1. Els quadres grocs diran el ttol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre d'aquestes s que encara continua l'apartat anterior. Els quadres blaus sn les explicacions del tema que tractem. s molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts d'aqu). Els quadres clarets sn explicacions secundries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informaci. D'aquests no cal agafar apunts. R E C O R D E M 2. H E R M E S 3. 1.1N A I X E M E N T Hermes era fill deZeusi de la nimfaMaiafilla del tit Atlant i germana de les Pleiades. 4. 1.1N A I X E M E N T Hermes era fill deZeusi de la nimfaMaiafilla del tit Atlant i germana de les Pleiades. Zeus es va aparellar amb Maia al final de la nit. Quan va saber que estava embarassada, la jove es va amagar per fugir de la ira d 'Hera . Al cap de nou mesos va donar a llum al du en una cova deCillene . 5. Hermeses va desenvolupar molt rpidament per a la seva edat. Quan encara era un infant de bolquers, va aprofitar un descuit de la mainadera i es vaescapara gatejant. 6. Hermeses va desenvolupar molt rpidament per a la seva edat. Quan encara era un infant de bolquers, va aprofitar un descuit de la mainadera i es vaescapara gatejant. Aix, de quatre grapes, va arribar a un camp on pastaven unesvaquespertanyents aApollo . Sense que ning el veis se les va emportar i en vamataruna per fer un sacrifici. 7. QuanApollova descobrir el robatori va prometre una recompensa per la captura del lladre. 8. QuanApollova descobrir el robatori va prometre una recompensa per la captura del lladre. El stirSili els seus companys, atrets pel premi, van anar a cercar la pista de les vaques i van trobarHermesa la cova de Cillene. Sil (Louvre) El mont Cillene a Grcia, en l'actualitat. 9. Apollova acusar formalment Hermes davantZeusd'haver-li robat les vaques i haver-ne matat una. El pare dels dus es va negar a creure que un fill seu tan jove hagus coms un delicte, per Hermes va confesar ser el responsable. Bust de Zeus 10. Apollova acusar formalment Hermes davantZeusd'haver-li robat les vaques i haver-ne matat una. El pare dels dus es va negar a creure que un fill seu tan jove hagus coms un delicte, per Hermes va confesar ser el responsable. Bust de Zeus Apollo va exigir el retorn del bestiar, per Hermes li va regalar unaliraque havia inventat amb unaclosca de tortuga i les tripes d'una vaca . El regal va agradar tant a Apollo que va permetre a Hermes quedar-se amb les vaques. Lira primitiva Apollo amb la lira 11. 1.2A T R I B U T S Hermesera el du amb ms funcions del pante grec: la seva principal tasca era servir demissatgerdels dus, portant missatges de Zeu als seus germans. Hermesera el du amb ms funcions del pante grec: la seva principal tasca era servir demissatgerdels dus, portant missatges de Zeu als seus germans. Herma amb cap d'Hermes. Les hermes eren originriament munts de pedres que marcaven les crulles. D'elles es va desenvolupar el culte a Hermes, du dels camins. 12. 1.2A T R I B U T S Hermesera el du amb ms funcions del pante grec: la seva principal tasca era servir demissatgerdels dus, portant missatges de Zeu als seus germans. Hermesera el du amb ms funcions del pante grec: la seva principal tasca era servir demissatgerdels dus, portant missatges de Zeu als seus germans. A ms d'aix, Hermes era l'encarregat de dur lesnimesdels difunts a l' Hadesper la qual cosa era anomenatPsicopomp(portador d'nimes). Herma amb cap d'Hermes. Les hermes eren originriament munts de pedres que marcaven les crulles. D'elles es va desenvolupar el culte a Hermes, du dels camins. 13. 1.2A T R I B U T S Hermesera el du amb ms funcions del pante grec: la seva principal tasca era servir demissatgerdels dus, portant missatges de Zeu als seus germans. Hermesera el du amb ms funcions del pante grec: la seva principal tasca era servir demissatgerdels dus, portant missatges de Zeu als seus germans. A ms d'aix, Hermes era l'encarregat de dur lesnimesdels difunts a l' Hadesper la qual cosa era anomenatPsicopomp(portador d'nimes). Per sobretot, Hermes era el du protector delscaminsi, per tant, de tots aquells homes que els recorren habitualment:pastorsicomerciants . Era aix, du delcomeri de l' oratria , per tamb delsmentidersi delslladres . Herma amb cap d'Hermes. Les hermes eren originriament munts de pedres que marcaven les crulles. D'elles es va desenvolupar el culte a Hermes, du dels camins. 14. Els seus smbols sn lessandlies alades , que li permetien recrrer grans distncies en poc temps, i elcaduceu , una vara que era el distintiu dels missatgers i dels ambaixadors a l'antiga Grcia. Caduceu. No s'ha de confondre aquest objecte amb el bast d'Asclepi (dreta) smbol de la medicina. 15. Els seus smbols sn lessandlies alades , que li permetien recrrer grans distncies en poc temps, i elcaduceu , una vara que era el distintiu dels missatgers i dels ambaixadors a l'antiga Grcia. Hermes cordant-se les sandlies (Louvre) Caduceu. No s'ha de confondre aquest objecte amb el bast d'Asclepi (dreta) smbol de la medicina. Tamb apareix portant unptasus , un barret usat pels grecs per protegir-se del sol durant els viatges. Tamb sol ser representat amb unabossa de diners , smbol del comer Ptasus 16. Tres representacions d'Hermes; a l'esquerra un Hermes Logios (protector dels oradors); a la dreta un Hermes amb el caduceu i el ptasus. L'esttua del centre s una cpia del clebre Hermes i Dions de Praxtelles, en qu el du apareix portant l'infant Dions en braos. 17. A Hermes se li atribuia tamb la creaci de diverses elements: a ms de la lira, es deia que havia inventat laboxai l' atletisme , per la qual cosa era considerat du delsesports .Escultura d'Hermes (Museu Arqueolgic d'Istambul) 18. A Hermes se li atribuia tamb la creaci de diverses elements: a ms de la lira, es deia que havia inventat laboxai l' atletisme , per la qual cosa era considerat du delsesports .Tamb se'l considerava l'inventor de l' alfabeti delspesosi lesmesures , que tenen molta importncia en el comer Escultura d'Hermes (Museu Arqueolgic d'Istambul) 19. A Hermes se li atribuia tamb la creaci de diverses elements: a ms de la lira, es deia que havia inventat laboxai l' atletisme , per la qual cosa era considerat du delsesports .Tamb se'l considerava l'inventor de l' alfabeti delspesosi lesmesures , que tenen molta importncia en el comer Per ltim, tamb va crear l' astronomiai l' escala musical . Escultura d'Hermes (Museu Arqueolgic d'Istambul) 20. Hermes va tenir nombrosos fills amb deesses i mortals, com Amfi, rei de Tebes; el lladre Autlic; el caador Ori; el poetaDafnis ; etc 1.3F I L L S Grup de Dafnis i Mrsies 21. Hermes va tenir nombrosos fills amb deesses i mortals, com Amfi, rei de Tebes; el lladre Autlic; el caador Ori; el poetaDafnis ; etc 1.3F I L L S Grup de Dafnis i Mrsies Dafnisera fill del du i d'una nimfa siciliana; era un msic a qui el du Pan va ensenyar la flauta i que solia entretenir Apollo i rtemis amb els seus concerts. 22. Hermes va tenir nombrosos fills amb deesses i mortals, com Amfi, rei de Tebes; el lladre Autlic; el caador Ori; el poetaDafnis ; etc 1.3F I L L S Grup de Dafnis i Mrsies Dafnisera fill del du i d'una nimfa siciliana; era un msic a qui el du Pan va ensenyar la flauta i que solia entretenir Apollo i rtemis amb els seus concerts. Va ser estimat per la nimfaNmia , que li va fer prometre que mai li serai infidel. La nimfaQuimerava emborratxar el jove i aix el va seduir. 23. Hermes va tenir nombrosos fills amb deesses i mortals, com Amfi, rei de Tebes; el lladre Autlic; el caador Ori; el poetaDafnis ; etc 1.3F I L L S Grup de Dafnis i Mrsies Dafnisera fill del du i d'una nimfa siciliana; era un msic a qui el du Pan va ensenyar la flauta i que solia entretenir Apollo i rtemis amb els seus concerts. Va ser estimat per la nimfaNmia , que li va fer prometre que mai li serai infidel. La nimfaQuimerava emborratxar el jove i aix el va seduir. Nmia, arada per la infidelitat, va cegar Dafnis. Ell es va consolar durant un temps amb canons tristes fins que Hermes el va convertir enpedra . 24. Hermes va compartir llit ambAfroditai els dos van engendrar aix un fill al qual van posar un nom compost pels seusHermafrodit . Hermafrodit adormit (Louvre) 25. Hermes va compartir llit ambAfroditai els dos van engendrar aix un fill al qual van posar un nom compost pels seusHermafrodit . Hermafrodit ser criat per les nimfes a les faldes del mont Ida( a sia Menor) i va ser estimat per la nimfaSalmacis . Hermafrodit adormit (Louvre) 26. Una vegada que el jove va anar a banyar-se a un estany, la nimfa el va intentar seduir per ell la va rebutjar. Quan Hermafrodit es va ficar a l'aigua, ella el va abraar de manera que no el deixava anar. Hermafrodit i Salmacis (Albani) 27. Una vegada que el jove va anar a banyar-se a un estany, la nimfa el va intentar seduir per ell la va rebutjar. Quan Hermafrodit es va ficar a l'aigua, ella el va abraar de manera que no el deixava anar. Mentre l'estrenyia va suplicar als dus que els permetessin viure junts per tota la vida: els dus van escoltar les seves paraules i van unir-losels cossos en un de sol . Hermafrodit i Salmacis (Albani) 28. Hermafrodit i Salmacis (Spranger) Hermafrodit i Salmacis (Navez) Hermafrodit i Salmacis (Gossaert) D'aquesta manera Hermafrodit es va tranformar en un sser meitat home, meitat dona. 29. Hermafrodit i Salmacis (Spranger) Hermafrodit i Salmacis (Navez) Hermafrodit i Salmacis (Gossaert) D'aquesta manera Hermafrodit es va tranformar en un sser meitat home, meitat dona. Per ltim, el/la jove va demanar als seus pares que a qualsevol que es banys al mateix estany li passs el mateix, i aix li van concedir. 30. Hermafrodit adormit (Louvre) 31. Hermes tamb es va aparellar amb la nimfaDropedesprs d'haver-se transformat en cabra, i va engendrar aix aPan , el du amb potes de cabra. Cpia del grup de Pan i Dafnis, en qu el du ensenya al seu jove germ a tocar la flauta.1.4P A N 32. Hermes tamb es va aparellar amb la nimfaDropedesprs d'haver-se transformat en cabra, i va engendrar aix aPan , el du amb potes de cabra. Pan era tanlleigque, en nexer, la seva mare va fugir espantada i Hermes el va dur a l'Olimp perqu els altres dus es divertissin en veure'l. Cpia del grup de Pan i Dafnis, en qu el du ensenya al seu jove germ a tocar la flauta.1.4P A N 33. Hermes tamb es va aparellar amb la nimfaDropedesprs d'haver-se transformat en cabra, i va engendrar aix aPan , el du amb potes de cabra. Pan era tanlleigque, en nexer, la seva mare va fugir espantada i Hermes el va dur a l'Olimp perqu els altres dus es divertissin en veure'l. Pan era els dus delspastors(per aix se'l representava amb peus caprines) i tenia lesmuntanyesi lespasturesper llar. Cpia del grup de Pan i Dafnis, en qu el du ensenya al seu jove germ a tocar la flauta.1.4P A N 34. Tot i la seva lletjor Pan no renunciava a perseguir noies i nois joves als quals pretenia seduir per que, espantats del seu aspecte, fugien d'ell. Pan I Sirinx (Troi) 35. Tot i la seva lletjor Pan no renunciava a perseguir noies i nois joves als quals pretenia seduir per que, espantats del seu aspecte, fugien d'ell. Una d'aquestes joves va ser la castaSirinxa la qual va perseguir des del mont Liceu fins a les ribes del riu Lad). Pan I Sirinx (Troi) 36. Tot i la seva lletjor Pan no renunciava a perseguir noies i nois joves als quals pretenia seduir per que, espantats del seu aspecte, fugien d'ell. Una d'aquestes joves va ser la castaSirinxa la qual va perseguir des del mont Liceu fins a les ribes del riu Lad). Quan Pan estava a punt d'atrapar la jove, aquesta es va tranformar encanyaper evitar ser capturada.Pan I Sirinx (Troi) 37. El du va tallar unes canyes i les va lligar per fer una flauta que porta el seu nom:sirinxoflauta de Pan . Pan I Sirinx (Rubens) 38. El du va tallar unes canyes i les va lligar per fer una flauta que porta el seu nom:sirinxoflauta de Pan . Pan tocant la flauta d'dem. Pan I Sirinx (Rubens) 39. FINS AQU LA PART QUE US DONO JO Ara toca que vosaltres treballeu una miqueta. 1.Feu els exercicis de la fitxa (si no els heu anat fent mentre veieu la presentaci). 2.Busqueu a Internet les respostes a les activitats proposades.