TESIS DOCTORALS

Francesc J. FOR-rUVY, Guillem d'Ock-ham. Assaig hermeneutic d'una filoso-fia medieval, tesi doctoral Ilegida a laUniversitat de Barcelona el mes demaig de 1980.

La tesi fou el primer esbos d'unametodologia de treball cridada a poste-riors desenvolupaments. Els anys hanvingut a acreditar-ne la fecunditat.

La historiografia classica sobre Gui-11em d'Ockham presenta una duplicitathermeneutica excessivament contradic-toria. Tant de contrast nomes podiaassenyalar una metodologia d'estudi queforcava unilateralment les dades, no permala intencio, ben cert, sing per unmancament objectiu del metode. Lahistoriografia classica, en efecte, es sen-sible a la dada filosofica, pero no fa capcas de 1'entorn cultural i, encara menys,del socio-economic. I, malgrat els seusorigens hegelians, la historiografia clas-sica, sobretot si es d'escola, no subratilapas la diacronia dels sisternes; en veu lesdesavinences, pero no les valora com afets rellevants per a la historia de lafilosofia; judica els sistemes, ero aquestjudici no es immanent al fet historic,sing atemporal.

El treball, doncs, es el resultat de treslinies d'investigacio simultanies, que estrenen constantment per a constituir unatesi unica: la interpretacio del sistemad'Ockham a la Hum dels seus precedentsremots llegits amb el rerafons dels siste-

mes economico-socials dins els qualsnaixien. Es tracta de l'hermencutica delsistema d'un autor en el si de la historiaque el genera, un programa ambicios desintesi que, a la fi, tan sols quedaesbossat, com no pot esser altrament.

L'arrel augustiniana del pensamentockhamista es reconeguda per tothom.Una breu panoramica de la novetat queaporta Agusti d'Hipona enfront de lafilosofia pagana mes proxima -els apla-tonics»- s'imposava com a inici deltreball. Agusti ofereix el primer pensa-ment filosofic llati de confessio cristianai la seva aportacio veu la Ilum a ladarreria de l'Imperi Roma cristia, el«Dominatus». Fins i tot hom pot dirque la teoria d'Agusti plasma la visio delmon de les ciutats imperials cristianes deI'Occident, amb la seva peculiar rclaciode camp i ciutat, ciutadans i govern,govern 1 Esglesia.

Pero l'Imperi mor amb Agusti i donapas a l'autonomia dels regnes «barbars».Una ben nova visio del mon troba laseva formulacio teorica en l'Imperi Ca-rolingi, absolutament diferent del Ro-ma. L'autor n'es Joan Escot Eriugena,un pensador no tan aillat corn podriasemblar a la vista de 1'excepcionalitat dela seva sintesi. L'Eriugena to una forma-c16 que sembla mancar als altres i potelaborar un cos doctrinal que els con-temporanis son incapacos de formularmal que inspiri i estigui latent en els seustreballs polemics parcials. Les dades

266

augustinianes queden en l'Eriugenareinserides en un neoplatonisme retro-

bat; son profundament transformades

tot i la seva aparent preservacio literal.

En Joan Escot es recupera la physis

grega, es fonamenta el realisme delsuniversals en un topos hyperouranios

impossible per a Plato, es devalua la

historia del mon contingent hums -tan

car a A ggusti- tot i valorant - la com a

discurs divi en que el Creador es crea a si

mateix com a Subjectivitat absoluta. La

de l'Eriugena es la teoria que reflecteix la

visio del mon feudal mes autentic.

Despres, vets I'any mil, el mon

feudal comenca a esberlar - se per l'im-

pacte del mercat i l'inici de la renaixenca

urbana, precedits o seguits per l'esclatdemografic i uns sorprenents progressostecnics (agricultura , transports , etc.).Amb aquestes novetats neixen les ano-menades monarquies feudals. Com maien la historia anterior , el comers i lesciutats vertebren profundament la vidasocial . Una societat urbana, dinamica ifortament juridificada, substitueix la so-cietat rural , estatica, consuetudinaria. La«natura >> s'esvaeix , l'esser deixa pas a lesrelacions extrinseques entre ens que potestablir la rao humana . Alhora que esprodueixen i maduren lentament aquestscanvis, es va gestant una nova visio delmon i la corresponent teoria filosofica.

Guillem d'Ockham ( 1285?-1349)plasma en una gran sintesi teorica lanova visio del mon que es va construint

al llarg del periode economic que va des

de I'any mil fins a la gran crisi de la PestaNegre ( 1348-1350).

El nucli de l'aportacio de G. d'Ock-ham no es propiament una «metafisicadel singular ,,, ja adquirida al segle XIII.Ni molt menys es un teologisme fideis-

tic, quan ell vol sep ^rar radicalment fe irao. La gran aportacio del VenerabilisInceptor es una epistemologia que fa delpensament una activitat linguistica indi-

vidual. Aquest paradigma linguistic delpensar s'oposa irreductiblement a totil-luminisme augustinia , a tot coneixe-ment per «informacio », reproduccio osimilitud amb la realitat , de caire mes omenys platonic o aristotelic. Amb laruptura amb la tradicio forca l'aparicio

de la subjectivitat individual i 1'aprioris-me racional junt amb una acrescudavaloracio de l'experiencia com a campd'aplicacio de l'activitat immanent deI'esperit. Neix, en una paraula, l'oposi-cio entre subjecte i objecte en el sentitque sera tipic de la Modernitat i de laFilosofia Critica.

Ockham fou molt consequent ambla seva epistemologia. Si coneixer esrelacionar intuitions de l'esperit sensecap possibilitat d'esgotar la realitat de lescoses singulars, sense que l'impacte deI'objecte en el coneixement imposi unavisio que esgoti totalment el seu esser,l'esperit es Iliure davant 1'objecte aconeixer i pot definir des d'ell mateixl'ambit de realitat que li interessa. En-sems que salva la llibertat de l'esperitenfront del material, aixo comportarauna debilitacio del seu poder cognosci-tiu. No decaura, ni molt menys, laprecisio i la certesa d'allo que l'esperitconeix en 1'ambit que ell mateix s'hamarcat. Pero si que el perfecte coneixe-ment racional tan sols sera d'aspectesparcials de la realitat. Sera un coneixe-ment ocientific>>, pero ja no «sapien-

cial'.Ockham dona dos exemples ben

diferents de l'aplicacio dels seus princi-pis epistemologics: la fisica especulativa

i el pensament politic. Tan diferents sonque hom ha arribat a considerar perfec-tament i sorprenentment heterogenis elsescrits pertanyents a una i altra tematica,sense adonar-se de la comuna epistemo-logia que els constitueix en cos doctrinalunit, en resposta a unes mateixes neces-sitats socials.

En considerar les notions de movi-ment, hoc i temps, Ockham els negaqualsevol realitat ontologica: tan solsson relacions extrinseques entre realitatssingulars absolutes. I els dos ultimsconceptes -floc formal i temps- res-ponen a relations entre relacions queson possibles gracies a un -ac si» bensemblant al gals ob» kantia. En ununivers contingent, procedim «com si'hi hagues uns punts immobils que enspermetessin de fixar un lloc formal bendefinit i estable per als cossos; en realitatno existeixen aquests punts fixos, pero

267

en tenim prou amb uns -equivalents.per a mesurar la quietud o el movimentde les coses. Tampoc no existeix unmoviment tan constant, regular, rapidis-sim com el que seria necessari per amesurar el moviment dels cossos amb elcanon d'una altre moviment; procedim,Pero, «com si» existis, alertats i enco-ratjats per la temporalitat del nostreesperit que ens fa intuit el movimentperfecte que necessitem.

En els escrits politics, Ockham apli-ca els principis epistemologics en unaaltra direccio. A causa de la parcialitatdel nostre coneixement i la multiplicitatd'opcions cientifiques possibles, el Ve-nerabilis Inceptor valora al maxim elpaper dels periti. Cal que amb totallibertat i seguretat, mes enlla de qualse-vol coaccio civil o ecclesiastica, elsespecialistes puguin decidir i propagarllur sentencia pericial, llur opcio d'ex-perts cientifics. La necessitat d'una Iliureexpressio cientifica tan sols pot essercoaccionada per la consciencia personalde cada perit. De la lliure expressiocientifica del ventall d'opcions possibleses despren la llibertat en consciencia pera cada persona d'escollir la sentencia queli scmbli millor entre les que hom 11ofereix.

En els temps d'Ockham hi ha unaquestio candent oberta: la relacio que calque s'estableixi entre l'autoritat civil iI'eclesiastica, entre el mon de l'esperit iel de la necessitat temporal. Com a pent,l'Inceptor mante la tesi de la totalseparacio de l'Esglesia i I'Imperi. Entenque les lleis fundacionals de l'Esglesiavolguda per Crist no retallen gens elsdrets i poders de l'autoritat civil. Ben ala inversa, pensa que fer apel•lacio al'Evangeli per a exigir poders civilsconstitueix una atentica simonia i unadoctrina heretica. En veure aquestesaberracions defensades pels caps mesalts de l'Esglesia, Ockham, com a pent ifrancisca, fa una crida a tots els qui volenesser fidels a Crist per a emprendre unaveritable croada en defensa del be comudels cristians: la integritat de la seva fe.A una tal defensa, tothom hi es cridat,individualment o col l ctivament, homeo dona, governant o subdit, en perfecta

igualtat, llibertat i fraternitat. Ockhamno fonamenta tot aixo en una metafisicacom la que encara inspira l'aristotelismepolitic averroista de Marsili de Padua.Els seus arguments son de caire ositiu,extrets del dret, la historia i les fonts deRevelacio. Arriba a formular un primeranunci d'allo que mes tard constituira laRevoluc16 Burgesa i ja es una realitatincipient en la societat del seu temps.

En Guillem d'Ockham, doncs, l'es-perit augustiana s'ha convertit ensubjectivitat activa individual i ha tren-cat amb tot el neoplatonisme i naturalis-me heretat de l'Eriugena, per a donar allum una primera versio de la Moderni-tat i les ciencies. La nova sintesi teorica,sense perdurar en la forma escolasticad'uns deixebles fidelment repetidors,causa ferm impacte en totes les universi-tats europees. Aixi el moviment nomi-nalista engalza amb el Racionalisme,l'Empirisme angles i la sintesi critica deKant.

Francesc J. Fortuny

Joan RovIRA i SALLEs, L'epistemologia ila historia de les ciencies en l'obra deGaston Bachelard, tesi doctoral llegi-da a la Universitat Autonoma deBarcelona el quinze d'abril de 1983.

Allo que caracteritza el pensamentbachelardia en la seva concepcio deI'epistemolo gg ia es que aquesta es alhorahistorica i dialectica . Aquesta idea, latrobem en gairebe totes les sever obres isobretot a partir de la publicacio de Lenouvel esprit scientifique ( 1934).

Com podem definir d'una maneraprecisa 1'esperit cientific? En primerIloc, podem veure - hi la quinta essenciade la rao humana, que resta fixa iimmutable tant en les seves lleis com enels seus continguts : la recerca, a travesde la ciencia de les Ileis de la rao(Meyerson). En segon Iloc, podem con-siderar - lo un metode rigoros, que potesser definit i exposat sense referencia auna practica cientifica propiament dita.A partir d ' aquests dos punts de vista, la

268