HISTÒRIA DE LA RELIGIOSITAT

Albert Solé FernándezProcessó de Corpus Christid’Adolph von Menzel (1880).

ÍNDEX

Introducció: La història de les mentalitats.

1. El punt de partida de la renovació: lahistoriografia francesa dels anys setanta.

2. La historiografia espanyola: canvis tardans.

3. Nous interessos historiogràfics: la religiositatpopular.

4. La història de la mort com a exponent de lareligiositat popular.

Conclusions.

INTRODUCCIÓ: LA HISTÒRIA DE LES MENTALITATS

• Els orígens de lahistoriografia de lareligiositat es podentrobar en l’escola delsAnnals i la història de lesmentalitats.

• Les mentalitats havien deser capaces de recrear totl’univers psicològic,intel·lectual i moral(religiós) de les societats.

George Duby iMichel Foucault.

• Un dels primers autors dels Annals que va incorporar lareligiositat fou Lucien Febvre en la seva primerencaobra Philippe II et la Franche-Comté (1911).

• Va investigar la mentalitat religiosa des de diferentspunts de vista i en relació amb els homes en el seutemps i societat: Le problème de l’incroyance au XVIesiècle (1942), Un Destin. Martin Luther (1975).

Obres deLucienFebvre sobrereligiositat.

1. EL PUNT DE PARTIDA DE LA RENOVACIÓ: LA HISTORIOGRAFIA FRANCESA DELS ANYS SETANTA

Principals autors:

Jean - Marie Mayeur Yves - Marie Hilaire Gérard Cholvy

Característiques de la història de la religiositatfrancesa:

• Referents en la història social, de les mentalitats itotal de l’escola dels Annals. Anar més enllà delfet polític.

• Llarg procés de secularització dels estudisreligiosos.

• Reflexió, assumpció i adaptació a la laïcitat.

• Nous objectes d’estudi: pietat popular,consciència missionera, organitzacions juvenils,pràctica pastoral dels bisbes, el espai sagrat, lesconfraries, el clergat secular i regular.

• Yves - Marie Hilaire fa unestudi total de la diòcesisd’Arràs, Une Chrétienté auXIXe siècle?...: analitza laseva geografia, lademografia, l’organitzacióinstitucional de l’Església,el projecte pastoralrestaurador, les devocionsi els cultes.

• “Dirigí mis intereses haciala historia global y no sólohacia la historia religiosa”. Obra de Yves – Marie Hilaire.

Camps de recerca (Jean – Marie Mayeur):

1. Les esglésies com a societats religioses:institucions i poders, llocs de culte iobligacions, i relacions amb l’Estat.

2. La pràctica de la religió: vida sacramental,festes, litúrgies, devocions, predicació,religiositat popular.

3. La vida intel·lectual i espiritual.

4. Les esglésies i la societat: catolicisme social,actituds polítiques, i missions.

5. L’oposició: anticlericalisme, contestacióinterna, etc.

• La renovacióhistoriogràfica es vabeneficiar del climaposterior al Concili VaticàII (1962-1965).

• La concepció de l’Esglésiacom a poble de Déuimplicava ampliar elsubjecte històric: paperdels laics.

• La proposta d’una Església oberta i tolerant,dialogant amb el món, impulsava unenfocament historiogràfic civil i associat a lamodernitat i secularització.

Basílica de Sant Pere del Vaticà durant l’obertura del Concili Vaticà II (1962).

• Hilarie, apel·lava a què lahistòria religiosa no fos niapologètica ni culpabilista,“sino una historiacomprensiva querechazara especialmenteel anacronismo”.

• Defensava unahistoriografia científica,homologable a qualsevolaltra, però ambespecificitats en l’estudid’alguns temes, “lapresencia y fecundidad dela santidad en la historia”.Obra de Yves – Marie Hilaire.

• La historiografia espanyola s’ha trobatretardada respecte la francesa en qüestionsmetodològiques i de contingut.

• Aïllament dels estudiosos, escassetat idebilitat de les obres, absència de projectesen equip de gran abast (històries diocesanes,recopilació de fonts o diccionaris religiosos) idomini dels enfocaments polítics.

• Fins als anys 80 s’ha fet història eclesiàstica encomptes de religiosa o de la religiositat.

2. LA HISTORIOGRAFIA ESPANYOLA: CANVIS TARDANS

• La reflexió historiogràfica des de la dècada dels70, ha estat monopolitzada per sociòlegs,teòlegs i pastoralistes.

• Ha dominat una perspectiva interna, feta des dela pròpia Església i amb objectius bàsicamentpastorals, en cerca de respostes alternatives alfinal del franquisme.

Publicacions espanyoles sobre religiositat de l’últim terç del segle XX.

• A tot aquest panorama es poden destacaralgunes excepcions.

José ManuelCuenca Toribio iels seus estudissobre Església ijerarquia alsegle XIX.

José AndrésGallego i el pesdel catolicismepolític i social ala Restauració.

• Si bé eldesenvolupament de lahistòria social religiosaha estat escàs, la novahistòria cultural iantropològica està tenintmés influència.

• Álvarez Bolado va posarles bases d’una lecturadiferent del discurspastoral de l’Església a laGuerra Civil. Va associarel temps litúrgic amb lesvicissituds de la guerra ila seva experiència.

Obra d’Alfonso Álvarez Bolado.

Més signes de canvi:• Enfocament general de

Joseba Louzao sobre elconflicte polític i religiósa Biscaia durant laRestauració.

• L’anàlisi sobre cultes idevocions en elFranquisme de Giulianadi Febo .

• Iniciatives catòliquesd’oci i educació popularressenyades perFrancisco JavierCaspistegui.Obra de Joseba Louzao Villar.

La historiografia espanyola necessita (FelicianoMontero):

a) Secularitzar la investigació, la docència i lapublicació, integrant els laics i criteris noapologètics, amb un treball interdisciplinari.

b) Solucionar problemes materials: apostar percriteris arxivístics en els fons eclesiàstics.

c) Supressió dels recels entre les diverses famíliescatòliques i els tics anticlericals entre elsseglars.

d) Recuperar la memòria històrica de generacionsde catòlics, en especial dels anys 70 i 80.

3. NOUS INTERESSOS HISTORIOGRÀFICS: LA RELIGIOSITAT

POPULAR

• “La religiosidad popular es vista como unconjunto de restos de creencias y prácticaspertenecientes a otros sistemas religiosos yque perduran, integradas, en la religióndominante”.

• “Otras veces, es resultado del encuentro de laverdad oficial con la ignorancia del pueblo [...]a una mayor o menor distancia de la ortodoxiapura”. (José Luis García García)

• A finals dels 80 lahistoriografiaespanyola comença aprestar atenció alsestudis sobrereligiositat popular.

• Punt de partida: Primerencuentro sobreReligiosidad Popular,interdisciplinari,celebrat a Sevilla l’any1987. Obra resultant del Primer encuentro

sobre Religiosidad Popular.

• A Itàlia i França, lespublicacionscientífiques sobrereligiositat popular esvan intensificar:Religiositá popolarenell’alto medioevod’Oronzo Giordano(1979), Religion etsociété dans l’Occidentmédiéval d’AndréVauchez (1980), Lapiété populaire auMoyen Âge d’ÉtienneDelaruelle (1980).

Breviari de Martí l’Humà (XV) querepresenta la processó de CorpusChristi.

Des d’una perspectiva actual, les principals temàtiques derecerca s’han d’encaminar a (Jesús Usunáriz):

1. Ermites, santuaris, relíquies, romeries, rogatives.

2. Culte als sants i paper de les relíquies.

3. Miracles, aparicions i tot allò que es consideravamàgic.

Ermita de l’Abellera (Prades). Representació d’un Sant.

4. Rogatives, processons, romeries, festes.

5. Formes d’associació: germandats, confraries,congregacions.

6. Litúrgia popular.

7. Transmissió generacional de les creences.

Representaciód’una rogativaa Sant Isidre.

4. LA HISTÒRIA DE LA MORT COM A EXPONENT DE LA RELIGIOSITAT

POPULAR

• La història de la mort hatingut entitat pròpiaperò es trobaíntimament relacionadaamb la religiositat i lamentalitat popular.

• Tot i que ambprecedents, el períoded’auge fou la dècadadels 70 i dels 80.

Representació de la mort.

• Obres: El hombre y la muerte d’Edgar Morin (1970), Essaissur l’histoire de la mort en Occident du Moyen Âge à nousjours de Philippe Ariès (1978), La mort à Paris de PierreChaunu (1978), La naissance du Purgatorie de Jacques LeGoff (1981).

• Congressos: La mort au Moyen Âge (1975), Death in theMiddle Ages (1979), L’église et la mémoire des morts dansla France médiévale (1982).

Obressobrehistòria dela mort.

La transcendència de les citades obres va portar laconfiguració de les característiques de la històriade la mort (María Azpeitia):

a) La història de la mort queda consolidada com atendència historiogràfica.

b) Els treballs que es facin han de ser de llargadurada, ja que la concepció de la mort és undels elements de la mentalitat popular que méslentament canvia.

c) La perspectiva psicològica ha de deixar pas a lasocial. S’ha d’analitzar com es relaciona lasocietat davant la mort de l’individu.

d) La mort ha de tenir una cronologia en gransetapes i en sòlides estructures mentals.

• Malgrat la crisi de la històriade les mentalitats de finalsdel segle XX, s’ha seguitestudiant la mort.

• En els anys noranta vansorgir altres focus d’atenció:les danses de la mort, lalitúrgia, els sagraments,l’hagiografia, la mort com aimatge i concepte imaginat,etc.

• En els últims temps ha presforça el camp de lagestualitat i del ritual.

Representacions de la mort.

CONCLUSIONS

• La nova història de la religiositat ha tingut el seumàxim exponent en la historiografia francesa.

• Passar d’una història eclesiàstica a una religiosa,incorporant la seva influència sobre la societat.

• La historiografia espanyola ha estat molt tardanaen la renovació. En molts casos segueix fenthistòria amb objectius pastoralistes.

• Un dels nous interessos és la religiositat popular,que es contraposa a una de caire oficial.

• La història de la mort exemplifica quin paper hajugat la religiositat en els àmbits populars.

BIBLIOGRAFIA

- AZPEITIA, María: “Historiografía de la «Historia de la muerte»” aStudia Historica, Historia Medieval, núm. 26, Salamanca, EdicionesUniversidad de Salamanca, 2008, pàg. 113-132.

- DD.AA.: La religiosidad popular, Barcelona, Anthropos editorial,1989.

- MONTERO, Feliciano: “De la historia eclesiástica a la historiareligiosa. Una trayectoria historiográfica” a HistoriaContemporánea, núm. 51, Leioa, Servicio de Publicaciones de laUniversidad del País Vasco, 2015, pàg. 487-506.

- Ídem: “Historiografía española de la Iglesia i del catolicismo en elsiglo XX” a FAGGIOLI, Massimo i MELLONI, Alberto (coord.):Religious studies in the 20th century, Berlín, LIT Verlag, 2006, pàg.237-249.

- USUNÁRIZ, Jesús Mª: “Los estudios sobre religiosidad popular en laEspaña Moderna en los últimos veinticinco años” a Zainak, núm. 18,Sant Sebastià, Eusko Ikaskuntza, 1999, pàg. 17-43.