BARROCDel Renaixement al Barroc Renaixement inventen els acords,poca de desenbolupament del contrapunt (procediments com la Fuga, Rotta, Cachia) imitatiu a diverses veus (elavoraci motivica). Cal afegir la experimentaci amb un nombre elevat de veus (+de 4 fins a 32). Musica cada cop ms sofisticada.Renaixement neix com a reivindicaci de la complicaci de l'Ars Subtiliot, per tant, el que busca s la senzillesa (s.XV), per a finals del s.XVI la msica torna a ser complexa (pena de contrapunts) i sofisticada (provocant que no s'entengui el text).s al final del s.XVI quan a Italia apareixen les primeres crtiques --> Italia centre neuralgic d'e la msica a Europa.Quan parlem de Barroc, parlem de desordre.Apareix com un periode de transici on hi ha:- Estile anticuo (prima practica): msica holandesa, msica elaborada per compositors franco-flamencs- Estile moderno: a Italia.La opera genera grans canvis, esdev per tant el genere principal del barroc. Tamb el podem considerar com un gnere literari. Tracta de drama, comdia, en general temes tractats al teatre, fet que li donava importancia. Tenia un caracter (a nivell emocional) jovial (alegre o trist), oberta, temperment obscur, apasionat, fantastica, per tamb racional (Leibnitz-->"la msica s un exercici aritmetic de l'inconscient").Al barroc s la epoca on apareixen els experiments harmonics s'ordenen, es sistematitza. Es aleshores quan apareix el baix xifrat, el qual s'utilitzara per les improvisacions. Els compositors del barroc dos tipus msics poetes, msics compositors teorics.Innovacions a nivell de llenguatge:- Despareixen els metodes gregorians, ja es pala de Majors (=alegre) i menor (=trist). Per tant apareix la BIMODALITAT.- Temps rpid=alegre(=consonant), Temps lent=trist(=dissonant).- Elavoraci/istemitzaci del baix continu. Neix com a consequencia de la improvisaci.- estil CONCERTANT: competencia/lluita (-->comfrontaci) individu-grup, o individu-individu. Aqu apareix el solista/es.- Recuperaci de la monodia: melodia en estat "pur" sense polimorfisme, recuperaci del ritme del parlar (ms entenedora al ser noms una/poques persones)-->implica ritmes ajustats a la parla.- Dansa: la influencia del Barroc s tan gran que hi afecta directament. BAsada en la repetici d'estructures d'accentuaci similars. Aix fora que la musica tingui una metrica regular (forant aix al neixiement del compas).CantatesMadrigals: passen de 5-6 veus a noms una. Aix doncs, passarem a dir-lis cantates. Tindran baix continu i cant solista. -->Monodia, estrofica, estructura musical pot fer que es repeteixi la ultima estrofa. Cal destacar les cantates de Julio Caccini, ho escriu en Nove Musiche,tamb va ser un dels representants de la camerata Bardi, i tamb va escriure madrigals. Un altre autor destacat s Vieranna.Obra de Peri--->Varie MusichaleDafne--->Primera opera (1598)Les cantates promouen cap a finals del s.XVI, a Florencia, els primers embrions d'operes (drama i comedies generes anterios). Aquestes (drama i comedia) neixen com a intermedis d'obres de teatre.--> es feien peces instrumentals independents, comedies, drames.Algunes formes d'opera anteriors eren la Dramma per musica, Fabola pastorale.La majoria de les operes romantiques, a les Arias esta la part ms musical. Per contra al Reccitativo la menys important, on la paraula/text s lo ms important. Al principi a la opera no hi havia practicament msica, o si n'hi havia estava sotmesa al text.La Cameratta Bardi--> era un grup d'intelectuals formats per J.Caccini, Vinccenso Galilei,.. Parlaven de com seria la msica del futur. Va platejar un gran canvi.Claudio Monteverdi tamb hi esta present en la opera (ms explucat a la seva bibliografia). Es gracies a ell que apareix el que anomenem Representatiu (gracies a Orfeo)Opera ItalianaBarrocFlorncia i Roma s on comena, en segon lloc trobem la escola Veneciana. A principis de s.XVII C.Monteverdi s anomenat mestre de Capella a la Catedral de St. Marco. Autors destacats: Cavalli, ChestiLa opera deixa de ser un Reccitativo, la estructura de l'opera a venecia ser:- Reccitativo:Secco -->("va al grano", acompanyament molt senzill); Acompanato (expressivitat lirica, ja no hi ha noms baix continu, sino que apareixen altres instruments)- Arias: el personatge expressa els seus sentiments (una mica fora de context). Normalment acompanyat del tutti. Hi havia un tipus d'Aria anomenat Airoso on la musica te un pl ms d'importancia.Els temes mitologics n els principals, ja que els nobles aixi ho volien. La msica depenia del compositor, per podia ser que cada instrument representes un esser mitologic. Es fa una gerarquitzaci dels personatges (primaris,secundaris,...), aix rep el nom de Velcanto. Els personatges principals tenien melodies complicades (=colorature), i els secundaris melodies ms senzilles.Apareixen parts de l'opera cada unicament instrumentals:- Sinfonia=obertura-->tenia la funci d'avisar que comenava l'opera- Rittornelli-->passatges que es duien a terme entre acte i acte.- DansesEscola Flanco-Flamenca (s.XVIII)Npols sera la seu ms important, s all on s'agafa el model de la nova opera. Apareixen dos gneres parallels: 1) La opera seriosa (conserva l'aspecte mitologic). 2)Opera copica o bufa.De l'opera seriosa, a l'escena, apareixen coses com fer volar als personatges, nuvols flotants, fum, foc. Dividida en 3 actes (expresio,conflicte,...?...). La estructura principal era l'Aria DaCapo ABA'.L'opera bufa tamb segueix la mateixa estructura en 3 actes i Aria DaCapo.Autors destacats-->Alesandro Escarlati, Hendel, Perdolesi.La cantata esdevindr un gnere molt important, tindr influencia d'altres generes. Podem dir doncs, que l'opera sera el genere ms important ja que va influir PODEROSAMENT en altres generes (tamb en el classicisme).La cantataNeix com a form estrofica, estil recitatiu, va agadafant aparena a la opera (aparici d'arias, per exemple en les cantates de Carissimi, Rossi,..). Tamb apareixen interludis (estil Rittorneli).La ciutat ms important s Polonia (amb autors com Colonia i Tosi). La cantata profana italiana no t successors.Finalment a l'escola napolitana, trobem varies aries (inclus aries dacapo). Escarlatti, un dels autors ms prolifics en quant a cantates, altres sn Heandel, Hassel, Vinci (italia).A Alemnya les cantates si que tenen caracter religios. Es crea tamb una psicologia pessimista que produeix un estil picoresc (comic + tragic, mostrat a "L'aventure simpliccius"). Aparici tamb del PIETISME (moviment religios)Cantata alemanya (eclesiastica)kiettl-->publica un seguit d'aries i cantates (reconeix la difficultat de crear msica igual de melodica que la italiana).H.Schttz--> destacar els caracters espirituals, simfonies sacres (tenen bastant estil italia, escrites en llati).Es basa en textos biblics, tot i que tamb hi han obres sacres (majoritariament escrites per pietistes). Existeixen 4 tipus de cantates:- Biblica: parts differenciades de cor, solo, rittorneli- Coral: elavoraci de les estrofes d'una melodia coral (monodia de l'epoca de Luther, senzilla + text sacre per a ser cantat per a tot el poble, aquesta coral s una espcie de Cant Ferm). Autors: Buxtenude, Krieger, Kuhnav.- Oda: adaptaci polifonica d'una cantata solista. Tamb s estrofica.-Dialogada: apareixen aries on hi ha dos solistes que "dialoguen" entre si.Concert vocal BarrocGnere parallel a la cantata eclesiastica antiga. Respecta la tradici mutetistica. "Petits concerts espirituals" de Schtz, on trobem baix continu, instrument, 3-4 solistes.AutorsR.Descartes:s considerat prepulsor del Barroc, investiga sore els efectes de la pasi (escriu la teoria dels efectes). N'hi han 6 (admiraci, amor,odi,alegria,tristesa i desitg). Per ell, la finalitat dels msics era transmetre aquests sentiments.Claudio MonteverdiOrfeo s la seva opera ms important, ja que en ella apareixen moments on la musica pren protagonisme (a ms es expressiva). Tamb perd potncia el Reccitativo. Julio CacciniVierannasel coneix per les seves canons sacres i els seus "Cent Concerts Eclesiastics"Haeinrich SchttzBuxtenude