L’ADVENTURATot es remonta a l’any 2010, anar amb la el dia 25 de febrer quan dos nens molt adventurers, (en Joan i en Marc) van seva familia al bosc de aquari, que el seu nom no te res a veure, per fer un picnic familiar. Quan els nens van acaber de menjar, van començar a jugar amb la pilota de futbol. En Joan, sense voler va xutar molt fort i es va colar dins del bosc, i van anar a agafar-la. En veure aquella mjestuositat de bosc els nois no van fer un altre cosa que somriure. El bosc era inmens, amb rius, coves, arbres… La pilota no aprexia en lloc així que es van adentrar encara més. Buscant, buscant, van trovar la seva pilota, en un riu. Després de mullar-se i de tot, van agafar la pilota i de sobte, misteriosament, la pilota va anar-se volant. En Joan, que era una mica més poruc, va quedar-se molt pàl·lid. En Marc el va tranquilitzar i van continuar l’adventura, ara anaven a per una pilota màgca que vola. Ara, els tocava anar per un pantà fastigos de fang que rumorava, i com no, les sabates den Joan i el Marc es van tacar.

Ja portaven mitga hora per aquell bosc, quan de cop i volta van trovar un mar, que estrany. La pliota estaba clavada en el mástil d’un vaixell espantós, que tenia per bandera uns calçotets blancs amb una taca(no vui ni preguntar-me que era). Per instint, en Joan i en Marc van saltar a la coberta del vaixell, i amb una mica de flexibilitat, en Marc va escalar per el mástil del vaixell i va agafar la pilota. Al baixar-se del vaixell, estaven alegres i trists, perquè havien recuperat la seva pilota, però, estava punxada. Estaven a punt d’avandonar la costa quan van sentir uns crits que venien del fons del mar, com sempre es fa, els nois es van aturar i va sortir una mà gegant que portava un ganivet, i va atravesar-li la cama a en Marc. Una ferida bastant dolenta. El monstre va riure i llavors, va apareixer un altre, amb pinta de bo, que el va matar. Va desapreixer en l’aigua, i els va somriure. En Joan, carregat amb en Marc a l’espatlla, va fugir a tota presa d’aquell bosc malévol, i per fi, van sortir fins al picnic. Els pares den Marc, van trocar a l’ambulancia, i el van portar a l’hospital.

Un mes després, en Marc surt de l’hospital amb la cama perfecte i en Joan li fa una abraçada de l’alegria que tenia. Encara se’n recordan d’aquell bosc tan estrany en el que van anar i pensen: la pilota, el pantà, el mar… Encara es pregunten: que eren aquells dos monstres? I que era aquell bosc?

No ho saben, però en somnis, encara diuen gràcies aquell monstre que els va salvar del dolent.