Història del llibre

Probablement el primer llibre de la història va ser el llibre mesopotàmic, creat pels sumeris al IV mil·leni abans de Crist. Es tractava d’unes tauletes de fang sobre les quals s’escrivien signes cuneïformes.

El rotlle de papirLa cultura egípcia va ser la primera a utilitzar tinta i un material lleuger, el papir, que pot ser considerat l’antecessor del paper. S’hi assembla en la facilitat que presenta a l’hora d’escriure-hi amb tinta i que aquesta s’hi manté sense esborrar-se.

El llibre egipci

El llibre egipci tenia forma de rotlle, ja que el papir era un material molt flexible. S’enrotllava fàcilment

al voltant d’un pal de fusta i s’escrivia per una sola cara. Per llegir-lo calia desenrotllar-lo.

El pergamíEl papir va arribar a Grècia cap al segle VII abans de Crist. Amb tot, el principal material que utilitzaven els grecs per escriure era el pergamí. Es fabricava a la ciutat de Pèrgam a partir de pells adobades d’animals, que eren més resistents i més fàcils d’obtenir que el papir. La substitució del papir pel pergamí va ser definitiva al segle IV després de Crist.

La difusió del llibre

A Roma es van produir una sèrie de canvis decisius en l’elaboració i difusió del llibre. El primer d’aquests canvis va ser la comercialització, que donaria lloc a l’aparició de llibreries

editorials, amb escrives dedicats a la còpia de textos.

El còdex de pergamíCap al final de l’Imperi romà apareixeria el còdex de pergamí. Consistia en un quadernet format per fulles de fusta, sobre les quals s’escrivia amb un punxó. Entre les fulles de fusta s’intercalaven fulles de papir i posteriorment de pergamí.

El llibre a l’edat mitjana

A mesura que anava avançant l’edat mitjana creixia l’interès per la presentació del llibre: es cuidava la cal·ligrafia i les il·lustracions, els motius decoratius i l’enquadernació. Els dibuixos es realitzaven amb tintes daurades i de colors.

Miniatura del Llibre de les meravelles de Marco Polo.

El paperUna de les grans aportacions del poble xinès és, sense cap dubte, la invenció del paper.Segons la tradició es va inventar cap al primer segle abans de Crist.El paper va acabar substituint el papir i el pergamí, ja que aquests no eren adequats per imprimir.El paper va ser introduït a Europa pels àrabs de l’Al-Andalus.

Segle XV: la impremta

La invenció de la impremta a Occident s’atribueix a Johannes Gesfleich Gutenberg, nascut a Magúncia (Alemanya) cap a l’any 1400 en una família d’orfebres.Amb ell apareix el llibre imprès, fet amb paper en lloc de papir o pergamí, i s’imprimeix en lloc de ser manuscrit.

Els tipus mòbils

Gutenberg va introduir l'any 1450 els tipus mòbils metàl·lics, que eren molt més resistents que els de fusta. Combinant aquests

tipus amb una matriu que els subjectava i permetia fer i desfer combinacions amb facilitat es tenia el que calia: facilitat i relativa

rapidesa per configurar diferents pàgines.

Els incunables

Tradicionalment es considera incunable qualsevol llibre imprès amb tipus mòbils realitzat entre l’any de la seva invenció i el 1500. Als països en què la impremta es va introduir més tard, la data dels incunables s’allarga fins al 1550.

Segle XIX: la linotípia

El 1884 Ottmar Mergenthaler inventa la linotípia. La màquina, pareguda a la d’escriure, permetia compondre de manera automatitzada els textos. En lloc de compondre tipus per tipus tot un llibre, la linotípia generava un motlle de plom amb una línia de text sencera, cosa que permetia accelerar moltíssim el procés de producció.

Segle XX: la impressió en òfset

El 1903 Ira Washington Rubel inventa la màquina d’impressió en òfset. És un mètode d’impressió indirecta, ja que es passa indirectament els textos (insolats prèviament de manera fotogràfica) en una planxa d’alumini a un tambor de cautxú i d’aquí al paper.Amb aquest sistema es poden fer grans quantitats de llibres a un preu reduït.

Segle XXI: el llibre digital

Un llibre digital és qualsevol text emmagatzemat en format digital que es pot copiar i llegir en un dispositiu electrònic: un ordinador, un llibre electrònic, una pda, el telèfon mòbil, etc.