Habilitats socials

UNIVERSITAT DE BARCELONA

Habilitats Socials en la Comunitat Teraputica

La Coma Roger Casals Vert

04/06/2014

1

ndex Pag.1

Introducci Pag.2

Habilitats Socials Pag.2

Objectius Pag.6

Anlisi del Context Pag.6

Diagnstic o Anlisi de necessitats Pag.10

Aplicaci de la intervenci Pag.11

Avaluaci de la intervenci Pag.19

Conclusions i Reflexions personals Pag.20

Bibliografia i recursos web Pag.20

Annexes Pag.22

2

Introducci

Aquest projecte va adreat a residents duna comunitat teraputica, en concret la

comunitat teraputica La Coma.

La drogoaddicci s un mn bastant complicat dentendre ja que sin ests immers

dins daquest, set fa molt difcil poder entendre actituds que poden tenir els residents

en la seva vida real. He tingut la sort de fer prctiques dins una comunitat i aix mha

fet entendre la forta necessitat que tenen els residents en la prctica dhabilitats

socials. Per aix aquest projecte va encarat cap aquest mn. Crec que els residents els

costa molt gestionar les seves prpies emocions i per tant, els manquen forces

habilitats socials. Tot sha de dir que si que gestionen molt b les emocions dels dems

cosa que han aprs al carrer en busca daquest consum. Aquest projecte pretn

entrenar les habilitats socials de totes aquelles persones que durant un perode de

temps bastant prolongat de la seva vida han estat desentrenant-se de totes aquelles

habilitats socials i que shan estat deseducant emocionalment.

Habilitats Socials

Vull estrenar aquest apartat, fent referncia a un llibre que em vaig llegir i he

recuperat amb aquest projecte. Es diu Resolver los conflictos con la Comunicacin

NoViolenta. Crec que va molt relacionat amb les habilitats socials, ja que sembla un

manual per resoldre tot de situacions que et trobes al dia a dia en les relacions amb

altres persones. No t perqu hi hagi un conflicte molt profund per fer servir aquest

mtode sin que tensenya una manera de viure i afrontar aquestes situacions en que

acabem de parlar. I en qu consisteixen les habilitats socials sin per aix, per mouret

socialment en el dia a dia sense dificultats sempre tenint en compte, la comunicaci

amb els dems, per tamb de la gesti de les nostres emocions, poder controlar-les,

coneixents a nosaltres mateixos i llavors entendre el nostre entorn. El mtode que

planteja Marshall, lautor del llibre, no s fcil per que amb la prctica es pot arribar a

interioritzar, lanlisi i el control de les nostres emocions i de les nostres habilitats

socials. I s clar que no estem acostumats a fer servir la Comunicaci NoViolenta, ja

que aix implica viatjar en el teu interior i explorar sobre els teus sentiments i

3

necessitats, i est clar que no estem entrenats per fer-ho. La Comunicaci NoViolenta

s un concepte nou per tothom i poc a poc hem danar entrenant-lo perqu ms enll

de resoldre els conflictes que et vas trobant s una manera de viure i de fer, que sens

dubte far que estiguem en harmonia en un mateix i al mateix temps amb la gent que

ens envolta. Com ja he dit la Comunicaci NoViolenta no s noms una manera

dafrontar un problema sin dafrontar la vida en general.

Comenar per explicar el mtode que planteja Marshall en aquest llibre. s un

mtode que a simple vista sembla molt senzill per un cop et poses a la vida real s

ms difcil aplicar-lo sobretot sense un entrenament abans.

Marshall planteja que davant de qualsevol conflicte hem de seguir quatre passos

ben senzills.

1. Observaci - Planteja les observacions de les que vols parlar. Aquestes han de

ser pures observacions objectives. Per exemple, "Sn les 2 del mat i escolto la teva

estreo" s un fet observat, mentre que "s molt tard perqu estiguis fent tant

escndol" s una avaluaci. La gent no sempre concorda sobre les avaluacions ja que

valoren les coses de manera diferent, per els fets observats directament

proporcionen un terreny com per a la comunicaci.

2. Sentiments - Planteja el sentiment que l'observaci et provoca. Nombrar

l'emoci sense jutjar moralment et permet connectar de manera respectuosa i

cooperativa. Porta a terme aquest pas amb el propsit d'identificar amb certesa el

sentiment que tu o l'altra persona estan experimentant en aquest moment, i no amb

l'objectiu de avergonyir pel que sent. Per exemple, "Falta mitja hora perqu el xou

comenci, i veig que et vas passejant" (observaci) ". Ests nervis? "O," Veig que el teu

gos corre per tot arreu sense una corretja i bordant "(Observaci)". Tinc por

(sentiment). "De vegades els sentiments sn difcils d'expressar amb paraules.

3. Necessitats - Planteja la necessitat que ocasiona aquest sentiment. Quan les

nostres necessitats sn satisfetes, som felios, i quan no, experimentem sentiments

negatius. En sintonitzar amb el sentiment s fcil localitzar la necessitat oculta.

Plantejar el sentiment sense jutjar et mostrar amb claredat el que succeeix amb tu i

amb l'altra persona en aquest moment. Per exemple, "veig que mires a altres costats

mentre parlo, i has estat parlant molt baixet, no t'escolto" (observaci) ". Em sento

incmode "(sentiment)" perqu necessito aquesta connexi. "O per l'altra persona,"

4

Vaig notar que no van esmentar el teu nom en els reconeixements. Tens ressentiment

perqu no se't va mostrar l'apreciaci que necessites? ". Els sentiments tenen un

significat especial en la Comunicaci NoViolenta: sn molt comuns per a tots i no estan

lligats a cap estratgia o circumstncia que els satisfaci. Aix que, el voler anar a veure

una pellcula no s una necessitat i el desig de passar temps amb una persona

especfica no s una necessitat. La necessitat en aquest cas seria la companyia.

Aquesta necessitat pot ser satisfeta de moltes maneres, no noms amb aquesta

persona especfica i no noms anant a veure una pellcula.

4. Petici - Fes una petici concreta per omplir aquesta necessitat que ja has

identificat. Demana clara i especficament all que vols en aquest moment, en lloc de

donar pistes o indicar nicament all que no vols. Per exemple, "Noto que no has

parlat en els ltims 10 minuts" (observaci) ". Ests avorrit? "(Sentiment)" "Si la

resposta s s, pots compartir els teus propis sentiments i proposar una acci:" B, jo

tamb estic avorrit. Ei, qu tal si anem al parc? ". Perqu la petici sigui realment aix i

no una ordre, has de permetre que l'altra persona digui que no o que proposi una altra

alternativa. Tu ets responsable de satisfer les teves prpies necessitats, i deixars que

ells prenguin responsabilitat de les seves. Quan facin alguna cosa junts, haur de ser

perqu els dos van arribar voluntriament a aquesta conclusi com una manera

d'omplir les seves prpies necessitats i desitjos, i no noms per culpa o per sentir-se

pressionats. De vegades podrs trobar una activitat que ompli les necessitats de tots

dos, i de vegades hauran d'anar amablement per costats diferents.

Com ja hem dit anteriorment sn quatre passos simples a lhora de comunicar-nos

amb els dems, si fins i tot recordo frases que mhan dit com pensa abans de parlar o

quan estiguis enfadat, esperat abans de fer qualsevol cosa i calmat. Naturalment en

un principi hi haur un consens general en que aquestes frases no van mal

encaminades, per el que plantejo jo s: Com ho fem? No estem suficientment

entrenats per poder-ho fer. Si ens fixem en el nostre voltant ms prxim, la gent no ho

fa, ni els educadors, ni fins i tot els que ensenyen a aquests educadors.

Crec que el primer pas, s el ms senzill de tots ja que dedicar-te un espai en poder

observar sense fer cap judici, sense un gran entrenament es pot fer. El segon pas que

s identificar el sentiment que et provoca tampoc requereix un gran esfor en el teu

5

interior. Tot i que no estem acostumats a identificar els sentiments i emocions que et

provoca alguna acci en concret, si que podem en un espai breu de temps intentar

posar nom a aquests sentiments i emocions, i a la llarga poder-ho identificar sense un

gran esfor. s en el pas tres el que jo hi veig moltes ms dificultats a la hora de portar-

ho a terme. Ara parlo per mi, i mai abans de comenar a llegir aquest llibre mhavia

plantejat el sol fet de que quan estic enfadat o enutjat, en el fons s perqu no tinc

una necessitat coberta i en el fons s aix. Ja costa de per si poder posar nom al

sentiment o emoci que et provoca qualsevol acci que a sobre has de poder

identificar la necessitat que en el moment tens. Mai mhan ensenyat a posar nom a les

emocions i molt menys a les necessitats i aix s una realitat que no noms mafecta a

mi sin que crec que ens afecta a tots per igual. Per no noms quan aquestes

necessitats no estan satisfetes sin que tamb costa posar el nom quan aquestes estan

realitzades i quan els sentiments que dalguna manera tendim a dir que sn positius.

Crec que els sentiments no sn ni positius ni negatius, sin que simplement sn

sentiments i emocions que el que fan s sentir-te viu, et donen vida. Fa poc vaig veure

un petit documental, que no em canso mai de mirar LEducaci Emocional en la qual

sortia una professora de prvuls i explicava duna manera molt senzilla el que jo estic

intentant explicar en aquestes paraules i com posen en prctica en la seva aula

laprenentatge dhabilitats emocionals. Magrada molt una frase que diu aquesta

mateixa professora: Els adults que no estem acostumats aquest treball de les

emocions ens hem de deseducar-nos moltes coses perqu ens han ensenyat a que les

emocions es reprimeixen, els homes no ploren, segons quines coses no shan de dir.

Dalguna manera crec que hem danar trencant amb els estereotips en que hem sigut

educats, i fer-ho sense por. No podrem tenir mai una vida feli reprimint-nos els

sentiments i les emocions perqu lnic que aconseguirem s crear ms violncia.

Parlant del quart pas, crec que costa poder crear frases en la qual la persona amb

qui et comuniques no pugui sentir que en la frase hi ha una certa obligaci. Jo mateix

faig servir molt la paraula hauries de quan vull demanar alguna cosa amb alg, en

comptes de estaries disposat a. Tamb a la hora de fer una petici amb alg s de

vital importncia que siguis clar amb el que demanes i no deixar a la intuci de laltre

quan ho fas. Aix em recorda a una conferncia de la Teresa Forcades que parlava de

la relaci de parella i en la qual deia que molts cops vols que la teva parella faci alguna

6

cosa, per en el fons no li has dit mai el que era. Aix crea frustraci tan per un com

per laltre ja que un pot tenir per exemple la necessitat de companyia i laltre la

necessitat contribuir al benestar i al desenvolupament de si mateix i de laltre i cap de

les dos necessitats a estat satisfeta i aix crea frustraci a la parella i tot s perqu no

hi ha hagut una comunicaci que pugui evitar aquesta frustraci. Dalguna manera ens

hem de atrevir a demanar duna forma no violenta les coses, fent que laltre si t el

desig ho realitzar.

La resoluci de conflictes amb la Comunicaci NoViolenta no s una inversi a llarg

termini sin que veus els resultats a linstant. Interioritzar aquesta manera de fer si

que et far obtenir beneficis a la teva vida real a llarg termini. Sers ms feli.

Objectius

Generals

- Facilitar lautoconeixement

- Millorar les habilitats comunicatives

- Incrementar lautocontrol emocional

- Evitar conductes agressives i passives

Especfics

- Prendre conscincia dels factors que influeixen sobre la nostre vida

- Reflexionar sobre la historia personal de cadasc

- Treballar sobre la noci del grup, jo i els dems, amb lobjectiu de fer alguna

cosa junts.

- Fomentar la empatia a persones que sofreixen alguna discriminaci

- Fomentar el respecte a laltre valorant positivament les diferncies.

- Entendre els mecanismes de la comunicaci, influir/comprendre i entrar en el

marc de referncia dels dems

Anlisi del context

Aquest projecte va destinat a persones que actualment resideixen en una comunitat

teraputica, concretament a La Coma. Aquest projecte no podria ser real, sin

7

tingussim en compte tot el que comporta a nivell associatiu tan a nivell intern com a

nivell de comunitat.

La Comunitat Teraputica (CT) per al tractament de laddicci a les drogues s la

reproducci dun espai social, en rgim dinternament, constitut amb finalitat

teraputica per a les persones residents i orientat a aconseguir el control i lextinci

de les conductes additives i a facilitar la integraci social. Es pot definir com aquella

realitat que, integrant en temps i espai cadascun dels aspectes psicolgics i socials de

la persona, facilita la creaci dun univers relacional nou que permet construir patrons

de comunicaci individuals i socials per a la persona i per al grup.1

La CT La Coma s una comunitat teraputica portada per lassociaci ATRA

(Associaci per al Tractament de les Addiccions), una associaci sense nim de lucre

constituda legalment el 27 de febrer de 1987 per que ja havia iniciat un any abans

lactivitat a la CT La Coma en una masia la qual havien reformat. Situada a 500

metros dun nucli urb que s Monistrol de Montserrat, compost per dos edificis duna

superfcie duns 1200 metres quadrats on es composa dunes 30 places mixtes mes o

menys.

Ubicaci legal de La Coma

La Coma est legalitzada en matria socio-sanitria com a centre residencial

dassistncia als drogodependents dels del 31 dagost de 1989 pels Departaments de

Sanitat, Serveis Socials i de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Registrada

del del 19 de febrer de 1990 en el Registre dEntitats i Establiments Socials. Al 1987

varen establir collaboraci formal amb lInstitut Catal dAssistncia i de SS (ICASS), fet

que va permetre la integraci de la CT La Coma dins la xarxa dAtenci al

drogodependent del Departament de Sanitat i SS de la Generalitat de Catalunya.

Podem dir aix que els residents sn sobretot derivats dels centres ambulatoris

dAtenci i Seguiment de les drogodependncies (CAS).

A lassociaci ATRA es tracten a persones afectades de conductes additives i amb

drogodependncia de llarga evoluci que precisen dun abordatge global de

deshabituaci i de rehabilitaci social. Es realitza el tractament, a travs de tcniques

psicosocials i dintervenci comunitria, per tal daconseguir la seva reinserci social

1 Abeijn, J.A; Pantoja, L. Las comunidades teraputicas: pasado, presente y futuro. Bilbao: Universidad

de Deusto, Instituto Deusto de Drogodependencias, 2002

8

amb els mitjans i recursos personals suficients per a mantenir un estil de vida sense

necessitat de laddicci.

Funcionament

La CT La Coma realitza un tractament destinat a persones drogodependents amb

antecedents dilatats dabs en el consum dherona, cocana, alcohol..etc essent una

de les caracterstiques ms comuns, la seva politoxicomania. La derivaci pel

tractament en la CT la realitzen principalment del CAS de la Xarxa a les

drogodependncies de Catalunya, els quals valoren la necessitat daquest tractament,

amb separaci temporal del toxicman del seu medi, en base a criteris com poden ser:

Fracs de tractaments anteriors, drogodependents que manquen del mnim suport o

contenci del seu entorn immediat o drogodependents amb problemtica judicial

afegida.

Els criteris dadmissi son:

- Tenir ms de 18 anys

- Absncia de trastorn psicopatolgics de base i/o en curs, greus o en fase aguda.

La presncia daquests trastorns distorsionen de manera extrema la connexi i

la permeabilitat de lindividu respecte al seu entorn, per la qual cosa els

individus que ho pateixen acostumen a ser estrils a les pressions i exigncies de

lambient per modificar el seu comportament social per aconseguir ladaptaci

necessria del tractament.

- Voluntarietat explcita del tractament. s impossible fer-ho en contra la seva

voluntat.

- Absncia de la sndrome de deprivaci i de substncies dabs en el moment de

lingrs.

- Motivaci observada en lusuari.

- Capacitat per acceptar i seguir normes de convivncia en grup.

- No viure en el municipi on est ubicada la CT.

- Que no existeixi vinculaci familiar ni afectiva prvia amb els pacients ja

ingressats a la CT.

9

- Absncia de malalties encomanadisses i de disfunci fsica o sensorial que

impedeixi ladaptaci a les installacions.

- Existncia dun corresponsable extern de tractament, sempre que aix sigui

possible.

- Acceptaci i signatura de les clusules del Contracte Teraputic.

Perfil del Drogodependent

Tamb se'ls anomena toxicmans, les seves vides se centren en el consum , i no

poden controlar l's de la droga. A curt o llarg termini poden presentar trastorns

psquics o fsics. Tendeixen a la recaiguda desprs de perodes d'abstinncia i desprs

de la curaci dels trastorns de la privaci.

Es poden dir que tots els individus desajustats en la seva personalitat, sigui

momentniament o en forma persistent, tendeixen al consum de drogues com el mitj

ms apropiat per solucionar els seus problemes , de qualsevol ndole que aquests

fossin; el que significa que tot individu encara molt abans d'iniciar-se el consum de

drogues, ja s un sser la personalitat no s normal , situaci que pot acceptar

conscientment, per en la majoria dels casos acciona l'inconscient no permetent

adonar del seu jo disminut. En aquesta situaci queden involucrats homes i dones,

adults i senils, joves i adolescents.

Tipus de drogoaddictes:

Hi ha diversos tipus de drogoaddictes:

- Consumidor ocasional: T contacte amb la droga en forma espordica.

- Consumidor habitual: s qui consumeix drogues amb ms freqncia que

l'anterior , davant diferents circumstncies, en diferents moments del dia, per que

encara pot tolerar intervals lliures de droga.

Smptomes d'un drogoaddicte:

s important saber identificar en la nostra societat a les persones que per una o

altra ra fan s d'aquestes substncies, per la qual cosa presentem algunes tctiques

per conixer sn :

10

- Canvis en el comportament: es torna ms agressiu, t una actitud ms

contestatria amb els familiars, li costa aixecar al mat. La prdua d'inters en les seves

diversions preferides.

- Relaci familiar: Apareix un allament i falta de comunicaci, Intenta evitar el

conversar amb normalitat amb els seus familiars davant la por que sigui descobert el

seu nou hbit. Comena a romandre fora de casa al llarg del dia i entrada la nit, sense

que hi hagi una ra clara. Se li nota i s'aprecia una relaci de mentides continuades.

- Rendiment laboral: problemes de comportament en el seu entorn laboral , t una

baixada brusca en el rendiment, t baralles amb companys, faltes de respecte als seus

companys.

- Amistats personals: trenca amb antigues amistats i inicia noves, comena a tenir

una vida social desconeguda per a la seva famlia i amics de tota la vida.

Definicions del mn de la drogoaddicci (Annexos)

Diagnstic o Anlisi de Necessitats

Aquest projecte sorgeix sobretot de les mancances que tenen els residents a lhora

de desenvolupar les seves habilitats socials. Durant un perode llarg de temps, tots els

residents de la comunitat han estat envoltats pel mn de les drogues, i aquest fet fa

que hagin desenvolupat unes habilitats socials molt enfocades a aconseguir consum.

Lobjectiu des de que es lleven fins que sen van a dormir s aconseguir droga i

consumir-la i no la de tenir relacions socials sanes. s per aix que van molt faltats

dhabilitats socials ja que durant el perode que han estat sotmesos al consum els ha

faltat molta prctica daquestes habilitats, ja que en aquell moment tampoc les

necessitaven per aconseguir droga i consumir-la. Crec que aquesta s la necessitat

principal per el qual aquest projecte cobra sentit. Tot i aix, crec que en la societat en

general fa falta molta prctica dactivitats relacionades amb les habilitats socials i per

aix crec que tot i que no estiguessin fent tractament per desenganxar-se del consum,

tamb els faria falta projectes com aquest. En la societat en general hi ha mancances

en habilitats socials ja que no hem estat entrenats per aix.

11

Aplicaci de la intervenci

Activitat 1

Fitxa de lactivitat

Nom: A Cegues!

Duraci: 45 min.

Quantitat de persones: 30 persones

Desenvolupament:

1. Primer de tot explicarem que farem una activitat on sexplicar breument les normes daquesta. (3-5 minuts) - Respecte als companys

- Participaci activa en lactivitat 2. Dividirem el grup en subgrups de 4/5 membres tenint en compte en tot moment

que cap dels membres daquests subgrups tinguin assignat algun lmit per part dels professionals. Assignarem un numero de l1 al 5 als membres daquest subgrup i llavors ja tindrem els grups fets de forma totalment aleatria. Abans de comenar

lactivitat es tornar a mirar que en els grups fets hi hagi algun lmit entre els seus participants. Si es don el cas de que existeix algun lmit entre els participants

demanarem un voluntari dun altre grup que es canvi per un dells, sin surt ning ho far el responsable de lactivitat. (5-10 minuts) 3. Cada grup haur de triar un lder en la qual hauran de dipositar tota la seva

confiana ja que ser aquella persona qui els guiar durant un perode de lactivitat. Aquest lder anir canviant en el transcurs de lactivitat. I tots en algun moment hauran de passar per la funci de lder. (5-10 minuts)

4. Primera prova: Es tracta dagafar una srie dobjectes repartits pel camp de futbol i ho hauran de fer amb els ulls tapats per unes teles. Es posaran en fila tots amb els

ulls tapats menys el lder que es posar lltim de la fila (la fila haur de mantenir-se junta en tot moment). Ell haur de guiar al seu grup a agafar aquell objecte. Abans

per aix shauran de posar dacord de com funcionaran. Quan un dels grups trobi lobjecte es tornar a comenar i es canviar de lder i es deixar una estona per parlar de les dificultats que han tingut i canviar-les si volen. La dificultat augmentar

amb els objectes.

Segona Prova: Lobjectiu daquesta prova es el mateix que el de lanterior el que passa s que ara qui anir a buscar lobjecte ser el mateix lder tot sol amb els ulls tapats i els del seu equip lhauran danar guiant des duna zona en concret i no podran passar daquella zona per ajudar-lo. Shauran de guiar de les seves estratgies per poder agafar lobjecte. Un cop agafat lobjecte es canviar el lder i es tornar a comenar deixant de 3 a 5 minuts perqu es puguin organitzar novament i triar la

millor estratgia.(50-60 minuts)

5. Al acabar les proves es reunir a tot el grup i els farem unes preguntes per tal de

poder fer una avaluaci de lactivitat. (5-10 minuts)

Preguntes: - Heu trobat alguna dificultat a lhora de realitzar les diferents proves? Com lheu solventat? - Canviareu alguna cosa de les proves?

12

Objectes a trobar: Una cadira, una pilota, un bamba, un estoig, un llapis

Objectius: - Treballar en equip - Desenvolupar la confiana en el grup i en un mateix - Estimular la cooperaci entre el grup - Aprendre a orientar-se mitjanant lescolta - Crear un ambient agradable entre els membres del grup Material: - 30 teles per tapar-se els ulls. - Una Cadira - Una pilota - Una bamba - Un estoig - Un llapis

Avaluaci: s important desprs de fer aquesta activitat preguntar com es sentien els participants quan es quedaven cecs i a partir daqu relacionar-ho a la seva vida real i a la seva vida dins la Comunitat Teraputica.

Activitat 2

Fitxa de lactivitat

Nom: Sobreviure en el desert

Duraci: 1h 45 min.

Quantitat de persones: 30

Desenvolupament: 1. Sexplicar lactivitat als participants i sels explicar les normes daquesta: - Participaci activa en lactivitat - Respectar les opinions dels companys 2. Es plantejar una situaci extrema a tot el grup en la qual hauran de prendre decisions per poder sobreviure a ella. Situaci: Son aproximadamente las 10 de la maana de un da de agosto. El avin en el que viajas acaba de estrellarse en el desierto de Sonora, Arizona, en el suroeste de Estados Unidos. Tanto el piloto como el copiloto han muerto y el avin se ha incendiado. Slo queda la estructura metlica. Ninguno de vosotros ha sufrido ningn dao. El piloto no pudo informar a nadie de vuestra posicin antes del accidente. Sin embargo, antes del impacto os haba indicado que estabais a 100 Km. al suroeste de una mina que era el lugar ms prximo habitado, y a unos 90 Km. fuera de la ruta que deba seguir el avin. Los alrededores son bastante llanos, excepto por los cactus "sahuaro" de aspecto bastante peliculero. El ltimo informe meteorolgico deca que se alcanzaran los 45 C ese da, lo que significa que a nivel

13

del suelo llegar a 50 C. Llevis ropa ligera (camisa de manga corta, pantalones, calcetines y zapatos de calle). Cada uno tiene un pauelo. Entre todos, en los bolsillos tenis unos 600 dlares en billetes y unos 10 dlares en monedas, un paquete de tabaco y un bolgrafo. El nmero de personas que hay en vuestro grupo es igual al nmero de supervivientes. Vuestro grupo es el que est realmente viviendo la situacin (no se permite que nadie se evada del problema). Todos los objetos estn en buenas condiciones. La nica regla: El grupo ha decidido permanecer unido. Sels hi dona una llista de 15 objectes en la qual hauran de posar-li un ordre de ms important a menys. Objectes: 1. Una linterna 2. Un espejo pequeo 3. Una botella de Vodka de dos litros 4. Una brjula 5. Una chaqueta o abrigo (por persona) 6. Unas gafas de sol 7. Un paquete de compresas (gasas) 8. Un tarro de tabletas de sal

9. Un litro de agua (por persona)

10. Un cuchillo de monte

11. Un mapa areo de la zona

12. Un impermeable de plstico

13. Una pistola del calibre 45

14. Un paracadas (rojo y blanco)

15. Un libro titulado: "Animales venenosos en el desierto"

tothom hagi ents el que sha de fer i resoldrem els possibles dubtes que hi pugui haver. (15-20 minuts)

4. Desprs amb tot el grup shaur de fer una llista dels 15 objectes partint del ms important al menys. Hi ha dhaver un acord grupal, contant amb el consens de tots els supervivents. Cada persona ha de ser capa dexplicar la ra de la selecci determinada. No tot el grup ha destar totalment dacord amb la llista, tot i aix, tot el grup ha destar disposat a acceptar la prioritzaci triada. (60-70 minuts)

5. Avaluaci: Es pregunta al grup quines dificultats tenia al plantejament del problema.

Perqu creuen que serveix lactivitat. 6. Sels proporciona una possible soluci al problema plantejat

Soluci dels experts:

Espejo: para sealizacin (tambien para rescate desde el aire) Capas: Ayudan a reducir la deshidratacin Agua: Reemplaza la humedad perdida Linterna: Sealizacin durante la noche. Paracaidas: Seal para rescate aereo.

14

Cuchillo: Para cortar la tela del paracaidas Para cortar los captus y obtener agua. Impermeable plstico: Recolectar rocio (condensacin) = 1 litro/da Pistola calibre 45 Util para cazar animales Peligroso en situaciones de estres Gafas de sol: en realidad poca proteccin ante el sol: un pauelo con rajas es mejor! Kit de primeros auxilios: vendas para los ojos contra la luz del sol primeros auxilios

Comps magnetico: direccin Mapa del rea: direccin Libro: muy dficil atrapar ese tipo de animales de decierto. Vodka: el cuerpo humano necesita 3 unidades de agua, para digerir una de vodka

Tabletas de sal: en estas condiciones el alto consumo de sal conducira a calambres

Objectius:

- Treballar en equip

- Conixer-se uns als altres

- Aprendre a raonar les decisions

Material:

- Papers amb el llistat dels objectes

- Papers amb el plantejament del problema 3. Primer de forma individual hauran de fer una prpia llista en la qual ordenaran de ms a menys els objectes per la seva importncia. Abans per aix ens assegurarem que

Avaluaci i reflexi: Es plantejaran des de lequip de professionals, totes les dificultats que shan tingut a lhora de poder confeccionar la llista dobjectes, quins rols han pogut sortir i reflexionarem sobre els mateixos.

Activitat 3

Fitxa de lactivitat

Nom: Comunicaci no verbal

Duraci: 1h


Desenvolupament: Els estudiants en parelles, analitzen les expressions de les fulles i decideixen quines emocions mostren. Desprs, es posen en com i es reflexiona sobre la importancia de la comunicacin no verbal. A continuaci, alguns membres del grup (individualment) representen diferents situacions utilitzant la comunicaci no verbal i els dems tenen que adivinar de quina situaci es tracta i quines emocions sn representades.

- Ests a la parada de bus i aquest arriba algo tard. Tens presa perqu tens que anar al metge.

- Estas a urgncies de lhospital, has portat a la teva via perqu es trobava malament.

15

- Lempresa la qual ahir vas fer una entrevista de treball, tacaba de trucar. Has aconseguit la feina!

Objectius: Ser conscient de la importncia de la dimensi de la comunicaci no verbal. Material: Fulles amb expressions de la cara, situacions a representar per els estudiants.

Avaluaci i reflexi: Leducador orienta el procediment de reflexi sobre la importncia de la comunicaci no verbal utilitzant preguntes com: Com podem expressar les nostres emocions als dems? Qu s la comunicaci no verbal?

Activitat 4

Fitxa de lactivitat

Nom: Memria de...

Duraci: 30 min/1h


16

Desenvolupament: Tots els participants, es reuneixen en grups de 4 a 5 persones, han de pensar un personatge que pot ser real o imaginari. Tenen que crear la seva vida escollint diferents frases de la llista. Al final escriuran la vida sencera del personatge i escolliran un nom. Cada grup presenta el seu personatge i comenar la reflexi. Objectius:

- Prendre consciencia dels factors que influeixen a la nostre vida - Reflexionar sobre la historia personal de cadasc - Desenvolupar la capacitat de projectar-se en el futur i prendre decisions per aconseguir els nostres objectius

Material: Llista de frases Grupo 1: Naci en una familia de clase media-baja. Naci en una familia con buenas posibilidades econmicas. Grupo 2: Es el/la mayor de todos/as sus hermanos/as. Es el/la hermano/a menor. Grupo 3: Es un hombre. Es una mujer. Grupo 4: De pequeo/a le gustaba quedarse en casa y no tena muchos amigos/as. Le encantaba jugar en la calle con sus amigos/as. Tena amigos/as de muchos pases y jugaban a juegos de todos los pases del que provenan. Grupo 5: Las asignaturas que mejor le iban en el colegio eran No le gustaba ir al colegio. Le fue muy bien en el colegio. Le cost mucho trabajo sacarse el certificado de escolaridad. Entr en el instituto para hacer un bachillerato. Despus de terminar el colegio dej de estudiar. Hizo un ciclo formativo y despus decidi viajar por distintos pases para conocer otras culturas. Ms tarde, fue a la universidad. Grupo 6: Siempre le haba gustado leer. Haca mucho deporte. Le encantaba ir al campo y realizar juegos al aire libre. Se inscribi en una asociacin juvenil que se dedicaba a realizar actividades con nios. Ayudaba en la cocina. Le gustaba arreglar coches.

17

Era voluntario en una asociacin de inmigrantes porque le gustaba colaborar con gente de distintos pases. Le gustaba ir con los animales y cuidar las plantas. Grupo 7: Su padre tena amigos que le podan ayudar a encontrar trabajo. No tena conocidos que le pudieran ayudar a encontrar trabajo. Grupo 8: En su instituto haba un tutor que ayudaba a sus alumnos a elegir lo que queran hacer cuando terminaran los estudios. Su padre y su madre le ayudaron a elegir lo que iba a hacer cuando terminara los estudios. No saba lo que hacer despus de terminar o dejar sus estudios. Grupo 9: Despus de terminar de estudiar se esper en casa esperando que le llegara un empleo. Hizo un plan para buscar empleo y se puso a enviar cartas y currculum y a llamar a empresas ofreciendo sus servicios. Con un poco de esfuerzo por su parte, consigui un trabajo. Grupo 10: Era casi imposible que encontrara un empleo. Le fue muy fcil encontrar trabajo. Fue muy difcil encontrar trabajo. Entr en una empresa a trabajar como: Aunque no tena buenas notas consigui un empleo de Grupo 11: Le interesaba encontrar un trabajo en el que ganara mucho dinero. Lo que ms le interesaba de un trabajo era que favoreciera su desarrollo personal. Lo ms importante para el/ella en el trabajo era el prestigio que el pudiera dar. Le importaba un trabajo que respondiera a lo que ms le gustaba hacer. Grupo 12: Su familia le apoyaba en todo. Nadie crea en que durara mucho tiempo en algn trabajo. Tuvo problemas de entendimiento con su entorno cuando decidi irse a otros pases a conocer otras culturas. Todo su entorno acept su decisin cuando decidi irse a otros pases a conocer otras culturas.

Avaluaci i reflexi: Leducador guia la reflexi a travs de preguntes com: - Com heu decidit els seus estudis? - Com busca treball? Qu lajuda? Quines dificultats troba? - Quin paper t la seva famlia?

Es reflexiona sobre:

18

- El procs de creaci de la identitat duna persona i el seu carcter. - El procs de presa de decisions, els factors que influeixen, la importncia de

coneixes a un mateix. - La importncia destablir uns objectius realistes, progressius i decidir i seguir

una estratgia per aconseguir-los.

Activitat 5

Fitxa de lactivitat

Nom: Preparaci duna entrevista de treball

Duraci: 45 min.


Desenvolupament: Com preparar-se una entrevista de treball. A lanunci de la oferta de treball hi ha preguntes sobre la teva personalitat, els teus coneixements i les habilitats aix com els motius per realitzar el treball. Per ser capa de respondre les preguntes de forma convincent, s necessari analitzar-te a un mateix. Has de ser conscient totalment dels teus punts forts i dbilts i has destar segur del que vols I el que tens per oferir. Objectius: Oferir als residents la possibilitat de preparar-se per una entrevista de treball, analitzant els seus punts forts i punts dbils. Fent servir la improvisaci. Material: Fitxes amb preguntes i amb llocs de treball que els confeccionarem all mateix mirant les necessitats de cadasc.

Avaluaci i reflexi: Els que observen donaran les seves impressions sobre la improvisaci dels participants en relaci a la postura, aparena, expressi verbal

Avaluaci de la intervenci

Per portar a terme lavaluaci daquest projecte, s important que tots els membres

que intervenen en el projecte estiguin presents i de forma activa durant tot el procs.

Lavaluaci lhe dividit en 4 fases extretes dun text de que parla sobre avaluaci de

programes deducaci emocional.2 que estaran present en el transcurs de tot el

projecte i que tamb estaran en lloc de patir possibles canvis sempre buscant millorar

lavaluaci i el projecte en si, buscant aix aconseguir preparar possibles projectes de

futur en les millors condicions.

2 lvarez, M, Nisquerra, R, Fita, E, Martinez, F, Prez, N. Evaluacin de programas de educacin

emocional. Revista de Investigacin Educativa, 2000, Vol.18, n2, pgs.. 587-599

19

1era fase: Elaboraci del pla davaluaci.

En aquesta fase valorarem entre tots els membres participants del projecte si hem

anat assolint els objectius plantejats des dun bon principi per el projecte i explicarem

tot all aprs en el mateix. Haig de posar mfasi en que tots han de participar en

lavaluaci del projecte ja que no tindr sentit sin s aix. Per tant, tots serem

conscients dels resultats del mateix. Tamb hem de dir que en lespai davaluaci

tamb hi haur un psicleg que ajudar a posar definicions a totes aquelles

conclusions que els membres del projecte va treien.

2na fase: Instrumentaci i recollida de la informaci

Primer de tot ens reunirem en grups de 5 i els plantejarem els objectius inicials en la

qual estava basat aquest projecte. Per tant, la instrumentaci i la recollida

dinformaci es far en forma de debat, primer en grups reduts i desprs amb tot el

grup.

3era fase: Anlisi i valoraci de la informaci.

Per fer el debat de lavaluaci del projecte ens centrarem sobretot amb els

objectius inicials del projecte i debatrem sobre lassoliment dels mateixos. Tamb

tindrem en compte objectius que han anat sorgint durant el procs i tots aquells

aspectes que no ens hem plantejat per que si que shan assolit. Per ltim, tamb es

diran tots aquells aspectes en qu el projecte ha de millorar i proposar possibles

solucions a aquelles dificultats que el mateix projecte a tingut.

4rta fase: Presentaci dels resultats

En aquesta fase el que farem s que un membre del grup, redacti tot el que shan

anat debatin en lavaluaci del projecte i al final es llegir en veu alta i es signar per

tots els membres participants del mateix.

20

Conclusions i Reflexions personals

Les Habilitats Socials sn, parlant dalguna manera regles de comportament. El seu

s va necessriament lligat a altres fins, els quals depenen de judicis tics i poltics,

d'eleccions sobre el que ha de ser la vida humana i el que ha de ser un subjecte. Que

una persona sigui hbil en les relacions amb els altres no vol dir que sigui una persona

amb actituds i comportaments prosocials, doncs aix depn l's que es faci d'aquestes

habilitats (ex. Un estafador, un poltic sense escrpols, o el mbit del coneixement del

cos hum un torturador i un metge...). Per aix s la nostra responsabilitat plantejar-

nos la noci de persona que volem que "funcioni" en la nostra societat per intentar

fomentar a travs de les nostres prctiques educatives.

Els efectes no calculats o ocultats d'aquesta lgica conductual sn que persones que

suposadament tenen un dficit per relacionar-se amb els altres reben instruccions i

exemples per comportar-se de manera encara ms asocial, s a dir, tractant els altres

amb respecte per aconseguir els seus fins. Prendre com a norma de actuaci en termes

de guany - prdues la conducta de l' individu condueix a una instrumentalitzaci de les

relacions socials, reduir-les a contracte. Aix ataca directament el fonament de tota

societat, destruint les relacions no sotmeses a contracte que sn precisament les que

formen el teixit social de qualsevol cultura o societat .

No estic proposant l'eliminaci dels programes d'Habilitats Socials, ja que com a

eina, depenen de l's que fem d'ells, per s afirmem que cal un nou esfor de reflexi .

I s que la manca de reflexi terica s una constant en la promoci de qualsevol valor

educatiu, hi ha un excessiu mfasi en les formes (dinmiques, canvi en l'estructura de

relaci entre els companys...) que contrasta amb una escassa reflexi sobre els

continguts.

Aprofundir en la relaci que existeix entre els objectius que volem aconseguir en la

prctica educativa i els mitjans que dissenyem per a aix. En cas contrari repetirem

errors com pretendre construir l'adaptaci al medi social fomentant l'individualisme, el

que al nostre parer s com intentar apagar foc afegint oli.

21

Si l'educaci inclusiva vol aconseguir els seus objectius, ha de reformular les

propostes d'intervenci dels Programes d'Habilitats Socials, o al menor

complementar-les amb altres eines educatives i enfocaments per formar persones

que interioritzin la idea de "drets dels altres" i no que aprenguin a actuar "com si" els

reconeguessin.

Bibliografia i recursos web

Bibliografia

- Resolver los conflictes con la Comunicacin NoViolenta Marshall B. Rosenberg

- Abeijn, J.A; Pantoja, L. Las comunidades teraputicas: pasado, presente y

futuro. Bilbao: Universidad de Deusto, Instituto Deusto de Drogodependencias,

2002

- Informe anual 2011, El problema de la drogodependncia a Europa

- Manual sobre tratamiento de abuso de drogas (Naciones Unidas)

- Estategia Nacional sobre Drogas (2009-2016)

- lvarez, M, Nisquerra, R, Fita, E, Martinez, F, Prez, N. Evaluacin de programas

de educacin emocional. Revista de Investigacin Educativa, 2000, Vol.18, n2,

pgs.. 587-599

Recursos Web

- Documental LEducaci Emocional

(https://www.youtube.com/watch?v=PQE4WqQSOcQ)

- Conferncia de Teresa Forcades: "La violncia de gnere: amor i llibertat ms

enll de la por

http://www.who.int/es (Web OMS)

http://www.lasdrogas.info

http://www.las-drogas.com

22

Annexes

Definicions del mn de la drogoaddicci

Droga

En farmacologia, s tota matria primera d'origen biolgic que directament o

indirectament serveix per a l'elaboraci de medicaments, sent el principi actiu la

substancia responsable de l'activitat farmacolgica de la droga. La droga pot ser tot

vegetal o animal sencer, rgan o part d'aquest, o producte obtingut d'ells per diversos

mtodes que posseeixen una composici qumica o substncies qumiques que

proporcionen una acci farmacolgica til en teraputica. Es tendeix a utilitzar el

terme droga indistintament per designar a aquesta i als termes corresponent en

farmcia a principi actiu, frmac y medicament, ja sigui per extensi del concepte o a

causa de la traducci literal del terme angls drug el qual no fa distincions entre ells.

La drogoaddicci s una malaltia que consisteix en la dependncia de substncies

que afecten el sistema nervis central i les funcions cerebrals, produint alteracions en

el comportament, la percepci, el judici i les emocions. Els efectes de les drogues sn

diversos, depenent del tipus de droga i la quantitat o freqncia amb qu es

consumeix. Poden produir allucinacions, intensificar o entorpir els sentits, provocar

sensacions de eufria o desesperaci. El concepte de drogodependncia fa referncia

a la necessitat de consumir certa substncia per aconseguir certes sensacions plaents o

b eliminar sensacions que no produeixen derivades de la privaci de la substncia

(sndrome d'abstinncia).

Dependncia

OMS 1964: estat d'intoxicaci peridica o crnica produt pel consum repetit d'una

droga. Es caracteritza per quatre aspectes:

- Desig dominant per seguir consumint aquesta substncia

- Tendncia a augmentar la dosi

23

- Dependncia fsica i / o psquica amb un Sd. D'abstinncia especfic davant la

retirada.

- Efectes nocius per a l'individu i la societat.

Es donava al principi gran importncia a la dependncia fsica, sent avui ms

accentuada la importncia de la dependncia psicolgica.

Drogodependncia

OMS 1982: Sndrome caracteritzat per un esquema de comportament en el qual

s'estableix una gran prioritat al consum d'una o diverses substncies psicoactives

davant d'altres comportaments considerats habitualment + importants.

La caracterstica essencial de la dependncia s que l'individu continua consumint

tot i adonar-se de l'aparici de diversos problemes a nivells personal, familiar, social i

laboral, la majoria de les vegades relacionats amb els canvis comportamentals que la

seva dependncia comporta. S'han descrit tres tipus de dependncia. Fsica,

psicolgica i social, el punt en com s la finalitat. Obtenir i consumir la droga en

qesti. Sn tres tipus ntimament relacionats entre si. Hi ha dos termes associats a

dependncia:

Toxicomania

Estat d'intoxicaci peridica o crnica del consumidor d'una substncia. El sufix

mania significa exaltaci afectiva, en aquest cas buscada per de l'administraci de

substncies. Aquest terme es va anar fent negatiu i va caure en dess en detriment del

de dependncia, que emfatitza el descontrol de la persona pel que fa al consum i no

realitza, necessriament, una valoraci dels efectes de la substncia implicada.

24

Addicci o conducta additiva

s una ampliaci del concepte de dependncia. S'utilitza per a qualsevol

comportament en relaci a alguna cosa que es realitza d'una manera imperis i que

menysprea tenir en compte possibles conseqncia pernicioses per a si i el seu entorn

laboro familiar proper. Generalment s'acompanya d'ansietat i un nerviosisme interior

que va en augment, i cas de no consumir la substncia apareix una gran alteraci

personal amb marejos, taquicrdia, sudoraci ... i altres smptomes neurovegetatius.

Fa marcada insistncia en el fet que es tracta d'un comportament inadequat o

disfuncional.

Dependncia psicolgica

Desig irresistible (craving) de repetir l'administraci d'una droga, sigui amb la

finalitat d'obtenir un plaer (sensacions peculiars, eufria, allucinacions ...) o en un

altre + negatiu, per tal d'evitar l'aparici del malestar associat a la carncia. Sn les

dependncies psicolgiques i socials, les ms difcils de tractar, i sobre la seva

instauraci en el consumidor intervenen dos tipus de Condicionament:

- El Condicionament operant considera que el que instaura l'aprenentatge d'una

conducta sn les seves conseqncies, les quals sn responsables que la conducta es

perpetu o per contra desaparegui. Aix, comptem amb dos tipus de reforos: Reforos

positius (premi que convida a la repetici, en les drogues b sn els efectes psicoactius

directes de la droga, euforitzants-sedants-estimulants-allucingens ...) i Reforos

negatius (es realitza la conducta amb la finalitat d'evitar les conseqncies de no

realitzar-la; el mono... la privaci de droga actua com a refor negatiu). La capacitat

additiva d'una droga s la relaci entre les caracterstiques reforadores + de la

presncia i - de l'absncia. Una droga ser tant menys additiva com menys refor

provoca. La capacitat additiva far que l'interval de temps entre s, abs i dependncia

s'escurci (tamb en relaci amb la farmacocintica i farmacodinmica de la substncia)

25

- El Condicionament contingent clssic fa referncia al context implicat en el

consum (collegues, tuguri, situaci anmica). Un important s la disponibilitat

immediata de la droga.

Dependncia social

s la necessitat de consumir la droga com a signe de pertinena a un grup que

proporcioni certes senyals d'identitat personal.

Dependncia fsica

Necessitat de consumir la droga per tal d'evitar la sndrome d'abstinncia.

Existeixen tres tipus de sndrome d'abstinncia:

- Agut: s la sndrome fsic immediat a la retirada de la substncia. Es dna quan

la neuro adaptaci fa que els receptors centrals necessitin la droga.

- Tard: Pot aparixer desprs del agut o presentar-se en parallel a aquest, als

pocs dies o setmanes del cessament de consum (no s constant en la seva aparici).

Relacionat, i molt, amb la dependncia psicolgica. Es tractaria d'una disfunci

neurovegetativa i de les funcions psquiques del subjecte, manifestacions simptiques

i/o parasimptiques, de l'estat d'nim alterat, de la memria, concentraci. Gran

component d'ansietat, que remet amb l'administraci de placebo o ansioltics.

- Condicionat: apareix una clnica similar a la Sndrome agut quan el subjecte ja fa

molt de temps sense consumir (anys, fins i tot). Se sol produir associat a situacions del

context similars a aquelles en qu el subjecte consumia 1-2 DIES de durada per amb

gran angoixa romanent, per la por a una recaiguda. Com l'anterior, s una sndrome

inespecfic de la droga. (No confondre amb els Flashbacks de l'LSD, que serien

rememoracions de vivncies de consum d'allucingens)

26

Patrons de consum

Consum episdic: no t una freqncia determinada. Pot ser un consum

experimental (utilitzaci fortuta i limitada, de vegades en quantitats abusives),

recreatiu ocasional (amb fins d'integraci social o ldics) o circumstancial (per tal

d'augmentar el rendiment laboral, esportiu o sexual). En els dos ltims no hi ha

aparentment cap repercussi de trencament en les activitats.

Consum crnic o sistemtic Amb una freqncia particular, fins i tot diria 2 tipus:

- Consum intensificat consum diari en quantitats que en principi no alteren el

nivell de conscincia, el subjecte pot funcionar amb> o

27

Classificaci de les drogues

Las drogues han estat classificades segons mltiples sistemes de categoritzaci,

predominant, en l'actualitat, les classificacions en funci dels seus efectes

farmacolgics. Entre els diferents tipus de classificaci emprats al llarg del temps,

destaquen els segents:

- Classificaci de les drogues segons els seus efectes sobre el sistema nervis

central

- Drogues dures i drogues toves

- Drogues legals i illegals

Segons els efectes produts en el sistema nervis central

La classificaci de les drogues segons els efectes que produeixen a nivell del sistema

nervis central constitueix el sistema de classificaci ms acceptat en l'actualitat

(enfront de la distinci entre drogues dures i toves o legals i illegals).

Segons aquest les diferents substncies podrien classificar-se en una o diverses

(drogues mixtes) de les segents categories:

Depressors del sistema nervis central o Psicolptics

Inhibeixen el funcionament del sistema nervis central, alentint l'activitat nerviosa i

el ritme de les funciones corporals. Entre els efectes que produeixen es troben

relaxaci, sedaci, somnolncia, somni, analgsia incls el coma. Exemples de

aquestes substancies els constituirien lalcohol, els diversos tipus dopicies (herona,

morfina, metadona, etc.), certs psicofrmacs (com ara les benzodiazepines, els

barbitrics), etc.

Estimulants o Psicoanalptics

Produeixen una activaci general del sistema nervis central, donant lloc a un

increment de les funcions corporals. Sestableix una distinci entre estimulants majors

(tals com la cocana o les amfetamines) i menors (cafena, tena, teobromina).

28

Allucingens o Psicodislptics

Tamb coneguts com pertorbadors. Produeixen un estat de conscincia alterat,

deformen la percepci i evoquen imatges sensorials sense entrada sensorial. Exemples

d'aquestes substncies els constituirien LSD o les drogues de sntesi (que pels efectes

que produeixen serien ms ben considerats com a substncies mixtes estimulants-

allucingenes).

Drogues dures i toves

El cnnabis afecta gaireb tots els sistemes corporals. En ell es combinen moltes de

las propietats de lalcohol, els tranquillitzants, els opiacis i els allucingens. La

diferncia entre una droga dura i una droga tova s que aquella causa una addicci i/o

una dependncia fsica i psquica, mentre que una droga tova noms causa una sola

addicci i/o dependncia, la qual pot ser a nivell psquic o fsic noms.

En el seu origen, aquesta distinci va pretendre servir per distingir les drogues

altament additives que comporten seriosos danys a la salut (dures), de les poc

additives, que no presenten un risc greu per a qui les consumeix (toves). Malgrat aix

aquesta distinci s encara emprada tant en el discurs oficial com en la parla informal:

- Drogues dures

La cocana, els opioides (morfina, herona, etc.), lalcohol, o las amfetamines sn

comunament descrites com drogues dures.

- Drogues toves

El terme s aplicat generalment als derivats del cnnabis (marihuana, haixix, etc.), i

de la cafena, etc. En general, el terme s'aplica a substncies la qual el consum no

comporta patrons de comportament social desadaptatiu. Curiosament, algunes

drogues toves estan prohibides en la majoria dels pasos, mentre que drogues dures

poden ser adquirides (encara que amb restriccions) en la major part del mn.

Aquesta divisi en "toves" i "dures" s qestionada per molts estudiosos del tema ja

que consideren que es podria suggerir amb ella que les "dures" sn dolentes i, per

tant, les "toves" sn bones o menys dolentes i no s aix , ja que a partir de

determinades dosi i segons la manera de ser administrades, les drogues "toves" poden

tenir efectes tan nocives com les "dures".

29

Cal tenir present que a partir de determinades dosi les drogues anomenades

"toves" poden tenir efectes tan nocius com les considerades "dures".

Drogues legals i illegals

Consisteix en la classificaci de les substncies en funci de les restriccions legals

establertes en cada estat particular respecte al consum, producci i venda de las

diferents substncies. Aix, en la major part dels pasos occidentals les drogues es

classifiquen segons la normativa legal, de la manera:

- Drogues legals

Alcohol, tabac, psicofrmacs, estimulants menors i altres substancies (herona,

metadona, etc.) sota prescripci mdica.

- Drogues illegals

Sn totes les que no formen part de l'apartat anterior hi ha les que es s'accedeix a

travs del mercat negre (s'inclouria aqu, per exemple, la metadona obtinguda

subreptciament encara que inicialment hagi estat dispensada a partir de vies legals):

Derivats del cnnabis, herona, cocana, etc.

Tipus de drogues

La Cafena

La cafena s una substncia natural que es troba en les fulles, llavors o fruits de

ms de 63 plantes a tot el mn. Les fonts ms comunes i conegudes de la cafena sn

el caf, el te, algunes begudes carbonatades i la xocolata. La quantitat de cafena

present en els aliments varia en funci de la mida de la porci, el tipus de producte i el

mtode de preparaci.

La cafena en quantitat moderada s segura per a la majoria de les persones.

Algunes persones poden ser sensibles a la cafena i sentir els seus efectes enfront de

30

dosis ms petites. L'embars i la vellesa poden modificar la sensibilitat de les persones

enfront de la cafena.

- Efectes i propietats

Depenent de la quantitat consumida, la cafena pot ser un estimulant lleu del

sistema nervis central.

Entre altres efectes i propietats de la cafena trobem: Disminueix la sensaci de

fatiga i somnolncia, augmenta la capacitat de processament mental, augmenta el reg

coronari i exerceix una acci vasodilatadora, estimula la secreci cida de l'estmac i

t un marcat efecte dirtic.

Alcohol

Les begudes alcohliques sn begudes que contenen etanol (alcohol etlic). La

dependncia de les begudes alcohliques es denomina alcoholisme. L'alcohol s una

substncia psicoactiva o droga, el consum desmesurat pot fer mal a l'organisme

(bsicament el sistema nervis o el fetge), a ms s agent causal indirecte de

problemes en la famlia i en la societat.

Atenent a l'elaboraci es poden distingir entre begudes produdes per fermentaci

alcohlica (vi, cervesa, hidromel, sake) en les quals el contingut en alcohol no supera

els 18-20 graus, i les produdes per destillaci, generalment a partir d'un producte de

fermentaci (licors, aiguardents, etc.)

- L'alcohol com a droga

s una droga perqu pot generar almenys un d'aquests tres fenmens:

DEPENDNCIA, TOLERNCIA i / o SNDROME D'ABSTINNCIA.

Dependncia: s el desig que t el consumidor de "seguir consumint una droga"

perqu sent plaer o per a reduir una tensi o evitar un malestar.

Tolerncia: Quan es necessita cada vegada ms quantitat de la droga per sentir el

mateix efecte que les vegades anteriors. s per aix que quan un no acostuma a

consumir alcohol s'embriaga ms rpid i amb menor quantitat.

Sndrome dabstinncia: Es produeix quan es deixa bruscament de consumir, i

clnicament es manifesta per tremolor, sudoraci, taquicrdia i ansietat.

31

- Efectes de l'alcohol

Efectes fsics: L'alcohol no est exposat a cap procs de digesti pel que en la seva

majoria passa primer a l'intest prim per desprs ser absorbit pel torrent sanguini.

Noms una petita part arriba directament a la sang a travs de les parets estomacals. A

la sang l'alcohol s metabolitzat (descompost per ser eliminat o aprofitat per

l'organisme) mitjanant el procs d'oxidaci. s a dir, es fusiona amb l'oxigen i es

descompon de manera que els seus elements bsics abandonen el cos de forma de

bixid de carboni i aigua. El primer lloc d'oxidaci s el fetge, el qual descompon

aproximadament el 50% de l'alcohol ingerit en una hora. La resta roman en el torrent

sanguini fins a ser eliminat lentament.

Efectes psicolgics: L'alcohol afecta en primer lloc al sistema nervis central i la seva

ingerncia excessiva i prolongada pot provocar dany cerebral. Popularment es creu

que l'alcohol incrementa l'excitaci, per en realitat deprimeix molts centres cerebrals.

La sensaci d'excitaci es deu precisament a que al deprimir alguns centres cerebrals

es redueixen les tensions i les inhibicions i la persona experimenta sensacions

expandides de sociabilitat o eufria. Per aix es diu, que l'alcohol "anestsia la censura

interna". No obstant aix, si la concentraci d'alcohol excedeix certs nivells a la sang

interfereix amb els processos mentals superiors de manera que la percepci visual s

distorsionada, la coordinaci motora, el balan, el llenguatge i la visi pateixen tamb

forts deterioraments. Fortes quantitats d'alcohol redueixen el dolor i molsties

corporals i indueixen al son. Per el seu s continu irrita les parets estomacals arribant

fins i tot a desenvolupar lceres. Addicionalment tendeix a acumular greix al fetge,

interferint amb el seu funcionament. En alcohlics crnics es provoquen greus

trastorns cerebrals, heptics (cirrosi) i cardiovasculars (augmenta la pressi sangunia i

amb aix el risc d'un infart). Fins i tot, est demostrat que l'alcohol incrementa el nivell

dels triglicrids (greix no saturat o vegetal a les artries) i amb aix tamb el risc d'un

infart. Finalment, com s mpliament conegut, l'alcohol provoca addicci fsica i

dependncia psicolgica.

32

Quins danys provoca l'alcohol en l'organisme? En un moment donat dependre de la

seva concentraci en la sang que al seu torn s determinada pels segents factors:

quantitat ingerida en un perode de temps, presncia o absncia d'aliments en

l'estmac que retinguin l'alcohol i redueixin la seva taxa d'absorci, pes corporal, i

eficincia del fetge de la persona que l'ingereix.

- Perills per a la salut

L'alcohol en quantitats txiques, t diferents efectes dins de l'organisme, la majoria

d'ells negatius, ja que el nic positiu s que contribueix a disminuir el colesterol de la

sang.

A nivell del sistema nervis: En el consum agut, depenent de la quantitat i el tipus

de persona, progressivament s'alteren les funcions superiors, sobretot la praxi i

l'atenci, s per aix que s recomanable no conduir en estat d'embriaguesa, altres

alteracions sn en el llenguatge i la memria. En el consum crnic: s'ha demostrat, que

a ms d'algunes alteracions de les funcions superiors ja descrites, hi ha lesi en les cl

lules nervioses, i moltes d'elles moren, est demostrat que el cervell d'un alcohlic

de molts anys pesa menys que el de un no alcohlic.

Al Aparell Digestiu: L'rgan ms afectat s el fetge, prop del 20% de alcohlics acaba

en cirrosi. El fetge tamb pot patir esteatosi o hepatitis alcohlica. Els pacients

bevedors que hagin tingut hepatitis B, tenen ms risc per a acabar en cirrosi que els

que no beuen alcohol i han tingut l'antecedent d'hepatitis B.

El consum agut s un dels causants de gastritis erosiva, que poden acabar en una

emergncia per hemorrgia digestiva, s per aix tamb que una persona amb malaltia

cid pptica (gastritis o lcera pptica), se li prohibeix totalment la ingesta d'alcohol. El

Pncrees tamb es pot afectar, l'alcohol s principal causant tant de pancreatitis aguda

com de pancreatitis crnica.

En el sistema immunolgic: Es descriu que un alcohlic t disminut les defenses i s

ms fcil que es malaltia.

En el sistema cardiovascular: S'han descrit miocardiopaties a conseqncia del

consum de l'alcohol, a ms d'augments en la pressi arterial desprs ingesta aguda. El

consum de vi (2 copes com a mxim per dia t'ajuda a baixar el colesterol de la sang),

33

els metges coneixedors sobre addiccions no recomanem aix, fins no haver esgotat

altres possibilitats per baixar la hipercolesterolmia i haver descartat qualsevol

possibilitat de addicci a l'alcohol.

En el sistema ossi: Es diu que afavoreix el desenvolupament de l'osteoporosi.

En el sistema endocrinolgic: l'alcohol afavoreix la secreci la prolactina, s per aix

que en alcohlics de molt temps, a l'examen, algunes vegades trobem escassa secreci

lctia pels mugrons. Es descriu ginecomstia en alguns d'ells.

En el sistema reproductor: Al bevedor intens s'han trobat casos d'impotncia a

lhome i esterilitat en la dona.

En la dona embarassada: La sndrome d'alcoholisme fetal, que en una forma greu de

la seva presentaci, el nad presents baix pes i malformacions craniofacials. I en una

forma lleu el sndrome d'alcoholisme fetal, pot ser imperceptible i manifestar-se a

posterior amb petits trastorns de l'aprenentatge. Per aix queda absolutament

prohibit prendre alcohol durant l'embars

La Marihuana (Cnnabis)

La marihuana s una substncia psicoactiva obtinguda del cnnabis sativa, un arbust

silvestre que creix en zones temperades i tropicals, podent arribar una altura de sis

metres, extraient de la seva resina l'haixix, i de les seves fulles la marihuana. Es

consumeix preferentment fumada, encara que poden realitzar infusions, amb efectes

diferents.


Efectes de la marihuana en el cervell: Els investigadors han trobat que el THC canvia

la manera com la informaci censora arriba i s processada pel hipocamp. L'hipocamp

s un component del sistema lmbic del cervell que s crucial per a la memria de

l'aprenentatge, i la integraci d'experincies sensorials amb emocions i motivacions.

Les investigacions han demostrat que les neurones del sistema de processament

d'informaci de l'hipocamp i l'activitat en les fibres nervioses sn reprimides pel TCH.

34

Tamb, els investigadors han trobat un deteriorament dels patrons de conducta

apresos, tamb dependents de l'hipocamp.

Recents investigacions tamb indiquen que l's prolongat de la marihuana produeix

canvis en el cervell similars als vistos desprs del llarg s d'altres drogues que sn

freqentment abusades.

Efectes en els pulmons: La persona que fuma marihuana freqentment pot tenir els

mateixos problemes respiratoris dels fumadors de tabac. Aquestes persones poden

tenir tos i flegma cada dia, smptomes de bronquitis crnica, i major freqncia de

refredats. L's continu de la marihuana pot portar al funcionament anormal del teixit

pulmonar, per la seva destrucci o trauma.

Efectes en la freqncia cardaca i la tensi arterial: Resultats recents indiquen que

la prctica de fumar marihuana i injectar cocana al mateix temps pot causar un marcat

augment de la freqncia cardaca i la tensi arterial. En un estudi, es va donar

marihuana sola, cocana sola i desprs una combinaci d'ambdues a usuaris freqents

d'aquestes dues drogues. Cada droga sola produir efectes cardiovasculars, al combinar,

aquests efectes es van intensificar i van durar ms. La freqncia cardaca dels

subjectes de l'estudi va augmentar 29 batecs per minut amb marihuana sola i 32

batecs per minut amb cocana sola. A l'administrar-les juntes, la freqncia cardaca va

augmentar en 49 batecs per minut, i aquest augment va persistir per ms temps. Les

drogues es van administrar als subjectes mentre estaven en reps. En condicions

normals, una persona pot fumar marihuana i injectar cocana i desprs fer alguna cosa

causant d'estrs fsic qual cosa pot augmentar molt el risc de sobrecrrega del sistema

cardiovascular.

Efectes de l's freqent de la marihuana en l'aprenentatge i la conducta social: Un

estudi en estudiants universitaris va mostrar que certes habilitats crtiques

relacionades amb l'atenci, la memria i l'aprenentatge estan alterades en aquelles

persones que usen marihuana amb molta freqncia, i tot desprs de discontinuar el

seu s per 24 hores. Els investigadors van comparar 65 "usuaris freqents" que havien

fumat marihuana amb una freqncia mitjana de 29 en els ltims 30 dies, i 64 "usuaris

35

menys freqents" qui havien fumat amb una freqncia mitjana d'1 en els ltims 30

dies. Desprs d'una abstinncia de 24 hores, estrictament controlada, a la marihuana i

altres drogues il lcites i al alcohol, els estudiants van rebre proves estandarditzades

per mesurar aspectes de l'atenci, memria i aprenentatge. Comparats amb els usuaris

poc freqents, els usuaris freqents de marihuana van cometre ms errors i van tenir

ms dificultat per mantenir l'atenci, canviar l'atenci en resposta a les demandes de

l'ambient, i registrar, processar i utilitzar informaci. Els resultats suggereixen que el

major impediment per part dels usuaris freqents est probablement associat amb

una alteraci de l'activitat cerebral produda per la marihuana.

Estudis longitudinals sobre el consum de marihuana per part de joves per sota de

l'edat universitria indiquen que els usuaris tenen menor rendiment que els no usuaris,

major acceptaci de comportaments anormals, major comportament delinqent i

agressi, major rebellia, relacions ms dificultoses amb els seus pares i majors

associacions amb amics delinqents i que consumeixen drogues.

Les investigacions tamb mostren major propensi a l'enuig i comportament

regressiu (llepar el dit i episodis de "rebequeries") en els infants amb pares que

consumeixen marihuana que entre els infants de pares no usuaris.

Efectes en l'embars: Qualsevol substncia que s'abusi pot afectar la salut de la

mare durant l'embars i aquest s un perode en el qual ella ha de cuidar amb especial

atenci. L'abs de substncies pot interferir amb una nutrici i descans adequats, la

qual cosa pot afectar el bon funcionament del sistema immunolgic. Alguns estudis

han trobat que els bebs de mares que van usar marihuana durant l'embars

tendeixen a ser ms petits que els de les embarassades que no van utilitzar la droga.

En general, els nadons ms petits tendeixen a desenvolupar problemes de salut.

La mare lactant que utilitza marihuana passa part del TCH el seu nad a travs de la

llet materna. Les investigacions han trobat que l's de la marihuana per part de la

mare durant el primer mes de lactncia pot impedir el desenvolupament motor

(control del moviment dels msculs) del nad.

Potencial additiu: Hi ha discrepncies en les anlisis sobre el potencial additiu

d'aquesta substncia. Els qui realitzen anlisis ms ombrvols afirmen que algunes

36

persones esdevenen dependents de la marihuana per raons psicolgiques. Els estudis

de Nettler i Hyman (2001) demostren que la periodicitat i cronicitat del consum de

substncies psicotrpiques com les presents en la marihuana provoquen una alteraci

sobre la neuro plasticitat cerebral, afectant especialment al circuit de recompensa i

reforament cerebral.

Una periodicitat mensual (el noms fumar un "cigarret de marihuana" per mes)

aconsegueix perqu s'ocasionin alteracions estables i crniques, moltes vegades aix

provoca l'augment dels efectes paradoxals davant el subministrament de

benzodiazepines. L'abstinncia s un quadre altament complex en el qual es troben

intercorrelacionades smptomes fisiolgics, cognitius i conductuals constituint un

registre subjectiu. Aquest estudi presenta greus deficincies metodolgiques i ha estat

mpliament criticat.

La postura antiprohibicionista afirma que si b el consum de marihuana

desenvolupa tolerncia, s a dir, que en posteriors preses immediates s necessari

augmentar la dosi per aconseguir els mateixos efectes, els efectes de l'abstinncia sn

molt lleus en comparaci amb altres drogues, el que permet revertir aquesta

tolerncia i fer que el consum de marihuana sigui controlable pel subjecte, sent el seu

potencial additiu escs. Des d'aquesta perspectiva tamb s'afirma que la dependncia

fsica de la marihuana no ha estat demostrada de manera fefaent, i que igual que

l'alcohol, la marihuana pot ser usada de manera intermitent per moltes persones

sense que els causi una disfunci aparent social o psicolgica , ni tampoc addicci, fins

i tot desprs de trenta anys de consum diari.

El cnnabis s la droga illegal ms estesa a Europa, on s'importa o es produeix

internament. En la majoria dels pasos europeus, el seu consum va augmentar durant

el decenni dels noranta i a principis d'aquest segle. Europa podria estar entrant en una

nova fase, ja que les dades extrets d'enquestes sobre el conjunt de la poblaci general

i la poblaci escolar indiquen una estabilitzaci o fins i tot un descens del consum de

cnnabis en molts pasos. Tanmateix, els nivells de consum es mantenen elevats

respecte als histrics. En els ltims anys s'ha produt una creixent sensibilitzaci

respecte a les implicacions per a la salut pblica del seu consum generalitzat, i alhora

un augment de la demanda de tractament per problemes relacionats amb el cnnabis.

Per tant, trobar una resposta efica al consum del cnnabis continua sent una prioritat

37

essencial en el debat sobre les drogues a Europa. (Informe anual 2011, El problema de

la drogodependncia a Europa)

Cocana

La cocana s una droga estimulant i poderosament additiva. Les persones que l'han

provat descriuen l'experincia com una eufria potent que els dna una sensaci de

supremacia. No obstant aix, una vegada que la persona comena a usar cocana, no

es pot predir ni controlar fins a quin punt continuar usant la droga

El crac s la cocana que no ha estat neutralitzada per un cid per esdevenir sal de

clorhidrat. Aquest tipus de cocana ve en forma de cristalls de roca que es poden

escalfar i els vapors es poden fumar. El terme "crack" es refereix al cruixit que se sent

quan s'escalfen els vidres.

No importa la forma ni la freqncia de consum, l'usuari de cocana s'exposa a tenir

una emergncia cardiovascular o cerebrovascular aguda, com un atac al cor o al cervell

(aquest ltim tamb conegut com apoplexia, emblia, vessament cerebral o trombosi

en espanyol i com "stroke" en angls), que poden resultar en la mort sobtada. Les

morts relacionades amb la cocana sovint sn el resultat d'una aturada cardaca o una

convulsi seguida d'una aturada respiratria.

La presentaci ms comuna de la cocana s el clorhidrat de cocana el qual s una

pols blanca, cristall, soluble en aigua i amb efectes anestsics al contacte amb la pell i

mucoses. A ms t efectes vasoconstrictors. Aquesta ltima propietat s la que explica

el seu nic ocupaci metge actual en el camp de la cirurgia de fosses nasals. A part

d'aix no t cap altre s mdic.

El seu alt marge de consum i la seva popularitat s'explica a causa del consum illcit

com a droga "recreacional" que ha vingut en un vertigins augment entre els joves i

adults del mn sencer, en les ultimes dcades.


La cocana s un estimulant poders del sistema nervis central que interfereix amb

el procs de reabsorci de la dopamina, un missatger qumic associat amb el plaer i el

38

moviment. L'acumulaci de la dopamina resulta en una estimulaci contnua de les

neurones "receptores", la qual cosa est associat amb l'eufria comunament

reportada per les persones que abusen de la cocana.

Els efectes fsics de la cocana inclouen constricci dels vasos sanguinis, dilataci de

les pupilles i augment en la temperatura corporal, freqncia cardaca i pressi

arterial. La durada dels efectes eufrics immediats de la cocana (que inclouen

hiperestimulaci, agudesa mental i disminuci de la fatiga) depenen de la forma

d'administraci. Com ms rpida sigui l'absorci, ms intensa ser la eufria per ms

aviat ser la seva durada. L'eufria pot durar de 15 a 30 minuts si s'inhala la cocana, i

de 5 a 10 minuts si es fuma. Un augment en l's de cocana pot reduir el perode de

temps d'eufria en l'usuari i augmentar el risc d'addicci.

Algunes de les persones que usen cocana informen sentir desassossec, irritabilitat i

ansietat. Es pot desenvolupar tolerncia a l'eufria i molts sn els addictes que

informen tractar en va d'aconseguir que la droga els produeixi el mateix plaer que van

sentir la primera vegada que la van usar. Certs usuaris augmenten la seva dosi per

intensificar i prolongar els efectes eufrics. Aix com es pot desenvolupar tolerncia a

l'eufria, hi ha usuaris que tamb poden tornar-se ms sensibles als efectes anestsics

i convulsius de la cocana. Aquest augment de la sensibilitat pot explicar algunes de les

morts que ocorren desprs de consumir dosis aparentment baixes de cocana.

Episodis d's sostingut i repetit de cocana, en dosis cada vegada ms altes, poden

portar a un estat creixent d'irritabilitat, desassossec i paranoia. Aix pot resultar en un

perode de psicosi paranoica total en la qual l'usuari perd el sentit de la realitat i pateix

d'allucinacions auditives.

Altres complicacions associades amb l's de la cocana inclouen alteracions en el

ritme cardac, atacs de cor o al cervell, dolor al pit, falla respiratria, convulsions, mal

de cap i complicacions gastrointestinals com ara dolor abdominal i nusea. Ja que la

cocana t la tendncia a disminuir la gana, molts usuaris habituals poden presentar

signes de desnutrici.

Les diferents maneres de consum de la cocana poden ocasionar diferents efectes

adversos. Per exemple, la inhalaci regular de la cocana pot portar a la prdua del

sentit de l'olfacte, sagnats nasals, problemes per empassar, ronquera i secreci nasal

crnica. La ingesti de cocana pot causar gangrena intestinal greu causa de la reducci

39

del flux sanguini a l'intest. Les persones que s'injecten cocana poden experimentar

una reacci allrgica aguda i igual que qualsevol usuari de drogues injectables, tenen

major risc de contraure el VIH i altres malalties de transmissi sangunia.

A Europa, la cocana continua sent la segona droga illegal ms consumida desprs

del cnnabis, tot i que els nivells i les pautes de consum varien considerablement entre

els diversos pasos. Noms en un petit grup, principalment d'Europa occidental,

s'aprecia un nivell elevat de consum de cocana, mentre que a la resta del mn el

consum es mant limitat. Tamb s considerable la diversitat entre els consumidors de

cocana, en particular els consumidors ocasionals o consumidors habituals ben

integrats socialment, que solen consumir (esnifar) cocana en pols, i els consumidors

ms marginats i sovint dependents, que injecten la cocana o consumeixen crack.

Herona

La herona s una droga altament additiva i illegal en la majoria dels pasos del

mn. Pertany als opiacis, dels quals s el ms abusat i el d'acci ms rpida i es

classifica, igual que aquests, dins de les substncies depressores del sistema nervis

central. s una de les drogues que es troben ms freqentment implicades en els casos

de drogodependncia a causa del seu altssim grau d'addicci.

El 1883, Heinrich Dreser (qumic), va allar un opiaci nou grcies a l'acetilaci del

clorhidrat de morfina, obtenint diacetil morfina, que s el nom cientfic de l'herona.

Resulta interessant que en principi es va pensar en l'herona com un substitut de la

morfina, la qual produa gran addicci, i per aquest motiu es va triar el seu nom. En

poc temps es va demostrar que l'addicci generada per utilitzar aquest compost era

molt ms intensa en comparaci amb la morfina.

Alguns opiacis sn naturals (morfina, opi i codena) i altres sn sinttics, s a dir,

elaborats al laboratori a partir de la rosella (demerol, metadona, etc.).

La herona s un opiaci semi - sinttic: s produda a partir de la morfina a travs

d'un procs qumic i s aproximadament 3 vegades mes fort que aquesta. L'herona es

pot presentar en forma de pols blanca o com una pasta o goma marr (depenent de la

procedncia i del procs d'elaboraci que hagi tingut).

40


La heronomania pot portar greus conseqncies per a la salut, entre elles

sobredosi mortal, avortament espontani, col lapse de les venes, i malalties

infeccioses, fins i tot VIH / SIDA i hepatitis.

Els efectes de l'herona a llarg termini apareixen desprs que la droga s'ha estat

usant repetidament per algun perode de temps. L'usuari crnic pot patir col lapse de

les venes, infecci de l'endocardi i de les vlvules del cor, abscessos, cellulitis i

malalties del fetge. Hi pot haver complicacions pulmonars, fins i tot diversos tipus de

pneumnia, com a resultat del mal estat de salut del toxicman, aix com pels efectes

depressius de l'herona sobre la respiraci.

A ms dels efectes de la mateixa droga, l'herona que es ven al carrer pot tenir

additius que no es dissolen amb facilitat i obstrueixen els vasos sanguinis que van als

pulmons, el fetge, els ronyons o el cervell. Aix pot causar infecci o fins mort de petits

grups de cllules en aquests rgans vitals.

La Xarxa d'Alerta sobre Abs de Drogues (DAWN) de l'Administraci de Serveis

d'Abs de Substncies i de Salut Mental recopila dades sobre morts i episodis

relacionats amb drogues en les sales d'urgncia dels hospitals de 21 zones

metropolitanes. Segons els informes de 1995, entre les drogues vinculades amb major

freqncia a la mort, l'herona va quedar en segon lloc. De 1990 a 1995 el nombre

d'episodis relacionats amb l'herona es va duplicar, i entre 1994 i 1995, va augmentar

19%.

El consum d'herona, especialment per via parenteral, es troba estretament vinculat

a problemes socials i de salut pblica a Europa des de la dcada dels setanta. En

l'actualitat, aquesta droga continua representant la part ms important de la

morbiditat i de la mortalitat lligades al consum de drogues a la Uni Europea. Al cap de

dues dcades en qu el problema de l'herona es va empitjorar, Europa ha

experimentat un descens en el consum d'aquesta droga i dels danys associats a ella a

finals de la dcada dels noranta i primers anys del segle actual. Per des 2003-2004, la

tendncia s'ha desdibuixat, amb indicadors que indiquen una estabilitzaci de la

situaci o mixta. D'altra banda, les dades sobre el consum d'opiacis sinttics i les

41

drogues estimulants per via parenteral, com la cocana o les amfetamines, reflecteixen

la naturalesa cada vegada ms polifactica del consum problemtic de les drogues a

Europa.

- Tractament de lherona

Hi ha gran varietat de tractaments per als addictes a l'herona, estan la dels

medicaments i la terpia de la conducta. La cincia ens ha ensenyat que combinar

medicaments amb terpia de suport al pacient fa possible que es deixi d'usar l'herona

i torni a una vida ms estable i productiva.

Les addiccions als opiacis (drogues relatives a l'opi) sn malalties del cervell i

trastorns que s que poden tractar eficament. Els doctors recomanen fermament

primer major accs als programes de tractament de manteniment a base de l'analgsic

anomenat metadona per a les persones que sn addictes a l'herona i altres drogues

opicies, i segon la eliminaci de lleis federals i estatals, aix com d'altres barreres, que

impedeixen accs a aquests programes. Tamb es va recalcar la importncia d'oferir

orientaci psicolgica contra l'abs de substncies, teraputiques psicosocials i altres

serveis per donar-li suport al pacient, que impulsen a la permanncia i l'xit dels

programes de tractament de manteniment a base de metadona.

Metadona

La Metadona, un medicament opiaci sinttic que obstaculitza els efectes de

l'herona durant unes 24 hores, t una histria d'xits provats quan es recepta en

concentracions suficientment altes per a les persones addictes a l'herona. El LAAM,

que tamb s un frmac opiaci sinttic per tractar la heronomania, pot impedir els

efectes de l'herona fins a 72 hores. Altres productes aprovats sn la naloxona, que

s'utilitza per tractar els casos de dosis excessives, i la naltrexona, que obstrueixen els

efectes de la morfina, l'herona i altres opiacis. Tamb s'estan estudiant altres

medicaments utilitzats en els programes de tractament contra l'herona.

42

Hi ha molts tractaments de la conducta eficaos contra la heronomania. Aquests

poden incloure mtodes residencials i ambulatoris. Diverses teraputiques noves de la

conducta estan resultant especialment prometedores contra aquest tipus d'addicci.

La terpia de maneig de situacions imprevistes utilitza un sistema basat en el

concepte del val, on el pacient guanya "punts" per tenir resultats negatius en les

anlisis que determinen si ha usat drogues, i pot canviar-los per articles que fomenten

una vida sana. Les intervencions de la conducta cognoscitiva s'han ideat per ajudar a

modificar el pensament, les esperances i els comportaments del pacient i per

augmentar la seva habilitat de fer-li front a diversos factors causants de tensi

nerviosa en la vida.

Com s'usa / Consum

S'utilitza en programes especials per al tractament de la dependncia a l'herona.

Neutralitza l'eufria de l'herona i evita l'aparici de la sndrome d'abstinncia.

Inicialment es subministren als addictes dosis diries equivalents al seu consum

d'herona, per tal de retirar l'addicte lentament de l'herona illegal injectable i desprs

introduir dosis redudes de metadona per via oral.

De vegades, una retirada completa de la metadona no s possible, i la dosi de

manteniment pot continuar durant mesos o fins i tot anys (Programes de

Manteniment amb Metadona).

Tot programa de tractament amb metadona ha d'anar acompanyat, per obtenir una

major eficcia i millors resultats, de psicoterpia o supervisi mdica.

Efectes

En la terpia de manteniment, amb dosis adequades, la metadona no causa eufria,

no t efectes sedants ni s analgsica. No t efectes adversos ni mentals ni fsics.

Reducci de riscos / Danys

Encara que l's regular de metadona pot induir dependncia, es considera que

aquesta s menys greu que la de la morfina o l'herona, i ms fcil de tractar. La

43

persona insereix en un programa de manteniment amb metadona pot portar una vida

normal. No obstant aix, la metadona t efectes secundaris: atordiment, marejos,

nusees, vmits, boca seca o duraci. En casos d'abs poden aparixer errors

circulatoris i coma profund i s'han donat casos de mort per aturada respiratria.

En tots els Estats membres de la UE, aix com en Crocia, Turquia i Noruega,

s'ofereixen tractaments sense droga i tractaments de substituci d'opiacis. En la

majoria dels pasos, el tractament es realitza en rgim ambulatori, en centres

especialitzats, consultes de metges generals i centres de baix llindar. En alguns pasos,

els centres especialitzats en rgim d'ingrs realitzen una important contribuci al

tractament de la dependncia d'opiacis. Un redut nombre de pasos ofereixen

tractament assistit amb herona a un grup seleccionat de consumidors crnics

d'herona. En el cas dels consumidors d'opiacis, el tractament sense drogues sol anar

precedit d'un programa de desintoxicaci, que els proporciona assistncia

farmacutica per a alleujar els smptomes fsics d'abstinncia. Aquesta estratgia

teraputica requereix generalment que els pacients s'abstinguin de consumir tot tipus

de substncies, fins i tot medicaci de substituci. Els pacients participen en activitats

de la vida diria i reben suport psicolgic intensiu. Encara que els tractaments sense

droga poden administrar tant en centres en rgim ambulatori com en rgim d'ingrs,

el ms com en els Estats membres de la UE sn els programes residencials (o de

rehabilitaci) que apliquen principis de terpia comunitria o el model de Minnesota.

Els tractaments de substituci, generalment integrats en l'atenci psicosocial, solen

administrar-se en centres ambulatoris especialitzats. A 14 pasos hi ha tamb la

possibilitat que siguin els metges de famlia qui administrin aquests tractaments,

generalment en el marc de programes d'atenci compartida amb centres teraputics

especialitzats. El nombre total de consumidors d'opiacis que reben tractament de

substituci a la Uni Europea, Crocia i Noruega es va estimar en 700 000 (690.000 als

Estats membres de la UE) el 2009, enfront de 650.000 el 2007, i prop de mig mili el

2003. La gran majoria dels tractaments de substituci segueixen administrant en els 15

Estats membres de la UE anterior a 2004 (prop del 95% del total) i les xifres en aquests

pasos van seguir augmentant entre 2003 i 2009. Entre aquests pasos, els increments

ms alts es van observar a Finlndia, on la xifra es va multiplicar per tres, i en ustria i

Grcia on el nombre de tractaments es multiplicar per dos.

44

Amf

Habilitats socials

Documents

Transcript of Habilitats socials