HISTÒRIA DEL RAONAMENT CLÍNIC

Dr. Josep M. VilasecaGener 2009

Circa 6000 a.C. Trepanació de cranis a l’Àfrica. Amb quina finalitat?

Circa 2600 aC. Segons la llegenda, Huang Ti (l’emperador groc) escriu a Xina el Nei Ching

(canon de Medicina Interna). El text actual data probablement del 762 aC.

Circa 2200 aC. Tauleta d’argila sumèria, el primer text mèdic de Mesopotàmia

Circa 1150 aC. El papir d’Ebers, col.lecció d’escrits mèdics egipcis (a la foto, el tractament de l’asma)

Circa 1060 aC. Epidèmia de pesta entre els filisteus, segons la Bíblia

Circa 800 aC. Atharva Veda, primer escrit mèdic hindú (medicina ayurvèdica)

Original Sanskrit verse from Atharva Veda that refers to the medicinal values of guggul.

Translation for Sanskrit verse: ("Yakshma" (disease), it cannot appear in sun light. Guggulu is the best medicine, because it develops through the rays of hot sun on specific circumstances. Guggulu has an aromatic odour. It removes the disease, like that of a deer that runs away on seeing the horse. A mixture of Guggulu and common salt remove the disease along with their complications.)

Circa 500 aC: santuaris curatius del Déu de la salut Asclepi a Grècia

Circa 400 aC. Hipòcrates de Cos funda la primera escola de medicina

Circa 330 aC. El Jurament Hipocràtic

Juro per Apol.ló, metge, i Esculapi i per Hygeia i Panacea i per tots els Déus i Deesses, posant-los de jutges, que aquest mon Jurament serà complert fins on tinc poder i discerniment. A aquell qui va ensenyar-me aquest art, l'estimaré el mateix que els meus pares; ell participarà del meu manteniment i si ho volgués participarà dels meus bens. Consideraré la seva descendència com a germans meus, ensenyant-los aquest art sense cobrar-los-en res, si ells desitgen aprendre'l. Instruiré per percepte, per discurs i en totes les altres formes, als meus fills, als fills del qui em va ensenyar a mi i als deixebles units per jurament i estipulació, d'acord amb la llei mèdica, i no a altres persones. Portaré endavant aqueix règim, el qual d'acord amb el meu poder i discerniment serà en benefici dels malalts i els apartarà del perjudici i l'error. A ningú donaré una droga mortal encara que em fos demanada, ni donaré consell per a tal fi. De la mateixa manera, no donaré a cap dona pessaris destructors; mantindré la meva vida i el meu art allunyat de culpa.

Circa 330 aC. El Jurament Hipocràtic

No operaré a ningú per càlculs, deixant tal feina als qui treballen en aqueixa pràctica. A qualsevol casa on entri, serà per benefici dels malalts abstenint-me de tot error voluntari o corrupció, i de lasciva amb les dones o homes, lliures o esclaus.

Guardaré silenci sobre tot allò que en la meva professió o fora d'ella, senti o vegi en la vida dels homes que no tingui d'ésser públic, mantenint aquestes coses de manera que no se'n pugui parlar.

Ara, si compleixo aquest Jurament i no el trenco, que els fruits de la vida i de l'art siguin meus, que sigui honrat per tots els homes i que lo contrari m'advingui si el trenco i sóc perjur.

Circa 280 aC. Escola de Medicina d’Alexandria

Circa 70 dC. Els cinc volums de De materia medica de Dioscòrides

129 – 201 dC. “Galenus Dixit”

Circa 400 dC. Sant Cosme i sant Damià, cirurgians màrtirs, protectors de metges i

apotecaris

Circa 850. Neix l’escola de medicina hipocràtica de Salern

Circa 910. Hospitals de l’orde cluniacenc a França, Espanya i

Anglaterra

Circa 1030. Apareix el

canon de la medicina

d’Avicenna

Circa 110 – 1200. Es funden les universitats amb facultats de

medicina a Bolonya, Montpeller i París

1126 – 1198: Averroes fou el gran enciclopedista mèdic aristotèlic de

l’època

1135 – 1204. Maimònides fou el precursor de la medicina

psicosomàtica

1276. El metge portuguès Petrus Hispanus és escollit papa (Joan

XXI)

1316. Primer gran llibre de text d’anatomia, Anatomia Mundini,

de Mondino dei Luicci

1347 – 1352. Primera epidèmia de pesta negra a Europa

1456. El primer llibre científic, la Historia Natural de Plini el Vell

1500. Leonardo da Vinci fa estudis d’anatomia humana

1525-1526. Paracels publica Archidoxis

1543. Es publica el llibre De humani corporis fabrica d’Andreas

Vesalius

1628. William Harvey descriu la circulació sanguínia

1660. Marcelo Malpighi crea l’anatomia microscòpica

1664. Thomas Willis descriu el rec sanguini de la base del cervell

1673. Leewenhoek fabrica un microscopi de lent única

1683-1685. Boerhaave introdueix el mètode de l’ensenyament clínic

1726. Stephen Halles fa la primera medició de la pressió arterial

1747. James Lind cura l’escorbut. Publica el seu tractat el 1753

1761. G. Battista Morgagni crea l’anatomia patològica

1796. Edward Jenner descobreix la vacuna contra la verola

1801. Xavier Bichat funda l’histologia. Franz Joseph gall crea

la frenologia

1810. Samuel Hahnemann exposa els fonaments de l’homeopatia

1819. Teòfil Laennec introdueix l’auscultació amb l’estetoscopi

1821. F. Magendie crea la toxicologia

1839. Teodor Schwann descriu la cèl.lula animal

1840. Jakob Henle postula que els gèrmens són causa d’infecció

1845. Rudolf Virchow, creador de la patologia cel.lular, descriu l’embòlia

1858. Rudolf Virchow inicia l’era de la medicina com a ciència natural

1861. Pasteur descobreix els microbis i inicia la bacteriologia1885. Louis Pasteur aplica a un

nen la seva vacuna contra la ràbia

1864. Es funda la Creu Roja a Ginebra

1865. Gregor Mendel descriu les lleis de l’herència genètica (que van ser re-descobertes el 1900)

1872. Jean Martin Charchot descriu les causes de la histèria

1881. Theodor Billroth fa la primera ressecció d’estómac

1882. Robert Koch, pioner de la microbiologia, descubreix el bacil

de la tuberculosi

1884. Hans C. J. Gram publica el seu mètode de tinció dels

microorganismes

1890. Emil von Behring i Shibasaburo Kitasato creen la

sèrum-teràpia

1895. Wilhelm Roentgen descobreix els raigs X

1899. L’empresa alemanya Bayer comercialitza l’aspirina

1900. Freud publica La interpretació dels somnis i crea la

psicoanàlisi

1901. Karl Landsteiner descobreix els 3 grups sanguinis A,B,O. Es

concedeix el primer premi Nobel de medicina (E. v. Behring)

1903. Ivan Pavlov descriu el reflex condicionat

1907. Willem Einthoven utilitza el seu galvanòmetre per a enregistrar

el batec cardíac

1910. Paul Ehrlich desenvolupa el Salvarsan, quimioteràpic contra la

sífilis

1921. C. H. Best i F.G. Banting aïllen insulina del pàncrees

1928. Alexander Fleming descobreix la penicilina

1935. Gerhard Domagk descobreix les sulfamides. Egas Moniz

practica la leucotomia

1944. Selman A. Waksman desenvolupa l’estreptomicina

1948. Es crea l’Organització Mundial de la Salut, amb seu a Ginebra. Es publica l’Informe Kinsey sobre el comportament

sexual

1950. Es realitza a Estats Units el primer transplantament de ronyó

1952. Jean Delay introdueix la clorpromacina i comença l’era dels

psicofàrmacs

1953. Watson i Crick descriuen l’estructura de doble hèlix de l’ADN

1967. Christiaan N. Barnard realitza el primer transplantament

cardíac

1975. L’OMS declara eradicada la verola

1978. Neix a Anglaterra el primer “nadó probeta”.

1981. Primer cas de SIDA als Estats Units

1982. Es descobreix la ciclosporina

1993. Jerry Hall i Robert Stillman clonen per primera vegada

embrions humans

1997. S’obté la seqüenciació completa del codi genètic

d’Escherichia coli. Es comercialitza la Viagra

2000. S’aconsegueix el primer esborrany del mapa genètic humà

(genoma)

MALGRAT QUE LA HISTÒRIA CONTINUA, AQUÍ

S’ACABA LA SEGONA SESSIÓ DEL CURS DE RAONAMENT CLÍNIC