H istòria de la Informàtica

18
istòria de la Informàtica 1. Precedents històrics . Màquines mecàniques: precursors 3. Màquines electromagnètiques 4. Computadores electròniques 5. Teòrics i matemàtics 6. Llenguatges de programació Microprocessadors i perifèrics 8. Tecnologia actual Les grans corporacions i el software lli La xarxa. Servidors i clients Perspectives de futur

description

H istòria de la Informàtica. 1. Precedents històrics. 2. Màquines mecàniques: precursors. 3. Màquines electromagnètiques. 4. Computadores electròniques. 5. Teòrics i matemàtics. 6. Llenguatges de programació. 7. Microproces s adors i perifèrics. 8. Tecnologia actual. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of H istòria de la Informàtica

Page 1: H istòria de la Informàtica

Història de la Informàtica

1. Precedents històrics2. Màquines mecàniques: precursors3. Màquines electromagnètiques4. Computadores electròniques5. Teòrics i matemàtics6. Llenguatges de programació7. Microprocessadors i perifèrics 8. Tecnologia actual

9. Les grans corporacions i el software lliure10. La xarxa. Servidors i clients11. Perspectives de futur

Page 2: H istòria de la Informàtica

1. Precedents històrics

30000-20000 aC: Es marcaven ossos per a comptar

6500 aC: Es troba un os (os Ishango, Zaire) marcat amb alguns nombres primers (11,13,17,19)

3000 aC: Es creu que apareix l’àbac a Babilònia

2000 aC: Taula d’argila (Babilònia) contenint els quadrats dels primers 24 nombres sencers Rudimentària taula de multiplicar

Page 3: H istòria de la Informàtica

Stonehenge (GB, 2400-1700 aC)Hipòtesis: Lloc de culte al Sol, observatori primitiu, eina de predicció d’eclipsis, etc.

Page 4: H istòria de la Informàtica

Stonehenge: Esquema general íntegre

Page 5: H istòria de la Informàtica

L’àbac (Xina, 500 aC): una calculadora primitiva

Consta de un marc amb 12 o 13 guies, amb 7 “comptes” a cada guia, separades en dues seccions. Funciona en bases 2 i 5.

Cada 5 boles de la secció de sota corresponen a 1 de la zona de dalt: 9 = 4 (baix) + 1 (dalt)

Page 6: H istòria de la Informàtica

Potència de l’àbac: comparativa Matsuzaki-Wood (1946)

L’àbac en l’actualitat:En alguns mercats asiàtics es fan càlculs senzills.

Proves -----------------

Jugadors

1a:

Suma de números

2a:

Diferències

3a:

Multiplica-cions

4a

Divisions

5a:

Problemes

compostos

Total

Matsuzaki

(àbac)

Guanya per 2-0

Guanya per 2-0 i un empat

1-1, però perd per

Temps

Guanya

2-1

Guanya

1-0

4

Wood

(calculadora)

Perd Perd Guanya 1-1 + empat

Perd Perd 1

Page 7: H istòria de la Informàtica

Alerta! Informàtica = Potència de càlcul + emmagatzematge d’informació 3000 aC: Ús de nusos (comptes) a Xina

Els inques feien servir una versió més sofisticada (quipus) als segles XV i XVI per a recordar dates, impostos, collites, tropes, etc.

500 aC: Papirs a Egipte

Page 8: H istòria de la Informàtica

Al 1900 es van trobar a l’illa d’Anticitera (Grècia) restes d’un naufragi. Entre elles hi havia una màquina dintre d’un estoig de 302010 cm que contenia un conjunt d’engranatges anomenat tornamesa diferencial epicíclica i que podia funcionar com a calculadora analògica!

El mecanisme d’Anticitera (87 aC)

Page 9: H istòria de la Informàtica

La màquina de calcular de Da Vinci (1500)

Hi ha una controvèrsia sobre un disseny de Leonardo que sembla ser una màquina per a calcular potències de 10.

Document original

Reconstrucciómoderna (Guatelli,1970?)

Page 10: H istòria de la Informàtica

Els pares fundadors de la Informàtica: Schickard, Pascal, Leibniz, Babbage, com a més importantsen hardware i Ada Lovelace, Turing, Von Neumann en software.

Hi havia un problema essencial: La necessitat de potència de càlcul per a usos científics

2. Màquines mecàniques: precursors

Page 11: H istòria de la Informàtica

Inspirat pel treball de Napier, William Oughtred inventà el 1622 la regla de càlcul circular, que s’ha fet servir fins fa ben poc a tot arreu del món.

John Napier i el càlcul de logaritmes (1614)

El matemàtic escocès Napier introduí, en la seva obra Rabdology un dispositiu auxiliar per a fer multiplicacions que li fou molt útil per a calcular la primera taula de logaritmes, concepte que ell mateix havia inventat.

Page 12: H istòria de la Informàtica

Wilhelm Schickard (1592-1635)

Professor d’hebreu i estudiós de llengües antigues

Estudià astronomia, geografia i matemàtiques. A les seves estones lliures feia de capellàprotestant a Tübingen. Va inventar una màquina que permetia calcular dates astronòmiques.

Page 13: H istòria de la Informàtica

Schickard descriví a Kepler una màquina mecànica (rellotge de càlcul) basada en la màquina de Napier i en un mètode de sumes parcials.

Podia operar amb números de fins a 6 dígits i duia inclòs un mecanisme d’avis d’errors!

Tot i que l’original es perdé en un incendi, científics de la Universitat de Tübingen l’han reconstruïda segons les indicacions de Schickard.

Page 14: H istòria de la Informàtica

Reproducció de la calculadora de Schickard (1623)

Feta de fusta. Màquina capaç de fer les 4 operacions algebraiques bàsiques.

Funcionava amb 6 rodes dentades, tal que la volta sencera d’una d’elles produïa un desè de volta a la següent.

Page 15: H istòria de la Informàtica

Blaise Pascal (1623-1662)

Aportacions a la ciència:

1.Estudis de la pressióatmosfèrica i del buit.Contribució a la teoria defluids2.Coeficients binomials.Aportacions a la teoriade probabilitats3. Màquina de calcular

Page 16: H istòria de la Informàtica

Calculadora de Pascal “Pascalina” (1645, la ideaés de 1642)

De metall, dissenyada per ajudar el seu pare (recaptador d’impostos ). Tot i ser molt complexa, “només” servia per sumar! Era molt cara, vendes del 30% de la producció.

Page 17: H istòria de la Informàtica

Gottfried von Leibniz (1646-1716)

Ingressà a la universitat als 15 anys i es doctorà al 20. Va fer múltiples aportacions a la ciència:

1.Inventà el càlcul diferencial i integral (independentment de Newton)

2. Determinants 3. Dinàmica de cossos 4. Màquina de calcular

Page 18: H istòria de la Informàtica

Màquina de calcular de Leibniz (1670):

Cilindre amb 9 forats de llargada progressiva. La màquina era capaç de fer les 4 operacions algebraiques bàsiques de forma totalment automàtica. Ha funcionat durant més de 250 anys!