111

ristich, la crosta o barnis superficial, y 's veya be que 's trac-

tava de una rota bi ssica en que 's destacaven els cristalls d'

olivi y les particules de ferro nikelifer.

No cal dir 1' interd ab que vaig preguntar per la localitat

de semblant trovalla y 1' interds que vaig pendre on que 's

busqu6s desseguida el tros gros del meteorit, que afortunada-

ment pogu6 recullirse, aixis corn dos petits fragments mes.

El p6s total d' aquesta rota mete6rica es do 8,791 grams; y

ab tot, per la superficie de fractura, se veu que no es sencera,

sino un dels fragments de la explosio.

No puch encara donar compte do la composici6 d' aquest

meteorit per no haver tingut temps de for la analisi quimica

y 1' estudi micrografich: ho far6m pr6ximament y en donar6m

noticia extensa en aquestes mateixes planes.

Barcelona, Agost de 1905.

CUTA PER LA CASSERA, PREPARACIO Y CONSERVACIO

DELS LEPIDOPTERS

PER

D. SALVADOR MALUQUER Y NICOLAU

A.--Las papellonas en general y especialment las noctur-

nal, son molt aficionadas a las sustancias olorosas y ensucra-

das, y d' aixo ne trahuen partit los entomolechs per ferne

grans casseras.Las sustancias que mes s' han usat per atrAurer a las pa-

pellonas nocturnas son la mel, ]as confituras de gers y al-

bercochs, la cervesa ab algunas gotas d' un preparat espe-

cial de valeriana, y finalment las pomas.

De 1' us de la mel ve la denominacio de mielle'e que 'Is

francesos donan a n' aquesta mena de cassera, denominacio

que nosaltres acept6m y usar6m a falta d' altee mes propia

en nostra Ilengua.

112

La mielle'e 's prepara fent disoldre tres 6 quatre culleradasgrans de mel en un litre d' aygua u de cervesa, afeginthi algu-nas gotas de rom al moment de servirsen, essent millor pre-pararla un dia avans, puig un cop iniciada la fermentaci6 labarreja esdev6 mes aromatica. En las mateixas proporci6nss` usan las confituras esmentadas.

Hi han aficionats que, en comptes de la mel, barrejan ala cervesa unas gotas d' un preparat conegut ant's enrera enel comers d' Entomologia ab lo nom d' Oleurn'valeriancv, qualcomposici6 desconech, semblant esser un extret semi -fluit devaleriana , ab 1' olor forta, penetrant y caracteristica d' aquestaplanta y que atrau desde molt iluny a certas papellonas de nit,segons me comunica en atenta lletra de 7 d' Abril de 1903el dega dels entom6lechs espanyols, el venerable D. BernatZapater, qui ha cassat molt bonas especies a AlbarracIn juntab en Korb, mitjansant el procediment de la valeriana.

Qualsevulga que sla la sustancia per fer la miellee, y es-cullits els arbres en el ]loch mes aprop6sit, com en els llin-dars d' un bosch, a las voras de un cami 6 en altre ]lochsemblant, ab una brotxa d` emblanquinar ben sucada de mielleeis pinta a 1' alsaria d' un home y tot al voltant de la soca delarbre una faixa de dos parrs, deixant (com aconsella enJoannis Martin en sa obra ((Les Papillons de 1'Europe») que'1 liquit regali tronch avail, facilitant aixis el que las pape-llonas xuclin la mel sense enbescarse las potas y las alas, comsucceheix devegades (y d' aix6 ja se `n queixaba el difuntSr. CunI) quant s' unta de dalt a baix ab uuiformitat tota lasoca escullida. La miellee deu ferse mitja hora avans de pon-dres lo sol, y pot comensarse la cassera aixis qu' es fosch.

B.--Las pomas son tambe un esquer molt bo per atraurer alas Noctuas y Ge6metras; per aix6 se 'n esculleixen de ben ma-duras y 's parteixen en quatre trossos, despres se posan enremull durant una hora en aygua clara y per fi s' enfilan abun filterro en penjolls de 20 + 10 centimetres que 's penjanen las brancas dels arbres, tiranthi avans a cada penjoll unasgotas d' titer nitr6s y en son defecte titer sulfurich.

Quan no 's to titer se sucan las pomas ab la miellee ordi-naria.

113

Tant si 's fa d' una manera com del altra, si '1 temps es

bo y el lloch aproposit, no trigan a compareixer una multitud

de papellonas que quedan com emborratxadas xuclaut el such

ensucrat y que son facils d' agafar, ja sia ab lo tubo, com ha-

vdm dit avants, ja introduhint cada penjoll en el pot de cassar,

que per aixo convd que sia gran, y las papellonas cauen al

foes.C.-Tots sabdm la singular atraccio que to la llum viva per

las papellonas y altres cucas nocturnas, y aixis en las hermosas

nits de 1' istiu se 'n veuhen moltIssimas

giravoltar bojament al voltant dels focos

Fie. 8

el6ctrichs dels parchs y jardins, fins dels

de la Rambla de nostra ciutat.

Aprofitant aquesta atracci6'is ento-

molechs ]as cassan a la Ilanterna. Per

aix6 s' esculleix el mitj d' un prat, 6 el

clar d' un bosch; s' extdn a terra un pe-

tit llensol y al damunt s' hi posa un Hum

de molta potencia. Avuy van molt be y

son molt economichs els d' acetild.

El drap blanch serveix per escampar

la Hum al ensemps que fa mes visibles

els insectes, que atrets per la claror ve-

nen a voltejar entorn de la Hama, essent sumament facil ales-

hores apoderarsen ab un filet, posantlos desseguida en to

tubo de cassa.Aquesta cassera tamb6 pot practicarse penjant to fanal en

un arbre o estaca a un metre 6 metre y mitj d' alsada (en

aquet cas el fanal deu portar un potent reflector); el drap 6

llensol no esta ext6s a terra, sing formant un angle d' uns

45 graus ab aquesta a sota '1 fanal, sostingut per dos bastions

clavats a terra. Las papellonas atretas per la hum pujan vers

aquesta seguint la pendent del llensol, essent sumament facil

aleshores agatarlas encar que sia ab un petit filet.

Es d' advertir que per fer una profitosa cassera nocturna

deu escullirse las nits quietas y foscas; puig la claror de la

lluna esparvera las papellonas fent que restin, com si fos de

dIa, en llurs tranquils amagatalls.

114

Tamb6 es prudent deixar de fumar y de parlar en alta veudurant aquestas excursions.

D.-Com no es possible devegadas als entom6lechs passarvarias nits cassant las papellonas d` una localitat, s` han ideattrampas 6 enginvosos aparells, que atrayent als ]epid6ptersels privessin despres ]a fugida.

Dits aparells poden reduirse a dos tipos fundats en els dosprocediments mes generalment seguits en aquest genero decassera, aix6 es: els apats artificials y la 11um.

Usa aquesta darrera el Dr. Fleck, de Azuga (Rumania),ab son aparell, qual esquema representa la figura 8 y que sonmateix autor descriu del segii.ent modo: <<Mon aparell de cassava col-locat directament sota una hum a el6ctrica d' arch, 6sota qualsevol altre lampara qu` il-lumini be. La llum d' ace-til6 jugard probablement aviat un gran paper en ]as casserashont no hi hagin focos el6ctrichs aprop6sit, y especialment enlas escursi6ns a montanya. L` aparato mes senzill consta d` uncercle, de filferro del gruix d' un llapis, 6 mes prim, de 50 a60 centimetres de diametre; a n' aquet cercle hi va cusidauna bossa c6nica de teixit de cot6 clar, tansparent y blanch.L' interior y exterior de la vora esta doblegada per una faixade 15 centimetres d` ample del mateix teixit, pro negre, queestara cusida solsament en sa vora superior, extenentse equi-distant de la base del cono: en el cercle hi han tres curts fil-ferros enllassats ab ell, pro movibles, mediant qual disposici61` aparell penjard a certa distancia sota la llum, pera que `spugui traurer be y c6modament ab lo tubo de vidre decassa las papellonas que hi hagi en 11 interior del sach.D' ordinari aquet s' ha poblat, ja despres del crepuscol 6 alcap de poch temps, d, una certa cantitat d` Sphingida, Bom-bicid<e y algunas Geometridae.>> Es molt de recomenar 1` usde taut senzill y barato aparell als entom6lechs catalans, se-gurs de que obtindran magni:fichs resultats.

Entre `Is aparells que `s serveixen dels apats artificials hiha `1 de Mr. Peyerimhoff, figura 9, consistent en dos nansascom las de pescar fetas de glassa de seda verda (sostingudaper cercles de jonch 6 harnilla) unidas per sa base ab un

115

cilindre de la propia materia ab quatre grans overturas per

out se fican las papellonas desitjosas de xuclar el such de las

pomas preparadas ab titer enfiladas en una Gorda que va de

cap a cap de la trampa, y que serveix per penjarla entre dos

arbres, en el march d' una finestra, etc., etc.Aquestos aparells son c6modos y utils en las Ilargas excur-

si6ns a montanyas, en que sovint el naturalista to de reposar

de nit de las fatigas de la jornada, y aixis penjantlos a la fines-

tra6 balc6 de 1' ermita 6 casa de pag6s en que s` hostatji no

perdra del tot el temps y podra dormir ab 11 esperansa de tro-

varhi 1' endema, at llevarse, qualcuna bona especie.

Per aix6, a la claror d' un fanal de reflector se segueixen

FIG. J

els arbres que s' han untat avans y als que, per facilitar el reco-'

neixement, s` hi ha fixat un boci de paper blanch, y ]as pa-

pellonas s' hi troven paradas xuclant ansiosament la miellee.

Res mes facil aleshoras que apoderarsen, ja sfa fentlas caurer

dins at pot de cianur 6 de cloroformo, 6 be posantelshi at da-

munt un tubo 6 capseta de cartr6 ab fons de vidre, proporcio-

nada a la mida del insecte. Aquet puja vers hont veu claror,

y 's taps depressa to tubo ab los dits y desseguida ab la tapa,

colocantlo en una bossa de roba groixuda 6 fosca que no deixi

passar la llum, 6 simplement a la butxaca. Del mateix modo

's fa quan se 'n agafa alguna ab to filet.

Quan se tracta de papellonas molt grossas, y que per to

taut no cabrian en los tubos, s' introduheixen directament en

to pot de cassa, y un cop asfixiadas se clavan com las Diurnas

en la capsa.

El ja citat autor Joannis Martin, aconsella que s' atravessin

116

pe'l mitj del t6rax , com per prepararlas , y que sota 11 insecte's clavi un trosset de paper perque aquell pugui arraparsi ables potes, y si 's 0 la precauci6 de sucar 1` agul la destinada atraspassar la papellona en una disoluci6 concentrada d' acitoxalich, s' obt6 la mort desseguida.

En la cassera a la miellce es d' advertir que quan s' hatriat un bon lloch, es convenient seguir untant cada dia,puig de vegades fins al tercer no sol donar gaire resultat.

(Continuard)

NOTAS BIBLIOGAFICAS

-Sur les nappes de recouvrement des environs de Barcelone (Es-pagne), par J . Almera y J. Bergeron . ( Acad6mie des Sciences de Paris,t. 138, p . 1627, Juin 1904 .)-Es un estudi del macis paleoz6ic delTibidabo , about ban observat superpositions anormals que s' explican perla teoria moderna dels corriments . Estd coustituit el macis aquet per laserie casi complerta dels terrenos primaris. Per ]a part de Papiol, sotrobau dos capas de variada composici6 , y 6, Moncada una tercera abgiras agafadas als plechs del seg6n , composici6 tamb6 variable . L' edat,posterior al Diuantiense y anterior al Estefaniense .-LL. G. F.

-Origen geologico de los mananliales teamo - minerales de Caldasde Alalavella ( Provincia de Gerona ), por D . Norberto Font y Sagu6,pbro . ( Bol. Soc. Esp. Hist. Nat ., 1903. )- En aquest trevall se fa onlleuger estudi general de las fonts termals , detenintse especialmenten la constituci6 geol6gica de la comarca , pera venir A deduhir 1' origeneruptiu dels manautials y explicar la termalitat y causas que han deter-minat Ilur aparici6.

-.Vota preliminar sobre la turba y los turbales de Espana, por donSalvador Calder6n . ( Bol. Soc. Esp . Hist. Nat., 1903. ) - Examina Ileuge-rament las turberas d' Espanya , citant algunas particularitats . Relativa-ment a Catalunya , parla de las de Cerdanya y delta del Ebro.

-Sobre la presencia del tramo Aimeridgense en el Montsech, porD. Luis M." Vidal. (Mem. Real Ac. Cien. Barcelona, Tomo IV.)-VariasMemorias son las publicadas per dit senyor sobre'1 Kimeridgense del Mont-