1. Habilitats en comunicaci,resoluci de conflictes i negociaci a crrec de Natlia Herdia Lpez Sessi formativa

2. Habilitats en comunicaci,resoluci de conflictes i negociaci

Objectius.

Ens coneixem?

La comunicaci.

Presentaci en pblic.

Gesti dels conflictes, queixes.

Negociaci.

Conclusions.

3.

Per qu podem necessitar tcniques de comunicaci i de presentaci?

1. Objectius 4.

En un acte de comunicaci la veritat no s el que jo dic, sin el que laltre entn.

1. Objectius Tu verdad? No, la verdad, y ven conmigo a buscarla.La tuya, gurdatela ( Antonio Machado ). A mesura que avana una discussi, retrocedeix la veritat ( Annim). La verdad existe como existe la belleza: todo el mundo las admira, pero a nadie pertenecen ( Juanan Urkijo ). Si tu i jo discutim i tu em guanyes, ser potser, que el qu tu dius s veritat i s fals el meu? ( Lao Tse ). 5.

El que val s el que entn el nostre receptor

1. Objectius Hem dassumir el paper de comunicadors i intentar transmetre correctament la nostra idea als nostres clients i/o provedors.Parlar no vol dir transmetre el missatge. Conixer molt un tema o projecte en concret no vol dir que el transmetem correctament. 6.

Prendre conscincia de la importncia de com ens comuniquem.

Fer-ho b ens pot ajudar personalment i professionalment en molts mbits.

- Hem daconseguir fer-nos entendre, persuadir i saber transmetre correctament el missatge

1. Objectius 7. 2.Ens coneixem? 8. 2. Ens coneixem?

Per qu conixer-nos?

La percepci dun mateix.

Tractem amb persones.

9. 2.Ens coneixem? > Per qu conixer-nos?

Objectiu de conixer-nos: guanyar-nos la confiana dels dems per poder comunicar-nos i negociar ms hbilment.

Cadasc s com s, som humans i cal respectar-ho. Per si volem influir en les altres persones cal tenir en compte com ens dirigim a ells i intuir com ens perceben.

10. 2. Ens coneixem? > La percepci dun mateix

La percepci que tenim de nosaltres mateixos pot ser completament diferent a la que tenen els altres.

Responsable Energtic Organitzat Decidit Reflexiu Analtic Sistemtic Prudent Intransigent Agressiu Meticuls Autoritari Indecs Inflexiu Recels Reservat 11. 2. Ens coneixem? > Tractem amb persones

Tractar amb persones sovint significa tenir que comunicar-nos i resoldre conflictes en moments puntuals amb altres persones.

Cal cuidar la nostra relaci amb les persones:

Collaboradors

Provedors

Cap o caps

Companys

Clients (interns i externs)

I amb tothom en general!

12. 2. Ens coneixem? > Tractem amb persones

Preguntem-nos... quan ens comuniquem amb els altres:

Apliquem la intelligncia emocional?

Escoltem activament?

Som emptics?

Ens expressem de forma assertiva?

13. 3. La comunicaci 14. 3. La comunicaci

Qu s la comunicaci?

Passos de la comunicaci.

Habilitats en la comunicaci.

15. 3. La comunicaci > Qu s la comunicaci?

La comunicaci es un camp destudi dins les cincies socials que explica com es realitzen els intercanvis comunicatius i com aquests afecten a la societat.

Investiga el conjunt de principis, conceptes i regularitats que serveixen de base per a lestudi de la comunicaci com a procs natural.

La comunicaci sl'intercanvidinformaci (el contingut) entre persones mitjanant diversos canals.

16. 3. La comunicaci > Qu s la comunicaci?

Esquema bsic de la comunicaci

Del 65 al 85 per cent de la comunicaci s no verbal 17. 3. La comunicaci > Elements de la comunicaci Emissor : creble i persuasiu. Receptor : t una capacitat i inters limitat datenci i dinteracci. No podem preveure la seva reacci ni si entendr el que demanem. 18. 3. La comunicaci > Elements de comunicaci Missatge :En una comunicaci el missatge no s unilateral sin que es forma a partir de les iteracions i els processos de codificaci i descodificaci del missatge. Quan un missatge passa entre diversos interlocutors s fcil que es perdi la idea original del missatge. 19. 3. La comunicaci > Elements de la comunicaci

Un missatge s efica

quan compleix aquests requisits:

Clar

Precs

Objectiu

Vera

Oport

Interessant

20. 3. La comunicaci > Elements de la comunicaci Codi : Sistema o nivell lingstic que utilitzem en la comunicaci. Canal : El canal sadapta al missatge i a les necessitats. Per exemple unpowerpoint Feedback : La informaci que recull l'emissor duna comunicaci sobre els seus efectes en el subjecte que la rep. s cabdal per saber com sinterpreta el missatge. 21. 3. La comunicaci > Elements de la comunicaci

El lloc i el moment escollit.

Pertorbacions i interferncies.

(sorolls, cues, moviments estranys que poden ser molestos).

Manca dempatia.

Inexistncia de feedback.

Estereotips i prejudicis.

Efecte-halo.

No escoltar.

Hi ha barreres que poden dificultar una correcta comunicaci. Com per exemple: 22. 3. La comunicaci > Passos de la comunicaci

Donar forma a la idea.

Traduir la idea en missatge i codificar-la(gui duna reuni, esquema, informe,powerpoint ).

Transmetre la idea en una trobada(reuni, videoconferncia).

Traduir i comprendre el missatge.

Utilitzar el missatge.

23. 3. La comunicaci > Habilitats en la comunicaci

Quan la comunicaci no funciona la responsabilitat s de qui emet el missatge

Recordem el *:

20% del que escoltem

40% del que llegim

60% del que escrivim

80% del que expliquem

* Font ESADE

24. 3. La comunicaci > Habilitats en la comunicaci

Actituds que cal aplicar:

Escolta activa

Empatia

Assertivitat

Demanda de feedback

25. 3. La comunicaci > Habilitats en comunicaci

Escolta activa

Lhabilitat que ens permet prendre conscincia de que ens intentem comunicar.

Assegurar-nos que sest entenent el missatge.

Augmentar la probabilitat descolta per part del interlocutor.

Reduir loposici i ajudar linterlocutor a que es senti millor.

Facilita la comunicaci i ajuda a retenir el contingut a la memria.

26. 3. La comunicaci Habilitats en la comunicaci

Escolta activa

Com?

Observant linterlocutor.

Identificar qu ens transmet linterlocutor.

Adoptar comportaments i expressions similars a les de linterlocutor.

Postura activa.

Mantenir contacte visual.

Expressi facial datenci i incentius no verbals.

Parafrasejar i ajudar amb incentius verbals.

No interrompre el seu discurs.

No emetre judicis ni rebutjar els seus sentiments.

27. 3. La comunicaci Habilitats en la comunicaci

Escolta activa

Quan?

Si observem canvis bruscos en la conversaci.

Si es perceben expressions que denoten oposici, hostilitat, escepticisme

28. 3. La comunicaci > Habilitats en la comunicaci

Escolta activa

Escoltar amb... > Escoltar les ...> Percebem el...

Loda >Paraules> Missatge La ment > To de veu > Intencions El feedback > Llenguatge no v.>Gestualitat 29. 3. La comunicaci > Habilitats en la comunicaci

Empatia

Posar-se en el paper del nostre interlocutor i entendre les seves inquietuds, emocions i ambicions.

Per qu?

Augmentar la probabilitat descolta per part de linterlocutor.

Reduir loposici i ajudar linterlocutor a que es senti millor.

Com?

Observant com es sent linterlocutor.

Adoptant comportaments i expressions similars a les seves.

Quan?

Observem que hi ha canvis bruscos en la conversaci.

Es perceben expressions doposici i/o hostilitat.

30. 3. La comunicaci > Habilitats en la comunicaci

Assertivitat

Lart dexpressar de forma clara i concisa els desitjos, necessitats i informaci essent respectus amb el punt de vista de laltra persona:

Autoafirmar la prpia convicci sense manipular ni deixar-se manipular.

Afrontar les situacions amb respecte.

Poder saber comunicar-se amb persones de tota mena.

31. 3. La comunicaci > Habilitats en la comunicaci

Assertivitat

Com?

- Defendre els nostres interessos sense agredir a laltre persona.

Quan?

- Quan pretenem arribar a un acord, no guanyar.

32. 3. La comunicaci > Habilitats en la comunicaci

Assertivitat

No verbal:

Cos ferm per sense estar rgid. Postura relaxada.

Establir contacte visual.

Somriure.

No apropar-se massa a laltre persona.

Llenguatge verbal:

Magradaria que

Et necessito per a

Evitar disculpar-se

33. 3. La comunicaci > Habilitats en la comunicaci

Demanar feedback

Retroalimentaci pluridireccional per compartir observacions, preocupacions i suggeriments amb la finalitat de recopilar informaci

-Demanar lopini

Estar alerta de les reaccions de linterlocutor

Identificar el Visualback

Del feedback se'n desprenen noves oportunitats i/o necessitats

34. 3. La comunicaci > Habilitats en la comuncaci

En resum...

Conixer al client i saber les seves expectatives.

Discutir els temes per separat, no barrejats.

No acumular sentiments negatius.

No reprendre el passat.

Ser especfic, concret i precs. Evitar labstracci i els sobreentesos i utilitzar un llenguatge clar.

Cuidar la comunicaci no verbal.

Escollir el lloc i el moment adequat.

Preparar el gui del que es dir i com.

Correcci lingstica.

35. 4. Presentar en pblic 36. 4. Presentar en pblic

A tenir en compte...

Elements lingstics i paralingstics de la presentaci.

Parlar en pblic.

Etapes de la presentaci.

Com fer la presentaci.

37. 4. Presentar en pblic > A tenir en compte

Informar no s comunicar

Cal preparar la comunicaci :

• • Preparar els temes a tractar.

• • Fer un esborrall.

• • Assajar la presentaci.

• • Presentar-la.

Canals de comunicaci.

Gesti del temps de la comunicaci.

Aplicar autocontrol.

38. 4. Presentar en pblic >Elements lingstics i paralingstics de la presentaci

Components paralingstics de la comunicaci

Llenguatge corporal

Aspectes de la veu i lenunciaci:

• Volum de la veu

• Entonaci

• Fludesa

• Claredat

• Velocitat

• Temps de la parla

39. 4. Presentar en pblic >Elements lingstics i paralingstics de la presentaci

Llenguatge corporal

Els moviments corporals aporten significats especials a la paraula oral durant l'esdeveniment comunicatiu.

La postura corporal

Els gestos

Expressi facial

40. 4. Presentar en pblic > Elements lingstics i paralingstics de la presentaci

Llenguatge corporal

Tocar-se el ment > Presa de decisions.

Entrellaar els dits > Autoritat.

Mirar cap avall > No creure el que sescolta.

Fregar-se les mans > Impacincia.

Arrufar el nas > Avaluaci negativa.

Colpejar lleugerament els dits > Impacincia.

Seure amb les mans agafant el cap pel darrera > Seguretat.

Inclinar el cap > Inters.

Palma de la m oberta > Sinceritat, franquesa i innocncia.

Caminar recte > Confiana i seguretat en un mateix.

Menjar-se les ungles > Inseguretat en un mateix.

41. 3. Presentar en pblic > Cal tenir en compte

Quins elements influeixen en una presentaci?

Lauditori.

Nmero de persones.

Perfil de laudincia.

El to de la comunicaci.

L's de eines de suport.

Nivell de preparaci de la presentaci.

mfasi sobre el que volem destacar.

Preparaci davant de possibles preguntes.

Els nervis del directe

42. 4. Presentar en pblic > Parlar en pblic

Ens hem de sentir segurs

Fixar punts de referncia

Utilitzar el llenguatge personal

Mourens per la sala i per lauditori

Mirar a tota laudincia

Gaudir de la prpia presentaci

43. 4. Presentar en pblic > Parlar en pblic 44. 4. Presentar en pblic > Parlar en pblic

Controlar les emocions

Aplicar la intelligncia emocional.

Prioritzar lobjectiu de la presentaci sobre la impressi que podem causar.

Evitar l'estrs i gaudir de la presentaci.

Cercar els punts de referncia per sentir-nos cmodes.

Portar el control de la presentaci.

45. 4. Presentar en pblic > Parlar en pblic

Intelligncia emocional

automotivar-nos

preservar l'esfor malgrat les frustracions

controlar els impulsos

diferir les gratif icacions

regular els nostres estats d'nim

evitar que l'angoixa interfereixi amb les nostres facultats racionals i la capacitat d'empatitzar i

confiar en els dems

46. 4.Presentar en pblic > Etapes de la presentaci

Preparar el material

• • Controlar el temps i el nmero de transparncies

Inici de la presentaci

• • Presentaci i inici

• • Tcniques per a trencar el gel

El cos de la presentaci

• • Involucrar laudincia en tot moment

• • Control del Feedback

Fi de la presentaci

• • Conclusions

• • Precs i preguntes

47. 4.Presentar en pblic > Etapes de la presentaci

Procs delaboraci

Elaborar el gui dels continguts (Qu).

Pensar en lauditori (Per a qui).

Preparar els continguts i continent (Amb qu).

Presentaci a lAuditori (com?).

Projectar la capacitat de comunicar.

Interactuar amb els assistents.

Resumir les idees principals.

Reforar el tancament.

48. 4.Presentar en pblic > Com fer la presentaci

Presentaci de les transparncies

Seguir un ndex definit i marcat.

Utilitzar un disseny agradable on destaqui el text.

Definir i utilitzar tipus de lletra visible.

Determinar si els elements seran grfics i/o textuals.

Cuidar els detalls i correcci lingstica.

Realitzar control de versions.

Comprovar si la presentaci esvisualitza correctament en elmitj escollit.

49. 4.Presentar en pblic > Com fer la presentaci

Com fer la presentaci a fi dajudar a laudincia

Cartula.

ndex.

Indicar el nmero de pgina sobre el total.

Possible utilitzaci del fil d'Ariadna.

Utilitzar grfics i imatges sempre que puguin ajudar a la comprensi.

Conclusions.

Precs i preguntes.

Disposar prviament del material exposat i entregar-lo en el format convenient a laudincia.

50. 4.Presentar en pblic > Com fer la presentaci

Errors comuns en una presentaci

Utilitzar diferents tipus de lletres i formats.

Colors estridents.

Introduir massa informaci.

Dissenys pesats.

Utilitzar massa efectes de moviment i so.

Un nmero elevat de transparncies.

No indicar les fonts de les dades.

51. 5. Etapes de la presentaci > Com fer la presentaci

La presentaci podr variar segons el projecte i lorientaci de la mateixa

Provedor a client:

• • Degut a una oferta.

• • Una necessitat nova dun client.

Internament:

• • Presentaci del projecte a direcci o altres departaments.

• • Degut a la gesti del canvi que implica el mateix.

Suports de presentaci

• • Presentaci oral.

• • Document de suport.

52. 5. Etapes de la presentaci > Com fer la presentaci

Exemple de presentaci dun projecte

Quines necessitats o problemes hi han?

• • • Definir la situaci actual

Soluci a efectuar:

• • • Descripci.

• • • Organitzaci del projecte.

• • • Planificaci del projecte.

• • • Cost - benefici del mateix.

Conclusions finals

• • • - Perqu sha de tirar endavant

53. 6. Gesti dels conflictes iqueixes 54. 6. Gesti dels conflictes iqueixes

Qu s un conflicte?

Tipus de conflictes problemes.

Com abordar-los i resoldrels.

Larrel dels problemes.

Punts bsics per triomfar.

55. 6. Gesti dels conflictes, queixes >Qu s un conflicte? En un entorn social cada persona t una forma de veure i entendre la realitat. Aquest fet dna lloc a conflictes. El conflicte s una situaci dantagonisme o oposici que resulta problemtic o de difcil gesti. 56. 6. Gesti dels conflictes, queixes >Qu s un conflicte? Un problema s un fet que impedeix o dificulta alguna funci o tasca que cal aclarir per tal dobtenir una soluci. Entenem com a problema les situacions negatives, per des de la planificaci sentn com problema tota situaci que hem de resoldre ja sigui positiva o negativa. Darrera de tot problema hi ha un mn doportunitats. 57. 6. Gesti dels conflictes, queixes >Qu s un conflicte? Cada persona percep, entn, processa, resol un conflicte, de forma diferent. 58. 6. Gesti dels conflictes, queixes Tipus de conflictes - problemes

Dilema

Conflictes

Incidncies

Queixes

Mala gesti del temps

Imprevistos

i qualsevol altra

59. 6. Gesti dels conflictes, queixes Tipus de conflictes - problemes Incidncia Succs inesperat, no planejat i que afecta al servei* Qualsevol anomalia que afecta o pot afectar a la seguretat de les dades* * Wikipedia 60. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Tipus de conflictes - problemes Conflicte El conflicte designa el conjunt de dos o ms hipottiques situacions excloents, s a dir, que no es poden donar simultniament * Wikipedia 61. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Tipus de conflictes - problemes Dilema En lgica, un dilema s un problema que es pot resoldre mitjanant dues solucions, ninguna de les dues completament acceptables * Wikipedia 62. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Tipus de conflictes - problemes Queixa Una queixa es produeix quan alguna persona manifesta que no est satisfet amb els serveis, productes o treballs subministrats per part dun provedor, instituci, departament o persona * Wikipedia 63. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Tipus de conflictes - problemes * Wikipedia Ms personal Ms extern 64. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Com abordar-los i resoldrels Actituds davant dun problema a lempresa.

Esquivar-lo (no fer res).

Passar-lo (dispaching).

Bloqueig (no saber qu fer).

Intentar resoldrel sense saber-ne la causa (no veurel).

Veurel com una oportunitat per millorar (bona actitud).

Sha de tractar com un tema professional, no personal, ni ferir els sentiments dels altres

65. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Com abordar-los i resoldrels 66. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Com abordar-los i resoldrels Com reaccionem davant dun problema?

Ens sabem controlar?

Ens posem nerviosos?

Ens angoixem?

Sabem gestionar la pressi que genera tenir problemes?

Se'ns ve el mn a sobre?

Estem preparats i sabem automotivar-nos?

Saber controlar les emocions ser un dels punts crucials per trobar la soluci ms beneficiosa per tots.

67. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Com abordar-los i resoldrels

Primer ens hem de tranquillitzar ja que tota persona t problemes.

Tenir una actitud positiva.

Responsabilitzar-se del que a cadasc li pertoca.

Lxit s saber-los afrontar, analitzar, trobar una soluci i posar-la en marxa.

68. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Com abordar-los i resoldrels Smptoma Definici del problema Anlisis de les causes Formulaci de les alternatives Valoraci de les alternatives Decisi Pla dacci 69. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Larrel dels problemes

Organitzatius.

De comunicaci interdepartamentals.

Quotidians.

De canvis, adaptacii processos de millora.

Amb els recursos propis.

Amb provedors .

Amb clients

Les queixes poden ser sobre qualsevol aspecte, per es deuen bsicament al seu component subjectiu vinculat a les valoracions personals dels fets

70. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Larrel dels problemes Possible origen del problemes conflictes en una organitzaci:

Falta de comunicaci i/o mala comunicaci.

Distorsi del missatge.

Falta de motivaci.

Poc comproms per solucionar problemes.

Falta de recursos i mala organitzaci del treball.

Traspassar marrons.

Buscar solucions rpides (sense analitzar les conseqncies) i no cercar alternatives.

No fer treball en equip.

No posar-nos en el paper de laltre.

71. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Larrel dels problemes Abans de queixar-nos

s realment un problema o una percepci personal del mateix?

Disposem duna visi general del problema?

Es realitza empatia amb els nostres interlocutors?

Coneixem els culs dampolla en els processos de lempresa?

Els veiem com possibles processos de millora per lempresa o a la nostra vida quotidiana?

Hem cercat possibles solucions del problema abans de queixar-nos?

Queden escrites i emmagatzemades aquestes queixes en alguna BBDD?

72. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Punts bsics per triomfar Cal cercar solucions al conflicte.

Aplicar la intelligncia emocional.

Cercar solucions Win2win.

Cercar objectius comuns entre les dues parts.

Tractar el conflicte de forma natural.

73. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Resum... En resum...

No perdre els nervis.

Saber escoltar.

Identificar quina s larrel del problema(diferenciar entre problema i persona)

Controlar les emocions.

• • no deixar-nos portar.

• • Relativitzar les coses.

Cercar solucions que siguin bones per les dues parts.

Tenir en compte que haurem de fer concessions.

74. 6. Gesti dels conflictes, queixes > Resum... Exemples...

Com informes a un client que no hi ha pressupost/temps quan saps que aix generar un conflicte?

Si un client senrotlla com una persiana i no acabem dentendre qu vol.

Canvis de requeriments, bolets

Client antiptic, tens

Com dir a un client que sest equivocat

Autoritat/jerarquia de linterlocutor: com ens afecta?

Com es resolen els conflictes en aquests casos?

Com tencares a una audincia nombrosa?

Diferents interlocutors que no estan dacord entre ells?

75. 7. Negociaci 76. 7. Negociaci

Quan negociar?

Cooperaci vs. Competitivitat

Fases i etapes

77. 7. Negociaci > Quan negociar?

La negociaci s un procs natural del sser hum que consisteix en conciliar interessos i resoldre conflictes de 2 o ms parts

Cada dia negociem amb diversitat de persones i amb diverses finalitats

Cal utilitzar la imaginaci en el procs amb una srie de tctiques

78. 7. Negociaci > Cooperaci vs. Competitivitat Enfocament competitiu vs. cooperatiu Interessosoposats Interessoscomuns - continutat + continutat Confiana Poder 79. 7. Negociaci > Cooperaci vs. Competitivitat No tindrs el que et mereixes sin el que spigues negociar Sha de tenir en compte que guanyar tot en la negociaci no sempre s bo en les relacions de continutat 80. 7. Negociaci > Fases i etapes

Preparaci

• 1.1 Recopilar informaci nostra i del interlocutor

• 1.2 Fixar uns objectius (mnims i mxims)

• 1.3 Marcar lestratgia i tctiques a seguir

2) Obertura

2.1 Definir el objectivo principal

2.2 Adoptar actitud de soci collaborador

3) Exploraci, tanteig

3.1 Detectar les necessitats

3.2 Cercar convergncia dinteressos

3.3 Cedir i apropiar-se de les necessitats

81. 7. Negociaci > Fases i etapes 4) Cerca de solucions 4.1 Acord per comproms, per concessions5) Acord tancament 5.1 Esperar el moment oport 5.2 Ha de ser acceptable (interessos comuns) 5.3 Intelligent (realista i suficient) 6) Seguiment 6.1 Comparar i avaluar all acordat 6.2 Reunions de seguiment 82. 7. Negociaci > Fases i etapes

Davant dun conflicte hem de cercar solucions:

De forma creativa

Cedint

Cercant el benefici de totes les parts

I tenint en compte a les persones

83. Conclusions generals 84. Conclusions generals

Hem destar molt atents als nostres interlocutors

85. Conclusions generals Lanlisi i resoluci de problemes/conflictes s una tasca diria, com millor coneguem el procs millor afrontarem els problemes. 86. Altres temes que sen deriven, a tractar en una altra sessi Comunicaci i presentaci externa - Presa de requeriments - Presentacions al client - Trasps de requeriments i funcionals aprovedors Comunicaci interna - Documents de trasps - Trasps de requeriments i funcionalitats entredepartaments Tot articulat segons la metodologia de CD 87. Grcies! 88. Conclusions

10 conclusions

Som ssers humans i com a tal ens passem el dia comunicant-nos, resolent problemes i negociant. 89. Conclusions

1

Cal prendre conscincia del qu volem dir, com ho diem i com arriba al/s interlocutor/s. Aquesta s la clau d'una comunicaci amb xit. 90. Conclusions

2

Per fer-ho, malgrat que cadasc t la seva personalitat, ens hem d'esforar en les habilitats que ens permetran millorar-la: practicar la empatia, ser assertiu, escoltar activament i estar atent al feedback. 91. Conclusions

3

L'objectiu s persuadir i intentar convncer al/s interlocutor/s. Per tant, hem de cuidar tots els aspectes verbals i no verbals en una comunicaci. 92. Conclusions

4

Tamb s important la correcci lingstica! 93. Conclusions

5

Cal controlar les emocions. S'ha de gaudir i no preocupar-nos en el qu pensaran de nosaltres sincentrar-nos que s'entengui com nosaltres desitgem els continguts de la presentaci. 94. Conclusions

6

Hem d'estar atents a les reaccions del/s Interlocutor/s per tal de guiar estratgicament la comunicaci amb aquesta finalitat. 95. Conclusions

7

Hem d'estar atents a les reaccions del/s Interlocutor/s per tal de guiar estratgicament la comunicaci amb aquesta finalitat. 96. Conclusions

8

Tractant els problemes de forma natural i d'arrel, ens ajudar ser ms resolutius i preveure futursconflictes. 97. Conclusions

9

En una negociaci si anem a guanyar 100% acabarem perdent a la llarga. s important cedir, tot i quesempre defensant de forma assertiva els nostres interessos. 98. Conclusions

10

Tot plegat requereix fixar-se, estar atent i molt d'entrenament... nims! 99. Altres temes que sen deriven, a tractar en una altra sessi Comunicaci i presentaci externa - Presa de requeriments - Presentacions al client - Trasps de requeriments i funcionals aprovedors Comunicaci interna - Documents de trasps - Trasps de requeriments i funcionalitats entredepartaments Tot articulat segons la metodologia de CD 100. Grcies!