HISTÒRIA DE LA LITERATURA CATALANAEls primers textos

La lírica trobadoresca

Edat mitjana (s.V- s.XV)De la caiguda de l’Imperi romà (476) fins a l’ocupació de Constantinoble (1453)

ETAPES:

ALTA EDAT MITJANA- Fins al s. XII.

•Feudalisme: Sistema d’organització social, política i econòmica. Societat piramidal.•Teocentrisme.•Gestació de les llengües romàniques i naixement de les seves literatures.•Literatura de tradició oral (joglars) i lligada a la cort (ideari de les capes altes de la societat).

BAIXA EDAT MITJANA- Segles XIII-XV.

•Canvis socials i econòmics.•Floriment dels burgs (ciutats).•Crisi espiritual i crisi de valors.

Textos catalans més antics conservatsSegona meitat del s. XII. En prosa i no estrictament literaris.

Traducció catalana del Forum Iudicum o Llibre del jutge (compendi jurídic visigot)

Homilies d’Organyà (Alt Urgell)(sermons religiosos)

LÍRICA TROBADORESCA

(Trobadors, poetes, creadors)

Entre finals s. XI i el s.XIIIsorgeix a Occitània (sud de l’actual França) la poesia trobadoresca o provençal. Escrita en llengua d’oc.

Assoleix tant prestigi que els trobadors catalans adopten no tan sols el preceptes de la seva lírica sinó també la seva llengua.

ESTIL DELS TROBADORS: Regulat per preceptives de normes estrictes de rima, estrofisme i temàtica. Es subdivideix en CLUS hermètic, conceptual i LLEU senzill i entenedor.

GÈNERES TROBADORESCOS:CANÇÓ: Temàtica amorosaL’amor feudal, entès com a servei a la dama. El trobador (hom) es proclama vassall de la dama (midons) a qui promet fidelitat, homenatge (fina amors). La dama és objecte d’idealització.

Aquestes relacions són adúlteres, a la composició s’amaga el nom de la dama sota el senyal. De vegades apareix la figura dels lausengiers (espies) que poden delatar la relació al marit (gilós)

SIRVENTÈS:

Temàtica guerrera i satíricaA través d’ells els trobadors s’insulten, es calumnien i es desafien a combat.

ALTRES:

Pastorel·la: diàleg entre un cavaller i una pastora.Albada: Comiat dels amants a l’alba, temerosos de l’arribada del marit.Plany: elogi fúnebre per la desparició del senyor o un amic.Dansa i balada: contenen un refrany (repetició de versos per un cor que dóna rèplica al solista)

Període d’influència occitana o provençal de la poètica catalana.

TROBADORS CATALANS:

Guerau de CabreraBerenguer de PalolGuillem de CabestanyGuillem de BerguedàCerverí de Girona

GUILLEM DE BERGUEDÀ. SIRVENTÈS

Cançoneta lleu i plana,lleugereta, sense ufana,faré sobre Mon Marquès,traïdor de Mataplana,tant farcit d'engany i obès.Ah, Marquès, Marquès, Marquès,tan farcit d'engany i obès! (...)És ben foll qui amb vós es vanade sestar de bona ganasense calçó cordovès;no és de fill de cristianaun costum tan poc cortès.Ah, Marquès, Marquès, Marquès,tan farcit d'engany i obès!

Tracta el seu veí Ponç de Mataplana de traïdor i malfactor. Riu del seu físic esguerrat i denuncia la seva condició d’homosexual.

Ramon Llull (Mallorca 1232-1315)

Cant de Ramon

Són creat e ésser m’és data servir Déu que fos honrat,e són caüt en mant pecate en ira de Déu fui pausat.Jesús me venc crucificat,volc que Déus fos per mi amat....

Poema biogràfic.

Considerat creador de la prosa catalana.

Predicà i divulgà la fe cristiana. Fou el primer a escriure en “vulgar” sobre totes les matèries.

Alguns dels seus llibres:

•Llibre de contemplació (obra filosòfica)•El llibre de l’Orde de Cavalleria (obra didàctica)

NARRATIVA:

•Llibre d’Evast e Aloma e Blanquerna son fill (inclou el Llibre d’Amic e Amat, mística),•Fèlix o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties, faula) ...

Seguint la línia “contrafet al diví” Llull pren gèneres de la poètica trobadoresca com l’amor profà per refer-los amb contingut netament religiós. Al Blanquerna trobem la cançó amorosa A vos, dona Santa Maria.

La midons feudal és substituïda per la mare de Déu:

A vos, dona Verge Santa Maria es dóna tot qui es vol enamorarde vós tan fort que ja res no voldriasi vós no hi sou, desitjar ni estimar:

car tot voler millorariasobre tot altre que no sia

el vostre amor, vós mare de l’amor;qui no us estima cau en desamor.(…)

POESIA

PROSA HISTORIOGRÀFICALes quatre grans cròniques

s. XIII• El llibre dels feyts (crònica de Jaume I, 1244-1276):

• La crònica del rei En Pere, de Bernat Desclot (1283) (sobre Pere II, el Gran)

s. XIV• Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) Lloa la Corona catalanoaragonesa.

• Crònica de Pere el Cerimoniós (1385) (Pere III) L’origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta. La seva finalitat és informar, però també magnificar les gestes reials i justificar les empreses bèl·liques.

Segle d’or de les lletres catalanes (s.XIV-XV)Crisi del pensament medieval. Els humanistes italians inauguren una nova concepció del món que tancarà

l’etapa medieval.

L’Humanisme penetra a Catalunya gràcies a la Cancelleria Reial.

La impremta contribuirà a la difusió de les noves idees.

València esdevé la capital literària i hegemònica de la Corona d’Aragó.

La PROSA rebrà la influència classicitzant de l’ humanisme.

Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413) principal humanista català. Lo somni, 1399 (en forma de diàleg. Posa en qüestió la immortalitat de l’ànima)

La POESIA resta sota la influència de la lírica trobadoresca (continuïtat dels tòpics medievals i de les estructures mètriques i estròfiques) No es fa ressò de les innovacions del dolce stil novo italià (Dante i Petrarca són els poetes de la raó i els sentiments)

S’inicia un llarg període de desoccitanització fins a l’aparició de l’obra d’Ausiàs March.

CRISI DEL PENSAMENT MEDIEVAL

Un autor que personifica la crisi espiritual d’Occident a finals del s.XIV és Anselm Turmeda (Mallorca,1352-Tunis,1430)

El poema Elogi dels diners (inclòs al Llibre de les amonestacions, escrit pels volt de 1397) és un mordaç retrat dels usos i costums del món cristià:

Diners del fals fan veritat,i de jutge fan advocat;savi fan tornar l’home boig, com més en tingui

Diners fan bé, diners fan mal,diners fan l’home infernali el fan sant celestial, segons qui els usa.

(…)

La seva obra més important és La disputa de l’ase.

AUSIÀS MARCH (1397-1459)

“Així com cell que es veu prop de la mort”

Poeta anterior a March:

Jordi de Sant Jordi (Finals s.XIV- 1424)

Poeta i cavaller l’obra del qual manté les formes trobadoresques tot i que s’hi insinua una lleugera influència de Dante i Petrarca.

Un dels seus poemes més significatius és Lo presoner.

Després de March:

Joan Rois de Corella (1433 -1497)

La seva poesia manifesta una concepció plenament renaixentista de la literatura.

D’entre els seus poemes, La balada de la garsa i l’esmerla.

Ausiàs March és considerat pare de la poesia en català.

Es desmarcà de la cultura de tradició feudal i s’allunyà de l’herència trobadoresca com expliciten aquests versos:

“Lleixant a part l’estil dels trobadors qui, per escalf, traspassen veritat”

Tomba d’Ausiàs March a la catedral de València

Es creu que el poeta va néixer a Gandia.

El centre de la vida cultural i política de la

Corona Catalanoaragonesa el s. XV fou València, atesa la crisi que patia Barcelona.

OBRA: Constituïda per 128 poemes, d'extensió variable, el conjunt dels quals supera els 10.000 versos. Se sol classificar per cicles temàtics.

Els cants d’amor:

Podem dividir aquests cants en cinc senyals (l’únic que conserva dels trobadors)corresponents a cinc etapes en la vida de l'autor:

• Plena de seny• Llir entre cards• Amor, amor• Mon darrer bé • Oh foll amor!

Els cants de mort. Sis poesies on es plany per la mort d’una sola dama.

Cant espiritual. Una llarga oració de 224 versos on mostra el penediment per haver caigut en “foll amor” (amor sensual) i tem la condemna eterna.

Qualificat com el poeta de l’amor, als seus poemes amorosos es debat entre dos sentiments contradictoris: l’amor carnal i l’amor espiritual.

Glossa de l’estrofa del poema número

LXXXI del cicle Llir entre cards:

Així com cell qui es veu prop de la mort,corrent mal temps, perillant en la mar,e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort,ne pren a me, qui vaig afanys passant,e veig a vós bastant mos mals delir:desesperat de mos desigs complir,iré pel món vostre ergull recitant.

Estàtua del poeta a Gandia

•El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills d’un home en plena tempesta en el mar. Ni el “lloc” que veu que el podria salvar (metàfora de l’amor de la dama) no està al seu abast. La dissort del destí l’ajuda a constatar la indiferència de la dama envers ell. Pren una decisió venjativa: anar difonent l’orgull de la dama pertot.

•S’inicia amb una fórmula freqüent en la seva poesia “Així com cell”, una comparació que li permet fer més entenedor el seu sentiment de desesperació a causa del desamor. La hipèrbole i l’anàfora són recursos retòrics usats per March.

•Forma: Cobla de vuit versos decasíl·labs amb rima consonant creu-creuada.

(10A/10B/10B/10A /10C/10D/10D/10C)

Modernitat de la seva obra:

• Utilitza per primera vegada el català en els seus poemes.

• Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma. Fa servir cinc senyals, cosa insòlita en la poesia dels trobadors, que sols n'empraven un.

• Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual dels poetes italians de l’stil novo. La dona és un ésser humà amb qualitats i defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.

• La seva obra és una constant reflexió sobre la condició humana: l’amor, la mort, la preocupació filosòfica i religiosa.

• La seva poesia és escrita des d'un jo concret, i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo. És una poesia sincera.

MOLTS POEMES D’AUSIÀS MARCH HAN ESTAT MUSICATS I CANTATS PER RAIMON.

NOVEL·LA CAVALLERESCACURIAL E GÜELFA, Anònim

TIRANT LO BLANC, Joanot Martorell

Comparació

Llibres de cavalleria

• 2ªmeitat s.XII en octosíl·labs apariats

• S.XIII en prosa (Chrétien de Troyes)• Constitueixen la Matèria de

Bretanya• Fixen literàriament l’ideal

cavalleresc i cortesà de l’Alta Edat mitjana.

• No proporcionen coneixement real del passat històric.

• El que no es pot explicar per la raó s’explica per la màgia.

INVERSEMBLANÇA

Novel·les cavalleresques

• S. XV en prosa• Es fan ressò de les

transformacions sociopolítiques i de la crisis de valors de la Baixa Edat mitjana i de la influència de l’Humanisme.

• Intencionalitat verista.• Qüestionen els valors

medievals

VERSEMBLANÇA

Llibre de cavalleries

• ESPAI:

Suscrit a la Bretanya francesa i el sud de la Gran Bretanya

( entorn del Canal de la Mànega)

Apareixen llocs inventats, no reals (Tintagel).

Arquitectura utòpica (Camelot)

• TEMPS:

Mític ( orígens Edat mitjana) i imprecís ( no es concreta)

Veiem incongruències temporals (usos i costums del s.XIII atribuïts i temps més foscos i remots)

Novel·la cavalleresca

• ESPAI:L’escenari geogràfic s’amplia a

tot el món conegut ( la Mediterrània, el nord d’Àfrica…)

• TEMPS:Proper a l’època contemporània

de l’autor.Fets reals com els Setges de

Rodes i Constantinoble conviuen amb fets ficticis.

Llibres de cavalleries

• PRESÈNCIA DE FETS FABULOSOS I SOBRENATURALS :

Éssers meravellosos i irreals procedents del món màgic (gegants guardians de castells, dracs contra els quals es baten els herois i altres prodigis)

• L’HEROI:

Procedent de les altes capes de la societat, desconeix els seus orígens i el recupera gràcies a les seves qualitats sobrenaturals

Són éssers mítics, semidéus, invencibles. La seva mort és llegendària

Novel·les cavalleresques

• ABSÈNCIA D’AQUESTS:

L’únic ésser contra el qual es bat Tirant és un alà (un gos)

• L’HEROI:

Les seves forces són de mesura humana tot i l’exageració de les seves proeses.

Són bons estrategues, dominen l’art de la cavalleria i estan millor preparats ( per exemple Tirant reté l’alè ) Guareixen de les seves ferides i la seva mort és natural. Curial no té origen nobiliari sinó burgès.

Escenaris de la Matèria de Bretanya

Curial e Güelfa Escrita entre 1435 i 1462, dividida en tres llibres, el

manuscrit, trobat el s.XIX, no tenia ni títol ni autor.

Es localitza geogràficament a Itàlia, França, nord d’Àfrica… i cronològicament al s. XIII. És la història de l’ascens social d’un jove de baixa condició a través de la cavalleria i l’amor.

Curial és el prototipus de la novel·la cavalleresca; protegit per Güelfa, demostrarà ser el millor cavaller en combats i torneigs. Esdevé “model” de cavalleria: intruït en l’exercici de les armes, educat en el domini de la poesia i en el comportament refinat a la cort. Rep una instrucció pròxima a la del cavaller renaixentista. És un heroi “modern”.

El llenguatge emprat s’adiu a les situacions viscudes pels personatges: usa modismes, frases populars, imatges elaborades...

JOANOT MARTORELLNascut a Gandia el 1413, membre d’una important

família de la noblesa valenciana, va morir a València el 1468. Cavaller bregós, aventurer i viatger, abans de Tirant lo blanc només va escriure unes lletres de batalla i una novel·la inacabada, Guillem de Varoic (que va incorporar a la 1ª part de Tirant )

Al Guillem de Varoic refà una versió francesa en prosa del romanç anglès Guy de Warwik afegint-hi parts teòrico-doctrinals del Llibre de l’Orde de Cavalleria de Ramon Llull.

Tant Guillem de Varoic com Tirant lo Blanc són la representació de la cavalleria ideal feta per un cavaller de s.XV. Ens presenta una cavalleria vàlida i alternativa per al moment cronològic en què viu, l’entrada a l’Edat moderna.

Lletres de batalla:

Els cavallers es repten a lluitar de vegades a ultrança (mort) mitjançant les cartes, procediment ritual de característiques literàries.

Al Tirant lo Blanc n'hi surten moltes, per exemple:

• Entre Tirant i el cavaller de Vilasermes, a les festes d'Anglaterra.

• Entre Tirant i el rei d’Egipte,

abans de la gran batalla contra els turcs.

-A tu, Tirant lo Blanc, que has estat principi de la destrucció de la sang militar:

Si el teu ànim esforçat gosa mirar el perill de les armes que entre cavallers s'acostumen, armat o desarmat, a peu o a cavall, vestit o despullat, en la manera més segura per a tu, posa't d'acord amb mi, amb la condició que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a mort determinada.

Escrit per la meva mà i segellat amb el segell secret de les meves armes. EL SENYOR DE LES VILESERMES.

Tirant lo blanc

Fou escrita entre 1460 i 1468. En morir Matorell sembla que fou enllestida per Martí Joan de Galba que la va fer imprimir a València el 1490.

Els seus cinc nuclis episòdics, coincidents amb els espais geogràfics, són:•Tirant a Anglaterra,•Tirant a Sicília i Rodes,•Tirant a l’imperi bizantí ( Constantinoble )•Tirant al nord d’Àfrica,•Tirant retorna a Constantinoble.

Narra la història del jove cavaller bretó Tirant des que és armat a Anglaterra. Demostra ser el millor cavaller del món no solament en torneigs i justes sinó també com a cavaller integrat als exèrcits militars amb la responsabilitat de capità general.

L’heroi mai sobrepassa les capacitats humanes, té força però no és el més forçut, guanya els torneigs perquè sap dosificar els esforços, guanya batalles perquè les planifica i posa paranys als seus adversaris.

La novel·la s’estructura a partir de les trames argumentals amorosa i cavalleresca.

Aporta, a més, una gan varietat temàtica: •esdeveniments històrics (els setges de Rodes i constantinoble), •escenes eròtiques (Tirant i Carmesina, amors il·lícits d’Hipòlit i l’emperadriu…), •plantejaments d’estratègia militar, •descripcions sociològiques (són presents tots els estrats socials i el seu comportament), •retrats psicològics… Fou per això qualificada de novel·la TOTAL per Mario Vargas Llosa..

Cal remarcar el component humorístic i el to irònic d’algunes escenes.

Pel que fa al llenguatge, hi trobem els nivells adients a totes les situacions viscudes pels personatges.