Sukaena Taki 3rA

Què es un trobador?Un trobador és un

poeta cantor de l‘Edat mitjana que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.

El trobador és aquella persona culta, que sap de música, de retòrica i de lírica. Que pertany a la noblesa i ha après aquestes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguin difoses oralment.

Qui és?Guillem de berguedà (1131-1196) va ser un

trobador del qual ens han arribat més textos. La informació que ens

ofereix es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.

La seva vida un Home fora de lleiEn aquella època el vescomtat de Berguedà

depenia del comtat de Cerdanya. L'any 1131 apareix documentat Guillem de

Berguedà, pare del trobador, amb motiu de retre homenatge a Huguet de Mataplana, del qual tenia un feu.

L’any 1138 apareix la primera menció del trobador, quan es veu la seva firma infantil al costat de la del seu pare en un document oficial.

Indiquen que tenia tres germans més petits: Ramon, Berenguer i Bernat.

Ens donen notícia del seu empresonament per diversos delictes abans de 1175. Els 3 de març d'aquest any matà a traïció, de forma no honorable.

Ramon Folc III de Cardona, personatge odiava profundament al trobador, l'havia insultat i humiliat que devia haver utilitzat el gran poder que tenia a Catalunya i en la cort del rei Alfons I, que volia atacar al trobador i portar-li la mort. Les conseqüències de l'assassinat van immediates, Guillem de Berguedà va d’haver d'amagar-se i fugir de Catalunya..

No va poder gaudir del títol de vescomte,que li corresponia com fill gran mai no va poder gaudir de tranquil·litat

Durant set anys no es troben referències del trobador, sembla que el trobador podia haver reunit en aquesta època un petit grup d'homes que actuaven fora de la llei pel territori català.

Durant la dècada dels 80 es torna a trobar documentació sobre el trobador. El testament del seu pare al 1183 és hereu dels castells de Madrona , Casserres, Puig-reig, Espinelves i Montmajor i el féu que tenia per Huguet de Metaplana.

Els darrers anys de la vida del trobador es caracteritzen per la seva intervenció en les lluites feudals en territori català.

Continuà amb les seves disputes, encara més sol i més perseguit que en altres temps, però al mateix temps més amenaçador.

I tan violentament com va viure va morir, assassinat per un soldat que segurament complia les ordres d'algun dels seus enemics.

Va morir a l'any 1196.

Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà, més una d'atribució dubtosa.

Normalment en parlar de les composicions dels trobadors se solen agrupar en cicles de cançons de lloança a determinades dames. En el cas de Guillem de Berguedà és impossible fer-ho.

Dels més importants en podem parlar de tres cicles de sirventesos:

1. · 3 contra Pere de Berga. Veí seu, amb el qual va tindre problemes pels límits de les terres i d'altres tipus dels quals es difícil determinar l'origen.

· Canta la seva dona mentre ridiculitza i l'ataca a ell, a qui tracta d'avar, traïdor, cornut...

2. · 4 contra Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell. Aquest perquè era enemic del seu amic d’Arnau de Castellbó.

· En aquestes composicions fa servir el vocabulari més cru i obscè de tota la literatura trobadoresca, amb l'insult directe i també l'acusa d'homosexual.

3. · 4 contra Ponç de Mataplana, personatge d'una família de la qual els Berguedà depenien per raó de certs feus.

·Malgrat els insults dels sirventesos, centrats majoritàriament en l'aspecte físic i la suposada homosexualitat del personatge, en la mort de Mataplana li dedica un plany que es considera dels més sincers de la poesia dels trobadors.

CANSONETA LEU E PLANACansoneta leu e plana,

leugereta, ses ufana,

farai, e de Mon Marques,

del traichor de Mataplana

q'es d'engan farsitz e ples.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.

Marques, ben aion las peiras

a Melgur depres Someiras,

on perdetz de las denz tres:

no i ten dan que las primeiras

i son e non paron ges. A, Marques, Marques,

Marques...

Del bratz no·us pretz una figa,

que cabreilla par de bigae portatz lo mal estes; ops i auria ortigaqe·l nervi vos estendes. A, Marques, Marques,

Marques..

Marques, qui en vos se fia

ni a amor ni paria; gardar se deu totas vesqon qe·z an; an de clar

dia, de nuoitz ab vos non

anges. A, Marques, Marques, Marqu

Marques, ben es fols qui·s vana

c'ab vos tenga melianameins de brajas de

cortves; et anc fills de crestianapejor costuma non mes. A, Marques, Marques,

Marques...

Conclusió Aquest poema era un dels poemes que

anaven en contra Ponç de Mataplana.Dient això acabo la meva exposició sobre un

trobador català: Guillem de Berguedà.