EL MERCAT DE CALAFEl dia que les paraules es van glaçar

efadós

Vet aquí que el dissabte que en Pere de Mirambell va anar sol al mercat de Calaf, va ser el dia que aquest es va convertir

en el mercat més famós del país.

Aquell dia, la seva mare li havia preparat un bou, una cabra i una oca per vendre o per canviar per algun altre animal. I li recalcà: –Fill, un cop arribis al mercat has de dir a l’home de la parada: «Manelic, heus aquí el bestiar més formós de la comarca! Fes-me un bon tracte.»

La mare d’en Pere li aconsellà que havia d’estar tranquil i que si algú li feia alguna pregunta, li havia de mostrar els animals i deixar-los tocar.

Amb el fred i la boira, el camí es va fer llarg. Més que altres dies que en Pere hi havia anat amb el seu pare. I vet aquí que quan, per fi, va arribar a Calaf, va veure com una mena de núvol cobria la plaça Gran.

En Pere, però, no en va fer cas. Ni tampoc en va fer a l’estrany silenci que hi regnava. Ell, ben decidit i com li havia manat la seva mare, se’n va anar de dret a la parada d’en Manelic.

Quan va ser davant de la parada, va pronunciar les paraules que la seva mare li havia repetit: –«Manelic, heus aquí el bestiar més formós de la comarca! Fes-me un bon tracte.» Però no es va sentir res, ni tampoc la resposta d’en Manelic, que intentava fer-se entendre.

I és que les paraules sortien de la boca de les persones, però, tot seguit, quedaven glaçades i s’enlairaven cap al cel, com si fossin un globus.

En Pere es va girar, ben estranyat. A la plaça hi havia molta gent que gesticulava i intentava comunicar-se…, però no se sentia ni un mosquit.

En Pere va passar d’estar sorprès a estar enfadat, com en Manelic, la Lola, la Roser... Tothom va començar a cridar i a fer gestos amb el cap, amb els braços i amb les cames.

Quin guirigall! El xivarri s’anava fent més i més gros a mesura que tothom volia dir-hi la seva. No se sabia si cridaven més els animals o les persones. No s’entenia res de res!

9 7 8 8 4 1 5 2 3 2 1 5 5

El primer dissabte que en Pere de Mirambell se’n va anar tot sol al mercat de Calaf, aquest es convertí en el més famós del país.

Hi va succeir un fet extraordinari, que va donar lloc a la popular expressió «sembla el mercat de Calaf». I és que aquell dia feia un fred tan intens que gairebé glaçava el cor de les pedres...

efadós