HISTÒRIA COMPARATIVA

Lluís Jerez i Bertolín

Què és la història comparativa?◦ La conceptualització i estudi del passat, d’acord amb els paradigmes i categories

polítiques, socials, econòmiques, culturals i psicològiques, i no tant segons les divisions nacionals o períodes artificials.

GEOFFREY BARRACLOUGH (1978)◦Mirar més enllà del marc nacional i situar problemes, constel·lacions o estructures

específiques en almenys dos contextos diferents, que són units per una problemàtica comú.

HEINZ-GERHARD HAUPT (2007)

Problemàtica 1. Objecte d’estudi

Present en

Present en

Context A Context B

El mètode comparatiu

2. Detecció de l’objecte d’estudi

3. Resultat de l’estudi

Vincle 1

Vincle 2

Esclavitud 1. Objecte d’estudi

Present en

Present en

Món romà del S.IV

Món nord-americà del

S.XIX

2. Detecció de l’objecte d’estudi

3. Resultat de l’estudiL’esclavitud no ha de per què ser de base racial

L’esclavitud necessita suport de l’Estat per existir

Els precedents de la història comparativa◦ Encara que en història s’hagi comparat sempre, no es pot considerar que existeix una

“història comparativa” fins al final de la I Guerra Mundial (1914). [HAUPT, 2007]◦ Això es deu al fet que la historiografia anterior no aplicava un mètode comparatiu, és a

dir, es limitava a emprar la comparació com a mera exemplificació.◦ Tot i així podem trobar les primeres espurnes d’una història comparativa en el S.XIX,

amb les obres de Marx i de Tocqueville [MAIER, 1993]

Problemàtica A Problemàtica B

Vincle 1

Objecte d’estudi

Institucions d’Atenes

Institucions

d’EspartaVincle 1

Objecte d’estudi

Les institucions espartanes estan més militaritzades que les d’Atenes

Els orígens de la història comparativa

◦ Amb la fi de la I Guerra Mundial es qüestionen les històries nacionals, a qui es culpen del nacionalisme, i es posa en tela de judici la història que pren com a marc d’estudi els Estats i les nacions.

◦ Per superar aquest “marc nacional de la història” historiadors com Henri Pirenne, Marc Bloch i Otto Hintze suggereixen adoptar una metodologia comparativa que s’allunyi de l’estudi de la història de la nació per centrar-se en l’estudi d’una problemàtica. [HAUPT, 2007]

◦ Tot i així la història comparativa serà marginal fins a la crisi historiogràfica dels anys 70.

(2)Henri Pirenne

(1)Marc Bloch

(3) Otto Hintze

La historia comparativa a mitjans del S.XX: Arnold J. Toynbee

◦ El monumental Estudi de la Història (1934-1961)d’Arnold J. Toynbee potser sigui una de les obres de la historiografia comparativa més conegudes i criticades.

◦ En aquesta obra Toynbee es proposa trobar els motors i causes comunes que marquen l’”auge” i “decadència” de les “civilitzacions”

◦ Es tracta de l’exemple més popular de l’aplicació del mètode comparatiu: estableix un objecte d’estudi (la civilització), selecciona contextos on és present la civilització (societat occidental, ortodoxa, irànica, etc.) i busca els elements que els uneixen.

(4) Arnold J. Toynbee

Forces que condicionen la

civilització1. Objecte d’estudi

Present en

Present en

Societat X Societat Y

2. Detecció de l’objecte d’estudi

3. Resultat de l’estudiL’estancament creatiu de la minoria al poder significa la decadència de la civilització

Minories creatives porten al creixement de les civilitzacions

Etc. Etc.

◦ L’estudi de Toynbee va ser durament criticat i finalment considerat arcaic i matusser. Es pot argumentar que la història comparativa no va prendre embranzida fins més endavant perquè va exposar les limitacions del mètode comparatiu i va desprestigiar dit mètode.

Limitacions de l’Estudi de la Història de Toynbee. ◦ L’objecte d’estudi és vague i excessivament ample. El mètode comparatiu només

funciona si es pren d’objecte d’estudi fenòmens concrets.◦ Empra el mètode comparatiu per generar un model monolític universal de motor

històric enlloc de cercar models específics.◦ Centra la comparació en les sèries periòdiques i seqüències de fets, en lloc de les

estructures històriques i els seus components [BARRACLOUGH, 1978]

El ressorgir de la història comparativa: els anys 70s i 80s

◦ Als anys 60 el mètode comparatiu es troba encasellat en la història econòmica i demogràfica. És concebut com a una mera eina i no és per si mateix una tendència historiogràfica.

◦ La influència de la disciplina sociològica aporta un re-descobriment i difusió de la història comparativa als anys 70s i 80s. Aquesta tendència s’implantarà sobretot en regions on hi havia poca tradició d’història narrativa: Alemanya, Àustria, Països Baixos i Escandinàvia. Tot i així segueix sent una tendència minoritària i la seva expansió es limita a temàtiques socials. [HAUPT, 2007]

◦ Tot i així des dels anys 70 la història comparativa esdevé la manera preferida d’enforcar les històries generals. [BARRACLOUGH, 1978] El mètode comparatiu passa cobrir gran part de les facetes de la història (economia, societat, cultura, etc.).

◦ L’ascens en importància de la història comparativa pot atribuir-se en part a l’interès per entendre les societats no-europees i re-interpretar les no-europees [BARRACLOUGH, 1978]

(5)Geoffrey Barraclough

Un exemple d’història comparativa actual: Seymour Drescher

(6) Seymour Drescher

o Seymour Drescher és l’autor de Abolition, a history of slavery and antislavery (2009), un llibre emmarcat en la metodologia i perspectiva comparativa.

o Drescher es proposa comparar les maneres en que l’esclavitud i l’anti-esclavitud interaccionen amb la societat que les generen.

o Segueix el mètode comparatiu: estableix un objecte d’estudi (la interacció de l’esclavitud i l’anti-esclavitud amb la societat), selecciona contextos on aquesta interacció és present (Nord-Amèrica 1770-1820, Europa 1880-1920, Amèrica Llatina 1810-1820) i busca els elements que els uneixen o separen.

Interacció esclavitud-societat 1. Objecte

d’estudi

Present en

Present en

Amèrica del Nord i Llatina 1770-1820

Europa 1880-1920

2. Detecció de l’objecte d’estudi

3. Resultat de l’estudi

La independència de les colònies fomenta l’esclavitud

La presència de “terra lliure” afavoreix la dissolució de l’esclavitud

Taula d’imatges◦ (1) Fotografia de Marc Bloch (1886-1944), historiador francès. Considerat un dels principals impulsors del

mètode comparatiu. https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/21/Marc_Bloch.jpg◦ (2)Fotografia d’Henri Pirenne (1862-1935), historiador belga. Un dels pares del mètode comparatiu. https://

upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e5/Henry.Pirenne.Portrait.gif◦ (3) Fotografia d’Otto Hintze (1861-1940), historiador alemany. Promotor de l’aplicació del mètode comparatiu.

https://erichluna.files.wordpress.com/2012/03/18038.jpg?w=215&h=300◦ (4) Fotografia d’Arnold J. Toynbee (1889-1975), historiador britànic. Autor de Estudi de la Història i un

possiblement el més conegut (i infame) aplicador del mètode comparatiu. https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Arnold_J._Toynbee_Anefo.jpg/800px-Arnold_J._Toynbee_Anefo.jpg

◦ (5) Fotografia de Geoffrey Barraclough (1908-1984), historiador britànic. Un dels principals recuperadors de la història comparativa als anys 70. http://www.history.ac.uk/makinghistory/historians/images/profile/Barraclough_Geoffrey.jpg

◦ (6) Fotografia de Seymour Drescher (1934-), historiador nord-americà. Autor de Abolition. A history of slavery and antislavery i especialista en la història comparativa de l’esclavitud. http://www.history.pitt.edu/sites/default/files/person-images/198017_002_DIG_DSC_0061_01.jpg

Bibliografia◦ BARRACLOUGH, Geoffrey.- “Historia”. Corrientes de la investigación en las ciencias

sociales. Vol. 2. Madrid: Editorial Tecnos i UNESCO, 1978.◦DRESCHER, Seymour.- Abolition: a history of slavery and antislavery. Nova York:

Cambridge University Press, 2009.◦HAUPT, Heinz-Gerhard.- “Comparative History, a contested method”. Historisk

Tidskrift, nº127. Estocolm: Societat Històrica Sueca, 2007.◦MAIER, Charles.- “La Historia Comparada”. Studia historica – historia

contemporánea, nº 10-11. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1992-1993.

◦ TOYNBEE, Arnold Joseph.- Estudio de la Historia. Vol.1. Barcelona: Editorial Planeta-De Agostini, 1985.