Guia Tomàtics

22
ESTUDI DE LES VARIETATS LOCALS DE TOMÀTIC DE MENORCA

description

varietats menorquinas

Transcript of Guia Tomàtics

  • ESTUDI DE LES VARIETATS LOCALS DE TOMTIC DE

    MENORCA

  • ESTUDI I DESCRIPCI DE LES VARIETATS LOCALS DE TOMTIC DE MENORCA

    Introducci

    Des del Banc de Llavors de Varietats Locals de Menorca ja fa anys que realitzem tasques de prospecci i caracteritzaci de les varietats tradicionals de lilla.

    Aquestes tasques tenen com a finalitat, per una banda, la recuperaci i manteniment daquest patrimo-ni agrari, la reintroducci en cultiu i en els circuits comercials locals daquestes varietats i la divulgaci i difusi de la cultura tradicional agrria de Menorca. Daltra banda i no menys important, aquesta feina, que es duu a terme en tots els territoris estatals, europeus i a escala internacional, serveix per catalo-gar i revisar la riquesa de la nostra biodversitat i cultura agrcoles indispensables per valorar la nostra capacitat de desenvolupament rural sostenible i autoabastiment , el que es coneix com a sobirania ali-mentria dun territori.

    En aquest estudi ens centrem en una fruita dhorta destivada que t gran valor comercial y culinari: el tomtic.

    Lestudi sengloba dins un projecte nacional de recuperaci, caracteritzaci i difusi de les varietats tradicionals de tomtic dels diferents territoris de lEstat espanyol per tal de reintroduir-les o reforar la seva presncia en la cultura, en els mercats i en la restauraci locals.

    El present estudi ha tingut en compte les varietats de tomtic que tradicionalment shan sembrant a Menorca i que grcies a hortolans i particulars shan anat mantenint al llarg del temps juntament amb tota la cultura de maneig i dusos associats.

    Lestudi sha dividit en dues parts: per una banda shan cultivat vuit varietats tradicionals de tomtic en camp experimental i en diverses finques collaboradores per tal de recollir llavor (per a posteriors prs-tecs) i shan descrit aquestes varietats tant a nivell fisiolgic com biolgic i agronmic i per altra banda i de manera participativa sha dut a terme un estudi organolptic de cada varietat valorant-ne tant el usos com les seves caracterstiques pel que fa a consum i conservaci. Tamb de manera participativa sha fet un recull de tota la informaci de maneig tradicional associada a cada varietat.

    A continuaci us presentem en forma de fitxa les caracterstiques de cada varietat estudiada i un infor-me valoratiu de lestudi organolptic.

    Trobareu fitxes de les varietats de tomtic segents:

    1.Tomtic de cirereta 5.Tomtic de ferro gros

    2.Tomtic de pic 6.Tomtic de ferro petit

    3.Tomtic gros densalada 7.Tomtic destendre

    4.Tomtic rosadet de sa vall 8.Tomtic mrvel

  • TOMTIC DE CIDERETA LLARG

    (Lycopersicon lycopersicum L)

    VARIETATS TRADICIONALS DE TOMTIC DE MENORCA

    TRETS DISTINTIUS

    Socioculturals:

    Es conserva durant molts mesos penjat i ben airejat; sha de vigilar per, cada 15 dies per llevar els tomtics podrits. Se sembra tradicionalment el primer diven-dres de mar en terra i sense canya es trasplanta al cap dun mes o mes i mig i es cull mig madur mig verd els mesos de juliol-agost. Es posa en solc poc treballat i amb fems poc madurs. Tradicionalment shi aplica sofre o pedra blava com a preventiu. Resistent a pla-gues i a Tuta absoluta amb tractament de Bt.

    Agronmics i descriptius:

    Aquest cultivar t com a caracterstiques una mata de port baix amb tija forta de creixement indeterminat fulles semierec-tes pinnades. Flors: 10-15 poms, flors agrupades en 5 amb desenvolupament escalonat. Capa dabsorci del peduncle present. El fruit s petit i de secci ellptica, espatlles en verd presents, amb 2 lculs i cicatriu peduncular dbil, acos-tellat absent i cicatriu de lextrem distal habitualment plana. Pes dels fruits 10-15 g.

    Qualitat i valor comercial:

    Tomtic de guardar petit ovalat, de color vermell intens, molt gusts de pell fina i carn ferma i sucosa. Tradicionalment sha emprat per a oliaigua, sempra tamb per fregar pa i per sofrit. Varietat molt pro-ductiva i amb bona valoraci comercial i tradicional. Excellent conservaci.

  • TOMTIC DE PIC

    (Lycopersicon lycopersicum L)

    VARIETATS TRADICIONALS DE TOMTIC DE MENORCA

    TRETS DISTINTIUS

    Socioculturals:

    Es conserva b penjat de la mata i aire-jat. A la segona tanda conv collir els to-mtics amb la mata per penjar-los, aix es conserven perfectament i no es podrei-xen. Se sembra tradicionalment de febrer a mar en terra i sense canya; es tras-planta al cap dun mes, mes i mig i es cull mig madur mig verd a partir de Sant Joan. Tradicionalment shi aplica sofre o pedra blava com a preventiu. Molt resis-tent a plagues i a Tuta absoluta.

    Agronmics i descriptius:

    Aquest cultivar t com a caracterstiques una mata de port baix amb tija forta de creixement indeterminat i fulles semierec-tes pinnades. Flors: grups de 5, 10-15 poms amb desenvolupament escalonat comenant per la part alta de la planta. Capa dabsorci del peduncle present. Fruit petit de secci obovada acabada en pic, espatlles presents color verd, 2-3 l-culs i cicatriu peduncular dbil, acostellat absent i cicatriu de lextrem distal punxe-guda. Pes dels fruits 5-20g.

    Qualitat i valor comercial:

    Tomtic de guardar; petit ovalat i acabat tpicament en un mugr, color vermell-ataronjat intens, de pell fina i carn ferma lleugerament farinosa. Tradicionalment sutilitza per fregar pa, per a sofrit i s apte per a oliaigua i per assecar. Varietat molt productiva i amb bona valoraci co-mercial i tradicional. Excellent conserva-ci.

  • TOMTIC GROS DENSALADA

    (Lycopersicon lycopersicum L)

    VARIETATS TRADICIONALS DE TOMTIC DE MENORCA

    TRETS DISTINTIUS

    Socioculturals:

    s un tomtic de terra seca; es fa planter a principis de mar i es trasplanta al cap dun mes o mes i mig. Es posa en solc poc treballat amb fems poc madurs. Es cull mig madur mig verd els mesos de juliol-agost. No sacostuma a encanyar. Tradicionalment shi aplica sofre o pedra blava com a preventiu. Molt resistent a plagues i sensible a Tuta absoluta L. si no es tracta amb Bt.

    Agronmics i descriptius:

    Aquest cultivar t com a caracterstiques una mata de port intermedi-gros, tija forta i gruixuda i creixement indeterminat. Fu-lles semierectes pinnades. Flors: 5-7 poms de flors agrupades 2-3, amb desenvolupa-ment escalonat comenant per la part alta de la planta. Capa dabsorci del peduncle absent. El fruit s gros o molt gros, lleuge-rament aplanat, espatlles poc marcades de color verd viu i grogues a la maduresa (menys evidents). Nombre de lculs: ms de 6 amb poca llavor, cicatriu peduncular fora marcada, acostellat mig i cicatriu de lextrem distal habitualment enfonsada. Pes dels fruits: 100-700g.

    Qualitat i valor comercial:

    s un tomtic gros, molt carns, gusts, sucs, de carn suau i consistent. Color vermellataronjat. Tradicionalment sem-pra en fresc o per conservar envasat. T una productivitat alta i una molt bona valoraci comercial a escala local.

  • TOMTIC ROSADET DE SA VALL

    (Lycopersicon lycopersicum L)

    VARIETATS TRADICIONALS DE TOMTIC DE MENORCA

    TRETS DISTINTIUS

    Socioculturals:

    s un tomtic de terra seca; es fa planter a finals de febrer-mar i es trasplanta al cap dun mes o mes i mig. Es posa en solc poc treballat. Li agraden els fems poc ma-durs. Es cull mig madur mig verd a partir de Sant Joan. No sempra encanyat ni sescapirola. Tradicionalment shi aplica sofre o pedra blava com a preventiu. Molt resistent a plagues i mitjanament a Tuta absoluta.

    Agronmics i descriptius:

    Aquest cultivar t com a caracterstiques una mata de port intermedi amb tija forta i gruixuda de creixement indeterminat. Fulles semierectes pinnades. Flors: grups de 3, 10-15 poms, desenvolupament es-calonat comenant per la part alta de la planta. Capa dabsorci del peduncle pre-sent. Fruit de bona mida lleugerament aplanat, espatlles poc marcades, amb gran nombre de lculs(6-8) amb cicatriu peduncular fora marcada, acostellat lleu-ger i cicatriu de lextrem distal habitual-ment plana. Pes mig dels fruits 50-200gr.

    Qualitat i valor comercial:

    s un tomtic de mida mitjana-grossa, gust intens, dol i sucs, de carn suau i no gaire consistent. Color vermell fosc-rosat i pell fina. Tradicionalment sempra en fresc o per conservar envasat . T una productivitat alta i una molt bona valora-ci comercial a escala local.

  • TOMTIC DE FERRO GROS

    (Lycopersicon lycopersicum L)

    VARIETATS TRADICIONALS DE TOMTIC DE MENORCA

    TRETS DISTINTIUS

    Socioculturals:

    s un tomtic de terra seca rstic i resis-tent; es fa planter a mitjan febrer-mar i es trasplanta al cap dun mes i mig. Es posa en solc poc treballat, amb fems poc madurats. Presenta bona resistncia a fongs i a Tuta absoluta L. Es cull mig madur mig verd els mesos de juliol-agost. No sempra encanyat. Tradi-cionalment shi aplica sofre o pedra blava com a preventiu. s molt fort i resistent. Es conserva ests, sempre ben airejat a partir dagost i dura fins al mar segent.

    Agronmics i descriptius:

    Aquest cultivar t com a caracterstiques una mata de port mitj de tija forta i grui-xuda, creixement indeterminat. Fulles semierectes pinnades. Flors: 2-5 poms agrupades en 2-3 flors, amb desenvolu-pament escalonat. Capa dabsorci del peduncle present. El fruit de mida mitjana s rod i t un color ms aviat rosat amb espatlles en verd evidents. Acostellat ab-sent. Nombre de lculs 3-4 amb fora llavor, cicatriu peduncular dbil i cicatriu de lextrem distal plana o lleugerament enfonsada. Pes dels fruits: 60-200g.

    Qualitat i valor comercial:

    s un tomtic de guardar mitj molt carns, poc sucs per gusts, de carn suau i un poc farinosa. Color rosat. Bona productivitat. Tradicionalment sutilitza per fregar pa, per fer sofrit i s apte per a oliaigua. Molt bona valoraci comercial. Excellent conservaci.

  • TOMTIC DE FERRO PETIT

    (Lycopersicon lycopersicum L)

    VARIETATS TRADICIONALS DE TOMTIC DE MENORCA

    TRETS DISTINTIUS

    Socioculturals:

    s un tomtic de terra seca, rstic i resis-tent; tradicionalment es fa planter al fe-brer-mar i es trasplanta al cap dun mes i mig. Es posa en solc poc treballat i amb fems poc madurs. Presenta bona resistn-cia a fongs i a Tuta absoluta L. Es cull mig madur mig verd els mesos de juliol-agost. No sempra encanyat. Tradi-cionalment shi aplica sofre o pedra blava com a preventiu. Es conserva penjat a la branca sempre ben airejat. Es penja en el mes dagost i dura fins al mar.

    Agronmics i descriptius:

    Aquest cultivar t com a caracterstiques una mata de port baix de tija forta i grui-xuda, creixement indeterminat. Fulles semierectes pinnades; capa dabsorci del peduncle absent. Flors: agrupades en 2-3 flors, 2-5 poms amb desenvolupament escalonat. El fruit de mda mitjana, s ro-d i t un color ms aviat rosat amb es-patlles evidents color groc-ocre o ms claretes. Acostellat molt suau. Nombre de lculs 2-3 amb fora llavor, cicatriu pe-duncular dbil i cicatriu de lextrem distal plana. Pes dels fruits: 20-60g.

    Qualitat i valor comercial:

    s un tomtic de guardar petit-mitj car-ns, farins per gusts, de carn suau. Color rosatataronjat. Bona productivitat. Tradicionalment sutilitza per fregar pa i per a sofrit, s apte per a oliaigua. Molt bona valoraci comercial.

  • TOMTIC DESTENDRE

    (Lycopersicon lycopersicum L)

    VARIETATS TRADICIONALS DE TOMTIC DE MENORCA

    TRETS DISTINTIUS

    Socioculturals:

    s un tomtic de terra seca rstic i resis-tent; es fa planter a mitjans febrer-mar i es trasplanta al cap dun mes i mig. Pre-senta bona resistncia a fongs i a Tuta absoluta L. Es posa en solc poc treballat amb fems poc madurs. Es cull mig madur mig verd de principis de juliol fins Mare de Du de Grcia. No sempra encanyat. Tradicionalment shi aplica sofre o pedra blava com a preven-tiu. Es conserva ests, ben airejat, un parell de setmanes.

    Agronmics i descriptius:

    Aquest cultivar t com a caracterstiques una mata de port mitj de tija forta i grui-xuda, creixement indeterminat. Fulles semierectes pinnades; capa dabsorci del peduncle present. Flors: grups de 2, 2-5 poms amb desenvolupament escalonat. El fruit s de mida mitjana de secci aplana-da, t un color rosat-ataronjat amb espat-lles presents, verd claret. Acostellat dbil-mitj. Nombre de lculs: 4-6 , cicatriu peduncular marcada i cicatriu de lextrem distal enfonsada. Pes dels fruits: 40-100g.

    Qualitat i valor comercial:

    Molt carns i gusts, molt bo per a ensa-lada. Es guarda un parell de setmanes un cop collit. Sempra en fresc o per a con-serva envasat. Bona productivitat. Bona valoraci comercial. Conservaci curta-mitjana.

  • TOMTIC MRVEL

    (Lycopersicon lycopersicum L)

    VARIETATS TRADICIONALS DE TOMTIC DE MENORCA

    TRETS DISTINTIUS

    Socio-culturals:

    s un tomtic de terra seca molt rstic , en regadiu augmenta de dimensi per es conserva pitjor. Necessitat de fertilitzaci baixa. Si saporten fems han de ser frescs. Es fa planter de mitjan de febrer a mar i es trasplanta al cap dun mes i mig. No sencanya. Es conserva penjat i ben airejat. Es cull en ramell mig madur mig verd a partir de Sant Joan. Tradicio-nalment shi aplica sofre o pedra blava com a preventiu. Molt resistent a plagues no gaire afectat per Tuta absoluta L.

    Agronmics i descriptius:

    Aquest cultivar t com a caracterstiques una mata de port baix i estesa amb tija forta i gruixuda i creixement indetermi-nat. Fulles horitzontals pinnades. Flors: grups de 3, 7-15 poms. Capa dabsorci del peduncle present. El fruit s molt petit i rod de color vermell brillant, espatlles absents. Nombre de lculs 2 amb gran nombre de llavors; cicatriu peduncular suau, acostellat absent i cicatriu de lex-trem distal habitualment plana. Pes mitj del fruit 1-5g.

    Qualitat i valor comercial:

    Tomtic petit duns 1,5 cm, completament rod, vermell lluent, de pell fina i gusts. Es presenta en ramellets. Utilitzat en fresc a lestiu. Producci molt abundant, maduren gaireb totes les mates al ma-teix temps. Es pot guardar si es fa a la seca.

  • Redacci de fitxes i maquetaci: Judith Aisa Garbayo

    Tast, metodologia i text destudi organolptic: Fernando Castn Senz

    Coordinaci, fotografies i selecci de mostres: Guillem Alfocea i Hernndez

    Correcci lingstica: Eva Florit Pons (Servei dAssessorament Lingstic del CIM)

    Agraments: a tots els collaboradors que han cultivat aquestes varietats locals