Habitatge llibre digital

40
HABITATGE

description

 

Transcript of Habitatge llibre digital

Page 1: Habitatge llibre digital

HABITATGE

Page 2: Habitatge llibre digital
Page 3: Habitatge llibre digital

ÍNDEX

Què és?

Necessitats

- On l’hem de costruir?

- El projecte

Representació gràfica

Construcció

La historia

- Prehistòria

- Ed. Antiga

- Ed. Mitjana

- Ed. Moderna

- Ed. Contemporànea

Tipus d’habitatges

Activitats

On l’hem de construir?

- Orientació

Cèdula

Activitats

Construcció

- Preparació del terreny

- Fonaments

- Estructura

- Cobertes

- Tancaments

- Instal.lacions

- Revestiments i acabats

Page 4: Habitatge llibre digital

1

Què és un habitatge?

L’habitatge, és tota edificació fixa que compleix les condicions d'habitabilitat

que fixa la Llei i la normativa que la desplega, i compleix la funció social

d'aportar a les persones que hi resideixen l'espai, les instal·lacions i els mitjans

materials necessaris per satisfer llurs necessitats personals ordinàries

d'habitació.

Es limita a definir l’habitatge com una construcció, amb caràcter fix (no mòbil)

que compleix uns determinats requisits tècnics que la fan apta per a la

residència humana.

Per que la edificació sigui legalment un habitatge, és necessari que compleixi un

seguit de requisits. Ha de tenir al menys un lloc on poder fer el menjar i un altre

on poder menjar (còmoda ment), també un lloc on puguis fer les teves

necessitats i on et puguis rentar (tot el cos), no pot faltar un lloc on dormir i

descansar (llit), també ha de tenir un lloc (habitació) que et serveixi per

emmagatzemar coses. Has de sentir-te segur i protegit

.

Page 5: Habitatge llibre digital

2

1. NECESSITAT DE L’HABITATGE.

L’habitatge ens dóna:

• protecció contra el medi natural (fred, calor, pluja, vent ...)

• permet el descans

• permet rentar-nos

• permet cuinar

• permet relacionar-nos

• permet estudiar

• permet guardar les pertinences ...

On hem de construir un habitatge?

Per construir un habitatge cal un sòl (terreny)

Cada municipi organitza i qualifica el seu sòl per a diferents usos (això és així per

assegurar el bon desenvolupament del territori)

Page 6: Habitatge llibre digital

3

Rústic: per activitats agrícoles o ramaderes

Urbà: per la construcció d’edificis, carrers, places, jardins ...

Residencial: destinat a habitatges

El projecte

Un cop disposem de sòl apte per construir l’habitatge caldrà que un

tècnic (un arquitecte) ens realitzi el projecte arquitectònic de l’habitatge.

Recorda que un projecte consta de tres parts:

• Memòria i plec de condicions (es una descripció en paraules de les

característiques

principals del projecte, els càlculs, material utilitzat, procés de

construcció...).

• Plànols (contenen tota la informació gràfica del projecte)

• El pressupost (quantificació de costos)

Page 7: Habitatge llibre digital

4

2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA D’HABITATGES. ESCALES DE DIBUIX

Els plànols són la representació gràfica, a escala i sobre un pla, de totes les parts

que integren l’obra.

Els

plànols són l’element de comunicació entre l’arquitecte, el propietari i el

constructor.

Per dibuixar els plànols d’un projecte d’un habitatge s’encarreguen els

delineants projectistes, sota les ordres del arquitecte.

Un cop dissenyat un habitatge i s’han demanat tots els permisos cal començar

l’edificació. Cal fer aquesta construcció ordenada i no “començar la casa per la

teulada”.

Page 8: Habitatge llibre digital

5

Fases de construcció d’un habitatge:

1. Els fonaments

2. L’estructura

3. Les cobertes

4. Els tancaments

5. Les instal•lacions

6. Els revestiments i els acabats

a) Els fonaments

És la primera part de la construcció i es la part de la casa que estar en contacte

amb el terra.

Els fonaments són els encarregats de suportar el pes de l’edifici i transmetre al

sòl aquestes forces per tal que l’edificació esdevingui sòlida, estable, resistent i

segura.

Els fonaments se solen fer de formigó armat per la qual cosa cal fer treballs de

preparació.

b) L'estructura

Té la mateixa funció que l’esquelet en les persones (dóna rigidesa i resistència).

Es la part que dóna rigidesa i resistència a l’edifici, suporta l’esforç i el pes de

l’edifici i el transmet als fonaments.

Estan constituïdes d’elements horitzontals i verticals

c) Les cobertes

Page 9: Habitatge llibre digital

6

Un cop fets els fonaments i l’estructura cal fer les cobertes (això farà que

puguem seguir treballant sense que la pluja o d’altres inclemències destorbin la

construcció.

La coberta es la part de l’edifici que el separa horitzontalment de l’exterior i el

protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a l’interior.

3 CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES

Procés de construcció d’un habitatge

d) Els tancaments

Serveixen per aïllar i separar les diferents estances entre elles i amb l’exterior.

Els elements de tancament són les parets (si suporten càrregues formen part de

l’estructura

e) Les instal•lacions

Un habitatge per tenir totes les comoditats, conforti bones condicions de vida

ens calen les instal•lacions.

Són les encarregades de subministrar aigua, energia i comunicacions als futurs

ocupants.

Les més importants la d’aigua, llum, gas i calefacció.

Solen ser encastades però també poden ser vistes com la de gas.

Totes han de seguir la normativa.

f) Els revestiments i els acabats

Es el toc final de la construcció però no per això menys important.

Els revestiments solen amagar irregularitats de les parets i els forjats.

Page 10: Habitatge llibre digital

7

La història de l’habitatge

LA PREHISTÒRIA

Les coves (12.000aC al 6.000aC)

La història de l’habitatge va començar als voltants del 12.000 aC, quan els éssers

humans van començar a viure en coves. En aquells temps, els humans eren

caçadors, recol·lectors i pescadors. Eren nòmades, és a dir, quan se’ls acabava

l’aliment d’una zona, buscaven una altra cova en un altre indret per poder

trobar més menjar.

Cada cop que es traslladaven, buscaven algun indret on hi hagués aigua de fàcil

accés: un riu, un llac...

Les tendes nòmades (del 6.000aC al 4.000aC)

Durant aquests anys els humans encara eren

nòmades, però en lloc de viure a les coves es

Page 11: Habitatge llibre digital

8

construïen les seves pròpies tendes. Aquestes estaven fetes de branques

d’arbres, pells d’animals adobades i cosides, i cordes fabricades amb fibres

vegetals i cuir.

Durant al neolític es van començar a construirpoblats amb cases. Els humans

van passar a ser sedentaris, és a dir, ja no calia que es traslladessin cada cop que

els faltés aliment. El motiu d’això va ser la descoberta de l’agricultura i la

ramaderia.

Les cabanes estaven fetes de fusta, pedra i palla. Poc a poc, la societat va

avançant i al final del neolític els humans ja havien après a extreure el coure de

les roques per fer-ne armes, joies i estris de cuina com, per exemple, olles.

Els poblats solien situar-se en zones a prop de rius, per poder agafar-ne l’aigua.

EDAT ANTIGA (s.VII aC - s.VdC)

Durant l’Edat Antiga, Catalunya va rebre influencia de diversos poblats de l’est

del Mediterrani. En un principi, Catalunya estava habitada pels Ibers:

Els Ibers (VII aC – III dC)

Durant aquests anys, la península Iberica estava habitada pels Ibers. Els poblats

Ibers solien estar envoltats per altes muralles i torres fetes amb pedres molt

grans.

Les parets dels habitatges estaven fetes de fang i pedra; en canvi, les teulades

estaven fetes de branques d’arbres i de fang. Els habitatges Ibers eren força

petits: hi havia una sala rectangular on s’hi duien a terme les principals funcions

de la vida quotidiana (descans, magatzem, cuinar...). Al mig d’aquesta habitació,

hi havia el foc, que servia per cuinar, per escalfar la cambra. Per cuinar

Page 12: Habitatge llibre digital

9

utilitzaven peces de ceràmica i estris de ferro. Hi havia altres habitacions on s’hi

situaven els llits, que eren de fusta o de pell.

En els poblats existien places que eren d’ús comú, així com

també alguns edificis públics: hi havia forns de pa i de

ceràmica, cisternes d’aigua, basses per les escombraries...

Els Grecs (I dC – II dC)

L’habitatge grec solia ser d’una o dues plantes. Al centre

de la casa i havia un gran pati interior on donaven totes els habitacions. En un

cantó de l’habitatge hi havien els estables, on hi vivia el bestiar que cuidava la

família. També hi havia una habitació que servia com a menjador, una altra

reservada només per les dones de la casa, una altra que era la cuina... Les cases

tenien pocs mobles i unes finestres molt petites. Per il·luminar les cases, els

grecs utilitzaven unes làmpades d’oli: eren uns recipients oberts fets de pedra,

fang o d’os, que contenien un oli que, quan s’encenia, feia una flama que

il·luminava les cambres.

Els Romans (IIIdC – IVdC)

Els romans varen arribar a Catalunya l’any 218dC i varen conquerir gran part de

la costa. Els romans benestants vivien en cases molt grans d’una o dues plantes.

Les cambres es distribuïen al voltant d’un pati interior, que s’anomenava atri. A

l’atri hi solia haver l’impluvium, que era un espai que servia per recollir l’aigua

de la pluja, que després utilitzaven per el dia a dia.

Com la casa grega, la casa romana tenia poques finestres i, a més, eren petites:

els dormitoris (cubicula), el menjador i la cuina. Els romans, com els grecs,

utilitzaven les làmpades d’oli, com els grecs, per il·luminar la casa a la nit i, a la

vegada, escalfar-se.

Page 13: Habitatge llibre digital

10

Les ciutats romanes tenien els carrers rectes i pavimentats. Estaven envoltats

per muralles i hi havia alguns edificis

públics: les termes (banys públics), el

fòrum (la plaça), el temple,

l’amfiteatre...

L'EDAT MITJANA (s.V - s.XV)

Durant l’Edat Mitjana a gran part

d’Europa es varen construir ciutats importants envoltades per unes grans

muralles. A cada ciutat medieval solia haver-hi un castell alçat, a sobre d’algun

turó, que protegia els habitants. Al castell hi vivien els nobles i el comte i la

comtessa, que eren les persones més riques i amb més poder de la ciutat.

L'EDAT MODERNA (s.XV - s.XVIII)

Durant aquesta època es van formar moltes ciutats noves. Les ciutats ja no

estaven emmurallades i solien estar formades per edificis de dos o tres pisos. Hi

ha alguns espais públics com la plaça i la catedral. A més, els reis i els comtes ja

no vivien en castells, sinó en grans palaus amb immensos jardins. Per primer cop

hi havia l’ajuntament, que posava ordre a la gran ciutat.

Continuaven havent els artesans: sastres, barretaires, alquimistes, armers... A

més, van aparèixer els primers hostals i bancs. La ciutat moderna tenia uns

carrers més amplis i il·luminats que la mitjana.

Page 14: Habitatge llibre digital

11

Tot i que cada vegada hi havia més persones que es traslladaven del camp a la

ciutat, a Catalunya hi va haver un tipus d’habitatge que va esdevenir el símbol

del camp català: la Masia.

L'EDAT CONTEMPORÀNIA

(s.XVIII...)

L’habitatge dels anys 1925-1950

A principis del segle XX l’habitatge

es caracteritzava per la introducció

d’aparells elèctrics. Hi havia tot

tipus d’habitatges: cases aïllades,

cases adossades i pisos. Ja arribava l’aigua corrent a la casa, però encara no hi

escalfadors d’aigua. La majoria de les cuines fan servir carbó o llenya i els

aliments es poden conservar en unes petites neveres que s’havien de preparar

amb blocs de gel.

A l’hivern solien escalfar-se amb algun braser o estufa de llenya. Les cases solien

tenir una cuina, un menjador, les habitacions i el lavabo. Sovint, solia viure una

família (pare, mare i fills) a cada casa.

El gratacels (1885-2011)

L’any 1885 es va construir el primer

gratacels del món: va ser a Chicago (Estats

Units) i tenia un total de 10 plantes. Estava

construït amb acer i totxanes. A partir de llavors, es van anar

construint nombrosos gratacels en diverses zones del planeta.

Actualment, el gratacels més alt del món es troba a Dubai

(Emirats Àrabs) i s’anomena Burk Dubai. Va ser construït l’any

2004.

Page 15: Habitatge llibre digital

12

La història de l’habitatge, va començar a la Edat Moderna, perquè en el Neolític

per exemple, que vivien en coves, la gent no tenia totes les comoditats

necessàries perquè una cova o una cabanya feta de pell sigui considerada un

habitatge. Allò no et protegia del fred ni et donava l’escalfor necessària, en una

cova no podies cuinar el aliment, no tenies un lloc d’higiene, no tenies

comoditats, això ja va evolucionar cap a la Edat moderna.

Tipus d’habitatges

Se solen distingir tres tipus d'habitatge o casa unifamiliar.

Casa unifamiliar aïllada

És aquell edifici habitat per una única família que no està en contacte físic amb

altres edificacions. Normalment estan envoltats per tots els seus costats per un

terreny pertanyent a l'habitatge, en què se sol instal·lar un jardí privat. En

aquest aspecte hi ha variants, així, l'habitatge pot

tenir un, diversos o tots els seus costats alineats

amb la via pública.

Casa aparellada

En aquest cas, es construeixen dos habitatges unifamiliars simètrics que

exteriorment estan en contacte, encara que en la seva distribució interior són

totalment independents, tenint cadascun

d'ells el seu propi accés des de la via pública.

Page 16: Habitatge llibre digital

13

Casa adossada

Similar a l'aparellada, però aquest cas cada casa està en contacte amb unes

altres dues (una a cada costat). Aquest tipus d'habitatges se solen caracteritzar

per tenir una planta estreta i allargada i per la presència de finestres únicament

en els extrems de la casa.

Xalet

Un xalet o torre és un edifici concebut

principalment per al seu ús com a habitatge

unifamiliar, que comparteix terreny a una

mateixa finca amb una superfície sense construir, com un jardí o un pati

adjacent, però sense pati interior entre les habitacions.

Masia

Una masia és l'edifici central d'un mas, una explotació agrícola solitària fora

del nucli d'un poble. S'ha de distingir entre masia què significa la casa sola i

mas és el conjunt de casa, terres de conreu i boscos.

Bloc de pisos

El pis és cadascuna de les superfícies o divisions horitzontals d'un edifici, els

diferents nivells, llevat de la planta baixa. A més, en català es denomina pis a

cert tipus d'habitatge, típicament urbà, normalment en un edifici de més d'un

nivell o bloc de pisos, és a dir, un apartament que és llogat o venut

separadament

Gratacels

Un gratacel o toca núvols és un edifici de molts pisos o plantes. Generalment,

el límit inferior d'altura a partir del qual un edifici sol ser considerat gratacel

és d'uns 100 metres (333 peus), encara que molts professionals del sector

consideren gratacel a partir de 12 plantes, 150 metres o més de 200 metres

d'alçada.

La raó de la seva construcció és el màxim aprofitament econòmic del sòl. Per

això, solen trobar-se múltiples gratacels agrupats en les zones comercials de

grans ciutats, on el valor del sòl és elevat

Dúplex

Page 17: Habitatge llibre digital

14

Un dúplex , és un habitatge que té dos pisos connectats entre si per una

escala interior, usualment paral · leles. Així mateix, un apartament triplex es

refereix a un apartament que abasta tres pisos i un quadplex , quadruplex o

fourplex a quatre pisos.

1 A partir de tota la informació donada, digues els tipus d’habitatges que es van construir a l’Edat Antiga i per qui van estar construïts.

Quins tipus d’habitatges poden haver? Descriu-los.

Quins passos legals s’han de complir per poder obtenir o residir en un

habitatge?

A partir del plànol, anota les modificacions que realitzaries per fer “legal”

aquest habitatge.

Des de quina Edat Històrica, comencen a haver habitatges. Justifica la teva

resposta.

Quines són les fases de construcció d’un habitatge? Explica cada una d’elles.

Per què les coves no estan considerades habitatges?

Page 18: Habitatge llibre digital

15

Quins conforts ens dona l’habitatge?

On i com hem de construir un habitatge?

Per què serveixen els plànols d’un projecte? Qui s’encarrega de dibuixar-

los?

ON HEM DE COSTRUIR L’HABITATGE?

Per construir un habitatge cal un sòl (terreny)

Cada municipi organitza i qualifica el seu sòl per a diferents usos (això és així

per assegurar el bon desenvolupament del territori)

Rústic: per activitats agrícoles o ramaderes

Urbà: per la construcció d’edificis, carrers, places, jardins …

Residencial: destinat a habitatges

Industrial: destinat a indústries

Urbanitzable: aquell que pot ser transformat en sòl urbà.

Així doncs abans de construir un habitatge cal informar-se a l’ajuntament de

la localitat si el sòl està qualificat com a urbà o no.

Orientació

El Sol és una font natural de llum i calor. Disposa de llum natural a totes les

cambres de l’habitatge proporciona una sensació de benestar, a més d’un

important estalvi energètic en il·luminació.

El sol que surt per l’Est i es pon per l’oest, va ocupant diferents posicions en

el cel al llarg del dia. A l’estiu el Sol va més alt i els rajos solars arriben més

perpendiculars i amb més intensitat que a l’hivern. El grau d’insolació d’un

lloc, depèn de l’hora del dia i de l’època de l’any. Per tot plegat, segons sigui

l’orientació d’un habitatge s’aconseguiran diferents graus d’insolació, per

tant de confort.

Page 19: Habitatge llibre digital

16

Orientació de Nord: Rep molt poca insolació, es molt freda a l’hiverni fresca a

l’estiu. Convé destinar-la a les cambres on no s’hi fa vida: trasters, rebost...

Orientació Sud: Rep la màxima insolació. És relativament calorosa a l’estiu, ja

que el sol passa mes alt i no hi entra tant directament.

Orientació Est: rep insolació des del mati fins al mig dia. És agradable al matí, ja

que quan el sol incideix més directament la temperatura ambiental no és gaire

càlida.

Orientació oest: rep la insolació des del migdia fins al vespre quan es pon el sol.

A l’estiu es molt calorosa, ja que el sol incideix quan la temperatura ambient no

és gaire càlida.

Cèdula d’habitabilitat

La cèdula d’habitabilitat és un document administratiu que afirma que un

habitatge és apte per ser destinat a la residència de les persones i té totes les

condicions d’habitabilitat, segons la normativa vigent.

La cèdula d'habitabilitat és necessària per:

Transmetre un habitatge en venda, lloguer o cessió d'ús, en primera

transmissió o en posteriors transmissions.

Donar-se d'alta dels serveis d'aigua, electricitat, gas, telecomunicacions

i altres serveis.

La cèdula d'habitabilitat pot ser:

De primera ocupació: quan es refereix a habitatges de nova construcció

o en aquells casos en què s'ha fet un buidatge de l'edifici i s'ha deixat

només la façana.

De primera ocupació de rehabilitació: quan es refereix a habitatges que

són el resultat d'una intervenció o procés de rehabilitació o gran

rehabilitació (subdivisions, canvi d'ús per crear un habitatge, buidatge

de l'habitatge, ampliacions, remuntes).

De segona ocupació: quan es refereix a habitatges que ja existeixen.

La distribució

Page 20: Habitatge llibre digital

17

Per poder satisfer adequadament totes les nostres necessitats, els

habitatges estan distribuïts, utilitzant envans i parets, en diferents

estais anomenats habitacions o cambres que reben un nom específic en

funció de l’activitat principal que s’hi desenvolupa.

Zona de treball i serveis: Cuina, rebost, safareig, traster, cambra de

planxar, lavabo, bany, etc. Esta destinada principalment a les feines

domestiques i d’higiene personal.

Zona per dormir i d’aïllament: La construeixen bàsicament els

dormitoris i esta dedicada al descans.

Zona per viure i estar: Comprèn les habitacions on treballem,

conversem, mengem, veiem la televisió...

Zona d’accés i circulació: Rebedor, passadís, porxo, etcPermeten

l’accés des de l’interior de l’habitatge

1. Com tindria que estar situada una casa en la que vols que rebi molta

insolació?

2. Per a que és necessària la cèdula d’habitabilitat?

3. Com pot ser la cèdula d’habitabilitat?

4. M’agradaria construir una casa de fusta, són les cases que sempre

m’han agradat, però resulta que m’agradaria construir-la al costat de

casa dels meus pares que viuen a Granollers, podria construir la casa de

fusta a Granollers: Perquè?

Page 21: Habitatge llibre digital

18

5. Podria construir un bloc de pisos en un sòl Urbà?

6. Vull construir la meva casa de fusta al costat de casa dels maus pares,

ara que faig?

FASE 1: ADQUISICIÓ DEL SÒL

El primer pas per construir el seu habitatge, lògicament, és tenir on fer-ho. en

algunes ocasions es disposa prèviament del terreny, però en moltes altres cal adquirir el mateix. A l'hora de fer-ho, no només importa el preu, la ubicació, superfície i altres característiques físiques, sinó que hi ha una sèrie de paràmetres que no s'aprecien a primera vista i que són determinants per a la construcció de l'habitatge i per evitar problemes posteriors.

En primer lloc, és important saber si hi ha algun tipus de càrrega o servitud sobre la finca, i conèixer la seva descripció i superfície registrals. Per a això, el més adequat és acudir al Registre de la Propietat corresponent i sol·licitar una nota simple actualitzada de la mateixa, on figuren totes les dades rellevants en aquest aspecte. Així mateix, és convenient anar al Cadastre, i comprovar si la finca està correctament cadastrada, si pertany al cadastre de rústica o d'urbana, etc.

És fonamental conèixer la normativa urbanística de la parcel·la que pensem adquirir, ja que és el que ens va a indicar si aquesta és edificable, si cal desenvolupar alguna figura de planejament, així com l'edificabilitat i els paràmetres que haurà de complir la futura edificació (ocupació, altures màximes o mínimes, usos permesos, reculades ...). per a això és recomanable acudir a l'Ajuntament corresponent i sol·licitar que l'informin; o bé sol·licitar per escrit una cèdula o informe urbanístic, on es reflecteixin totes aquestes

dades.

Finalment, és convenient saber si la parcel·la disposa dels serveis necessaris

per edificar (escomeses d'aigua, llum, sanejament ...) i en cas contrari

conèixer les obres necessàries per dotar-la dels mateixos, ja que això pot

influir significativament en els costos finals.

FASE 2: DISSENY DEL SEU HABITATGE I REDACCIÓ DEL PROJECTE TÈCNIC

El següent pas és triar a l'arquitecte que va a realitzar el disseny i el projecte

tècnic

del seu habitatge. És important que li faciliti totes les dades de partida de

què disposi, així

Page 22: Habitatge llibre digital

19

com que li transmeti de manera clara quines són les seves necessitats

espacials i les seves preferències

estètiques. Aquest és el moment adequat per fer l'estudi geotècnic del sòl, ja

que les

característiques del mateix poden ser determinants a l'hora de dissenyar la

seva vivenda.

FASE 3: OBTENCIÓ DE LA LLICÈNCIA D'OBRES

Un cop redactat el projecte, cal presentar a l'Ajuntament per sol·licitar la

corresponent Llicència d'obres. El termini d'obtenció de la mateixa és molt

variable;

depenent de l'Ajuntament de què es tracti, sol oscil·lar entre 4 i 8 mesos

aproximadament. És normal que, durant el procés, el tècnic municipal que

revisa el projecte

requereixi algun aclariment, modificació o documentació complementària.

FASE 4: ELECCIÓ-CONTRACTACIÓ DE L'EMPRESA CONSTRUCTORA

Per a l'elecció de l'empresa constructora, és convenient sol·licitar diverses

ofertes. per descomptat, és important el preu, però també cal tenir en

compte moltes altres coses, com, els terminis d'execució, les condicions de

pagament, garanties, etc. és fonamental

seleccionar una empresa solvent i amb experiència, ja que si no l'obra de casa

pot

convertir-se en un malson.

El Promotor en aquest cas ets tu.

El Projectista és un arquitecte, és el que realitza el projecte de

l'habitatge.

El director de l'Obra és un arquitecte i normalment és el

projectista.

El director de l'execució pot ser qualsevol dels tres següents,

Aparellador, Arquitecte Tècnic o bé un Enginyer d'Edificació

Page 23: Habitatge llibre digital

20

El Coordinador de Seguretat i Salut pot ser Arquitecte,

Aparellador, Arquitecte Tècnic o Enginyer d'Edificació i pot ser qualsevol dels

dos anteriors, exercint en el moment de director de l'obra o de Director de

l'Execució en el seu cas

CONSTRUCCIÓ D’UN HABITATGE

Procés de construcció d’un habitatge

Un cop dissenyat un habitatge i s’han demanat tots els permisos cal començar

l’edificació. Cal fer aquesta construcció ordenada i no “començar la casa per la

teulada”.

Fases de construcció d’un habitatge: Els fonaments

1) Preparació del terreny

2) L’estructura

3) Les cobertes

4) Els tancaments

5) Les instal·lacions

6) Els revestiments i els acabats

1. PREPARACIÓ DEL TERRENY

Anàlisi del terreny. Abans de començar l’obra s’ha de fer un anàlisi geotècnic del

terreny per comprovar-ne les seves característiques.

Del resultat de l'anàlisi en depèn el tipus de

fonament.

La neteja del terreny consisteix en retirar els arbres,

matolls, roques i altres elements innecessaris.

L’anivellació consisteix en fer el moviment de terres

fins a deixar la superfície on es construirà

Page 24: Habitatge llibre digital

21

completament plana i horitzontal.

Per construir el terreny calen una sèrie de maquines:

2. ELS

FONAMENTS

És la primera part de la construcció i es la part de la casa que estar en contacte

amb el terra.

Els fonaments són els encarregats de suportar el pes de l’edifici i transmetre al

sòl aquestes forces per tal que l’edificació esdevingui sòlida, estable, resistent i

segura.

Els fonaments se solen fer de formigó armat per la qual cosa cal fer treballs de

preparació.

Fases en la construcció dels fonaments:

Moviment del terreny - Anivellar el terra (màquines excavadores) - Construcció de les rases o forats on aniran els encofrats i el formigó

armat - Construcció dels encofrats (són els motlles, amb peces d’acer, fusta,

taulons...,que s’hauran d’omplir de formigó). - Omplir els encofrats (s’omplen els encofrats de formigó i barres

d’acer).

Tipus de fonaments:

Continus o de rases: És un dels més utilitzats, es tracta de fer unes rases a terra i omplir-les després de formigó.

Page 25: Habitatge llibre digital

22

Amb sabates: Són les peces de formigó o formigó armat colocades dins del terreny. N'hi ha dos tipus: - Sabata aïllada: Subjecta una sola columna o pilar excavant un pou,

que després s'omplirà de formigó o formigó armat.

- Sabates seguides: Subjecta més de dos columnes o pilars i per fonamentar parets de càrrega.

Lloses: S'utilitzen quan el terreny és poc consistent,

permet mantenir repartit sobre terra les càrregues

de l'edifici.

Pilons: S'utilitzen quan el terreny consistent es troba a certa profunditat.

Poden ser clavats o excavats

Page 26: Habitatge llibre digital

23

Elements i Materials: Estan fets de formigó o formigó armat i queden amagats

sota el terra. La seva forma, dimensions i profunditat dependrà de

les característiques del terreny on es vol construir i del tipus de construcció

(pes, alçada ,etc.)

3. ESTRUCTURA

L’estructura és l'esquelet de l'edifici . És l'encarregada de suportar i

transmetre als fonaments tots els esforços i càrregues que incideixen sobre

l'edifici.

Horitzontals: Aquests elements tenen la funció de suportar els esforços

de flexió.

- Bigues: Són elements estructurals formats per formigó armat o acer

laminat que suporten les càrregues dels forjats i les cobertes.

- Forjats: És un element estructural que transmet les càrregues que

suporta.

- Jasseres: Són elements constructius lineals que soporten la flexió i van

recolzades sobre mènsules o caps de pilars

Page 27: Habitatge llibre digital

24

Verticals: Els elements que

formen part d’aquest grup tenen

la funció de suportar les pressions

verticals i obliqües.

- Els pilars i columnes: fets de formigó, acer, fusta són

els que sustenten l’edifici. Damunt d’ells descansen

altres elements de l’estructura (jàsseres o bigues).

- Les parets mestres o de càrrega: fetes - amb totxos es reparteixen el

pes de l’estructura

4. COBERTES

Un cop fets els fonaments i l’estructura cal fer les cobertes (això farà que

puguem seguir treballant sense que la pluja o d’altres inclemències destorbin la

construcció.

La coberta es la part de l’edifici que el separa horitzontalment de l’exterior i el

protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a l’interior

- Teulades: Teulades: Són cobertes inclinades (inclinació superior al 5%)

poden tenir diferents pendents i formes. La inclinació impedeix

l’acumulació d’aigua de pluja. No estan fetes per ser transitades.

- Terrats: Són cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc

que sol ser transitable (espai de lleure, safareig, estendre la roba ...)

Es construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa). Tenen

petites inclinacions per facilitar l’evacuació de les aigües de la pluja,

també s’anomenen aiguavessos..

Page 28: Habitatge llibre digital

25

5. TANCAMENTS

Serveixen per aïllar i separar les diferents estances entre elles i amb

l’exterior. Els elements de tancament són les parets (si suporten càrregues

formen part de l’estructura.

Tipus de parets:

Façanes: parets que separen l’habitatge de l’exterior (parets que es poden

veure des de l’exterior). Se solen fer de doble paret separades 5 mm per un

material aïllat com el poliestirè expandit o la llana de vidre. La finalitat es

aconseguir un bon aïllament de l’exterior per reduir el consum d’energia.

Mitgeres: parets que separen l’habitatge d’altres veïns (si no hi ha cap veí de

moment es folra amb una capa de morter o amb planxes d’uralita).

Parets mestres o de càrrega: parets que suporten el pes dels sostres dels

pisos superiors o de la teulada (forma part de l’estructura).

Envans: parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents

dependències) l’envà sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons, fusta o

prefabricades de gruix.

6. INSTAL.LACIONS

Un habitatge per ser confortable i complir unes condicions mínimes

d'habitabilitat ha de reunir una sèrie de serveis. Aquest serveis són: el

subministra d'aigua potable i el conseqüent sistema de desguàs d'aigües

residuals, subministra d'energia elèctrica i en la majoria de casos també

subministra de gas.

L'aigua s'obté de la

natura, s'utilitza i s'ha de

tornar a la natura amb

Page 29: Habitatge llibre digital

26

unes condicions adequades de puresa.

La conducció de l'aigua es fa amb canonades d’acer, coure, formigó o plàstic. El

coure degut al seu preu només s'utilitza en les instal·lacions interior de

l'habitatge.

Degut a que l’aigua que consumim ha de tornar a sortir de casa s’ha de fer una

instal·lació doble, una d’aigua potable i una de desguàs de l’aigua utilitzada.

Aigua potable, la instal·lació d'aigua potable disposa dels següents elements:

- Comptador (límit de propietat de la companya)

- Clau de pas

- Canonades de coure o acer

- Escalfador

- Aixetes

- Dipòsit del wàter

En els llocs de consum on hi aixetes acostuma a arribar l'aigua freda i aigua

calenta.

En els llocs destinats a electrodomèstics com rentadores i rentavaixelles així

com en les cisternes del wàter només arriba aigua freda. Totes aquestes preses

també disposen d'una clau de pas per poder tancar l'aigua en cas d'avaries.

Desguàs la instal·lació de desguàs consta dels següents elements:

- Sifó - Canonades de PVC - Baixants - Arqueta - Claveguera

Electricitat:

Sifó Canonades

Page 30: Habitatge llibre digital

27

Recorregut de l’electricitat

El gas

El gas a casa s’utilitza bàsicament com a font d’energia per cuines, escalfadors d'aigua i calefacció.

Els gasos més utilitzats són:

- el gas natural - els GLP (Gasos Liquats del Petroli: butà i propà).

Gas Natural

El gas natural s'obté de jaciments on s'ha format al llarg de milions d'anys. Des del jaciment es transporta per gasoductes o amb vaixells fins a les estacions de emmagatzematge i les centrals distribuïdores.

El gas natural arriba a casa des de la central distribuïdora per mitja de canonades.

La instal·lació té la següent configuració:

- Clau de pas - Comptador - Clau de pas - Instal·lació interior

La instal·lació de gas natural es fa amb canonades de coure amb unions soldades per tal d’evitar fugues.

Page 31: Habitatge llibre digital

28

Gasos Liquats del Petroli

Els GLP es subministren generalment amb bombones. Quan les bombones alimenten a cuines i escalfadors, s'utilitzen instal·lacions fixes de coure, similars a les del gas natural.

En instal·lacions de gran consum es disposa d'un dipòsit gran des del qual es distribueix als diferents llocs de consum.

Les estufes, fogons i altres utensilis domèstics que funcionen amb gas butà o propà, poden anar connectats directament a les bombones per mitja d’un regulador de pressió i una canonada flexible.

Instal·lacions auxiliars

Calefacció

Ens permet caldejar la casa en èpoques de fred.

La instal·lació de calefacció pot ser: elèctrica, per aigua calenta, o per aire.

El sistema més utilitzat i més eficaç és el d'aigua calenta. Aquest sistema es basa en escalfar l'aigua per mitjà d'una caldera i fer-la circular per una sèrie de radiadors distribuïts en les diferents estances de la vivenda. En el cas del sistema de terra radiant l'aigua circula per unes canonades distribuïdes sota el paviment.

El sistema per terra radiant és per efectiu ja que l'escalfor es distribueix més uniformement per tota la casa.

La calefacció elèctrica es basa en la disposició d'una sèrie de radiadors elèctric per tota la casa. També és possible fer una instal·lació de terra radiant elèctric, tot i que energèticament no és tant rentable.

Climatització

Són unes instal·lacions que permeten regular la temperatura i la humitat d’un habitatge o una estança d’aquest.

Hi ha dos tipus d’aparells:

- Aire condicionat permeten refredar i controlar la humitat. - Bomba de calor tenen les funcions de calefacció, refrigeració i control

de humitat.

Page 32: Habitatge llibre digital

29

Els sistemes per bomba de calor tenen molt bon rendiment energètic. Són efectius i tenen un consum elèctric relativament baix.

Comunicacions

La constitueixen les instal·lacions de:

- antena de TV terrestre o de satèl·lit - la instal·lació de telefonia. - comunicacions de banda ampla (fibra òptica, cable coaxial, adsl)

7. REVESTIMENTS I ACAVATS

Es el toc final de la construcció però no per això menys important.

Els revestiments solen amagar irregularitats de les parets i els forjats.

- Enguixar: és donar una capa de guix a les parets i als sostres per amagar-ne irregularitats i les imperfeccions.

- Enrajolar: hi ha parets com les del bany o les de la cuina que cal enrajolar-les per a protegir-les de la humitat i per garantir la higiene.

Aire condicionat

Bomba de calor

antena de TV terrestre o de satèl·lit

Page 33: Habitatge llibre digital

30

- Pavimentar: Es fa als terres amb una capa de morter que serveix de base als rajols (ceràmica, gres o marbre), al parquet o a la moqueta.

Algunes façanes (si no són d’obra vista) es recobreixen amb pedra natural o amb una capa de morter (arrebossat, remolinat o lliscat)

Acabats:

- muntatge de portes i finestres. - instal·lació d’endolls i els aparells de comandament elèctric - muntatge d’aixetes. - mobles de la cuina. - pintura i / o empaperat de parets. - poliment dels terres - neteja general...

Page 34: Habitatge llibre digital

31

ACTIVITATS

1. Quina diferència hi ha entre una biga i una columna? 2. Que hi ha darrere de les parets 3. Perquè serveixen els revestiments? 4. Quins tipus de revestiments hi ha 5. Quin es el recorregut del aigua? 6. De quins elements disposa la instal·lació d’aigua potable? 7. Fes un esquema de la construcció del habitatge 8. Quines són les instal·lacions bàsiques 9. Quines són les instal·lacions complementaries? 10. Quins tipus de gasos hi ha? 11. Quins tipus de revestiments hi ha? 12. Defineix “pavimentar” 13. Quins tipus de tancaments hi ha? Explica cada un amb les teves paraules 14. Quina inclinació tenen les teulades? 15. Quina inclinació ha de tenir un terrat? 16. Quina diferencia hi ha entre les cobertes i les teulades? 17. Quina diferència hi ha entre la estructura horitzontal i la vertical? 18. Quins tipus de fonaments hi ha? 19. Quins tipus de sabates hi ha? 20. Dibuixa el tipus de sabata aïllada 21. Dibuixa el tipus de sabata seguida 22. Quins passos necessites per preparar el terreny? 23. Per que serveix cada pas? Anivellar, desbrocar... 24. Quin tipus de maquines es necessiten per preparar el terreny? 25. Quines son les fases de construcció de l’habitatge? 26. Ordena les fases de construcció de l’habitatge.

Page 35: Habitatge llibre digital

32

SOLUCIONARI

1 A partir de tota la informació donada, digues els Qui va construir els habitatges en l’edat antiga

Van estar construïts per els Ibers els Grecs i els Romans.

Quins tipus d’habitatges poden haver? Casa unifamiliar aïllada

Casa ahillada

Casa aparellada

Quins passos legals s’han de complir per poder obtenir o residir en un

habitatge?

Ha de tenir tots els permisos y ha de complir la necessitat de la gent

A partir del plànol, anota les modificacions que realitzaries per fer “legal”

aquest habitatge.

Hi ficaria finestres, més habitacions

Des de quina Edat Històrica, comencen a haver habitatges. Justifica la teva

resposta.

Després de la prehistòria, ja que havien coves i no es consideren habitatges, ja que no compleixen les condicions

Per què les coves no estan considerades habitatges?

Perquè no complien totes les condicions per el que les habitava

Quins conforts ens dona l’habitatge?

Ens protegeix del clima i ens dona confort

On i com hem de construir un habitatge?

En el sòl adient

Page 36: Habitatge llibre digital

33

1. Com tindria que estar situada una casa en la que vols que rebi molta

insolació?

En el est, perquè es per on surt el sol

2. Per a que és necessària la cèdula d’habitabilitat?

Per poder habitar la casa

3. M’agradaria construir una casa de fusta, són les cases que sempre

m’han agradat, però resulta que m’agradaria construir-la al costat de

casa dels meus pares que viuen a Granollers, podria construir la casa de

fusta a Granollers: Perquè?

No, per què hem de buscar el sòl és adequat per construir-lo

4. Vull construir la meva casa de fusta al costat de casa dels maus pares,

ara que faig?

Necessites la cèdula d’habitabilitat

Page 37: Habitatge llibre digital

34

CONCLUSIONS

Aquest treball ha sigut molt pesat per a mi, però he de reconèixer que casi tot

del que hem fet en aquest llibre abans no en tenia ni idea. M’he donat conta de

que per construir una casa, necessites fer un milió de passos i que no és tan fàcil

del que ens pensàvem.

Hem tingut que fer activitats de tots els apartats, les activitats m’han sortit amb

facilitat, però resoldre-les ja era una altra cosa.

Amb aquest treball a l’hora d’enviar-ho no hi havia manera de no sortir

estressat d’aquella classe, per enviar-ho a tems.

El més difícil per a mí d’aquest llibre, ha sigut a l’hora de ajuntar-ho, ajuntava una imatge i es movia tot el llibre. Però al final ens ha servit, i ens servirà més per fer el examen.

Page 38: Habitatge llibre digital

35

Page 39: Habitatge llibre digital

36

Page 40: Habitatge llibre digital

37