Títols disponibles de Sándor Márai a la

biblioteca:

[N Mar]

L'Amant de Bolzano La Dona justa La Germana Liberación

L'Útima trobada

CCCClub lub lub lub de lecturalecturalecturalectura

Guia de lectura

Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal

L’última trobadaL’última trobadaL’última trobadaL’última trobada Sándor Márai

Dimecres, 20 de novembre, a les 19.00 h

Biblioteca Josep Mateu i Miró

Av. Pau Casals, 16

08755 Castellbisbal

93 772 14 66

b.castellbisbal.jmm@diba.cat

"El forner fa pa. El sabater fa un pegot a les

sabates. L’escriptor escriu ".

L’ AUTOR:

.

http://quaderndemots.blogspot.com.es

Sándor Károly Henrik Grosschmid de Mára, conegut com Sándor Márai, va néixer en Kassa (avui a Eslovàquia). Descendent d'una família acomodada, la infància i la seva pubertat van ser conflictives, ja que es va escapar de casa diverses vegades. Per aquest motiu va ser ingressat a un internat religiós. Posteriorment es va instal·lar a Leipzig per estudiar periodisme, carrera que va abandonar. Durant la seva joventut va viatjar per Europa, sobretot per Europa Central, i va visitar París, la capital cultural de l'època, on va conviure amb alguns dels representants més destacats de les avantguardes estètiques del moment. Després de decantar-se inicialment per escriure en alemany (llengua que dominava des de petit), es va decidir finalment per la seva llengua materna, l'hongarès, i l’any 1928 es va instal·lar a Budapest. Durant la dècada de 1930 es va llaurar un gran prestigi per la claredat i precisió de la seva prosa d'estil realista, prestigi que pocs anys després era gairebé comparable al de Thomas Mann o Stefan Zweig. Les seves obres es venien per centenars i es traduïen a nombrosos idiomes. Va ser el primer a escriure articles de crítica sobre les obres de Kafka. Algunes de les seves novel·les van esdevenir veritables bestsellers. Després de la guerra i arran de l’adveniment del règim comunista, va ser fortament criticat pel filòsof György Lukacs, en considerar-lo un autor burgès. El seu nou llibre va ser posat en qüestió, i Márai no va tenir altra sortida que l'exili, l'any 1948. A l’obra Memòries d’Hongria fa un resum d'aquests anys de la seva vida. Durant un temps va viure a Itàlia, i després va instal·lar-se definitivament als Estats Units. A partir d'aquest moment els seus llibres no van ser editats al seu país natal fins la caiguda del mur. Márai va viure a San Diego, Califòrnia, on va continuar escrivint en hongarès. La seva obra comprèn novel·les, obres de teatre, poemes i diaris íntims, i va ser publicada per editorials hongareses a l'exili, entrant a Hongria de manera clandestina. Va ser traduït a altres llengües, però en aquest sentit no va tenir èxit.

Després de la mort de la seva esposa, Márai va aïllar-se cada vegada més, fins que va suïcidar-se a San Diego l'any 1989. Completament oblidat fora de les fronteres d'Hongria, Márai va ser redescobert a Occident a principis dels anys noranta de manera espectacular. L'èxit, començat per França, s'ha estès a altres països i ha estat traduït a l'anglès, italià, castellà, alemany, portuguès, català, etc. Actualment és considerat com a peça clau de la literatura europea del segle XX.

LA NOVEL·LA: La novel·la és gairebé un monòleg, aquesta és potser la seva força, els records d’un passat llunyà reviscuts lentament, com qui ha tingut temps per dibuixar-los una vegada i una altra, amb un llenguatge senzill, net i clar, amb descripcions riques, tant per la naturalitat del detall, com per la contundència de les seves sentències. Un bosc espès i salvatge separa les personalitats dels amics, i en ell, es desencadena el secret que mai s’han dit.

Una carta anuncia l’arribada de l’amic després de quaranta-un anys fora, i ara, quan estan a la recta final de les seves vides, el general està preparat per escoltar en boca de l’amic la resposta a la pregunta que l’ha mantingut viu fins aleshores “La tinc preparada des de fa temps, dècades: des que espero la teva tornada.”. Quaranta-un anys per pensar i reflexionar sobre el valor i la força de l’amistat, una amistat que ha sabut perdurar, encara que els hi ha arruïnat les seves vides. Una veritat que necessita saber per morir en pau, és l’únic que li fa falta perquè ha tingut quaranta-un anys per aprendre que ens hem de suportar tal com som, i “resignar-nos a ser allò que som davant dels nostres ulls i davant dels ulls del món”.

Font: http://www.lecturalia.com Font: http://quaderndemots.blogspot.com.es