41

El reportatge

Barcelona t una xarxa de parcs i jardins i darbrat prou representativa. Segurament, no s tan mplia

com voldrien els ciutadans, per sha de tenir present que s el resultat dun cctel de factors que han

confi gurat lactual trama verda barcelonina, uns factors entre els quals han tingut una especial impor-

tncia lespeculaci i la falta despai. Des del primer parc barcelon, el Jard del General, obert el 1814,

fi ns als nostres dies, les coses han canviat molt. En lactualitat hi ha una xarxa de 69 espais entre parcs

histrics, temtics, urbans i forestals, segons la catalogaci de lInstitut Municipal de Parcs Jardins de

Barcelona que donen a la ciutat una superfcie verda global de 1.039 hectrees, sense comptar-hi les

1.796 del Parc de Collserola.

Del primer parc pblic prpiament dit que hi va haver a Barcelona, no sen conserva res. No va ser una inicia-tiva del consistori, sin del militar Javier de Castaos,

capit general de Catalunya, que el va fer construir en una esplanada que hi havia entre la porta dentrada de la Ciuta-della i el passeig de Sant Joan. Lespai, de mitja hectrea, es va mantenir fi ns al 1877. Uns anys abans, a fi nals del 1869, lajuntament havia aconseguit que el govern central autoritzs la desaparici del recinte militar de la Ciutadella, que Felip V havia fet construir el 1746 per controlar Barcelona. El gene-ral Prim i Prats (1814-1870) nhavia fet la cessi a la ciutat, amb la condici que lespai, de 31 hectrees, es converts en jard. Va ser llavors quan el consistori barcelon va pro-moure un concurs didees per convertir la fortalesa militar en un parc. Lany 1873 es va aprovar el projecte presentat pel mestre dobres Josep Fontser i Mestres (1829-1897), que, fi nalment, no el fi rmaria en la totalitat i que va tenir com a collaborador el jardiner i horticultor Ramon Oliva (?-1902), responsable de les primeres plantacions. Fontser hi va dei-xar la seva empremta dissenyant el jard romntic, lestany i la cascada, a ms de diversos edifi cis, com el desaparegut Palau dIndstries i Belles Arts, el Dipsit de les Aiges i lUm-bracle. Lany 1885, lalcalde Rius i Taulet shavia comproms

El primer parc pblic obert a Barcelona va ser el Jard del General, lany 1814, embri del futur Parc de la Ciutadella. Arxiu PS

HISTRIA DEL VERD URB DE BARCELONA I DEL SERVEI DE PARCS I JARDINS

a organitzar lExposici Universal de Barcelona del 1888 als terrenys del recinte de la Ciutadella, la qual cosa va suposar un canvi substancial. Un any abans de lefemride, labril del 1887, Fontser va ser substitut per larquitecte Elies Rogent i Amat (1829-1897), designat com a director dobres de lEx-posici. Un cop acabat lesdeveniment, la vida del que durant molts anys va ser lnic parc pblic de Barcelona no va ser gens fcil. El 1892, una altra vegada una decisi municipal, aquest cop la dinstallar-hi el zoolgic, que inicialment ocu-pava 2,7 hectrees, va suposar una prdua despai. Desprs de lexposici shi va installar un parc datraccions anomenat Saturno Park, lestrella del qual eren unes muntanyes russes i que va funcionar deu anys (1911-1921). Els jardins es van fer fora malb per falta de manteniment i, posteriorment, lajuntament va rebre alguna proposta per parcellar una part del parc. Noms la decidida intervenci del llavors alcalde de la ciutat, Darius Romeu i Freixa, segon bar de Viver (1886-1970), va evitar qualsevol possibilitat desquarterament. El bar de Viver, fi nancer i poltic enquadrat en la Uni Monr-quica Nacional, havia entrat al consistori barcelon com a regidor lany 1920 i en va ser alcalde entre el setembre del 1924 i el febrer del 1930. Com a bon coneixedor de la feina de Nicolau Maria Rubi i Tudur, amb motiu de lenjardina-

Primera part

42

ment de Montjuc per a lExposici del 1929, li va encarregar un nou projecte, ja com a responsable de Parcs i Jardins de Barcelona. Per no seria fi ns a labril del 1927 que saprofi taria la re-modelaci de lenjardinament, projectada per Rubi i Tudur, per segregar el zoo del parc amb la installaci duna tanca. Fins llavors, lentrada havia estat gratuta i els dos espais es

comunicaven, per, a partir del 17 dabril daquell any, entrar al zoo va passar a costar 25 cntims. Lltima gran annexi del zoo va ser lany 1960, quan va arribar a les 12 hectrees. Tot i la censura que sexercia sobre la premsa en lpoca franquista, algunes veus es van fer sentir amb fora en contra de lampliaci. Aquest va ser el cas de lantic alcalde Darius Romeu, que a la revista Destino afi rmava: Todos los bar-celoneses hemos de oponernos a ello y nos opondremos. Una altra veu discordant va ser la de ladvocat, exsecretari de lajuntament i dirigent histric dEsquerra Republicana Josep Maria Pi i Sunyer, que va ser ms contundent Mutilar el Parque de la Ciudadela con el pretexto de ampliar el Zoo? Jams! Incongruncies del dest, lampliaci la va haver de dirigir larquitecte municipal i paisatgista Llus Riudor i Carol (1905-1989), a qui es deu la distribuci i concepci actual dels jardins i que dirigia el Servei de Parcs i Jardins. Ms endavant encara esgarraparia una mica ms despai, fi ns a arribar a les 13,58 hectrees actuals. El 5 de maig passat, lalcalde, Joan Clos, anunciava que les espcies marines del zoolgic sinstallaven en un nou espai, entre la Mar Bella i el Frum, de 7, 6 hectrees, cinc de les quals seran guanyades al mar, i que sinaugurar el 2011. Fa anys que lajuntament assegura que tota la zona de la Ciutadella es reconvertir en parc, per la indefi nici a lhora de traslladar el conjunt del zoolgic fa que, de moment, tot siguin promeses. Ara sha anunciat la creaci del zoo mar, per es desconeix si les-pai alliberat pel tancament del delfi nari i altres installacions

continuar pertanyent al zoo o passar a ampliar el Parc de la Ciutadella. Seria convenient facilitar la comunicaci a peu entre el barri de Ribera i les facultats del campus de la Ciuta-della, de la Universitat Pompeu Fabra, que des del setembre del 1996 ocupen les antigues casernes del carrer Wellington. Ara per ara, no shi pot accedir si no s fent una gran volta, i el trajecte es reduiria molt si es pogus travessar el parc per la zona del zoo, cosa que tamb facilitaria la connexi a peu entre el barri de Ribera i la Vila Olmpica. En lactualitat, el Parc de la Ciutadella, el ms visitat i utilitzat pels barcelonins, ocupa poc ms de la meitat del recinte, 17,42 hectrees, de les 31 que t aquest espai. Si b no s el parc ms antic de Barcelona, s que s el primer que va ser concebut per a ls ciutad. Lhonor dhaver estat el primer a ser construt el t el Parc del Laberint dHorta, de 9,10 hectrees, amb uns

Lany 1933, Parcs i Jardins va posar en funcionament una escola de jardineria. Arxiu PJBIM

El Servei de Parcs i Jardins de lAjuntament de Barcelona, com a tal, es va crear lany 1917. Arxiu Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal (PJBIM)

Lany 1910, Barcelona tenia 71,8 hectrees de sl destinat a parcs i jardins

Larquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubi i Tudur va dirigir Parcs i Jardins des de la seva fundaci fi ns que es va exiliar, el 1937. Arxiu PJBIM

43

jardins neoclssics de fi nals del segle XVIII que fi ns al 1971, en qu van passar a ser patrimoni municipal, formaven part duna fi nca privada de la famlia Desvalls. La negociaci va ser fora rocambolesca, ja que el Laberint, que es va taxar en 70 milions, no el va comprar lajuntament amb diners, sin amb una permuta per una zona edifi cable entre la Diagonal, lav. Pedralbes, el passeig de Manuel Girona i el carrer del Doctor Ferran. Val a dir que el representant de la famlia, Llus Desvalls i Trias, marqus dAlfarrs, va negociar aprofi tant la posici dominant que li donava el fet de ser el president de la Caixa dEstalvis i Mont de Pietat de Barcelona, lantiga Cai-xa de Barcelona, que la Caixa va acabar engolint a travs duna fusi el juliol del 1987.

SISTEMA DE PARCSEl primer tcnic que va parlar dun sistema de parcs per a

la ciutat va ser larquitecte francs Lon Jaussely, en el marc dun projecte que lany 1905 va guanyar el Concurs interna-cional davantprojectes denlla de la zona de lEixample i dels pobles agregats entre si i la resta del terme municipal de Sarri i Horta, convocat per lajuntament. Jaussely, imbut de lideari dEbenezer Howard (1850-1928) i la seva ciutat jard, el concepte que volia dulci-fi car el confl icte entre camp i ciutat, apunta la necessitat de crear una xarxa de zones verdes diferenciades segons les caracterstiques de lespai i ls que sen vulgui fer. s preci-sament a partir del 1907, un cop aprovat el Pla dEnllaos, que lajuntament fa les primeres compres de terreny per des-tinar a parcs, desprs de convocar un concurs pblic. Les operacions es fan en espais allunyats del centre el preu ofert s relativament baix i es tanquen amb particulars i alguna empresa, com la Societat Annima El Tibidabo, interessada a promocionar la seva futura ciutat jard, que acabar con-vertint-se en parc datraccions, un altre dels reclams per fer pujar els barcelonins al Tibidabo. Les primeres compres, fi ns al 1910, van ser les segents: Parc de Montjuc, 5,1 hec-trees; Parc del Guinard, 3,5 ha; Font de la Budellera i Ca

nEstisora, 15,7 ha; Parc del Tibidabo, 15 ha, i Font del Rac, 12,8 ha. Aix, doncs, lany 1910, Barcelona tenia 71,8 hec-trees de sl destinat a parcs i jardins. El futur servei de parcs i jardins encara no existia i lajuntament prcticament no tenia personal per desenvolupar les tasques de jardineria i mante-niment. Hi havia una brigada, al capdavant de la qual fi gurava un director dArbrat i Jardins, crrec que ocupava Jaume Coll i Ros. La seva mort, el gener del 1916, va precipitar la creaci de lactual Servei de Parcs i Jardins de Barcelona. El mar del 1917, lajuntament, mitjanant la Comissi de Foment, va convocar un concurs pblic al qual es va presentar, entre daltres, el jove Nicolau Maria Rubi i Tudur (1891-1981), que, al capdavall, seria lescollit. Dos anys abans, Rubi i Tudur havia entrat en contacte amb lenginyer francs Jean-Clau-de-Nicolas Forestier (1861-1930), conservador dels parcs de Pars, a qui el poltic i fi nancer Francesc Camb havia en-grescat per treballar a Barcelona amb motiu de lExposici

Internacional del 1929, que havia docupar 145 hectrees de la muntanya de Mont juc, aleshores prcticament sense urbanitzar. Aprofi tant aquests treballs, Forestier va introduir a Barcelona espcies arbries

completament noves i que han fet fortuna als nostres jardins, com la xicranda (Jacaranda ovalifolia), la tipuana (Tipuana tipu), el bellaombra (Phytolacca dioica) i leritrina (Erythrina falcata), entre daltres. Forestier va fer el primer viatge a Barcelona el 1914, i, un any desprs, lagost del 1915, la junta de lExposici, pre-sidida per lalcalde Antoni Martnez Domingo, li va adjudicar el projecte denjardinament del recinte. En vista de la falta de personal qualifi cat per controlar el projecte durant les se-ves absncies, va demanar al director tcnic de les obres de lExposici, el tarragon Mari Rubi i Bellv (1862-1938), un collaborador que fes les funcions dajudant. Rubi i Bellv era un enginyer militar que havia vingut destinat a Barcelona lany 1896, procedent de Ma, on havia estat des del 1883 i on el 1890 shavia casat amb Maria Tudur i Monjo. Desprs de deixar lExrcit, el 1901, es va establir a la ciutat. Abans

La futura seu del Parlament de Catalunya, al Parc de la Ciutadella en una fotografi a del 1905, quan Rubi i Tudur encara no havia intervingut en lenjardinament daquest espai. Arxiu Institut Municipal dHistria de Barcelona

El Parc de la Ciutadella tan sols ocupa 17, 42 hectrees, de les 31 que t el recinte

44

de fer-se crrec daquest projecte havia dirigit la urbanitza-ci i construcci del funicular del Tibidabo, per encrrec del doctor Salvador Andreu i Grau (1841-1928). Rubi i Bellv va pensar en un dels seus fi lls, que tot just havia acabat la carre-ra darquitectura. Daquesta manera, Rubi i Tudur va entrar en contacte amb el mn de la botnica. El seu nomenament no va ser ofi cial, no tenia sou fi x i les tasques dajudant de Forestier les cobrava a base de les propines de cinquanta duros que de tant en tant li donava voluntriament lenginyer francs. Lentesa amb el seu mestre li faria replantejar la seva sortida professional i sacabaria decantant pel vessant de pai-satgista i dissenyador de jardins, a pesar que va fer algunes obres arquitectniques. No va trigar gaire a inscriures als cursos de botnica i jardineria que feia lEscola Superior dels Bells Ofi cis (1914-1923), una instituci creada per la Man-comunitat de Catalunya i destinada a la promoci dels ofi cis artstics i a la formaci de quadres tcnics. En aquesta escola va obtenir la ctedra de jardineria.A la plaa dEspanya encara hi ha dos dels tres edifi cis aixe-cats per Rubi que van servir dhotel durant lExposici del 1929. A lacabament de la mostra, els edifi cis, dobra vista i que pretenien establir una mena de dileg arquitectnic amb la plaa de toros de les Arenes (1900), no es van convertir en habitatges, com volia larquitecte. Inicialment, van passar a ser escoles municipals, de les quals ha sobreviscut lac-tual Collegi dEducaci Infantil i Primria Francesc Maci, situat a la Gran Via, 371. Els altres dos, uns anys ms tard es destinarien a dependncies policials. No obstant, el que feia cantonada amb el carrer de Tarragona va desaparixer englobat en el pla dhotels dels Jocs Olmpics del 1992 i va ser substitut per lactual Hotel Plaza.La personalitat de Rubi i Tudur s cosmopolita i polidrica. Entre les seves afi cions, a part descriure i de fer traducci-ons de Montaigne, hi ha la caa major. Va fer cinc viatges al continent afric; el primer al Senegal i Gmbia, lany 1922, acompanyat, entre daltres, pel seu germ Ferran, doctor en

Lany 1948, Parcs i Jardins va comenar a repoblar amb pins el Tibidabo. Arxiu Famlia Riudor

farmcia i qumic. Lany 1932 , una altra vegada amb el seu germ i amb dos amics, va travessar el Shara amb cami.

PRIMER DIRECTORL11 de desembre de 1917 es donava a conixer el no-menament de Rubi i Tudur al capdavant del Servei de Parcs, com a guanyador del concurs pblic. A part de passar lexamen, el jove arquitecte va presentar un infor-me titulat Estudio de los problemas municipales de paseos, jardines y parques pblicos, de gaireb cent pgines, en qu exposava les seves idees i propostes per a Barcelona. Loriginal forma part del llegat Riudor, de la Ctedra Gaud. Lhistoriador barcelon Vicen Casals, que lha estudiat a fons, destaca el segent: Rubi considera que shauria de destinar per a parcs en els pressupostos municipals (del 1917) una pesseta per habitant, i que la superfcie mnima a assolir hauria de ser de 4 a 5 metres quadrats, mentre que la superfcie que es podria considerar com a bona seria de 10 metres quadrats per habitant, excloent-ne les vies de circulaci, les reserves de paisatge i les zones molt allu-nyades. La distribuci dels jardins pblics la concep com una pea clau per assolir nivells del que en termes actuals sanomenaria justcia social urbana en relaci amb els es-

pais verds. Els jardins i els parcs shan de distri buir duna forma homogniament relativa, de manera que cada ciuta-d disposi almenys dun daquests espais a una distancia mxima de 500 metres. Sens dubte, tota una declaraci de principis, que encara avui est vigent i que planteja una situaci que a Barcelona amb prou feines es compleix. Pot-ser seria interessant que Parcs i Jardins de Barcelona, Ins-titut Municipal, publiqus aquesta obra indita, que cont el pensament de Rubi i Tudur.Lentrada de Rubi com a director de Parcs Pblics i Arbrat va suposar un canvi radical en la forma de gestionar el verd barcelon. A ms, la ciutat estava en un constant canvi, que shavia forjat entre el 1893 i el 1904, en crixer espectacular-ment el terme municipal desprs dannexionar-se els territoris de les Corts, Grcia, Sant Gervasi de Cassoles, Horta, Sant

Llus Riudor fent de jurat en un concurs de roses al Parc de La Grange, a Ginebra, del juliol de 1953. Arxiu Famlia Riudor

El Servei de Parcs i Jardins de lAjuntament de Barcelona va nixer lany 1917

45

Andreu de Palomar i Sant Mart de Provenals. Lltima an-nexi, lany 1921, va ser la de Sarri, que in cloa dos petits municipis de Collserola que voluntriament shavien agregat a Sarri: Vallvidrera, el 1890, i Santa Creu dOlorda, el 1915. A comenaments del segle XX, Barcelona tenia 553.000 ha-bitants, i, tres dcades desprs, al padr municipal del 1930 sarribava per primera vegada al mili de barcelonins. La tira-nia de lautombil encara no havia arribat, ja que, el 1933, a Barcelona, hi circulaven 10.883 cotxes particulars. En aquest context, Rubi i Tudur va comenar a posar els fonaments del futur Servei de Parcs i Jardins. El 28 de desembre, tot just incorporat a la seva tasca, Rubi va poder inaugurar el Parc del Guinard, al sector muntanys entre Horta i Grcia, de propietat municipal des del 1910 i amb jardins projectats pel mestre Forestier (1916), en els quals havia treballat el ma-teix Rubi. Anys desprs, el parc es va ampliar amb noves adquisicions de terrenys que ja va executar Rubi i Tudur. Lespai, de 15,89 hectrees, dna servei a un barri que va crixer desmesuradament, amb blocs de pisos, durant els anys seixanta.

COMPRA DE TERRENYSEl nou director tenia inters, com ja havia deixat escrit a la Comissi de Foment, a posar en marxa una poltica de com-pra de terrenys per crear una xarxa de parcs. El fet que des del seu nomenament fi ns lany 1919 passessin per lajunta-ment tres alcaldes, Llus Duran Ventosa, Juan Jos Rocha Garca i Manuel Morales Pareja, no va ajudar a engegar el pla dadquisicions. Aquesta interinitat al capdavant del consis-tori va canviar quan hi va accedir, per tercera i ltima vega-da, Antoni Martnez Domingo, en representaci de la Lliga. Martnez Domingo es va mantenir en el crrec entre el maig del 1919 i el setembre del 1923. El 25 de febrer de 1920, 271 hectrees del Tibidabo, Vallvidrera i Montjuc sincorporaven al sl pblic per destinar-les a espais verds, tot i que, poste-riorment, alguns terrenys van canviar ds. Altres concursos pblics es van aprovar el desembre del 1920 i el gener del 1922, amb unes dotacions econmiques de mig mili i 750 mil pessetes, respectivament.A part daquestes operacions, lany 1922, lajuntament va comprar i obrir als barcelonins la fi nca de Can Muntaner de

Des de sempre, Parcs i Jardins va tenir molt inters a potenciar els vivers. Arxiu PJBIM

Durant molts anys, el Parc de la Ciutadella va ser lnica zona verda de la ciutat. Arxiu PJBIM

Lany 1961, la direcci de Parcs i Jardins va comenar a publicar una revista bimestral interna

Larquitecte i paisatgista Llus Riudor va ser el segon director de Parcs i Jardins

46

Dalt, en un extrem de Grcia, que tenia al voltant de 17 hec-trees i on lindustrial i mecenes Eusebi Gell i Bacigalupi havia intentat aixecar, sense xit, una ciutat jard. Les obres, dirigides per Antoni Gaud, havien comenat el 1900, per, com que noms es van vendre dues parcelles de les seixanta previstes, el 1914, lempresa promotora va fer fallida. Gaud, per, hi havia fet diverses construccions modernistes, que amb els anys serien el reclam daquest parc forestal, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1984.La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-30), que va co-menar el 23 de setembre de 1923, amb el pronuncia ment daquest militar, que llavors ocupava la plaa de capit general de Catalunya, va suposar la fi de les llibertats. Durant uns me-sos, doctubre del 1923 a setembre del 1924, un tinent coronel, Fernando lvarez de la Campa, va fer dalcalde. En aquesta situaci anmala, el primer consistori de la dictadura militar va acomiadar Forestier. El seu deixeble va passar a encapalar tots els projectes que tenia en marxa lenginyer, com els jardins de lExposici del 1929, que va acabar. A pesar que Forestier no va tornar a Barcelona, Rubi hi va mantenir el contacte grcies als desplaaments que va fer regularment a Pars. Fins al 1937, en qu es va exiliar per la guerra civil, Rubi i Tudur va dirigir el servei de Parcs i Jardins i va deixar la seva empremta a Barcelona en una bona colla despais, com el disseny del jard central de la plaa de Francesc Maci (1926), el Tur Park (1934), els Jardins del Palau de Pedralbes (1926) i el Parc de la Font del Rac (1926), al capdamunt de lavin-guda del Tibidabo.

ESCOLA DE JARDINERIA A Rubi no li va passar per alt la importncia de la formaci en la seva feina, i, conscient de la falta de jardiners, va decidir fundar, lany 1933, una escola de jardineria, que en lactualitat porta el seu nom i que durant dcades va ser lnic referent per formar-se com a tcnic en jardineria i horticultura orna-mental. Potser el que menys es coneix del mandat inicial de Rubi i Tudur s que ell va donar el vistiplau a una contracta per a la conservaci dels jardins i larbrat de lEixample. Era a les acaballes del 1919. El concurs pblic, inicialment per a deu anys, el va guanyar lempresa Sociedad de Construc-ciones y Servicios, que amb aquesta i altres denominacions

El Viver Tres Pins, integrat en el parc de Montjuc, es va construir el 1920 i es el centre de reproducci de planta destinada als jardins i parcs de la ciutat. Arxiu PJBIM

Parterres a la plaa de Catalunya als anys seixanta. Arxiu PJBIM

va mantenir el servei fi ns lany 1981, quan el Servei Municipal de Parcs i Jardins va assumir la conservaci de les zones verdes. Inicialment no hi va haver problemes, per durant lpoca de Porcioles va ser un niu de corrupteles. Rubi, que durant el seu exili a Pars va arribar a dibuixar per al modista Balenciaga, va tornar a Catalunya lany 1945, per es va mantenir al marge de laparell franquista, que ho controlava tot. Lluny quedaven les seves inquietuds poltiques a lentorn dERC i sobre lordenaci territorial de Catalunya. Lany 1932 havia elaborat el Pla de Distribuci en Zones del

Territori Catal, tamb anomenat Regional Planning, en com-panyia del seu germ Santiago, enginyer de professi. No-vament establert a Barcelona, el paisatgista es va dedicar als encrrecs privats de jardineria, escampats per una bona part de la geografi a espanyola. Desprs de la guerra civil, el substitut de Rubi i Tudur va ser larquitecte Llus Riudor i Carol (1905-1989), que de fi nals del 1939 al 1967 va dirigir el Servei de Parcs i Jardins. Riudor i, posteriorment, Joaquim M. Casamor i dEspona (1920) repre-senten, en certa mesura, la continuaci del llegat de Rubi, tot i que la seva tasca al capdavant de Parcs i Jardins no ha estat estudiada en conjunt. El nomenament de Riudor com a cap del Servei de Parcs i Jardins es va fer ofi cial el gener del 1940. Riudor havia entrat com a funcionari de lajuntament al Departament del Plnol de la Ciutat el 1930, dos anys des-prs dacabar la carrera darquitectura en la mateixa promo-ci que Josep Llus Sert, amb qui va tenir mantenir l'amistat d'aquells que han estat companys d'estudis. El confl icte bl-lic espanyol el va portar al front al fi nal de la guerra, ja que inicialment es va quedar a treballar en la defensa passiva de Barcelona. A lacabament de la guerra civil, la seva afi ci juvenil per la botnica, i en concret per les roses, va ser de-terminant perqu sel situs al capdavant de Parcs i Jardins. Riudor, com a soci del Centre Excursionista de Catalunya, ha-via descobert el mn de les plantes de la m del botnic Pius Font i Quer (1888-1964), responsable de moltes daquelles sortides guiades a la muntanya que va fer en la seva joventut, en companyia daltres membres del CEC. La ciutat encara trigar anys a agafar el pols dabans de la guerra, i el verd urb, tan valorat avui, no s en aquell mo-ment una prioritat. En aquells dies, linters de la socie tat es-panyola, immersa en una delicada situaci general, se centra

Lany 1933, Rubi i Tudur va fundar una escola per formar jardiners, que durant anys va ser

lnic referent a Catalunya

47

en altres qestions. Cal omplir lestmac, abans que reclamar jardins o espais verds. Com a mostra, val la pena recordar que, fi ns al 1956, la renda per habitant i els salaris reals no van arribar als nivells del 1935. El Servei de Parcs i Jardins va entrar en una llarga etapa datonia, i prcticament es limi-tava a mantenir el que ja hi havia. No obstant, quan aquesta situaci shauria pogut canviar, amb larribada del desarrollis-mo dels seixanta, lespeculaci i el diner fcil al voltant de la construcci, que a Barcelona va fer autntiques barbaritats urbanstiques, van impedir portar a terme els objectius que ja havia planifi cat Rubi i que Riudor tampoc va poder exe-cutar. Caldria, per, dividir aquest perode en dues poques: la primera, del 1939 al 1957, i la segona, del 1958 al 1979. El mateix Riudor, en un escrit, destacava que, del 1949 al 1957, la ciutat havia passat de 453 hectrees de verd a 649. Pel poc que es va fer en aquells anys a la ciutat, la major part daquest nou espai verd devia ser de terreny forestal a Collserola. En aquest sentit, shan de destacar les grans repoblacions de pins que es van fer a la muntanya del Tibi-dado, la primera de les quals lany 1948. De la primera poca citada ms amunt s el Parc de Monterols, d1,94 hectrees, obert als ciutadans el 1947. s un jard rstic, considerat parc forestal, sobre un tur de 127 metres daltitud, i pertany al districte de Sarri-Sant Gervasi. Era el primer projecte de Riudor, que durant molts anys va fi rmar una bona part de

les actuacions de jardineria de Barcelona juntament amb un altre arquitecte paisatgista, Joaquim M. Casamor, quan en-cara el servei feia tots els projectes i mantenia lexclusivitat en la realitzaci. Les inquietuds personals i professionals de Riudor el van portar a viatjar per Europa per relacionar-se amb collegues daltres pasos i conixer diferents models de gesti. Riudor va ser membre fundador de la Federaci Inter-nacional dArquitectes Paisatgstics (International Federation of Landscape Architects, IFLA), que es va fundar a Londres lany 1948. Precisament, ell va ser un dels valedors de la can-didatura per celebrar el segon congrs de lIFLA a Espanya. El centralisme dominant va impedir portar-lo a Barcelona i es va acabar celebrant a Madrid, del 17 a al 20 de setembre

de 1950. Posteriorment, Riudor va ser reclamat a la capital per donar classes sobre urbanisme i paisatgisme a lInstitut dEstudis dAdministraci Local, preferentment adreat a en-ginyers. En aquesta instituci, que posteriorment canviaria de nom, va impartir durant bastants anys les seves ensenyan-es. Les possibilitats que li donava el seu crrec a Parcs i Jardins les va saber aprofi tar per collaborar amb les primeres organitzacions internacionals que van defensar tant el patri-moni verd com el monumental, i va tenir una presncia activa en els congressos del Consell Internacional de Monuments i Llocs Historicoartstics (International Council on Monuments and Sites, ICOMOS), fundat a Varsvia, lany 1965. Com que la seva afi ci per les roses no va parar daugmentar, va acabar sent membre dels jurats dels concursos de roses de Ginebra, Roma i Bagatelle (Pars), entre daltres. Forestier, que havia impulsat el concurs de Bagatelle, lany 1905, va passar la passi per aquestes fl ors a Rubi i Tudur, que el 1929 va posar en marxa el primer Concurs Internacional de Roses de Barcelona, que amb alts i baixos ha arribat fi ns als nostres dies. El vessant de lensenyament el va mantenir al llarg de la seva vida, amb la publicaci de diversos llibres, entre els quals destaca laparegut lany 1947, que fi rma juntament amb Mi-quel Aldrufeu i Joan Paella: Catlogo de las plantas culti-vadas en los jardines municipales.

Miquel Ribas i Comas

Lactual plaa Francesc Maci va ser un projecte de Rubi Tudur de lany 1926. Arxiu PJBIM

Una acci fi tosanitaria a mitjans dels anys seixanta en un parc de la ciutat. Arxiu PJBIM

Lany 1948, Llus Riudor va dirigir les primeres repoblacions de pins a la muntanya del

Tibidabo

28

El reportatge

Lany 1957 hi va haver el primer canvi en lrgan de gesti del Servei de Parcs i Jardins, ja que va deixar

de dependre de lAgrupaci de Vialitat de lAjuntament de Barcelona. El fet va passar mig any desprs

dhaver accedit a lajuntament Josep Maria de Porcioles (1904-1993).

En el rerefons del canvi hi havia linters pel control del servei. Aix, el 30 dagost de 1957 neix el Servei

Municipal de Parcs i Jardins, a lempara de la Llei de Rgim Local i del Reglament de Serveis de les

Corporacions Locals.

El primer president del consell dadministraci da-quest rgan de gesti va ser Santiago Udina Martorell, que hi accedia com a tinent dalcalde

dObres i Installacions Municipals. Posteriorment el presi-dirien Alfons Lpez Rod i Llus Asmarats R. de Larramendi, amb els quals va coincidir Riudor, i, nalment, Ildefons Mir Segret, amb qui noms va coincidir uns mesos i no shi va arribar a entendre. El canvi va comportar la creaci dun nou crrec: arquitecte tcnic i director gerent del Servei Mu-nicipal de Parcs i Jardins. A la part creativa, shi afegia el control gerencial de lempresa, que havia augmentat de per-sonal, per que en el manteniment dels jardins de Barcelona encara compartia feines amb contractes externes, que tants maldecaps van donar a Riudor. Entre els problemes que va tenir amb lestablishment, nhi ha un dmbit internacional que va estar a punt de costar-li el cap. Parcs i Jardins va participar en les Floralies Internationales de Pars del 1964 amb lexecuci dun jard anomenat Barcelona, dues po-ques, que van rmar, a part de Riudor, un altre arquitecte de Parcs i Jardins, Antoni M. Riera Clavill, i el tcnic botnic Joan Paella Bonastre. Riudor, un enamorat de les plantes crasses i de la rocalla, va dissenyar un jard daquest tipus,

A mitjans dels anys seixanta es va aixecar el Polgon Montbau, en una zona que encara trigaria anys a formar part de lentramat urb. El projecte denjardinament va ser obra de Llus Riudor. Arxiu Parcs i Jardins de Barcelona,

Institut Municipal (PJBIM)

DE LESPECULACI DEL MANDAT DE

PORCIOLES AL VERD DEMOCRTIC

que es veu que va ferir la sensibilitat del diplomtic Jos Mara de Areilza (1909-1998), llavors ambaixador espanyol a Pars (1960-64) i que anys ms tard tindria un paper desta-cat en la transici espanyola. A Areilza li va faltar temps per fer una trucada a Madrid i presentar una queixa formal pel que ell considerava donar una imagen africana de Espaa en Europa. Riudor va haver de recrrer a les seves conei-xences a la capital espanyola per evitar qualsevol represlia i salvar el crrec. Precisament, ell va ser un dels impulsors de lexcepcional Jard Mossn Costa i Llobera, a Montjuc, que reuneix una valuosa collecci de suculentes, tot i que el projecte el va fer el seu substitut a Parcs i Jardins, Joaquim M. Casamor i dEspona. El responsable de la plantaci va ser lenginyer tcnic de Parcs i Jardins Miguel Crespo Mori-llas. En aquest jard, hi va tenir una intervenci important el ja esmentat Joan Paella, botnic especialitzat en plantes crasses i cactus, que va disposar de la collaboraci dun altre enamorat daquestes espcies, lenginyer Fernando Ri-viere de Caralt, fundador del Jard Pinya de Rosa, a Blanes, i que alhora era vocal del consell dadministraci de Parcs i Jardins. Per aquest motiu, Paella, en companyia de Rivie-re, va organitzar diverses exploracions a Sud-americ, que

i segona part

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

29

li van permetre fer diversos descobriments, un dels quals porta el seu nom: Opuntia paellana. Paella era professor de Botnica de lEscola de Jardineria i havia estat membre fundador, lany 1950, a Zuric, de lOrganitzaci Internacional per a lEstudi de les Plantes Suculentes (IOS).El treball ms recordat de Riudor s el Parc de Cervantes (1965), de 8,7 hectrees, que inclou un roserar que ocupa 4 hectrees i que en lactualitat cont deu mil rosers dunes dues-centes vint varietats. Riudor va tenir la collaboraci de Casamor i Riera Clavill. Un altre projecte seu, no tan conegut, que ha arribat als nostres dies s lenjardinament dels voltants del castell de Montjuc, fora fet malb en lactualitat, i del fossat del castell. Dins daquest projecte hi havia el que ara coneixem com el Mirador de lAlcalde, d1,9 hectrees i que en el moment de la seva creaci va ser considerat un parc urb. En aquest treball, per al qual Riudor va visitar diversos castells de Frana i que va durar un any i mig, va tenir la collaboraci del jardiner i viverista Joan Bordas i Brullas (1914). Durant el mandat de Riudor, la nca de Can Girona, dunes 120 hectrees, a Martorelles, que lajuntament havia com-prat lany 1922, va entrar en funcionament com a viver de plantes i arbres. La primera visita o cial de la corporaci, sense Porcioles, que hi va estar representat per lalcalde accidental Marcell Coll, es va fer loctubre del 1960 i va acabar amb la celebraci dun consell dadministraci de Parcs i Jardins a la mateixa nca. Va quedar constncia destacada daquest fet en el reportatge de la contraportada del primer butllet dempresa, titulat Verde Urbano, editat per Parcs i Jardins amb periodicitat bimestral i que va sortir a partir de comenaments del 1961. Lespai, que inclou una masia destil noucentista, posteriorment va ser destinat a lestudi del medi natural i activitats agrcoles. Lany 1992, la nca va ser cedida a la delegaci del Barcelons dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que hi t una casa de colnies i una granja escola.

EL NEGOCI DE LESPECULACIEl Pla comarcal dordenaci urbana de Barcelona i la seva zona dinfl uncia, del 1953, va preveure sobre el paper 840 hectrees de verd, per amb els anys es van anar esfumant sota la pressi constructora dels promotors, que van tenir un paper destacat durant el mandat de lalcalde Porcioles (1959-73). Riudor no va ser ali a aquesta pressi sobre el territori verd i als subsegents canvis de quali caci de terrenys que havien de ser zones verdes i que van acabar encabint blocs de pisos. Est quanti cat que, durant lpo-ca porciolista, Barcelona va perdre 235 hectrees de zona verda. A mitjans dels anys seixanta, Riudor ja havia tingut alguna enganxada amb Porcioles per la falta despais verds, a pesar que el 22 mar de 1965 se li va retre un homenatge pels vint-i-cinc anys de dedicaci, al desaparegut restaurant de la Font del Gat, a Montjuc. A nals del 1967, Riudor, no se sap si cessat o b per iniciativa prpia, va deixar la direc-ci desprs de no haver abaixat el cap davant la substituci dunes pliques en un concurs per adjudicar les obres dun

parc de la ciutat. El regidor president del Servei Municipal de Parcs i Jardins, Ildefons Mir Segret, amb el vistiplau de Porcioles, havia escollit a dit una empresa i Riudor no ho va acceptar. Un any abans, larquitecte, conscient que la seva situaci professional cada vegada era ms delicada, ja es preparava la sortida de Parcs. Shavia presentat a un concurs de lajuntament per poder accedir a una plaa de cap de subunitat operativa, ja que, com que estava des del 1939 al capdavant del Servei de Parcs, no havia pro-mocionat mai. Darrere seu deixava 27 anys com a mxim responsable de Parcs i Jardins. La seva gura, igual que la daltres a qui va tocar viure sota el franquisme, va ser vctima del sistema i ha estat oblidada. El 22 de maig de 1968, Riudor va ser nomenat cap de subunitat operativa dels Serveis Tcnics dArquitectura i Enginyeria. Llavors es va refugiar en lensenyament com a professor de lEscola

Visita de lalcalde Porcioles (assegut al seient del copilot), amb altres membres de la corporaci i de Parcs i Jardins, al Viver de Can Girona, a Martorelles, el 14 de maig de 1962. Arxiu Famlia Riudor

Aquest jard, presentat per Parcs i Jardins en el concurs de les Floralies Internationales de Pars del 1964, va estar a punt de costar el cap a Riudor. Arxiu Famlia Riudor

Lany 1962, els parcs urbans de Barcelona ocupaven 211,88 ha; els jardins, 37,30 ha, i els

parcs forestals, 457,52 ha

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

30

Superior dArquitectura de Barcelona. Es va jubilar el 1976, als 71 anys. En lltima etapa de la seva vida, la idea del conservacionisme, que ja lhavia portat el 1964 a la reuni de Roma de la Uni Internacional per a la Protecci de la Naturalesa, va fer que freqents els moviments ecologistes catalans, que tot just comenaven a treure el cap. A Riudor el va substituir, desprs dun mesos dinterinatge, el tamb arquitecte Joaquim M. Casamor i dEspona, que treballava des del juliol del 1955 com a responsable del Departament dObra Nova. Casamor havia entrat per con-curs oposici, loctubre del 1952, en el Servei dEdi caci Particular de lajuntament. Aqu el va anar a buscar Riudor. No va ser lnic collega, ja que anys ms tard buscaria la collaboraci dAntoni M. Riera Clavill, sobretot per diri-gir i controlar les obres de nova construcci, augmentades arran del fet que durant uns anys el Zoolgic va dependre de Parcs i Jardins. O cialment, Casamor va ser nomenat, el juny del 1968, mxim responsable de Parcs i Jardins, crrec que va mantenir ns a la jubilaci, el maig del 1986. El primer que va fer Casamor, guerenc de naixement, va ser proposar la gura dun gerent per descarregar-se de la feina ms mecnica. Aquest crrec el va estrenar Llus Ferrer Lpez, que locuparia durant anys. El van seguir Pere Flix Gaud, Rossend Termes, Ernest Serra i Jordi de Mas

Caral. Dels projectes que va rmar durant el seu mandat destaquen els jardins dels tres poetes, a Montjuc: Mossn Costa i Llobera, Mossn Cinto Verdaguer i Joan Maragall, inaugurats amb gran pompa el 22 de juny de 1970. Tamb sn projectes seus el Parc del Putget, els Jardins de la Villa Amlia i la primera remodelaci del Parc del Laberint. Du-rant el seu mandat es va obrir a la ciutat el Parc del Castell de lOreneta, un espai forestal resultat de la uni de dues nques comprades per lajuntament i que quan es va inau-gurar, labril del 1977, tenia 15 hectrees. Posteriorment, lajuntament va comprar una altra nca de 2 hectrees que va acabar con gurant les 17 que t aquest espai, que, si b no va ser dissenyat per Casamor, s que va ser adaptat per ell per a ls pblic, igual que va fer un any desprs al Parc de les Aiges. De tots els parcs que va dissenyar durant els divuit anys que va dirigir Parcs i Jardins, nhi ha un que el va fer al mar-ge daquest organisme. Lany 1963, amb la collaboraci dAntoni M. Riera Clavill i de lenginyer de camins Albert Serratosa i Palet, va guanyar el primer premi en el Con-curs nacional de plans dordenaci del parc pblic de

la Gui neueta, convocat per la Comissi dUrbanisme de Barcelona. A nals de lany 1971, la comissi va cedir a lajuntament el parc i les installacions del Polgon de la Guineueta, que en el moment del trasps tenia una super-fcie de 6,2 hectrees, per que nalment quedaria redut a les 3,01 de lactualitat. Casamor, igual com havia fet el seu antecessor, va posar en marxa una revista, Parques y Jardines, inicialment tri-mestral, per que va acabar sent quadrimestral. La publica-ci, pionera en la seva concepci, ja que no era un butllet intern, sin una revista dirigida a aquest incipient sector,

va veure la llum el mar del 1970. Sen van editar 23 n-meros i lltim va aparixer el juny del 1978, quan es va deixar de fer per problemes de nanament. La publicaci va tenir un paper important a la resta de lestat, ja que es va convertir en lrgan o cial de lAssociaci Espanyola de Parcs i Jardins Pblics, que hi disposava de dues pgi-nes. Lorganisme shavia gestat a Valncia el 1972, durant lexposici Iber ora, en qu els responsables del verd urb de Barcelona, Madrid, Sevilla, Valncia i Valladolid, entre daltres, van decidir fundar una associaci que aglutins els responsables de parcs i jardins de lestat. Lacte funda-cional de lassociaci es va fer a Barcelona el 25 de juny de 1973, amb la presncia de deu responsables de set

Una queixa formal de Jos Mara de Areilza, ambaixador a Frana lany 1964, va estar a

punt de costar el crrec a Riudor

Lany 1974, durant el mandat de lalcalde Enric Mas, Parcs i Jar-dins va organitzar una exposici a lajuntament per presentar un pla dequipament despais verds. En primer pla, Casamor expli-cant-ne un detall a lalcalde i a un jove Rodolfo Martn Villa, llavors governador civil de Barcelona. Arxiu revista Parques y Jardines

La Diagonal lany 1951, amb el solitari edifi ci de la Residncia dOfi cials de Arxiu Casamor

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

31

ciutats espanyoles: Barcelona, Bilbao, Madrid, Mlaga, Sevilla, Valncia i Valladolid. La seu de lassociaci va estar a lEscola de Jardineria de Parcs i Jardins de Barcelona del 1973 al 1982, quan es va traslladar a Madrid. Per part de Barcelona, a ms de Casamor, que nocuparia la vice-presidncia durant els primers quatre anys (1974-1978), hi eren presents com a socis fundadors lenginyer agrnom Jos Carrillo de Albornoz Fbregas, responsable de con-servaci i manteniment, i lenginyer tcnic agrcola Miguel Crespo Morillas, que era subcap tcnic de jardineria. Uns anys ms tard, Carrillo de Albornoz tindria un paper desta-cat en aquesta associaci, que presidiria en dues etapes (1987-91 i 1991-95). Ara no s lnica que funciona, ja que el 1994 es va posar en marxa lAssociaci de Professionals

dels Espais Verds de Catalunya, que dna cabuda a tot el sector professional.Entre les coses que Casamor recorda amb estima del seu perode al capdavant de Parcs i Jardins hi ha les dues ex-posicions de Jardinova, celebrades al recinte ral barce-lon. La primera exposici es va fer del 20 de setembre al 3 doctubre de 1975, als palaus dAlfons XIII i de Victria Eugnia. 40.000 metres dexposici que van sorprendre els barcelonins. El sal el presidia Jaume Viure Ninou (1932-2001), per Casamor era el president de la comissi tcnica i artstica. A ell es deu que el certamen no fos una successi destands sobre les diverses empreses del sector. Casamor va insistir ns a aconseguir que els participants desistis-sin de la frmula convencional i savinguessin a participar de forma conjunta amb la creaci de diversos jardins. Dos anys desprs, el 1977, durant les mateixes dates, ja que lajuntament ho encabia en el programa de les Festes de la Merc, sen va fer la segona edici, que va ser visitada per 150.000 persones. Shi van collocar 15.000 m de gespa, 100.000 plantes de or, 2.000 arbres i 10.000 arbustos, en-tre daltres. Malauradament, quan el sal shavia consolidat, un descuit de Fira de Barcelona aquesta s la versi que es va donar en el seu moment va fer que el certamen no sinscrivs en el calendari de manifestacions rals del FOIM

i no tingus continutat, a pesar que els responsables de Parcs i Jardins de Barcelona van moure cel i terra per reac-tivar la mostra de or i paisatge. Durant el porciolisme, en qu saprovaven els plans parcials en funci dels interessos de les constructores, noms es van obrir cinc parcs prpiament dits: els de Cervantes, el 1965, amb 8,77 hectrees; el Putget, el 1970, 3,97 ha; Villa Amlia, el 1970, 2,33 ha; Laberint dHorta, el 1971, 9,10 ha, i la Guineueta, el 1971, 2,01 ha. En total, 26,18 hectrees, que, afegides i a les 16,02 guanyades en convertir anti-gues pedreres en jardins Costa i Llobera (6,15 ha), Joan Maragall (3,63 ha), Mossn Cinto Verdaguer (4,30 ha) i el Mirador de lAlcalde (1,94 ha) a la muntanya de Montjuc, aliena a lespeculaci, donen 42,2 hectrees de verd. Res-pecte als jardins urbans, durant aquest perode es van fer realitzacions que ocuparien 16,7 hectrees en lentramat de carrers barcelon. Un bagatge nefast, que va obligar a fer importants inversions durant el mandat de lalcalde Josep Maria Socias Humbert (1976-1979). En aquesta poca de transici va tenir un paper important larquitecte Joan Antoni Solans Huguet, que en aquell moment era delegat dUrba-nisme de lajuntament. Solans va liderar la compra dantic sl industrial en indrets com lEspanya Industrial, la Pegaso i la Maquinista o de diverses nques, com la Villa Amlia, el Castell de lOreneta, el futur Parc de les Aiges que era propietat dAgbar, daqu li ve el nom o la Creueta del Coll, per citar les ms destacades. En total es van invertir uns 3.000 milions de pessetes per incorporar al voltant de 126 hectrees de sl pblic, bona part del qual es va acabar convertint en verd. De la realitzaci dels projectes, sen va encarregar el primer ajuntament democrtic, presidit per Narcs Serra (1979-

Una substituci fraudulenta dunes pliques en un concurs, lany 1967, va ser el detonant de la

sortida de Riudor de Parcs i Jardins

El Palau de la Indstria, al recinte fi ral de Montjuc, totalment en-jardinat amb motiu de la primera edici de Jardinova, el setembre del 1975. Arxiu Casamor

lExrcit, obra de larquitecte Manuel de Sol-Morales de Rossell.

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

32

1982), que va poder accedir al crrec grcies al suport del Pacte de Progrs (PSC, CiU i PSUC). Lajuntament va fer una inversi milionria per re otar una ciutat grisa, catica i que vivia desquena al mar. En el Servei de Parcs i Jardins tamb hi va haver importants canvis. Primer, assumir la con-servaci de les zones verdes, en mans de contractes, i, pos-teriorment, comenar a elaborar un cens dels espais verds existents, que acabaria lany 1983. Parallelament, els nous responsables van voler retre homenatge a Rubi i Tudur, el primer director del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona, amb la creaci de la plaa Gaud segons un disseny seu. Inaugurada lany 1982, va ser el projecte pstum del paisat-gista, que no la va poder veure acabada. Al comenament, Rubi i Tudur visitava les obres per seguir el projecte. Una de les xacions que tenia era que lestany que shi havia de posar permets veure el re ex sencer de les torres de la Sa-grada Famlia. En aquest moment, aquest espai s motiu de polmica, ja que el consistori en vol modi car la con guraci per construir-hi una zona de prquing dautocars.

ESPAIS DURSEl nou consistori va haver de fer mans i mnigues per po-sar en marxa un pla de xoc davant la falta generalitzada de serveis i infraestructures. Els ciutadans, durant molts anys silenciats per la falta de llibertats, van recuperar protagonisme mitjanant les associacions de vens, que es van convertir en les grans defensores dels espais pblics. El primer espai verd recuperat van ser les quatre illes de lEixample delimitades pels carrers Tarragona, Llan, Diputaci, Vilamar i Arag que ocupava lescorxador municipal, i que ja en el seu dia el Pla Cerd havia dibuixat com a parc urb. La installaci havia funcionat 88 anys (1881-1979), ns a la seva desaparici. De la construcci, de larquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, no sen va conservar res, i per dissenyar el nou espai verd es va fer un concurs pblic didees. La proposta escollida la r-maven els arquitectes Beth Gal, Antoni Solanas, Mrius Quin-tana i Andreu Arriola, que havien superat lequip de Ricard Bo ll, laltre nalista, en una decisi fora controvertida, tot i que la va prendre un jurat. El futur Parc Mir, el primer parc

del postfranquisme a Barcelona, va aixecar fora polmica ciutadana, ja que els vens volien el clssic espai verd. El punt fort va ser la plaa de ciment presidida per lescultura Dona i ocell, regalada per Joan Mir, que tampoc es va escapar de les crtiques i que no estava inicialment prevista en lentorn. Era la primera de les places anomenades dures que van sorgir a Barcelona a comenaments dels 80, de la m duna nova fornada darquitectes que volien nous dissenys, i amb el suport de larquitecte Oriol Bohigas, que des de loctu-bre del 1980 era el delegat dUrbanisme de lajuntament, en substituci del ja esmentat Solans, que es va incorporar a la Direcci General dUrbanisme de la Generalitat. Els ciutadans aspiraven a tocar terra, tenir espais dombra, poder passejar i asseures en bancs pblics. Defensors i detractors van omplir fora planes en una premsa que a poc a poc anava deixant enrere la llei de lembut que imperava en lpoca anterior. Desprs daquest parc se nobririen daltres, com el de lEs-panya Industrial, el 1985, amb 4,61 hectrees, de larquitecte Luis Pea Ganchegui; el de Sant Mart, el 1985, amb 6,02 ha, dAntoni Armestos, Carles Mart i Miquel Sodupe; el de la Pegaso, el 1986, amb 3,65 ha, dEnric Batlle i Joan Roig;

el del Clot, el 1986, amb 4,03 ha, de Daniel Freixes i Vicente Miranda, i el de lEstaci del Nord, el 1988, amb 4,85 ha, dAndreu Arriola i Carme Fiol.

El Viver de Tres Pins, a Montjuc. Arxiu PJBIM

Una irreconeixible imatge de lavinguda Meridiana, lany 1962, quan shi van

Durant el mandat de Porcioles noms es van obrir cinc parcs: Cervantes, el Putget, Villa Amlia, el Laberint dHorta i la Guineueta

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

33

fer les primeres plantacions darbrat. Arxiu Casamor

LIMPULS DELS JOCSLa gran transformaci de Barcelona encara havia darribar. El maig del 1981, Narcs Serra, uns mesos abans dabandonar lajuntament, cridat per Felipe Gonzlez per ocu-par el Ministeri de Defensa (1982-1991), va posar a treballar un grup de notables barcelonins perqu la ciutat opts a lorganitzaci de Jocs Olmpics del 92. Loctubre del 1986 es feia efectiva la designaci olmpi-ca i es donava el tret de sortida per a la construcci duna srie dinfra-estructures urbanstiques. El maig daquell any, Joaquim Maria Casa-mor, als 66 anys, deixava la direcci tcnica de Parcs i Jardins. El gerent, Jordi de Mas Caral, va gurar com a mxim responsable del servei durant tres anys, entre el 1986 i el 1989. La nova direcci del Servei de Parcs i Jardins, a la qual sha dafegir la -gura dAntoni Falcn i Vernis, primer com a director tcnic i posteriorment com a mxim respon-sable, no va ser aliena al context dillusi, bonana econ-mica i nous projectes. Falcn, que aleshores tenia 35 anys, era mestre jardiner per lEscola Municipal de Jardineria de Barcelona (posteriorment rebatejada amb el nom de Rubi i Tudur) i arribava a la direcci el 1989, desprs dhaver ocupat durant tres anys el crrec de director tcnic i afavorit pel fet destar ben connectat amb laparell socialista, que

La histrica seu de Parcs i Jardins de lavinguda Marqus de Comillas, que ja no existeix i que lInstitut va abandonar el gener del 2001. Arxiu PJBIM

governava el consistori. No obstant, el seu nomenament va suposar la dun model. La desaparici de la gura dun arquitecte al capdavant de Parcs i Jardins treia protagonis-me i creativitat a aquest servei, que deixava de dissenyar i crear els parcs i jardins de la ciutat. No seria ns lany 1995 que es recuperaria la gura de larquitecte paisatgista, amb la incorporaci de Patricia Falcone, que va assumir la direc-ci de lrea de Projectes i Obres de lInstitut Municipal de

Parcs i Jardins de Barcelona. En lactualitat hi treballa una altra arquitecta paisatgista, Rosa Lpez.El 1990, Barcelona tenia al voltant de 600 hectrees de zona verda, i, amb motiu dels Jocs, se nhi afegirien 228 ms, la qual cosa suposava un creixement que sacostava al 50%. Durant el 1992 sinauguren nou parcs de diversa factura: sn els Jardins de Sant Pau del Camp, amb 1,62 hectrees, de larquitecte Llus Nadal; les Glries, amb 2,12 ha, dAndreu Arriola, Artur Joan Mart i Bet Figueras; la Vall dHebron, amb 8,22 ha, dEduard Bru; Carles I, amb 5,5 ha, de Pep Zazurca i J. Lavia; les Cascades, amb 1,31 ha, de Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay i Albert Puigdomnech, que tamb van projectar el del Port Olmpic, amb 2,99 ha; Nova Icria, amb 6,34 ha; el Poblenou, amb 11,92 ha, de Xavier Vendrell i Manuel Ruisnchez, i el Mira-dor del Migdia, amb 8,37 ha, de Beth Gal, Jaume Benavent i Andreu Arriola.Letapa de Falcn al capdavant de Parcs i Jardins (1989-2001) va ser llarga i va servir per modernitzar el servei. Les seves inquietuds que, com a teric, va poder desplegar fent de professor de lequip fundacional de lEscola de Jar-dineria Castell de Sant Foix i les del seu equip van anar

Un descuit de Fira de Barcelona va impedir la continutat del sal Jardinova, que amb noms dues edicions (1975-1977) va marcar una fi ta

en el sector de la jardineria

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

34

ms enll del pur manteniment del verd de la ciutat i les platges. Es va posar molt mfasi en la faceta divulgativa, amb publicacions diverses i amb el naixement de la revis-ta Barcelona Verda (1992), i en la jardineria sostenible. En aquest camp va tenir un paper destacat Maria Alba Fransi, cap de desenvolupament i educaci ambiental de lInstitut. Ara, tot aix s normal, per lany 1993, quan van comenar els primers programes per adaptar la vegetaci als concep-tes de sostenibilitat i biodiversitat i es va optar per espcies mediterrnies, que, entre altres coses, permeten estalviar aigua, no hi havia la conscincia dara. Algunes accions ns i tot eren motiu de controvrsia, com la campanya Nadal amb arbres alternatius, del desembre del 92, que va fer que els productors davets posessin el crit al cel. El 1993 sinau-gurava el Centre Experimental de Can Cadena, dedicat a la jardineria ecolgica i lagricultura biolgica amb objectius didctics. Al cap de cinc anys arribaria el reg de les zones verdes de la Vila Olmpica amb aiges fretiques bombades des dels tnels del metro, i el 1999 es va aconseguir regar tot larbrat viari amb aiges del subsl. Sn noms alguns dels aspectes que va posar en marxa Parcs i Jardins. Cal destacar que, durant el mandat de Falcn, lajuntament i els treballadors del Servei de Parcs i Jardins van acordar crear lInstitut Municipal de Parcs i Jardins (1992), un organisme autnom que garantia la total gesti del patrimoni verd de la ciutat i del qual Antoni Falcn va ser el primer director ge-rent, i el teric en poltiques ambientals Josep Maria Vegara i Carri, el primer president. Falcn va abandonar lInstitut lany 2001 per dirigir el ja desaparegut Centre Gestor del Parc de Montjuc, que va ser lencarregat de promoure els Jardins Joan Brossa, de 5,2 hectrees, a lespai de lantic Parc dAtraccions de Montjuc, inaugurats el mar del 2003 i que van fer els serveis tcnics de Parcs i Jardins. En lactua-litat, lajuntament vol substituir la frmula jurdica dinstitut municipal per la dentitat pblica empresarial, per tenir ms facilitat a lhora de poder externalitzar feines, per els sindi-cats ho veuen com una mesura per privatitzar aquest servei,

en qu treballen ms de 800 persones. En aquest sentit, lactual presidenta de lInstitut, Imma Mayol, cap visible del grup municipal dIniciativa per Catalunya Verds, ha hagut de fer front a fortes crtiques.El nal del mandat de Falcn no va ser una bassa doli. La idea de lalcalde Joan Clos de fer vi amb la marca Barcelona a la nca de Can Calopa, a Collserola, que rpidament va fer seva el director gerent, va causar fora maldecaps a la instituci. El mar del 2000, Falcn va co-menar els trmits per poder iniciar la plantaci de vinya, que es va portar a terme lany 2001. Es van llaurar 2,8 hec-trees dantics camps que ja shavien integrat al bosc del Parc de Collserola. Els ecologistes van denunciar la tala de 700 arbres i els partits de loposici van carregar contra aquesta iniciativa. Les crtiques shan apaivagat, per Imma Mayol sha desmarcat dun projecte de lequip antecessor

que li va tocar trampejar i que irnicament alg va batejar com a Falcon Clos, en clara allusi a la srie televisiva Fal-con Crest, que fa anys va tenir fora acceptaci entre els televidents per la seva trama. En lactualitat, Antoni Falcn s responsable de la divisi forestal de lempresa Santa & Cole. Falcn va ser substitut per Joan Conde del Campo (2001-2004), que es va convertir en el primer director gerent sense cap vinculaci amb el mn de la jardineria. Conde, llicenciat en Dret, va deixar lInstitut quan va ser nomenat gerent del sector de Serveis Urbans i Medi Ambient de lajuntament. Lactual director gerent s Jordi Campillo i Gmez, funcio-nari de lajuntament que arribava a Parcs i Jardins des de la direcci del Departament dAtenci al Ciutad, cosa que fa pensar que lajuntament vol un per l ms poltic que no pas tcnic i creatiu per dirigir lactual patrimoni verd barcelon.

ELS GRANS PARCS I EL FRUMLltim gran canvi de Barcelona com a metrpoli, estenent-

La revista Parques i Jar-dines es va editar entre el 1970 i el 1978 i lactual Barcelona Verda es publica ininterrompudament des del 1992.

Joaquim M. Casamor (1968-1986) s lltim arquitecte paisatgista que ha dirigit el Servei

de Parcs Jardins de Barcelona

Antoni Falcn i Vernis, director de Parcs i Jardins entre el 1989 i el 2001

Joaquim M. Casamor i dEspona, director de Parcs i Jardins entre el 1968 i el 1986.

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.

35

se cap al Bess amb motiu del Frum 2004, ha servit per guanyar uns espais verds que shan situat al capdavant dels parcs de Barcelona per la seva extensi, darrere, aix s, de la Ciutadella. s el cas del Parc de Diagonal Mar, amb 15,7 hectrees, inaugurat per les Festes de la Merc del 2002. s un projecte pstum de larquitecte Enric Miralles (1955-2000) que tamb ha rmat la seva companya, la tamb ar-quitecta Benedetta Tagliabue, que sha encarregat de fer-ne el seguiment de nitiu. A la zona prpiament dita del recinte del Frum, entre lesplanada i la nova zona de banys, es va aixecar el Parc dels Auditoris, de larquitecte Alejandro Zaera, concebut com un espai que busca reproduir un pai-satge tpic del Mediterrani mitjanant la collocaci de cinc grans dunes i que t dos amplis am teatres, amb cabuda per a 3.500 i 2.500 persones. El parc, dutilitzaci mixta, ha passat aquest estiu del 2005 la seva primera prova de foc. Lltima gran zona verda del Bess s el Parc del Nord-est, un projecte dels arquitectes Iaki balos i Juan Herreros.

T 11 hectrees i la seva construcci ha servit per regene-rar una mplia zona de la desembocadura del Bess. Del manteniment, se nencarrega Parcs i Jardins, a pesar que est situat al terme de Sant Adri de Bess.Lltim gran parc obert als ciutadans, que encara sest desenvolupant i no pas precisament en una nova rea, com s el cas del Frum, s el Parc Central de Nou Barris, amb 16,6 hectrees, el segon ms gran de la ciutat, que connecta la plaa de Karl Marx, a tocar de la Ronda de Dalt, amb el carrer Pi i Molist. El desaparegut regidor daquest barri Antoni Santiburcio (1954-2001) va ser limpulsor i va-ledor, a partir dun projecte dels arquitectes Andreu Arriola i Carme Fiol, de la recuperaci daquest tros de muntanya, que presentava un aspecte lamentable. La complexitat de-rivada de les di cultats del relleu va fer que lobra es divids

en dues fases: la primera, del 1997 al 1999, i la segona, des daquest any ns a la inauguraci, el setembre del 2003. Malauradament, la forta pressi immobiliria que pateix Barcelona, a conseqncia de la falta de sl, no permet gaire optimisme sobre el creixement del verd urb de la ciutat. A ms, en ocasions, els espais que salliberen entren en contradiccions en barrejar-shi aspectes com lhabitatge social, que tamb reclama una poltica clara de sl. Sigui com sigui, ara, sobre el paper, Barcelona t en cartera dos nous parcs que estan pendents de fer-se en zones de nova centralitat. Sn el Parc Central del Poblenou, de 5 hectrees, i el de la Sagrera, de 25. De moment, per, lInstitut ha engegat un ambicis pla de rehabilitaci integral sobre una superfcie de 75,11 hectrees donze parcs de Barcelona jardins del Palau de Pedralbes, Mossn Cinto Verdaguer i Mossn Costa i Llobera, i parcs de la Creueta del Coll, Gell, Tur de Monterols, Tur de la Peira, el Guinard, la Pegaso, Joan Mir i la Ciutadella, projecte al qual es des-tinaran 16 milions deuros i que sacabar el 2007.

Miquel Ribas i Comas

El 1990, Barcelona tenia al voltant de 600 hectrees de zona verda, i amb motiu de la designaci olmpica se nhi van afegir

unes 228 ms

Lany 1960 es va enjardinar lespai del Mirador de lAlcalde, que feia de contrapunt al ja desaparegut Parc dAtraccions de Montjuc. Arxiu Famlia Riudor

Zona de jocs al costat de lesttua del pallasso Charlie Rivel, als Jardins Joan Brossa (2003), que ocupen lespai de lantic Parc dAtraccions de Montjuc. Arxiu PJBIM

TRIAL MODE a valid license will remove this message. See the keywords property of this PDF for more information.