CLUB de LECTURA

BOLETÍN INFORMATIVO

AÑO V Nº 58

Seminario del Plan de

Lectura y Biblioteca

Enero 2011

CLUB de LECTURA de 4º de E.Secundaria

He jugado con lobos— Gabriel Janer Manila

Martes 11 enero

Última reunión: Yo conocí a Muelle

Martes 18 enero: Presentación del libro

HE JUGADO CON LOBOS de GABRIEL JANER MANILA

Martes 25 enero

He jugado con lobos: Capítulos 1 a 5

Martes 1 febrero

He jugado con lobos: Capítulos 6 a 10

Martes 8 febrero

He jugado con lobos: Capítulos 11 a 15

Martes 15 febrero

He jugado con lobos: Capítulos 16 a final

Martes 22 febrero

Martes 1 marzo

No hay reunión: Exámenes 2ª evaluación.

Martes 8 marzo

Reunión especial conjunta NGO

Audición musical en la biblioteca: Día de la mujer

Martes 15 marzo: Reunión

Martes 22 marzo

Presentación libro nuevo

Martes 29 marzo: Reunión

Martes 5 abril: Reunión

Martes 12 abril: Reunión

Martes 19 abril Actividad fin de trimestre

Lunes 31 enero

Vamos a llenar la biblioteca de canciones por la paz.

Nota autobiogràfica de la Web del autor:

http://www.mallorcaweb.net/janermanila/

Vaig néixer a Algaida, al Pla de Mallorca, un horabaixa de novembre de

1940. Vaig créixer al si d’un petit nucli familiar, mentre creixia una petita

tenda de teixits i merceria que els meus pares havien obert, al poc temps de

casar-se. Vaig assistir a l’escola del poble en temps difícils. No vaig viure la

Guerra Civil, però vaig patir les conseqüències de la immediata postguerra:

la fam i la misèria doblegaven les vides. Els relats de la guerra –el relat oral

de la repressió, la història de l’assassinat polític, de la venjança personal i la

tortura- cobejaren la meva infantesa. Aquell era un poble de vencedors i de

vençuts i això degradava les relacions, alhora que estenia un hàlit de tristesa

sobre cada gest, sobre les paraules.

A vegades, quan tenia vacances, acompanyava el pare als mercats i a les

fires. Esteníem la mercaderia en una taula desmuntable, sota una lona, i

esperàvem que arribassin els primers compradors. En altres ocasions vaig

acompanyar-lo per terres de secà, per camins polsosos, per les possessions i

les cases de fora vila –aquella era una societat agrària- tractant de vendre a

la gent la roba de treball, el vestit de festa, els llençols per a la caixa de la

núvia. A vegades cobràvem en espècies: blat i formatge, un vell de llana i un

sac de palla per al cavall.

L’escola del poble era una escola trista: alguns mestres havien estat repre-

saliats per les seves idees polítiques i depurats. Readmesos novament, lla-

vors eren funcionaris del règim que havia sorgit de la guerra. Vaig començar

els estudis de batxillerat amb un mestre que, en hores extres, donava aque-

lles classes a un grup d’al·lots del poble. Més tard vaig continuar-los a la ciu-

tat. A l’Escola Normal de Palma vaig realitzar els estudis de Magisteri, entre

1956 i 1959. He exercit la professió de mestre durant quinze anys a dues

escoles rurals –la primera en un poble del pla, la segona en un de muntanya,

en una vall d’horta i tarongers- i en una escola d’un suburbi de Palma, entre

la ciutat i el camp, en una zona “de contacte”. Em vaig llicenciar en Pedago-

gia a la Universitat de Barcelona, l’any 1970, i en aquesta universitat vaig

llegir la dissertació de doctorat el 1978 sobre La problemàtica educativa dels

infants selvàtics. El cas de Marcos, un estudi sobre un cas de marginació so-

cial, la història d’un nin que visqué abandonat durant tretze anys, entre els

sis i els dinou, en una vall de Sierra Morena, al sud de la Península Ibèrica,

en la confluència d’Andalusia i Ciudad Real. Allí tenia esment d’una guarda

de cabres, sense altre contacte amb la societat que algunes visites esporàdi-

ques d’aquells que acudien a cercar el producte de les cabres. Es tracta d’un

estudi sobre els infants selvàtics, a la problemàtica dels quals el cas de Mar-

cos aporta observacions inèdites. Abandonat a la tràgica soledat de la serra,

Marcos va conviure amb un pastor vell, que l’ensenyà a sobreviure, li serví

de “preceptor”, l’introduí en el medi i desaparegué. En la soledat d’aquella

vall, Marcos va descobrir que no estava sol. Sabia que convivia amb els ani-

mals i tractà de comunicar-s’hi, d’establir una relació d’afecte, d’expressar-

se amb el seu llenguatge.