La xarxa oberta, un instrument per al desenvolupament de la societat de la Informació

EstaràsFebrer 2012

Aleix Solé RomeuAssociació IGLU

aleix.sole@iglu.cat

Agenda

● Què és guifi.net?● Evolució tecnològica i històrica● Legalitat● Què fem a l'Anoia

Què és guifi.net

● És una xarxa oberta i neutra IP– Xarxa: connexió de punts o “nodes” d'arreu del

territori● Node d'usuari● “Supernode” o punt d'accés

– Oberta i neutra:● En la seva globalitat, no pertany a un únic

operador: múltiples inversors● Permet el trànsit de qualsevol tipus a través seu

– IP:● Protocol estàndard d'Internet (Internet Protocol)● Amb adreçament propi (10.0.0.0/8, 109.6.8.0/21)

Què és guifi.net

● És una xarxa oberta IP:

– Cada node pertany a qui l'ha pagat● El propietari tria com es prioritza el trànsit per

donar prioritat a l'ús que ell en fa, obrint la resta

– Està tecnològicament preparada per interconnectar-se amb nous nodes

– És agnòstica en quant a tecnologia utilitzada● Wifi 802.11n, fibra...

– Permet el trànsit lliure de tercers per prestar continguts i serveis sobre la xarxa

● Accés a Internet municipal● Picooperadors

Què és guifi.net

Què és guifi.net

● “Xarxa de xarxes” segons el Comuns “XOLN”

– Participada per particulars, empreses i administracions, que mantenen la titularitat

– Les xarxes sumen, interconnectant i creant xarxa disponible al públic de tràfic IP

– Mateixes condicions per a tothom: principi de neutralitat

● Aplicant el “sentit comú”

– La disponibilitat pública de infraestructura estimula el desenvolupament al seu entorn (Carreteres, internet...)

● La ineficiència en l'accés causa desigualtat i dificulta el desenvolupament.

Què és guifi.net

● CXOLN: “Comuns de la xarxa oberta, lliure i neutral”

– Ets lliure d'utilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que no perjudiquis al funcionament de la pròpia xarxa, la llibertat dels altres usuaris, i respectis les condicions dels continguts i serveis que lliurement hi circulen.

– Ets lliure de saber com és la xarxa, els seus components, com funciona i difondre'n el seu esperit i funcionament.

– Ets lliure d'incorporar serveis i continguts a la xarxa amb les condicions que vulguis.

– Incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes llibertats en les mateixes condicions.

Què és guifi.net

● És una comunitat– De municipis, empreses, particulars i

associacions que construeixen trams de xarxa i les interconnecten lliurement

– La interconnexió oberta amb les altres comunitats permet:

● Que coexisteixin varis serveis sobre una mateixa zona

● Expansió i millora de la xarxa amb varis models d'inversor en lliure competència

– Qui vol invertir en un tram de xarxa per millorar-la, pot fer-ho (coure => wifi => fibra òptica)

– Els models tradicionals NO ho permeten

Supernodes:Antenes sectorials de gran cobertura

Residencial:CPE's o Fibra Òptica

Núvols mesh:OLSRBATMAN

Troncal:Fibra Òptica o enllaços punt a punt dedicats

Encaminament:BGP

Portes a Internet:- Accessos particulars- “Proxys” Federats- Picooperadors

Punts neutres

INTERNET

Diagrama de xarxa

Història

2.0092.001 2.0052.003 2.0072.0022.001 2.004 2.006 2.008

Comunitats “wifi”, connexions entre particulars

Directives EuropeesTelecomm Package, autoritzacions generals

DGTel 2003Subsituteix lles llicències d'operador per les “notificacions”

Primeres connexions “guifi.net”Gurb/Vic/Sta. Eugènia de Berga

Aplicacions de provisionamentComuns SensefilsLa descripció i funcionament de la xarxa és disponile a tothom

Constitució Fundació

Premi Nacional de Telecomunicacions

S'explica el format a la CMT

100

6.000

2.000

500

nodes

<10

Escollit Living Lab - Membre de la ENoLL

Notificacions

9.000

2.0102.009

RIPE / Catnix

Fibra Òptica

Experiència

● Desplegament de xarxa:

– >15.700 nodes operatius

– >27.500 quilòmetres de xarxa

– 10-15% llars a Osona

● Evolució estratègica

– 802.11 b/g/a/n

– FFTx: Primers trams de fibra òptica operatius

– Membres del RIPE, del Catnix i de la Open Spectrum Alliance

– Projectes de cooperació internacional

Evolució tecnològica

Legalitat i models de xarxesSegons LGTEL 32/2003

● Cada model de xarxa té el seu paper

– Xarxa privada● Un únic propietari, per al seu ús particular

– Ex: “Autoprestació” estricta– No diferencia entre si el titular és una administració pública o no

– Xarxa disponible al públic● Disponible per a tothom... sense especificar com

Hi ha per tant vàries possibilitats:– Model de “peatge”

● Explotació d'una infraestructura. Les empreses busquen competir a base de dominar les infraestructures per treure'n un marge comercial minimitzant la inversió abans que no pas amb la qualitat del servei i impedint l'accés a competidors.Exemple: Us imagineu unes carreteres on només poden transitar uns “transportistes elegits”?

– Xarxa oberta● És el model d'Internet basat en la interconnexió de xarxes. El valor afegit és en els

serveis. Participa tothom en igualtat de condicions.

Legalitat

● Autoprestació– No cal notificar a la CMT

– Enllaços entre seus, ús de recursos propis...

● Ús per part de tercers (mercat ISP)– El mercat està liberalitzat

– Cal notificar a la CMT i inscriure's al registre d'operadors

● No s'ha de demanar permís, s'ha d'informar

– La Fundació guifi.net va fer el tràmit l'abril del 2009, amb la descripció de la xarxa que hi ha a la pàgina web

Legalitat

● Inversió pública– Resulten claus els principis següents:

● Transparència● Obertura● Neutralitat

– Qualsevol operador ha de poder utilitzar la infraestructura desplegada, amb el mateix tracte

– El model de desplegament d'infraestructures de guifi.net compleix amb aquests principis

● Qualsevol operador, particular, empresa o associació pot proveïr serveis i continguts sobre la xarxa, en lliure competència

Legalitat

● Lliure competència– El model de guifi.net promou la competència a

tots els nivells● Enginyeria● Desplegament de xarxa troncal ● Instal·lacions d'usuari final● Serveis d'accés a Internet

– Orientació a costos (mercat eficient)

La demanda

● És allà:– Els models tradicionals “fallen” en molts

segments de mercat● Els qui volen tenir la seva pròpia connexió:

– escollir els serveis que volen, accedir a mercats majoristes, asegurar-se els nivels de servei...

● Demanda “Low cost”– Evitar mensualitats, compartir recursos i serveis...

● Zones de poca densitat de població, rurals...

– “Bottom-up broadband”: L'usuari (administració local, grup de veïns...) és qui decideix com crear i amortitzar la seva xarxa d'accés a Internet

Què fem a l'Anoia

● Xarxa troncal guifi.net

Què fem a l'Anoia

● Xarxa troncal guifi.net– Fruit de la inversió de múltiples actors

● Ajuntaments: Argençola, Rubió, Hostalets de Pierola, Piera, Masquefa, Capellades...

● Associacions: IGLU, Digicape, La Lliga, Associació de Veïns del Bedorc...

● Empreses: Berneda S.A., Buff...● Particulars

– Cada tram de xarxa pertany al seu propietari, que li dóna l'ús que necessita

● VPNs, bottom-up broadband, accés a Internet...

– Primers desplegaments des del 2004

Què fem a l'Anoia

● Serveis d'accés a Internet sobre la xarxa– iGuifi: Accés a Internet via proxy com a

autoprestació d'IGLU (12€/mes)● http://www.iguifi.net

– Masquefa Sense Fils: Accés a Internet municipal com a operador (10€/mes)

● http://msf.masquefa.net

– Hostalets de Pierola: Proxy municipal

Què fem a l'Anoia

● Instal·ladors– Ecosistema d'instal·ladors per l'accés d'usuaris i

per ampliar la xarxa troncal

– Servei de proximitat

– Valor afegit: suport informàtic, instal·lacions...

● Enginyeria i desplegament– Amb coneixement del territori

– Sobre demanda real, orientada a costos tecnològics (CAPEX + OPEX), i no sobre criteris d'inversió especulativa que cal amortitzar

Què fem a l'Anoia

Què fem a l'Anoia

Moltes gràcies!

Ens connectem?

Altres

El model econòmic:Beneficis directes

● Beneficis per al participant que aporta la seva connexió...

– Eficiencia i obtenir més rendiment de recursos ja existents, creació de usos secundaris; accès a mercats més competitius i majoristes; evitar agregació de serveis forçada per el proveïdor; conseguir conexió directa i més eficient punt a punt i sense intermediaris, disminució de costos...

● Beneficis genèrics

– Facilita l'entrada a professionals liberals i PiMEs per a la provisió de serveis i continguts; activitat i ocupació vinculada al territori; millora la inclusió digital; redueix l'escletxa digital; emergeixen inversores en infraestructures, estimula la competència...

Comparació de models de xarxa disponible al públic

Inversor Objectiu de negoci Cobertura Garantia i nivell de servei

Competència / Participació

Xarxa propietària

Accionista / propietari

●Obtenir un marge comercial● ... aconseguir una subvenció pública

Determinada segons els objectius de negoci

En mans de qui explota la xarxaL'usuari està molt indefens davant de l'operador

En participen només el propietari de la xarxa, el que obtingui la concessió, i els qui ells vulguin en règim de subcontractació

Xarxa Oberta

Participant El participant obté la connectivitat a preu de cost.Impacta sobre el seu propi model de negoci en lloc d'alimentar-ne un altre.

Determinada segons els interessos dels participants

Depèn del propi participant, el pot contractar

Obert a tothom que vulguiPrincipalment PIMEs i professionals lliberals.

Més obert: Més just, més sostenible, més competitiu

Tot publicat

Complert, proporcionant molta funcionalitat, suport...

Informació detallada, mapes, característiques tècniques...

Gràfiques, informació estadísticade trànsit, disponibilitat... etc

Exemple: La pàgina d'un node I

Menú d'utilitats (distàncies, línia de visió, edició...)

Detall de dades i mapa

Gràfiques i estadístiques

Exemple: La pàgina d'un node II

● Llistat d'enllaços i disponibilitat

Exemple: La pàgina d'un node III

● Llistat de connexions possibles (LOS)

Exemple: La pàgina d'un node IV

● Buscador de serveis i camins (traceroute)– Des d'un punt, cerca

el camí cap a altres punts o descobreix serveis

– Busca el camí més curt

– Es representa en un mapa

Aplicacions: La pàgina d'una zona

Mapa de la zona i la seva xarxa

Pressupostos i projectes

Estadístiques de la zona, i zones/nodes que té

Estadístiques globals de nodes i xarxa

Feed XML amb la descripció dels continguts de la zona

Den

mar

k

Net

herla

nds

Nor

way

Sw

eden

Fin

land

U.K

.

Luxe

mbo

urg

Fra

nce

Ger

man

y

Mal

ta

Est

onia

Aus

tria

Cat

alun

ya

Slo

veni

a

EU

27

Spa

in

Irela

nd

Lith

uani

a

Oso

na

Hun

gary

Latv

ia

Por

tuga

l

Pol

and

Cze

ch R

ep.

Slo

vaki

a

Cyp

rus

Italy

Cro

atia

Gre

ece

Bul

garia

Rom

ania

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Exemple d'impacte territorialEstadístiques (I)

● Disponibilitat/contractació de banda ampla comercial (ADSL)

– Osona pel darrere d'Espanya, UE27 i Catalunya

Fonts: Eurostat i FOBSIC/Idescat 2.008

Net

herla

nds

Sw

eden

Nor

way

Den

mar

k

Luxe

mbo

urg

Ger

man

y

Oso

na

Fin

land

UK

Aus

tria

Cat

alun

ya

Irela

nd

Fra

nce

EU

27

Mal

ta

Slo

veni

a

Est

onia

Slo

vaki

a

Latv

ia

Spa

in

Lith

uani

a

Hun

gary

Pol

and

Cze

ch R

ep.

Por

tuga

l

Cro

atia

Cyp

rus

Italy

Gre

ece

Rom

ania

Bul

garia

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Exemple d'impacte territorialEstadístiques (II)

● Ús d'Internet a les llars (inclusió digital)– Osona és líder a Catalunya, per davant de UE27, Espanya, i les zones metropolitanes– Perquè: Única comarca on guifi.net disposa de penetració significativa estadísticament (10%-

15%). – Conclusió: La inclusió digital depèn més del cost abans que de la cobertura.

Font: Eurostat i FOBSIC/Idescat 2.008

Complementarietat de models

● En territoris socioeconòmics similars, hi ha el mateix nivell de contractació d'oferta comercial (verd)

– L'existència de serveis gratuïts i/o compartitos, no disminueix ni afecta a la contractació

● L'ús d'internet (inclusió digital) es millor on hi ha xarxa oberta

Missatge a les administracions públiques que volen promoure la 'inclusió digital':

Facilitar les xarxes obertes i promogudes pels usuaris es molt més efectiu i eficient per augmentar la inclusió digitali millorar la cobertura que la subvenció a operadors comercials o proveïdors de servei clàssics

Les xarxes de nova generació (FO)

● Abans la internet anava amb mòdems

– Es mesurava en “kilobits” (2.400, 24k...). “tope” a 64k

● Ara funciona amb coure o coaxials

– Es mesura en “megues” i moltes vegades és asimètrica (ADSLs). “tope” a uns 50Mb.

– Fortes limitacions de distància.

● La fibra òptica...

– És més econòmica que el coure, molta més distància i...

– ...comença el “recorregut” a partir dels 100Mbits simètrics fins a terabits.

– Un mòdul SPF de 1Gbit pot costar menys de 100€

Exemple de distorsió de mercat: Escandall circuit 1 Gbit€/quilòmetre

Situació Actual ObjectiuCircuit Gigabit Qms. Activació Cost/Mes (*) Cost Qm x Mes % % Share €/mesInternet wholesale 40.000 5.000 3.034,72 0,08 0,01 0,01 0,08Barcelona - Vic 70 2.000 41.710,75 595,87 96,12 9,99 2,67Vic – FFTF 1,60 3.000 23,96 23,96 3,87 90 23,96

● Com s'explica la distorsió?

– Internet wholesale i Vic – FFTF(*) son xarxes de transport IP multipropòsit i interoperables

– Barcelona-Vic és un model tancat i privatiu (fibra fosca/adif), i fa que sigui el 96,12% del cost

● Conclusions

– És IMPRESCINDIBLE activar circuits de xarxes NGN multipropòsit d'àmbit de país.

– El cost de transport per connexió al territori no pot ser més gran de 2,67€/mes

(*) amortització calculada a 12 anys

(*) FFTF = Fibra des de les zones rurals