·Les eines pre-industirals són d’una gran sentit comú i utilitatSon formes basades en la observació de la realitat

·Les estàtues per exemple tenian una finalitat al lloc on eren colocades

·Gutenberg inventa la impremta: un sistema de impresióque es basava en unes lletres o tipus metàl·lics intercanviables.

·Canvia la concepció del llibre quan s’inventa la producció en cadena, escrea una noves tipografies.

·l’interés de les ciències aritmètiques, el dibuix i la geometria van conduir el desenvolupament de la perspectiva , va ser un avenç importantissim, per l’arquitectura i l’urbanisme

·L’empresa textil anglesa , van ser les primeres en poder vendre productes sense ma d’obra.

·Va començar a Gran Bretanya es va anar extenen per europa a la segona meitat del segle XVIII yva arrivar a USA el segle XIX

··Es va crear un creixement economic intern i extern

·A finals de segle XVIII Newcomen inventa la maquina de vapor

·La facil obtencio i utilitzacio del carbó van alliberar la fusta que es feia servir per escalfar

·El desenvolupament que van generar Watt i boulton a la maquina de vapor van ser molt importants ja que era molt mes superior que la força eolica dels molins

·Despres de les guerres napoleoniques els paisos europeus es van organitzar-se com els britanics , van crear un creixement sense precedents

·Les impresions grafiques eran tan gran que no seria exagerat afirmar que ja existisin disenyadors grafics

·Durant el segle XIX apareix la publicitat o propaganda comercial

·Els criteris estetics artesans quedan obsolets

·Creavan figures ,d’estil artesa amb meteodes industrials , a l’exposcio a Londres al 1851Es van mostrar els mes antiestetics

Un funcionari del Gobern (Henry Cole) britanic inicia una reforma en les escoles d’arts i oficis

Cole tambe promogué concursos de disseny

William Morris com a dissenyador rebutjava les copies a antics estils historics

Ell afirmava que el mal gust no era un simple problema estetic era la consquencia de una injusta organitzacio social

Art Nouveau: Aquest moviment va sorgir a partir del Art & Crafts, però al contrari del Art & Crafts estaven disposats a utilitzar nous materials i la producció en sèrie. El nom prover d’unaexposició a París l’any 1895 on participaren Henry van de Velde, Luis Comfort Tiffany i Rene Lalique un dels màxims representants d’aquest moviment

Va

Però en l’Art Nouveau va evolucionar de forma diferent en molts països tot i que tots s’inspiraven en motius florals i en les corbes orgàniques de la naturalesa. Aquest moviment va tindre diferents noms Jungendstil a Alemanya, Liberty a Itàlia, Sezession a Àustria i Modernisme a Catalunya

Wiener Werkstätte: En 1903,hoffman va forma la Wiener Werkstätte amb Koloman Moser, i es van dedicar a la creació de joies, objectes de metall, teles, mobiliari i arquitectura.

Estètica de la màquina: Els dissenyadors es van anar allunyen de l’estètica de l’artesania per apropar-se a la màquina,aquest col·lectiu es deia De Stlijl (l’estil). Un dels objectes més representatius és la cadira vermella i blava de fusta i construïda en sèrie, acabades a màquina i no té cap decoració

Fabricació en sèrie: L’industrial Henry Ford en el 1913 va fabricar la primera cadena de muntatge que va causar molt d’efecte, el famós model T de Ford va ser el resultat.

.

Constructivistes: A Rusia varen voler imitar l'estil Stijl d'Holanda, un dels pintors destacats era Kazmir. La seva obra adscrita al superlativisme, es preocupava més per l'estètica i la geometria que per la funcionalitat. L’any 1920 les idees del contructivisme varen influir en la recent escola inaugurada vanguardista del disseny VKhUTEMAS de Moscou, en la qual volien formà artistes igual que a l’escola Bauhaus

Fundada l’any 1919 a Alemanya com una escola d’art i Walter Gropius com a director, va estar oberta fins el 1933. El seu objectiu era forma artistes perquè treballessin per l’industria, aquesta escola a sigut una escola molt important en l’història del disseny del segle XX.L’escola va destacar per la seva incorporació de nous materials en els productes, la barreja de l’art i el disseny i el seu abús en la geometriaVan surti grans artistes com Marcel Breuer, Wassily Kandinsky, Josef Albers i Paul Klee i arquitectes com Mies Van der Rohe

La moda dels anys 20: El charleston es va convertí en el ball de moda als E.E.U.U.. Els vestits havien de ser curts per a permetre una major llibertat de moviments. La disenyadora Coco Chanel va crear per a la dona una nova imatge de la dona segura

Consumisme: En els anys cinquanta el disseny del automòbil als E.E.U.U. Va adoptar una nova i estravegant estètica. Inspirant-se amb els avions i els coets, Harley Earl de General Motors va alterar la forma dels cotxes amb la finalitat que expresses la confiança en la que la societat nord americana. Les companyies varen començar a treure diferents versions del mateix producte cada any, d’aquesta manera fent que el model del any anterior resultes obsolet i passat de moda

Raymond Loewy va redissenyar la multicopista Gestetner i va fer que tingues un aspecte més agradable i facilitar l'ús. Els dissenyadors van començar aplicar l’estilització a objectes domèstics.Disseny industrial Nord Amèrica: Raymond Loewy va ser un dels dissenyadors amb més èxit arreu dels E.E.U.U.. Era un estilista que va remodelar diferents coses, com per exemple els frigorífics Coldspot super six (que va tenir un 400% de vendes), el logotip de shell, el paquet de cigarretes Luky Strke entre moltes altres coses.

Consumisme de masses: El poder de la publicitat , en concret a la televisió va conduir al naixement de masses. Els fabricants es van donar compte del poder adquisitiu de la gent jove, i van començar a crear productes específicament per ells. Aquest fet es va donar en tots els àmbits del disseny: en l’industria automobilística amb el naixement del mini, en la moda amb l'aparició de la mini falda i amb el disseny gràfic amb els pòsters.

Psicodèlia: Entre el gran nombre de moviment juvenils que va donar l'època cada un amb la seva pròpia musica, la seva indumentària i el seu llenguatge visual, el de la Psicoldèlia encara que efímer va egerecir una influencia importantissima, van tindré un rebuig absolut vers el moviment modern.

Pop art: La moda i l’art en influït enormement en el disseny industrial, i ningun altre moviment artístic a tingut tant èxit en el disseny comercial que el Pop Art. Andy Warhol, Jasper Johns (1930) Roy Lichenstein 1923. Andy Warhol va celebrar el consumisme Nord Amèrica en les seves imatges repetides en sèrie sobre mites de cultura popular ja fos per la sopa canbell o el retrat d’Elvils. Els Pop Art es va forma part de la vida quotidiana

Swedish Modern: A Escandinavia va sorgir un nou moviment diferent que va tindré molta popularitat durant els anys quaranta i cinquanta. Swedish Modern es referia a les obres presentades a la fira internacional de Nova York de 1939.

Dinamarca va adquirir el reconeixement i admiració del disseny internacional. Així mateix Finlàndia i Suècia van tindré un considerable prestigi.

Disseny italià: El 1946, l’italià Corradino d’Ascanio, l’exdissenyador d'helicòpters, va crear la moto Vespa Piaggio. Aquest fascinant aerodinàmic vehicle de línia moderna va arribarà a ser un símbol de la reconstrucció de la post guerra i es va vendre a tot el món. Companyies com Fiat, Olivetti i Cassina varen contractar dissenyados de vanguardia amb el fi de fabricat uns productes varen alcançar un gran prestigi al comerç

La dècada dels cinquanta va marca un moment àlgid en el disseny italià d'aquest segle. Creadors com Gio Ponti, Marco Zanuso, Marcello Nizzoli, i els germans Castiglioni, Farina i Ettore Sottsass van tindré un gran èxit no només personal sinó com companyies italianes com Olivetti.

Postmodernisme: l’objectiu del postmodernisme era popularitzar la intel·lectualitat i fer la accessible els exponents d’aquest estil prenien lliurement elements de la història que després recreaven en les seves obres, reelavorant el color la textura i el material.

Catalunya inicia la creacio industrial amb el modernisme i continua fins a l’exit del FAD i les escoles de diseny , els jocs olimpics dinamitzen els disenys catalans

Espectacular expansio de les multinacinacionals Yamaha, Honda, Susuki, Kawasaki lideren el mercat de l’optica electronicà i motociclisme