21 consells per tenir unhabitatgesostenible

guies deducaci ambiental29

L'impacte que causa sobre el medi ambient el fet de construir i utilitzar els edificis s ms important del que pot sem-blar a primera vista. Noms per donar-ne unes dades, gaireb la meitat de les emissions de CO2 del planeta sn pro-dudes durant la construcci i en l's dels edificis i , a Catalunya, un 27 % de l'energia es consumeix als edificis d'habi-tatges, comeros i oficines.

Reduir l'impacte ambiental dels nostres edificis no s una tasca fcil, per si apliquem un dels principis del mn ambien-talista, pensar globalment i actuar localment, cal que comencem a pensar quina pot ser la nostra contribuci periniciar el cam en aquest sentit. Des d'aquest punt de vista, la publicaci que presentem vol ser una guia i ajuda per atots nosaltres com a usuaris d'edificis, i ms concretament d'edificis d'habitatges, perqu en la nostra vida quotidianapuguem portar a terme aquelles petites accions que ens ajudaran a reduir l'impacte ambiental i, alhora, suposaran unestalvi econmic important a curt termini.

La guia est estructurada en dos blocs. El primer s una breu introducci als problemes globals del planeta, com l'aug-ment del CO2 o la destrucci de la capa d'oz, i la part de responsabilitat que hi tenen els edificis. El segon el formenprpiament els 21 consells per tenir un habitatge sostenible, que es troben agrupats en quatre captols.

En un moment en qu ja disposem de tecnologies adequades per fer front a bona part dels problemes, s la fora delsciutadans la que de mica en mica pot fer que aquestes tecnologies siguin d's com als nostres edificis.

Mar de 2006

Presentaci

3

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

pre

sent

aci

Joan ClosAlcalde de Barcelona

Imma MayolTercera Tinent d'Alcalde

Josep Terrones i MarinPresident del Collegid'Aparelladors i ArquitectesTcnics de Barcelona

El canvi climtic 6

El deteriorament de la capa doz 7

La pluja cida 7

Lexhauriment dels recursos naturals 8

Laugment progressiu dels residus 9

I. Com tenir un habitatge sostenible estalviant cada dia 10

1. Consum daigua 12

2. Consum energtic 14

3. Millor confort 16

4. s dels aparells domstics 18

5. Recollida selectiva descombraries 20

II. Com tenir un habitatge sostenible fent manteniment 22

6. El manteniment de les installacions 24

7. Els acabats de les faanes 26

8. El manteniment de la coberta 28

9. El manteniment de les reixes i les baranes 30

10.El manteniment de les finestres i balconeres 32

ELS GRANS PROBLEMES AMBIENTALS

DEL PLANETA

21 CONSELLS PER TENIR

UN HABITATGE SOSTENIBLE

4

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

nd

ex

10

6

22

III.Com tenir un habitatgesostenible triant al comprar 34

11. Aparells domstics 38

12. Sistemes de calefacci /aire condicionat 40

13. Mobiliari 42

14. Habitatge nou i de segona m 44

15. Productes de casa 46

IV.Com tenir un habitatge sostenible fent obres a casa 48

16. Escollim els materials 50

17. Allem trmicament i acstica 52

18. Aprofitem laigua 54

19. Instal.lem fonts renovables denergia 56

20. Gestionem els residus de construcci 58

21. Repassem-ho tot! 60

ndex

5

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

nd

ex

3448

60

6Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Els

gra

ns p

rob

lem

es m

edia

mb

ient

als

del

pla

neta

Els grans problemes

A causa de l'activitat humana, el dixid de carboni (CO2) ialtres gasos, com ara el met (CH4), l'xid nitrs (N2O) i elsclorofluorocarburs (CFC) estan augmentant significativa-ment la seva concentraci a l'atmosfera. Aquests gasostenen la propietat de retenir una part de l'energia que emetla superfcie terrestre cap a l'espai a causa de l'escalfamentque hi provoca la radiaci solar. Com a resultat d'aquestaretenci, s'escalfa l'atmosfera terrestre. Aquest fenomens'anomena efecte hivernacle, i de fet, s un fenomennatural que ha fet que la vida a la terra sigui possible. El queno s normal, per, s l'augment significatiu de la presn-cia d'aquests gasos a l'atmosfera, que s'ha incrementat elsltims 150 anys i que sembla que est provocant un aug-ment de la temperatura global del planeta.

Entre tots els processos antrpics que emeten gasoscausants de l'efecte hivernacle, els que ms hi contribuei-xen sn els processos de producci d'energia a les cen-trals trmiques, el de la crema de combustibles per altransport (cotxes, camions, autobusos, avions) i, enmenor grau, els variats processos industrials que es duen

a terme a les fbriques, en la descomposici de les dei-xalles, en la ramaderia, en l'agricultura i tamb als habitat-ges. El gas ems en ms quantitat s el dixid de carbo-ni (CO2) i s el que contribueix ms a l'efecte hivernacle.Tot i que a casa vostra no es produeixin directament gransquantitats de gasos d'efecte hivernacle (noms la com-busti del gas a les calderes de calefacci o de la placade focs de la cuina en produeix) als habitatges i els edifi-cis de serveis (oficines, comer, hospitals....) gaireb esconsumeix un 27% del total de l'energia de Catalunya.D'altra banda, cal pensar que en la fabricaci dels mate-rials de construcci que utilitzem per a construir els nos-tres edificis, es consumeixen tamb grans quantitats d'e-nergia (com a exemple: un 10% de l'energia mundial esconsumeix en la fabricaci de ciment). Diversos estudis,fets a nivell mundial, coincideixen en que la construcci il's dels edificis suposa entre un 40 i un 50 % del total l'e-nergia que es consumeix al mn.

Cal que entre tots contribum a la reducci de la des-pesa energtica dels nostres edificis.

El canvi climtic

7Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Els

gra

ns p

rob

lem

es m

edia

mb

ient

als

del

pla

neta

La pluja cida

ambientals del planeta

Els gasos responsables de la destrucci de la capa d'ozdels Pols (tant nord com sud) sn els clorofluorocarburs,en les diverses variants (CFC, halons, HCFC...).

El deteriorament de la capa doz

Les causes de la pluja cida sn les emissions de conta-minants, com els xids de sofre i de nitrogen (SO2 i NO2).Aquests elements intervenen en reaccions qumiques queels transformen en altres contaminants. Quan es troben al'atmosfera agents oxidants, com l'oz, en presncia decatalitzadors adequats, oxiden l'SO2 i l'NO2 i es genera cidsulfric i cid ntric que acidifiquen l'aigua. Les emissionscom a conseqncia de combustions de combustibles fs-sils (derivats del carb i petroli) a altes temperatures (comles que es duen a terme a les centrals trmiques i en elsmotors de combusti) sn la principal font d'aquests tipusde gasos que influeixen en l'acidificaci de la pluja.

Les conseqncies de la pluja cida sn, entre altres, l'acidi-ficaci dels llacs i embassaments, la destrucci de boscos,l'erosi dels edificis i perjudicis en la salut dels ciutadans. Lapluja cida t greus conseqncies per a la vegetaci de leszones on cau amb regularitat (un exemple proper el podemtrobar als voltants de la central trmica de Cercs al Bergued).

Els edificis contribueixen a aquest problema indirectamenta travs del consum d'energia elctrica produda en cen-trals trmiques, i en una menor escala a travs dels gasosde combusti de les calderes de calefacci.

Novament, reduir la despesa energtica dels nostres edificis s la millor contribuci per reduir la pluja cida.

El Protocol de Montreal del 1996 va ser el primer pas pera l'eliminaci dels CFC, i actualment ja no es poden utilit-zar en processos industrials, tot i que alguns dels seussubstituts (amb un potencial de destrucci de l'oz menor)encara es podran utilitzar fins al 2010.

En els edificis, els CFC, es van utilitzar profusament en laproducci d'allants i com a gasos refrigerants dels siste-mes d'aire condicionat. Tamb els podem trobar com agasos refrigerants de les neveres. Una aplicaci menyshabitual s en extintors i sistemes d'extinci d'incendis ensales amb material elctric o informtic.

Aix doncs, tot i que s gaireb impossible adquirir nous pro-ductes que continguin o que hagin estat fabricats ambaquests gasos, cal que tinguem en compte que els anticsaparells d'aire condicionat, neveres o extintors encara enpoden contenir, i que per a la seva substituci, mantenimento eliminaci cal contactar amb personal especialitzat.

Per fer funcionar la nostra economiai per a la nostra subsistncia diria,utilitzem els recursos naturals que elnostre planeta ens posa a l'abast(minerals, fusta, aigua, petroli...). s de tots sabut que aquests recur-sos sn limitats, i que el seu consumdesmesurat portar a la llarga a ferque s'exhaureixin.

Els edificis com a tal, tamb snuns consumidors importants derecursos naturals. D'una banda hiha tots els materials que necessi-tem per construir-los (pedra, cer-mica, metalls...) i d'una altra laquantitat d'energia necessria per ala construcci i el funcionamentdiari. Cal, doncs, prioritzar, a l'horad'escollir materials de construcci,aquells que estan fabricats ambmatries renovables (per exemple lafusta) o amb materials reciclats.D'altra banda, fer un bon manteni-ment, allargar la vida dels nostresedificis i evitar el consum prematurde primeres matries.

Els grans problemesLexhauriment

dels recursos naturals

8

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Els

gra

ns p

rob

lem

es m

edia

mb

ient

als

del

pla

neta

Laugment progressiu dels residus

ambientals del planeta

Un dels parmetres que caracterit-za ms profundament l'actualsocietat de consum s l'elevadaquantitat de residus que produeix.Sovint no som conscients del preuque n'hem de pagar. Al problemadel gran volum de residus, cal afe-gir-hi la toxicitat potencial de moltsd'aquests i el poc control que hi haquan s'aboquen.

Pel que fa a la construcci, aEuropa es produeixen a l'any 1,1tones de residus de construcci

per persona (3 kg per persona idia). A Espanya aquest valor estsituat en 0,9 tones. D'aquestaquantitat, un 80% corresponen aresidus d'enderrocs, i la resta a res-tes dels processos de construccid'obra nova. Com a comparaci,cal pensar que a casa nostra pro-dum una mitjana d'1,5 kg de bros-sa domstica per persona i dia.

Els residus de construcci anualsde Catalunya ocuparien la super-fcie de quatre illes de l'Eixample

amb una alria igual a la de laSagrada Famlia.

Tot i que en la nostra vida diria nopodem incidir gaire en la reduccidel residus de construcci, s quecal que a l'hora de fer obres a casaels gestionem correctament, i que,pel que fa als residus domstics,collaborem en la recollida selecti-va quan aquesta estigui al nostreabast en els diferents contenidorsal carrer.

9

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Els

gra

ns p

rob

lem

es m

edia

mb

ient

als

del

pla

neta

Com tenir un habitatge sostenible

estalviant cada dia

Considerant que la vida mitjana d'un edifici actual es troba alvoltant dels 70 anys -quan arriba a aquesta edat, nonecessriament cal enderrocar-lo, sin que se li pot fer unrehabilitaci global-, cal valorar que l'impacte ambiental causatpel seu s diari i per les activitats que acull en el seu interior sfora important. s per aix que s important que totes lesoperacions i activitats que es desenvolupen cada dia a dins del'edifici es facin amb la mxima eficincia i respecte pel mediambient. Aix doncs, cal prendre conscincia dels consums diarisd'energia i d'aigua i de la generaci de residus, i avaluar quinesactuacions podem portar a terme per minimitzar aquestsconsums i utilitzar l'energia amb la mxima eficincia possible.Els consells que trobareu en aquest captol estan adreats amillorar aquests aspectes.

I

10

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

com

ten

ir un

hab

itatg

e so

sten

ible

11

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

es

talv

iant

cad

a di

a

1 Consum daigua 12

2 Consum energtic 14

3 Millor confort 16

4 s dels aparells domstics 18

5 Recollida selectiva descombraries 20

12

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Con

sum

da

igua

Consum daigua

1

Si b l'aigua s un recurs indispen-sable per a la vida, a la ciutat lidonem menys valor del que t, jaque trobem normal que les aixetesdels nostres habitatges ens pro-porcionin aigua de qualitat demanera constant i illimitada. Perles aixetes no tenen aquesta capa-citat. El recorregut de l'aigua, desde les precipitacions en forma depluja o de neu fins que arriba a les

nostres llars, s llarg i ple de dificul-tats. La contaminaci dels rius i l'in-crement de les captacions i el con-sum o la sobreexplotaci i la salinit-zaci dels aqfers sn algunes deles causes del deteriorament de lesreserves d'aigua dola.

Les ciutats tenen part de responsa-bilitat. En el cas de Barcelona, el64% de l'aigua consumida ho s

per al consum domstic. L'aiguapotable s, doncs, un recurs limitat,i el seu s responsable, tant a casacom en els llocs de treball, s unaeina important que tenim per con-servar el planeta.

Les ciutats sn responsables deldeteriorament de les reservesd'aigua dola.

Quan us renteu les dents, us afaiteu, us ensaboneu a la dutxa i sempreque no necessiteu que ragi l'aigua, tanqueu l'aixeta.

Minimitzeu l's de la descrrega de la cisterna del vter i no la utilitzeu coma paperera.

Quan renteu els plats a m, ompliu la pica o un cubell amb aigua.

Dutxeu-vos, ja que amb l'aigua que es necessita per omplir la banyera uspodeu dutxar fins a 6 vegades.

No llenceu als desguassos olis, pintures, dissolvents, medicaments, cigarretes ni res que pugui contaminar l'aigua.

Installeu airejadors-reductors que barregen l'aigua amb l'aire i tindreu lamateixa sensaci amb menys consum.

Reduu el volum d'aigua de la cisterna del vter regulant la posici de la boia.

Colloqueu mecanismes de tall voluntari a la cisterna de vter.

No deixeu que degotin les aixetes o les cisternes del vter.

No la contamineu

Limiteu el cabal

No malbarateulaigua

Com podeu fer un bon s de laigua?

>

>

>

>

Feu un bon manteniment

13

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Con

sum

da

igua

es

talv

iant

cad

a di

a

Consum daiguaEscolliu vegetaci autctona i/o adaptada a climes secs per plantar-la aljard o al balc.Regueu a primera hora del mat o als vespres per evitar que l'aiguas'evapori rpidament amb l'escalfor del sol.

Al jard, installeu sistemes de reg per degoteig o microaspersi, ja que enaportar l'aigua a poc a poc s'eviten les prdues per filtraci rpida i perevaporaci.

Aprofiteu l'aigua de la pluja o la sobrant de rentar les verdures per regar lesplantes.

Feu-vos un jardmediterrani

Comparaci dels consums d'aigua en els usos habituals amb la introducci de millores en els hbits i en els aparells sanitaris

>

Amb cada descrrega de la cisterna del vter es llencen uns 9 litres d'aigua.

No us banyeu, dutxeu-vos! En un bany es consumeixen 300 litres, mentre que en una dutxa podemgastar noms 28 litres!

En una fuita, una gota cada segon es pot convertir en 1.000 litres al mes.

Els usos comuns s'han calculat per a una famlia de 3 persones.

Trobareu ms informaci sobre l'aigua a la Guia d'educaci ambiental 7 L'aigua i la ciutat

!

!

!

USOS COPS O CONSUM CONSUM ACCI COPS O CONSUM CONSUM TEMPS UNITARI DIARI TEMPS UNITARI DIARI

usos tpics individuals millores en els hbits quotidiansi en els aparells

Vter 5 9 litres/descrrega 45 litres Installar 5 cops/dia 6 litres/descrrega 30 litrescops/dia mecanismes

de tall voluntari

Rentar-se 3 minuts 12 litres / minut 108 litres Installar 1 minut 6 litres / minut 18 litresles dents x 3 cops/dia airejadorsreductors x 3 cops / dia

i tancar laixeta

Neteja/afaitat 3 minuts 12 litres / minut 36 litres Installar 2 minuts 6 litres / minut 12 litresairejadorsreductors

i omplir la pica

Dutxa 7 minuts 14 litres / minut 98 litres Installar 4 minuts 7 litres / minut 28 litresairejadors-reductors

i tancar laixeta

Rentavaixelles 1/3 18 litres 6 litres Acumular vaixelles 1/3 crrega 18 litres 3 litresdiacrrega/dia i utilitzar noms cada 2 dies

quan estigui ple

Rentadora 1/2 60 litres 30 litres Acumular roba 1/2 crrega 60 litres 15 litrescrrega/dia i utilitzar noms cada 2 dies

quan estigui plena

TOTAL -- -- 323 litres 106 litres

14

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Consum energtic

2

Actualment, l'energia s indispensa-ble per al funcionament de quasi btot el que ens envolta. La necessi-tem per illuminar, per escalfar o refri-gerar, per cuinar, rentar, assecar, perveure la televisi, per conduir i per amoltes altres accions. A ms, prc-ticament la totalitat d'aquesta ener-gia prov dels fssils de carb,petroli i gas natural, o dels mineralscom l'urani, que produeix l'energianuclear. Aquestes fonts sn les ano-

menades no renovables, que vol dir que s'esgoten, i cada vegada s ms cara i difcil l'extracci d'aquests recursos naturals.

Mentre el subministrament energ-tic sigui d'aquestes fonts esgota-bles, hem de pensar en tot momenta estalviar en els consums, a fer uns racional de l'energia, per contri-buir a perllongar el provementenergtic. Al ritme de consum

actual, es calcula que resten reser-ves provades de petroli per a uns40 anys, de gas per a uns 60 anysi d'urani per a 70 anys.

A casa tamb som responsablesde les emissions de CO2 a l'atmos-fera, causa principal de l'efectehivernacle, ja que les calefaccionsde gas i la generaci d'energia peral nostre consum elctric emetenaquest gas a l'atmosfera.

Con

sum

ene

rgt

ic

Com podeu fer un bon s de l'energia?Eviteu els llums encesos intilment.

Desconnecteu els aparells de la xarxa elctrica quan no estiguinfuncionant.

Connecteu els aparells de piles a la xarxa sempre que sigui possible.

A la cuina, trieu el recipient a la mida del cremador i reguleu la flama delgas per evitar que sobresurti de la base del recipient.

No supereu els 35C de temperatura d's per a l'aigua calenta.

Si escalfeu aigua amb electricitat, l'escalfador ha de ser al ms a proppossible de banys i cuines per evitar al mxim les prdues de calor en lescanonades.

Si teniu contractada la tarifa nocturna, utilitzeu els horaris amb descompteper fer anar la rentadora, l'assecadora, els acumuladors d'aigua o calor oaltres aparells d'elevat consum energtic.

A ms de consumir ms aigua en el bany que en la dutxa, tamb esconsumeix ms energia per escalfar l'aigua.

Substituu les bombetes d'incandescncia per les de baix consum, quegasten 5 vegades menys i duren 10 vegades ms.

Netegeu bombetes i pantalles, donaran ms llum i duraran ms.

Reviseu peridicament els equips de calefacci i escalfadors d'aigua, aixcom la cuina i el forn.

Aprofiteu i rendibilitzeu lenergia

Utilitzeu bombetesde baix consum

>

>

>Feu un bon manteniment

La televisi, la cadena de msica i altres aparells que deixem en stand by continuen gastant energia.

Eviteu l's de piles o feu-ne servir de recarregables.

!

!

15

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Con

sum

ene

rgt

ic

esta

lvia

nt c

ada

dia

Equivalncies entre les bombetesd'incandescncia i les bombetesde baix consum

INCANDESCENTS (W) BAIX CONSUM (W)

40 14

60 20

75 25

100 32

150 50

16

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Mill

or c

onfo

rt

Millor confort

3

La veu anglesa confort, que enssuggereix comoditat i benestar, vaassociada molt sovint amb la tempe-ratura. Per el confort no nomsdepn de la temperatura, sin tambdels parmetres d'humitat, de movi-ment de l'aire i de la seva puresa, aixcom de l'absncia de soroll.

Quant a temperatura, els valors deconfort ronden els 25C - 26C al'estiu i de 18C a 20 a l'hivern.Aquesta diferncia ve marcada,entre altres, per la diferent robaque portem.

En el cas de la humitat, els valorsde confort sn del 50% a l'estiu i del65% a l'hivern. El cos hum dissipacalor amb la sudoraci, es refredasuant. Com menys saturaci d'hu-mitat hi ha a l'ambient, ms facilitatd'evaporaci d'aigua t la pell delcos i, per tant, la nostra sensacide xafogor disminueix.

Per aix tenim un cert alleujamentamb els corrents d'aire. L'aire facili-ta l'evaporaci de la humitat quedesprenem, i ens ajuda a fer baixarla temperatura superficial del cos.

A la vegada, gaudim de l'aire net irenovat.

El soroll s un dels causants de lamanca de confort a les ciutats.Prov tant del carrer com de lespersones, aparells domstics o ins-tallacions de l'edifici.

Evitar els sorolls, mantenir lestemperatures adequades i laqualitat de l'aire ens fa tenir unmillor confort

Com podeu millorar el confort a casa?Obriu les finestres al mat o al vespre cada dia almenys 1/2 hora perregenerar l'aire interior.

Cuineu amb la finestra oberta, perqu marxin els fums, el vapor d'aigua iles olors.

Assegureu-vos que les reixetes de ventilaci del gas no estan tapades.

Ventileu el bany desprs de dutxar-vos.

A l'hivern, traieu profit de la llum solar i la calor obrint de dia i tancant de nit.

A la nit, tanqueu les persianes per tal d'evitar prdues de calor.

A l'estiu protegiu-vos del sol fent s de tendals, cortines i persianes.

Gaudiu de les nits d'estiu, sortint a la galeria, al balc o a la terrassa.

Si disposeu de l'espai, assequeu la roba a l'exterior, l'escalfor del sol sblanquejadora i desinfectant, i el vespre el millor moment per a la robadelicada.

No supereu els 20C a l'hivern ni baixeu dels 25C a l'estiu, s suficient ino es consumeix en excs.

A la nit reguleu les temperatures a 17C a l'hivern i 27C a l'estiu.

Manteniu les portes i finestres tancades quan feu servir l'aire condicionat ola calefacci

Ventileu la vostra casa

Aprofiteu elsavantatges deldia i de la nit

Reguleu eltermstat

>

>

>

17

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Mill

or c

onfo

rt

esta

lvia

nt c

ada

dia

Consum daiguaProcureu que els nens no facin sorolls, sobretot en els espais comuns del'edifici. No crideu ni al carrer ni a la vostra llar.

Feu anar els aparells domstics que poden produir sorolls intensos enhores que no provoquin molsties.

Modereu el volum dels aparells de rdio, televisi o msica.

Conduu sense fer fortes acceleracions i eviteu l's del clxon.

Ventileu i netegeu els armaris, sobretot les parts ms inaccessibles i aldarrera, per evitar humitats, fongs i pudors.

Colloqueu tires de passa-pas a les juntes entre la finestra o porta i el marcper evitar pols, soroll i prdues de temperatura.

Sigueusilenciosos

Feu un bonmanteniment

>

>

Els humans sentim els sons des dels 0 dB, i a partir dels 130 dB apareix la sensaci de dolor.

La brisa suau mesura 15 dB, una conversa normal 50dB, una motocicleta accelerant 90 dB i l'enlai-rament d'un avi 130 dB.

!

!

dia nitde 7 a 22 hores de 22 a 7 hores

Habitacions 35 dB 30 dB

Sales d'estar 40 dB 35 dB

Zones de serveis 55 dB 40 dB(cuines, banys, etc.)

LMITS ACCEPTABLES DE SOROLL

dB (decibel): unitat de mesura del nivell d'intensitat acstica.

Trobareu ms informaci sobre el soroll a la Guia d'educaci ambiental 8 Menys soroll millor

18

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

s

del

s ap

arel

ls d

oms

tics

s dels aparells domstics

4

Durant els ltims 30 anys hem anatincorporant a la nostra llar nombro-sos aparells domstics que hanestat de gran ajuda per facilitar lestasques diries, o b ens han apor-tat una millora en la nostra qualitatde vida. La nevera, la rentadora, lacuina... en podrem dir que snindispensables per a tothom. Altrescom l'assecadora, la televisi o elmicroones sn necessaris per alsuns, i els raspalls de dents, obre-llaunes o ganivets elctrics, sn

superflus per als altres. Tots plegatsnecessiten un consum energtic i,de vegades, consum d'aigua perfuncionar. Per aix s molt impor-tant l's que en fem.

Utilitzar-los quan els necessitem,rendibilitzar l's, revisar-los i fer-nemanteniment sn algunes de lesmesures que tots podem dur aterme per aconseguir estalviar aiguai energia cada dia.

Com podeu fer un bon s dels aparells domstics?No obriu i tanqueu constantment les portes de la nevera o el forn quanestan en funcionament.

Deixeu refredar els aliments calents abans de posar-los a la nevera.

Per descongelar aliments, colloqueu-los a la nevera el dia abans, per talde guanyar una aportaci de fred de franc.

Si teniu cuina de gas, eviteu que la flama sobresurti del recipient i elslquids puguin apagar-la si vessen.

Si teniu cuina vitrocermica elctrica, feu servir recipients amb fonsgruixuts i plans, i apagueu la placa uns minuts abans que s'acabi de coureper aprofitar la calor residual.

En general, mentre dura el procs de cocci tapeu els recipients per evitarprdues de calor, i abaixeu el foc quan s'arribi a la temperatura correcta

Quan utilitzeu el forn, procureu cuinar ms d'un plat a la vegada per tald'aprofitar al mxim l'energia, i apagueu-lo uns minuts abans per tald'acabar de cuinar els aliments amb la calor que mant.

Acostumeu-vos a utilitzar l'olla de pressi ja que s'hi cuina msrpidament, es consumeix menys energia i a la vegada els aliments noperden minerals.

Si no teniu olla de pressi, sempre sn preferibles les cassoles de ferro,acer inoxidable o fang cuit, que les d'alumini.

El microones s un bon substitut del forn i la cuina per descongelar,escalfar lquids o cuinar, el procs de cocci s ms rpid i la despesaenergtica menor.

Feu-ne un bon s a la cuina

>

19

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

s

del

s ap

arel

ls d

oms

tics

es

talv

iant

cad

a di

a

Consum daiguaAbans de fer servir l'assecadora, centrifugueu la roba.La roba lleugerament humida es planxa millor i ms rpidament que laseca.

Si esbandiu els plats abans de collocar-los al rentavaixella, feu-ho ambaigua freda.

No feu servir la rentadora, l'assecadora o el rentavaixella sense omplir jaque els programes de crregues mitjanes consumeixen prcticament elmateix.

Prescindiu dels electrodomstics innecessaris com el raspall elctric de lesdents, l'obrellaunes i els ganivets elctrics...

Apagueu els aparells com la planxa o la pantalla de l'ordinador quan atureuuna estona els treballs.

Manteniu el frigorfic i el congelador allunyats dels focus de calor com elsol, el forn o la calefacci, i amb una separaci de la paret del fons quepermeti una correcta ventilaci.

No feu servir la planxa per a una sola pea de roba, es consumeix moltaenergia per escalfar la resistncia que es desaprofita.

No llenceu els electrodomstics al carrer, porteu-los al punt verd msproper o truqueu al 900 266 266 on us informaran de la recollidadomiciliria d'aquests residus.

Renteu la roba en fred sempre que pugueu, i amb temperatures de 30-40C de forma habitual. Limiteu l's del prerentat i les temperaturesaltes per a la roba molt bruta.

Controleu les temperatures del frigorfic: entre 4 i 6C per a la nevera i -18C per al congelador.

Feu servir els programes econmics del rentavaixella.

Assegureu-vos que les portes de la nevera tanquin b, i reviseu les gomesperidicament.

Descongeleu sovint el frigorfic, ja que per mantenir la capa de gel alcongelador es necessita molta energia.

Netegeu la part posterior del frigorfic un cop a l'any.

Netegeu peridicament els filtres de la rentadora ja que, a ms de rentarmillor la roba, estalviareu energia.

Netegeu el filtre de l'assecadora regularment i assegureu-vos que no estobstruda la ventilaci.

Feu un bon squan renteu

Penseu en lesnecessitats delsaparellsdomstics

Vigileu lestemperatures de servei

Feu un bonmanteniment

>

>

>

>

Acumuleu roba i plats per optimitzar l'eficincia energtica dels electrodomstics.!

Trobareu ms informaci sobre els electrodomstics a la Guia d'educaci ambiental 13 Guia per a l'estalvi energtic i 16 Ecoproductes a la llar

20

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Rec

ollid

a se

lect

iva

d'e

scom

bra

ries

Recollida selectiva d'escombraries

5

Com podeu collaborar en la gesti dels residus?Als contenidors blaus dipositeu el paper i el cartr, per no els tovallonsde paper usats.

Als contenidors verds dipositeu el vidre, per no les bombetes, elsfluorescents, els miralls, el vidre armat, els pots de medicaments, els tapsni la cermica.

Als contenidors grocs dipositeu els envasos lleugers com plstic, brics,llaunes i tots aquells que tinguin el punt verd dEcoembes, per no aquellsque hagin contingut productes txics com pintures o productes qumics, ni restes informtiques amb contingut de tinta.

Als contenidors taronges (d'implantaci en curs) dipositeu les restesorgniques del menjar, plantes, suro, tovallons de paper usats, serraduresde fusta natural, per no les restes de tabac, les compreses i bolquers,els llapis i bolgrafs, la pols d'escombrar.... S'han de dipositar en bossesespecials compostables, que sn biodegradables i estan homologades i identificades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya.

Porteu al punt verd els residus txics com pintures i olis i els aparellsdomstics de qu us vulgueu desfer.

Els mobles, la roba, les sabates i les joguines les podeu adrear a ONGreconegudes que les distribuiran entre persones que ho necessitin.

Les piles, els cartutxos de tinta d'impressora i altres residus d'aquestescaracterstiques els podeu portar a l'establiment on els heu comprat, que es fa crrec de recollir-los, o b al punt verd.

Els medicaments caducats es poden portar a les farmcies i als centresd'atenci primria.

Els fluorescents contenen elements contaminants al seu interior, i per tantsn considerats residus especials. Quan els substituu, porteu els vells alpunt verd ms proper.

Assabenteu-vosde com fer larecollidaselectiva

>

En una societat de consum com lanostra, t una incidncia considera-ble la gesti dels residus que pro-dum ja que n'hi ha molts. Aix, doncs,primer haurem de parlar del consumracional i responsable per reduir laproducci de residus, i a la vegadaincrementar els hbits del reciclatge.

Malauradament, cada vegada espoden comprar menys coses al'engrs, amb la qual cosa forosa-ment ens omplim d'envasos que llen-cem directament a les escombraries.

Tamb hem perdut el costum (i lanecessitat) d'aprofitar i reciclar. Enssembla ms convenient llenarunes estisores velles i comprar-neunes de noves que intentar trobarun esmolet que ens deixi ben afila-des les que tenim. Aix ens potsemblar fins i tot ms barat, per nos aix, ja que no comptem amb elcost ambiental que suposa no reci-clar les estisores velles o mantenir-les com a contaminant a l'aboca-dor, ni en el cost energtic quesuposa fer-ne unes de noves.

Gaireb tots els residus que esgeneren a la nostra llar es podenreciclar. Noms cal que siguemconscients que la nostra petita con-tribuci en separar i seleccionar elsdiferents tipus de residus simprescindible per poder aconse-guir-ho. Al carrer hi ha diferentscontenidors per a la recollida selec-tiva de les escombraries en elsquals hem de dipositar adequada-ment tots els residus que generem.

21

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Rec

ollid

a se

lect

iva

d'e

scom

bra

ries

es

talv

iant

cad

a di

a

Consum daiguaAneu a comprar amb carro o bossa de roba. En cas de no fer-ho, guardeu les bosses de plstic i feu-les servir per seleccionar la brossa.Abans de llenar qualsevol cosa a les escombraries, penseu si es potreutilitzar o reparar.

Els residus orgnics, com les restes vegetals i les restes de menjar, podenser utilitzats com a complement nutritiu per a les plantes desprs d'unprocs de compostatge.

Abans d'emportar-vos un producte, pregunteu-vos sempre si realment uss necessari o si podeu prescindir-ne.

Demaneu a l'Ajuntament que colloqui contenidors per a la recollidaselectiva dels residus si no els teniu a prop.

Visiteu el punt verd que tingueu ms a prop per demanar quins sn elsserveis que us poden oferir i qu podeu fer-hi.

Reutilitzeu tot el que siguipossible

No compreu percomprar

Sigueu actius

>

>

>

Utilitzeu els punts verds i els punts verds de barri i mbils per als residus reutilitzables, reciclables i especials. Vegeu el llistat al captol Adreces d'inters.

!

Trobareu ms informaci sobre els residus a la Guia d'educaci ambiental 1Guia del compostatge i 4 Propostes senzilles per reduir els residus

COMPROMS C IUTAD PER LA SOSTENIB IL ITAT > OBJECTIU 2 / L N IA D 'ACCI 10 Incentivar la sostenibilitat d'edificis, amb equipaments per a la recollida selectiva, reducci de soroll intern, utilitzaci de la llum natural, energies renovables i de materials amb ecoetiqueta i aprofitament de l'aigua.

Amb la co l l aborac i de

Com tenir un habitatge sostenible

fent manteniment

Com a premissa general, mantenint en bon estat els diferentselements constructius i les installacions del nostre habitatge,allargarem la seva vida til (temps durant el qual ens donen unesprestacions adequades a la seva funci) i evitarem la sevasubstituci prematura, amb l'estalvi tant econmic com derecursos que aix suposar. Sempre ser ms econmic isostenible fer un bon manteniment que substituir els elementsdeteriorats per uns de nous. Les operacions de manteniment queus proposem, sn senzilles i de baix cost.Quan un edifici s antic no necessriament cal enderrocar-lo,sin que se li pot fer una rehabilitaci global.

II

22

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

com

ten

ir un

hab

itatg

e so

sten

ible

23

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

fe

nt m

ante

nim

ent

6 El manteniment de les installacions 24

7 Acabats de les faanes 26

8 El manteniment de la coberta 28

9 El manteniment de les reixes i les baranes 30

10 El manteniment de les finestres i balconeres 32

Les installacions sn el motor dels nostres habitatges.D'elles depn en gran mesura el nostre grau de confort. Si no funcionen correctament, les prestacions que ens donen sn ms baixes, i a ms, augmenten el seus consums.

Les installacions ms habituals que trobem avui en unhabitatge modern sn les segents:

1 La xarxa d'aigua ens proporciona l'aigua netanecessria per cuinar, rentar i la higiene personal.

2 La xarxa de desgus s'encarrega d'evacuar les aigesbrutes i dur-les fins a la xarxa pblica de clavegueram.

3 La installaci elctrica ens proporciona energiaelctrica per a la illuminaci i per fer funcionar els aparells

domstics. Gaireb un 80% de les nostres activitats a lallar depenen de l'electricitat.

4 La calefacci i l'aire condicionat ens proporcionen lacalor o el fred necessaris per aconseguir la temperatura de confort, que est al voltant dels 19 C a l'hivern i dels25 C a l'estiu.

5 Les installacions de seguretat i protecci contraincendis, tot i no ser obligatries en els habitatges, en aju-den a protegir al nostra llar.

A continuaci hi ha una srie d'operacions senzilles demanteniment, que us ajudaran a mantenir lesinstallacions en bon estat i a evitar el seu envelliment, itamb aquelles que contribueixen a reduir el seu impac-te ambiental directe.

Com podeu fer un bon manteniment?

Si teniu una installaci antiga, plantegeu-vos substituir-la per una de nova.Evitareu problemes amb la pressi i prdues d'aigua.

Installeu sistemes descalcificadors dosificadors o magntics, evitareu quese us obstrueixin les canonades. D'altra banda, allargareu la vida delselectrodomstics.

Feu revisions anuals de les calderes. Quan els cremadors no estan benregulats, els nivells d'emissi de gasos contaminants sn ms alts, aixcom el consum de gas. El ms indicat es contractar un servei anual demanteniment.

Reviseu els aparells d'aire condicionat. Els aparells antics contenen CFC.Per evitar fuites a l'atmosfera, aquests gasos han de ser recuperats itractats adequadament.

Feu elmanteniment de la installacid'aigua

Actueu contra la cal

>

>

>Reviseu elsaparells

24

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

El m

ante

nim

ent

de

les

inst

alla

cion

s

El manteniment de lesinstallacions

6

25

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

El m

ante

nim

ent

de

les

inst

alla

cion

s

fent

man

teni

men

t

No llenceu als desguassos olis, pintures, dissolvents, medicaments,cigarretes... ni res que pugui contaminar l'aigua. Recordeu que tot va a laxarxa de clavegueram i finalment a mars i rius.

Eviteu tamb de llenar-hi elements slids que poden obstruir lescanonades i suposa costoses reparacions.

Si teniu extintors a casa, mireu si sn d'hal. En cas afirmatiu, substituu-los per altres amb prestacions similars, i feu-los tractar per una empresaespecialitzada.

Si teniu un sistema de detecci d'incendis, podria ser que els detectorscontinguessin elements radioactius. En el cas que sigui aix, feu quel'empresa que us fa el manteniment s'encarregui de la seva gesti quanels substitueixi perqu s'han envellit o fet malb, i aprofiteu per posar-nede nous amb altres tecnologies (ptics, termovelocimtrics, etc.).

Ull amb elsdesguassos

Ull amb elsextintors

>

>

L'ascensor s un element comunitari i tamb forma part de les installacions.

Aneu amb compte quan substituu els fluorescents, ja que contenen elements contaminants

Les operacions ms relacionades amb l'estalvi i els consums, les trobareu al captol Estalviant cada dia.

!

!

Les faanes donen la imatge externadels edificis, i formen part del carrer.Per tant, s important mantenir elseu aspecte per donar una bonaimatge de la ciutat, que en definitiva,s la imatge de tots nosaltres.

La faana com a pell que envolta l'e-difici, ens empara de les inclemn-cies del temps, permet que entri llumdel sol i les seves obertures ens pro-porcionen ventilaci. s per un ele-ment molt exposat als canvis tr-mics, la humitat, l'aigua de pluja, la

contaminaci i la radiaci solar,agents que provoquen el seu enve-lliment. D'entre els elements que lacomposen, els acabats sn uns delsque ms pateixen, i s importantmantenir-los en bon estat per tal queens ofereixin la protecci adequada.

La pols que es diposita a la faanal'embruta i accelera l'envellimentdels seus components. Per aix calnetejar-la amb constncia, repas-sant tots els elements, i aprofitar l'o-casi per detectar possibles proble-

mes de conservaci dels diferentsmaterials i el seu estat.

s difcil establir normes sobre laconservaci dels acabats de lesfaanes, per la neteja s una de lesoperacions ms efectives i fonamen-tals que ajuden a millorar l'aspectede la nostra faana, a conservar elsseus components i a descobrir atemps possibles anomalies. D'altrabanda, i segons quin sigui el materialdels acabats, les operacions demanteniment seran diferents.

Com podeu conservar les faanes?Si apareix qualsevol anomalia a la faana, com ara rajoles esquerdades,arrebossats que s'han bufat, peces d'aplacat que s'han bellugat, o s'handetectat petits despreniments, cal actuar immediatament.

Els aplacats de pedra s'embruten molt fcilment si la pedra s porosa.Amb el pas del temps es poden malmetre les fixacions metlliques opoden perdre l'adherncia amb els morters i desprendre's.

Els esgrafiats cal tractar-los amb molta cura per no malmetre els mortersde cal amb qu estan fets. Quan es malmeten cal acudir a especialistesper netejar-los o reparar-los. No els pinteu mai amb pintures sinttiques oplstiques.

Les pintures a la cal normalment estan aplicades damunt d'arrebossats i,a vegades, tenen dibuixos de molt valor histric. Amb el pas del temps espoden descolorir o deteriorar a causa dels regalims d'aigua de pluja. Si esvolen repintar, cal fer-ho amb el mateix tipus de pintura.

L'obra vista cal netejar-la raspallant. De vegades poden aparixer granstaques blanques de sals del mateix totxo que es poden raspallar ambvinagre.

Sigueuobservadors

Feu manteniment

>

>

26

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Els

aca

bat

s d

e le

s fa

ane

s

Els acabats de les faanes

7

27

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Els

aca

bat

s d

e le

s fa

ane

s

fent

man

teni

men

t

Els enrajolats es poden netejar amb aigua calenta. Cal vigilar les pecesesquerdades o que facin panxa perqu poden ser l'avs de desprenimentsimmediats.

Els revestiments monocapa i els arrebossats cal netejar-los raspallant oamb aigua calenta. En el cas que els vulgueu pintar, la millor opci des delpunt de vista ambiental sn les pintures als silicats.

Si teniu nius a la faana i cal treurels per restaurar-la, en acabar lobrainstalleu nius artificials.

Pinteu les parts baixes de la faana amb pintures antigrafitti.

Encarregueu a un tcnic especialitzat un estudi per a la certificaci deseguretat i conservaci de les faanes.

Feu manteniment

Preveniu

>

>

Un precepte bsic tant des del punt de vista constructiu com ambiental, s el d'utilitzar per a la sevaconservaci els materials originals.

Si la faana amenaa de desprendre's, aviseu als bombers o a la Gurdia Urbana perqu protegeixinla zona o enderroquin rpidament les parts malmeses.

!

!

La coberta es veu constantment sotmesa a l'agressiambiental. La pluja, la neu, el vent i els canvis sobtats detemperatura la deterioren lentament i minven la seva efecti-vitat. La coberta est composta per diferents elements,cadascun amb una funci especfica que cal conixer.

La impermeabilitzaci, evita que l'aigua de la pluja, la neuo les pedregades pugui filtrar a l'interior de la casa i la con-dueix fins als desguassos perqu sigui evacuada al clave-gueram.

L'allament trmic evita que la coberta deixi penetrar elfred a l'hivern i l'escalfor a l'estiu i contribueix al fet que l'am-bient interior de la casa sigui confortable i no hi apareguinhumitats.

L'estructura de la coberta s la part que aguanta tots elsaltres materials de la coberta a ms del pes de les perso-nes i dels mobles, jardineres i altres elements que s'hicolloquin en el cas dels terrats.

Els acabats sn el maquillatge final de la coberta i donenla imatge, la textura i el color visibles des de l'exterior.Segons la tipologia de coberta que tinguem, les operacionsde manteniment seran diferents.

En els terrats, vora els desguassos s'acumula terra, brossai fulles seques. Quan s'embussen els desguassos, l'aiguaqueda estancada i es filtra pels junts dels materials produintgoteres als pisos inferiors. Les fortes dilatacions i contrac-cions a causa dels canvis de temperatura fan malb elsmimbells, les rajoles i altres peces d'acabat. Els acabatsdels terrats ms habituals sn les rajoles de gres i de cer-mica, les peces de terratzo o fins i tot els acabats continusamb materials plstics que s'apliquen com si fossin pintu-res. En terrats que no sn transitables, habitualment elsacabats sn amb grava, tot i que alguns tamb es fan ambmaterials plstics o lmines metlliques.

A les teulades inclinades s'hi acumula pols, terra, i llavorsque porta el vent a les canals. Sovint hi creixen plantes quetaponen els baixants o entre les teules s'hi fan colnies defongs que no deixen circular l'aigua. Els acabats de la teu-lada, a banda de les tradicionals teules arbigues de cer-mica, tamb poden ser fets amb teules cermiques planes,amb pissarra, i fins i tot se'n fan amb planxes d'acer o decoure, i amb peces sinttiques fetes amb plstics. Els can-vis sobtats de temperatura trenquen els materials d'acabat,afavorint la filtraci d'aigua i aparici de goteres.

Com podeu conservar les cobertes?Netegeu la teulada o el terrat i feu inspeccions peridiques per evitarl'embussament i l'aparici d'humitats.

Netegeu les canals de cermica o de xapa amb un raspall i aigua pereliminar la terra que s'hi enganxa.

Netegeu els forats de ventilaci, perqu els ocells hi poden fer nius queels taponin. Installeu nius artificials en llocs adequats.

Netegeu les teules velles amb un raspall metllic per eliminar el verdet, ifeu un tractament antifongs perqu no surti de nou.

Netegeu lescobertes >

28

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

El m

ante

nim

ent

de

la c

ober

ta

El manteniment de la coberta

8

29

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

El m

ante

nim

ent

de

la c

ober

ta

fent

man

teni

men

t

Observeu els mimbells dels terrats perqu de vegades s'esquerden i s'hipot filtrar l'aigua.

Repareu i substituu immediatament les peces trencades com arapaviments i mimbells.

No colloqueu testos i jardineres vora els desguassos. Si se n'hi volentenir, no han de tocar a terra, per permetre el pas de l'aigua.

Renoveu les juntures dels paviments perqu amb l'efecte de l'aigua de lapluja es deterioren i es disgreguen.

Netegeu sovint els terrats, perqu millora el seu aspecte superficial, s'evitael creixement de fongs i de petites plantes i permet detectar les anomaliesa temps

Reviseu les lmines impermeables i l'allament dels terrats de grava perverificar que les lmines es troben ben adherides i no s'han deteriorat.

Repareu i substituu immediatament les peces trencades: teules, pissarres etc.

Netegeu els forats de ventilaci de les teulades, per garantir la bonaventilaci de la coberta i el bon funcionament trmic.

Inspeccioneu l'espai sota la teulada, perqu moltes vegades l'allamenttrmic est collocat a dins i cal comprovar que no s'hagi bellugat nidesenganxat.

Feu inspeccions peridiques de la coberta. Un especialista valorar el seuestat de conservaci, detectar possibles anomalies i determinar com calcorregir-les.

Feu mantenimentdels terrats

Feu mantenimentde les cobertes

>

>

>Preveniu

30

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

El m

ante

nim

ent

de

les

reix

es i

bar

anes

El manteniment de les reixes i baranes

9

El ferro forma part de molts ele-ments constructius de la faana.Es rovella per efecte del clima i lahumitat, ja que sovint ens oblidemde la seva conservaci. Gaireben totes les faanes trobem ele-ments metllics. Les baranes, lesreixes i algun tipus de finestra, lesbigues de sota els balcons i, fins itot, els baixants de fosa poden sermetllics. Alguns, si es fan malb,poden comportar un gran perill pera la seguretat de l'edifici i dels seus

ocupants. A continuaci us donemunes quantes pistes per detectarels problemes que poden suposarun perill.

El color vermells i les escatessuperficials ens indiquen que hi hacorrosi als elements metllics quesn visibles.

Les esquerdes als materials quetenen peces de ferro al seu interiorens indiquen que hi ha una corrosi

expansiva, com s el cas de les llo-sanes dels balcons.

L'oxidaci dels ancoratges de lesbaranes metlliques provoca des-preniments dels arrebossats de lafaana i esquerdes a les parets.

Cada element, en funci del seuacabat, necessita un manteni-ment i unes periodicitats de reno-vaci especfiques.

Com podeu conservar les reixes i baranes?Protegiu de la corrosi els elements metllics vistos. Apliqueu pinturesantirovell abans de les d'acabat. s molt millor una bona capa de base iuna d'acabat, que vries d'acabat. Prioritzeu les pintures naturals o ambecoetiquetes.

Renoveu la pintura de les baranes metlliques. Quan un element metllicest malms, abans de reparar-lo cal netejar-ne tot el rovell i desprsrepintar-lo.

Utilitzeu el mateix tipus de pintura per a la seva renovaci.

En el cas d'elements de fusta, els vernissos amb base amb aigua snms respectuosos amb el medi ambient que les de base amb dissolvent.

Els olis naturals i els lasures, tot i que necessiten ms manteniment (mnim 2cops l'any), sn l'opci ms recomanable des de l'ptica mediambiental.

Protegiu la fusta contra els atacs de fongs i insectes xilfags (corcs,termites...). Sn preferibles els tractaments amb sals de bor.

Utilitzeu les pintures naturals i amb ecoetiquetes

Feu mantenimentdels elementsmetllics

Feu mantenimentdels elements defusta

>

>

La fusta tractada amb elements qumics s un residu especial, i cal portar-la al punt verd.

Utilitzeu les pintures naturals i amb ecoetiquetes.

Vegeu el consell 16 Escollim els materials per a ms informaci

!

!

31

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

El m

ante

nim

ent

de

les

reix

es i

bar

anes

fe

nt m

ante

nim

ent

32

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

El m

ante

nim

ent

de

les

fines

tres

i b

alco

nere

s

El manteniment de les finestres

i balconeres

10

Les finestres i balconeres tenen lafunci de comunicar la casa ambl'exterior. Permeten illuminar-la iventilar-la, i, a la vegada l'allen deles inclemncies del temps. Si nose'n t cura, es deterioren i nopoden complir amb eficciaaquesta funci. Hem de pensartamb en el manteniment de lespersianes, els toldos i els tendals,que fan una important funci a l'ho-ra de protegir-nos de les potentsradiacions solars a l'estiu, quesovint oblidem ja que en moltscasos es troben a l'exterior de lesfaanes i poden arribar a passardesapercebuts.

Les finestres i balconeres antiguespoden presentar moltes mancan-ces. Tenen uns envidrats moltprims que no allen prou b delfred o de la calor ni dels sorolls.Els perfils, de fusta o de ferro, snpoc hermtics i, sovint, amb elpas del temps es deterioren i noajusten b, i deixen filtrar l'aigua depluja a l'interior.

Per protegir els elements de fustai de ferro seguiu les mateixes ins-truccions que amb les reixes ibaranes.

Com podeu conservar les finestres i balconeres?Colloqueu burlets de cautx o neopr a les juntes dels bastiments,millorareu l'estanquitat i evitareu les filtracions de l'aigua de pluja a l'interior,i les prdues i/o guanys de fred i calor.

Netegeu els forats de desgus, evitareu que l'aigua de pluja quediestancada entre el bastiment i la fulla, i penetri a l'interior.

Reviseu el funcionament dels elements mbils de les persianes. En lespersianes enrotllables, engreixeu les guies i reviseu les cintes o els cordills.

No colloqueu testos a terra, colloqueu-los elevats.

Si es tracta d'elements de lona o teixits naturals, eviteu que a l'hivernquedin humits, ja que hi poden crixer fongs i accelerar el seu envelliment.

Els raig ultraviolats del sol cremen els teixits i a la llarga cal canviar-los. No allargueu massa aquesta operaci de manteniment, ja que anir endetriment de l'eficcia d'aquests elements a banda de donar una malaimatge de la nostra faana. Els teixits naturals sn preferibles als sinttics,ja que tot i que aquests siguin ms durables, sn fets amb materialsderivats del petroli. A ms, en cas d'incendi, la seva combusti potgenerar fums que poden resultar molt txics si sn inhalats.

Feu manteniment

Manteniu elstoldos i tendals

>

>

Vegeu el consell 16 Escollim els materials per a ms informaci.

33

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

El m

ante

nim

ent

de

les

fines

tres

i b

alco

nere

s

fent

man

teni

men

t

Com tenir un habitatge sostenible

triant al comprarUna de les eines ms valuoses de qu disposem per ajudar apreservar el medi ambient s la possibilitat de triar al comprar. El fetde triar s molt habitual i quotidi. Aparells domstics, mobiliari,detergents..., i fins i tot el propi habitatge es poden escollir afegint unscriteris ambientals a la nostra tria, per tal que la nostra compra siguiveritablement la millor.Pels productes que comprem, tenim dues referncies. Per una bandatenim les certificacions de les empreses que, grcies a la sevainquietud pel medi ambient, han desenvolupat una srie de mesuresper reduir els impactes mediambientals que la seva feina provoca. Aixi sota les certificacions del Sistema Comunitari de Gesti i AuditoriaAmbiental EMAS, i al Sistema de Gesti Ambiental ISO 14000trobarem empreses i fabricants amb la seguretat que els seusproductes son respectuosos amb el medi ambient.D'altra banda, hi ha les etiquetes ecolgiques (o ecoetiquetes),distintius que caracteritzen un producte per ser respectus amb elmedi ambient. Quan comprem un producte amb etiqueta ecolgicatenim la seguretat que ha estat provada la seva qualitat i certificat perun organisme independent i amb el recolzament de lesadministracions pbliques en alguns casos. Estan dirigides alsconsumidors perqu siguin una ajuda fiable per escollir els productesmenys contaminants i ms eficients.Darrerament estan apareixent nombroses etiquetes i logotips que elsfabricants colloquen als productes com argument de venda i que enocasions poden confondre. Per tal d'evitar aquesta situaci, un presentem les principals etiquetes ecolgiques reglamentades.

III

34

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

com

ten

ir un

hab

itatg

e so

sten

ible

35

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

tr

iant

al c

ompr

ar

11 Aparells domstics 38

12 Sistemes de calefacci/aire condicionat 40

13 Mobiliari 42

14 Habitatge nou i de segona m 44

15 Productes de casa 46

36

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

com

ten

ir un

hab

itatg

e so

sten

ible

Bosses d'escombraries Calderes i escalfadors de gas Primeres matries i productes de plstic i cautx reciclats Pantalles acstiques per al trnsit Productes de cuir Envasos i embalatges de fusta Manufactures i mobles de fusta Productes de material compostable Productes de paper, cartr i cartr reciclat Productes i sistemes que afavoreixen l'estalvi d'aigua Productes i transformats de suro

Pintures i vernissos Bosses descombraries de polietil Mduls fotovoltics Arxivadors i classificadors Sobres i etiquetes de paper

Bombetes elctriques Ordinadors personals i porttils Frigorfics, rentavaixelles, rentadores, televisors Pintures i vernissos Teules cermiques Paper i celluloses Detergents Productes txtils Mobiliari (en desenvolupament)

Mobiliari d'oficina Filtres de caf Coles per a revestiments del sl Economitzadors d'aigua Elements de compostatge individual per a jardins Pintures, vernissos i revestiments per a faanes i interiors

Escalfadors de gas i conduccions Escalfadors especials Material de fusta amb baixa presncia de formaldehid Material de construcci fet amb reciclats de paper, plstic i vidre Material fonoabsorbent Paper de paret Plafons de fusta amb baixa emissi de formaldehid Vidre multicapa allant Plaques solars Pintures i vernissos

Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/ecoproductes_i_ecoserveis

AENOR Medio Ambiente

Associaci Espanyola de Normalitzaci i Certificaci

http://www.aenor.es

European Union Eco-label

Etiqueta ecolgica de la Uni Europea

http://www.eco-label.com

Blauer Engel (Angel Blau)

Etiqueta alemanya

http://www.blauer-engel.de

NF Environnement

AFNOR CertificationAssociaci Francesa de Normalitzaci i Certificaci

http://www.marque-nf.com

37

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

tr

iant

al c

ompr

ar

Adhesius Material per a paviments Materials txtils Mobles de fusta Plafons per a la construcci Productes per al manteniment de paviments Sistemes tancats de WC Edificis

Adhesius Productes per a l'autombil Productes de construcci Productes de neteja Bombetes i productes elctrics Papers i plstics Tintes Celluloses Economitzadors d'aigua i fins ms de 1400 productes

Certifica boscos, fusta i derivats forestals de tots els boscos del mn.L'FSC acredita els certificadors, la qualitat de la producci, el producte i la seva cadena de custdia, s a dir, el control que la fusta ve d'un bosc sostenible.

Certifica explotacions forestals i la cadena de custdia del producte.

Materials de construcci com: Allants Plaques, planxes i taulers Pintures i cal

PEFC

(Certificaci Forestal Paneuropea)Iniciativa del sector privat forestal http://www.pefc.es

FSC (Forest Stewardship Council)

Associaci formada per representantsde la indstria de la fusta, propietarisforestals, grups indgenes i ONG http://www.fscus.org

Environnmental Choice Program

Environment Canada's ecolabelling programEtiqueta canadenca

http://www.environmentalchoice.com

ANAB AssociazioneNazionale per l'Architettura Bioecologica

Etiqueta italiana de Normalitzaci i Certificaci http://www.anab.it

MILJMRKT SWAN(CIGNE BLANC)

Certificaci comuna als pasos escandinaus (Sucia, Noruega, Finlndia, Islndia i Dinamarca) coordinada pel Nordic Ecolabelling

http://www.svanen.nu/eng

38

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Ap

arel

ls d

oms

tics

Aparells domstics

11

Tal i com es diu a la introducci d'aquest captol, unagarantia per comprar aparells domstics sn les ecoeti-quetes o etiquetes ecolgiques. A ms d'aquests distin-tius, els aparells domstics han de portar una etiquetaenergtica segons regula una normativa europea. Aquestaetiqueta classifica els aparells en una escala de l'A a laG segons la seva eficincia -de ms a menys eficient-quant a consum energtic.

Quan es planteja la necessitat de canviar o comprar unaparell domstic, sn molts els arguments econmics ques'estudien. Per sovint no es contemplen els factors d'es-talvi energtic o d'aigua, que finalment sn els argumentsde ms pes, si parlem de diners. La realitat s que l'incre-ment en la despesa inicial a l'hora de comprar un aparelldomstic amb una eficincia energtica certificada, sbastament amortitzat amb l'estalvi en els consums.

Etiqueta energtica que han de portar els electrodomstics

segons la normativa europea

39

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Ap

arel

ls d

oms

tics

tr

iant

al c

ompr

ar

Com podeu estalviar amb els electrodomstics?La cuina reuneix els aparells domstics de la casa que consumeixen fins aun 50% de la despesa energtica total de la llar.

Les ecoetiquetes classifiquen els electrodomstics per la seva eficinciaenergtica. Els ms eficients son els de categoria A i l'escala va baixantfins la categoria G, que sn els que ms energia consumeixen.

Escolliu els aparells amb una classificaci energtica alta.

De les cuines elctriques, les d'inducci sn les ms eficients ja que snles ms rpides.

Les cuines de gas sn ms eficients que les elctriques, proporcionenuna cocci rpida i s molt fcil regular la potencia del foc.

Escolliu les calderes de gas amb encesa electrnica ja que no tindreu laflama encesa permanentment, noms s'encendr quan obriu l'aiguacalenta. A ms d'estalviar gas, tindreu un sistema ms segur.

Trieu les rentadores, assecadores i rentavaixelles de baix consum, ja queno noms estalviareu energia, sin que a ms tamb reduireu el consumd'aigua.

Assabenteu-vos

Trieu

>

>

Trieu els electrodomstics de baix consum i de categoria energtica alta i estalviareu aigua i energia.

Trobareu ms informaci sobre els electrodomstics a la Guia d'educaci ambiental 13 Guia per a l'estalvi energtici 16 Ecoproductes a la llar

!

40

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Sis

tem

es d

e ca

lefa

cci

/ a

ire c

ond

icio

nat

Al tercer consell, sobre com millo-rar el confort a la nostra llar, s'afirma que la temperatura s undels aspectes fonamentals per aqu ens trobem confortables. La calefacci ens permet gaudird'una temperatura agradable, a l'aixopluc i protegits del fred

exterior, i l'aire condicionat ensproporciona alleujament front lestemperatures i la xafogor de l'estiu. Els dos sistemes requereixen d'unconsum elevat d'energia, pel quehem de ser conscients de laimportncia de triar b a l'hora decomprar els aparells.

Sn molts els tipus de calefacci oaire condicionat que podem triar,segons el combustible que fan ser-vir. L'adequaci del sistema escollita les necessitats que teniu s lamillor garantia per a tenir una ins-tallaci sostenible.

Sistemes de calefacci / aire condicionat

12

41

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Sis

tem

es d

e ca

lefa

cci

/ a

ire c

ond

icio

nat

tr

iant

al c

ompr

ar

Com podeu estalviar amb la calefacci i l'aire condicionat?

Els combustibles com el petroli i el carb sn molt contaminants.

Emprar com a combustible llenya comprada s un luxe que no es potpermetre el medi.

La producci d'energia elctrica de fonts no renovables (el 93% del total)s un greu problema per al medi ambient.

L'energia menys contaminant per al medi ambient s la que produeix el gas.

Existeixen sistemes de calefacci que aprofiten la radiaci del sol com afont d'energia renovable.

Assabenteu-vos dels consums dels aparells que compreu ja que de bensegur la despesa en el consum desprs de la seva vida til superi en moltla despesa inicial de compra dels equips

Trieu sempre els aparells amb la classificaci energtica ms alta, que seran els ms eficients i per tant, de baix consum.

Cerqueu els aparells i els installadors registrats i homologats, ja que ser la forma ms segura de tenir una installaci correcta i amb garantia.

Per les caracterstiques del nostre clima suau, un sistema adequat i amb redut consum s la installaci d'una bomba de calor reversible que us donar fred a l'estiu i calor a l'hivern.

Completeu la installaci tant de calefacci com d'aire condicionat amb la collocaci de termstats programables per tal de regular latemperatura de manera adequada (20C a l'hivern, i 25C a l'estiu, i quan tothom dorm 17C a l'hivern, i 27C a l'estiu).

Contribuu en allargar la vida de la vostra installaci fent un manteniment peridic que mantindr la eficincia dels aparells i us proporcionar major seguretat.

Abans de fer la installaci de calefacci o d'aire condicionat assessoreu-vos per un expert que dimensioni la installaci correcta per les vostres necessitats i la vostra llar.

Assabenteu-vos

Trieu

>

>

Feu un bonmanteniment

Dimensioneu lainstallaci

>

>

El ms econmic i ecolgic s aprofitar l'energia solar i el vent, evitar prdues de fred i calor i fer unbon manteniment dels aparells.

Trobareu ms informaci sobre els aparells d'aire condicionat i calefacci a la Guia d'educaci ambiental 13 Guia pera l'estalvi energtic i 16 Ecoproductes a la llar

!

42

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Mob

iliar

i

La indstria del moble s una de les ms grans consumi-dores de fusta a nivell mundial. Per tant, la nostra tria al'hora de comprar un moble causar ms o menys impac-te en funci de la poltica ambiental del fabricant que esco-llim. Els impactes ms importants causats per aquestaindstria son:

1 Els derivats del consum de fusta i el seu impactesobre els boscos.

2 Els derivats de l's de vernissos, pintures, coles i altres productes qumics, com els abocaments des-controlats, la mala gesti d'envasos buits, l'emissi a l'airede vapors...

3 La generaci de residus i restes dels seus processosindustrials.

D'altra banda, i sobretot des de l'ptica dels acabats delsmobles que portem a casa, cal assegurar-se que aquestsno desprendran cap tipus de vapors txics.

Les ecoetiquetes en aquest sector sn escasses, i, pertant, la desinformaci que tenim a l'hora de comprar smolt gran. Hi ha, per, uns quants fabricants que hancomenat a plantejar-se el problema ambiental de la sevaindstria, alguns dels seus productes sn ecoetiquetats ien la seva poltica d'empresa tenen en consideraci l'im-pacte ambiental que causen.

Mobiliari

13

Com podeu comprar mobiliari ?Els vernissos en base aquosa sn preferibles als vernissos amb altres bases.

Les millors pintures sn les naturals.

Els olis i ceres per a la fusta natural massissa sn la millor opci per a protegir el mobiliari de jard.

Escolliu mobiliari que porti el segell FSC, o altres segells ecolgicsreconeguts (vegeu l'inici del captol).

Prioritzeu aquelles empreses fabricants de mobles que tinguin la ISO14000 o l'EMAS.

Si escolliu fusta tropical, compreu-la noms amb el segell FSC. s l'nic que garanteix una correcta explotaci dels boscos, i a ms t en compte els aspectes socials i econmics de la poblaci indgena.

Els taulers aglomerats, que gaireb sempre sn a l'interior de la fustaxapada, poden estar fabricats amb coles txiques. Prioritzeu els que siguin de baixa emissi de productes txics com els formaldeds.

Assabenteu-vos

Trieu

>

>

43

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Mob

iliar

i

tria

nt a

l com

prar

44

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Hab

itatg

e no

u i d

e se

gona

m

La nostra casa s el nostre res-guard. Conforma l'espai de vidaque escollim. El decorem i l'adap-tem als nostres gustos i necessi-tats, omplint-lo d'elements que ensfan l'espai ms confortable. Perquasi b no podem incidir en lamillora de la construcci en s. s, a ms, la inversi ms valuosade la nostra vida.

En el moment d'adquirir un habitat-ge, sovint ens deixem enlluernarpels acabats, enlloc d'aturar-nos apensar en el que no es veu.L'orientaci, el tipus i caractersti-ques dels materials i elementsconstructius, les propietats delssistemes de calefacci i aire condi-cionat, l'estat de les installacions,la durabilitat dels acabats, i un llargetctera, son parmetres quenecessitem conixer per ajudar-nos a triar la millor casa, a ms deser la ms maca.

Resulta del tot imprescindible coni-xer b l'habitatge que comprem.

Habitatge nou i de segona m

14

45

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Hab

itatg

e no

u i d

e se

gona

m

tr

iant

al c

ompr

ar

Com podeu triar el vostre habitatge?En cas de comprar un habitatge de segona m, assessoreu-vos per un professional expert que us podr orientar de tot all que necessiteusaber i que no veieu, i no dubteu en encarregar una diagnosi del'habitatge en cas de tenir dubtes sobre el seu estat.

Recolliu la informaci necessria per a saber quin s el comportamentenergtic que t: orientaci, allament, tipus de finestres i vidres,sistemes de calefacci i fred, ja que tot plegat contribueix directamenten l'estalvi energtic i per tant, dels vostres diners.

Escolliu les faanes orientades al sud, amb els segents criteris per ladistribuci:

Sud: s la millor orientaci i per tant, per a les sales i menjadors.

Est: tamb s una bona orientaci que poden ocupar elsdormitoris, amb el sol al mat.

Nord: s l'orientaci ms freda i obscura, que poden ocupar lacuina i el bany, a ms de finestres per facilitar la ventilacicreuada.

Oest: s l'orientaci ms dolenta a l'estiu, ja que l'assolellamentpot durar moltes hores, i per tant no conv cap obertura ambesta orientaci.

Trieu la distribuci que permeti una ventilaci creuada.

L'allament de l'habitatge s fonamental. Les faanes i mitgeres, lescobertes i la prpia estructura amb un correcte allament us ajudaran aestalviar l'energia per escalfar o refredar la vostra llar.

Les faanes amb colors clars i amb acabats llisos sn reflectants delsol pel que absorbeixen molta menys radiaci que les fosques i ambacabats rugosos.

Les finestres i envidraments sn uns dels principals punts de prduesde temperatura. Assegureu-vos que sn hermtiques i que elsenvidraments tenen cambra d'aire.

Comproveu que els guarniments de xapa i elements metllics estanallats de l'exterior, per tal de no actuar com ponts trmics.

Els elements com voladissos, prgoles, lamelles o tendals, us ajudarana tenir un control sobre l'acci de les radiacions solars, protegint-vos al'estiu de l'assolellament excessiu.

Les cobertes sn un espai molt aprofitable per situar-hi installacionscom els equips d'aire condicionat o sistemes de captaci solar.

Penseu que les distribucions verstils us permetran transformar elsespais a les vostres necessitats.

Assabenteu-vos

Trieu

>

>

46

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Pro

duc

tes

de

casa

Ja hem parlat dels productes certificats amb etiquetesecolgiques o ecoetiquetes. En el cas dels productes decasa s imprescindible que ens acostumen a triar els queestiguin certificats ja que sn de consum diari i suposenun volum molt important de residus, d'envasos i d'aboca-ments als desguassos. El menjar, la beguda, els produc-

tes de neteja i totes les altres petites compres que es fana la casa poden triar-se entre la nombrosa oferta del mer-cat. Adoptar mesures sostenibles a l'hora de fer la compravol dir, a ms, adquirir uns hbits quotidians senzills i satis-factoris. Moltes vegades noms cal aturar-se un momentabans de comprar qualsevol cosa i triar i rebutjar.

15Productes de casa

47

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Pro

duc

tes

de

casa

tr

iant

al c

ompr

ar

Una quantitat important dels productes de neteja que s'anuncien sn innecessaris, a ms de ser molt agressius pel medi ambient.

Podem fer la neteja de prcticament tota la casa amb productesbiodegradables com el sab, el bicarbonat, el vinagre i la llimona.

Els ambientadors no eliminen les males olors, les amaguen temporalment al desprendre olors ms fortes.

Hi ha nombrosos productes amb etiquetes ecolgiques que ensasseguren que el que comprem t un impacte ambiental redut, elsenvasos sn reutilitzables o reciclables, presenten una menor incidnciaen la contaminaci de l'aigua i contribueixen a l'estalvi energtic.

Els detergents concentrats sn igual d'eficaos que els normals, pertenen l'avantatge de ser menys contaminants, ja que utilitzen menysmaterials per a la confecci dels embalatges, i per tant generen menysresidus. Tamb sn ms fcilment acumulables i transportables, i si elsdosifiquem com indiquen els fabricants, costen el mateix.

Cada vegada hi ha ms productes de compostatge per fer el mantenimentdel vostre jard. Aquests sn el resultat de sotmetre la matria orgnica aun procs de transformaci natural, i convertir-se en un excellent adob

El fet d'acostumar-nos a utilitzar productes recarregables significa un estalvien envasos molt significatiu, sempre que comprem les recrregues.

Trieu productes identificats com a poc agressius pel medi ambient, i assegureu-vos que no contenen ni fosfats ni clor.

Compreu aliments frescs, de temporada i que no hagin vingut de llunyamb la conseqent despesa en el transport.

Prioritzeu els envasos de vidre i paper respecte els de plstic i metall.

Eviteu comprar begudes envasades en llaunes, ja que, incongruentment,l'envs s ms car que el contingut.

Rebutgeu els pre-cuinats amb additius i conservants.

Rebutgeu comprar aliments envasats en safates de prex blanc ja que laproducci d'aquest allant sinttic t un elevat cost energtic.

Eviteu l's de lleixius, salfumants i neteja-forns. Aquests productesimpedeixen els processos biolgics de depuraci de l'aigua, a ms de ser perillosos.

Rebutgeu aerosols i productes amb gasos CFC i altres gasos nocius que contribueixen a l'efecte hivernacle. Acostumeu-vos a utilitzarpolvoritzadors recarregables.

Compreu al pes sempre que pugueu.

Demaneu que no us emboliquin els aliments amb plstic o paper d'alumini.

Torneu al botiguer les bosses que no us facin falta.

Emporteu-vos la bossa i el carro per anar a comprar.

Conserveu els aliments en carmanyoles o pots de vidre, s millor que fer-ho en paper d'alumini o film de plstic.

Assabenteu-vos

Trieu

Rebutgeu

Actueu

>

>

>

>

Intenteu sempre evitar els envasos i embalatges excessius i els productes agressius i contaminants.Busqueu les opcions ms ecolgiques.

Trobareu ms informaci sobre els residus i productes domstics a la Guia d'educaci ambiental 4 Propostes senzi-lles per reduir els residus i 16 Ecoproductes a la llar

!

Com podeu triar els productes domstics?

Com tenir un habitatge sostenible

fent obres a casa

Quan feu obres a casa (per fer la cuina o el bany nous, o per unirdues habitacions) aprofiteu per millorar les prestacions ambientalsdel vostre habitatge o per fer que les obres que aneu a fer tinguinun impacte ms baix. Tot i que millorar aquestes prestacions ja suna bona excusa per fer unes obres.Fent obres de reforma podeu reduir limpacte ambiental a l'hora detriar els materials de construcci, o fent una gesti correcta delresidus que genereu. Pel que fa a les millores ambientals a introduir,hi ha d'una banda les millores per a reduir la despesa energtica iintroduir energies renovables i d'una altra el reaprofitament del'aigua. Millorant, per exemple l'allament trmic i acstic del vostrehabitatge, millorareu el confort a dins de casa, estalviareu energia (idiners) i a la llarga tamb us ho agrair el Planeta.

IV

48

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

com

ten

ir un

hab

itatg

e so

sten

ible

49

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

fe

nt o

bres

a c

asa

16 Escollim els materials 50

17 Allem trmicament i acstica 52

18 Aprofitem l'aigua 54

19 Installem fonts renovables d'energia 56

20 Gestionem els residus de construcci 58

Una vegada ja hem decidit de ferobres, podem fer que aquestestinguin un impacte menor pel solfet de triar uns materials o unsaltres. Entre altres opcions, unatria acurada de materials, priorit-zant aquells que impliquen unamenor despesa energtica en laseva fabricaci, suposar unareducci del global de l'energia

necessria per a la construcci del'edifici. D'altra banda, utilitzarmaterials obtinguts de recursosrenovables com la fusta, s enprincipi preferible als materials derecursos no renovables com lapedra. Tamb podem intentar uti-litzar materials que continguin unacerta quantitat de matria prima desegon s o reciclada.

No profunditzarem ms en analitzarni en explicar una cincia tan exten-sa com es la dels materials de cons-trucci i el seu impacte ambiental, nitampoc farem una llista extensiva detots els materials de construccialternatius que hi ha al mercat,doncs no s l'objectiu d'aquestaguia. Us donem a continuaci unasrie de pautes i idees per ajudar-vos en la seva tria.

Com podeu escollir els materials?Els productes ecoetiquetats, ens ofereixen la garantia de que unorganisme reconegut ha avaluat el seu impacte ambiental i les sevespropietats. En igualtat de condicions seran preferibles als no etiquetats.

La fusta, el suro, el bamb, el vmet o el cnem sn materials renovablesque no s'esgotaran si els gestionem correctament.

Utilitzeu materials naturals, poc manufacturats o utilitzats en l'arquitectura tradicional. Les pintures sense dissolvents i els vernissos en base aquosa o els olis naturals per al tractament de la fusta o la cal en sn alguns exemples.

Alguns productes poden representar riscos per a la salut o per al mediambient, com per exemple:

PVC: el trobem en finestres, canonades o com a recobriment decables elctrics.

CFC: aparells daire condicionat

Plom: en canonades, pintures, etc.

Formaldeid: present en algunes coles i en taulers de fustaaglomerada.

Consulteu llistes de preferncia ambiental de materials. Hi ha publicacionsque ens donen relacions de materials ordenats segons el seu impacteambiental, que us ajudaran a prioritzar uns envers els altres.

Consulteu el directori de l'Agenda de la Construcci Sostenible*. Aquestdirectori cont ms de 600 referncies de materials que compleixen lespremisses explicades als punts anteriors

Prioritzeu lesecoetiquetes

Estalvieu recursos

>

>

>Doneu prioritatals naturals

>

>

Ull amb elsmaterialsperillosos

Informeu-vos-en

50

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Esc

ollim

els

mat

eria

ls

Escollim els materials

16

*www.csostenible.net

*Ordenaci descendent de ms a menys recomanables

51

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

Esc

ollim

els

mat

eria

ls

fent

obr

es a

cas

a

Acabats interiors

Paviments

Pintures exteriors

Pintures interiors

Suro

Txtils naturals

Fusta amb ecoetiqueta

Plaques de cartr guix

Arrebossat

Guix

Cermica (rajoles)

Aglomerats de fusta amb baixa emissi de formaldeids

Aglomerats de fusta normals

Contraxapats de fusta

Plafons compostos (sinttics)

Vinlics

Fusta amb ecoetiqueta

Linleum o suro

Txtils naturals

Pedra natural

Terratzo

Cermica

Materials reciclats

Gomes, sinttics

Vinlics reciclats

Vinlics

Pintures al silicat

Pintures de cal

Pintures acrliques en base aquosa i ecoetiquetades

Pintures acrliques en base aquosa

Pintures sinttiques ecoetiquetades

Pintures sinttiques

Pintures naturals

Pintures acrliques en base aquosa i ecoetiquetades

Pintures acrliques en base aquosa

Pintures sinttiques ecoetiquetades

Pintures sinttiques

TAULA DE PREFERNCIES AMBIENTALS*

Per estar frescos o calents a casa non'hi ha prou amb refrigerar-la o escal-far-la. Cal evitar que aquestes apor-tacions trmiques es perdin, i tambque les condicions extremes de l'ex-terior ens entrin a casa. Per tant, calpreparar les faanes, mitgeres i lescobertes perqu aix no passi. Aixassegurarem confort i estalvi.

Per tal de millorar les propietatsallants dels materials propis de lesfaanes i les cobertes (formig, cer-mica....) s'afegeixen capes de dife-rent gruix (en funci del tipus dematerials i l'allament a aconseguir)d'un altre tipus de materials que ano-menem allants trmics. Hi ha moltsmaterials que funcionen com alla-ments; els ms habituals sn elspoliestirens extrudits, les llanes deroca, les fibres de vidre i els poliure-tants projectats. Hi ha per altresmaterials que sn ms recomana-bles des del punt de vista ambiental,

com el suro, les fibres de cellulosa oles mantes de cnem. A la taulaannexa hi trobareu les prefernciesmediambientals dels allants.

La faana pot tenir molts punts peron s'escapen la calor i el fred.Aquests punts sn els "ponts tr-mics", i bsicament consisteixen enzones on no hi ha material allant.Sn responsables de que ms del50 % de l'energia que es consu-meix quan s'escalfa o es refreda lacasa s'escapi sense que sigui apro-fitada. D'altra banda, la manca d'a-llament tamb pot ser la causa del'aparici d'humitats de condensa-ci sobre els paraments interiors.

No totes les faanes allen igual. Laprimera norma sobre allament al'estat espanyol va entrar en vigorl'any 1979 i va establir uns valorsmnims. Els edificis construts a par-tir d'aquella data han de complir la

normativa, per els edificis anteriorspoden presentar moltes mancan-ces en aquest sentit.

Pel que fa a les cobertes, l'allamenttrmic t la funci d'evitar que lacasa es refredi massa a l'hivern is'escalfi a l'estiu.

Un element important en aquestaspecte sn les finestres. Si no tan-quen b o sn de mala qualitat,podem fer que molt del que guan-yem per les parets o les cobertes,es perdi per les finestres.

Pel que fa a l'allament acstic, t unvessant ms de confort que nod'estalvi energtic, i generalment tuna complexitat que supera elsobjectius d'aquesta guia. De totesformes, les solucions que adoptemper millorar l'allament trmic, tambcontribuiran en part a millorar l'alla-ment acstic.

52

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

All

em t

rm

icam

ent

i ac

stic

a

Allem trmicament i acstica

17

Com podeu millorar l'allament?Substituu els vidres senzills per vidres amb cambra d'aire. Si les finestresno ho permeten, substituu-les per unes de noves. Podeu arribar aestalviar fins a un 25% d'energia.

Per a l'allament acstic funcionen millor els vidres dobles (laminats), tot ique poden ser amb cambra i dobles a la vegada.

Si viviu en un carrer molt sorolls, pot ser necessria la collocaci d'unafinestra doble, que millori les prestacions acstiques de tot el conjunt.

Poseu ribets de goma a les finestres. Ajustaran millor i evitareu filtracionsd'aire, fet que us permetr estalviar entre un 5 i un 10% d'energia.

Folreu les caixes de persianes per dins amb materials allants. Podreuevitar les filtracions d'aire de l'exterior i suprimir un dels ponts trmicsms habituals.

Poseu allament addicional a les faanes en cas que l'actual no siguisuficient o no n'hi hagi. Les parets mitgeres sn uns dels punts msdesprotegits de la casa i sovint tamb cal allar-les.

Si teniu un terrat que no est allat, podeu aprofitar quan arregleu laimpermeabilitzaci i afegir-hi un gruix de material allant entre la lminaimpermeable i la rajola d'acabat. Els ms habituals sn el poliestir extrudito expandit.

Si teniu una coberta inclinada, sovint podreu accedir a l'espai buit que hiha a sota, que generalment est ventilat. Afegiu-hi un gruix d'allament,segons la tipologia que tingueu, a sobre del sostre de l'ltim pis o clavatcontra la prpia coberta inclinada. Els materials ms habituals en aquestscasos sn la fibra de vidre i la llana de roca.

Feu una diagnosi per determinar les mancances d'allament trmic de lafaana i la coberta per poder establir la millor soluci en cada cas.

Milloreu lesfinestres

Preveniu

Alleu

>

>

>

53

Gui

a p

er t

enir

un h

abita

tge

sost

enib

le

All

em t

rm

icam

ent

i ac

stic

a

fent

obr

es a

cas

a

*Ordenaci descendent de ms a menys recomanables

Allants per a cobertes

Allants per a faanes

Finestres, portes i balconeres

Suro

Cellulosa

Llanes de roca i fibra de vidre

Formigons lleugers

Poliestir extrudit

Poliuret

Suro

Cellulosa

Llanes de roca i fibra de vidre

Vidre cellular

Poliestir extrudit

Poliuret

Fusta amb ecoetiqueta amb tractament natural

Fusta amb ecoetiqueta tractada amb cid bric

Fusta laminada o fusta tractada

Acer

Alumini

PVC reciclat

PVC

TAULA DE PREFERNCIES AMBIENTALS*

L'aigua s un recurs pel qual ha crescut la preocupaci.Noms el 3% de l'aigua de la Terra s aigua dola, i d'a-questa dues terceres parts es troben gelades, per tant, l'ai-gua potable al nostre