guia_isd

GUIA PRCTICA

Impost sobre succesions i donacions

Juny 2015

Agncia Tributria de Catalunya

Generalitat de Catalunya

1

GUIA PRCTICA

Impost sobre successions i donacions

LAgncia Tributria de Catalunya (ATC) t entre els seus principals objectius facilitar a la ciutadania el compliment de les seves obligacions de naturalesa tributria.

LATC elabora, amb aquest propsit, aquesta guia prctica de limpost sobre successions i donacions, que cont la informaci necessria per emplenar els impresos dautoliquidaci (models 660, 650, 651, 652 i 653), per a fets imposables nascuts a partir del dia 1 del febrer de 2014, data dentrada en vigor de lltima reforma de limpost.

Per a ms informaci, podeu consultar el web http://etributs.gencat.cat, o trucar al 012, el telfon dinformaci de la Generalitat de Catalunya.

2

NDEX

I. ASPECTES GENERALS ................................................................................................................. 4

A. Fets pels quals sha de liquidar limpost sobre successions i donacions (ISD) ............................. 4

B. Trmits previs a la liquidaci de lISD. Modalitat herncia ............................................................ 4

B.1. Documentaci prvia .................................................................................................................. 4

B.2. Trmits si no hi ha testament ...................................................................................................... 4

B.3. Acceptaci i adjudicaci de lherncia ........................................................................................ 4

C. Liquidaci. Com es liquida lISD .................................................................................................... 5

C.1. Models per a lautoliquidaci ...................................................................................................... 5

C.2. On es poden obtenir els impresos .............................................................................................. 6

C.3. Documentaci que cal presentar ................................................................................................ 6

D. Termini de presentaci, prrroga i suspensi ............................................................................... 6

D.1. Terminis de presentaci ............................................................................................................. 6

D.2. Prrroga del termini de presentaci (en cas dherncia) ............................................................ 7

D.3. Suspensi dels terminis de presentaci ..................................................................................... 7

E. Lloc i forma dingrs ....................................................................................................................... 7

F. Lloc de presentaci ........................................................................................................................ 7

G. Horari ............................................................................................................................................. 7

H. Presentaci i pagament telemtics ................................................................................................ 7

II. MODALITATS DE LIMPOST ......................................................................................................... 8

A. SUCCESSIONS ............................................................................................................................. 8

A.1. Subjecci a limpost .................................................................................................................... 8 A.1.1. Herncia, llegat i altres ttols successoris ................................................................................ 8 A.1.2. Contractes dassegurances sobre la vida ................................................................................ 8

A.2. Data de meritaci ........................................................................................................................ 8

A.3. Persones contribuents. Persones obligades .............................................................................. 8

A.4. Base imposable .......................................................................................................................... 9 A.4.1. Determinaci de la base imposable ......................................................................................... 9 A.4.2. Concepte de valor real ............................................................................................................. 9 A.4.3. Parament domstic .................................................................................................................. 9 A.4.4. Bns addicionables ................................................................................................................ 10 A.4.5. Assegurances de vida ............................................................................................................ 10 A.4.6. Regles especials en supsits dexistncia dusdefruits ......................................................... 10 A.4.7. Regles especials en supsits dexistncia de donacions anteriors a la data de la defunci i acumulables ..................................................................................................................................... 13 A.4.8. Efectes de la partici de lherncia ........................................................................................ 14 A.4.9. Efectes de la renncia de lherncia ...................................................................................... 15 A.4.10. Crregues, deutes i despeses dedubles ............................................................................ 16

A.5. Base liquidable i reduccions ..................................................................................................... 17 A.5.1. Reducci per parentiu ............................................................................................................ 17 A.5.2. Reducci per discapacitat ...................................................................................................... 18 A.5.3. Reducci per a persones grans ............................................................................................. 18 A.5.4. Exempci i reduccions per assegurances ............................................................................. 18 A.5.5. Reducci per ladquisici de bns i drets afectes a una activitat econmica ........................ 19 A.5.6. Reduccions per ladquisici de participacions en entitats ..................................................... 21 A.5.7. Reducci per ladquisici de lhabitatge habitual de la persona difunta ................................ 24

3

A.5.8. Reducci per ladquisici de determinades finques rstiques de dedicaci forestal ............ 25 A.5.9. Exempcions i reduccions per ladquisici de bns de la persona difunta utilitzats en lexplotaci agrria de lhereu o el legatari ....................................................................................... 26 A.5.10. Reducci per ladquisici de bns del patrimoni cultural ..................................................... 28 A.5.11. Reducci per ladquisici de bns del patrimoni natural ..................................................... 28 A.5.12. Reducci per sobreimposici decennal ............................................................................... 29 A.5.13. Base de les reduccions ........................................................................................................ 30 A.5.14. Bns comuns dels cnjuges ................................................................................................ 30 A.5.15. Concurrncia de successors a ttol universal ...................................................................... 30

A.6. Deute tributari ........................................................................................................................... 30 A.6.1. Tarifa ...................................................................................................................................... 30 A.6.2. Quota tributria ...................................................................................................................... 31 A.6.3. Bonificaci de la quota tributria ............................................................................................ 31 A.6.4. Deducci per doble imposici internacional .......................................................................... 33

A.7. Competncia ............................................................................................................................. 33 A.7.1. Persones contribuents residents a lEstat espanyol .............................................................. 33 A.7.2. Persones contribuents no residents a lEstat espanyol ......................................................... 33

B. DONACIONS ............................................................................................................................... 34

B.1. Fets subjectes ........................................................................................................................... 34 B.1.1. La donaci ............................................................................................................................. 34 B.1.2. Altres negocis jurdics gratuts entre vius .............................................................................. 34 B.1.3. Donacions especials .............................................................................................................. 34

B.2. Data de meritaci ...................................................................................................................... 35

B.3. Persones obligades .................................................................................................................. 35

B.4. Base imposable ........................................................................................................................ 35 B.4.1. Determinaci de la base imposable ....................................................................................... 35 B.4.2. Regles especials en supsits dexistncia dusdefruit ........................................................... 36 B.4.3. Regles especials en supsits de donacions anteriors fetes dins del perode de tres anys i acumulables ..................................................................................................................................... 37

B.5. Base liquidable .......................................................................................................................... 38 B.5.1. Reducci per donaci dun negoci empresarial o professional ............................................. 38 B.5.2. Reduccions per donaci de participacions en entitats .......................................................... 41 B.5.3. Reducci per la donaci de diners per a constituir o adquirir una empresa individual o un negoci professional o per a adquirir participacions en entitats................................................ 43 B.5.4. Reducci per la donaci de bns del patrimoni cultural ........................................................ 44 B.5.5. Reducci per la donaci dun habitatge que ha de constituir el primer habitatge habitual o per la donaci de diners destinats a ladquisici daquest primer habitatge habitual .................. 44 B.5.6. Reducci per aportacions a patrimonis protegits de discapacitats........................................ 45 B.5.7. Exempcions i reduccions per ladquisici duna explotaci agrria ....................................... 45

B.6. Deute tributari ........................................................................................................................... 47 B.6.1. Tarifa general ......................................................................................................................... 47 B.6.2. Tarifa reduda ......................................................................................................................... 47 B.6.3. Quota tributria ...................................................................................................................... 47

B.7. Competncia ............................................................................................................................. 48 B.7.1. Persones contribuents residents a lEstat espanyol .............................................................. 48 B.7.2. Persones contribuents no residents a lEstat espanyol ......................................................... 48

GLOSSARI ....................................................................................................................................... 49

4

I. ASPECTES GENERALS

A. Fets pels quals sha de liquidar limpost sobre successions i donacions (ISD)

a) Ladquisici de bns i drets per herncia, llegat o qualsevol altre ttol successori.

b) Ladquisici de bns i drets per donaci o qualsevol altre negoci jurdic a ttol gratut i entre persones vives.

c) La percepci de quantitats pels beneficiaris de contractes dassegurances sobre la vida, quan el contractant sigui persona distinta de la persona beneficiria.

B. Trmits previs a la liquidaci de lISD. Modalitat herncia

B.1. Documentaci prvia

Abans de presentar lautoliquidaci de limpost sobre successions i donacions (ISD), cal obtenir la documentaci segent:

a) Certificat de defunci de la persona causant de la successi que es liquida, que sha de demanar al registre civil de la localitat on sha produt la defunci.

b) Certificat de darreres voluntats, que sha de demanar, b telemticament al Registre dactes de darreres voluntats, b a la Gerncia Territorial del Ministeri de Justcia. Per obtenir-lo sha daportar el certificat de defunci que shaur dhaver obtingut prviament.

El certificat de darreres voluntats informa si la persona difunta havia atorgat testament o no. En el primer supsit, indica el notari o notria que va autoritzar el darrer testament, a qui se nha de demanar una cpia autoritzada.

c) Cpia del darrer testament del causant indicat en el certificat de darreres voluntats.

B.2. Trmits si no hi ha testament

Sha de tramitar la declaraci dhereus emprant els procediments segents:

a) Quan les persones hereves sn descendents (fills o filles, nts o ntes, etc.), ascendents (pare o mare, avi o via, etc.) o cnjuge de la persona morta, la declaraci dhereus es fa mitjanant una acta de notorietat, que es tramita davant notari.

b) Quan les persones hereves sn uns altres parents (germans o germanes, oncles o ties, nebots o nebodes, o cosins o cosines), la declaraci dhereus sha de tramitar mitjanant el procediment judicial corresponent.

B.3. Acceptaci i adjudicaci de lherncia

Un cop fets els trmits anteriors, les persones interessades poden atorgar lescriptura de manifestaci dherncia en la qual sinventarien i valoren tots els bns, drets i obligacions que constitueixen lherncia de la persona difunta.

En aquesta escriptura les persones interessades accepten lherncia i, addicionalment, poden fer tamb la partici o ladjudicaci.

Cal tenir en compte que, per complir amb les obligacions tributries en relaci amb limpost sobre successions, no s obligatori atorgar en escriptura pblica la manifestaci i acceptaci dherncia, ja que es pot fer tamb en un document privat, en el qual han de constar les dades de les persones interessades (nom complet, identificaci fiscal i domicili), linventari i la valoraci dels bns, drets i obligacions de la persona difunta.

5

C. Liquidaci. Com es liquida lISD

El sistema dautoliquidaci de limpost sobre successions i donacions (ISD) s obligatori de manera que les persones interessades han de fer la declaraci i la liquidaci de limpost amb els models dimpresos segents:

Model 660. Declaraci de successions

Model 650. Autoliquidaci de successions

Model 651. Autoliquidaci de donacions

Model 652. Autoliquidaci dassegurances de vida

Model 653. Autoliquidaci de consolidacions de domini

C.1. Models per a lautoliquidaci

Herncies

Shan demplenar dos models:

El model 660 (Declaraci de successions) integra una relaci dels bns i els drets del causant (la persona que ha mort), i que constitueixen el cabal hereditari que sha de repartir entre les persones interessades en la successi.

Sha demplenar un model 660 per a cada herncia que es liquidi, i tenint en compte que cada causant origina una successi.

En aquest model shan dindicar les dades del causant i de totes les persones interessades en la successi, i descriure amb detall cadascun dels bns i drets que sadquireixen en la successi.

El model 650 (Autoliquidaci de successions) constitueix lautoliquidaci individual de limpost sobre successions en la qual sidentifica un sol contribuent i es calcula la quota que li correspon dacord amb els bns i drets que adquireixi. Cal presentar tants models 650 com a persones interessades concorren en una successi.

Aquests models serveixen per presentar lautoliquidaci total de la successi, les complementries duna liquidaci anterior i tamb les autoliquidacions parcials a compte duna autoliquidaci posterior.

Donacions

El model 651 (Autoliquidaci de donacions) sutilitza per a autoliquidacions dadquisicions gratutes entre persones vives, com la donaci i els negocis assimilats.

Cal presentar un model 651 per persona interessada o contribuent, encara que en el document de donaci o negoci jurdic assimilat consti ms duna persona donatria.

Assegurances

El model 652 (Autoliquidaci de les assegurances sobre la vida) sutilitza per presentar autoliquidacions parcials o totals per haver rebut prestacions derivades dassegurances sobre la vida del causant, fins a quatre contractes.

Si shan rebut prestacions derivades de ms de quatre contractes dassegurances shan dutilitzar els models 650 i 660.

Consolidaci de domini

El model 653 (Autoliquidaci de la consolidaci de domini) sutilitza quan, en extingir-se un usdefruit que shavia constitut en ocasi duna herncia o una donaci, el nu propietari o nua propietria consolida el domini sobre els bns usufructuats.

6

Quan ladquisici del nu propietari o nua propietria no es va fer per herncia o donaci, sin per mitj duna transmissi onerosa (compravenda), ha de tributar per limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats.

C.2. On es poden obtenir els impresos

Els impresos es poden obtenir:

a) Mitjanant la confecci del programa dajuda, que es descarrega des del portal tributari http://etributs.gencat.cat.

b) Mitjanant el format PDF que es pot descarregar des del portal tributari abans citat.

c) A una delegaci de lAgncia Tributria de Catalunya o a una oficina liquidadora de districte hipotecari.

C.3. Documentaci que cal presentar

Herncia (models 660 i 650)

Juntament amb la declaraci i autoliquidacions de limpost sha de presentar loriginal i una cpia del document notarial, judicial o privat en qu consti lacceptaci de lherncia. A ms, cal presentar, llevat que shagi protocollitzat en el document pblic relatiu a loperaci que sautoliquida, o shagi presentat en una autoliquidaci anterior, els documents segents (originals i cpies que corresponguin):

a) Certificat de defunci del causant de la successi.

b) Certificat del Registre general dactes dltimes voluntats.

c) Cpia autoritzada del testament, codicil, memria testamentria o pacte successori. En cas que no nhi hagi cal aportar un dels documents segents:

- Acta de notorietat de declaraci dhereus intestats, si el parentiu entre transmitents i adquirents s el dascendents a descendents o a la inversa, o cnjuges i convivents en parella estable entre si.

- Declaraci judicial dels hereus. Si no sha fet aquesta declaraci, sha de presentar una relaci dels presumptes hereus en la qual sindiqui el parentiu de cadascun amb el causant.

d) Els contractes de les assegurances concertats pel causant o certificaci de la companyia asseguradora, en cas dassegurances collectives.

En el cas que es presenti document privat, es pot utilitzar el Model de declaraci privada de bns per a limpost de sucessions i donacions, on figuren totes les dades que han de constar necessriament, disponible al web tributari: http://etributs.gencat.cat/ca/programes_d_ajuda_models_i_formularis/formularis/alegacions/

Resta de fets imposables (models 651, 652 i 653)

Juntament amb lautoliquidaci de limpost shan de presentar els documents originals i cpies que corresponguin.

D. Termini de presentaci, prrroga i suspensi

D.1. Terminis de presentaci

La normativa vigent estableix els segents terminis de presentaci:

a) Herncies: sis mesos comptats des del dia de la defunci de la persona que causa la successi.

b) Donaci: un mes comptat des del dia en qu tingui lloc lacte o contracte.

7

c) Consolidaci de domini: Per mort de la persona usufructuria, sis mesos, comptats des del dia de defunci. En qualsevol altre cas, el termini s dun mes, comptat des de lacte o contracte que origina lextinci de lusdefruit.

Aquests terminis es computen de data a data. Si en el mes de venciment no hi ha dia equivalent a linicial del cmput, sentn que el termini expira lltim dia del mes. Quan lltim dia del termini s un dissabte, diumenge o festiu, es prorroga al primer dia hbil segent.

D.2. Prrroga del termini de presentaci (en cas dherncia)

En el cas de la presentaci de la declaraci i lautoliquidaci dherncies, els contribuents poden obtenir una prrroga per sis mesos ms (total 12 mesos des de la data de la defunci).

Cal que la persona interessada ho solliciti dins dels cinc primers mesos del termini de presentaci, i comporta lobligaci de pagar linters de demora corresponent, meritat des de la finalitzaci del perode voluntari fins al dia de lautoliquidaci.

D.3. Suspensi dels terminis de presentaci

Els terminis establerts per fer la presentaci es poden interrompre si sacredita que hi ha un litigi o un judici voluntari de testamentaria relatiu als bns, drets i obligacions o altres aspectes de lherncia, donaci o assegurana.

E. Lloc i forma dingrs

El pagament es pot efectuar a qualsevol entitat collaboradora (bancs, caixes destalvis o cooperatives de crdit que han subscrit el conveni de collaboraci corresponent), mitjanant les formes dingrs acceptades per cada entitat (metllic, crrec en compte, etc.).

Es pot disposar dels diners i valors de la persona difunta dipositats en entitats bancries amb la finalitat exclusiva de pagar limpost sobre successions.

F. Lloc de presentaci

Les declaracions es poden presentar a qualsevol de les delegacions de lAgncia Tributria de Barcelona, a les oficines liquidadores de districte hipotecari i a les oficines dels organismes de gesti tributria de les diputacions catalanes.

G. Horari

Les delegacions territorials de lAgncia Tributria de Catalunya estan obertes:

a) De l1 doctubre al 31 de maig (excepte del 15 de desembre al 10 de gener, el 23 dabril i Setmana Santa), de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00 hores, i la tarda de dimarts de 16.00 a 18.00 hores.

b) De l1 de juny al 30 de setembre, del 15 de desembre al 10 de gener, el 23 dabril i Setmana Santa, lhorari datenci al pblic per a tots els serveis s de dilluns a divendres de 8.30 a 14.00 hores.

Quant a les oficines liquidadores de districte hipotecari, podeu consultar els horaris datenci al pblic al portal tributari, a ladrea http://www.e-tributs.cat/ca/Utilitats/Pagines/OficinasTrib.aspx.

H. Presentaci i pagament telemtics

El pagament i la presentaci del model 651 es pot efectuar tamb per via telemtica a travs de

lOficina Virtual de lAgncia Tributria de Catalunya. Per fer-ho, cal tenir present que:

a) Pot pagar i presentar per via telemtica el mateix subjecte passiu que consta a limprs 651. Tamb pot pagar i presentar aquest model dimprs una tercera persona en nom del subjecte passiu, si b en aquest cas per poder realitzar aquesta gesti cal que el presentador pertanyi a

8

algun dels collectius professionals que han signat conveni de collaboraci amb lAgncia Tributria de Catalunya. Podeu consultar la llista daquests collectius professionals a ladrea http://etributs.gencat.cat/ca/atc/convenis

b) La persona que faci la presentaci telemtica ha de disposar dun certificat digital adms per lAgncia Catalana de Certificaci (CATCert). Podeu trobar ms informaci sobre els certificats digitals admesos per aquesta entitat a ladrea http://www.catcert.cat.

c) Quant a loperaci, cal que es compleixin els requisits segents:

- Que shagi formalitzat en escriptura pblica

- Que lAdministraci disposi de la corresponent declaraci informativa resum de lescriptura pblica a qu fa referncia el Decret 648/2006, de 27 de desembre (DOGC nm. 4789, de 29 de desembre) i lOrdre ECO/5/2015, de 13 de gener, per la qual es regulen labast i el contingut de la declaraci informativa resum de les escriptures pbliques i el procediment per fer-ne la tramesa telemtica (DOGC nm. 6790, de 16 de gener).

- Que loperaci shagi autoliquidat mitjanant el programa dajuda.

Un cop fet el trmit telemtic de presentaci i pagament, sobt una diligncia en format PDF que cal adjuntar al document original a fi de presentar-la davant el registre corresponent.

II. MODALITATS DE LIMPOST

A. SUCCESSIONS

A.1. Subjecci a limpost

Hi estan subjectes:

A.1.1. Herncia, llegat i altres ttols successoris

Sn ttols successoris, a ms de lherncia i el llegat, els segents:

a) La donaci per causa de mort. b) Els contractes o pactes successoris. c) Les quantitats que lliuren les empreses i entitats als familiars dempleats morts, amb nim

de liberalitat i sempre que no hagin de tributar com assegurana, ni per lIRPF.

A.1.2. Contractes dassegurances sobre la vida

La percepci de quantitats per part de les persones beneficiries de contractes dassegurances sobre la vida com a conseqncia de la defunci de la persona contractant assegurada (assegurana individual) o de la persona assegurada (assegurana collectiva), quan la persona contractant o lassegurada, segons el cas, s una persona diferent de la beneficiria.

A.2. Data de meritaci

La data de meritaci s la data en qu sinicia el cmput del termini per fer la liquidaci i pagar limpost. En les adquisicions per causa de defunci s la data en qu es va produir la mort de la persona causant o assegurada.

A.3. Persones contribuents. Persones obligades

Estan obligades com a persones contribuents les persones fsiques que adquireixen bns o drets per herncia, llegat o un altre ttol successori, i les persones beneficiries dassegurances de vida

9

com a conseqncia de la defunci de la persona contractant, si es tracta dassegurana individual, o de la persona assegurada, si es tracta dassegurana collectiva.

A.4. Base imposable

A.4.1. Determinaci de la base imposable

La base imposable est constituda pel valor net de ladquisici individual de cada persona interessada en lherncia (persona hereva, legatria, etc.) ms els bns que shan daddicionar. Els calcula a partir del ttol hereditari, s a dir, sobre la porci de bns de lherncia, o la seva part alquota, que dacord amb les disposicions testamentries, corresponen als successors.

El valor net s el valor real dels bns minorat per les crregues, deutes i despeses de lherncia de la persona difunta.

A.4.2. Concepte de valor real

El valor real s el valor veritable que t un b o dret i no pas el valor que les parts li atribueixen. La jurisprudncia del Tribunal Suprem equipara el concepte de valor real al valor de mercat, que defineix de la manera segent:

s limport net que raonablement podria esperar rebre un venedor per la venda duna propietat en la data de valoraci, mitjanant una comercialitzaci adequada, i suposant que hi ha almenys un comprador potencial correctament informat de les caracterstiques de limmoble, i que ambds, comprador i venedor, actuen lliurement i sense un inters particular en loperaci.

Per comprovar el valor dels bns i drets lAgncia Tributria de Catalunya utilitza els criteris que sespecifiquen en el document Valors per a la comprovaci de bns immobles en base al qual es determina el que lAdministraci entn com a valor real o de mercat del b o dret gravat.

Daltra banda, lAgncia Tributria de Catalunya tamb publica anualment unes Instruccions de comprovaci de valors dels bns immobles on sestableixen uns parmetres de carcter objectiu que serveixen per classificar els expedients, amb vista a leventual comprovaci de valor, en prioritaris i no prioritaris, i que t en compte el valor declarat pels obligats tributaris.

Tots dos documents es troben publicats al web http://etributs.gencat.cat.

A.4.3. Parament domstic

El parament domstic sn els efectes personals de la llar i altres bns personals de la persona difunta, llevat de les joies, pells de luxe, vehicles, embarcacions, objectes dart i antiguitats.

La llei pressuposa sempre lexistncia del parament i el valora en el 3% de limport de tots els bns i drets del cabal relicte, independentment de la seva naturalesa.

El valor calculat del parament domstic es pot minorar en el 3% del valor cadastral de lhabitatge habitual del matrimoni quan shagi de fer lliurament al cnjuge sobrevivent de la roba, el mobiliari i els estris que tinguin el carcter de parament com.

En tot cas, les persones interessades en poden acreditar la inexistncia, de manera fefaent, o un valor superior o inferior al que resulta de laplicaci daquest percentatge del 3%.

Limport del parament sha de fer constar a lapartat J. Parament domstic del model 660.

El clcul del parament es fa desprs de deduir del valor total dels bns i drets (casella 100), les crregues (apartat I del model 660), i no sha dincloure en la base de clcul el valor dels bns.

10

Cas 1 Valor total de lherncia: 1.200.000,00 euros. Persones hereves: la vdua i un fill.

Un dels bns de lherncia era lhabitatge habitual, que tenia un valor cadastral en el moment de la defunci de 110.000,00 euros. Clcul del parament domstic

Base de clcul 100 I .............................................. 200 1.200.000,00 euros

Valoraci 3% de 200 ................................................. 201 36.000,00 euros

Valor cadastral de lhabitatge habitual ....................... 202 110.000,00 euros Descompte de la part corresponent al

cnjuge supervivent 3% de 202 ................................ 203 3.300,00 euros

Valor calculat del parament domstic 201 - 203 ........ 204 32.700,00 euros

Valor estimat per la persona contribuent ..................... J 32.700,00 euros

Nota: Descompte noms en cas de cnjuge supervivent

A.4.4. Bns addicionables

La base per liquidar limpost sobre successions per herncia, a ms dels bns existents a nom de la persona difunta a la data de defunci, ha dincloure altres bns que no constaven a la seva titularitat, com els segents:

a) Els que hagin pertangut a la persona difunta fins a un any abans de la defunci, llevat que entre els bns de lherncia hi hagi altres bns que els substitueixin.

b) Els bns i drets que durant els tres anys anteriors a la defunci havien estat adquirits per la persona difunta en usdefruit, a ttol oners, i en nua propietat per les persones hereves, legatries, parents dins del tercer grau o cnjuge de qualsevol dells o de la persona causant.

c) Els bns i drets que la persona difunta havia transms a ttol oners, durant els quatre anys anteriors a la defunci, amb la reserva dusdefruit daquest b o dun altre b, o un altre dret vitalici. Hi ha lexcepci dels contractes de renda vitalcia amb una entitat dedicada a aquests negocis.

d) Els valors i efectes dipositats, en supsits dends.

Tots aquests supsits sn presumpcions de la llei que permeten que lAdministraci tributria addicioni aquests bns i drets a lherncia, i que les persones interessades en lherncia, shi oposin, mitjanant la prova de la inexistncia o improcedncia.

Limport del bns addicionables sha de fer constar: els que afecten tota lherncia a lapartat M1. Addici que afecta al cabal hereditari, i els que afecten noms una o ms persones, a lapartat M2. Addici que afecta una o ms persones interessades, del model 660; i en la casella 4 del model 650.

A.4.5. Assegurances de vida

La base imposable s limport que percep la persona beneficiria. Aquest import se suma a la resta dels bns i drets de lherncia que corresponen a la persona beneficiria.

Les assegurances shan de relacionar a lapartat N. Assegurances del model 660.

Cada persona beneficiria ha dincloure limport total dassegurances percebudes a lapartat Base imposable real, casella 3, del model 650.

A.4.6. Regles especials en supsits dexistncia dusdefruits

En els casos en qu a lherncia hi ha un usdefruit, sestableixen regles especials per determinar la base de liquidaci de cada persona interessada.

11

a) Constituci de lusdefruit i altres institucions

Usdefruit temporal. El seu valor s el resultat de calcular un 2% per a cada perode dun any dusdefruit i aquest percentatge saplica sobre el valor del b en ple domini, sense que el valor de lusdefruit pugui excedir el 70%.

Usdefruit vitalici. El seu valor sestima igual al 70% del valor total dels bns, quan la persona usufructuria t menys de 20 anys. Aquest valor minora a mesura que augmenta ledat, en la proporci dun 1% menys cada any de ms, amb el lmit mnim del 10% del valor total.

Norma de clcul del percentatge de valor que representa lusdefruit vitalici:

89 anys ledat de la persona usufructuria

El resultat no pot ser superior al 70% ni inferior al 10%

Nua propietat. El seu valor es computa per la diferncia entre el valor de lusdefruit i el valor total dels bns subjectes a lusdefruit.

Cas 2. Enunciat Lngel nomena hereu, en el seu testament, al seu fill Bernat i usufructuria universal de tota lherncia, a la seva dona Carme (62 anys). El valor de lherncia neta s d1.300.000,00 euros. Valoraci de lusdefruit i de la nua propietat:

Usdefruit: 1.300.000,00 x 27% (89 - 62, que s ledat de la usufructuria): 351.000,00 euros.

Nua propietat: 1.300.000,00 351.000.000 = 949.000,00 euros

Cas 2. Liquidaci que ha de fer la vdua usufructuria, Carme Ha domplir lapartat Base imposable real del model 650. Base imposable real

Cabal hereditari fiscal 1 1.300.000,00

Participaci de la persona contribuent

en el cabal hereditari 2 351.000,00

Percepcions com a persones beneficiries de

contractes dassegurana de vida 3 0,00 Bns addicionables a la base imposable

individual 4 0,00

Base imposable real 351.000,00

Reducci per parentiu 301 100.000,00

Total reduccions 11 100.000,00

Base liquidable real 13 251.000,00

Fins a 150.000,00 501 14.500,00

Resta 101.000,00 al 17,00% 502 17.170,00

Quota ntegra 15 31.670,00

Coeficient multiplicador 503 1,0000

Quota tributria 16 31.670,00

Bonificaci a la quota tributria 18 31.353,30

Quota a ingressar 21 316,70

12

Cas 2. Liquidaci que ha de fer el nu propietari, Bernat El fill, Bernat, hereu en nua propietat de tota lherncia, ha domplir els dos apartats Base imposable real i Base imposable terica del model 650, full 2. Base imposable real

Cabal hereditari fiscal 1 1.300.000,00

Participaci de la persona contribuent

en el cabal hereditari 2 949.000,00

Percepcions com a persona beneficiria de

contractes dassegurana de vida 3 0,00 Bns addicionables a la base

imposable individual 4 0,00

Base imposable real 5 949.000,00

Base imposable terica

Desmembrament de domini: bns en nua propietat

Valor del ple domini 6 1.300.000,00 Valor de la nua propietat 7 949.000,00

Base imposable terica 5 + 6 - 7 10 1.300.000,00

Reducci parentiu 301 100.000,00


Quota tributria. Tipus mitj efectiu

Base liquidable terica 14 1.200.000,00

Fins a 800.000,00 601 153.000,00

Resta 400.000,00 al 32,00% 602 128.000,00

Total 603 281.000,00


Quota 605 281.000,00

Tipus mitj efectiu 17 23,41%


Quota tributria ajustada 16 198.750,90

Bonificaci de la quota tributria 18 156.854,21

Quota a ingressar 21 41.896,69

Quan es produeix la desmembraci del domini dun b o dret per constituci dun usdefruit, la liquidaci que correspon efectuar al nu propietari o nua propietria no s sobre la totalitat de la base, sin sobre la base liquidable real, segons el tipus mitj de gravamen per determinar la quota tributria. Per calcular aquest tipus mitj saplica lescala de gravamen al valor ntegre dels bns, sense tenir en compte lusdefruit. Un cop aplicada lescala de gravamen i els coeficients multiplicadors, sobt la quota tributria que es multiplica per 100 i es divideix per la base liquidable terica, i aix, resulta el tipus mitj de gravamen.

Base imposable real, base imposable terica i base liquidable

La base imposable real (casella 5 del model 650) s el que veritablement shereta immediatament a la mort de la persona que causa la successi, tenint en compte lexistncia dus usdefruit.

13

La base imposable terica (casella 10 del model 650) s la que correspon al valor total dels

bns, sense tenir en compte lusdefruit.

La base liquidable (casella 13 del model 650) s la que resulta daplicar a la base imposable les reduccions que sestableixen a la llei (veure apartat A.5. daquesta guia).

Usdefruits successius. El valor de la nua propietat en el cas dusdefruits successius es calcula tenint en compte lusdefruit de percentatge ms gran (s a dir, segons ledat de la persona ms jove). Quan sextingeix aquest usdefruit, el nu propietari o nua propietria paga per laugment de valor que experimenta la nua propietat, i aix successivament, quan sextingeixen la resta dusdefruits.

Dret ds i habitaci. El seu valor resulta daplicar el 75% al valor dels bns subjectes a aquest dret, dacord amb les regles corresponents a la valoraci dels usdefruits vitalicis o temporals.

b) Extinci de lusdefruit. Consolidaci de domini

En lextinci de lusdefruit per defunci de la persona usufructuria el nu propietari o la nua propietria ha de pagar el percentatge de lusdefruit que sincorpora al seu patrimoni. Ha daplicar a la base liquidable el tipus de gravamen, dacord amb el valor i la tarifa vigents en el moment de la desmembraci. En el cas que la consolidaci de domini sigui per causa diferent a la mort de lusufructuari o del termini previst, ladquirent ha de pagar la liquidaci que tingui un import ms elevat, ja sigui la liquidaci pendent a causa de la desmembraci del domini o b la que correspon al negoci jurdic en virtut del qual sextingeixi el domini.

Cas 2. Liquidaci del nu propietari, Bernat, per consolidaci de domini, a la mort de la usufructuaria, Carme Base imposable : 1.300.000,00 x 27% (percentatge de lusdefruit): 351.000,00

Tipus aplicable: el tipus mitj de lherncia del causant, ngel.

Per fer aquesta autoliquidaci sha dutilitzar el model 653.

A.4.7. Regles especials en supsits dexistncia de donacions anteriors a la data de la defunci i acumulables

En el supsit en qu existeix una donaci de la persona difunta a alguna de les persones hereves, feta dins els quatre anys anteriors a la defunci, es considera com una sola transmissi, als efectes de la liquidaci de la successi. Limport daquesta donaci sha de sumar a la base de la successi de la persona hereva beneficiada per la donaci, per tan sols als efectes de determinar el seu tipus mitj de gravamen.

Limport de la donaci acumulable sha de fer constar a lapartat O del model 660.

Cas 2. Liquidaci de lhereu, Bernat, suposant que el pare li havia fet donaci dun immoble Lhereu, Bernat, va rebre del seu pare una donaci dun immoble valorat en 600.000 euros. Liquidaci: en Bernat ha domplir lapartat Base imposable terica del model 650, full 2, de la manera segent: Base imposable terica Desmembrament de domini: bns en nua propietat Valor del ple domini 6 1.300.000,00

Valor de la nua propietat 7 949.000,00

Donacions acumulables 8 600.000,00

14

Base imposable terica 5 + 6 - 7 + 8 10 1.900.000,00

Reducci parentiu 301 100.000,00


Quota tributria. Tipus mitj efectiu

Base liquidable terica 14 1.800.000,00

Fins a 800.000,00 601 153.000,00

Resta 1.000.000,00 al 32,00% 602 320.000,00

Total 603 473.000,00


Quota 605 473.000,00

Tipus mitj efectiu 17 26,27%


Quota tributria ajustada 16 223.032,30

Bonificaci de la quota tributria 18 157.996,08

Quota a ingressar 21 65.036,22

A.4.8. Efectes de la partici de lherncia

La partici o repartiment de bns determinats entre les persones hereves i legatries la pot fer la persona que causa la successi en el seu testament o heretament. Tamb pot no fer-la i limitar-se a designar persones hereves per parts iguals o desiguals, sense atribuci de bns concrets. O no fer ni testament ni heretament.

1. Principi digualtat en la partici

La liquidaci de limpost sobre successions sha de fer segons les instruccions de la persona que causa la successi expressada en el seu testament o heretament. En el cas que no hi hagi testament, es fa segons estableix la llei civil aplicable, en la declaraci dhereus abintestat.

Dacord amb el principi digualtat en la partici, qualssevol que siguin les particions i adjudicacions que les persones interessades facin, es considera, als efectes de limpost, com si shaguessin fet amb estricta igualtat i dacord amb les normes de la successi (lheretament, el testament o la llei).

Cas 3 Plantejament

En Pau i en Mart sn hereus per parts iguals dels bns del seu pare. Quan accepten lherncia fan partici i adjudicacions: en Pau sadjudica un pis amb valor declarat de 600.000,00 euros, i en Mart sadjudica un fons dinversi de valor 300.000,00 euros.

Liquidaci de limpost sobre successions:

Base imposable den Mart: 450.000,00 euros

Base imposable den Pau: 450.000,00 euros

(Total herncia: 600.000.00 + 300.000,00 = 900.000,00 euros / 2 germans: 450.000,00 euros)

2. Excessos dadjudicaci

La partici feta per les persones hereves, en qu sadjudiquen bns concrets a cada persona hereva, legatria o legitimria, es pot efectuar sense modificar el valor total que correspon a cada persona interessada, o es pot fer adjudicant a alguna o algunes delles bns de ms valor del que els correspon. En aquest ltim cas, hi ha un excs dadjudicaci, que pot suposar una liquidaci per limpost sobre transmissions patrimonials (model 600), si s que hi ha contraprestaci als altres hereus, o per limpost sobre successions, en la modalitat de donaci (model 651), si no nhi ha. Lexcs dadjudicaci no hi est subjecte com a tal en cas que un b sigui indivisible o

15

desmereixi molt amb la divisi, sempre que la persona adjudicatria compensi a laltra lexcs, en metllic. En aquests casos, per, s que tributa lescriptura de partici per actes jurdics documentats (model 600).

El concepte dindivisi s una qesti de fet, que requereix prova.

Cas 4 Plantejament

En Llus i en Manel sn hereus per parts iguals dels bns del seu pare. Quan accepten lherncia fan partici i adjudicacions: en Llus sadjudica un pis de fcil divisi, ja que era el resultat de la uni prvia de dos pisos, amb un valor declarat de 600.000,00 euros, i en Manel sadjudica un fons dinversi de valor 300.000,00 euros.

Supsit A) en Llus compensa a en Manel de lexcs, amb entrega de 150.000,00 euros.

Supsit B) en Llus no compensa lexcs a en Manel.

Supsit C) el pis s un b indivisible i hi ha compensaci den Llus a en Manel de 150.000 euros.

Tributaci per lexcs

Excs: 150.000,00 euros (450.000,00 euros s la participaci cada hereu segons el principi digualtat i 600.000,00 euros s limport de ladjudicaci den Llus).

Supsit A): tributaci per limpost sobre transmissions patrimonials, tipus 10% (immoble), base: 150.000,00.

Supsit B): tributaci per limpost sobre successions i donacions, donacions entre germans.

Supsit C): noms tributa per actes jurdics documentats, tipus 1,5% sobre una base imposable de 600.000 euros.

A.4.9. Efectes de la renncia de lherncia

La renncia dalguna o algunes de les persones hereves o legatries a lherncia o llegat pot tenir efectes en la tributaci.

1. Renncia pura, simple i gratuta

Si hi ha una renncia pura, simple i gratuta duna persona hereva o legatria, la persona beneficiria daquesta renncia s qui ha de liquidar limpost. Per fer la liquidaci, per, sha de tenir en compte el parentiu de la persona que ha fet la renncia, si s dun grup de parentiu ms lluny que la persona beneficiria daquesta renncia.

Cas 5 Plantejament

LAlbert, en el seu testament, nomena hereu el seu nebot Miquel, amb la substituci vulgar den Miquel, per lesposa de lAlbert, lAnna.

En Miquel renuncia de manera pura i simple a lherncia, i com que hi ha prevista la substituci, la beneficiria de la renncia ser lAnna.

Tributaci

En Miquel no tributa perqu ha renunciat de manera pura i simple i sentn que no ha adquirit res.

LAnna liquidar per lherncia, com a hereva. A efectes del coeficient de parentiu, se li aplicar el grup del renunciant, en Miquel (que era grup III), en comptes del que t lAnna amb lAlbert (grup II), perqu el coeficient del renunciant s ms alt.

16

2. Renncia a favor de persona determinada

En el cas que la renncia no sigui pura i simple, sin a favor duna persona concreta, es produeix una doble tributaci: duna banda, la liquidaci de limpost de lherncia lha de fer qui renuncia, perqu per poder cedir prviament aquesta herncia a un tercer prviament lha hagut dadquirir i, per tant, acceptar; daltra banda, sha de liquidar per aquesta nova transmissi que implica la renncia: per limpost sobre transmissions patrimonials (si s en canvi de preu) o per limpost sobre successions, modalitat donaci (si s gratuta).

3. Renncia de lherncia prescrita

La renncia feta un cop prescrit limpost corresponent a lherncia o llegat es considera, a efectes fiscals, com a donaci en favor de la persona beneficiria daquesta renncia.

A.4.10. Crregues, deutes i despeses dedubles

1. Crregues dedubles

Noms sn dedubles com a crregues els censos i les pensions, i no ho sn les hipoteques i les penyores. La hipoteca no s una crrega perqu no suposa una disminuci del valor del b, per el capital pendent damortitzar del prstec hipotecari pot ser deduble com a deute.

Censos. Els censos sn prestacions peridiques dinerries anuals de carcter perpetu o temporal que es vincula a la propietat duna finca, la qual respon directament i immediatament del seu pagament.

Per exemple, si un immoble urb est gravat, segons consta en el registre de la propietat, amb un cens, pel qual shavia de pagar un cnon o rdit anual, el capital que correspon com a redempci del cens, segons les normes civils catalanes, disminueix el valor de limmoble.

Pensions. El contracte aleatori de renda, tant si s vitalcia com temporal, obliga la persona deutora a pagar una pensi o rdit anual a una persona, en canvi dun capital en bns mobles o immobles, el domini dels quals se li transfereix amb la crrega de la pensi.

Per obtenir la base imposable de les pensions sha de capitalitzar la renda anual a linters legal i sha de prendre del capital resultant la part que, segons les regles establertes per valorar els usdefruits, correspon a ledat de la persona pensionista, si la pensi s vitalcia, o a la durada de la pensi, si s temporal.

Aix, el valor de capitalitzaci s igual a un percentatge del capital calculat dacord amb la frmula segent:

(Renda anual x 100) / inters legal del diner

El tipus dinters legal es fixa cada any a la Llei de Pressupostos Generals de lEstat. Tant linters legal com el de demora es pot consultar al nostre web, www.etributs.cat

Limport del cens i les pensions sha de fer constar a lapartat I. Crregues dedubles del model 600.

2. Deutes dedubles

Es poden deduir els deutes que deixa la persona difunta, que sacrediten per mitj dun document pblic o dun document privat, dacord amb els requisits establerts per larticle 1.227 del Codi civil, o que es justifiquen per qualsevol altre mitj.

Tamb es poden deduir les quantitats que constitueixen deutes de la persona difunta per ra de tributs de lEstat, de les comunitats autnomes o de corporacions locals o deutes de la Seguretat Social, i que satisfacin les persones hereves, encara que corresponguin a liquidacions girades desprs de la mort de la persona causant.

17

No sn dedubles els deutes a favor de les persones hereves, legatries de part alquota, cnjuges, ascendents, descendents o germans, encara que renuncin a lherncia.

Limport del deutes sha de fer constar a lapartat K. Deutes dedubles del model 600.

3. Despeses dedubles

Sn despeses dedubles les despeses derivades de darrera malaltia, enterrament i funeral o litigi en inters com de totes les persones hereves.

Les despeses de darrera malaltia es dedueixen sempre que limport quedi acreditat i hagin estat satisfetes per les persones hereves.

Limport de les despeses sha de fer constar a lapartat L. Despeses dedubles del model 600.

A.5. Base liquidable i reduccions

La base liquidable sobt daplicar sobre la base imposable les reduccions aprovades a Catalunya, algunes de les quals substitueixen les regulades per lEstat

A.5.1. Reducci per parentiu

En les adquisicions per causa de mort saplica una reducci en la base imposable per ra del grau de parentiu entre ladquirent i la persona difunta en els termes segents:

a) Grup I (adquisicions per descendents menors de vint-i-un anys): 100.000, ms 12.000 euros per cada any de menys de vint-i-un que tingui el causahavent, fins a un lmit de 196.000 euros.

b) Grup II (adquisicions per descendents de vint-i-un anys o ms, cnjuge, parella estable i ascendents):

- Cnjuge o parella estable: 100.000 euros. - Fill: 100.000 euros. - Resta de descendents: 50.000 euros. - Ascendents: 30.000 euros.

c) Grup III (adquisicions per collaterals de segon i tercer grau i per ascendents i descendents per afinitat): 8.000 euros.

d) Grup IV (adquisicions per collaterals de quart grau o de graus ms distants i per estranys): no saplica cap reducci per ra de parentiu.

Als efectes de laplicaci de la reducci per parentiu els membres duna relaci de convivncia dajuda mtua sassimilen a la resta de descendents del grup II.

Per poder gaudir daquesta reducci, el convivent o convivents supervivents han dacreditar lexistncia de la relaci de convivncia dajuda mtua mitjanant lescriptura pblica de formalitzaci de la relaci, atorgada com a mnim dos anys abans de la mort del causant, o b mitjanant una acta de notorietat que demostri un perode mnim de dos anys de convivncia.

Exemples de parents del Grup III:

A. Sogres (ascendents per afinitat). B. Gendres i joves (descendents per afinitat) C. Germans i germanes (collaterals de segon grau) D. Oncles i ties (collaterals de tercer grau) E. Nebots i nebodes (collaterals de tercer grau)

Exemple de parents del Grup IV:

Cosins (collaterals de quart grau).

18

Limport de la reducci per parentiu sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per parentiu.

Cada persona beneficiria ha d'incloure limport que li correspon de la reducci, a lapartat Base imposable, casella 301 (i 401 si es tracta de nua propietat).

A.5.2. Reducci per discapacitat

s una reducci complementria de les altres reduccions, que saplica a les persones causahavents que tenen la consideraci legal de persones discapacitades.

La quantia de la reducci depn del grau de minusvalidesa:

a) Si el grau de minusvalidesa s igual o superior al 33%, correspon una reducci de 275.000 euros.

b) Si el grau de minusvalidesa s igual o superior al 65%, correspon una reducci de 570.000 euros.

Acreditaci:

a) Resoluci de lICASS (o dun rgan equivalent) b) Resoluci de lINSS (si s anterior a 27.1.2000, i es tracta dun grau fins al 64%) c) Sentncia dincapacitaci legal.

Limport de la reducci per discapacitat sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per minusvalidesa.


A.5.3. Reducci per a persones grans

En les adquisicions per causa de mort per persones del grup II de setanta-cinc anys o ms saplica una reducci en la base imposable de 275.000 euros.

Aquesta reducci s incompatible amb la reducci per discapacitat.

Limport de la reducci per a persones grans sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per a persones grans.


A.5.4. Exempci i reduccions per assegurances

La quantia de les reduccions depn de la data de contractaci de les plisses i de la data de meritaci de limpost (que s la data de defunci de la persona causant).

1. Les plisses contractades abans del 19 de gener de 1987 tenen les bonificacions fiscals

segents:

a) Exempci dels primers 3.005,06 euros (per cada assegurana), si les persones beneficiries sn cnjuge, parella estable, ascendent, descendent, adoptant o adoptat (grups I i II).

b) Reducci de la base imposable amb laplicaci dels percentatges segents:

- 90%, sobre lexcs de 3.005,06 euros, si les persones beneficiries sn cnjuge, parella de fet, ascendent, descendent, adoptant o adoptat (grups I i II)

- 50% si el parentiu s de collateral de segon grau (grup III) - 25% si el parentiu s de collateral de tercer grau (grup III) o quart grau (grup IV) - 10% si el parentiu s de collateral de grau ms distant o no existeixi parentiu (grup IV)

19

Lexempci i reducci saplica a cadascuna de les plisses contractades abans del 19 de gener de 1987 i de les que sigui beneficiari el contribuent.

2. Les plisses contractades desprs del 19 de gener de 1987 i amb data de meritaci de la posterior a partir de l1 de febrer de 2014 gaudeixen duna reducci del 100%, amb un lmit de 25.000 euros, si llur parentiu amb el contractant mort s el de cnjuge, o parella estable, de descendent o dascendent. En el cas dassegurances collectives o contractades per les empreses a favor de llurs treballadors, sha de tenir en compte el grau de parentiu entre lassegurat i el beneficiari.

La reducci s nica per persona contribuent, sigui quin sigui el nombre de contractes dassegurana de vida dels quals ns beneficiria.

3. Concurrncia dassegurances anteriors i posteriors a 19 de gener de 1987. Opci per un dels dos rgims de bonificacions

Si una persona s beneficiria de contractes dassegurana dabans i de desprs del 19 de gener de 1987, ha doptar per un dels dos rgims, ja que no es poden aplicar els dos.

Tamb pot optar pel rgim de desprs del 19 de gener de 1987, si noms t plisses anteriors a aquesta data.

Cas 6 El difunt Enric deixa com a beneficiria la seva dona, Margarida, de dos contractes dassegurana: un contractat el 12.10.1985, per un import de 3.500,00 euros, i un altre de data 03.07.1995, amb un import de 75.000,00 euros.

Aplicaci de les bonificacions i opci

1a. assegurana [de 12.10.1985]: aplicable el rgim especial, que pel parentiu de cnjuge s:

exempci: de 3.005,06 euros

reducci del 90% sobre 494,94 [3.500,00 - 3.005,06 = 494,94) = 445,45 euros

base subjecta: 49,49 euros

2a. assegurana [de 3.07.1995]: aplicable el rgim general, que pel parentiu de cnjuge s:

reducci: 25.000,00 euros (lmit aplicable a totes les assegurances)

Opci ms favorable: la 2a. assegurana, ja que si sapliqus la 1a., el total de reducci seria 3.450,51 euros (3.005,06 + 445,45). En la 2a., en canvi, s aplicable limport mxim de 25.000,00 euros.

4. Assegurances per actes de terrorisme i missions internacionals

La reducci aplicable s del 100% de la base imposable, per a totes les persones beneficiries i sense cap lmit quantitatiu.

Limport de la reducci per assegurances de vida sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per assegurances de vida.


A.5.5. Reducci per ladquisici de bns i drets afectes a una activitat econmica

Es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor net dels elements patrimonials afectes a una activitat empresarial o professional de la persona difunta sempre que les adquisicions corresponguin al cnjuge, a la parella estable, als descendents, als ascendents o als collaterals fins al tercer grau del causant, tant per consanguinitat o adopci com per afinitat.

20

Tamb es pot aplicar la mateixa reducci respecte als bns de la persona difunta utilitzats en el desenvolupament de lactivitat empresarial o professional exercida pel cnjuge supervivent, quan aquest sigui ladjudicatari dels bns en la partici hereditria o la persona causant de la successi els hi hagi atribut.

Tamb poden gaudir de la reducci les persones que, sense tenir la relaci de parentiu que shi especifica, t una vinculaci laboral o de prestaci de serveis amb lempresa o negoci amb una antiguitat mnima de deu anys, i alhora amb tasques de responsabilitat en la gesti o direcci amb una antiguitat mnima de cinc anys.

Concepte dactivitat empresarial o professional

A lefecte de laplicaci daquesta reducci, t la consideraci dactivitat empresarial o professional lactivitat que, per mitj del treball personal o de la participaci en el capital, o de tots dos factors conjuntament, suposa lordenaci, per compte propi, de mitjans de producci o de recursos humans, o duns i altres alhora, amb la finalitat dintervenir en la producci o la distribuci de bns i de serveis.

En particular, tenen aquesta consideraci les activitats extractives, de fabricaci, de comer o de prestaci de serveis, incloses les dartesania, agrcoles, forestals, ramaderes, pesqueres, de construcci o mineres, i lexercici de professions liberals, artstiques i esportives.

Per acreditar lexistncia duna activitat empresarial o professional, cal que es compleixin els requisits segents:

a) Que la persona transmitent estigui donada dalta en el cens tributari o impost dactivitats econmiques (IAE) en lepgraf corresponent a lactivitat que desenvolupa.

b) Que en la declaraci de limpost sobre la renda de les persona transmitent figurin com a tals els rendiments derivats de lexercici de dita activitat.

Lexistncia de lactivitat empresarial o professional es pot acreditar per qualsevol altre mitj adms en dret.

Daltra banda, sentn que larrendament dimmobles es realitza com a activitat empresarial quan concorren, com a mnim, les circumstncies segents:

a) Que en lexercici de lactivitat es disposi dun local exclusivament destinat a portar a terme la gesti de lactivitat.

b) Que per a lordenaci daquella sutilitzi, com a mnim, una persona empleada amb contracte laboral i a jornada completa.

Bns afectes

A lefecte de laplicaci daquesta reducci, tenen la consideraci delements patrimonials afectes a una activitat econmica, ja siguin de titularitat exclusiva del titular de lactivitat, com de titularitat compartida amb el cnjuge:

a) Els bns immobles en qu es duu a terme lactivitat.

b) Els bns destinats a loferta de serveis econmics i socioculturals per al personal al servei de lactivitat, exceptuant-ne els bns destinats a lesbarjo o el lleure o, en general, els bns ds particular del titular de lactivitat econmica.

c) Els altres elements patrimonials que siguin necessaris per a obtenir els rendiments de lactivitat.

En cap cas es consideren bns afectes a lactivitat:

a) Els destinats exclusivament a ls personal de la persona transmitent o del seu cnjuge, descendents o collaterals fins al tercer grau o els que estiguin cedits, per preu inferior al mercat, a persones o entitats vinculades, dacord amb el que preveu la Llei de limpost sobre societats.

21

b) Els que sutilitzin simultniament per a activitats econmiques i per a necessitats privades, llevat que la utilitzaci per a aquestes ltimes sigui accessria i notriament irrellevant, s a dir, que sutilitzin per a lexercici de lactivitat econmica i es destinin a ls personal de la persona contribuent en dies o hores inhbils durant els quals sinterrompi lexercici de lactivitat.

El que disposa el pargraf anterior no s aplicable als autombils de turisme i els seus remolcs, ciclomotors, motocicletes, aeronaus o embarcacions esportives o desbarjo, llevat dels supsits segents:

- Els vehicles mixtos destinats al transport de mercaderies. - Els destinats a la prestaci de serveis de transport de viatgers mitjanant

contraprestaci. - Els destinats a la prestaci de serveis densenyament de conductors o pilots

mitjanant contraprestaci. - Els destinats als desplaaments professionals dels representants o agents comercials. - Els destinats a ser objecte de cessi ds amb habitualitat i onerositat.

A aquests efectes, es consideren autombils de turisme, remolcs, ciclomotors i motocicletes els definits com a tals en lannex del Text articulat de la Llei sobre trnsit, circulaci de vehicles de motor i de seguretat viria, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de mar, aix com els definits com a vehicles mixtos al mateix annex i, en tot cas, els denominats vehicles tot terreny o tipus jeep.

c) Els que sn de la titularitat de la persona difunta, i no figurin en la comptabilitat o registres oficials de lactivitat econmica que estigui obligat a portar, llevat prova en contrari.

d) Els actius representatius de la participaci en fons propis duna entitat i de la cessi de capitals a tercers i els destinats a ls particular de la persona titular de lactivitat, com els desplai i esbarjo.

Quan es tracti delements patrimonials que serveixin noms parcialment a lobjecte de lactivitat, lafectaci sentn limitada a la part daquests que realment sutilitzi en lactivitat de qu es tracti. En aquest sentit, noms es consideren afectades les parts dels elements patrimonials que siguin susceptibles dun aprofitament separat i independent de la resta. En cap cas sn susceptibles dafectaci parcial elements patrimonials indivisibles.

Regla de manteniment

El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment de lexercici de lactivitat empresarial o professional durant els cinc anys segents a la mort de la persona que causa la successi, llevat que ladquirent mori dins aquest termini, i tamb al manteniment en el patrimoni de ladquirent, durant el mateix termini i amb la mateixa excepci, dels mateixos bns i drets, o de bns i drets subrogats de valor equivalent, i de llur afectaci a lactivitat.

Limport de la reducci per activitat empresarial o professional sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per activitat empresarial o professional.


En cas dincompliment caldr liquidar, dins del termini voluntari de presentaci de lautoliquidaci corresponent als actes de transmissi entre vius, la part de limpost que havia deixat dingressar com a conseqncia de la reducci aplicada, juntament amb els interessos de demora que shagin meritat.

A.5.6. Reduccions per ladquisici de participacions en entitats

1. Cas general

En les adquisicions que corresponguin al cnjuge, a la parella estable, als descendents, als ascendents o als collaterals fins al tercer grau de la persona difunta, tant per consanguinitat o adopci com per afinitat, es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor de les participacions en entitats, amb cotitzaci o sense cotitzaci en mercats organitzats, per la part que correspongui per ra de la proporci existent entre els actius necessaris per a lexercici de

22

lactivitat empresarial o professional, minorats en limport dels deutes que en deriven, i el valor del patrimoni net de cada entitat.

Aquestes mateixes regles sapliquen en la valoraci de participacions en entitats participades per determinar el valor de les participacions de lentitat tenidora.

En el cas dadquisici de participacions en societats laborals, la reducci s del 97%.

Aquesta reducci en cap cas saplica a les participacions en institucions dinversi collectiva.

Requisits

Per poder gaudir daquestes reduccions, cal que es compleixin els requisits segents:

a) Que lentitat no tingui com a activitat principal la gesti dun patrimoni mobiliari o immobiliari.

b) Que la participaci de la persona difunta en el capital de lentitat en constitueixi almenys el 5%, computat individualment, o el 20%, computat conjuntament amb el cnjuge, la parella estable, els descendents, els ascendents o els collaterals fins al tercer grau de la persona difunta, tant per consanguinitat o adopci com per afinitat.

c) Que el causant hagi exercit efectivament funcions de direcci en lentitat i hagi percebut per aquesta tasca una remuneraci que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments dactivitats econmiques i de treball personal computables conforme el que indica la llei.

Es consideren funcions de direcci, que shan dacreditar fefaentment mitjanant el corresponent contracte o nomenament, els crrecs de: president o presidenta, director o directora general, gerent, administrador o administradora, directors o directores de departament, consellers o conselleres i membres del consell dadministraci o rgan dadministraci equivalent, sempre que lacompliment de qualsevol daquests crrecs impliqui una efectiva intervenci en les decisions de lempresa.

La mera pertinena al consell dadministraci, s a dir, el simple nomenament com a conseller o consellera de lentitat no acredita lexercici de funcions de direcci. Si lsser membre del consell dadministraci noms implica la seva intervenci quan aquest consell assumeix les funcions que segons la normativa mercantil no sn delegables, com laprovaci dels comptes o la modificaci dels estatuts socials, per no sinterv en la presa de decisions esmentada, no es pot considerar que compleixi el requisit dexercici de funcions de direcci.

Quant a la percepci de remuneraci per lexercici daquestes funcions de direcci, cal que en el nomenament del crrec o contracte consti expressament que se satisfan per aquest concepte.

Als efectes del cmput de les remuneracions per lexercici de funcions de direcci es tindr en compte lany natural anterior a la mort de la persona difunta. A aquests mateixos efectes, no shan de computar entre els rendiments dactivitats econmiques i de treball personal els rendiments de les activitats econmiques a les que resulta aplica la reducci per ladquisici de bns i drets afectes a una activitat econmica. Si la persona difunta que ha causat la successi era titular de participacions en diverses entitats i hi desenvolupava tasques directives retributives, i sempre que es compleixin els requisits dactivitat econmica i de participaci en lentitat abans esmentats, en el clcul del percentatge que representa la remuneraci per les funcions exercides en cada entitat respecte a la totalitat dels rendiments del treball i dactivitats econmiques no shan de computar els rendiments derivats de lexercici de les funcions de direcci en les altres entitats. Si la participaci en lentitat era conjunta amb el cnjuge, els descendents, els ascendents o els collaterals fins al tercer grau de la persona difunta, almenys una de les persones daquest grup de parentiu ha de complir els requisits relatius a les funcions de direcci i a les remuneracions que en deriven.

Concepte dentitat que gestiona un patrimoni mobiliari o immobiliari

A lefecte de laplicaci daquesta reducci, t la consideraci dentitat que gestiona un patrimoni mobiliari o immobiliari aquella entitat en la qual, durant ms de noranta dies de lany natural immediatament anterior a la data de la mort de la persona difunta, ms de la meitat de lactiu hagi

23

estat constitut per valors o ms de la meitat de lactiu no hagi estat afecte a activitats econmiques.

Noms a lefecte de determinar si es donen els requisits per a considerar que una entitat gestiona un patrimoni mobiliari o immobiliari, el valor de lactiu i el valor dels elements patrimonials no afectes a activitats econmiques sn els que es dedueixen de la comptabilitat, sempre que aquesta reflecteixi fidelment la veritable situaci patrimonial de lentitat.

A aquests mateixos efectes, per a determinar la part de lactiu que s constituda per valors o elements patrimonials no afectes:

a) No es computen els valors segents:

- els valors possets en compliment dobligacions legals i reglamentries.

- els valors que incorporen drets de crdit nascuts de relacions contractuals establertes com a conseqncia del desenvolupament dactivitats econmiques.

- els valors possets per societats de valors com a conseqncia de lexercici de lactivitat constitutiva de llur objecte.

- els valors que atorguin almenys el 5% dels drets de vot i es posseeixin amb la finalitat de dirigir i gestionar la participaci, sempre que es disposi a aquests efectes de la corresponent organitzaci de mitjans materials i personals i lentitat participada no tingui la consideraci dentitat que gestiona un patrimoni mobiliari o immobiliari.

b) No es computen com a valors ni com a elements no afectes a activitats econmiques els valors o els elements el preu dadquisici dels quals no superi limport dels beneficis no distributs obtinguts per lentitat, sempre que provinguin de la realitzaci de les seves activitats econmiques, amb el lmit de limport dels beneficis obtinguts tant durant lany en curs com durant els deu anys anteriors. A aquests efectes, sassimilen als beneficis procedents dactivitats econmiques els dividends que procedeixin dels valors a qu fa referncia lltim incs de la lletra a, si almenys el 90% dels ingressos obtinguts per lentitat participada procedeixen de la realitzaci dactivitats econmiques.

Bns afectes

Per a determinar, a lefecte daplicar aquesta reducci, si es desenvolupa una activitat econmica, o si aquesta activitat t elements patrimonials afectes, cal atenir-se, respectivament, a les regles aplicables en el cas de reducci per ladquisici de bns i drets afectes a una activitat econmica (vegeu apartat A.5.5. daquesta guia), excepte amb relaci amb els actius representatius de la participaci en fons propis duna entitat i els actius representatius de la cessi de capital a terceres persones, els quals poden estar afectes a lactivitat econmica.


El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment dels elements adquirits en el patrimoni de ladquirent durant els cinc anys segents a la mort de la persona difunta, llevat que ladquirent mori dins aquest termini.


2. Cas dadquisici per part de persones amb vincles laborals o professionals

Tamb es poden aplicar en la base imposable la reducci del 95% del valor de les participacions adquirides per causa de mort, els causahavents que no tenen la relaci de parentiu abans citada, si es compleixen la regla de manteniment i els requisits enumerats en els pargrafs anteriors, i tamb els dos segents:

24

a) Que lhereu o legatari tingui en la data de la mort de la persona que causa la successi una vinculaci laboral o de prestaci de serveis amb lentitat les participacions de la qual sn objecte dadquisici gratuta, amb una antiguitat mnima de deu anys, i hi ha dhaver exercit funcions de direcci com a mnim els cinc anys anteriors a aquesta data.

b) Que la participaci de lhereu o el legatari en el capital de lentitat resultant de ladquisici per causa de mort sigui de ms del 50%; si es tracta de societats laborals, la participaci ha dsser de ms del 25%.

Limport de les reduccions per participacions en entitats shan de fer constar en el model 650, apartat Reducci per participacions en entitats.


A.5.7. Reducci per ladquisici de lhabitatge habitual de la persona difunta

En les adquisicions que corresponguin al cnjuge, a la parella estable, al convivent en una relaci de convivncia dajuda mtua, als descendents, als ascendents o als collaterals de la persona difunta, es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor de lhabitatge habitual de la persona difunta, amb un lmit de 500.000 euros pel valor conjunt de lhabitatge. Aquest lmit conjunt sha de prorratejar entre els subjectes passius en proporci a la participaci que tenen en el ttol hereditari. Com a resultat del prorrateig, el lmit individual per cada subjecte passiu no pot ser inferior a 180.000 euros.

Cas 7

LEsteve nomena hereves, per parts iguals, les seves dues filles Eullia i Eva.

Dins de lherncia es troba lhabitatge habitual, de valor fiscal 460.000,00 euros.

Import teric individual de la reducci: 95% de 460.000,00 euros = 437.000,00 euros

Reducci de cada causahavent: 218.500,00 euros.

El valor de lhabitatge habitual no supera els 526.315,79 euros i per aquest motiu, la reducci efectiva aplicable coincideix amb limport teric individual.

Cas 8

LEnriqueta nomena hereus, per parts iguals, els seus dos fills Encarna i Quim.

Dins de lherncia es troba lhabitatge habitual, de valor fiscal 1.000.000,00 euros.

Import teric individual de la reducci: 95% d1.000.000,00 euros = 950.000,00 euros

Reducci de cada causahavent: 475.000,00 euros.

Lmit individual: 500.000,00 euros / 2 causahavents = 250.000,00 euros (> 180.000,00 euros)

Cada causahavent t una reducci terica de 475.000,00 euros, per el seu lmit individual ha fixat la reducci en 250.000,00 euros.

Per poder gaudir daquesta reducci, si la persona beneficiria de la reducci s un parent collateral, ha dsser ms gran de seixanta-cinc anys i hi ha dhaver conviscut com a mnim els dos anys anteriors a la seva mort.

Concepte dhabitatge habitual

A lefecte de laplicaci de la reducci t la consideraci dhabitatge habitual aquell que compleixi els requisits i sajusta a la definici que estableix la normativa reguladora de limpost sobre la renda de les persones fsiques, sens perjudici que es puguin considerar com a habitatge habitual,

25

conjuntament amb aquest habitatge, un traster i fins a dues places daparcament, malgrat que no hagin estat adquirits simultniament en unitat dacte, si estan situats en el mateix edifici o complex urbanstic i si en la data de la mort de la persona difunta causant de la successi es trobaven a la seva disposici, sense haver estat cedits a terceres persones.

Si, en la data de la mort, el causant tenia la residncia efectiva en un domicili del qual no era titular, t la consideraci dhabitatge habitual, en els termes definits en el pargraf precedent, aquell que tenia aquesta consideraci fins a qualsevol dia dels deu anys anteriors a la data de la mort, limitaci de deu anys que no saplica si la persona difunta ha tingut el darrer domicili en un centre residencial o sociosanitari. En aquest supsit, per, no regeix la prohibici de cessi a terceres persones que estableix el pargraf precedent.


El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment de lhabitatge, o de lhabitatge subrogat de valor equivalent que esdevingui habitatge habitual del causahavent, en el patrimoni de ladquirent durant els cinc anys segents a la mort del causant, llevat que ladquirent mori dins aquest termini. Aquest supsit de subrogaci saplica tant si limport resultant de la transmissi de lhabitatge habitual de la persona difunta sha destinat a adquirir lhabitatge habitual del causahavent com si sha destinat a amortitzar el prstec o crdit hipotecari concedit al causahavent per a ladquisici del seu habitatge habitual. La subrogaci sha de produir en tots dos casos en el termini de sis mesos a comptar de la data de transmissi de lhabitatge habitual de la persona difunta.

Limport de la reducci per habitatge habitual de la persona difunta que causa la successi sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per habitatge habitual del/de la causant.



A.5.8. Reducci per ladquisici de determinades finques rstiques de dedicaci forestal

En les adquisicions que corresponguin al cnjuge, a la parella estable, als descendents, als ascendents o als collaterals fins al tercer grau de la persona difunta, es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor de les finques rstiques de dedicaci forestal, si compleixen algun dels requisits segents:

a) Disposar dun instrument dordenaci forestal que hagi estat aprovat pel departament competent o que sigui aprovat dins el termini voluntari de presentaci de lautoliquidaci.

b) sser gestionades en el marc dun conveni, acord o contracte de gesti forestal formalitzat amb lAdministraci forestal.

c) Estar ubicades en terrenys que han patit incendis forestals dins els vint-i-cinc anys anteriors a la data de la mort de la persona difunta o que, de conformitat amb la normativa forestal, han estat declarats zona dactuaci urgent per ra dels incendis que han patit.


El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment de la finca rstica de dedicaci forestal en el patrimoni de ladquirent durant els deu anys segents a la data de la mort de la persona que causa la successi, llevat que ladquirent mori dins aquest termini.

Limport de la reducci per ladquisici de determinades finques rstiques de dedicaci forestal sha de fer constar en el model 650, apartat Reducci per finques rstiques forestals.


26


A.5.9. Exempcions i reduccions per ladquisici de bns de la persona difunta utilitzats en lexplotaci agrria de lhereu o el legatari

1. Reducci contemplada en la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulaci de limpost sobre successions i donacions

En les adquisicions que corresponguin al cnjuge, a la parella estable, als descendents, als ascendents o als collaterals fins al tercer grau de la persona difunta, tant per consanguinitat o adopci com per afinitat, es pot aplicar en la base imposable una reducci del 95% del valor net dels elements patrimonials utilitzats en una explotaci agrria de la qual sigui titular lhereu o legatari que resulti adjudicatari dels bns per ra de la partici hereditria o per atribuci de la persona difunta.

Aquesta reducci tamb saplica en el cas que lexplotaci agrria vagi a crrec de qualsevol de les persones jurdiques a qu es refereix larticle 6 de la Llei de lEstat 19/1995, del 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions agrries, si hi participa lhereu o el legatari que resulti ladjudicatari dels bns esmentats.

Sn persones jurdiques a qu es refereix larticle 6 de la citada Llei les explotacions associatives prioritries que adoptin alguna de les formes jurdiques segents:

a) Societats cooperatives o societats agrries de transformaci. b) Societats civils, laborals o altres mercantils que, en cas que siguin annimes, les seves

accions han dsser nominatives, sempre que ms del 50 per 100 del capital social, dexistir aquest, pertanyi a socis que siguin agricultors professionals.

Tamb poden gaudir daquesta reducci les persones que, sense tenir la relaci de parentiu que shi especifica, en la data de la mort de la persona difunta mantinguin una relaci laboral dins lexplotaci agrria, amb una antiguitat mnima acreditada de deu anys, o siguin els titulars de lactivitat agrria, amb la mateixa antiguitat mnima acreditada.

Requisits

Per poder gaudir daquesta reducci, cal que es compleixin els requisits segents:

a) Lhereu o legatari ha de tenir la condici dagricultor professional, conformement a la Llei de lEstat 19/1995. A aquests efectes, es considera agricultor professional la persona fsica que essent titular duna explotaci agrria, almenys el 50% de la seva renda total lobtingui dactivitats agrries o altres activitats complementries, sempre i quan la part de renda procedent directament de lactivitat agrria de la seva explotaci no sigui inferior al 25% de la seva renda total i el volum docupaci dedicat a activitats agrries o complementries sigui igual o superior a la meitat duna Unitat de Treball Agrari. En cas de desmembrament del domini, perqu tant en nu propietari com lusufructuari puguin gaudir de la reducci, cal que la condici dagricultor professional la compleixi, si ms no, el nu propietari.

b) La persona jurdica, titular de lexplotaci associativa prioritria, a la qual es pot aplicar aquesta reducci ha de tenir per objecte exclusivament lexercici de lactivitat agrria i, si es tracta duna societat annima, ha de complir, a ms, el requisit de participaci que determina larticle 6 de la Llei de lEstat 19/1995 (ms del 50 per 100 del capital social, dexistir aquest, ha de pertnyer a socis que siguin agricultors professionals).


El gaudi definitiu de la reducci resta condicionat al manteniment dels bns adquirits, o de bns subrogats de valor equivalent, en el patrimoni de ladquirent durant els cinc anys segents a la data de la mort del causant, llevat que ladquirent mori dins aquest termini, i tamb a la utilitzaci exclusiva daquests bns en lexplotaci agrria, durant el mateix termini i amb la mateixa

27

excepci, i queda condicionat tamb al fet que lhereu o legatari mantingui durant aquest termini la seva condici dagricultor professional.


2. Exempcions i reduccions contemplades en la Llei de lEstat 19/1995, del 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions agrries

Daltra banda, la Llei de lEstat 19/1995, del 4 de juliol, de modernitzaci de les explotacions agrries contempla un conjunt de supsits dexempci total i de reduccions en la base imposable per ladquisici dexplotacions agrries i finques rstiques que tinguin la consideraci legal dsser explotacions agrries prioritries.

2.1. Supsits dexempci total de limpost

- La transmissi o adquisici de terrenys per completar sota una sola llinda la superfcie suficient per constituir una explotaci prioritria, sempre que en el document pblic dadquisici es faci constar la indivisibilitat de la finca resultant durant el termini de cinc anys, llevat supsits de fora major.

- La transmissi o adquisici del ple domini o de lusdefruit vitalici duna explotaci agrria o de part de la mateixa o duna finca rstica, en favor dun agricultor jove o un assalariat agrari per a la seva primera installaci en una explotaci prioritria.

2.2. Supsits de reducci aplicable a la base imposable

a) Transmissi de lexplotaci

La transmissi o adquisici del ple domini o de lusdefruit vitalici duna explotaci agrria en la seva integritat, en favor o pel titular duna altra explotaci que sigui prioritria o que abasti aquesta consideraci com a conseqncia de ladquisici gaudeix duna reducci del 90 per 100 de la base imposable de limpost sempre que, com a conseqncia de dita transmissi, no salteri la condici de prioritria de lexplotaci de ladquirent.

La reducci seleva al 100 per 100 en cas de continuaci de lexplotaci pel cnjuge supervivent, i tamb si ladquirent s un agricultor jove o un assalariat agrari, si ladquisici es fa durant els cinc anys segents a la seva primera installaci.

Per poder aplicar dita reducci, la transmissi de lexplotaci sha de fer en escriptura pblica, on sha de fer constar que si les finques adquirides fossin alienades, arrendades, o cedides durant el termini dels cinc anys segents, shaur de justificar prviament el pagament de limpost corresponent, o de la part del mateix, que shagus deixat dingressar com a conseqncia de la reducci practicada i els interessos de demora, excepci feta dels supsits de fora major.

b) Explotaci sota una sola llinda

Quan la transmissi o adquisici dels terrenys es realitzin pels titulars dexplotacions agrries

guia_isd

Documents

Transcript of guia_isd