75

Guix 416-417 | Juliol-Agost 2015 | p. 75-78

La balena DAVIES, B. Algemes. Andana, 2014

Benji Davies ens sorprn grata-ment amb el seu primer lbumillustrat: La balena. El llibreens explica la histria denNo, el fill dun pescador queviu amb el seu pare a la vorade la mar. Ell est sol, molteshores sol, perqu el seu pareha de sortir a pescar de bonmat i no torna fins al vespre.

Larribada duna petita balenaa la platja, desprs duna tem -pesta, fa que res no siguicom abans: en No t curade la balena, son pare sa-dona que el noi necessitaalg al seu costat i la vida detots plegats canvia. I aix hoexpliquen sobretot les illus-tracions. Llbum desprntendresa i estimaci.

Jo et curar, va dir el petit s JANOSCHPontevedra. Kalandraka, 2015

Janosch ens delecta amb unanova histria dels seus dospersonatges ms entranya-bles: el petit tigre i el petit s.Aquesta vegada, ls est ma-lalt i el conte narra les perip-cies que viu el seu amic tigreper aconseguir que, tot i la ma-laltia, el petit s pugui sentir-setan b com sigui possible.

Per sort, hi ha una colla da-mics i de parents que lajuden,perqu la solidaritat i lamistattamb sn protagonistes da-questa histria plena de ten-dresa. Els tocs dhumor, elsdilegs repetitius, la reproduc-ci descenes quotidianes, jun-tament amb les illustracionsdel mateix Janosch, contribuei-xen a accentuar i a ressaltarles qualitats del text i del mis-satge que transmet.

Xifres Boges: Matesdivertides per a gentcuriosa LITTON, J.; FLINTHAM, T. (ill.)Barcelona. Crulla, 2014

Les mate-mtiquesformen partde la nos-tra vida i Xi-

fres Boges ho deixa clar. Alllarg daquest llibre, shi abor-den tots els aspectes de lesmatemtiques sense anome-nar-los. Es fa de maneraamena, amb petits tocs dhu-mor i amb una gran quantitatde desplegables, rodes, sola-pes, etc. que converteixen lalectura daquest llibre en un jocengrescador i agradable.

Laspecte de lobra enganya.Si, dentrada, els colors i elsdesplegables poden fer pen-sar que s per a ms petits,quan es comena a llegir, jaes veu que cal tenir 10 o 11anys per gaudir-ne, i queaix ser aix tant si abansagradaven les matemtiquescom si no.

Les mil i una nits TARNOWSKA, W.; HNAFF, C. (ill.) Barcelona. La Galera, 2010

Llegir, o relle-gir, els cls-sics sempres agradable,i el text queressenyemaqu forma

part de la literatura universal.El prleg ja ho anuncia: Lesmil i una nits, conegut en rabamb el nom dAflayla wa-lyla,s un recull de les millors ron-dalles, contes, histries i anc-dotes histriques que maishagin explicat. El llibre quepresentem pot ser una magn-fica introducci a aquestaobra.

La seva autora, Wafa Tar-nowska, coneixedora directa deles cultures oriental i occiden-tal, ha triat i ha adaptat unsquants contes de Les mil i unanits en una selecci que potengrescar petits i grans. Hitraspua una bona dosi damor,no en va, la tria est influen-ciada pels contes que ella ha-via sentit explicar a la sevavia quan era petita.

RECULLRECOMANACIONS DE BIBLIOMDIA

Cicleinicial

Rec

omanat

Ciclemitj

Rec

omanat

Ciclesuperior

Rec

omanat

Ciclemitjsuperior

Rec

omanat

Hi trobem narracions molt co-negudes, com ara Alad i lallntia meravellosa, al costatdaltres que seran noves per amolts lectors, com ara LaJullanar del mar o Locell quecantava i larbre que parlava,per citar-ne noms tres.

Es tracta dun recull agradablede llegir. El llenguatge que uti-litza s planer, perqu el pu-guin entendre els infants, perric. En llegir-lo, es percep quesest davant duna gran obraliterria. Bona traducci,doncs, de Tiana Puig i Soler.

A part daix, s un llibre bendocumentat. Al prleg, lautorafa una contextualitzaci del re-cull i ens explica que, ja lany938 dC, apareix en una llistade textos escrits en rab,tamb ens informa de qui iquan va fer-ne la primera tra-ducci a Europa. A ms ams, ens diu en quina de lesmoltes versions sha inspiratper triar les narracions. Al finalde l`obra, hi ha un glossari queen facilita molt la lectura, per-qu aclareix els termes i lesexpressions propis del mn ide la cultura orientals que hiapareixen i que fan de molt

mal trobar (si s que hi sn)als diccionaris convencionalsgeneralment accessibles alslectors.

s un llibre bonic, ben editat,de tapes dures. Les magnfi-ques illustracions de CaroleHnaff, inspirades o directa-ment copsades de la icono-grafia oriental ms clssicaper molt estilitzades, acabende donar, al recull de contes,laire mgic que li escau.

Teresa Soler Llobettsoler1@xtec.cat

Aprendizaje social y perso-nalizado: conectarse paraaprenderJUBANY I VILA, J.Barcelona. UOC (Educacin y Sociedad Red), 2012

Si ens preguntem de qui

aprenem, don i com, moltes

vegades la resposta prov

de les connexions establer-

tes a la xarxa. (Jordi Jubany,

trad. de lEd.)

En aquesta obra, shi fa unavaloraci completa del binomiformat per educaci i apre-

nentatge enmltiples con-textos de lasocietat con-tempornia.Jordi Jubanyrescata la

perspectiva aristotlica delsser racional i social, comtamb la personal i emocio-nal, en una anlisi de lesnombroses possibilitats enqu ls de la tecnologia con-tribueix a afavorir els proces-sos de comunicaci en elsentorns densenyament-apre-nentatge. Perqu s precisa-ment el l lenguatge elveritable protagonista dunassaig teixit de manera ex-cellent on sanalitza la so-cietat que ha realitzat msinteraccions comunicativesen la histria de la humanitat.

El concepte daprenentatge di-gital es desenvolupa al voltantde laparici transgressora deles xarxes socials, les quals nosn un objectiu, sin el mitjsobre el qual docents i dis-cents creen el seu entorn co-municatiu i lextrapolen al seumn acadmic (i viceversa).Els vincles que sestableixenentre comunicaci i informaci

amb les persones usuries dexarxes socials (professionals ieducatives) augmenten propor-cionalment en relaci amb lescomunicacions i els interessosque les uneixen. Jubany pro-porciona una perspectiva beninteressant de les xarxes prin-cipals dinteracci entre do-cents, per no solament eslimita a les interactives, tambdna importncia a les que noes gestionen a travs de la tec-nologia, sin del cara a caradels seus usuaris. El canvi quees genera entre els vincles quesestableixen entre els usuaris iel coneixement que sen derivaalimenta la idea de transforma-ci sobre on i com saprn. Ela-borant una perspectivadiacrnica, hem estat testimo-nis de levoluci dels entornsvirtuals daprenentatge, comara el programari educatiu alentorn personal daprenen-tatge o la xarxa daprenen-tatge on lindividu sconscient de qu, com i perqu aprn, basant-se en la re-flexi del procs que segueixper aconseguir-ho.

En levoluci dels nous pro-cessos dassimilaci de con-ceptes, assistim tamb a un

Guix 416-417 | Juliol-Agost 2015

76

RECULL

HEM LLEGIT

77

tatge, encapalades per lesteories del connectivisme deGeorge Siemmens i que te-nen els exponents metodol-gics principals en la resolucii lestudi de casos (CBL), la-prenentatge basat en proble-mes o projectes (PBL) o elcoaching educatiu de lesce-nari centrat en el currculum(SCC). La formaci cognitivade lsser, curricular i digital,respon a la necessitat socialde ser competent en untemps i en un espai mutablesi veloos.

Qualsevol aprenent ho s alllarg de tota la seva vida, unfet equiparable al daprendrea comunicar. En un bloc dar -rer destinat al binomi de com-petncies audiovisuals ilingstiques, esdev impres-cindible que no solamentlindividu adquireixi els meca-nismes per comunicar-se enun entorn digital, sin que elscentres educatius tamb con-tribueixin a facilitar que el seualumnat interioritzi un itineraria travs dels plans lingsticsde centre. El consum de lec-tures i la producci de textosescrits en un nic format i su-port ha donat lloc a proces-

RECULL

Guix 416-417 | Juliol-Agost 2015

bloc destinat al canvi del pa-radigma daprenentatge i en-senyament en els rolsdocents i discents. Aprendreja no s un trajecte unidirec-cional, sin que, com afirmaJubany, ha canviat vers unaperspectiva polidrica de lad-quisici de coneixements.Cada persona estableix jerr-quicament els elements cons-titutius de la seva xarxadaprenentatge. Lsser tecno-lgicament social s una me-tamorfosi de la identitat digitalde lindividu dintre dun procsconstant dalfabetitzaci cultu-ral i digital. Adquirir coneixe-ment no est vinculat a lapossessi delements tecnol-gics o a lassistncia passivaa una classe magistral, sin ala conscincia de la potencia-litat dels actes que comportaaprendre i quants elementsinherents sen deriven: adqui-sici de competncies bsi-ques i desenvolupamentdintelligncies mltiples, re-flexi constructiva a travs dedossiers daprenentatge,collaboraci i cooperaci, etc.s precisament el marc colla-boratiu el que est proporcio-nant una nova configuraci deles estratgies daprenen-

sos en els quals no solamentes consumeixen lectures,sin que lalumne esdev lec-tor productor. Tal com shaassenyalat prviament, lapre-nentatge basat en projectescontribueix a crear textosmultimodals, on aquests ad-quireixen un munt de formes(escrit, vdeo, fotografia, u-dio, dibuixos, xarxes socials,etc.) que originen mtodesdiscursius nous i que ade-qen els que ja existeixen. Talcom es pot comprovar en unaanlisi horitzontal, Jubanymostra com els llenguatgesemprats per lalumnat consti-tueixen un dels processosms grans de producci icreixement qualitatiu de la co-municaci humana. Llegirs un procs que no sentnsense lescriptura i sense les -criptura digital. Sense aques - ta, no es pot concebre que lalectoescriptura digital sigui lamanifestaci comunicativams transgressora, prolfica iquantitativa de lpoca con-tempornia. Les docents i elsdocents tenim la responsabili-tat de guiar i orientar el nostrealumnat sobre ls qualitatiude la comunicaci digital, tanten referncia a aspectes lin-

gstics com tenint en compteles seves produccions a laxarxa.

La perspectiva que sost Ju-bany s, com indica el peda-gog Pere Darder al prleg, unarelaci permanent entre ra,emoci i acci com a base dela identitat personal, i, al ma-teix temps, una interdependn-cia entre les altres persones,lentorn i jo com a condici perarribar a ser humans. Enaquest context, lanlisi realit-zada constitueix una refern-cia ineludible per entendre qucomporta ensenyar, aprendre irelacionar-se en la societat dela hiperconnectivitat.

Jos Hernndez Ortegapep.hernandez@gmail.com

XI Congrs Internacionalsobre lEnsenyament de lEducaci Fsica ilEsport EscolarCadis, del 3 al 6 de setembreOnzena edici d'aquest esde-veniment de referncia enaquest tema, organitzat perla Federaci Espanyola d'As-sociacions de Docents d'E-ducaci Fsica (FEADEF).Aquest any el tema central

TROBADES

78

ser Centres escolars i mu-nicipis promotors d'una vidaactiva i saludable per preve-nir i intervenir en el sedenta-risme i l'obesitat, al voltantdel qual es realitzaran confe-rncies i tallers adreats adocents i tots aquells interes-sats en l'educaci fsica i l'es-port.

www.feadef.org/congreso

IX Congrs InternacionaldAvaluaci Formativa i Compartida en DocnciaInfantil, Primria,Secundria i Universitria Santander, del 17 al 19 de setembre de 2015

Congrs sobre tendnciesemergents en avaluaci i elpaper de les TIC en aquestcamp. S'hi analitzaran les im-plicacions de l's de les tecno-logies en el desenvolupamentdels processos d'avaluaci ales aules com e-rbriques oplataformes per a l'aprenen-tatge i l'avaluaci en grup, en-tre altres temes.

http://bit.ly/1cmPAnS

Ms informaci

Ms informaci

XI Congrs MundialdEducaciLisboa, 9 i 10 doctubre de2015

Esdeveniment amb l'objectiude mostrar les idees i expe-rincies ms creatives i innova-dores del panorama actual.Participaran diversos expertsper tractar temes com ara lesintelligncies mltiples, l'apre-nentatge cooperatiu, les com-petncies i la seva avaluaci ola flexibilitat i el redisseny deles aules.

www.congresomundialeduca-

cion2015.com

V Congrs Internacionalde Bones Prctiques (TIC)Mlaga, del 14 al 16 doctubrede 2015

Esdeveniment en el qual esrecolliran diferents experin-

Ms informaci

cies d'aplicaci de les TIC, di-rigit a tots els professionals re-lacionats amb el mneducatiu, de qualsevol rea deconeixement i nivell, aix coma estudiants d'universitat inte-ressats en aquesta temtica.Aquest congrs es presentatant en modalitat presencialcom virtual.

http://bit.ly/1BtomCK

III Congrs Internacionalsobre Aprenentatge,Innovaci i CompetitivitatMadrid, del 14 al 16 doctubrede 2015

El CINAIC s un congrs quese celebra amb l'objectiu decontribuir al desenvolupamentde la innovaci educativa, a ladivulgaci dels ltims avenoscientfics i a la presentaci deles bones prctiques. Aquestaedici se centra en temescom ara el flip teaching o laludificaci i dedica un apartatespecial a la innovaci tecno-lgica en educaci.

Ms informaci

http://bit.ly/17pjC8K

Recursos digitals

De blogs amb recursos digitals,

nhi ha cada cop ms, aix que

hem danar afinant per trobar

els que trobem ms interes-

sants. Un dels que ens ha sem-

blat millor s aquest, que t

diversos avantatges: disposa

dun gran nombre de recursos

(uns 2.000, segons afirmen); la

major part daplicacions que

nhem provat sn ldiques; el

bloguer hi publica apunts tem-

tics, com ara, posem per cas, el

Dia Mundial del Medi Ambient,

i, a diferncia daltres, la publi-

citat hi s discreta. Aix s, no

s fcil trobar-hi recursos amb

el cercador.

http://recursoseducativosde-

primaria.blogspot.com.es

Ms informaci

Ms informaci

Guix 416-417 | Juliol-Agost 2015

RECULL

WEBS