HISTÒRIA PLAERDEMAVIDA 36

BREU HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ DE LA LLAR

-una obra col-lectiva-

INTRODUCCIÓ "un poble que es d6110 les malls"

Vicent Andrés Estellés

Les pàgines que vénen a continuac ió aq ue ll s momenlS, la frase: "el poble va fer La

expliquen allò que ens han contal algunes persones L1aru . Quan a les associac ions usuàries del local

de l poble, en entrevistes fCles en casa, sobre com en l'actualitat se'ls han posat entrebancs per a usar·

va ser la construcc ió del locaJ de teatre i de reun ió lo i s'han queixat per a ixò, sempre hem sent it la

que ara anomenem La Llar . mateixa frase: "el poble l'afer lA Llar i tlill81í

hallria de posar impediment (I lisar- la per (I fer

La intenció que ens ha mogut a indagar lea/re, música O qllalsevol (lllra lIctiv;ra{ per a/

sobre aq uesta històri a és saber més sobre aquest poble. "

edifici, quan i com va ser construït, qu ines persones

el van promoure ... Perquè algunes vegades hem La idea d'un gran projec te col·lectiu , d'un

sentit dir a persones que visqueren in tensament poble sencer, unit en col·laboraci6, construint un

-3-

HISTÒRIA

local que, des de fa més de 50 anys, està donant

un servei necessari al poble pensem que mereixia

una investigació a partir de converses amb les

persones protagonistes de la història. La indagació

històrica sobre el com el quan i el qui va construir

l'edifici va ser el primer motiu del presen t treball .

A més, ara que prompte farà 10 anys que

la coll a de teatre de Bonrepòs i Mirambe ll inicià

una nova etapa de representacions teatral s

con tinuades; creiem que IQca fer hi stòria de quan

la gent del poble per pròpia iniciativa i amb una

gran empenta i sentit de col·Jaboraci6 va construir

un (Caire i va posar en marxa una activ itat teatral

enonnc de Ja qual el grup d'ara es considera hereu

i hereu agraït. Per això ens ha semblat coherent ,

posar per escrit el treball, difondre aquesta història

i mostrar-nos successors d'aquells i aquelles grans

afeccionats al teatrc i homena tjar-los co m

mereixen.

Quan preguntàvem qui podria informar­

nos de tot plegat, IOta la gent ens deia que e l

senyor Alfredo Ros era la persona que coneixia

millor tota la història. Amb eU férem dues llargues

converses en les quals vam constatar quanta raó

tenien les persones que ens recamaren parlar amb

e ll. En efec te ho sap tOl i ho explica IOt com a

experiència viscuda. El senyor AI freda Ros amb

altres, però un poc més que e ls altres, va donar el

mi llor de la seua joventut per construir La Llar:

com a jove act iu, com a Pres ide nt de la Junta

Directiva. com a actor de teatre. La informac ió

que ens ha donat és exacta, però no sols exacta,

és vivaç i apassionada. Ens ha transmès

perfectament, com l'obra de La Llar va j¡ ·lusionar

el poble i com ell i el seus companys i Ics seues

companyes estaven i estan o rgu llosos de l'obra

feia.

-4-

PLAERDEMAVIDA 36

AI Senyor Alfredo

Ros Mol ina dediquem

aquest treball. En ell veiem

represent ade s Iotes Ics

persones promo to res de

l'obra que amb tant d'esforç

i tanta il· lusió s'inicià l' any

1960 i que culminà en

l'ed ifici de La Llar.

Una idea que mou a l'acció

Alrredo Ros i\ lolina en l'uclualit:1I

Arribà un moment , entre 1955 i 1960, en

què un grup de joves, conceberen la idea de

construir un loca l en e l poble on fer tea tre. on aj untar-se, on divertir-se i de pas fo rmar-se.

Pensaven que si s'arribava a tindre Ull loca l, la

joventut es quedaria al poble i no eixiria fora per

buscar diversió.

En aque ll s tcmps de di c tadura, de

pensament únic, només l' Esg lésia i l'OJE podien

ag lutinar iniciatives d·assoc iacionisme. En el cas

de Bonre pòs i Mirambell va ser la religiositat

Bened icció pri mera pedra de la l/ur

d'una persona rica, posada al se rvei d ' una idea

bona: "Recollir lajOl'elltllt ell Ull local 011 pogllera

divertir-se s(lIl(lll/enr", la que poss ibilità l'inici

de l'obra, compran t un solar per construir el teatre.

,

HISTÒRIA

Una persona que aporta el capital inicial i un poble sencer q ue col, labora

El senyor Honorat L:1guarda, era la persona

Ho norat Laguarda i Pila r Laguarda tu ia benedicció de les campanes

rica que escoltà l' anhel dels joves i aportà el capital inic ial. Era fadrí, sense fill s, amb prou

camps i diners. Els joves promotors acud ire n a

ell , perquè els donara un camp per construir un

local, UN CENTRE JUVENIL. El senyor Honorat

els oferí dos camps: Un darrere l' Esglés ia i un

altre, e l camp de caquis de l fi na l del carrer del

Pilar. Però e ls j oves vo lien un camp xicotet, al

centre del poble, que eS lava en venda. El camp

e ra propietat d ' una se nyora de la família Devis.

Com veuria d 'entusiasmats eJs joves de l

poble, que mogut per un zel apostòlic a favor de

la joventut , el senyor Laguarda accedí a comprar

e l camp a la propietària! Pagà per e ll 6 pessetes

-5-

PLAERDEMAVIDA 36

per pam quadrat, aprox imadament 24 pessetes el

metre quadrat.

Una vo lia comprat el 501<1r, l'escri pturà a

nom de l' Església , pe rquè a ti í es constru ïra un

loca l per a la joventut del poble i un saló gran

pe r a fer teat re.

Començà una activilat frenètica. La Junta

Directi va pa rl à amb l'arqui tec te mun ic ipa l i

l'apare ll ador feu e ls pl ànols, EL PROJ ECT E.

Calia construir i JXr això calia treure diners. Com?

Fent teat re . El local de l carrer Major, Cal Xato,

func ionà perfec tament : Es fe ia una func ió cada

se tmana. Cal considerar la memòria' de ls artistes

i la períc ia en escoltar l'apuntador pe r preparar

una func ió en tan poc de temps.

També es fundà la RON DALLA i e n la

presentació es demanà al poble col·laboració per

a construir La Llar.

TOl el poble es volcà: Els carros port ave n

pedres, g rava i are na del ba rranc . Hi hav ia

diume nge que ve nie n 20 O 25 carros e n fi lera

portant materials Els que eren obrers d' o fici , com

Vicent Raga i José "Montes'", que posaren el pis,

dedicaven algunes hores a l'obra col·lec ti va . Els

Rondalla tocant davant el mur de l'ajuntallumt

joves fe ie n de manobre per fe r e ls murs I

d 'aiguaders. Si cali en professionals. allí estava el

HISTÒRIA PLAERDEMAVIDA 36

senyor Romera Pcll icer que era obrer i empresari encara no estava cobert el loca l es fe ia teatre a

de la construcció. La seua col·laboraci6 fou molla, l'estiu i com el senyor Laguarda tenia accions en

en aportació de materials, ferro i ciment i en la l'empresa Uralita, aconseguí que es donaren fials

direcció de l'obra. e ls 120 metres quadrats que eren necessaris per

a cobrir el local. Quan ellocaJ fou cobert, el primer

Unes persones que treballen, que donen la cara, d iumenge es féu ¡'ohra MORE A CLARA, amb

que impulsen gran èx it. Es representà en 5 pob les de la con to rn ada i se' n tragueren molts diners.

La prime ra Junta Directiva eSlava a ix í

formada per:

Presiden t: Al fredo Ros Moli na

Secretari: Gregorio Garcia

Tresorer: Remigio Orts Devis

Vocal: Honorato Laguarda

Vocal: José Sabater

Vocal: Cosme Esteve

Vocal: José Peri s Saurí

Vocal: Victorino Laguarda

Vocal : Juan Rodrigo

Es féu una coHecta pel poble , a més feren

loteries i cartons de l'ONCE. Es demanà un préstec

a l banc, amb l' aval de la Junta Direct iva. Quan

Aleshores començaren a participar de ple

e ls més joves, tindrien uns 17 anys: Domingo

Hurtado, Joaquín Raga, Miquel Muñoz. José

Rafae l Laguarda, Emesto Martínez.. Juan Guanter, Elias Guanter. Emil io Villamar, Juan Ros i les

xiques: Carmen i Lu isa Juan , Lola Carretero, Julia

i Carme Ros, Rosita Pérez, Remcdios Ros, Cannen

Devis, Pilar Lluch Baviera, Pi lar Esc rich i

Mercedes Rodrigo. Confecc ionaren el teló amb

retalls que donà la senyora Fidela. Es compraren

300 cadires que les pagà en gran part Juan Rodrigo. amic d'u n empresar i de cadires d·On tinyent.

';Sempre que ells véiem aigl/a al coll, feníem

l 'ajuda fillancera del senyor HOl/orat i d 'altres

persones riques." Posaren pis de ciment al local

però després pogueren canviar-ho a rajola

hidràu lica. Posaren el cel ras

per embell ir el sostre. TOl el

poble col· labo rava. Sense

parar de fer lote ria, de vendre

rifa , de fe r tea tre i de fe r

c ine ma s'aconseguí acaba r

, 'obra que lant desitjaven.

Com esta ven de contents I

d'orgu llosos!

Representació de l'obra Morena Clara amb Pilar Rus " la Bartolu" com a protagonista

Al sa ló de l"entrada es

posa ren futbo lins. Al local

sempre hi havia gent. Tota la

joven tut anava al cine, al

teat re, a ls Futbolins ... El

c in ema va entrar com a

act ivit at cultural per l'any

-6-

HISTÒRIA PLAERDEMAVIDA 36

1964. S ' ha de recordar que e l Se nyor Honorat bambolines i llums apropiades, decorats i altura

Lag uarda e ra soci de CIFESA , la empresa sufic ient per a pcnjar· los i despe njar-los i unes

cinematogràfica més important de Valènc ia. Per bones condicions de sonoritat.

dur la màquina de cine, que es comprà amb molta

aportació de Juan Rodrigo, vingué un xic de

Vil amarxant , Vicent Martínez, que portava la

màqui na de cinema de meravella i s'ocupava de

les qüestions d ' e lec tric it at. Vicent "el Manyo",

perquè es casà amb la Manya, cra c i nostre home

Ca l recordar dos dones ani slcs que e ntusiasmaven e ls espectadors Pilar Ros i Anita

Raga la de l Cansalade r. Pilar "La Sartola" va

protagonitzar ¡'obra MORENA CLARA i molles

d'ahres. D'ent re e ls homes que feien tea tre cal

Reprcscnlaci61catral

de cinema! Entre tres famílies de Ja Junta: la de destacar el senyor Vicente Dolç Capi lla, era metge.

Re migio, la de CarmeJo i la d'Alfredo, e l x ic Alfredo Ros, Paco Molina i Elies Guanter també

visqué d ' allò més bé fins que es casà. ;'QlIaflfa eren aClQrs habituals.

col·laboraóó, quitis 'emps aqllel/s!"

Un gran teatre amb un bon escenari

Fet el local que ara anomenem La Llar, j a

es comptava amb un lloc idea l per fer teatre.

L'espai escènic era gran i estava ben dotat: amb

-7-

Per a ta ls e ls actes cultural s i per a IOlS

els espec lacles que es fe ien al poble s' utilitzava

La Llar: e l nomenament de Rei nes de la festa o

per fer l'ac le de benvinguda quan portaren una

imatge de ta Mare de Dé u de l Pilar des de

Saragossa . La ll ar pel s anys 60 i 70 aco ll í

HISTÒRIA PLAERDEMAVIDA 36

esdeveniments teatrals molt importants. Vingueren FALTA U" hi assaja i representa un parell d'obres

a Bonrepòs i Mirambell companyies importants a l'any. També Ics ralles fan allí les presentacions

de Ic¡Hre va lenc ià i també es feren concert i d ' altres aCles. La Colla La Brama de dolçaines

memo rables com qua n vingué Raimo n l ' 11 i taba ls també hi assaja i aC llIa en els fes ti va ls.

d 'Octubre de 1965. Una de les persones que ens Acull també algunes ac tuacions de la Rondalla

ha informat, ens ha dil que Raimon va can lar per "La Tornada", de la Coral i de l'esco la.

pri mera vegada la "Cançó de les mans" al teatre

de Bonrepòs i Mirambell. Aquelles mateixes festes Les institucions ecles iàs tiques i polítiques

va vindre a l poble e l conjunt Lluís M iquel i 4z d' a ba ns i d'ara. Inhibició.

i la Banda Primitiva de Llíria .

La Llar és una obra col·lect iva que es feu

Cal dir que a l'enlrada es feren aules per amb gran esforç del poble, i que ha estat utilitzada

fer escola mentre es construïa el col· legi actua l i per lot el poble. "L'església no hi donà mai ni WI

més tard tmnbé va funcionar allí la Llar del jubilats. gal/el." El rec to r d'a leshores e ra En Vicen l

Fa vora 20 anys La Societat Musical féu

Bisqucn i quan es posà la l i pedra era rector En

Lluís Femàndez Bastida. Pel que fa a les autoritats

Benvinguda de ta imatge de la Ma re de Déu del Pilar de Sa ragossa

obres de condicionament al primer pis de l'ed ifici

i transformà l'escenari per a concerts de la banda.

En l'actuali tat , e l grup de tealre "SEMPRE EN

-8-

civ ils tampoc no hi aj udaren en res. Sols r Alcalde

Aure l io Rodri go donà permís per endoll ar

l' electricitat a l' en ll ume nament públic i també

HISTÒRIA

au toritzà la utilització de l'aigua del poble, a més,

diu la persona informant, que també va donar

suport moral a r obra. Modernament, el darrers 25 anys tampoc no ha hagu t cap invers ió pública

en La Llar, excepte la renovació de les cadires de

la sala que va subvencionar l'ajuntament fa uns 4

anys. Ara és necessàri a la modernització de les

Agraïments

PLAERDEMAVIDA 36

instal ·lacions de La Llar: adequació de l' espai

escènic, vestuaris amb lavabos per als artistes,

a11lament sonor. sistema de calefacció. S6n millores

necessàries perquè La Llar contimlc se rvint de

lloc de cu hura i dive rsió sana per a Iol el poble.

Que amb e ixa finalit at es construí.

Hem d'agrai r en primer lloc al senyor Alfredo Ros Molina les seues informacions i les fotos que ens ha prestat. Molt agraïts a la senyora Mercedes Ferriol vidua de Juan Rodrigo i a la seua rill a Mercedes Rodrigo per la in formac ió i les fo tograri es que ens han prestat. Gràcies a Elvira

Serrano, a Juan Antonio Orts, a E rnesto Martínez, a Rosita Laguarda i a Salvador i Carmen Devis, a Fermin Laguarda i a Carme Rodrigo, per les fotografies i les informacions que cns han

transmès. I a Ics persones que ens han fet algun comentari pel carrer. A totes e lles GRÀCIES i que sàpien que esta xicoteta hi stòri a és provisional i que continuarà amb més documents i més testimonis.

Gràcies també a ¡'Associació C ultural Macarella que, en l' edició de la revis ta PLAERDEMAVIDA nO 36 ens ha perillés publicar la breu histò ri a de la CONSTRUCCiÓ DE LA

LLAR . També estem agra:its per això.

Bonrepòs i Mirambell a 17 de Maig de 20 I O

Lluís Antolí Gosàlbez i Roser Santolaria Domingo

·9·