HISTÒRIA DE L’EXPLORACIÓ ESPACIAL

SPÚTNIK

• El primer llançament orbital amb èxit va ser de l’Spútnik, dispositiu no tripulat soviètic, el 4 d’octubre de 1957.

LUNA 3

• Luna 3 fou una sonda espacial soviètica dissenyada per l’enginyer Serguei Koroliov i llançada el 4 d’octubre de 1959 dins del Projecte Lunik. Va ser la tercera sonda enviada amb èxit a la Lluna i fou un primer triomf de la humanitat en l’exploració de l’espai. Tot i que va aconseguir fotografies pobres, Van ser les primeres imatges de la cara oculta de la Lluna.

VENERA 3

• La venera 3 va ser una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l’exploració del planeta Venus mitjançant un aterratge a la superfície del planeta. La sonda fou llançada el 16 de novembre de 1965, però el seu sistema de comunicacions fallà durant el viatge cap a Venus. El mòdul d’aterratge xocà (en lloc d’aterrar suaument) sobre la superfície del planeta l’1 de març de 1966, i d’aquesta manera, es convertí en el primer vehicle espacial en arribar a la superfície d’un altre planeta.

SALYUT 1

• La Salyut 1 va ser la primera estació espacial de la història, es va llançar el 19 d’abril de 1971 en òrbita a 200km sobre la Terra. Dues naus Soyuz van visitar l’estació abans que es cremés a l’entrar de nou en l’atmosfera, a l’octubre de 1971. Duia dos telescopis per a observar les estrelles. Els cosmonautes van realitzar proves mèdiques entre ells, i van estudiar el creixement de plantes a l’espai

MARINER 9

• La Mariner 9 va ser una missió espacial no tripulada de la NASA, dins del programa Mariner, amb l’objectiu d’explorar el planeta Mart. Fou llançada el 30 de maig de 1071 i arribà al planeta el 14 de novembre d’aquell mateix any. A diferència de les seves predecessores, no va realitzar un sobrevol, sinó que va entrar en òrbita al voltant de Mart, convertint-se en la primera en orbitar un altre planeta.

SKYLAB

• L’Skylab va ser la primera estació espacial que els EEUU van col·locar al voltant de la Terra. Dissenyada per missions de llarga durada, volia demostrar que els humans podien viure i treballar a l’espai durant llargs períodes de temps, i ampliar els coneixements d’astronomia solar, més enllà de les observacions que es podien realitzar des de bases terrestres.

MIR

• Mir és una estació espacial Soviètica i posteriorment russa. Va ser la primera estació espacial d’investigació habitada de forma permanent de la historia. A traves de nombroses col·laboracions, va ser accessible a astronautes internacionals

HUBBLE

• El telescopi espacial Hubble és una telescopi robòtic localitzat en les vores exteriors de l’atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593km sobre el nivell del mar, amb un període orbital d’entre 9697 minuts. Va ser posat en òrbita el 24 d’abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA i la ESA

PATHFINDER

• Va ser una sonda espacial no tripulada de la NASA, llençada el 1996 i la primera d’una sèries de missions d’exploració del planeta Mart que inclouen vehicles robòtics tot terreny. Aquesta missió a Mart fou la més important des que les sondes Viking aterressin sobre el planeta vermell el 1976 i fou la primera missió a enviar un vehicle tot terreny a la superfície d’altre planeta.

ESTACIÓ ESPACIAL INTERNACIONAL

• És un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra. A l’Estació intervenen sis agències espacials: la NASA, la RKA, la JAXA, la CSA/ASC la AEB i la Europea

SMART 1• És una sonda orbital de la ESA de propulsió

iònica que orbità al voltant de la Lluna entre l’octubre de 2003 i el 3 de setembre de 2006, quan s’estavellà controladament sobre la superfície lunar.

GALILEO

• Va ser una sonda espacial de la NASA amb l’objectiu d’estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits

ROSETTA

• És una sonda espacial no tripulada de l’Agència Espacial Europea destinada a l’exploració continuada i detallada pel cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. Consisteix en dos parts principals: la sonda orbital Rosetta i la sonda de superfície Philae