Guia per a l'elaboració de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental

7/31/2019 Guia per a l'elaboraci de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental

1/35

Plans Parcials Urbanstics

Guia per a lelaboraci delinforme de sostenibilitat ambiental

PPU

06


2/35

Guia per a lelaboraci de linforme de sostenibilitat ambientaldels p lans parc ials urbanstic s

Treb all rea litzat pe r enc rrec del Dep artame nt d e Med i Ambient i Hab itatge pe lCentre de Poltica de Sl i Valoracions (Universitat Politcnica de Catalunya).


3/35


ndex g eneral

1.INTRODUCCI 32.INFORMES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL DELS PLANS PARCIALS URBANSTICS.ESTRUCTURA 83.DESENVOLUPAMENT DEL CONTINGUT DE LINFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 16ANNEX 30


4/35


1. Introd ucc i


5/35


1. IntroducciI. Caracterstiques generals del model davaluaci ambiental adoptat per al planejament urba-

nstic

Aquesta Guia forma part de les Instruccions tcniques per a lavaluaci ambiental dels plans parcials urbansticsqueest elaborant el Departament de Medi Ambient i Habitatge dins del conjunt de guies metodolgiquesque impulsa amb lobjecte de facilitar la implantaci a Catalunya de la Directiva 2001/42/CE, sobreavaluaci ambiental de plans i programes, laplicaci de la qual gira en bona mesura a lentorn dun do-cument tcnic: linforme de sostenibilitat ambiental.

T com a antecedent immediat la Guia inclosa en les Instruccions tcniques per a lavaluaci ambiental dels plans

dordenaci urbanstica municipal(2005)1, amb la qual es troba directament relacionada, atesa la dependnciajerrquica que els plans parcials urbanstics han de mantenir en relaci amb els plans dordenaci urba-nstica municipal.

El model davaluaci ambiental que ha orientat ambdues Instruccions tcniques parteix de la premissaque lavaluaci ha desdevenir un procs continuat que sinicia amb els primers treballs de gestaci dunpla- destinat a garantir la integraci dels requeriments ambientals en tot el cicle de vida del pla: redacci,tramitaci, execuci, desenvolupament, modificacions, actualitzacions, etc.

Com a conseqncia, la configuraci de linforme de sostenibilitat ambiental semmarca en aquestespremisses:

a) Lavaluaci ambiental ha de formar part en tot moment del procs de presa de decisions quecomporta la formulaci dun pla.

b) Per assolir-ho s necessari adoptar uns objectius i criteris ambientals adequats des de linici delstreballs. Els objectius i criteris ambientals esdevenen el principal fil conductor que dna

coherncia a tot el procs de redacci-tramitaci-desenvolupament i tamb a aquestesInstruccions tcniques.

c) En aquest context, linforme de sostenibilitat ambiental ha de justificar ladopci, a linici delstreballs, daquests objectius i criteris ambientals, verificar-ne la integraci correcta en les decisi-ons adoptades durant tot el procs de redacci i de tramitaci, i validar la coherncia del resultatfinal. En el cas dels plans parcials urbanstics, tamb ha de comprovar la congruncia amb els


6/35


Per contra, ha de justificar que durant lelaboraci del pla shan introdut les mesures ne-cessries, de carcter preventiu, corrector i, si s el cas, compensatori.

e) Lavaluaci ambiental dalternatives possibles sobre el model dordenaci que ha dadoptar el plai els elements fonamentals que lestructuren esdev sovint clau (llevat, en el cas dun pla parcial

urbanstic o daltres plans derivats, que vingui molt predeterminada pel planejament de rang su-perior), ja que lopci elegida determinar en gran mesura les repercussions ambientals del pla.Sha de fer en el moment que el desenvolupament dels treballs del pla hagi assolit el nivell sufi-cient, considerar els objectius i criteris ambientals prviament definits i restringir-se als aspectesgenerals dels models dordenaci plantejats. Lavaluaci ambiental dalternatives i, en aquestcontext, la de lalternativa escollida, ha de ser expressament recollida en linforme de sostenibili-tat ambiental del pla i, prviament, donar lloc a un informe de sostenibilitat ambiental preliminarintegrat en lavan del pla2.

II. Lavaluaci ambiental dels plans parcials urbanstics en el marc de les legislacions urbansti-ca i ambiental

En el cas concret dels plans parcials urbanstics, la Llei durbanisme (DL 1/2005, de 26 de juliol) i el seuReglament (Decret 305/2006, de 18 de juliol) estableixen que aquests plans han dincorporar un informeambiental, el qual, en els supsits en qu els plans parcials urbanstics hagin de sotmetres a avaluaciambiental3, rep la denominaci dinforme de sostenibilitat ambiental. Lestructura i el contingut daquests dos

documents normalment han de ser essencialment coincidents, de manera que aquesta Guia resulta apli-cable a ambds indistintament. En qualsevol cas, per tal de simplificar la redacci, a partir dara ens refe-rirem normalment sols als informes de sostenibilitat ambiental.

Lobjecte daquesta Guia s, doncs, proporcionar elements operatius per a la formulaci dels informesde sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) dels plans parcials urbanstics (en endavant, PPU).Lestructura i el contingut que han estat adoptats per a lISA, descrits i desenvolupats als captols se-gents, sn els que detalla larticle 100 del Reglament de la Llei durbanisme. No obstant aix, tambsha tingut en compte que la disposici transitria onzena del Reglament estableix que, en el cas de PPU

que desenvolupen planejament general que no ha estat objecte davaluaci ambiental, linforme ambien-tal ha despecificar, a ms, tots aquells altres aspectes requerits a linforme ambiental dels plansdordenaci urbanstica municipal (POUM) (art. 70 del Reglament) que siguin necessaris per a lanlisi dellurs repercussions ambientals. Aix mateix, shan pres en consideraci els aspectes assenyalats a lannex1 de la Llei estatal 9/2006, de 28 dabril, sobre avaluaci dels efectes de determinats plans i programesen el medi ambient.


7/35


LISA ha de ser el resultat duna avaluaci ambiental continuada que possibiliti, des delinici dels treballs, una integraci adequada dels requeriments ambientals en tots elsprocessos de presa de decisions.

Els objectius ambientals per a la redacci del pla que caldr adoptar en la fase inicialhan de permetre la verificaci de les alternatives generals dordenaci, les successivesdecisions en el procs de planejament, el producte final i les seves modificacions poste-riors.

En aquest context, la presentaci a lrgan ambiental de lavan de pla amb lISA preli-minar a qu fa referncia larticle 115 del Reglament de la Llei durbanisme, i el conse-gent document de referncia ems per lrgan ambiental han de fixar aquests objectiusi els criteris generals i labast de lavaluaci.

Daltra banda, els PPU formen part dun sistema de planejament territorial i urbansticen qu prevalen altres plans de rang jerrquic superior (plans territorials parcials, secto-rials, directors territorials, directors urbanstics i, especialment, els POUM) i altres pro-jectes de carcter derivat (tant els durbanitzaci com els de carcter edificatori) sotme-sos a les seves determinacions. Lavaluaci del PPU ha de formar part, doncs, dun pro-cs ms ampli davaluaci en cascada: el PPU ha dassumir els resultats de lavaluaci ide les determinacions ambientals dels plans de rang superior i, parallelament, establir

mesures que facilitin la qualitat ambiental i lavaluaci dels projectes derivats. En qualsevol cas, en lavaluaci del PPU cal tenir en compte el canvi descala i de nivell

de definici que representa en relaci amb el POUM, i el fet que comporta una trans-formaci essencial de les condicions del territori. Tanmateix, tot i el carcter transfor-mador de la intervenci urbanstica, la minimitzaci de les repercussions ambientals ne-gatives passa per aconseguir la mxima adaptaci possible de lordenaci a les caracte-rstiques ambientals preexistents en el sector (relleu, elements naturals, elements confi-guradors del paisatge, etc.).

III. Caracterstiques generals de la Guia

A partir daquestes consideracions, la Guia per a lelaboraci de linforme de sostenibilitat ambiental dels plansparcials urbansticsenumera i desplega sistemticament els continguts daquest document amb indicacions


8/35


Minimitza la contaminaci acstica, lluminosa i electromagntica derivada del pla?

s congruent amb els recursos hdrics existents? Fomenta suficientment lestalvidaigua? Resol adequadament el tractament de les aiges residuals generades?

Fomenta de manera adient la sostenibilitat en la construcci?

Incorpora suficientment criteris de biodiversitat i de connectivitat ecolgica en el dis-seny del sistema despais lliures i en el tractament de la vegetaci?

Esdev un marc apropiat per a la generaci dun paisatge urb de qualitat?

Aix mateix, cal tenir en compte que, ateses les molt diverses caracterstiques que presentaran en la prc-tica els territoris i els plans a avaluar, determinats continguts de lISA i, per tant, daquesta Guia adquiri-ran ms o menys pes especfic segons el cas. Cal, doncs, evitar aplicacions indiscriminades o mecanicis-tes que tendeixin a convertir lavaluaci en el simple emplenament dun formulari.

Daltra banda, tot i que el contingut de lISA comporta uns determinats enfocaments metodolgics coma base del procs davaluaci dels plans, el desenvolupament daquest queda obert a laplicaci addicionaldaltres mtodes i instruments davaluaci, a criteri dels professionals encarregats de la seva elaboraci.

Finalment, pot observar-se que la Guia se circumscriu a aquells aspectes estrictament ambientals de lasostenibilitat urbana relacionats amb el planejament urbanstic parcial. Lgicament, en la seva aplicacicaldr considerar molt especialment les interrelacions amb els vessants social, econmic, etc., de la sos-

tenibilitat.


9/35


2. Informes de sostenibilita t ambientaldels p lans parc ials urbanstics. Estruc tura


10/35


2. Informes de sostenibilitat ambiental dels plans parcialsurbanstic s. Estruc tura

El Reglament de la Llei durbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol) determina lobjecte i el con-

tingut de linforme de sostenibilitat ambiental dels plans urbanstics derivats adaptats a la Lleidurbanisme, segons es reprodueix a continuaci:

Igualment, la disposici transitria onzena del mateix Reglament de la Llei durbanisme determina el

Article 100Objecte i contingut de linforme ambiental delsplans urbanstics derivats

100.1 Linforme ambiental dels plans parci-als urbanstics i, si sescau, dels plans demillora urbana en sl urb no consolidat i dels

plans especials urbanstics, t per objectelanlisi dels aspectes ambientals que puguinser rellevants en lestabliment de lordenacidetallada prpia de cada un daquests instru-ments, i ha de contenir les segents previsi-ons en tot all que sigui necessari dacordamb labast de les determinacions del pladerivat:

a) La identificaci dels requeriments ambi-entals significatius en el sector de planeja-ment, que inclou la descripci dels aspectes i

elements ambientalment rellevants del sector,la descripci dels objectius i les altres mesu-res de protecci ambiental previstes pel pladordenaci urbanstica municipal o per altresplans o programes aplicables, la definici delsobjectius i criteris ambientals adoptats per a laredacci del pla i lespecificaci de si el pro-jecte durbanitzaci sha de sotmetre, per lescaracterstiques de lactuaci, al procedimentdavaluaci dimpacte ambiental segons lalegislaci sectorial aplicable. En la identificacidels requeriments ambientals significatiusshan de tenir en compte, entre daltres, elsrelatius a la qualitat de lambient atmosfric,la contaminaci acstica i llumino-

sa i el tractament, si sescau, dels sls conta-minats.b) La descripci i justificaci ambiental delordenaci proposada, que comprn: la des-cripci, si sescau, de les alternativesdordenaci detallada considerades i la justifi-

caci de lalternativa adoptada; la descripcide lordenaci proposada amb expressi deles seves determinacions amb repercussionssignificatives sobre el medi ambient; la deter-minaci de les mesures adoptades per alfoment de leficincia energtica, lestalvi derecursos i la millora del medi ambient engeneral.c) La identificaci i avaluaci dels probablesefectes significatius de lordenaci detalladaproposada sobre els diferents aspectes ambi-

entals.d) Lavaluaci global del pla i la justificaci delcompliment dels objectius ambientals esta-blerts.e) Si sescau, la descripci de les mesures deseguiment i supervisi previstes.100.2 En el cas de plans urbanstics derivatsque estiguin subjectes a avaluaci ambiental,aquests han dincorporar linforme de sosteni-bilitat ambiental que regula la normativa sobreavaluaci ambiental de plans i programes, elqual ha de tenir el contingut mnim que regulalapartat 1 i el grau despecificaci que esta-bleixi lrgan ambiental en el document dereferncia.


11/35


En aquests casos, doncs, caldr tenir en compte altres aspectes necessaris per a lavaluaci ambientalque sn propis de linforme de sostenibilitat ambiental dels plans dordenaci urbanstica municipal(descrits a larticle 70 del Reglament) i que ha dassumir el planejament derivat, en no haver estatconsiderats en el planejament de rang superior.

Aix doncs, en general, lestructura o ndex de linforme de sostenibilitat ambiental dels plans parcialsurbanstics s la que es detalla a continuaci4:

I. Determinac i dels requeriments am bientals significa tius en e l sec tor de pla-nejament

a) Descripci dels aspectes ambientalment rellevants de la situaci actual del sector i del seu entorn,

dacord amb linforme de sostenibilitat ambiental del pla dordenaci urbanstica municipal quees desenvolupa, i dels estudis addicionals i consultes efectuats. En cas que es desenvolupi una fi-gura de planejament general que no hagi estat objecte davaluaci ambiental dacord amb la dis-posici transitria sisena del DL 1/2005, sinclouran, entre altres, la identificaci i caracteritzacidaquells mbits que poden veure's afectats de manera significativa per ra del seu especial inte-rs o vulnerabilitat, de lexistncia de riscs naturals o tecnolgics, etc.

b) Objectius i altres mesures de protecci mediambiental fixats pel pla dordenaci urbanstica mu-nicipal. En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objectedavaluaci ambiental dacord amb la disposici transitria sisena del DL 1/2005, sespecificaran

els objectius de protecci mediambiental fixats a l'mbit internacional, comunitari europeu, esta-tal, autonmic o local que tinguin relaci amb el pla parcial o de millora urbana i, en general, lesdirectrius i obligacions jurdiques que resultin daplicaci, incloses les establertes per plans derang superior.

c) Conclusions. Objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacci del pla, dacord amb elspunts anteriors i amb els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005. Com-prendran, entre altres, els aspectes segents:

Sostenibilitat global del model dordenaci: forma docupaci del sl, adaptaci de

lordenaci a les caracterstiques ambientals preexistents en el sector i el seu en-torn, mobilitat i eficincia energtica, riscs naturals i tecnolgics, etc.

Cicle de laigua.

Ambient atmosfric: contaminaci per substncies, especialment aquelles vincula-des al canvi climtic; contaminaci acstica, lluminosa, electromagntica, etc.

Gesti dels residus.


12/35


II. Ordenac i global de l sec tor. Desc ripc i i avaluac i da lternativesa) Alternatives generals considerades per a lordenaci global del sector: sistemes, zonificaci, etc.

Resum de les caracterstiques i dels motius de selecci.

b) Avaluaci ambiental de cada alternativa dacord, entre altres factors, amb els principis, objectius icriteris ambientals a qu fa referncia el pargraf 1c).

c) Justificaci ambiental de lelecci de lalternativa seleccionada.

III.Descripci ambiental del pla dacord amb lalternativadordenac i adoptada

a) Descripci esquemtica del contingut del pla amb expressi de les seves determinacions estruc-turals i daquelles altres amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient (quali-ficaci del sl, sistemes, ordenaci dusos i de ledificaci, obres durbanitzaci, etc.), aix comdels components o vectors ambientals involucrats.

b) En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objectedavaluaci ambiental dacord amb la disposici transitria sisena del DL 1/2005, identificaci iquantificaci dels sls objecte de transformaci i de les demandes addicionals de recursos natu-rals i dinfraestructures de sanejament, residus i similars, com a conseqncia de la delimitacidel sector.

c) Mesures adoptades per al foment de leficincia energtica, lestalvi de recursos i la millora delmedi ambient en general, tant pel que fa a les mesures daplicaci directa del pla com dels pro-jectes durbanitzaci derivats.

IV.Determinaci dels probables efectes significatius sobre el mediambient

Identificaci i avaluaci dels probables efectes significatius sobre els distints components ambientals,els recursos naturals en general i, particularment, els espais i els aspectes identificats dacord amb elpunt 1.

V. Avaluaci g lobal de l pla i justificac i del c omp liment de ls objec -


13/35


VI. Descripci de les mesures de seguiment i supervisi previstesa) Periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idonetat de les mesures adoptades

amb lexpressi dels parmetres que requeriran un seguiment i ndexs proposats per a la seva a-

valuaci, en relaci amb els principis, objectius i criteris ambientals a qu fa referncia el par-graf 1c).

b) En cas que no hagin estat especificades anteriorment, normes i altres determinacions ambientalsper als projectes durbanitzaci i dedificaci que hagin dexecutar-se en aplicaci del pla.

c) Organisme o organismes responsables.

VII. SntesiResum, en termes fcilment comprensibles, de la informaci facilitada en els epgrafs precedents.Contindr la ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats (si s el cas, amb referncia expressa aaquells establerts pel planejament general que tinguin incidncia sobre el sector), dels treballsdintegraci ambiental realitzats al llarg de tot el procs de planejament urbanstic i lexplicaci justi-ficada dels resultats i conclusions obtinguts.


14/35


Conseqentment, els passos bsics a seguir en el procs davaluaci sn aquests:

DETERMINACI DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL SECTOR

DE PLANEJAMENT I LA DEFINICI DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS

AVALUACI D ALTERNATIVES SOBRE L ESTRUCTURA GENERAL DE L ORDENACI.JUSTIFICACI DE L ALTERNATIVA ADO PTADA

DESCRIPCI AMBIENTAL DEL PLA DESENVOLUPAT D ACORD AMBL ALTERNATIVA ADO PTADA

DETERMINACI DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

AVALUACI GLOBAL DEL PLA I VERIFICACI DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUSAMBIENTALS FIXATS

MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISI

SNTESI FINAL


15/35

Guia per a lelab orac i de linforme de sostenibilitat am biental de ls p lans parc ials urbanstics

14

Esquema de l informe de sostenibilitat ambiental dun PPU

1. Determ inac i de ls requer im entsam b ient a ls s ign i f i ca t iu s en e l secto r

3 . Desenvo lu pam ent de l a l te rnat ivaelegid a: descr ipc i am bient al del PPU

Ob jec t i us i c r i te r i s am b ien ta l s per al

PPU

Ava luac i d a lte rna t i ves

Jus t i f i cac i de l a l te rn a t i va e leg ida

4. Determ inac i de ls e fec tesam b ient a ls s ign i f i ca t ius

2. Ava luac i de l m ode l u rb de l PPU:ord enac i g loba l de l sec tor

5 . Jus t i f i caci de l com p l im ent de lsob jec t i us : Ava luac i g loba l

6 . Mesures de super v is i i segu im ent

7 . Resum


16/35

Guia per a lelab orac i de linforme de sostenibilitat am biental de ls p lans parc ials urbanstics

15

1. Determ inac i de ls requer im ent sam b ient a ls s ign i f i ca t ius en e l sec tor

3 . Desenvo lu pam ent de l a l te rnat iva

elegid a: descr ip c i am bien ta l del PPU

Aspectes ambientalment rellevants, dacord amb lISAdel POUM, estudis addicionals i consultes.

Identificaci i caracteritzaci dels possibles mbits dafec-taci (*)

Objectius i altres mesures de protecci fixats pel POUM

Objectius de protecci fixats en tots els mbits que tinguin

relaci amb el PPU i directrius i obligacions aplicablesestablertes per plans de rang superior (*)

Ob jec t i us i c r i te r i s am b ien ta l s

per al PPU. Indicadors

Ava luaci d a l te rna t i ves

Just i f i cac i de l a l te rna t i va e leg ida

4. Determ inac i de ls e fectes am b ient a lss ign i f i ca t ius

2 . Ava luaci de l m ode l u rb de l PPU:ord enac i g loba l de l sec tor

Determinacions amb repercussions significatives

Identificaci i quantificaci dels sls objecte de transforma-cions i de les demandes addicionals de recursos naturalsi dinfraestructures (*)

Mesures adoptades per al foment de leficinciaenergtica, l estalvi de recursos i la millora del mediambient

5. Jus t i f i caci de l com p l im ent de lsob j ec t ius . Ava luac i g loba l .

Verificaci dobjectius i criteris ambientals

Justificaci del compliment de les determinacions sobre

mobilitat sostenible

Balan ambiental del PPU

Conclus ion s genera ls de l ava luac i

Identificaci i avaluaci dels probables efectessignificatius sobre els distints componentsambientals i els recursos naturals en general i,particularment, els espais i aspectes dafectaci

significativa

Mesures preventives, correctores, compensatries,etc. adoptades

Esquema de lISA dun PPU: procs davaluaci

* En cas que es desenvolupi una figura de planejament que no hagi estat objectedavaluaci ambiental dacord amb la disposici transitria sisena del DL 1/2005


17/35

Guia pe r a lelab orac i de lInforme d e sostenibilitat am bientaldels p lans parc ials urbanstic s

3. Desenvo lupament del c ontingut delinforme de sostenibilita t ambiental


18/35


3. Desenvolupament del contingut de linforme de sostenibilitatambiental

I. Determinaci dels requeriments ambientals significatius en el sector deplanejament

Aquest apartat inicial de linforme de sostenibilitat ambiental (ISA) s essencial, no sols per fer possible unaavaluaci solvent i completa de lordenaci plantejada pel PPU, sin tamb per integrar des del primer mo-ment els condicionants ambientals en el procs delaboraci, requisit indispensable per assolir un planeja-ment ambientalment adequat. No requereix un tractament detallista o enciclopdic, sin un diagnstic ambi-ental del sector centrat en la determinaci daquells aspectes rellevants i significatius que haur datendre elpla. Exigeix unes conclusions precises i esglaonades segons la seva importncia relativa. Cal adoptar, aix ma-teix, una aproximaci pluriescalar que consideri tamb lentorn municipal.

Els diversos requeriments ambientals detectats han de donar lloc, finalment, a un conjunt dobjectius i crite-ris que hauran de considerar tots aquells mbits i dimensions mediambientals en qu el planejament pot re-percutir, per tal dorientar tot el procs de presa de decisions que comporta la formulaci del PPU i, alhora,esdevenir la base de la seva avaluaci final (vegeu el pargraf 1c).

Lestructura daquest apartat, derivada en bona part de la Directiva 2001/42/CE, pot donar lloc fcilment areiteracions. Per aquest motiu, resultar sovint convenient utilitzar tcniques expositives que agilitin el redac-tat o, fins i tot, alterar en determinats casos lestructura daquesta part de lISA, unificant tractaments o agru-

pant alguns pargrafs, sense que aix signifiqui deixar de banda cap dels aspectes assenyalats ms endavant.Daltra banda, el contingut de linforme de sostenibilitat ambiental se simplificar notablement en aquellsplans parcials urbanstics que desenvolupin POUM que ja hagin estat objecte davaluaci ambiental, en lamesura que aquests darrers shagin ajustat a uns objectius ambientals adequats establerts a linici de la sevaredacci i hagin fixat uns requeriments ambientals adients per al seu planejament derivat.

Amb aquestes premisses, a continuaci sexposen algunes consideracions i recomanacions sobre el contingutdaquest apartat de lISA.

a) Descripci dels aspectes ambientalment rellevants de la situaci actual delsector i del seu entorn, dacord amb linforme de sostenibilitat ambiental delpla dordenaci urbanstica municipal que es desenvolupa, i dels estudis addi-cionals i consultes efectuats. En cas que es desenvolupi una figura de plane-ja ment general q ue no ha gi e stat objec te d a va lua c i ambienta l d a cord ambla disposic i transitria sisena de l DL 1/ 2005 sinc louran e ntre a ltres la ide ntifi


19/35


En el cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte davaluaci ambiental,haur de determinar tots els valors, les vulnerabilitats, els riscs, els impactes, els dficits, i altres aspectes de ca-rcter ambiental (inclosos els referents a la disponibilitat i qualitat dels recursos naturals renovables i no reno-vables requerits per a laplicaci del pla), considerats com a rellevants en lmbit municipal, sobre els quals pu-gui incidir el PPU. En aquest sentit, ser aconsellable definir, encara que sigui de manera esquemtica, el perfilambiental del municipi en relaci amb el planejament (vegeu Instruccions tcniques per a lavaluaci dels plansdordenaci urbanstica municipal) per tal de facilitar una avaluaci final del pla suficientment contextualitzada.

Normalment, resultar convenient (especialment en els casos de planejament derivat de plans no avaluats am-bientalment) adjuntar plnols de sntesi sobre escales grfiques grans que permetin una visi de conjunt, ambel benents que la documentaci informativa del PPU ha de contenir la cartografia ms general i a escales msdetallades (com a mnim 1:1.000). Entre aquests plnols de sntesi poden figurar els segents, agrupats o no dela mateixa manera:

rees vulnerables per existncia de riscs naturals (geolgics, allaus, inundabilitat, incendis forestals,etc.), tecnolgics o per altres motius (vulnerables als nitrats, erosionables, etc.). Impactes rellevants (-rees denudades; zones afectades per contaminaci de les aiges, dels sls, de laire, acstica, lluminosa,electromagntica, etc.; aqfers protegits; fragmentacions i barreres, impactes paisatgstics, etc.).

rees i elements dinters ambiental i/o cultural objecte de protecci prvia dacord amb la legislaciambiental (PEIN, Natura 2000, zones humides inventariades, plans especials de protecci del medinatural i del paisatge; bns culturals dinters nacional, comarcal o local; arbres i arbredes dinters na-cional, comarcal o local, etc.). rees i elements objecte de protecci prvia dacord amb el planeja-ment territorial i urbanstic.

Altres rees i elements susceptibles de protecci pels seus valors ambientals i/o culturals (zonesdinters geolgic i paleontolgic; hbitats representatius, singulars, frgils o despcies dinters espe-

cial; mbits dinters per a la connectivitat ecolgica; cursos hdrics i zones de protecci hidrolgica iforestal; zones costaneres; espais agraris dinters ambiental o paisatgstic; elements i bns dinterscultural o paisatgstic; xarxa viria rural i camins ramaders; etc.

Unitats ambientalment i/o paisatgsticament homognies.

b) Objectius i altres mesures de protecci mediambiental fixats pel pladordenaci urbanstica municipal. En cas que es desenvolupi una figura deplanejam ent general que no hagi estat objec te davaluac i ambiental dac ordamb la disposici transitria sisena del DL 1/2005, sespecificaran els objectiusde protecc i me diamb iental fixats a l'm bit internac ional, c omunitari europe u,estatal, autonmic o loc al que tinguin relac i am b e l pla pa rc ial i, en general,les directrius i obligacions jurdiques que resultin daplicaci, incloses les esta-blertes per plans de rang superior.


20/35


A aquest efecte, poden trobar-se alguns dels principals documents de referncia a escala mundial, europea i lo-cal a: http://www.gencat.net/mediamb/sosten/documents.htm

En el marc del Consell dEuropa (http://www.coe.int/T/E/Cultural_Co-operation/Environment/), cal des-tacar especialment, lEstratgia paneuropea per a la conservaci de la diversitat biolgica i paisatgstica(1995) i el Convenieuropeu del paisatge(2000).

Tamb en lmbit europeu, esdevenen una referncia obligada els principals acords de les conferncies europe-es de ciutats i viles sostenibles (http://www.sustainable-cities.org/): la Carta dalborg (1994), la Declaraci deHannover(2000), etc. Caldr prestar una atenci especial a les recomanacions del Grup dExperts en Medi Am-bient Urb de la UE (http://europa.eu.int/comm/environment/urban/policy_initiatives.htm).

A escala comunitria, els objectius i els mbits dactuaci prioritria fixats pel VI Programa dacci comunitari enmatria de medi ambient (2002), lEstratgia de la Uni Europea per a un desenvolupament sostenible(2001), lEstratgia ter-ritorial europea(1999), lEstratgia per a la conservaci i ls sostenible de la biodiversitat(1998). La major part daquestsdocuments es troben a: http://www.europa.eu.int/pol/env/index_es.htm. Les directives ambientals tamb

poden baixar-se de les pgines sobre legislaci de: http://www.gencat.net/mediamb. Com a referncia msrecent (2006), cal esmentar lEstratgia temtica sobre el medi ambient urb(http://europa.eu.int/comm/environment/urban/thematic_strategy.htm).

Cal assenyalar que el VI Programa dacci comunitari en matria de medi ambient planteja, entre les seves lni-es estratgiques, la introducci de la dimensi ambiental en les decisions sobre planificaci i s del sl, identi-fica quatre problemtiques bsiques entorn de les quals es desenvolupen les diverses estratgies i accions pro-posades: el canvi climtic; la biodiversitat, el medi ambient i la salut; ls sostenible dels recursos naturals 5 i lagesti dels residus.

Anlogament, lEstratgia de la Uni Europea per a un desenvolupament sostenible, desenvolupada posteri-orment per diverses estratgies temtiques, adopta cinc objectius prioritaris a llarg termini, entre els quals estroben: limitar el canvi climtic i incrementar ls denergies netes, una gesti ms responsable dels recursosnaturals (un dels objectius marcats s protegir i recuperar els hbitats i sistemes naturals i aturar la prdua debiodiversitat abans del 2010) i millorar el sistema de transports i lordenaci territorial.

Aquests darrers documents comunitaris fixen uns objectius i unes prioritats de carcter general que han de serconsiderats preferentment pel planejament territorial i urbanstic, els quals, daltra banda, poden tamb orien-tar la ponderaci i la jerarquitzaci dels resultats assolits en la part descrita al pargraf 1a).En lmbit estatal, els diferents programes i estratgies governamentals sn a:http://www.mma.es/conserv_nat/planes/index.htm.

No existeix una estratgia global de sostenibilitat per al conjunt del territori de Catalunya, per s programesde carcter sectorial i una legislaci ambiental exhaustiva, aix com diversos instruments de planificaci ambi-ental aprovats i daltres de planejament territorial i urbanstic amb importants continguts ambientals, la majorpart en procs de tramitaci.


21/35


En el cas concret dels espais naturals protegits, a ms, bviament, devitar la seva afectaci directa, caldr te-nir en compte la possible incidncia del PPU sobre espais propers, tant pel que fa al seu interior com a laconnectivitat ecolgica externa, especialment en els casos segents:

Espais de la xarxa comunitria Natura 2000. Lobjectiu principal s garantir el manteniment o el res-tabliment dun estat de conservaci favorable daquells hbitats dinters comunitari o despcies

dinters comunitari, amb especial atenci als hbitats de carcter prioritari i a aquells altres determi-nats per a la inclusi de lespai a Natura 2000.

Espais del Pla despais dinters natural (PEIN). A ms dels objectius i de la normativa de carctergeneral (Decret 328/1992, de 14 de desembre), s dobligat compliment el que estableixen els plansespecials de protecci del medi natural i del paisatge dels diversos espais i, si s el cas, els plans espe-cials urbanstics.

Espais naturals de protecci especial (parcs nacionals, parcs naturals, paratges naturals dinters naci-onal i reserves naturals). En aquest cas, sn tamb imperatives les disposicions de la Llei 12/1985,despais naturals, de les respectives disposicions especfiques i dels instruments dordenaci de cadaespai (plans especials i plans rectors ds i gesti).

Quan es tracti despais de la xarxa de la Diputaci de Barcelona, pot trobar-se documentaci delsplans especials respectius a: http://www.diba.es/parcsn.

Reserves naturals de fauna salvatge i refugis de fauna. Caldr considerar les seves disposicions decla-ratries.

Altres instruments de planificaci ambiental, dmbit ms restringit, que caldr considerar, si s el cas, sn:

Els plans especials i altres instruments dordenaci despais naturals protegits, quan aquests es trobinprxims a sectors de planejament parcial. Els plans de conservaci despcies, en casos similars.

Els futurs plans dordenaci dels recursos forestals, especialment pel que fa a la prevenci dincendisen sectors adjacents amb terrenys forestals.

La planificaci hidrolgica i dels espais fluvials de les diverses conques.

Els mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori pel que fa a la contaminaci atmosfrica

Els mapes de capacitat acstica

Igualment, caldr considerar lexistncia daltres rgims especials derivats de disposicions ambientals (aqfersprotegits, zones vulnerables a la protecci per nitrats, zones de protecci especial als efectes de la legislaci deprotecci de lambient atmosfric, etc.) o de disposicions relacionades amb els riscos naturals (per exemple, laLlei 5/2003 i el Decret 123/2005, relatius al risc dincendi en urbanitzacions sense continutat immediata ambla trama urbana).


22/35


b ha de tenir en compte, si s el cas, els pactes, les estratgies i els plans locals de mobilitat i les directrius iprogrames de les regidories municipals de medi ambient.

c ) Conc lusions. Objec tius i criteris am bientals ad op tats pe r a la reda cc i de l pla,dacord amb els punts anteriors i amb els principis i directrius establerts pels ar-

ticles 3 i 9 del DL 1/ 2005. Comprend ran, entre a ltres, els aspe c tes seg ents:

Sostenibilitat globa l del mode l dordenac i: forma d oc upac i del sl, ad ap tac ide lordenaci a les caracterstiques ambientals preexistents en el sector i el seuentorn, mobilitat i eficincia energtica; riscs naturals i tecnolgics; etc.

Cicle de laigua.

Ambient atmosfric: contaminaci per substncies, especialment aquelles vin-culades al canvi climtic; contaminaci acstica, lluminosa, electromagntica,etc.

Gesti d els residus.

Sostenibilitat i ec oeficinc ia en la urbanitzac i i ledificac i.

Biodiversitat urba na, pe rmeab ilitat ec olgic a i pa trimoni natural en ge neral.

Qualitat del pa isatge am b la incorporac i, si s el cas, dels objec tius de qualitatpaisatgstica fixats pel pla dordenaci urbanstica municipal o daltres instru-me nts formulats da c ord am b la Llei 8/2005, de 8 de juny.

Trac tam ent, si esca u, de ls sls contam inats.

s important que aquests objectius i criteris siguin congruents amb els adoptats pel POUM i ponderats jerr-quicament en funci del seu grau dimportncia relativa; quan sigui procedent, incorporaran indicadors quanti-tatius per facilitar la posterior verificaci del seu compliment pel pla.

Per a la formulaci daquests objectius i dels criteris consegents per a la redacci del PPU, aix com pel que faals indicadors, ens remetem al treball Criteris ambientals per a la redacci del planejament urbanstic 6(http://www.gencat.net/mediamb/sosten/construccio/planejament.htm), aix com als objectius formulats alquadre de la pgina segent a tall dexemple. Cal tenir en compte que aquestes referncies no tenen carcter

normatiu sin orientador.

Els objectius i els indicadors adoptats per al PPU no poden limitar-se, en qualsevol cas, a la simple transposi-ci de les propostes daquest o altres documents, sin que hauran de ser congruents amb els adoptats pelPOUM, si existeix, i en general, amb els resultats assolits en els pargrafs 1a) i 1b). En qualsevol cas, haurandatendre la totalitat daspectes esmentats en la capalera daquest pargraf 1c), tot i que el pes especfic de ca-da un dells podr variar en funci de les caracterstiques prpies del sector objecte del PPU.


23/35


EXEM PLE D O BJEC TIUS A M BIEN TA LS PER A UN PPU

A. Model docupaci i ordenaci del sl: minimitzar el consum del sl i racionalitzar-ne ls,dacord amb un model urbanstic globalment eficient i atent als condicionants ambientals exis-tents.

A-1 Ga rantir una ordena ci urbanstica eficient, espe c ialment pe l que fa a la funciona litat i alconsum de recursos, i adaptada a les caracterstiques ambientals del sector i el seu en-torn.

A-2 Estab lir la zonifica c i i els usos dels sec tors pote nc iant la seva plurifunc iona lita t i au tono-mia.

A-3 Contribuir a la mo bilitat sostenible en el municipi mitjan ant la planific ac i integrad a de lsusos del sl i de la m ob ilitat.

B. Cicle de laigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de laigua i racionalitzarls d aq uest rec urs en el ma rc d un mo de l urba nstic g loba lment eficient.

B-1 Prevenir els riscos hidrolg ics, i evita r la fec tac i de b ns i pe rsone s.B-2 Fom enta r lesta lvi i la reutilitzac i de la igua en lespa i urba nitzat .B-3 Fom enta r lestalvi i la reutilitzac i de la igua en led ificac i.B-4 Preserva r i millorar la cont inuta t del flux i la qua lita t de la igua .

C. Ambient atmosfric (I): minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de laire i elc anvi clim tic i, en g ene ra l, red uir al mxim les immissions de subst nc ies c onta minants.

C-1 Op timitzar leficincia energ tica de lordena ci urbanstica i de les ed ificac ions ga rantintla reducc i d e la seva co ntribuc i a l canvi climtic.

C-2 Fom entar ls d ene rgies nete s i la reducc i de ls de les ene rgies no renovab les.C-3 Preve nir i c orreg ir les immissions i les fonts c onta mina nts.

D. Amb ient a tmo sfric (II): prevenir i correg ir la c onta minac i a c stica, lluminosa i electroma gn-t ica.

D-1 Ma ntenir la po bla c i expo sad a a nivells ac stics permesos per la legislac i.D-2 Limitar la ge nerac i de nec essitats d enllumena t exterior (pblic i p riva t) i evita r-ne els flu-

xos d hem isferi superior, la intrusi lluminosa i limpa c te neg a tiu sob re els organisme s vius.D-3 Reg ular la implanta ci de les installacions de radioc omunica ci i de transpo rt d energia

elc trica , per ta l de minimitza r els seus efec tes sob re els ssers vius i el p aisat ge .

E. Ge sti d e residus: fom enta r el rec icla tg e i la reut ilitzac i dels residus urba ns i, si s el cas, fac ili-

tar la d ispo nibilitat d installac ions ad eq uad es pe r al seu trac tam ent.Gesti de materials: minimitzar limpacte de la construcci sobre el cicle dels materials i el

med i ambient en ge neral.

E-1 Implanta r leq uipa me nt i els sistem es de d isseny urb ad ients pe r a la reutilitzac i i la reco-llida selectiva dels residus.

E-2 Promo ure en els ed ific is la previsi d espais i insta llac ions que fac ilitin la reco llida selec tiva


24/35


II. Ordenaci global del sector. Descripci i avaluaci dalternativess fonamental que els elements essencials de lordenaci del PPU siguin ambientalment adequats. En cas contrari, esprovocaran efectes en cadena molt difcilment recondubles a posteriori. Per aquest motiu, laplicaci de lavaluaci ambi-ental durant la fase delaboraci del PPU en qu es decideix el model dordenaci a adoptar resulta necessria, i pot evitarmolts problemes posteriors a lhora de desenvolupar lordenaci detallada o de fer-ne lavaluaci.

LISA ha de recollir en aquest apartat lavaluaci realitzada en el moment que els treballs delaboraci del PPU hagin as-solit un grau de desenvolupament suficient per permetre formular, en una primera aproximaci, les possibles alternativesglobals dordenaci, s a dir, lesquema dels models plantejats i dels seus elements configuradors (sistemes, taques gene-rals de zonificaci, localitzaci de les rees edificables, actuacions estratgiques, mbits de protecci, etc.), malgrat que laseva delimitaci precisa no hagi estat encara establerta.

a) Alternatives generals considerades per a lordenaci global del sector: siste-mes, zonificaci, etc. Resum de les caracterstiques i dels motius de selecci.

Les alternatives, com sha dit abans, en aquesta fase expressades normalment duna manera esquemtica i senseuna delimitaci precisa sobre els plnols, hauran de ser viables jurdicament, tcnicament i econmicament.

b) Avaluac i am biental de c ad a a lternativa da co rd, entre a ltres factors, amb elsprincipis, objec tius i criteris am bienta ls a q u fa referncia el pa rgraf 1c).

Lavaluaci de les alternatives considerades ha de permetre justificar la validesa ambiental de lalternativa elegi-da abans que aquesta sigui desenvolupada i el resultat final sigui objecte duna nova avaluaci. Si aquesta avalu-aci dalternatives sefectua de manera rigorosa, lavaluaci final del PPU (apartats 4 i 5) resultar ms senzilla iels possibles conflictes suscitats difcilment podran afectar aspectes fonamentals de lordenaci.

Per dur a terme aquesta avaluaci, sens perjudici de la possible utilitzaci de metodologies convencionals (ma-trius dimpacte, etc.), a criteri del redactor, caldr confrontar cada alternativa considerada amb els objectiusambientals adoptats a 1c) que resultin daplicaci en aquest nivell de lelaboraci del pla, per tal de determinarel grau dadequaci de cada una delles i els possibles punts de conflicte. Tamb podran aplicar-se indicadorsdel compliment daquests objectius, quan resultin adequats. Es considerar especialment la ponderaci entreels objectius ambientals que estableix el pargraf esmentat.

c ) Justific ac i am biental de lelec ci de lalternativa selecc ionada.Sexposaran els motius socials, econmics, ambientals, etc. de lelecci de lalternativa seleccionada i, dacordamb lavaluaci realitzada al pargraf anterior, es justificar des del punt de vista estrictament ambiental la con-venincia i ladequaci daquesta alternativa als objectius adoptats a 1c).


25/35


i de ledificaci, obres durbanitzaci, etc.), aix com dels components o vec-tors ambientals involucrats.

Cal exposar sistemticament i de manera esquemtica, per precisa, les determinacions del PPU susceptiblesdoriginar efectes ambientalment significatius, delimitar-les o localitzar-les, quantificar-les, etc. Entre altres (art.65 de la LLUC), les relatives a:

Qualificaci del sl

Regulaci dels usos i els parmetres de ledificaci

Assenyalament dalineacions i rasants

Definici de lordenaci de volums

Precisi de les caracterstiques i el traat de les obres durbanitzaci bsiques

Localitzaci del sl reservat per a habitatges de protecci pblica, per a zones verdes i espais lliurespblics, equipaments i serveis tcnics

Concreci de les caracterstiques del mobiliari urb, de larbrat i lenjardinament, del paviment de lesvoreres i el tipus de vorades, de lenllumenat i de la senyalitzaci.

Com a suport per a lemplenament daquest apartat de lISA, lannex daquesta Guia cont la llista de les de-terminacions que han de contenir els PPU, dacord amb la LLUC, i els factors ambientals sobre els quals cadaun daquests acostuma a tenir una incidncia ms significativa.

b) En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi es-tat objecte davaluaci ambiental dacord amb la disposici transitria sisenade l DL 1/2005, identifica c i i quantifica c i de ls sls ob jec te de transforma c i ide les de ma ndes ad dic ionals de rec ursos naturals i dinfraestruc tures de sane-ja ment, re sidus i simila rs, com a conseq nc ia de la delim ita c i del sec tor.

A partir de la descripci efectuada al pargraf anterior, cal procedir a identificar i, en la mesura que sigui possi-

ble quantificar, els sls afectats per les transformacions previstes en el PPU i els altres recursos naturals querequerir la seva execuci.

Com a conseqncia, caldr en primer lloc identificar, delimitar i caracteritzar els sls inclosos en el sector (o,si s el cas, en el subsector). Daltra banda, es quantificaran els sostres edificables addicionals en relaci ambels edificats amb anterioritat, destinats a habitatge, indstria, etc., conseqncia de laplicaci de les determina-cions del pla. En funci daquells i de les altres determinacions del planejament que generin demanda de recur-

f tin l q lit t l l r n l r q rim nt ddi i n l d r t r n r ti d n m i d


26/35


s important que aquesta estimaci sigui completa, suficientment argumentada i, en la mesura que sigui possi-ble quantificada, per tal permetre, en el seu moment, un balan ambiental del pla fiable.

IV.Determinac i dels probab les efec tes significa tius sob re e l medi a mb ientAquesta avaluaci ha de servir, fonamentalment, per permetre en lapartat 5 la verificaci solvent del com-pliment dels objectius ambientals adoptats per a la redacci del pla (pargraf 1c) i la seva avaluaci global.

Identificaci i avaluaci dels probables efectes significatius sobre els distintscom po nents am bientals, els recursos naturals en ge neral i, pa rticularment, elsespa is i els aspec tes identifica ts da c ord a mb el punt 1.

Es c onside raran les interrelac ions entre els diferents fac tors, aix com les mesu-res adoptades per prevenir, reduir i, en tant que sigui possible, compensar,qua lsevol efec te nega tiu important sob re el me di am bient identifica t en els pa -rgrafs anteriors, que p ugui resultar de l'aplica c i direc ta del pla i dels projec -tes durbanitzac i de rivats.

Un dels aspectes ms delicats s la consideraci dels diversos efectes com a significatius o no significatius. Engeneral, un efecte ser significatiu quan afecti de manera tangible els aspectes rellevants descrits a 1a), inclosesles rees ambientalment vulnerables, dinters, etc., o incideixi de manera perceptible en els objectius de pro-

tecci mediambiental descrits a 1b). Anlogament, caldr tamb tenir en compte els objectius establerts a 1c) i,molt particularment, aquells estimats com a essencials. No existeix, per, un criteri inequvoc o una lnia divi-sria clara entre els efectes significatius i no significatius; per aix, i dacord amb el principi de precauci, serconvenient aplicar la qualificaci defecte significatiu a tots aquells casos que presentin dubtes.

Lannex 1 de la Directiva estableix que aquests efectes hauran de ser caracteritzats segons diferents parmetres:secundaris, acumulatius, sinrgics, a curt o a llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius, etc. ElReglament davaluaci dimpacte ambiental (RD 1131/1988, de 30 de setembre) defineix la major partdaquests conceptes:

Indirecte (denominat secundari en lannex 1 de la Directiva): aquell que representa una incidnciaimmediata respecte a la interdependncia, o, en general, respecte a la relaci d'un sector ambientalamb un altre.

Acumulatiu: aquell que en prolongar-se en el temps l'acci de l'agent inductor, incrementa progressi-vament la seva gravetat, per la manca de mecanismes d'eliminaci amb efectivitat temporal semblanta la de l'increment de l'agent causant del dany.


27/35


Positiu: aquell adms com a tal, tant per la comunitat tcnica i cientfica com per la poblaci en gene-ral, en el context d'una anlisi completa dels costos i beneficis genrics i de les externalitats de l'actua-ci considerada.

Negatiu: aquell que es tradueix en prdua de valor naturalstic, esttic, cultural, paisatgstic, de produc-

tivitat ecolgica, o en laugment dels perjudicis derivats de la contaminaci, de l'erosi o rebliment ide la resta de riscs ambientals en discordana amb l'estructura ecolgica/geogrfica, el carcter i lapersonalitat d'una localitat determinada.

El Reglament preveu tamb altres tipificacions similars (reversible/irreversible, recuperable/irrecuperable,continu/discontinu, peridic, irregular, etc.).

Aquesta caracteritzaci dels diversos efectes pot ajudar a determinar la seva importncia relativa o a esvairdubtes sobre el seu grau de significaci. Amb aquesta finalitat poden utilitzar-se altres instruments i tcniqueshabituals davaluaci, com les matrius dimpactes, els quals, a ms, poden permetre relacionar aquests efectes

entre si i determinar possibles interaccions que calgui considerar.En general, caldr prestar una especial atenci a aquelles rees, internes o externes, dafectaci potencialmentsignificativa, s a dir, rees identificades com a ambientalment sensibles pels seus valors ambientals, per raonsde vulnerabilitat o de riscs, etc.

Tamb ser necessari avaluar la idonetat o els dficits de cara a atendre les necessitats del sector, de les xarxespreexistents de subministrament denergia i daigua, aix com de les infraestructures de sanejament, de recollida,dipsit i tractament de residus, etc., considerant, si s el cas, la suficincia de les installacions i altres mesuresaddicionals previstes al PPU.

Aix mateix, shan despecificar aquelles mesures addicionals adoptades pel PPU per prevenir possibles efectesnegatius importants, palliar-los o corregir-los fins a uns nivells acceptables. Aquestes mesures poden serdordenaci fsica o de disseny, de carcter normatiu o actuacions especfiques programades.

En alguns casos pot ser convenient preveure mesures de carcter compensatori daquells efectes que, malgrattot, puguin produir-se (adquisici de terrenys dinters per contrarestar determinades afectacions, altres actua-cions de millora ambiental, etc.).

s important que aquestes mesures no es limitin a aquells aspectes de lordenaci del PPU que siguindaplicaci directa, sin que tamb continguin disposicions per als projectes derivats.

V. Avaluac i globa l del pla i justific ac i del c omp liment dels objec tius ambien-tals estab lerts

a) Dacord amb el que expressen els punts 3 i 4, verificaci i justificaci detalla-


28/35


b) Justificaci del compliment de les determinacions del planejament generalsobre mobilitat sostenible i de les derivades de la Llei 9/2003, de 13 de juny, dela mobilitat.

La mobilitat generada s un dels elements de ms transcendncia ambiental i, per tant, ha de ser consideradaespecialment en lavaluaci del pla. En aquest sentit, lISA recollir la justificaci del compliment de les deter-

minacions del POUM sobre mobilitat sostenible, si existissin, i aquelles derivades de la Llei 9/2003, de 13 dejuny, de la mobilitat.

Cal tenir en compte que lestudi davaluaci de la mobilitat generada, malgrat no ser obligatori en el planeja-ment derivat, s molt recomanable, especialment en el cas de PPU que desenvolupin planejament general queno hagi estat objecte daquest tipus destudi. Aquest avalua lincrement potencial de desplaaments provocatper una nova planificaci o una nova implantaci dactivitats i la capacitat dabsorci dels serveis viaris i siste-mes de transport, inclosos els sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaaments en bicicletao a peu. Aix mateix, valora la viabilitat de les mesures proposades per gestionar de manera sostenible la novamobilitat i, especialment, les frmules de participaci del promotor o promotora per collaborar en la soluci

dels problemes derivats daquesta nova mobilitat generada.s altament recomanable que lISA i lestudi davaluaci de la mobilitat generada selaborin de manera coordi-nada i complementria.

Aix mateix, en cas dexistir alguns dels instruments de planificaci de la mobilitat creats per la llei esmentada(plans directors de mobilitat, plans de mobilitat urbana, etc.), caldr considerar les seves determinacions.

c ) Com a c onseqnc ia de ls pa rg rafs anteriors, balan am biental del pla, c on-siderant les jerarquies entre objectius establertes al pargraf 1c), els indicadors

ad optats, etc.

El resultat final de lavaluaci es concretar en aquest pargraf on es valoraran les repercussions ambientals delPPU des duna perspectiva global i integrada.

Es valoraran conjuntament els resultats de la verificaci efectuada en els pargrafs anteriors, ponderant-losdacord amb el grau dimportncia relativa assignat en el pargraf 1c) als diversos objectius establerts. Conse-qentment, sespecificar el grau de compliment daquests objectius, amb una especial mfasi en aquells aspec-tes considerats en el seu moment com a essencials o prioritaris.

En lavaluaci global ser convenient utilitzar els indicadors i els valors de referncia per a alguns daquests de-finits a 1c).

d) Conclusions generals de lavaluaci, amb lespecificaci, si s el cas, de lesdific ultats trob ad es a lhora de rec ap tar la informa c i.


29/35


nable transformar aquest apartat de lISA en un programa de vigilncia i seguiment similar al dels estudisdimpacte ambiental.

a) Periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idonetat de lesme sures ad op tade s am b lexpressi dels pa rmetres que requeriran un seg ui-

ment i ndexs proposats per a la seva avaluaci, en relaci amb els principis,ob jec tius i criteris am bientals a q u fa referncia e l pa rgraf 1c).

Dacord amb la Llei davaluaci ambiental de plans i programes,el promotor dels plans i programes de pro-moci pblica nomenar un director ambiental del pla o programa, que ser l'encarregat de dur a terme lestasques de seguiment ambiental daquest. Lgicament, els PPU es troben en aquest supsit. El director ambi-ental del pla pot coincidir amb el designat en el seu moment per al seguiment del POUM.

El director ambiental del pla o programa emetr informes sobre el seguiment amb la periodicitat que estableixi

la resoluci de lavaluaci ambiental corresponent i els remetr al promotor i a lrgan ambiental. Quan, perra de la transcendncia del pla o programa, shagi considerat necessria la creaci duna comissi mixta de se-guiment ambiental del pla o programa, el director ambiental shi relacionar directament. Una vegada executatel PPU, el seu seguiment ambiental podr ser integrat amb el del POUM, si existeix i ha estat objectedavaluaci ambiental.

En qualsevol cas, el PPU haur de concretar tamb la forma en qu es duran a terme aquestes verificacions, elstipus dactuacions a executar en funci dels seus resultats, etc.

Amb el benents que el seguiment ambiental del PPU i del compliment dels seus objectius ambientals no potquedar redut a la verificaci duns parmetres quantitatius, aquests resulten, per, indispensables en alguns ca-sos. Conseqentment, a partir dels objectius ambientals i indicadors adoptats, sestabliran els elements de refe-rncia i els valors numrics en aquells casos en qu puguin coadjuvar a una avaluaci continuada solvent.

Aquests parmetres haurien de comprendre mbits i valors com els descrits als pargrafs 1a) i 1c), posar unmfasi especial en aspectes com levoluci del consum de recursos energtics, hdrics i altres recursos naturals,derivada del desplegament del PPU, la conservaci de la biodiversitat urbana, lexecuci de les infraestructuresambientals previstes, la introducci de mesures de sostenibilitat en la construcci, levoluci de les problemti-ques ambientals preexistents, etc. Tamb podran referir-se a indicadors de seguiment relatius a la incorporacide mesures ambientals en les llicncies, inversions municipals en determinats conceptes, al repartiment de lamobilitat generada per modes de transport, etc.

b) En c as que no ha gin estat espec ifica de s anteriorme nt, norme s i altres determi-nacions ambientals per als projectes durbanitzaci i dedificaci que hagindexec utar-se en aplicac i del pla.


30/35


En qualsevol cas, dacord amb la Llei davaluaci ambiental de plans i programes, lrgan ambiental s el res-ponsable de la supervisi ambiental dels efectes de la seva aplicaci, rep els informes peridics de seguiment iidentifica amb promptitud els efectes adversos no previstos per tal que puguin ser adoptades les mesurescompensatries o de reparaci adequades. Si en el marc de les tasques de supervisi s'adverts la desviaci ol'incompliment dels condicionants de la resoluci sobre lavaluaci ambiental del PPU, o apareguessin efectesadversos addicionals no previstos, es podran convocar comissions paritries entre el promotor i l'rgan ambi-

ental per determinar les actuacions que calgui realitzar.

VII. SntesiResum, en terme s fc ilme nt co mp rensibles, de la informa c i fac ilitada en e ls ep grafsprecedents. Contindr la ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats (si s elcas, am b referncia e xpressa a aq uells estab lerts pe l planejame nt general que tinguinincid nc ia sob re el sec tor), de ls treballs dintegrac i am biental rea litzats al llarg de tot

el procs de planejament urbanstic i lexplicaci justificada dels resultats i conclusi-ons obtinguts.

Les conclusions es referiran tant a lexamen i lelecci de les distintes alternatives com a lavaluaci final delpla i les mesures de seguiment proposades. Sexposaran tamb les dificultats que shan trobat a lhora de rea-litzar lavaluaci, les seves causes i la seva incidncia en els resultats.

Aquesta part de lISA ha de ser de lectura assequible per a persones no especialitzades i, amb aquesta finali-tat, caldr utilitzar les tcniques de comunicaci escrita i grfica necessries. Aix mateix, i pel mateix motiu,

la seva extensi ha de ser limitada; es recomana que no superi les 25 pgines.


31/35


ANNEX

Llistat de determinacions del PPU i repercussionssignificatives sobre els diversos factors ambientals


32/35

Guia per a lelab orac i de lInforme de sostenibilitat ambiental de ls p lans parc ials urbanstics

31

ANNEX

Llistat de determinac ions del PPU i rep ercussions significa tives sob re els diversos fac tors ambienta ls

Com a suport per a la identificaci daquelles determinacions dun PPU amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient (apartat IV de lISA), aquest an-nex cont el llistat de determinacions que han de contenir els PPU, dacord amb larticle 65 de la LLUC, i el seu creuament amb un conjunt de factors ambientals. Com aconseqncia, sassenyalen per a cada determinaci del PPU aquells factors ambientals sobre els quals t normalment una incidncia ms directa.

En la lnia de la sistematitzaci dels objectius i criteris ambientals de les parts segona i tercera daquestes Instruccions tcniques, amb alguns afegits addicionals, els factorsambientals considerats han estat aquests:

Cicle de laigua Qualitat de laire Condicions acstiques Condicions lluminoses Condicions electromagntiques Gesti de residus Gesti de materials Biodiversitat, connectivitat ecolgica i patrimoni natural en general Paisatge Eficincia energtica Construcci sostenible

Cal remarcar que, de fet, moltes de les determinacions afecten, directament o indirecta, la majoria o tots els factors ambientals considerats, ra per la qual s a partir dunareferncia territorial concreta (lmbit dordenaci del pla) que poden ponderar-se objectivament. Daltra banda, els tipus i graus dafectaci poden variar en funci de lescaracterstiques de lordenaci plantejada. Per tant, els resultats de la taula que es mostra a continuaci cal considerar-los com a exemple merament indicatiu.


33/35


32

ANNEX. Determinac ions dels PPU i rep erc ussions significa tives sob re els diversos fac tors ambienta ls (exemple)

Cicle delaigua

Qualitatde laire

Condic.acstiq.

Condic.llumin.

Condic.electrom.

Gesti deresidus

Gesti dematerials

Biodiv.i patr.nat.

PaisatgeEficinc.energt.

Construc.sostenible

Determinacions de carcter general (art. 65.2 de la LLUC)

Qualificaci del sl x x x x x x x x xRegulaci dels usos iels parmetres de ledi-ficaci

x x x x x x x x x x x

Assenyalament daline-acions i rasants x x x x x x x

Definici de lordenacide volums x x x x x x x

Precisi de les carac-terstiques i el traat deles obresdurbanitzaci bsi-ques

x x x x x x x x x x

Establiment de les con-dicions de gesti i elsterminis dexecuci

Localitzaci del sl re-

servat per a habitatgesde protecci pblica x

Sectors ds residencial (art. 65.3 de la LLUC)Reserva per a zonesverdes i espais lliurespblics

x x x x x


34/35


33

Cicle delaigua

Qualitatde laire

Condic.acstiq.

Condic.llumin.

Condic.electrom.

Gesti deresidus

Gesti dematerials

Biodiv.i patr.nat.


Construc.sostenible

Reserva per a equi-paments pblics

x x x

Sectors ds no residencial (art. 65.4 de la LLUC)Reserva per a zonesverdes i espais lliurespblics

x x x x x

Reserva per a equi-paments pblics

x x x

Reserva per a serveistcnics, si escau

x x

Tramitaci que requereixi obres durbanitzaci bsiques (art. 65.6 de la LLUC)Concreci de les ca-racterstiques del mobi-liari urb

x x

Concreci de les ca-racterstiques delarbrat ilenjardinament

x x x x x x

Concreci de les ca-racterstiques del pa-viment de les voreres iel tipus de vorades

x x x x x x x


35/35


34

Cicle delaigua

Qualitatde laire

Condic.acstiq.

Condic.llumin.

Condic.electrom.

Gesti deresidus

Gesti dematerials

Biodiv.i patr.nat.


Construc.sostenible

Concreci de les ca-racterstiques delenllumenat i de lasenyalitzaci

x x x

Guia per a l'elaboració de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental

Documents

Transcript of Guia per a l'elaboració de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental