Guia pràctica Com actuar davant la pobresa energètica. 3a edició. Ecoserveis

Click here to load reader

Embed Size (px)

description

Ecoserveis publica la 3a edició de la Guia pràctica Com actuar davant la pobresa energètica. Una eina que proporciona informació en relació a les factures del subministrament energètic i les possibilitats de millora de la contractació des del punt de vista econòmic, el procediment per a evitar el tall de subministrament energètic en els mesos d’hivern, les possibles accions de millora en relació a l’estalvi i l’eficiència energètica de l’habitatge, així com els ajuts econòmics i recursos disponibles per als consumidors domèstics, que poden ser emprats per a millorar l’actual situació de vulnerabilitat.

Transcript of Guia pràctica Com actuar davant la pobresa energètica. 3a edició. Ecoserveis

  • 1. Com actuar davant la pobresa energtica Detecci, avaluaci i seguiment Una guia de: Amb la collaboraci de: Ecoserveis Referents en cultura energtica www.ecoserveis.net @Ecoserveis GUIA PRCTICA E c o s e r v e i s E c o s e r v e i s Com actuar davant la pobresa energtica Detecci, avaluaci i seguiment GUIA 3 Edici 3 Edici
  • 2. Una guia de: Amb la collaboraci de: Ecoserveis Referents en cultura energtica www.ecoserveis.net @Ecoserveis E c o s e r v e i s Coordinaci, autoria i disseny de la publicaci: Ecoserveis Impremta: MC-4 Printing Speed S.L. Aquesta publicaci pot ser compartida, referenciada, reproduda o traduda, en part o en la seva totalitat, tot i que no venuda o utilitzada per fins comercials, sempre i quan es citi a Ecoserveis. El contingut daquesta publicaci noms compremet al coordinador de la mateixa i no reflexa necessariament la opini de la Uni Europea. Ni la EACI ni la Comissi Europea sn responsables de ls que sen pot donar a la informacin que figura en la mateixa. Com actuar davant la pobresa energtica by Ecoserveis is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComer- cial-SinObraDerivada 3.0 Unported Licens Gener 2014, Ecoserveis.
  • 3. Guia prctica 3- Com actuar davant la pobresa energtica Prleg Malgrat que el consum denergia constitueix una de les necessitats essencials indispensables per a totes les persones de la nostra societat, existeix un important conjunt de persones i famlies que manifesten dificultats importants per a cobrir aquesta necessitat dabastament de carcter bsic, que condueix a situacions relacionades amb lanomenada pobresa energtica. Aquest problema social, que fa referncia a les interrelacions entre els ingressos econmics, lenergia i les condicions de lhabitatge, presenta diverses causes, malgrat que sn les famlies amb rendes ms baixes les que formen el grup social ms vulnerable a patir situacions de pobresa energtica. A ms a ms, la baixa eficincia energtica del nostre parc dhabitatges i laugment actual i futur dels preus de lenergia contribueixen a ampliar el nivell de vulnerabilitat de cada vegada ms persones. Segons lInstitut dEstadstica de Catalunya, el 26,7% de la poblaci de Catalunya vivia sota el llindar de la pobresa o a lexclusi social lany 2011. Igualment, cal destacar que, com a conseqncia de la crisi socio-econmica i, en particular, de la disminuci de la renda disponible i de la prdua docupaci, aquest segment de la poblaci ha augmentat un 39% en el perode 2008-2011. Aquestes situacions de vulnerabilitat, que continuen sent creixents, comporten que el fenomen de la pobresa energtica sigui progressivament ms present a la nostra societat. La pobresa energtica pot manifestar-se de diferents maneres: dificultats per a mantenir la temperatura de lhabitatge a un nivell confortable, impossibilitat dassumir el pagament de les factures energtiques (amb el conseqent risc de tall en el subministrament energtic), o b la necessitat de desviar recursos econmics que shaurien de dedicar a altres necessitats bsiques. Aquestes dificultats impacten significativament sobre la salut de les persones i dificulten lassoliment dunes condicions de vida dignes. El fenomen de la pobresa energtica vincula transversalment diverses poltiques i mbits dactuaci (entre elles, poltiques socials, energtica, dhabitatge i millora de la qualitat de ledificaci, de salut, de consum, etc.), que han destar coordinades si desitgem ser efectius en la lluita contra aquestes situacions. La Uni Europea ha reconegut la importncia daquest problema social en les Directives europees sobre el mercat interior de lelectricitat i el gas natural, establint de manera obligatria que els Estats Membres han de desenvolupar plans nacionals per a lluitar contra la pobresa energtica. En aquesta lnia, el Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya 2012-2020, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya loctubre de lany 2012, recull la necessitat de desenvolupar una poltica energtica que tingui com a objectiu la inclusi dels sectors socials ms desfavorits i la implantaci de mecanismes per a garantir les necessitats energtiques bsiques als sectors de la societat econmicament ms vulnerables. En aquesta lnia, per a que puguem actuar de manera efectiva en la lluita contra la pobresa energtica s imprescindible que els treballadors socials de les administracions pbliques, i especialment els serveis socials municipals i altres entitats socials privades, puguin detectar i diagnosticar aquestes situacions, aix com aportar i avaluar de manera efectiva les actuacions palliatives necessries, ats el contacte directe daquests professionals amb les famlies en situaci de pobresa energtica.
  • 4. Guia prctica 3 - Com actuar davant la pobresa energtica Maite Masi i Ayala Directora de lICAEN Davant lxit de la primera edici de la guia Detecci i avaluaci de la pobresa energtica, que va contribuir a millorar el coneixement dels serveis socials respecte la pobresa energtica, hem elaborat, conjuntament amb Ecoserveis, la seva tercera edici. Aquesta nova edici, amb continguts actualitzats, proporciona informaci en relaci a les factures del subministrament energtic i les possibilitats de millora de la contractaci des del punt de vista econmic, el procediment per a evitar el tall de subministrament energtic en els mesos dhivern, les possibles accions de millora en relaci a lestalvi i leficincia energtica de lhabitatge, aix com els ajuts econmics i recursos disponibles per als consumidors domstics, que poden ser emprats per a millorar lactual situaci de vulnerabilitat. Des de lInstitut Catal dEnergia, esperem que aquesta guia continu sent una eina til per a la lluita contra la pobresa energtica a Catalunya i contribueixi a aportar coneixement prctic i informaci actualitzada als serveis socials sobre les possibles accions a prendre davant aquest problema social.
  • 5. Guia prctica 3 - Com actuar davant la pobresa energtica La pobresa energtica s un problema que ens afecta i s important detectar-lo per poder fer-hi front. Aquesta guia proporciona les eines per ajudar als consumidors energtics a solucionar dubtes relacionats amb les factures delectricitat i gas, allament i eficincia energtica. Qu s la pobresa energtica? La dificultat o la incapacitat de mantenir la llar a unes condicions adequades de temperatura a un preu just. Quines sn les causes de la pobresa energtica? De forma general es poden distingir 3 causes de pobresa energtica: baix nivell de renda, baixa qualitat en ledificaci i lincrement en els preus de lenergia. Les persones amb baix nivell de renda consumeixen menys i viuen duna forma ms modesta per hi ha unes necessitats que sn essencials i lenergia ns una delles. En molts casos les persones que viuen en situaci de pobresa energtica sn aquelles que reben incentius socials, treballen a temps parcial i/o estan endeutats. s probable que moltes daquestes persones amb baix nivell de renda no es puguin permetre viure en habitatges adequats, o viuen en habitatges que requereixen reformes i millora de leficincia energtica i que en molts casos no disposen de sistemes de calefacci. La baixa qualitat en ledificaci s una causa que afecta a gran part del parc dhabitatges al nostre pas ja que aproximadament el 60% dels habitatges van ser construts abans que sapliqus qualsevol normativa de regulaci trmica. Lltima de les causes, lincrement dels preus de lenergia tamb afecta principalment a les famlies amb nivells de renda baix que trobaran ms dificultats per fer front a les factures energtiques. Quines sn les conseqncies de la pobresa energtica? Les conseqncies derivades de situacions de pobresa energtica es poden resumir en: impactes sobre la salut, degradaci dels edificis, excessiu deute i emissions de CO2. Diversos estudis relacionen la pobresa energtica i els impactes sobre la salut fsica que afecta principalment a les persones ms vulnerables, com els nens, gent gran o persones amb malalties crniques. El fred i la humitat permanent poden comportar problemes respiratoris com asma, bronquitis, etc. La salut mental tamb es pot veure afectada per aquestes situacions ja que viure en una casa en males condicions pot causar ansietat, exclusi i fins i tot allament social. La pobresa energtica
  • 6. Guia prctica 3 - Com actuar davant la pobresa energtica Radiografia La pobresa energtica Una altra conseqncia s la degradaci dels edificis derivada per exemple, duna situaci dhumitats permanent. Com ms es deteriori un habitatge, ms costar mantenir la temperatura i les situacions de pobresa energtica sagreujaran. s un cicle que es retroalimenta. Les persones amb baix nivell de renda, tenen grans dificultats per pagar les factures de subministrament energtic i acumulen deutes tamb en altres necessitats com lalimentaci o el transport. Una altre conseqncia s lemissi de CO2 deguda a la baixa qualitat de ledificaci i de les seves prestacions energtiques. La pobresa energtica ha destar integrada en la lluita contra el canvi climtic amb accions dirigides a les persones vulnerables. - Ms del 19% de la poblaci catalana viu sota el llindar de la pobresa(1). - Som el pas amb ms excs de mortalitat a lhivern de tota la Uni Europea(2). - Ms del 60% del parc dhabitatges estan construts sense criteris deficincia energtica(3). - Gaireb el 13% de la poblaci catalana no pot mantenir lhabitatge a una temperatura adequada(2). - Entre la poblaci que atn Creu Roja, el 43,2% viu en llars en les que no es pot posar la calefacci(4). - El nombre de famlies a les que Critas paga la factura de lenergia sha duplicat en el perode 2007-2010(5). - El 16% dels habitatges a Espanya presenten humitats, goteres o altres problemes derivats dun mal allament(6). - Es calcula que les companyies de gas i electricitat tenen un 5% dimpagaments en factures de gas i electricitat(7). - Tot i no existir encara metodologies de medici especfica, es calcula que ms dun 10% de la poblaci espanyola pateix pobresa energtica(8). (1) Enquesta de Condicions de Vida de lINE, 2011 amb dades dIDESCAT (2) Excess winter mortality in Europe: a cross country analysis identifying key risk factors. Dr J D Healy Urban Institute Ireland, University College Dublin (4) Censo de Viviendas 2001 INE (5) Informe sobre vulnerabilidad social. Cruz Roja, 2012 (6) VI Informe Observatorio Realidad Social. Caritas, 2011 (7) European Union Statistics on Income and Living Conditions, 2011 (7) Eurostat. Arrears on utility bills, 2013 (8) Pobreza energtica en Espaa: potencial de generacin de empleo derivado de la rehabilitacin energtica de viviendas. Asociacin de Ciencias Ambientales, 2012.
  • 7. Guia prctica 3 - Com actuar davant la pobresa energtica Els afectats mai reconeixen que pateixen una situaci de pobresa energtica. En canvi s que identifiquen un seguit de situacions que poden ser una evidncia. Les queixes poden ser les segents: > No puc pagar la factura deI gas/electricitat > No em puc permetre tenir la casa sempre calenta a lhivern ni refrigerada a lestiu. > Tinc fred quan estic a casa > Tinc humitats a casa > Estic sempre malalt Identificar les solucions Assegurar que el consumidor t assignada una opci de pagament adequada Identificar possibles subsidis als que es pugui acollir Identificar ajudes i subvencions que permetin millorar lallament i leficincia energtica a la llar Proporcionar els principis de leconomia domstica i bones prctiques Possibilitats de pagament de lenergia Anar a secci 1 Determinar el benefici/repercussi de canviar de companyia energtica i/o modificar la tarifa Opcions per a maximitzar els ingressos Anar a secci 2 Ajuts allament i eficincia energtica Anar a secci 3 Canviar de subministrador energtic o de tarifa Anar a secci 1 Ms val prevenir... Anar a secci 4 Identificar els problemes Aquesta guia prctica ofereix informaci i eines per a resoldre els problemes derivats de la detecci duna situaci de pobresa energtica. T en compte els mbits que afecten al sector domstic i descriu els seus drets i els agents que poden assistir aquest tipus de situacions de precarietat energtica. La pobresa energtica s un problema complex que es pot tractar des de diferents mbits: Identificar el problema
  • 8. Un dels primers passos en la detecci de la pobresa energtica s analitzar les factures denergia per descartar casos que no sn estrictament pobresa energtica. Pagament de les factures denergia Secci 1
  • 9. Guia prctica 3 - Com actuar davant la pobresa energtica Si la factura s inesperadament elevada, el primer s comprovar que no es tracta dun ajust de la factura desprs de molts mesos de lectura estimada i no real. Contactar amb el subministrador Les comercialitzadores ofereixen als clients solucions per al pagament de factures per no poden fer-ho si no sels informa. Aquells contractes que estan en tarifa de Preu Voluntari al Petit Consumidor, reben la factura cada dos mesos i la resta de contractes depn de lacord a que shagi arribat. Pagar segons consums reals cada dos mesos s el ms aconsellable, per per a casos particulars es pot negociar amb la companyia factures mensuals, o pagar una quota fixa . Contactar amb lentitat financera En cas duna despesa inesperada, les entitats financeres ofereixen un sistema que permet fraccionar els rebuts. De totes formes cal utilitzar aquest servei el mnim possible ja que lentitat carrega interessos, el que implica una despesa econmica afegida. Accions immediates La dificultat per a pagar les factures de gas i delectricitat pot ser un smptoma de pobresa energtica. Les solucions a llarg termini deriven de la millora de lallament en els habitatges. A curt termini per, shan de considerar altres opcions per poder ajudar a aquells consumidors que no poden fer front a una despesa energtica tan elevada. A mig termini, qualsevol acci que millori les condicions contractuals de les factures energtiques tindr un efecte positiu sobre les situacions de pobresa energtica. Pagament de les factures denergia Secci 1 P.e La Maria es queixa perqu li ha arribat una factura de la llum que puja 100 i considera que no ha gastat tant. El primer que cal comprovar s que les factures anteriors hagin tingut en compte la lectura real i no lestimada. Si la factura anterior sigus dun import molt baix, s probable que aquesta factura de 100 sigui un ajust. Garantia de subministrament elctric als consumidors vulnerables a lhivern El Codi de Consum prohibeix la interrupci del subministrament de gas i electricitat durant els mesos dhivern a les persones en situaci de vulnerabilitat econmica que ho acreditin i estableix quins parmetres defineixen les persones que es troben en situaci de vulnerabilitat econmica. El procediment per acollir-se a aquest mecanisme de protecci ser el segent: 1. En rebre un avs dinterrupci del subministrament delectricitat o gas les persones en situaci de vulnerabilitat econmica, que compleixen els requisits indicats a dalt, han de presentar en el termini mxim de 10 dies des de la seva recepci un informe dels serveis socials bsics sobre la seva situaci personal o, en el seu cas, cpia de la sollicitud registrada dhaver sollicitat la seva emissi. En el cas que no shagi
  • 10. Guia prctica 3 - Com actuar davant la pobresa energtica presentat linforme dels serveis socials bsics, sin nicament la seva sollicitud, lempresa subministradora suspendr la interrupci del subministrament fins que aquest saporti, o transcorrin dos mesos des qu se li va comunicar que shavia sollicitat. 2. Les administracions pbliques responsables han demetre aquest informe en el termini mxim de quinze dies, des de la data de la seva sollicitud. Aquest informe, pot ser tamb ems dofici pels serveis socials bsics, i t una vigncia de sis mesos a partir de la seva emissi, sens perjudici de la seva renovaci. 3. Les famlies acollides restaran protegides de tall de subministrament entre els mesos de novembre i mar, ambds inclosos. El deute que es pugui acumular amb les empreses subministradores sha dajornar amb les condicions que ambdues parts acordin o b mitjanant els mecanismes de mediaci i arbitratge que les parts acceptin. Sens perjudici dels acords o del resultat de la mediaci o arbitratge, el consumidor t, en qualsevol cas, el dret de satisfer el deute pendent de manera ntegra o fraccionada entre els mesos dabril a octubre segents. 4. Les empreses subministradores dels serveis bsics delectricitat i gas, dacord amb les Administracions Pbliques podran acordar els mecanismes dintercanvi dinformaci i de preus socials amb lobjectiu de millorar la prevenci i la planificaci de les actuacions pbliques. 5. Les empreses subministradores hauran dhabilitar els mecanismes dinformacinecessaris per tal de posar en coneixement dels serveis socials bsics i els usuaris i usuries, la informaci existent i actualitzada sobre les tarifes socials i/o els altres ajuts i mesures previstos per fer front a la pobresa energtica. A Catalunya, es defineixen les persones en situaci de vulnerabilitat econmica com aquelles persones consumidores que presenten una mancana de recursos econmics, dacord amb els segents criteris: 1. El total dingressos dels membres de la unitat familiar o convivencial, en cap cas, pot sobrepassar per tots els conceptes lindicador de Renda de Suficincia, incrementat en un 30% per a cada membre de la unitat a partir del tercer. 2. Que es declari que no hi ha possibilitat de reducci en la despesa relativa al consum de bns o serveis per haver esgotat totes les mesures amb aquesta finalitat. 3. Acreditar que les tarifes que tenen contractades pel servei de subministrament, responen a la modalitat de tarifa social (Bo social). Pagament de les factures denergia Secci 1
  • 11. Guia prctica 3 - Com actuar davant la pobresa energtica Bo social Es poden acollir a aquesta modalitat aquells consumidors acollits a la tarifa dltim recurs que compleixin almenys una de les condicions segents: - Tenir en el domicili habitual una potncia contractada menor de 3kW. - Tenir 60 o ms anys dedat, acreditar ser pensionista del Sistema de la Seguretat Social i acreditar percebre les quantitats mnimes vigents. - Ser famlia nombrosa. - Acreditar formar part duna unitat familiar que tingui tots els seus membres a latur. Pagament de les factures denergia Secci 1 Conixer les modalitats A banda del que pugui oferir cada comercialitzadora, s important conixer les opcions que poden interessar als possibles afectats per la pobresa energtica. Existeixen ms de 100 comercialitzadores delectricitat i gas: - Electricitat: http://www.cne.es/cne/doc/publicaciones/Listado_Comer_07112013.pdf - Gas: http://www.cne.es/cne/doc/publicaciones/ListComerGasAct_31102013.pdf El telfon datenci de les companyies de gas i electricitat ha de ser gratut als efectes del que disposa el RDL 13/2012 Accions a mig termini Per comparar entre les ofertes de les comercialitzadores es pot consultar el comparador dofertes denergia que ofereix el regulador http://comparadorofertase nergia.cnmc.es En aquest apartat sanalitzen dues accions que poden ajudar a corregir situacions de pobresa energtica: - Comparar les ofertes de les comercialitzadores - Conixer les modalitats de contractaci especials. Comparar les ofertes de les comercialitzadores Actualment i en un sector liberalitzat com s el de lenergia el consumidor domstic (