

tat

Resp

on

sab

le

Te

rmin

is

Imp

lica

mo

dif

icació

?

Niv

ell

(pro

gra

ma,

cen

tre,

un

iv.)


S’ha de tenir present que les propostes de millora han d’estar associades als punts febles

detectats i a les causes que els provoquen.

5. Evidències

Les evidències són les que apareixen en aquesta guia vinculades a cada estàndard. Caldrà

considerar-les durant l’elaboració de l’autoinforme i posar-les a disposició del CAE.

AQU Catalunya posa a la disposició de les universitats, a l’annex I d’aquesta guia, un model

d’autoinforme per presentar la informació corresponent a aquests apartats.

2.5. Criteris per a l’acreditació

El resultat de l’acreditació s’expressarà en termes de favorable o desfavorable, estructurats

en quatre nivells:

a. Acreditat en progrés vers l’excel·lència. La majoria dels estàndards

d’acreditació rep la valoració «en progrés vers l’excel·lència» i, en conseqüència,

s’identifiquen nombroses bones pràctiques que excedeixen el nivell mínim

requerit.

b. Acreditat. S’assoleixen tots els estàndards d’acreditació, almenys en el seu

nivell mínim.

c. Acreditat amb condicions. No s’assoleixen tots els estàndards d’acreditació.

Es detecten problemes que es poden solucionar en un període de temps

raonable.

d. No acreditat. No s’assoleix la majoria de criteris d’acreditació o els més

significatius.

Per a l’obtenció d’una acreditació en progrés vers l’excel·lència caldrà complir les tres

condicions següents:

a. No tenir cap estàndard valorat amb «s’assoleix amb condicions» o «no

s’assoleix».

b. Tenir com a mínim dos estàndards valorats amb «en progrés vers l’excel·lència»,

i entre ells obligatòriament o bé el 4 o bé el 6. A més, s’estableix que perquè els

estàndards 4 i 6 obtinguin la valoració «en progrés vers l’excel·lència», com a

mínim han d’obtenir aquesta mateixa qualificació els subestàndards 4.1 (Activitat

de recerca acreditada) i 6.1. (Nivell acadèmic de les tesis doctorals i coherència

amb el perfil formatiu) respectivament.

c. Tenir valorats amb «en progrés vers l’excel·lència» els subestàndards 4.1 i 6.1.


Quan es doni alguna les tres condicions següents, la titulació s’acreditarà amb condicions:

a. Quan existeixin tres estàndards valorats amb «s’assoleix amb condicions».

b. Quan existeixin com a mínim dos estàndards valorats amb «s’assoleix amb

condicions», i un d’ells sigui o bé el 4 o bé el 6. Si els subestàndards 4.1 i 6.1

s’assoleixen amb condicions, els estàndards 4 i 6 també s’assoliran amb

condicions respectivament.

c. Quan el subestàndard 6.1 (Nivell acadèmic de les tesis doctorals i coherència

amb el perfil formatiu) s’assoleixi amb condicions.

Un títol no s’acreditarà quan algun dels següents estàndards es valori com a no assolit:

a. Estàndard 1: qualitat del programa formatiu

b. Estàndard 4: adequació del professorat

c. Estàndard 5: eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge

d. Estàndard 6: qualitat dels resultats

En definitiva, perquè un programa de doctorat rebi una qualificació d’en progrés vers

l’excel·lència, cal que es matriculin els estudiants previstos, les tesis es completin en el temps

previst, siguin de qualitat, donin resultats mesurables en contribucions científiques i el

professorat sigui actiu en recerca, amb sexennis (o equivalents), projectes de recerca

competitius i contribucions científiques de qualitat. Tots aquests elements es poden demostrar

en l’anàlisi de les sis dimensions que componen aquesta guia.


3. ESTÀNDARDS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

En aquest apartat es tracten amb més detall la informació i les evidències que han d’analitzar-

se a l’apartat 3 de l’autoinforme (Valoració de l’assoliment dels estàndards).

3.1. Qualitat del programa formatiu

Per tal que la societat confiï en la qualitat acadèmica dels programes formatius, cal que

s’estableixi un marc de qualificacions de referència conegut i avalat pels màxims responsables

en l’EEES, que a més permeti el reconeixement mutu entre tots els estats membres. En

aquest context s’ha desenvolupat el Marc espanyol de qualificacions per a l’educació superior

(MECES), alineat amb el marc europeu construït sobre els descriptors de Dublín.

Aquest marc de referència és vàlid per a les institucions d’educació superior i per a les entitats

responsables de l’assegurament extern de la qualitat de les titulacions. També ha de

promoure un coneixement compartit de les expectatives associades a les qualificacions, que

permeti un ús consistent dels títols atorgats i faciliti la mobilitat internacional dels doctors

titulats.

Les institucions han de disposar de processos dins dels seus SGIQ que permetin el disseny i

l’aprovació de les titulacions, de forma coherent amb els estàndards i directrius europeus per

a l’assegurament intern de la qualitat en les institucions d’educació superior, en especial

l’ESG 1.2 (Disseny i aprovació de programes), que estableix que «les institucions han de

tenir processos per al disseny i l’aprovació dels seus programes. Cal dissenyar els programes

per tal que satisfacin els objectius establerts, incloent-hi els resultats d’aprenentatge previstos.

Cal especificar i comunicar clarament la titulació que s’obté en finalitzar un programa. A més,

aquesta titulació ha de referir-se al nivell corresponent del marc nacional de titulacions de

l’educació superior i, en conseqüència, al marc de titulacions de l’Espai europeu d’educació

superior», i també l’ESG 1.3 (Ensenyament, aprenentatge i avaluació centrats en

l’estudiant), que indica que «les institucions han de garantir que els programes s’ofereixen

d’una manera que anima l’alumnat a adoptar un paper actiu en la creació del procés

d’aprenentatge, i que l’avaluació dels estudiants reflecteix aquest enfocament» (ENQA, 2015).

Finalment, és essencial disposar de procediments d’admissió, reconeixement i finalització

adequats als objectius previstos, i que les polítiques d’accés i els processos i criteris

d’admissió s’apliquin amb coherència i transparència d’acord amb el que estableix l’ESG 1.4

(Admissió, progressió, reconeixement i certificació de l’alumnat).

La titulació ha de reflexionar sobre si s’assoleix l’estàndard següent:

El disseny del programa (línies de recerca, perfil de competències i activitats

formatives) està actualitzat segons els requisits de la disciplina i respon al nivell

formatiu requerit en el MECES.

En el cas català, aquest estàndard se supera en el procés de verificació dels ensenyaments

oficials de doctorat. No obstant això, els programes de doctorat haurien de reflexionar sobre


el perfil d’ingrés dels estudiants matriculats i sobre la supervisió dels doctorands. Aquest

estàndard es desglossa en els estàndards concrets següents:

1.1. El programa disposa de mecanismes per garantir que el perfil d’ingrés dels doctorands

és adequat i el seu nombre és coherent amb les característiques i la distribució de les

línies de recerca del programa i el nombre de places ofertes.

1.2. El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands i, si

escau, de les activitats formatives.

En aquest apartat, també, la institució ha de descriure les modificacions no substancials que

s’han introduït en el títol i justificar, si fos el cas, la seva pertinència i el manteniment del perfil

competencial.

Les evidències que cal considerar per avaluar aquest estàndard són les següents:7

Memòria actualitzada per a la verificació de la titulació (AQU Catalunya).

Informe de verificació i, si és el cas, de modificació de la titulació (AQU Catalunya).

Els indicadors que cal considerar per avaluar aquest estàndard són els següents:

Oferta de places.

Demanda.

Estudiants matriculats de nou ingrés.

Nombre total d’estudiants matriculats.

Percentatge d’estudiants estrangers matriculats.

Percentatge d’estudiants provinents d’estudis de màster d’altres universitats.

Percentatge d’estudiants matriculats a temps parcial.

Percentatge d’estudiants amb beca.

Percentatge d’estudiants segons requeriments d’accés.

Percentatge d’estudiants segons línia de recerca.

7 Entre parèntesi s’indica la institució o les institucions que aporten cada evidència.


Rúbriques

1.1. El programa disposa de mecanismes per garantir que el perfil d’ingrés dels doctorands és

adequat i el seu nombre és coherent amb les característiques i la distribució de les línies de

recerca del programa i el nombre de places ofertes.

En progrés vers

l’excel·lència

El programa disposa de mecanismes molt adients per garantir l’adequació del

perfil dels estudiants i el seu nombre.

Tots els estudiants tenen el perfil adient d’acord amb l’àmbit i les

característiques del programa.

El nombre d’estudiants és molt adient, tenint en compte l’oferta inicial de places,

les línies de recerca i les característiques del programa.

S’assoleix

El programa disposa de mecanismes per garantir l’adequació del perfil dels

estudiants i el seu nombre.

La major part dels estudiants té el perfil adient d’acord amb l’àmbit i les


El nombre d’estudiants és coherent, tenint en compte l’oferta inicial de places,

les línies de recerca i les característiques del programa.

S’assoleix amb

condicions

El programa disposa de mecanismes que garanteixen parcialment l’adequació

del perfil dels estudiants i el seu nombre.

Una part dels estudiants té el perfil adient d’acord amb l’àmbit i les


La matrícula d’estudiants presenta valors allunyats del nombre de places

ofertes i/o s’ajusta parcialment a les característiques i línies de recerca del

programa.

No s’assoleix

El programa no disposa de mecanismes que garanteixin l’adequació del perfil

dels estudiants i el seu nombre.

La major part dels estudiants no té el perfil adient d’acord amb l’àmbit i les


La matrícula presenta valors molt desviats respecte de l’oferta de places i de

les característiques i línies de recerca del programa.

1.2. El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands i, si escau,

de les activitats formatives.

En progrés vers

l’excel·lència

El programa disposa de mecanismes molt adequats de supervisió dels

doctorands i, si escau, de les activitats formatives.


S’assoleix El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands

i, si escau, de les activitats formatives.

S’assoleix amb

condicions

Els mecanismes de supervisió dels doctorands i, si escau, de les activitats

formatives de què disposa el programa presenten disfuncions.

No s’assoleix Els mecanismes de supervisió dels doctorands i, si escau, de les activitats

formatives de què disposa el programa no són adequats.

3.2. Pertinència de la informació pública

La transparència informativa és clau a l’hora de generar confiança i incrementar la

competitivitat sobre la qualitat de la formació universitària, motiu pel qual és present, d’una

manera o d’una altra, en totes les declaracions i els comunicats dels ministres responsables

d’educació superior en l’EEES, tal com queda reflectit, per exemple, en els comunicats de les

conferències de ministres europeus d’Educació de Bergen i Londres:

«Prenent com a base tot el que s’ha assolit fins ara en el Procés de Bolonya, desitgem

establir un espai europeu d’educació superior fonamentat en els principis de qualitat i

transparència.» Comunicat de Bergen, 19-20 de maig de 2005.

«Els marcs de qualificacions són instruments fonamentals per aconseguir la

comparabilitat i la transparència dins de l’EEES, així com per facilitar el transvasament

d’estudiants dins, i entre, els sistemes d’educació superior. Aquests marcs també

haurien d’ajudar les institucions d’educació superior a desenvolupar mòduls i

programes d’estudis basats en els resultats de l’aprenentatge i en crèdits, i a millorar

el reconeixement de qualificacions, així com tota mena d’aprenentatges anteriors.»

Comunicat de Londres, 18 de maig de 2007.

Aquesta rellevància de la transparència queda reflectida de manera transversal en els

estàndards europeus definits per ENQA, en els quals es fa referència a l’accés a la informació

sobre les titulacions per part dels diferents grups d’interès (ENQA, 2015). Aquest estàndard

d’acreditació pretén recollir aquesta posició destacada de la informació pública relacionada

amb el programa formatiu.

D’acord amb l’ESG 1.8 (Informació pública), «les institucions han de publicar informació

clara, precisa, objectiva, actualitzada i de fàcil accés sobre les seves activitats, incloent-hi els

programes». Les institucions han de facilitar informació que inclogui l’oferta de programes i

els criteris de selecció, els resultats d’aprenentatge previstos, les qualificacions a què

condueixen, els procediments d’ensenyament, aprenentatge i avaluació emprats, els resultats

acadèmics obtinguts i les oportunitats per a l’aprenentatge disponibles per als estudiants, com

també informació sobre ocupabilitat dels seus titulats.

La publicació de la informació garanteix la transparència i facilita la rendició de comptes, en

sintonia amb els referents europeus en matèria de qualitat en l’ensenyament superior. En


concret, pel que fa a l’ESG 1.7 (Gestió de la informació), «les institucions han de garantir

que recopilen, analitzen i utilitzen la informació rellevant per a la gestió eficaç dels seus

programes i altres activitats».

A més, en les directrius de l’ESG 1.1 (Política d’assegurament de la qualitat) s’estableix

que per facilitar aquest objectiu la política ha de ser pública.

Per garantir la qualitat de la informació pública, les institucions han de reflexionar

periòdicament sobre la validesa, la rellevància i l’actualització de la informació pública, la seva

accessibilitat i els processos de millora contínua que en garanteixen la qualitat.


La institució informa de manera adequada tots els grups d’interès sobre les

característiques del programa de doctorat i sobre els processos de gestió que en

garanteixen la qualitat.

Aquest estàndard es desglossa en els estàndards concrets següents:

2.1. La institució publica informació veraç, completa i actualitzada sobre les característiques

del programa de doctorat, el seu desenvolupament operatiu i els resultats assolits.

2.2. La institució garanteix un fàcil accés a la informació rellevant del programa de doctorat

a tots els grups d’interès, que inclou els resultats del seguiment i, si escau, de la seva

acreditació.

2.3. La institució publica el SGIQ en què s’emmarca el programa de doctorat.

La institució ha de reflexionar sobre la completesa, visibilitat, agregació i actualització de la

informació que es mostra públicament. La taula 1.1 mostra el contingut que hauria d’estar

disponible públicament al web de la institució sobre el desenvolupament operatiu dels

programes de doctorat.

Taula 1.1. Contingut de la informació pública sobre el desenvolupament operatiu dels programes de doctorat

DIMENSIÓ CONTINGUTS

ACCÉS AL

PROGRAMA DE

DOCTORAT

- Objectius del programa.

- Perfil d’ingrés.

- Perfil de sortida.

- Nombre de places ofertes.

- Període i procediment de matriculació.

- Requisits i criteris d’admissió.

- Procediment i assignació de tutor i director de tesi.

- Complements de formació.

- Beques.

ORGANITZACIÓ - Línies de recerca.

- Activitats formatives.


- Procediment per a l’elaboració i la defensa del pla de recerca.

PLANIFICACIÓ

OPERATIVA

- Normativa acadèmica.

- Durada dels estudis i permanència.

- Calendari acadèmic.

- Recursos d’aprenentatge:

o Espais virtuals de comunicació.

o Laboratoris.

o Biblioteca.

o Altres.

- Sistema de garantia interna de la qualitat.

PROFESSORAT

- Professorat del programa.

- Perfil acadèmic i investigador.

- Informació de contacte.

PROGRAMES DE

MOBILITAT

- Objectius.

- Normativa general.

- Beques.

TESI DOCTORAL

- Normativa i marc general (avaluació, dipòsit, defensa, menció internacional al títol,

estructura, etc.).

- Tesis defensades els darrers cursos acadèmics.

INSERCIÓ LABORAL - Principals sortides laborals (empreses, universitats i altres institucions) dels

doctorands del programa.

La informació pública relacionada amb les dades i els indicadors derivats es pot dividir també

en categories que permetin distingir aquells indicadors relacionats amb l’accés i la matrícula,

el professorat, la satisfacció dels agents implicats, les estades de recerca, i els resultats

acadèmics i d’inserció laboral.

La taula 1.2 mostra els indicadors mínims ―la universitat pot ampliar-los― sobre el

desenvolupament operatiu dels programes de doctorat que la institució ha de publicar.

Aquests indicadors, seguint les definicions establertes a UNEIX, haurien de fer referència al

darrer curs disponible.

Taula 1.2. Indicadors mínims que haurien de ser públics (disponibles a UNEIX/WINDDAT)

DIMENSIÓ INDICADORS

QUALITAT DEL

PROGRAMA

FORMATIU

- Oferta de places.

- Demanda.

- Estudiants matriculats de nou ingrés.

- Nombre total d’estudiants matriculats.

- Percentatge d’estudiants estrangers matriculats.

- Percentatge d’estudiants provinents d’estudis de màster d’altres universitats.

- Percentatge d’estudiants matriculats a temps parcial.

- Percentatge d’estudiants amb beca.

ADEQUACIÓ DEL

PROFESSORAT

- Nombre de directors de tesis defensades.

- Percentatge de sexennis vius dels directors de tesis defensades.


DIMENSIÓ INDICADORS

EFICÀCIA DELS

SISTEMES DE

SUPORT A

L’APRENENTATGE

- Satisfacció dels doctorands amb els estudis.

- Satisfacció dels directors de tesi amb els estudis.

QUALITAT DELS

RESULTATS

- Nombre de tesis defensades a temps complet.

- Nombre de tesis defensades a temps parcial.

- Durada mitjana del programa de doctorat a temps complet.

- Durada mitjana del programa de doctorat a temps parcial.

- Percentatge d’abandonament del programa.

- Percentatge de doctors amb menció internacional.

- Nombre de resultats científics de les tesis doctorals.

- Percentatge d’estudiants del programa de doctorat que han fet estades de recerca.

- Taxa d’ocupació.

- Taxa d’adequació de la feina als estudis.

Les evidències que cal considerar per avaluar aquest estàndard són les següents:

Web de la institució o la titulació (universitat).

Documentació lligada als processos del SGIQ sobre informació pública, recollida

d’informació i rendició de comptes (universitat).

Rúbriques

2.1. La institució publica informació veraç, completa i actualitzada sobre les característiques

del programa de doctorat, el seu desenvolupament operatiu i els resultats assolits.

En progrés vers

l’excel·lència

S’ofereix informació actualitzada, exhaustiva i pertinent sobre les

característiques del programa i el seu desenvolupament operatiu.

La informació és molt clara, llegible, agregada i accessible a tots els grups

d’interès.

S’assoleix

S’ofereix informació pertinent sobre les característiques del programa i el seu

desenvolupament operatiu.

La informació és clara, llegible, agregada i accessible als grups d’interès.

S’assoleix amb

condicions

S’ofereix informació parcial sobre les característiques del programa i el seu


La informació publicada presenta certes mancances pel que fa a claredat,

llegibilitat, agregació i accessibilitat.


No s’assoleix

S’ofereix informació deficient sobre les característiques del programa i el seu


La informació publicada presenta serioses mancances pel que fa a claredat,

llegibilitat, agregació i accessibilitat.

2.2. La institució garanteix un fàcil accés a la informació rellevant del programa de doctorat a

tots els grups d’interès, que inclou els resultats del seguiment i, si escau, de la seva

acreditació.

En progrés vers

l’excel·lència

L’accés a la informació per als grups d’interès és fàcil, complet i agregat, i inclou

els resultats acadèmics i de satisfacció del programa.

S’assoleix La institució proporciona accés a la informació als grups d’interès, que inclou

els resultats acadèmics i de satisfacció del programa.

S’assoleix amb

condicions La institució proporciona un accés parcial a la informació als grups d’interès.

No s’assoleix La institució no proporciona un accés fàcil a la informació o no inclou informació

sobre els resultats acadèmics i de satisfacció de la titulació.


En progrés vers

l’excel·lència

La institució publica i difon de manera exhaustiva la política de qualitat, els

processos del SGIQ i els elements que se’n deriven per a la rendició de

comptes, que inclouen els resultats del seguiment i de l’acreditació.

S’assoleix

La institució publica la política de qualitat, els processos del SGIQ i els elements

que se’n deriven per a la rendició de comptes, que inclouen els resultats del

seguiment i de l’acreditació.

S’assoleix amb

condicions

La institució publica de manera parcial la política de qualitat, els processos del

SGIQ i els elements que se’n deriven per a la rendició de comptes, que inclouen

els resultats del seguiment i de l’acreditació.

No s’assoleix La institució no publica la política de qualitat, els processos del SGIQ i els

elements que se’n deriven per a la rendició de comptes.

3.3. Eficàcia del sistema de garantia interna de la qualitat

En correspondència amb la confiança que la societat diposita en la gestió autònoma de les

universitats i amb la transparència exigida en el marc de l’EEES, les universitats han de

garantir que les seves actuacions van en la direcció adequada per aconseguir els objectius

associats als ensenyaments que imparteixen. Per a això, les universitats han de disposar de

polítiques i sistemes de garantia interna de la qualitat formalment establerts i públicament

disponibles. El SGIQ és, en conseqüència, un instrument clau en la definició de les activitats

formatives del centre.


El disseny i la implementació del SGIQ donen resposta als estàndards i directrius europeus

(ESG) per a l’assegurament intern de la qualitat en les institucions d’educació superior, en

especial els ESG 1.1 (Política d’assegurament de la qualitat) i 1.9 (Seguiment continu i

avaluació periòdica dels programes) (ENQA, 2015). Tal com recull l’ESG 1.1, «Les

institucions han de tenir una política d’assegurament de la qualitat que sigui pública i que formi

part de la seva gestió estratègica. Les parts interessades internes han de desenvolupar i

aplicar aquesta política a través d’estructures i processos adequats i, alhora, implicar-hi les

parts interessades externes». Aquests grups d’interès interns assumeixen la seva

responsabilitat en la qualitat i es comprometen a assegurar-la a tots els nivells i a

desenvolupar una cultura de qualitat. Per assolir aquest objectiu, han de desenvolupar i

implementar una estratègia per a la millora continuada de la qualitat. L’estratègia, la política i

els procediments han de tenir un estatus formal i han d’estar públicament disponibles.

Les institucions, d’acord amb l’ESG 1.9, també «han de fer un seguiment i una revisió

periòdica dels programes que ofereixen per garantir que assoleixen els objectius previstos i

que responen a les necessitats de l’alumnat i la societat. Aquestes revisions han de comportar

una millora continuada dels programes. Qualsevol acció que es planifiqui o s’adopti com a

resultat de la revisió s’ha de comunicar a totes les parts interessades». A més, aquest

plantejament també va quedar convenientment recollit en el Reial decret 1393/2007, que

estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, modificat pel Reial decret

861/2010, en què s’explicita que les universitats han de garantir que les seves actuacions

asseguren l’assoliment dels objectius associats a la formació que imparteixen, i també en el

Reial decret 420/2015, de 29 de maig, de creació, reconeixement, autorització i acreditació

d’universitats i centres universitaris, que estableix la certificació dels SGIQ com a pas previ

per a l’acreditació institucional dels centres docents.

En el moment de l’acreditació d’una titulació, es considera que la institució ja té un SGIQ

formalment establert i suficientment implementat, que garanteix la qualitat de les titulacions

que estan dins del seu abast i que, per tant, defineix els processos per al disseny, l’aprovació,

la implementació, el seguiment, la revisió i millora i, finalment, l’acreditació dels seus

programes formatius. Aquest moment, que està relacionat amb l’assegurament extern de la

qualitat en l’educació superior, també ha de donar resposta a l’ESG 2.1 (Presa en

consideració de l’assegurament intern de la qualitat), que indica que «L’assegurament

extern de la qualitat ha d’abordar l’eficàcia dels processos d’assegurament intern de la qualitat

[...]».


La institució disposa d’un sistema de garantia interna de la qualitat formalment

establert i implementat que assegura, de manera eficient, la qualitat i la millora

continuada del programa de doctorat.

L’estàndard global es desglossa en els estàndards concrets següents:

3.1. El SGIQ implementat facilita els processos de disseny i aprovació del programa de

doctorat, el seu seguiment i la seva acreditació.


3.2. El SGIQ implementat garanteix la recollida d’informació i dels resultats rellevants per

a la gestió eficient dels programes de doctorat.

3.3. El SGIQ implementat es revisa periòdicament per analitzar-ne l’adequació i, si escau,

es proposa un pla de millora per optimitzar-lo.


Documentació del SGIQ (universitat):

- Procés de disseny i aprovació dels programes de doctorat.

- Procés de seguiment dels programes de doctorat.

- Procés d’acreditació dels programes de doctorat.

- Procés de revisió del SGIQ.

Plans i seguiment de les accions de millora del programa de doctorat

(universitat).

Instruments per a la recollida d’informació sobre el grau de satisfacció dels

grups d’interès (universitat).

Rúbriques

3.1. El SGIQ implementat facilita els processos de disseny i aprovació del programa de

doctorat, el seu seguiment i la seva acreditació.

En progrés vers

l’excel·lència

El SGIQ disposa de processos implementats que faciliten de forma òptima el

disseny i l’aprovació dels programes, com també el seu seguiment i la seva

acreditació, amb implicació de tots els grups d’interès.

S’assoleix

El SGIQ disposa de processos implementats que faciliten el disseny i

l’aprovació dels programes, com també el seu seguiment i la seva acreditació,

amb implicació dels grups d’interès més significatius.

S’assoleix amb

condicions

El SGIQ disposa de processos implementats que faciliten parcialment el

disseny i l’aprovació dels programes, com també el seu seguiment i la seva

acreditació.

No s’assoleix EL SGIQ no disposa de processos (o no estan implementats) per al disseny i

l’aprovació dels programes, el seu seguiment i la seva acreditació.

3.2. El SGIQ implementat garanteix la recollida d’informació i dels resultats rellevants per a la

gestió eficient dels programes de doctorat.


En progrés vers

l’excel·lència

El SGIQ disposa d’un procés implementat que gestiona de forma òptima la

recollida de resultats rellevants, amb l’existència d’un quadre d’indicadors amb

informació completa sobre la seva evolució temporal.

El SGIQ permet la recollida de la informació sobre la satisfacció dels grups

d’interès (especialment de titulats, doctorands, professorat i ocupadors)

respecte del programa.

S’assoleix

El SGIQ disposa d’un procés implementat que gestiona la recollida de resultats

rellevants, amb l’existència d’un quadre d’indicadors amb informació sobre la

seva evolució temporal.

El SGIQ permet la recollida de la informació sobre la satisfacció dels doctorands

i titulats respecte del programa.

S’assoleix amb

condicions

El SGIQ disposa d’un procés implementat que gestiona parcialment la recollida

de resultats rellevants, amb l’existència d’un quadre d’indicadors amb

informació també parcial sobre la seva evolució temporal.

El SGIQ només recull informació sobre la satisfacció dels doctorands en relació

amb aspectes parcials del programa.

No s’assoleix

EL SGIQ no disposa d’un procés (o no està implementat) per a la gestió de la

recollida dels resultats del programa. Les dades de què es disposa són parcials

i no inclouen cap sèrie temporal.

El SGIQ no recull informació sobre la satisfacció dels grups d’interès respecte

del programa.

3.3. El SGIQ implementat es revisa periòdicament per analitzar-ne l’adequació i, si escau, es

proposa un pla de millora per optimitzar-lo.

En progrés vers

l’excel·lència

El SGIQ disposa d’un procés implementat que obliga la institució a revisar de

forma periòdica i completa l’adequació del mateix SGIQ. La revisió es concreta

en un informe que recull la reflexió sobre el funcionament del SGIQ i que permet

fer un seguiment dels canvis realitzats.

Les accions de millora del SGIQ són coherents amb la revisió efectuada i

s’estructuren en plans de millora que recullen tots els elements necessaris per

a un seguiment òptim i periòdic de la seva implantació.

S’assoleix

El SGIQ disposa d’un procés implementat per a la seva revisió que es concreta

en un informe que recull la reflexió sobre el funcionament del SGIQ i inclou els

canvis realitzats en el sistema.


Les accions de millora del SGIQ són coherents amb la revisió efectuada i

s’estructuren en plans de millora que recullen els elements mínims necessaris

per fer un seguiment suficient de la implantació de les mesures.

S’assoleix amb

condicions

El SGIQ disposa d’un procés per a la seva revisió, però no està implementat.

Es duen a terme algunes accions no sistemàtiques de revisió i millora dels

processos del SGIQ.

Les accions de millora del SGIQ tenen un abast i una priorització parcials, i el

seu seguiment no és sistemàtic.

No s’assoleix

El SGIQ no disposa d’un procés per a la seva revisió.

No es duen a terme accions de revisió i millora del SGIQ.

3.4. Adequació del professorat

El professorat ha de tenir l’experiència i la formació adequades als objectius del programa de

doctorat, i ser suficient en nombre i dedicació per cobrir-ne les tasques principals: la tutoria i

la direcció de tesis, la impartició i l’avaluació de les activitats formatives si escau, la gestió del

programa, etc.

Assegurar la qualitat i la idoneïtat del professorat respon de forma directa als estàndards

europeus per a l’assegurament intern de la qualitat en les institucions d’educació superior, en

concret a l’ESG 1.5 (Assegurament de la qualitat del professorat), que recomana que «les

institucions han d’assegurar-se que el seu professorat és competent. Han d’aplicar processos

justos i transparents per a la contractació i el desenvolupament del personal» (ENQA, 2015).

El professorat del programa de doctorat el compon el personal docent i investigador de la

unitat responsable del programa de doctorat que participa en el desenvolupament docent del

programa (tutorització, direcció de tesi, impartició d’activitats formatives, participació en la

comissió acadèmica, comissions de seguiment, etc.). Excepcionalment podrien formar part

de la plantilla de professorat del programa altres persones doctores que estableixin els

estatuts de l’escola de doctorat / universitat.

El/la tutor/a és la persona responsable que la formació i l’activitat investigadora s’adeqüin als

principis dels programes i, si fos el cas, als de les escoles de doctorat. Les persones tutores

han de ser professors/es del programa de doctorat. La figura de tutor/a i director/a de tesi

solen coincidir quan aquesta darrera és a la vegada professor/a del programa de doctorat.

El/la director/a de tesi és el màxim responsable en la conducció del conjunt de tasques

d'investigació del doctorand. El/la directora/a de tesi serà el màxim responsable de la

coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l’impacte i la novetat en el seu camp, i

de la temàtica de la tesi doctoral. També ho serà de l’adequació del doctorand als projectes i

activitats als quals s’inscrigui. Les tasques d’orientació acadèmica les comparteix amb la


persona tutora del doctorand. El/la directora/a de tesi no ha de ser necessàriament professor/a

del programa de doctorat.

En conseqüència, s’espera que el programa de doctorat reflexioni sobre l’assoliment de

l’estàndard següent:

El professorat és suficient i adequat d’acord amb les característiques del

programa de doctorat, l’àmbit científic i el nombre d’estudiants.

L’estàndard es desglossa en els estàndards concrets següents:

4.1. El professorat té una activitat de recerca acreditada.

4.2. El professorat és suficient i té la dedicació adequada per desenvolupar les seves

funcions.

4.3. El programa de doctorat compta amb les accions adients per fomentar la direcció de

tesis i la tutorització dels doctorands.

4.4. El grau de participació de professorat estranger i de doctors internacionals en les

comissions de seguiment i en els tribunals de tesi és adequat a l’àmbit científic del

programa.

El programa de doctorat ha de reflexionar sobre el manteniment de les condicions inicials de

verificació, especialment sobre els aspectes següents:

L’experiència acreditada del personal docent i investigador.

La qualitat de les contribucions científiques.

El nombre de projectes competitius de recerca actius.

La internacionalització del professorat.


Projectes de recerca competitius en vigor en què l’IP és professor del programa

(universitat).

Professorat que participa en projectes de recerca competitius vigents (universitat).

Contribucions científiques del professorat rellevants en l’àmbit del programa

(universitat).

Professorat estranger8 entre el professorat que dirigeix tesis doctorals i entre el que

imparteix activitats formatives (universitat).

8 Es considera professorat estranger tot aquell que no estigui vinculat a una universitat catalana o de la resta de

l’Estat.


Resultats de les accions de foment de la direcció de tesis doctorals dirigides al

professorat (universitat).

Si escau, es poden considerar un pla de formació o documents del SGIQ relacionats

amb l’assegurament de la qualitat del professorat, polítiques de recursos humans, etc.

(universitat).


Nombre de directors de tesis defensades (universitat).

Percentatge de sexennis vius del professorat del programa (universitat).

Percentatge de sexennis vius dels directors de tesis defensades (universitat).

Rúbriques


En progrés vers

l’excel·lència

Com a mínim tres quartes parts del professorat associat al programa de

doctorat tenen una activitat de recerca acreditada.

S’assoleix Al voltant del 60% del professorat associat al programa de doctorat té una

activitat de recerca acreditada.

S’assoleix amb

condicions

Menys del 50% del professorat associat al programa de doctorat té una activitat

de recerca acreditada.

No s’assoleix Menys d’una quarta part del professorat associat al programa de doctorat té

una activitat de recerca acreditada.

4.2. El professorat és suficient i té la dedicació adequada per desenvolupar les seves

funcions.

En progrés vers

l’excel·lència

L’estructura de la plantilla del professorat i el nombre de professors són molt

adients per dirigir les tesis doctorals i atendre els doctorands, i, si fos el cas, per

impartir les activitats formatives del programa.

S’assoleix

L’estructura de la plantilla del professorat i el nombre de professors són

suficients per dirigir les tesis doctorals i atendre els doctorands, i, si fos el cas,

per impartir les activitats formatives del programa.

S’assoleix amb

condicions

L’estructura de la plantilla del professorat i el nombre de professors no són

suficients ni per dirigir les tesis doctorals i atendre els doctorands ni, si fos el

cas, per impartir les activitats formatives del programa.

No s’assoleix

L’estructura de la plantilla del professorat i el nombre de professors presenten

greus deficiències per poder dirigir les tesis doctorals i atendre els doctorands,

i, si fos el cas, per poder impartir les activitats formatives del programa.


4.3. El programa de doctorat compta amb les accions adients per fomentar la direcció

de tesis i la tutorització dels doctorands.

En progrés vers

l’excel·lència

El programa de doctorat (o la institució) compta amb mecanismes clars i molt

adients de reconeixement i foment de les tasques de tutorització i direcció de

tesis.

S’assoleix El programa de doctorat (o la institució) compta amb mecanismes de

reconeixement i foment de les tasques de tutorització i direcció de tesis.

S’assoleix amb

condicions

Els mecanismes de reconeixement i foment de les tasques de tutorització i

direcció de tesis amb què compta el programa de doctorat (o la institució)

presenten mancances.

No s’assoleix El programa de doctorat (o la institució) no compta amb mecanismes de

reconeixement i foment de les tasques de tutorització i direcció de tesis.

4.4. El grau de participació de professorat estranger i doctors internacionals en els

tribunals de tesi i les comissions de seguiment és adequat a l’àmbit científic del

programa.

En progrés vers

l’excel·lència

El programa compta amb una elevada i pertinent presència de persones

expertes internacionals en els tribunals de tesis i en les comissions de

seguiment i informes previs.

S’assoleix El programa compta amb presència de persones expertes internacionals en els

tribunals de tesis i en les comissions de seguiment i informes previs.

S’assoleix amb

condicions

El programa compta amb presència escassa de persones expertes

internacionals en els tribunals de tesis i en les comissions de seguiment i

informes previs.

No s’assoleix El programa no compta amb presència de persones expertes internacionals en

els tribunals de tesis i en les comissions de seguiment i informes previs.

3.5. Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge

A més del professorat, les institucions posen a la disposició dels estudiants un seguit de

serveis i recursos per motivar, facilitar i enriquir el seu aprenentatge, independentment de la

localització (al campus, aprenentatge a distància, etc.). En aquest context, l’ESG 1.6

(Recursos d’aprenentatge i de suport a l’alumnat) recomana que «les institucions han de

disposar d’un finançament apropiat per a les activitats d’aprenentatge i ensenyament i garantir

recursos d’aprenentatge i de suport a l’alumnat que siguin adequats i de fàcil accés» (ENQA,

2015).

En conseqüència, s’espera que la institució reflexioni sobre l’assoliment de l’estàndard

següent:


Els recursos materials i serveis necessaris per al desenvolupament de les

activitats previstes en el programa de doctorat i per a la formació del doctorand

són suficients i adequats al nombre de doctorands i a les característiques del

programa.

En aquest apartat es fa referència a tots els serveis i recursos que contribueixen al suport a

l’aprenentatge. L’abast d’aquest apartat inclou:

Recursos materials, com ara instal·lacions (espais per a la ubicació i el treball dels

doctorands, laboratoris, aules d’informàtica, biblioteques, etc.), infraestructures

tecnològiques, equipament i material cientificotècnic, etc.

Serveis, principalment els d’acollida i altres prestacions logístiques (habitatge,

assessorament sobre qüestions legals respecte de la residència, etc.), d’orientació

acadèmica (beques, mobilitat, projectes, etc.) i d’orientació professional i inserció

laboral.


5.1. Els recursos materials disponibles són adequats al nombre de doctorands i a les

característiques del programa de doctorat.

5.2. Els serveis a l’abast dels doctorands ofereixen el suport adequat al procés

d’aprenentatge i faciliten la incorporació al mercat laboral.


Documentació del SGIQ sobre el procés de garantia de la qualitat dels recursos

materials (universitat).

Pla d’actuació institucional per facilitar la inserció laboral (universitat).

Documentació del SGIQ sobre el procés de suport i orientació als doctorands

(universitat).


Satisfacció dels doctorands amb els estudis (universitat).

Satisfacció dels directors de tesis amb els estudis (universitat).

Rúbriques

5.1. Els recursos materials disponibles són adequats al nombre de doctorands i a

les característiques del programa de doctorat.


En progrés vers

l’excel·lència

Els recursos materials i altres serveis disponibles són molt adequats per

garantir el desenvolupament de la recerca que han de dur a terme les persones

doctorandes.

S’assoleix

Els recursos materials i altres serveis disponibles són adequats per garantir el

desenvolupament de la recerca que han de dur a terme les persones

doctorandes.

S’assoleix amb

condicions

Els recursos materials i altres serveis disponibles presenten deficiències a

l’hora de garantir el desenvolupament de la recerca que han de dur a terme les

persones doctorandes.

No s’assoleix

Els recursos materials i altres serveis disponibles no garanteixen el

desenvolupament correcte de la recerca que han de dur a terme les persones

doctorandes.

5.2. Els serveis a l’abast dels doctorands ofereixen el suport adequat al procés d’aprenentatge

i faciliten la incorporació al mercat laboral.

En progrés vers

l’excel·lència

Els serveis a l’abast dels doctorands ofereixen un suport molt adequat al

procés d’aprenentatge i faciliten la incorporació al mercat laboral.

Els estudiants estan molt satisfets amb els serveis i recursos materials al seu

abast.

S’assoleix

Els serveis a l’abast dels doctorands ofereixen un suport adequat al procés

d’aprenentatge i la incorporació al mercat laboral.

Els estudiants estan satisfets amb els serveis i recursos materials al seu

abast.

S’assoleix amb

condicions

Els serveis a l’abast dels doctorands presenten mancances en el suport al

procés d’aprenentatge i la incorporació al mercat laboral.

Els estudiants estan parcialment satisfets amb els serveis i recursos materials

al seu abast.

No s’assoleix

Els serveis a l’abast dels doctorands no ofereixen el suport necessari al

procés d’aprenentatge i la incorporació al mercat laboral.

Els estudiants no estan satisfets amb els serveis i recursos materials al seu

abast.

3.6. Qualitat dels resultats

Els resultats del programa s’han de recollir i analitzar per a la revisió i la millora de la titulació.

S’entén per resultats del programa formatiu els resultats de l’aprenentatge i els acadèmics,

els de la inserció laboral i els de la satisfacció dels grups d’interès.


L’avaluació dels aprenentatges en l’elaboració de la tesi doctoral és el procés que permet

determinar el grau d’assoliment dels resultats d’aprenentatge, tal com recull l’ESG 1.3

(Aprenentatge, ensenyament i avaluació centrats en l’alumnat), que recomana: «les

institucions han de garantir que els programes s’ofereixen d’una manera que anima l’alumnat

a adoptar un paper actiu en la creació del procés d’aprenentatge, i que l’avaluació dels

estudiants reflecteix aquest enfocament» (ENQA, 2015). Tant les tesis doctorals com les

activitats formatives i el sistema d’avaluació han de ser pertinents, públics i adequats per

certificar els aprenentatges reflectits en el perfil de formació. L’adequació del sistema

d’avaluació implica un judici sobre la seva pertinència (validesa) i una valoració sobre el grau

en què aquestes activitats discriminen i se n’assegura la qualitat (fiabilitat). A més, les

institucions han de posar en marxa processos i instruments per recollir informació sobre la

progressió dels estudiants, fer-ne un seguiment i actuar en conseqüència d’acord amb el que

estableix l’ESG 1.4 (Admissió, progressió, reconeixement i certificació de l’alumnat).

Els resultats de la inserció laboral dels doctors també s’han de valorar en aquesta secció,

perquè són un dels resultats clau de la formació universitària. Aquest apartat ha d’aprofitar la

riquesa del sistema d’informació del sistema universitari català sobre aquest aspecte, que

permet una anàlisi contextualitzada dels seus principals indicadors.

En conseqüència, s’espera que el programa de doctorat reflexioni sobre l’assoliment de

l’estàndard següent:

Les tesis doctorals, les activitats formatives i l’avaluació són coherents amb el

perfil de formació. Els resultats quantitatius dels indicadors acadèmics i

d’inserció laboral són adequats.


6.1. Les tesis doctorals, les activitats de formació i la seva avaluació són coherents amb el

perfil formatiu pretès.

6.2. Els valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les característiques del

programa de doctorat.

6.3. Els valors dels indicadors d’inserció laboral són adequats per a les característiques del

programa de doctorat.


Tesis doctorals generades en el marc del programa de doctorat (punt 6.1)

(universitat).

Informació sobre activitats formatives i sistemes d’avaluació (punt 6.1) (universitat).

Els indicadors que cal considerar per avaluar aquest estàndard, concretament el punt 6.2,

són els següents:

Nombre de tesis defensades a temps complet.


Nombre de tesis defensades a temps parcial.

Durada mitjana del programa de doctorat a temps complet.

Durada mitjana del programa a temps parcial.

Percentatge d’abandonament del programa.

Percentatge de doctors amb menció internacional.

Nombre de resultats científics de les tesis doctorals.

Percentatge d’estudiants del programa de doctorat que han fet estades de recerca

(iguals o superiors a 3 mesos).

Els indicadors que cal considerar per avaluar aquest estàndard, concretament el punt 6.3,

són els següents:

Taxa d’ocupació.

Taxa d’adequació de la feina als estudis.

6.1. Les tesis doctorals, les activitats de formació i la seva avaluació són coherents

amb el perfil formatiu pretès.

En progrés vers

l’excel·lència

Les evidències documentades dels assoliments dels doctorands, especialment

de la tesi doctoral i altres resultats de la recerca, posen de manifest l’alt nivell

de formació i satisfan molt adequadament els requisits del nivell de

qualificacions requerit (MECES).

Les tesis doctorals responen a una planificació temàtica concorde amb els

grups i les línies de recerca o de transferència de coneixement del professorat.

La metodologia i les activitats formatives s’alineen satisfactòriament amb els

resultats d’aprenentatge. Els sistemes i criteris d’avaluació són molt pertinents

per certificar i discriminar els resultats d’aprenentatge.

S’assoleix


de la tesi doctoral i altres resultats de la recerca, posen de manifest un adequat

nivell de formació i satisfan suficientment els requisits del nivell de


La majoria de les tesis doctorals responen a una planificació temàtica concorde

amb els grups i les línies de recerca o de transferència de coneixement del

professorat.

La metodologia i les activitats formatives s’alineen amb els resultats

d’aprenentatge. Els sistemes i criteris d’avaluació són adequats per certificar i

discriminar els resultats d’aprenentatge.


S’assoleix amb

condicions


de la tesi doctoral i altres resultats de la recerca, posen de manifest un nivell

de formació desigual i no satisfan suficientment els requisits del nivell de


Les tesis doctorals responen parcialment a una planificació temàtica concorde

amb els grups i les línies de recerca o de transferència de coneixement del

professorat.

La metodologia i les activitats formatives s’alineen parcialment amb els

resultats d’aprenentatge. Els sistemes i criteris d’avaluació presenten

inadequacions a l’hora de poder certificar i discriminar els resultats

d’aprenentatge.

No s’assoleix


de la tesi doctoral i altres resultats de la recerca, posen de manifest un

inadequat nivell de formació i no satisfan els requisits del nivell de qualificacions

requerit (MECES).

Les tesis doctorals rares vegades responen a una planificació temàtica

concorde amb els grups i les línies de recerca o de transferència de

coneixement del professorat.

No hi ha una relació clara entre els resultats d’aprenentatge i les metodologies

i activitats docents del programa. Els sistemes i criteris d’avaluació no són

adequats per certificar i discriminar els resultats d’aprenentatge.

6.2. Els valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les característiques


En progrés vers

l’excel·lència

L’evidència documental posa de manifest que la sèrie temporal de tots els

indicadors acadèmics és coherent amb la tipologia dels doctorands i els

programes equivalents, i mostra clarament la millora continuada del programa

de doctorat.

S’assoleix

L’evidència documental posa de manifest que la sèrie temporal de la majoria

dels indicadors acadèmics és coherent amb la tipologia dels doctorands i els

programes equivalents, i mostra la millora continuada del programa de doctorat.

S’assoleix amb

condicions

L’evidència documental posa de manifest que la sèrie temporal dels indicadors

acadèmics presenta desajustos amb la tipologia dels doctorands i els

programes equivalents, i no mostra una millora continuada clara del programa

de doctorat.

No s’assoleix

L’evidència documental posa de manifest que la sèrie temporal dels indicadors

acadèmics presenta un desajust significatiu i greu en relació amb la tipologia

dels doctorands i els programes equivalents, i no mostra una millora continuada


6.3. Els valors dels indicadors d’inserció laboral són adequats per a les

característiques del programa de doctorat.


En progrés vers

l’excel·lència

La utilitat de la formació rebuda és superior a la d’altres programes del mateix

àmbit disciplinari.

La taxa d’ocupació és superior a la de la població activa per al mateix període

de referència i tram d’edat, i és superior a la de programes similars.

La taxa d’adequació és superior a la d’altres programes del mateix àmbit

disciplinari.

S’assoleix

La utilitat de la formació rebuda és adequada comparada amb la d’altres

programes del mateix àmbit disciplinari.

La taxa d’ocupació és superior a la de la població activa per al mateix període

de referència i tram d’edat, i és adequada comparada amb la de programes

similars.

La taxa d’adequació és adequada comparada amb la d’altres programes del

mateix àmbit disciplinari.

S’assoleix amb

condicions

La utilitat de la formació rebuda és baixa comparada amb la d’altres programes

del mateix àmbit disciplinari.

La taxa d’ocupació és propera a la de la població activa per al mateix període

de referència i tram d’edat, però és baixa comparada amb la de programes

similars.

La taxa d’adequació és lleugerament baixa comparada amb la d’altres

programes del mateix àmbit disciplinari.

No s’assoleix

La utilitat de la formació rebuda presenta valors molt per sota de la mitjana de

la valoració d’altres programes del mateix àmbit disciplinari.

La taxa d’ocupació és baixa comparada amb la de la població activa per al

mateix període de referència i tram d’edat.

La taxa d’adequació és inferior a la d’altres programes.

La titulació no duu a terme estudis d’inserció laboral.


4. RESULTAT DE L’ACREDITACIÓ

4.1. Informe final

Per a la elaboració de l’informe d’acreditació definitiu (IdA) que emet la CEA, es tindrà com a

principal evidència l’informe de visita externa elaborat pel CAE (IAE). Els IdA poden ser

favorables o desfavorables i, d’acord amb els criteris d’acreditació, es poden estructurar en

quatre possibles nivells:

1. Informe favorable:

a. Acreditat en progrés vers l’excel·lència.

b. Acreditat.

c. Acreditat amb condicions.

2. Informe desfavorable:

a. No acreditat.

L’IdA ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

1. Descripció del context del programa de doctorat.

2. Descripció del procediment utilitzat, incloent-hi els experts implicats.

3. Resultats de l’avaluació per a cadascun dels estàndards.

4. Resultat final de l’avaluació.

5. Bones pràctiques detectades.

6. Propostes de millora (recomanacions per a les accions de seguiment).

AQU Catalunya envia l’IdA al Consell d’Universitats perquè, d’acord amb el procediment legal

establert, acrediti la titulació avaluada.

Els informes d’acreditació i també els de visita es publicaran al Portal d’Informes d’AQU

Catalunya (http://estudis.aqu.cat/informes).

4.2. Segells i certificats

Quan la titulació avaluada obtingui un informe d’acreditació favorable, AQU Catalunya emetrà

un segell de qualitat numerat inequívocament i el certificat corresponent. El segell tindrà una

validesa màxima de 6 anys.

En funció de la valoració de l’informe final, els programes rebran un segell d’acreditació

favorable (acreditat o acreditat amb condicions) o d’acreditació excel·lent (acreditat en progrés

vers l’excel·lència).

http://estudis.aqu.cat/informes


Les condicions per al seu ús estan determinades en el document aprovat pel Consell de

Direcció d’AQU Catalunya Segells de qualitat d’AQU Catalunya i condicions per al seu ús

(AQU, 2014).

Aquests segells es publicaran a través de la pàgina web Estudis Universitaris de Catalunya

(EUC), http://estudis.aqu.cat.

4.3. Efectes de l’acreditació

L’acreditació d’un programa de doctorat per part del Consell d’Universitats permet a la

universitat responsable continuar amb la seva implantació, en els termes establerts a la

darrera memòria de verificació, per un període màxim de sis anys.

En el cas que el Consell d’Universitats no acrediti un programa, la institució responsable no

podrà matricular nous estudiants i haurà d’iniciar totes les accions recollides a la

memòria de verificació per extingir progressivament la titulació, tot respectant els drets

dels estudiants matriculats.

http://estudis.aqu.cat/


5. SEGUIMENT I MILLORA CONTINUADA

El procés de seguiment és cíclic, amb una periodicitat mínima de 3 anys que conflueix

regularment amb el procés d’acreditació dels programes de doctorat. L’autoinforme que

elabora el centre que ha de sotmetre a acreditació els seus programes coincideix en

l’estructura i el contingut amb els ISPD que ha elaborat periòdicament.

En funció dels resultats de l’avaluació que faci AQU Catalunya dels ISPD, la CEA pot avaluar-

los en cicles successius per analitzar l’evolució del desplegament dels programes i preparar-

ne l’acreditació. Com molt bé s’explicita en la directriu corresponent a l’estàndard associat a

l’aplicació dels processos d’avaluació (ESG 2.3) (ENQA, 2015):

«L’assegurament extern de la qualitat no acaba amb l’informe dels experts. Aquest

informe ofereix una orientació clara per a l’acció institucional. Les agències disposen

d’un procés de seguiment sistemàtic per examinar les mesures que aplica la institució.

La naturalesa del seguiment dependrà del disseny de l’assegurament extern de la

qualitat.»

En coherència amb aquesta assumpció i d’acord amb el resultat de l’avaluació del seguiment,

l’objectiu d’AQU Catalunya ha de ser garantir que la institució s’ocupa d’una manera ràpida

dels àmbits susceptibles de millora i afavoreix la capacitat de superació.

En línia amb aquest enfocament, i de manera cíclica, el centre té la responsabilitat de portar

a terme el seguiment i de garantir la millora continuada del sistema de gestió del seguiment

dels programes, d’acord amb el que estableixin els seus processos interns de gestió. A aquest

efecte, el centre ha d’informar de l’estat de les millores dutes a terme a través dels ISPD. En

els ISPD, també s’hi han d’incloure els canvis que s’hagin dut a terme arran de les

modificacions que es puguin haver requerit a l’informe d’avaluació del seguiment.

En cas que la institució faci qualsevol canvi en la naturalesa del programa que pugui afectar

l’abast o la validesa de l’avaluació, aquest canvi ha de quedar especificat en l’ISPD i s’ha de

notificar a AQU Catalunya per tal que avaluï la continuïtat de la validesa de l’avaluació.


ANNEX I. MODEL D’AUTOINFORME PER A L’ACREDITACIÓ DELS PROGRAMES DE DOCTORAT

INTRODUCCIÓ

En aquest document es proposa un model d’autoinforme per a programes de doctorat amb

directrius específiques per elaborar-lo. Té la mateixa estructura que els ISPD.

La institució pot presentar la informació per a l’acreditació adaptant-se a l’estructura del model

proposat o bé pot adaptar el model segons el disseny intern que hagi establert. En aquest

cas, però, és important que l’informe, independentment de l’estructura, doni resposta a cada

un dels aspectes establerts a en aquesta guia.

Autoinforme per a l’acreditació del programa de doctorat

Universitat

Nom del programa de

doctorat

Codi RUCT

Dades de contacte

Coordinador acadèmic /

responsable de la

titulació

Responsables de

l’elaboració de

l’autoinforme

Òrgan responsable

d’aprovació

Data d’aprovació


1. Presentació del programa

Visió global del programa per situar el lector de l’informe.

2. Procés d’elaboració de l’autoinforme

Descripció breu del procés seguit en l’elaboració de l’autoinforme, subratllant si hi ha hagut

problemàtiques (recollida dades, etc.) o discrepàncies respecte del que s’havia previst al

SGIQ.


3. Valoració de l’assoliment dels estàndards

En aquest apartat, la institució ha de fer una argumentació basada en les evidències sobre el

grau d’assoliment dels sis estàndards d’acreditació per part del programa de doctorat. Es

recomana que el programa de doctorat s’atorgui una valoració sobre el grau d’assoliment de

l’estàndard (s’assoleix en progrés d’excel·lència; s’assoleix; s’assoleix amb condicions; no

s’assoleix):

Estàndard 1: Qualitat del programa formatiu

El disseny del programa (línies de recerca, perfil de competències i activitats formatives) està

actualitzat segons els requisits de la disciplina i respon al nivell formatiu requerit en el MECES.

1.1. El programa disposa de mecanismes per garantir que el perfil d’ingrés dels doctorands

és adequat i el seu nombre és coherent amb les característiques i la distribució de les línies

de recerca del programa i el nombre de places ofertes

1.2. El programa disposa de mecanismes adequats de supervisió dels doctorands i, si escau, de les

activitats formatives.

Estàndard 2: Pertinència de la informació pública

La institució informa de manera adequada tots els grups d’interès sobre les característiques del

programa de doctorat i sobre els processos de gestió que en garanteixen la qualitat.

2.1. La institució publica informació veraç, completa i actualitzada sobre les característiques del

programa de doctorat, el seu desenvolupament operatiu i els resultats assolits.

2.2. La institució garanteix un fàcil accés a la informació rellevant del programa de doctorat a tots els

grups d’interès, que inclou els resultats del seguiment i, si escau, de la seva acreditació.



Estàndard 3: Eficàcia del sistema de garantia interna de la qualitat

La institució disposa d’un sistema de garantia interna de la qualitat formalment establert i

implementat que assegura, de manera eficient, la qualitat i la millora continuada del programa.

3.1. El SGIQ implementat facilita els processos de disseny i aprovació del programa de doctorat, el

seu seguiment i la seva acreditació.

3.2. El SGIQ implementat garanteix la recollida d’informació i dels resultats rellevants per a la gestió

eficient dels programa de doctorat.

3.3. El SGIQ implementat es revisa periòdicament per analitzar-ne l’adequació i, si escau, es proposa

un pla de millora per optimitzar-lo.

Estàndard 4: Adequació del professorat

El professorat és suficient i adequat d’acord amb les característiques del programa de doctorat,

l’àmbit científic i el nombre d’estudiants.


4.2. El professorat és suficient i té la dedicació adequada per desenvolupar les seves funcions.

4.3. El programa de doctorat compta amb les accions adients per fomentar la direcció de tesis.

4.4. El grau de participació de professorat estranger i doctors internacionals en les comissions de

seguiment i tribunals de tesi és adequat a l’àmbit científic del programa.


Estàndard 5: Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge

Els recursos materials i serveis necessaris per al desenvolupament de les activitats previstes en

el programa de doctorat i per a la formació del doctorand són suficients i adequats al nombre

de doctorands i a les característiques del programa.

5.1. Els recursos materials disponibles són adequats al nombre de doctorands i a les característiques


5.2. Els serveis a l’abast dels doctorands ofereixen el suport adequat al procés d’aprenentatge i

faciliten la incorporació al mercat laboral.

Estàndard 6: Qualitat dels resultats

Les tesis doctorals, les activitats formatives i l’avaluació són coherents amb el perfil de formació.

Els resultats quantitatius dels indicadors acadèmics i d’inserció laboral són adequats.

6.1. Les tesis doctorals, les activitats de formació i la seva avaluació són coherents amb el perfil

formatiu pretès.

6.2. Els valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les característiques del programa de

doctorat.

6.3. Els valors dels indicadors d’inserció laboral són adequats per a les característiques del programa

doctorat.

Valoració i proposta de pla de millora


Fruit de l’anàlisi i reflexió del desenvolupament del programa de doctorat, cal proposar un pla

de millores.

Dia

gn

òs

tic

Ide

nti

ficació

de

les c

au

ses

Ob

jecti

us a

asso

lir

Accio

ns

pro

po

sad

es

Pri

ori

tat

Resp

on

sab

le

Te

rmin

is

Imp

lica

mo

dif

icació

?

Niv

ell

(pro

gra

ma,

cen

tre,

un

iv.)


ANNEX II. DEFINICIÓ DELS INDICADORS PER A

L’ACREDITACIÓ DELS PROGRAMES DE DOCTORAT9

Qualitat de programa formatiu

Demanda: nombre de sol·licituds presentades per accedir a un programa de doctorat.

Estudiants matriculats de nou ingrés: nombre d’estudiants d’un programa de doctorat que, per primera

vegada, hi han formalitzat la matrícula.10

Nombre total d’estudiants matriculats: nombre total d’estudiants que en un curs determinat han

formalitzat la seva matrícula en un programa.

Oferta de places: nombre de places que ofereix un programa de doctorat.

Percentatge d’estudiants amb beca:11 nombre d’estudiants que han formalitzat la seva matrícula en

un programa i han obtingut una beca per dur a terme el seus estudis de doctorat en relació amb el nombre

total d’estudiants matriculats en el programa.

Percentatge d’estudiants estrangers matriculats: nombre d’estudiants de nacionalitat estrangera que

han formalitzat la seva matrícula en un programa en relació amb el nombre total d’estudiants matriculats

en el programa.

Percentatge d’estudiants matriculats a temps parcial: nombre d’estudiants que han formalitzat la

seva matrícula en un programa als quals s’ha autoritzat a desenvolupar el treball de tesi a temps parcial

en relació amb el nombre total d’estudiants matriculats en el programa.

Percentatge d’estudiants provinents d’estudis de màster d’altres universitats: nombre d’estudiants

que no provenen d’estudis de màster de la mateixa universitat en relació amb el nombre total d’estudiants

matriculats en el programa.

Percentatge d’estudiants segons línia de recerca: nombre d’estudiants matriculats en cada línia

concreta de recerca del programa en relació amb el nombre total d’estudiants matriculats en el programa.

Percentatge d’estudiants segons requisits d’accés: nombre d’estudiants matriculats que han requerit

complements formatius en relació amb el nombre total d’estudiants matriculats en el programa.

9 Aquests indicadors s’han de calcular per a cada curs acadèmic, si bé per a la seva anàlisi es podran agrupar en els períodes que es considerin oportuns (3 anys per al seguiment i 6 per a l’acreditació).

10 No es comptabilitzen estudiants acceptats però no matriculats, atès que, per exemple, estan cursant complements formatius.

11 Únicament es tenen en compte les següents beques per a la realització del doctorat: FPI, FPU, FI, pròpies de la universitat, Erasmus Mundus, doctorats industrials i ITN.


Adequació del professorat

Nombre de directors de tesis defensades: nombre de directors que han dirigit tesis que

han estat defensades en el programa.

Percentatge de sexennis vius dels directors de tesis defensades: nombre de sexennis

obtinguts pels directors de les tesis defensades en el programa en els darrers sis anys en

relació amb els potencials sol·licitants (PDI funcionari i laboral, professorat d’universitats

privades).12

Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge

Satisfacció dels doctorands amb els estudis: nombre d’estudiants que es posicionen en

cadascun dels nivells de satisfacció que inclou el qüestionari de l’enquesta de satisfacció en

relació amb el total d’estudiants que han respost l’enquesta.

Satisfacció dels directors de tesi amb els estudis: nombre de directors de tesi que es

posicionen en cadascun dels nivells de satisfacció que inclou el qüestionari de l’enquesta de

satisfacció en relació amb el total de directors de tesi que han respost l’enquesta.

Qualitat dels resultats

Durada mitjana del programa de doctorat a temps complet:13 nombre mitjà de cursos

emprats pels estudiants a temps complet que han defensat la tesi des de que es van matricular

per primera vegada al programa.

Durada mitjana del programa de doctorat a temps parcial:14 nombre mitjà de cursos

emprats pels estudiants a temps parcial que han defensat la tesi des de que es van matricular

per primera vegada al programa.

Nombre de resultats científics de les tesis doctorals: nombre de contribucions científiques

resultants de les tesis doctorals defensades en el programa, inclosos: articles en revistes

indexades, llibres, capítols de llibre, producció artística i cultural, i patents.

Nombre de tesis defensades a temps complet: suma de tesis defensades pels estudiants

del programa de doctorat a temps complet.

Nombre de tesis defensades a temps parcial: suma de tesis defensades pels estudiants del

programa de doctorat als quals s’ha autoritzat a desenvolupar-lo a temps parcial.

12 En l’avaluació d’aquest indicador, caldrà fer notar aquells programes en què el nombre de potencials sol·licitants sigui molt baix (ex: àmbit de la salut, àmbits amb molts directors RyC o ICREA, etc.).

13 Excloent-ne els períodes definits al RD 99/2011 (maternitat, malaltia, etc.).

14 Excloent-ne els períodes definits al RD 99/2011 (maternitat, malaltia, etc.).


Percentatge d’abandonament del programa: nombre d’estudiants que durant un curs

acadèmic ni han formalitzat la matrícula en el programa que cursaven ni han defensat la tesi

en relació amb el total d’alumnes que es podien haver tornat a matricular aquell mateix curs.

Percentatge d’estudiants del programa de doctorat que han realitzat estades de recerca:

nombre d’estudiants del programa de doctorat que han realitzat estades de recerca superiors

a 3 mesos en centres de recerca o en altres universitats en relació amb el nombre d’estudiants

del programa.

Percentatge de doctors amb menció internacional: nombre d’estudiants que durant un curs

acadèmic han defensat la tesi i que, d’acord amb els requisits establerts per la normativa, han

obtingut la menció internacional del seu títol en relació amb el total d’alumnes que en aquest

curs han defensat la tesi.

Taxa d’adequació de la feina als estudis: percentatge de doctors de l’àmbit del programa

que fan funcions de nivell de doctor sobre el total de persones ocupades.

Taxa d’ocupació:15 Percentatge de persones ocupades sobre el total de persones doctorades

a l’àmbit del programa.

15 Malgrat que l’objectiu és obtenir els indicadors per programa, actualment l’enquesta d’inserció laboral d’AQU Catalunya únicament proporciona les taxes per àmbit de coneixement a cada universitat. Caldria utilitzar les taxes per programa, si se’n disposés.


ANNEX III. PROCÉS DE CONSULTA AMB ELS GRUPS D’INTERÈS

Aquesta guia metodològica s’ha sotmès a consultes amb els següents grups d’interès i s’han

considerat els seus comentaris i observacions:

1. Vicerectors/es de qualitat

a. 17.07.2017 – Presentació i discussió de la Guia per a l'acreditació dels programes

oficials de doctorat.

b. 23.11.2017 – Presentació i discussió dels comentaris rebuts a l’exposició pública

de la Guia per a l'acreditació dels programes oficials de doctorat.

2. Directors/es d’escoles de doctorat

a. 06.10.2017 – Reunió amb els directors i directores de les escoles de doctorat

catalanes per discutir la Guia per a l'acreditació dels programes oficials de

doctorat.

3. Unitats tècniques de qualitat

a. 14.09.2017 – Presentació i discussió de la Guia per a l'acreditació dels programes

oficials de doctorat.

4. Consulta pública a la comunitat acadèmica

a. Del 20.07.2017 al 31.10.2017 – Consulta pública al professorat, estudiants,

gestors acadèmics, etc. a través del web d’AQU Catalunya.

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

Gener de 2018 · AQU-1-2018

www.aqu.cat

@aqucatalunya

http://www.aqu.cat/

Guia per a l'acreditació dels programes de doctorat per a l’acreditació dels programes oficials...

Documents

Transcript of Guia per a l'acreditació dels programes de doctorat per a l’acreditació dels programes oficials...