GUIA DE LECTURA

HAMLETde WILLIAM SHAKESPEARE

ACTE I

L’aspecte central és l’aparició de l’Ombra del pare i la revelació del seu assassinat. Es tracta d’un acte “plantejament” de l’estructura.

Altres aspectes són les noces de la mare i Claudi, o la qüestió de Noruega (Fortimbràs), però destaca el tema de l’amor de Hamlet i Ofèlia, del qual es parla en una escena que divideix aquest acte en dos.

Al començament de l’obra ja crida l’atenció el gust per allò sobrenatural i fantàstic amb l’al·lusió a l’espectre, cosa molt comuna al teatre anglés, a diferència del que ocorria a França, on el fet meravellós no tenia cabuda a causa de les prohibicions dels preceptistes, i a Espanya, on dominava la concepció cristiana i l’afany de versemblança.

I- ESCENA PRIMERA

Apareix des d’ara l’Ombra o espectre, però haurem d’esperar a l’escena final d’aquest acte per saber què vol mantenint la intriga i el suspens

Al·lusions als mals auguris. Els presagis funestos són molt propis del gènere tràgic.

Es parla, de passada, d’amenaces de guerra. Serà un tema principal? És una “pista falsa” per a l’espectador?

1. Quin ambient es respira al començament de l’escena?2. Com reacciona Horaci inicialment quan li conten que s’ha vist un fantasma a Elsenor?3. Què ocorre quan el fantasma apareix per primera vegada?4. Quins personatges coneixen les seues aparicions? Per què Horaci és elegit com a interlocutor

del fantasma?5. Què creu Horaci en principi que significa l’aparició del fantasma?6. “Si pots usar la veu o fer algun so,/Parla’m!” Horaci tracta el fantasma de “tu” (thou, en anglés,

indica intimitat, familiaritat i inclús falta de respecte). Per què creus que Shakespeare trià aquest tractament i no un altre més respectuós?

7. A què creu Horaci que es deuen els preparatius de guerra a Dinamarca? Quina és la situació política de la zona?

8. Segons Horaci i Marcel, per què se’n va el fantasma al cantar el gall? II- ESCENA SEGONA

Passem dels exteriors a una escena interior. Fixeu-vos en els canvis de lloc a tota l’obra. Els aspectes que mereixen l’atenció són:

1. El nou rei ens informa de les noces amb la reina vídua. Es percep alguna cosa en la hipocresia de Claudi?

2. En les primeres paraules de Hamlet, com després en la seua conversa amb Horaci, quin to ens sorprén? I a què es pot deure? Com a contrast, noteu la intensitat amb què Hamlet proclama la seua tristesa i gaudiu de la bellesa d’algunes expressions.

3. Llig el discurs de Claudi i contesta: Què li diu el rei a la cort de Dinamarca? Per què nomena Fortimbràs el Jove? Com a nou rei de Dinamarca, quina va a ser la resposta del rei Claudi?

4. Busca els paral·lelismes entre els personatges del príncep Hamlet i Fortimbràs el Jove

5. Compara les polítiques exteriors del difunt rei Hamlet i del rei Claudi.6. De quina manera intenta el rei congraciar-se amb els seus súbdits, inclós el príncep Hamlet?7. Quin comportament o actitud de Hamlet irrita notablement al rei i a la reina? Com contesta

Hamlet? Quin tema important apareix aleshores?8. Analitza el primer soliloqui de Hamlet. Què és allò que molesta realment a Hamlet de tot el que

ha ocorregut des de la mort dels seu pare? Com descriuries el to general dels seus sentiments: imparcial, exaltat, raonable...? Assenyala les expressions que revelen intensitat i profund dolor. Quines imatges utilitza al seu discurs? Quina opinió té Hamlet del casament de sa mare i el seu oncle?

9. Horaci, Marcel i Bernat informen a Hamlet dels fets ocorreguts en els merlets les nits anteriors. Com reacciona el príncep? Quin sospita Hamlet que és el motiu de l’aparició del fantasma?

III- ESCENA TERCERANous personatges importants i nous elements de la trama hi apareixen:

1. Ens assabentem de la inclinació de Hamlet cap a Ofèlia. Quina actitud adopten davant d’això Laertes i Poloni? Comenteu les seues frases sobre l’amor, l’honor, la joventut...

2. Aquesta escena sobre un fil secundari de la trama, l’amor de Hamlet i Ofèlia, ha interromput l’acció principal. Què pot justificar aquesta construcció?

3. Quina advertència li fan Laertes i Apoloni a Ofèlia? Explica els motius de cadascú.4. Quins consells dóna Poloni al seu fill Laertes? Analitza especialment l’últim i fes un paral·lelisme

amb algun dels temes que fins ara han aparegut en Hamlet.5. Fixa’t en els tres personatges d’aquesta escena: Laertes, Ofèlia i Poloni. Explica quin tipus de

persones són i quins valors els mouen i quin tipus de relació familiar mantenen.

IV- ESCENA QUARTA1. Com es produeix inquietud i suspensió en l’espectador? 2. Assenyala el pensament molt pessimista que fa Hamlet, de passada, quan parla amb l’Ombra3. Amb quina frase mostra Hamlet un caràcter exaltat, i a la vegada, amb quines paraules

manifesta el seu menyspreu per la vida?4. En quina altra frase seus apareix la idea del destí? Recordeu que el fatum ( personificació del

destí en la mitologia grega) és l’element essencial de tota tragèdia.1. Al principi de l’escena, Hamlet i Horaci conversen. Segons Hamlet, per què sonen trompetes i

salves? Quina opinió té Hamlet d’aquest costum?2. Marcel i Horaci es mostren esglaiats davant la presència del fantasma, però, com se sent

Hamlet?3. A qui pertany la famosa cita “Alguna cosa podrida hi ha a Dinamarca”?

V- ESCENA CINQUENA1. És la venjança el desencadenament de l’acció?2. Explica en quin punt del seu viatge cap a l’altra vida es troba l’espectre. Per a què ha tornat?3. Segons la versió oficial, com morí el rei Hamlet? Què ocorregué realment?4. Quines instruccions li dóna el fantasma a Hamlet respecte a la seua mare?5. Amb quins adjectius qualifica Hamlet la seua mare i el seu oncle?6. Descriu breument què ocorre quan Horaci i Marcel es reuneixen amb Hamlet?7. A què es refereix Hamlet quan diu: “perquè potser des d’ara/ em pot semblar oportú

d’adoptar una conducta una miqueta extravagant”. Com esperes que actue Hamlet a partir d’ara?

PREGUNTES GENERALS DE L’ACTE PRIMER

1. A partir de la trobada de Hamlet amb l’espectre del seu pare es produeix, segons Nietzsche, una mena d’anagnòrisi. Sabries explicar de què es tracta?

2. Quines similituds i diferències trobes en els pensaments expressats en els soliloquis que apareixen en aquest acte? ( A I.ii, després que Claudi i la cort se’n vagen i a I.v, quan se’n va el fantasma).

3. En què difereixen el llenguatge utilitzat per l’aparició i el llenguatge normal de la resta de l’obra?

4. Com sabem que Dinamarca és un país catòlic? Troba-hi dues referències que ho suggeresquen.5. Destaca a l’acte primer tres referències a la malaltia o la decadència. 6. Busca al·lusions al tema de la falsedat o les aparences. Troba-hi tres referències a personatges

que no són el que aparenten.7. L’obra suggereix que les nostres vides poden estar controlades per forces divines. Cita tres

referències al Destí o a la Procidència.

ACTE IIHamlet comença a comportar-se com un dement. El protagonista es troba immers en una crisi

profunda ja que al seu voltant s’esfondren les antigues seguretats: perd la fe en l’home, l’afecció a la vida, fins i tot l’amor manca ja de sentit per a ell. Aquestos sentiments trobaran el canal d’expressió perfecte a través de la seua fingida follia. En principi, és un recurs encaminat a facilitar els seus plans de venjança, però prompte es converteix en un element essencial de l’acció dramàtica que no sols li permet certes actuacions, sinó que fa possible la plasmació més amarga del seu pensament desenganyat. Són admirables, en aquest sentit, les enlluernadores barreges de disbarats i pensaments profunds que recorren el text dramàtic. Són molt interessants els diàlegs que estableix amb Poloni primer i amb Rosencrantz i Guildenstern després.

És aquest un acte “pont” entre l’u i el tres, on l’element dominant és la bogeria de Hamlet. Amb l’aparició dels comediants, es prepara la representació teatral que ocuparà un lloc essencial de l’acte III.

I- ESCENA PRIMERA1. Aquesta escena breu importa, sobretot, perquè en ella s’inicia el tema de la alienació de

Hamlet. Amb quines paraules s’hi refereix Ofèlia? I, quines són les reflexions de Poloni?2. Quant de temps ha passat entre el primer i el segon acte? Explica la resposta.3. Què li demana Poloni al seu criat Reinard? Com deu actuar aquest?4. Ofèlia apareix en estat de visible agitació. A què s’hi deu? Analitza el comportament de Hamlet

davant d’Ofèlia.5. Què decideix fer Pololni?

II- ESCENA SEGONAEn la llarga escena II es distingiran diversos moments:

1. En el primer, el rei comenta el canvi patit per Hamlet. Quines disposicions pren? Què esbrinem darrere de la seua inquietud?

2. Als instants següents es barregen dues qüestions: per una part, les notícies referides a Fortimbràs (més endavant es veurà quin lloc ocupa aquest personatge en la trama), i per una

altra, les disquisicions de Poloni sobre la bogeria de Hamlet. La pedanteria de Poloni introdueix una veta còmica a la tragèdia. Quines oracions curioses n’hi ha? I què proposa als reis?

3. Apareix Hamlet. I assistim, primer a un diàleg amb Poloni. Advertiu la barreja de frases curtes absurdes i de paraules carregades d’intenció. En quines expressions ho adverteix Poloni?

4. La mateixa barreja de despropòsits i d’observacions profundes apareix, i encara més interessant, a la conversa amb Rosencrantz y Guildenstern. Comenteu les frases sobre la Fortuna, el món, les ambicions... Destaqueu sobretot allò que Hamlet diu sobre si mateix.

5. Explica breument la relació de Rosencrantz y Guildenstern amb Hamlet. Per què han anat a la cor del rei de Dinamarca? Compara l’ús que fa Claudi d’aquestos personatges amb el que fa Poloni de Reinard.

6. Comenta les diferents causes que els diversos personatges atribueixen a la bogeria de Hamlet. Estàs d’acord amb els motius?

7. Com suggereix Poloni que es puga esbrinar la causa de la follia de Hamlet?

8. S’anuncia després, l’arribada dels comediants i es fan algunes al·lusions a la situació del teatre a l’època, comentant algunes “traves” i una “recent innovació”: es tracta d’una orde de 1600 que limitava a dos els teatres de Londres, amb la qual cosa molts còmics es veren llançats a una vida errant

9. A la conversa entre Hamlet i el Còmic 1º, per què li fa recitar aquell parlament sobre la mort de Príamo? Pots precisar aquesta història consultant un diccionari mitològic o enciclopèdic. Quina impressió produeix, en Hamlet, el relat del dolor d’ Hècuba? Per què? Al final de la conversa, no se’ns escaparà una amarga frase sobre allò que es mereixen els homes, quina és?

10. Per què aquest acte és considerat un acte-pont entre l’I i el II?

L’acte segon acaba amb un nou soliloqui de Hamlet. Alguns han vist ací el tema de la indecisió, tret principal del seu caràcter, origen del seu drama íntim i causa de la demora en la realització de la venjança. Salvador Oliva, però considera que el caràcter de Hamlet no és el d’un personatge d’acció sinó el d’un personatge reflexiu, i és per això que demorarà la venjança, i així resulta més versemblant que si hagués actuat immediatament després de parlar amb l’espectre. Així doncs, es toca ací el centre de l’obra. Ens descobreix ara quin és el propòsit al fer que els comediants representen “L’assassinat de Gonzago”, amb què s’anuncia una escena capital de l’acte següent. Els dubtes de Hamlet sobre les revelacions de l’espectre es relacionen amb allò que acabem d’assenyalar sobre el seu caràcter vacil·lant.

III- PREGUNTES GENERALS DE L’ACTE II

1. Després de llegir l’acte segon, intenta definir Poloni, al menys, amb cinc trets diferents.2. Per què podria el lector sospitar que els dubtes de Hamlet respecte a la naturalesa de

l’espectre no són el motiu real per qual encara no ha venjat la mort de rei?3. Hamlet sembla experimentar diferents tipus de demència en aquest acte. Analitza les diverses

formes d’actuar que té.

ACTE III

I. ESCENA PRIMERA Distingirem diferents moments.

1. En primer lloc, Rosencrantz y Guildenstern donen compte de com han estat d’infructuoses les seus perquisicions. Quina serà la maniobra següent del rei i de Poloni? Davant unes paraules d’aquest sobre la duplicitat humana. Quin sentiment experimenta el rei?

2. Segueix el famós monòleg de Hamlet "To be or not to be..." Quina funció té el monòleg en aquest moment i dins el desenvolupament de l’obra?a. Enuncieu el tema central del text i les idees que d’ell se’n deriven. Quines relacions poden

establir-se entre allò que diu ací Hamlet i allò que ha dit en alguns moments anteriors? En quina mesura són reveladors els seus pensaments respecte a la seua personalitat i el seu estat d’ànim?

b. Comença el monòleg amb la famosa exclamació. Marca la concisió i densitat amb què s’enuncia el magne problema.

c. Segueix una pregunta. Quina alternativa desenvolupa? Quines metàfores conté i quina idea de la vida ens donen? El fet que es tracte precisament d’un interrogant sense resposta, amb quin tret del caràcter de Hamlet o de la seua situació anímica es relaciona?

d. Quines causes immediates o profundes fan gustosa la mort per a Hamlet ?e. Noteu la bella progressió des de “Morir, que és com dormir,/ res més;” fins “Morir,

dormir,/ i potser somiar”. Però, quin nou gir imprimeix aquesta última frase a les reflexions de Hamlet? Quin nou i gran dubte el paral·litza?

f. Dues noves i llargues oracions interrogatives desenvolupen la idea apuntada a les línies anteriors. Fixeu-vos-hi en els detalls amb què Hamlet es refereix al viure humà, una visió radicalment pessimista.

g. Se subratllen els dubtes al voltant d’una vida ultraterrena. S’assigna un paper tràgic al “temor” de quelcom més enllà de la mort.

h. Alguns estudiosos veuen la idea essencial del poder paralitzador de la consciència, del pensament: un conflicte entre la reflexió i l’acció. Altres consideren que considerar la demora de la venjança com a nucli de Hamlet és erroni perquè Hamlet no té la personalitat d’un home d’acció, ni cap de les accions que realitza serveix de res. Tens tu una opinió al respecte?

i. Fixeu-vos en el magistral desenvolupament i encadenament de les idees: reprodueixen les oscil·lacions o vacil·lacions de Hamlet. Valoreu la bellesa literària.

3. Seguim amb la lectura de l’escena I. És ara el diàleg entre Hamlet i Ofèlia. Subratlleu l’amargor que traspuen les paraules de Hamlet. Quins temes creus que suscita? Noteu el patetisme amb què es refereix al seu amor. I amb quines paraules parla de si mateix? Com reacciona Ofèlia davant de tot açò? Quina opinió té Hamlet de les dones?

4. El rei i Poloni han escoltat, ocults. Desconfiança del rei. Nou pla de Poloni que el portarà a terme en l’escena IV de l’acte III, amb funestes conseqüències. L’escena acaba amb un altre pensament que es faria famós: comenteu-lo.

II. ESCENA SEGONAÉs una escena llarga i complexa. El seu nucli serà la representació davant el rei i la seua

cort.

El recurs del “teatre dins el teatre” és característic de Shakespeare i apareix ja en El somni d’una nit d’estiu. La dedicació de l’autor a la seua professió és total i per això es preocupa de vessar en l’obra una sèrie de crítiques i opinions en boca del seus personatges que al·ludeixen a la situació real de les companyies d’actors de l’Anglaterra isabelina. En Hamlet, la funció d’aquesta representació teatral dins el propi drama és vital per al desenvolupament de l’argument, doncs suposa una recreació del fet que desencadena la tragèdia: els còmics posen en escena, davant el seu públic l’assassinat del rei Hamlet a mans del seu germà.

1. Hamlet parla als còmics i dóna una sèrie de consell irònics sobre la interpretació que resulten útils per a veure certs costums interpretatius de l’època i la crítica que en fa l’autor. Assenyala quines són aquestes recomanacions i de quins aspectes de la interpretació dramàtica es mofa el protagonista?

2. Quin és el títol de la pantomima que els còmics representen? Amb quin nom la presenta Hamlet als reis? Per què creus que s’inventa aquest títol? Com reacciona el rei, respecte a la representació?

3. Fixeu-vos en el breu diàleg entre Hamlet i Horaci: destaquen, per suposat els pensaments pessimistes del protagonista, però allò més essencial és el que li demana a Horaci. Advertiu com Shakespeare va preparant l’espectador per als esdeveniments futurs, cosa que fa augmentar la tensió dramàtica.

4. En el seu “paper” d’actor, Hamlet és, en certa manera actor, torna amb la barreja d’incoherències i frases carregades de sentit. Un detall important: Hamlet diu se un bufó. Recordeu el paper que tenia el clown o el fool en el teatre isabelí, i mireu com, en cert sentit, Shakespeare, amb Hamlet, porta a una altura insospitada aquell paper tradicional.

5. Arriben Rosencrantz y Guildenstern. Què comenten? Què comuniquen a Hamlet?6. L’escena acaba amb un altre breu soliloqui del protagonista: entre quins sentiments

contradictoris es debat ara?

III. ESCENA TERCERA1. Quina decisió pren Claudi respecte a Hamlet al principi d’aquesta escena? Explica els seus

motius.2. Analitza el monòleg de la culpabilitat de Claudi. Es penedeix dels seus actes? Per què renuncia

Hamlet a matar al seu oncle en aquest moment en què es troba sol i despistat? El paralitza el pensament? S’ha de reflexionar? Indecisió? Crueltat calculada? Com va a canviar el rumb dels esdeveniments aquesta decisió?

IV- ESCENA QUARTAVa a ser un tancament especialment intens d’aquest acte central

1. Explica com es produeix la mort de Poloni a l’estança de la reina. Raona si l’ “assassí” sabia que matava a Poloni o no.

2. Quin sembla ser el propòsit de Hamlet a l’enfrontar-se a sa mare en aquesta escena? Com reacciona la reina a les paraules de Hamlet?

3. Quin és el propòsit d’aquesta nova aparició del fantasma? La reina no pot veure l’espectre, Hamlet sí. Com utilitza aquest recurs Shakespeare en la seua obra?

4. Que li demana Hamlet a la reina que faça?5. Per què Hamlet diu a la pàgina 129, “ I, pel que fa a aquest home,/ em penedeixo del que he

fet : el cel/ m’ha castigat amb ell i a ell amb mi;”? Explica quines conseqüències té la mort de Poloni. Què ocorre amb el cadàver?

III- PREGUNTES GENERALS DE L’ACTE III1. Quins han estat els moments essencials de l’acció? És oportú aplicar-li a aquest acte el

concepte de clímax? En quin punt queda la situació?2. Com s’ha desenvolupat el personatge de Hamlet?3. Analitza per què en l’escena de la cambra de la reina s’agreuja la situació.

ACTE IV Potser l’assumpte més destacable d’aquest acte siga el de la bogeria d’Ofèlia, real, front a la de Hamlet, fingida. Ofèlia barreja bogeria i sentit en les seues intervencions, cosa que li dóna un gran patetisme, que commou. La dolçor i el lirisme des seus parlaments i la desintegració lingüística del personatge dramàtic fan de les seues intervencions un avançament del que podríem anomenar una poètica de l’absurd de gran originalitat per al seu temps.

S’apreciarà que l’aparició de Fortimbràs i els seus –escena IV- divideix aquest acte en dues parts ben clarament: les escenes I, II i III, giren en torn a Hamlet i les conseqüències que per a ell té la mort de Poloni; en canvi, en les escenes V, VI i VII, Hamlet desapareix i l’acció se centra en la bogeria d’Ofèlia i la fúria de Laertes.

I- ESCENA PRIMERA

1. Quina explicació li dóna Gertrudis al rei sobre la mort de Poloni? Oculta algun detall del que ha ocorregut? Observeu la seua astúcia : què veu de “beneficiós” en els extrems a què ha arribat la conducta de Hamlet?

2. Quines són les reaccions del rei?

II- ESCENA SEGONAÉs brevíssima; s’hi notaran nous disbarats i agudeses de Hamlet. Amb algun aforisme

memorable.Explica per què li Hamlet diu a Guildenstern “esponja”.

III- ESCENA TERCERA1. Sotsobre i precaucions del rei. Per què decideix Claudi enviar Hamlet a Anglaterra i no que

li caiga el pes de la llei, per l’assassinat de Poloni? Quins són els seus plans per a Hamlet una vegada estiga allí?

2. Explica com reforça Shakespeare el tema de la putrefacció i la decadència en aquesta escena.

3. Com reacciona Hamlet respecte a la perspectiva del seu exili forçós?

4. Què confirmen les últimes paraules del rei? Potser comporte un altre efecte de suspensió?

IV- ESCENA QUARTA1. Ens porta als exteriors i, com hem dit, introdueix un tall en aquest acte. La resta, quina

altra funció pot desenvolupar? Noteu, per exemple la presència de cert alenada èpica , el

que motiva certes reflexions de Hamlet sobre la guerra. Però com contrasta aqueix esperit guerrer amb l’ànim de Hamlet? Quina és la seua reacció

2. Explica com utilitza Shakespeare el personatge de Fortimbràs com a contrapunt al de Hamlet.

V- ESCENA QUINTAS’ha d’advertir el gir que pren l’acció.La bogeria d’Ofèlia: una bogeria real front a la bogeria fingida de Hamlet. En tota

l’escena es valorarà la dolçor i el lirisme de la figura d’Ofèlia.La còlera de Laertes serà un nou element de l’acció. També a ell se li imposa venjança.Reaparició d’Ofèlia. Observarem també bogeria i sentit. L’efecte és ara d’un intens

patetisme.

1. Laertes torna de Dinamarca. Explica per què i qui és el seu propòsit2. Què fa el rei per evitar la seua pròpia mort a mans de Laertes i la multitud que

l’acompanya en el seu alçament?3. Descriu l’estat mental d’Ofèlia. Com reaccionen els reis i Laertes al veure-la així?4. Analitza les semblances i les diferències entre Hamlet i Laertes

VI- ESCENA SISENA

El missatge de Hamlet suposa també un nou ingredient de l’acció i un factor de suspensió. Noteu que l’acció és cada vegada més densa; a penes es deixa respirar l’espectador

1. Quines novetats porta la carta de Hamlet? Quines ens avança?

VII- ESCENA SETENA1. Explica quines dues raons addueix el rei per no haver procedit contra Hamlet després

de l’assassinat de Poloni?2. Interromp un missatger. Què anuncia? Com canvia la trama del rei?

3. Descobrim què sent Hamlet per Laertes. Com aprofita el rei aquesta situació? La vilesa de Claudi i la complicitat cega de Laertes els porta a confabular. Què tramen?

4. Què suggereix la narració de la reina de la mort d’Ofèlia pel que fa a la seua bogeria i els motius de la seua mort?

PREGUNTES GENERALS DE L’ACTE IV1. EL final de l’acte IV revela, sens dubte, la mà mestra de Shakespeare. En certa manera,

com a l’acte II, s’ha tractat d’un acte-pont. Digueu, en síntesi quins elements de l’acció han sigut conseqüència d’accions anteriors i quins nous elements conduiran a accions ulteriors i decisives.

2. Analitzeu el comportaments de Claudi en aquest acte i descriviu el personatge basant-se en els seus actes.

3. Busqueu exemples en aquest acte d’expressions hiperbòliques que usa Laertes. Què aporta el seu mode d’expressar-se a la descripció del personatge?

ACTE VShakespeare es rebel·la contra la preceptiva clàssica al donar cabuda en el seu drama als

elements còmics. És l’anomenat comic relief, que constitueix un original contrapunt de l’acció tràgica.

Aquesta veta còmica enfronta els temes més greus a un espill deformant i irònic que aconsegueix un interessant equilibri de forces

I- ESCENA PRIMERAHaurem de distingir tres moments:

Al principi, sols estan en escena els enterramorts. Es tracta de dos clowns (aquesta paraula significava, a la vegada, “rústic” i “graciós” o “pallasso”). Ja sabem quin paper desenvolupava el tipus al teatre isabelí. Aquesta escena mostrarà com l’utilitzà Shakespeare. Comenteu la conversa inicial entre els dos enterramorts. És en gran mesura, una paròdia dels debats escolàstics. Sabries dir quin és el propòsit de les endevinalles i les cançons dels enterramorts?

Entren en escena Hamlet i Horaci. Se seguirà atenent a les frases dels enterramorts, però mereixeran major comentari les intervencions del protagonista. En elles s’observarà la visió desenganyada de la caducitat de la vida. S’han fet famoses les paraules que susciten l’evocació de Yorick (el bufó o fool del rei): subratlleu el que té de commovedor i d’amarg. S’hi trobaran ecos del tema medieval de l’ Ubi sunt, reviscut de d’un desengany que podria anomenar-se “barroc”

El soterrar d’Ofèlia és el tercer moment d’aquesta escena I. Fixeu-vos en la reacció de Hamlet que rivalitza amb Laertes en el dolor. Laertes està molest pel tipus de soterrar que té la seua germana. Per què la soterren així i no d’una altra manera? Com reacciona Hamlet a l’assabentar-se de la mort d’Ofèlia? Després del conat de baralla, quines paraules del rei deuen destacar-s’hi?

II- ESCENA SEGONAComença el relat que Hamlet fa a Horaci. Què pensar de la feredat amb què ha enviat a

la mort a Rosencrantz y Guildenstern. Està ara decidit a venjar-se?Osric comunica a Hamlet l’aposta del rei. Sorprén com és de grotesc el personatge. Angúnia i pessimisme de Hamlet; expressions de fatalisme. Es tracta, com és sabut,

d’elements típics de la tragèdia.L’acció es precipita: noteu la rapidesa i el dinamisme de l’escena del duel.El sobtat encadenament de morts, que hui pot semblar excessiu, era molt del gust dels

espectadors de l’època. El teatre isabelí s’orientava a sacsejar la sensibilitat d’un públic acostumat a espectacles forts, truculents, a la violència i a la sang.

Fixeu-vos en el cas de Laertes. És víctima d’un procés que, en últim terme, havia desencadenat el crim del rei. I el seu dolor cec l’ha fet ser còmplice. Però amb quina actitud mor?

Com executa Hamlet, per fi, la seua venjança? Podria un personatge com Hamlet haver quedat amb vida al final?Pot parlar-se de justícia en aquest desenllaç? En qualsevol cas, mai més oportú el

concepte de justícia tràgica, tan propi d’aquest gènere.Horaci segueix viu. Quina missió li correspondrà?Finalment, serà Fortimbràs qui pose el colofó a l’obra. Ara veiem quin paper se li

reservava. La seua presència dóna un aire heroicotràgic al final. Veieu quin tipus d’honres fúnebres ordena per a Hamlet.

PREGUNTES GENERALS DE L’ACTE V1. Creieu que el final és coherent amb el desenvolupament de tota la trama o us sembla

inadequat?2. Què és el principi de “justícia tràgica”?3. Analitzeu quina és la importància de l’escena del vaixell. Què aporta a la comprensió de

l’obra i dels personatges?4. Quins personatges consideren el final una carnisseria sagnant i quins pensen que es

“justícia poètica”?5. Qui “guanya” en Hamlet? Justifiqueu la resposta.