HISTÒRIA DELS CASALS CATALANS AL REGNE UNIT

LONDRES, FEBRER 2014. ANY DEL TRICENTENARI

2

ÍNDEX

1942- 1952 Casal Català de Londres 5

1962- 1988 Agrupació Nacionalista Catalana 9

Juliol 1983 – 1988 Casal Català de Londres 11

1988- 2009 Casal Agrupació N. Catalana de Gran Bretanya 13

2007-.... Catalans UK 17

1998 - .... El Centre Català d’Escòcia 29

3

NOTA PRÈVIA I AGRAÏMENTS

La presència dels catalans ha estat relativament important al Regne Unit encara que no amb la intensitat d’altres països com França –la proximitat- o Argentina, Cuba o Mèxic que marcaren una època de la emigració econòmica i política.

El flux de catalans cap a terres britàniques ha tingut períodes més i menys significatius però, com s’explica després en el text que segueix, malgrat el típic individualisme català, sempre s’ha cercat el contacte amb d’altres compatriotes. Des de la Delegació del Govern de la Generalitat al Regne Unit ens hem interessat per saber com va anar aquest procés de creació dels Casals, quines persones van col·laborar, quines activitats feren i com han evolucionat al llarg del temps. És un tema apassionant i difícil perquè malauradament no disposem de tota la informació que voldríem; el temps no perdona i molts testimonis clau ja no són amb nosaltres. De tota manera s’ha aconseguit un bon recull gràcies a persones que han viscut directament la experiència de pertànyer a algun dels casals i/o tenien material documental que ens han donat desinteressadament. Aquest document que presentem és un simple recull d’informació històrica que ha de servir de base per a que persones que en el futur vulguin treballar a fons l’aspecte de la presència catalana al món, el puguin utilitzar. Aquest recull i els originals dels materials ressenyats es dipositaran a l’Arxiu Històric de Catalunya a Sant Cugat on ja es van entregar altres documents recollits anteriorment. Volem doncs donar explícitament les gràcies a en Pedro Domingo, fill d’en Josep Domingo Casanovas, soci del primer Casal, gràcies al qual vam començar aquest projecte. A en Josep M. Papasei Bagudà , Emili Roura Casademunt i Carme Carmona Cornet, últim president i membres de la junta del Casal Agrupació N. Catalana de Gran Bretanya respectivament; a la Carme Carmona Menezes i Toni Tobella, fundadors del Casal Català de Londres i ambdós presidents; a Meritxell Ramírez i Rosina Capelleres, actual presidenta i ex-tresorera respectivament del Centre Català d’Escòcia, a en Roger Suàrez Graells i Antoni Riera ex-presidents de Catalans UK, a en Rafel Sanchis, director de Catalans UK, a d’altres membres dels casals a qui potser m’he deixat d’anomenar, a la Berta Saborido Masafrets per la gran tasca de compilació, entrevistes i confecció d’aquest document i a la Mariona Puig Ollé pel seu ajut en el toc final de fotocomposició i maquetació. I els nostres Casals al Regne Unit segueixen una vida molt activa a Edimburg i a Londres amb nous reptes i també, cal dir-lo, esperances. Josep Suàrez Delegat Londres, febrer 2014. Any del Tricentenari

4

Casal Català d’Escòcia

Catalans UK

INTRODUCCIÓ

D’ençà de la Guerra Civil Espanyola, Londres ha estat la destinació de nombrosos catalans. En

un primer moment els catalans venien a Londres per l’exili, més tard començarien a venir per

raons econòmiques encara que en poc nombre i a finals dels noranta i primera dècada del dos-

mil fou quan veritablement començaren a instal·lar-se un nombre significatiu de joves catalans

cercant treballs a la City of London. D’ençà l’última crisi i més concretament a partir del 2008,

l’arribada de catalans cercant un treball és contínua. No hi ha un cens exacte dels catalans

residents a Londres perquè una bona part d’ells no s’acrediten al consolat espanyol però

podríem ben dir que el 2013 hi podien haver quinze mil residents al Regne Unit, la majoria a

Londres i també en menys escala a Edimburg i Birmingham. Tot i l’individualisme que

caracteritza als catalans, hi ha hagut la tendència a agrupar-se per seguir vivint la catalanitat,

ajudar-se i fer patent la seva presència. En aquest sentit el paper dels diversos casals ha estat

important i creiem interessant recollir de forma breu la seva història. Malauradament

manquen moltes informacions perquè no ha estat possible trobar totes les fonts. Els anys no

passen debades i els protagonistes de les primeres èpoques ja ens han deixat. Que aquest

recull sigui un petit homenatge a la seva tasca de fidelitat al país.

En la següent cronologia es mostren les dates d’existència de cada Casal i les revistes que

editaven:

1942 1952 1962 1988 2014

Casal Català de Londres Agrupació Nacionalista Catalana

1983 1987

1988 2009

1998

2007

Revistes

Senyera Catalan News Els Segadors Web, Newsletters, Facebook

Casal Català de Londres

Casal Agrupació N. Catalana de

la Gran Bretanya

1942-1950 1962-1988 1990-2006

5

1942- 1952 Casal Català de Londres

Un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola, nombroses personalitats catalanes de rellevància

van decidir exiliar-se a Londres, com és es el cas dels polítics Carles Pi i Sunyer, exalcalde de

Barcelona i ministre de treball del govern de la República, Pere Bosch, reconegut arqueòleg i

exconseller de Justícia de la Generalitat i els prestigiosos metges Josep Trueta, Frederic Duran

i Jordà, Gaspar Alcoverro, Pere Gabarró i Jaume Elies. Cal dir, però , que abans de la guerra, ja

s’hi trobava alguna personalitat coneguda, com és el cas de Josep Maria Batista i Roca qui fou

delegat del govern al Regne Unit per encàrrec del President Companys.

Quan, perduda la guerra i exiliat, el govern català es va dissoldre, Lluis Companys, va crear el

Consell Nacional de Catalunya a França. Un cop detingut i afusellat, un grup de catalans exiliats

a Londres, encapçalat pel doctor Trueta, va decidir continuar amb la tasca del Consell, amb

l’objectiu d’aplegar tots els catalans independentment de la ideologia. Carles Pi i Sunyer en va

ser elegit President, Josep Maria Batista i Roca secretari, i Josep Trueta, Ramon Perera i Fermí

Vergés vocals.

Paral·lelament, el 25 de gener de 1942, en plena Guerra Mundial, es constituí el Casal Català,

impulsat per Carles Pi i Sunyer, amb seu al 2 Hamilton Terrace (Londres NW8 9UG) , en una

casa típicament anglesa. El Casal va aconseguir convertir-se en un centre d’unitat catalana, i les

persones que l’integraven també combregaven amb les idees del Consell Nacional. Tot i que hi

confluïen ideologies diverses, els comunistes del PSUC, com va passar en altres contrades, van

optar per organitzar el seu propi centre l’any 1941, situat al mateix local de l’Hogar Español del

PCE.

Aquesta unitat catalana es va manifestar en una carta que s’envià des de Londres a Mèxic

l’abril de 1942 en la qual s’hi exposava: “Els catalans que residim a Anglaterra estem pel que

sembla més units sobre una política autènticament catalanista. Aquí a Anglaterra es pot dir

que tots els antics partits polítics – deixant de banda els comunistes del PSUC, que mantenen la

seva posició d’avassallament del doctor Negrín - estan units entorn el Consell Nacional de

Catalunya. Ara pròximament, anem a la inauguració del primer Casal Català que mai hi hagi

Primera seu del casal, ubicada a l’adreça 2 Hamilton Terrace de Londres

6

hagut a Gran Bretanya, i l’èxit de socis inicial ens fa pensar que serà un èxit. Hi seran presents

totes les ideologies polítiques i intel·lectuals (...). L’espina dorsal del nou Casal està formada

per gent jove d’ERC, d’Acció Catalana, Estat Català, socialistes dissidents i alguns de la CNT.” 1

D’aquesta manera, el Casal Català era clarament catalanista i donava ple suport al Consell

Nacional de Catalunya. Aquest suport es manifesta al següent escrit de juliol de 1942: “Reunits

els catalans exiliats residents a Gran Bretanya, en col·lectivitat que ens aplega a tots amb el

nom de Casal Català i sota el signe de la unitat catalana, volem fer arribar la seva veu a tots els

catalans del món. “Com a motiu bàsic de llur pensament afirmem llur profunda catalanitat, la

confiança en els destins de la pàtria i llur fidelitat a Catalunya.” Portats pels ideals d’unitat

catalana, i sentint-se interpretats per la seva actuació, els catalans del Casal Català expressen

llur adhesió al Consell Nacional de Catalunya”. 2

Els socis del Casal pagaven una quota anual de 3 lliures i 18 xílings per tal de fer front a les

despeses de la seu, que disposava d’una biblioteca de més de 600 volums, aules per poder fer

classes d’anglès i diferents tallers, una sala de conferències i una petita cafeteria. Amb els

diners de la quota també es va poder organitzar una mútua per atendre mínimament a les

necessitats dels socis.

MEMBRES I JUNTA

En un primer moment el Casal Català comptava amb més d’un centenar de persones, entre les

quals, el doctor Trueta, Josep Maria Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer, Fermí Vergés, Arcadi Sala

Planell, Ramon Perera, Josep Pi i Sunyer,

Tomàs Bartolí, Roc Batllori, Pere Voltí,

Joan Jordà, Josep Martí i Ventura, Josep

Riu, Màrius Armengol, Jordi Vilanova,

Francesc Dalmau o Rafel Bori. Alguns

d’ells van participar activament amb la

Junta del Casal, que estava formada per:

- President: Jaume Elies i Cornet

- Vicepresident: Arcadi Sala Planell

- Secretari: Gaspar Alcoverro Falcó

- Vicesecretari: Josep Martí i

Ventura

1 “La presència catalana al món: segles XIX, i XX”, Josep M. Solé i Sabaté, Antoni Segura, Oriol Dueñas i Silvina

Jensen. Generalitat de Catalunya 2008. Col·lecció “Referents”.

2 “La presència catalana al món: segles XIX, i XX”, Josep M. Solé i Sabaté, Antoni Segura, Oriol Dueñas, i Silvina

Jensen. Generalitat de Catalunya 2008. Col·lecció “Referents”.

7

- Comptador: Joan Jordà i Terrado

- Vocals: Josep Pi i Sunyer, Josep Vendrell i Martí, Pere M. Voltó i Cubells, i Josep Rius i

Finestres

L’agost de 1942 el Casal comptava amb 141 socis procedents de tot el Regne Unit, i s’estima

que representava una part significativa del conjunt d’exiliats catalans en aquest país.

El febrer de 1943 la junta directiva del Casal Català de Londres va ser renovada, i va quedar

constituïda per:

Membres de la Junta

- President: Antoni Martí Ventura

- Vicepresident: Arcadi Sala

- Secretari: Gaspar Alcoverro

- Vicesecretari: J. Tejada Barceló

- Tresorer: J. Vendrell Martí

- Comptador: Joan Jordà

REVISTA “SENYERA” 1942

Una de les tasques més importants que es va fer al Casal Català de Londres, junt amb el

Consell Nacional Català, fou la publicació a partir de l’any 1942 de la revista anomenada

“Senyera”. En aquesta revista s’hi escrivien articles relacionats amb la vida del casal, dels

exiliats, així com d’opinió, i era la portaveu del Casal i el Consell.

Entre les publicacions, destaca un exemplar que commemora el cinquè aniversari de

l’afusellament del President Lluís Companys. Aquesta edició transcriu els discursos que

personalitats com el polític Carles Pi i Sunyer o el metge Frederic Duran Jordà van fer el 21

d’octubre de 1945 a Londres en l’acte commemoratiu de la mort de Companys. En un article

de la Senyera s’aprecia un extret del discurs que va pronunciar Carles Pi i Sunyer: “Fem que la

8

voluntat patriòtica de Companys sobrevisqui en una

Catalunya agermanada per la mateixa virtut del seu

sacrifici (...) Fem que la mort del President de

Catalunya sigui l’albada de la resurrecció i la pau civil

de Catalunya”3.

ACTIVITATS

El Casal Català celebrava a la seva seu nombroses

conferències, jocs florals, i d’altres celebracions. Tot i

que no mantenia relació estable amb altres

organitzacions, va establir cert contacte amb

l’associació d’exiliats bascos, i van organitzar

conjuntament la commemoració del cinquè

aniversari de l’afusellament del President Companys

a la seu d’Eusko Etxea.

També va estar vinculat a l’Associació de Protectora

de l’Ensenyança Catalana, que tenia com a objectiu

millorar el coneixement de la llengua catalana dels

exiliats i dels seus fills.

EVOLUCIÓ I ACABAMENT

El Casal va entrar en crisi quan es va haver de deixar el local perquè les tropes nord-

americanes l’ocupessin, durant la Segona Guerra Mundial. No obstant, un cop acabada la

guerra, va aconseguir de nou un local, i també va incrementar el número de socis, passant-ne a

ser aproximadament uns 150.

L’11 de setembre de 1947 es va organitzar la celebració dels Jocs Florals, en els quals hi van

assistir més d’un centenar de persones. Carles Pi i Sunyer pronuncià un discurs en el que va

reivindicar la fi de l’opressió de la llengua catalana.

Els anys 50 el Casal Català de Londres va disminuir la seva activitat significativament. Durant un

període de temps el Casal va compartir local amb els militants del PSUC a Regent Street, però

com a conseqüència de desavinences entre ambdues organitzacions, es decidí instal·lar-se per

compte propi al 10 Great Newport Street, Leicester Square WC2H.

3 “La presència catalana al món: segles XIX, i XX”, Josep M. Solé i Sabaté, Antoni Segura,Oriol Dueñas, i Silvina

Jensen. Generalitat de Catalunya 2008. Col·lecció “Referents”.

Exemplar de la Senyera

Exemplar de la Senyera

9

El 20 d’abril de 1952 es va organitzar un acte per celebrar el 14 d’abril i la Diada de Sant Jordi,

en el que Carles Pi i Sunyer va anunciar que marxava a viure a Veneçuela. Coincidint amb la

seva marxa el Casal va tancar definitivament.

FONS DOCUMENTAL

L’any 2010 el senyor Pedro Domingo va donar a la Delegació del Govern del Regne Unit el fons

documental del seu pare, Josep Domingo, exiliat català de la Guerra Civil i soci del Casal.

Aquest fons estava integrat per dues llibretes de socis i comptadoria del Casal Català de

Londres i per diversa documentació de l’exili entre els anys 1941 i 1978.

Entre la documentació cedida per Pedro Domingo també hi ha els registres de personalitats i

refugiats anònims que van crear el Casal Català de Londres els anys quaranta. Entre ells s’hi

poden trobar els noms de Carles Pi i Sunyer i del Doctor Josep Trueta.

Els papers que Domingo va donar a la Delegació els va trobar al que fou domicili d’Arcadi Sala

Planell, que havia tornat a Barcelona, on morí al cap de pocs mesos. Conscient que podrien

tenir un valor històric, els va cedir a la Delegació del Govern del Regne Unit, que els va

transmetre a l’Arxiu Nacional de Catalunya on ara estan dipositats.

1962- 1988 Agrupació Nacionalista Catalana

No va ser fins l’any 1962 que la comunitat catalana a l’exterior es va retrobar de nou amb la

creació de l’Agrupació Nacionalista Catalana, fundada per Rafel Borí i Pere Mitjà. Aquesta nova

associació va sorgir com a continuadora del Casal Català a Londres, i els seus membres van

adoptar els mateixos Estatuts de l’antic Casal, aprovats en assemblea l’any 1945.

Segona seu del casal, ubicada a l’adreça 10 Great Newport Street de Londres –ara hi ha un

restaurant espanyol–

10

L’Agrupació Nacionalista Catalana comptava novament amb un centenar de socis, i tenia com a

objectiu donar a conèixer el fet català, sense distinció d’ideologies polítiques.

En Pere Mitjà i Figueres va néixer a Barcelona l’any 1915. Quan va arribar a Londres tenia 25

anys, i des del primer moment va intentar retrobar-se amb els altres exiliats catalans. Des de

la seva arribada a Londres l’any 1940 va participar en moltes de les iniciatives catalanistes que

es van dur a terme a Anglaterra. Des del 1946 fins el 1980 va ser el delegat del Front Nacional

de Catalunya a la Gran Bretanya.

Després de la dissolució del Consell Nacional de Catalunya a iniciativa de Carles Pi i Sunyer,

abans esmentat, l’any 1953 es va fundar el Consell Nacional Català a Mèxic. L’any 1964 aquest

va ser traslladat a Europa, i Josep Maria Batista i Roca es feu càrrec de la secretaria general.

Quan es va fundar l’Agrupació en Pere Mitjà volia ser el valedor a Londres del Consell Nacional

Català, però les activitats van decaure a la mort d’en Josep Maria Batista i Roca el 1978.

1962: BUTLLETÍ CATALAN NEWS

L’Agrupació Nacionalista Catalana de la Gran Bretanya

editava el Butlletí “Catalan News”, que va venir a substituir

la revista “La Senyera” del Casal Català de Londres, que es

deixà de publicar els anys 50. En l’esmentada revista s’hi

trobaven notícies pròpies i retalls de premsa catalana i

britànica. Aquest Butlletí va ser promogut per Pere Mitjà i

Figueres.

MEMBRES I JUNTA

L’any 1984, la Junta Directiva estava integrada pels següents membres:

- President: Pere Mitjà i Figueres

- Vice-President: Ramon Pons i Puig

- Secretaria: Maria Victoria Vila i Fochs

11

- Vocal 1r: Manual Quintalla (Catalan News)

- Vocal 2n: Josep Nicolau i Marcé

- Vocal 3r: Montserrat Marti

- Vocal 4rt: J. Pitarque

- Vocal 5è: Josep Maria Papasey

El president honorari de l’Agrupació va ser Carles Busquets, que durant la Segona Guerra

Mundial va ser voluntari d’un cos d’elit britànic, que li valgué nombroses medalles de diversos

països. Un altre soci destacat va ser el pintor i dibuixant Esteve Frigola.

El 1985 la junta directiva de l’Agrupació va ser substituïda estatutàriament, i quedà constituïda

de manera següent:

NOVA JUNTA DIRECTIVA 1985-1986

- President: Pere Mitjà i Figueres

- Vice-President i Tresorer: Ramón Pons i Puig

- Secretaria: Josep Ibàñez i Lopez

- Biblioteca: Montserrat Marti i Sin

- Delegat al Principat: Lluis Urpinell i Jovani (Intèrpret jurat)

- “Catalan News”: Montserrat Pascual

- Vocal 1er: Núria Molla

- Vocal 2n: Josep Papasey i Bagudà

- Vocal 3r: Manuel Quintanilla

Quan va morir Pere Mitjà i Figueres l’any 1988, l’associació va continuar amb Josep Ibàñez com a President. Ambdós havien forma part de l’exèrcit republicà i participaren en les Batalles del Riu Segre, Balaguer, i l’Ebre.

Juliol 1983 – 1988 Casal Català de Londres

En paral·lel a l’Agrupació Nacionalista Catalana de Pere Mitjà i Josep Ibáñez, l’any 1983 es va crear el Casal Català de Londres, d’esperit jove i emprenedor, impulsat entre d’altres per Toni Tobella, que visqué a Londres del 1976 al 1986. Carme Rius Menezes en fou la primera Presidenta, la qual organitzava amb molta assiduïtat trobades periòdiques a casa de persones amigues, veritables tertúlies literàries. El segon President fou Antoni Tobella. Segons els seus Estatuts de 1983, aquesta associació es proposava ésser el vehicle d’unió o comunicació per a tots els catalans i catalanòfils: d’entre ells i d’una manera especial, per aquells que residien a la Gran Bretanya. Format per un grup de joves catalans que estaven a Londres per motius professionals, acadèmics o familiars, les seves activitats consistien en organitzar actes culturals i socials

12

oberts a tothom amb la finalitat de donar a conèixer la nostra identitat, cultura, i llengua a les persones que s’interessessin per Catalunya, sense cap adscripció política. L’activitat que va tenir mes transcendència va ser l’organització dels cursos oficials de Català, essent els primers en posar el català en el mapa lingüístic de Londres. D’aquesta manera, el dissabte 14 de gener de 1984, es van iniciar les primers classes de català a Londres, al “City Literary Instititute”, avui conegut com “City Lit”, ubicat al vell mig d’Holborn. La primera professora fou Roser Riu, llicenciada en Filologia Catalana i amb excedència de la Generalitat.

MEMBRES DE LA JUNTA L’equip de la Junta estava compost per les següents persones:

- President: Carme Rius Menezes (1ra), Toni Tobella (2n) - Vocal: Joan Castellà - Vocal: Enrica Cabot - Vocal: Júlia Burdas - Vocal: Carme Clavet - Vocal: Pau Ramis - Vocal: Ramón Felipó

Finalment, després de diverses trobades sense resultats positius, el Casal es va fusionar amb l’Agrupació Nacionalista Catalana l’any 1988. La revista “La Región”, que agrupava la immigració espanyola, es feu ressò de que a l’octubre de 1984 tingué lloc una reunió d’acostament entre ambdós casals a l’Escola d’Idiomes Nelson de Carnaby Street, sense cap acord. Tanmateix aquest fusionat Casal fou el qui posteriorment reconegué la Generalitat de Catalunya.

13

1988- 2009 Casal Agrupació N. Catalana de Gran Bretanya

Com hem dit, l’any 1988 l’Agrupació Nacionalista Catalana i el Casal Català es van fusionar i

l’associació va prendre el nom de Casal-Agrupació N. Catalana de Gran Bretanya, continuant la

tasca del Casal Català de Londres i l’Agrupació Nacionalista Catalana. L’any 1990, el nou Casal

també va començar a editar la revista anomenada “ Els Segadors”, com a continuadora del

Butlletí “Senyera” i “Catalan News”. Aquesta fou, doncs, la tercera revista editat a Londres per

un Casal.

A l’Assemblea General Extraordinària celebrada l’1 de desembre de 1988, el senyor Josep

Ibàñez, va ser elegit nou President del Casal, el qual casal es va registrar a Bournemouth, el lloc

de residència del Sr. Ibañez.

El 18 de març del 1989 varen entrar en vigor els nous Estatuts, on quedaven definits els seus

objectius, que passaven per reunir en el seu si a tots els catalans residents a la Gran Bretanya,

sense distinció de classes, ni ideologies socials o polítiques; vetllar pel reconeixement de la

personalitat nacional de Catalunya; projectar i difondre el fet català per mitjà de les vies de

comunicacions socials i culturals a la Gran Bretanya; i facilitar els lligams d’actuació a seguir

amb d’altres entitats i catalanòfils d’arreu del món que tinguessin finalitats semblants.

MEMBRES DE LA JUNTA DIRECTIVA

L’any 1988, la Junta Directiva estava integrada per:

- President: Josep Ibàñez i López

- Vice-president – Tresorer: Joan Buch i Turron

- Secretaria: Elena Rivero-Suàrez

- Secretaria: Diana Ellis i Mas

- Sots-secretaria – Informació – Propaganda: Rosina Pena i Hook

- Delegat – Països Catalans: Emili Roure i Casademunt

- Delegat- Catalunya: Carme Carmona i Cornet

- Coordinador – Butlletí – Revista: Josefa Rabat i Monrós

- Serveis Turisme – Guiatge – Relacions: Rosa Niella i Casas

- Publicitat – Londres: Josep Ma. Papasey i Bagudà

- Biblioteca: Mary Maureso

- Vocals: Rose Jones i Reece, Claudi Vilaregut i Soler, Ma. Victoria i Meatyard

14

Josep Ibáñez va rebre el premi Josep M. Batista i Roca l’any 1995, en reconeixement a la tasca

per mantenir la presència i cultura catalana a l’exterior. L’any 2002, la Universitat de Lleida li

lliurà el Diploma Doctorat Honoris Causa, en ocasió de l’homenatge a la constant lluita per la

democràcia i llarg exili català. A més a més, també va col·laborar i participar en la 1a i 2a

Conferència de centres i agrupacions catalans al món (1994 i 2005 respectivament), i també en

la creació de la FIEC.

1990 “ELS SEGADORS”

Revista- Butlletí d’informació Anglo-Catalana.

Tal i com s’ha mencionat, la publicació de la revista “Els Segadors”

és la continuadora del que fou el Butlletí-Revista “Senyera” i

“Catalan News”. El butlletí d’informació “Els Segadors”, gairebé com

les que el precediren, va ser modest, però va ser l’únic existent en

català al Regne Unit llevat de les comunicacions, més acadèmiques,

de l’Anglo-Catalan Society.

El primer número va aparèixer per Sant Jordi de 1990, i el segon

número el setembre del mateix any. La revista es publicava una o

dues vegades l’any coincidint amb Sant Jordi o l’Onze de setembre.

L’any 2006 es va deixar de publicar la revista.

Exemple de Carnet de Soci

15

ACTIVITATS

El Casal Agrupació N. Catalana de la Gran Bretanya celebrava reunions periòdiques, culturals, i

festives com la diada de Sant Jordi-Montserrat de 1990.

L’any 1991, a iniciativa del President Ibàñez i del soci Josep Ma. Papasey, des del Casal es va

aconseguir l’entronització de la Verge de Montserrat, la Moreneta, a l’església de Jesuïtes a

Farm Street, Church of the Immaculate Conception, ubicada a la zona de Mayfair de Londres.

El moto fou “El cor de Catalunya al cor de Londres”. En podem veure algunes imatges de

l’esdeveniment.

L’abril del 1997, en virtut de la nova Llei publicada al Diari Oficial de la Generalitat, la Junta

Executiva del Casal va sol·licitar el reconeixement oficial per part del Comissionat per a

Actuacions Exteriors. Aleshores el casal comptava amb 65 socis i 308 simpatitzants.

A la memòria d’activitats de l’any 1996 extreta d’un document intern del mateix Casal podem veure el que es feia:

- Edició i lliurament arreu del món de la publicació “Els Segadors” Núm. 8. - Durant el mes de març-abril: divulgació i enviament a gairebé tot el U.K del material

rebut de la Generalitat en relació a la Declaració per l’UNESCO, el dia 23 d’abril del “El dia Mundial del llibre i la Rosa”.

- Commemoració del dia de Sant Jordi: Trobada – Reunió- Àpat, al Restaurant Henry’s.— - 5è Aniversari de l’Entronització de la nostra Verge de Montserrat (Donació de la nostra

entitat a la ciutat del Tàmesi. “El cor de Catalunya en el cor de Londres”) Trobada – Reunió – Àpat, al mateix lloc.

- Desplaçament del nostre president amb dos membres de la Junta Executiva a les reunions preparatòries de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (PIEC), els dies 25, 26, 27 de maig i dels dies 1, 2, 3 de novembre a la seu del Casal de Tolosa del Llenguadoc, més 6 dies estada a la ciutat de Barcelona.

- Amb motiu de la visita a Londres del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, difondre i recolzar la notícia entre els catalans i assistència als actes, entre ells a la London School of Economics (LSE).

- Col·laboració i assistència a l’Anual Meeting de l’Anglo-Catalan Society.

16

L’any 2005 per motius de salut, el senyor Josep Ibàñez va dimitir com a President, i l’1 de juny

del mateix any el va substituir Josep Maria Papasey, membre del Casal des de l’any 1985.

Papasey residia a la Gran Bretanya des de l’any 1957. L’any 1994 va ser designat Conseller

General de la Emigració en el Regne Unit, i el 1997 el “Ministerio de Trabajo y Asuntos

Sociales” li atorgà la Medalla d’Honor de l’Emigració.

Alguns dels membres del Casal l’any 2005 eren:

- Josep Maria Papasey i Bagudà (President) - Pere Mitjà i Figueres (President Honorari) - Josep Ibàñez López (ex-President) - Mather W.Nelson - Victoria Meatyard - Anne Mitjà Lupschen - Rafael Bacardi i la seva muller. Villa Canigó - Carme Rius i Bach - Carme Sala i Català - Lluis Vila Gisbert - Jaume Mas i Homs - Núria Molla Pett - Elena Llacuna i Conway - Carmen Alcoverro i Llovet - Concepció Costart - Gustau Barbat - Margarida Bofill i Spuguer - Rita Vidal i Barraquer - Dolors Jugtlar i Valls - Ferran Subidé Lea - Josep Balaguer i Morris - Carme Badia i Claret - Josefina Elliot - Antonie Gooltar - Elena Rivero Suárez - Montserrat Pallach i Robinson - Diana Ellis i Mas - Graciela Edo i Buste - Alexandre Grigg - Josephina Guruswamy - Josep Fradera i Bosch - Buena-Aventura Alsina i Soler - Gerald Andreu i Puntonet - Conxita Satorras i Roca - Rosa M. Welsh - Eva Algarra Bonet - Carles Martos Gutierrez - Sara Martos i Algarra - Carme Pardines i Brasó - Josep Braso

17

- Claudi Vilarregut i Soler - Ramonet Juan Pujol Baptista - Josep Maria Ferran i Cabeza - Montserrat Pujol - Climent Amigó Mainés - Marina Esprieu Simon - Eduard de Caceres i Bosch - David Murano i Casanovas - Paulina Warrel Smith - Josep Lluis Gonzalez Medina - Jose Luis Luque

2006 BARÇA

El 21 de febrer de 2006 un grup de socis i aficionats del Barça es van desplaçar amb el Barça a Londres i conjuntament amb el Casal van organitzar una sèrie d’actes d’agermanament entre els seus membres. Entre aquests actes, es va organitzar una trobada en la que es va fer un reconeixement a l’entitat, i en especial al seu president Josep Maria Papasey, que en agraïment a la feina feta al llarg dels anys, se l’obsequià amb una samarreta del Barça de Puyol i de Ronaldinho. A la tarda, va tenir lloc una ofrena floral a la imatge de la Moreneta a l’església dels Jesuïtes de Mayfair.

ACABAMENT

L’11 de setembre de 2008 Josep Ibàñez i López va traspassar. Paral·lelament les activitats havien anat minvant i justament el 2007 es fundà el nou Casal català a Londres, Catalans UK. Uns pocs anys abans, el 1998 ja s’havia fundat el Casal Català d’Escòcia a Edimburg. Ambdós casals son els que avui tenen vigència al Regne Unit.

2007-.... Catalans UK

Un grup de catalans residents al Regne Unit a mitjans del 2004 tingueren la idea de formar un nou Casal Català dinàmic, obert, virtual i amb possibilitat d’adaptació continua als canvis del temps. En aquell moment molts dels catalans que residien a l’àrea de Londres eren joves formats que per motius professionals havien anat al Regne Unit, molts d’ells per treballar a la City, a filials d’empreses amb seu a Catalunya, i al món de les arts, creativitat i disseny. És en aquest context quan el 26 de setembre de 2006 es va crear Catalans UK, i es va elegir la primera Junta de Govern presidida per Josep M. Suàrez Iborra, que en aquells moments era Director de l’oficina del Banc de Sabadell a Londres. No va ser però, fins el 24 d’abril del 2007 que la Generalitat va reconèixer oficialment l’associació en la reunió del Consell Executiu que tingué lloc el 24 d’abril de 2007 mitjançant un acord de Govern. Mesos abans, concretament el 4 de gener de 2007 Catalans UK es constituí com a Charity britànica, amb número de registre 1117450.

18

A destacar l’entusiasme i dedicació en el projecte per part del Dr. Guillem Bruch. Sense ell difícilment s’hagués creat el Casal. Hom va comptar també amb el suport d’Antoni Vives, president aleshores de la Fundació Trias Fargas, del Professor Paul Preston de la London School of Economics, de la Professora Montserrat Guibernau de la Queen Mary University, així com de tots els membres que formaren part de la primera Junta Directiva i que van haver de treballar de valent.

MEMBRES DE LA PRIMERA JUNTA DIRECTIVA

President: Josep M. Suàrez Director: Guillem Bruch Vocals: Antoni Riera, Roger Suàrez, Laura Vidal, Josep Lluís Gonzalez

ACTIVITATS L’associació va dur a terme moltes activitats, i va estipular des d’un bon començament la tradició de celebrar regularment conferències en format sopar/tertúlia, sovint en col·laboració amb altres institucions. Des d’un bon inici l’objectiu d’aquestes xerrades va ser el de portar un convidat català o proper a Catalunya, de l’àmbit periodístic, polític, empresarial, acadèmic, o artístic per a conèixer la seva visió personal i professional sobre l’actualitat. D’aquesta manera, al llarg dels primers anys d’existència de Catalans UK, els tercers dijous de cada mes des del gener del 2005 tenien lloc els Catalan Thursday, que consistien en conferències en format sopar/tertúlia amb un ponent, i estaven promogudes per la Fundació Catalunya Empresa Oberta. Alguns dels convidats que participaren en aquests debats van ser Montserrat Guibernau (University of London), Rafael Ramos (La Vanguardia), o Susi Almiñana (Inoxcrom UK). En aquells anys també van tenir lloc debats al voltant de la redacció de l’Estatut de Catalunya, amb convidats com Salvador Cardús o Antoni Vives. Al llarg del 2007, Catalans UK va comptar amb la presència de personalitats catalanes rellevants, com l’eurodiputada socialista Maria Badia, o la periodista Mònica Terribas. L’any 2008 l’associació va rebre la visita del President Jordi Pujol, que vingué a presentar el primer volum del seu llibre de memòries a la London School of Economics, i va impartir una Conferència titulada “La situació de Catalunya després de les eleccions de març”.

D’esquerra a dreta: Paul Preston, Montserrat

Guibernau, Mònica Terribas i Josep Suàrez

D’esquerra a dreta: Paul Preston i el

President Pujol

19

Així mateix, també es van celebrar diversos actes de caire cultural, tals com una cantada d’Havaneres, una visita a Eton College guiada pel aleshores professor d’hispàniques i membre de la junta Josep-Luís Gonzalez, una visita guiada al British Museum per la comissària Elisenda Vila, un tast de vins catalans; i les festes tradicionals, com Nadal, Sant Jordi i la Diada Nacional de Catalunya. Cal destacar la celebració del Primer Aniversari de Catalans UK, que va tenir lloc el 14 de maig de 2008, just un dia abans que s’inaugurés la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit. L’acte va tenir lloc a l’Hotel Hesperia Victoria de Londres, i va comptar amb la presència dels, aleshores, vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, el Conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura i la Secretària d’Afers Exteriors, Roser Clavell. La conferència que centrà l’acte va córrer a càrrec d’en Miquel Calçada, molt conegut en aquell moment pel seu programa Afers Exteriors a TV3.

Finalment, l’últim acte d’aquesta Junta es va celebrar el 23 de març de 2009, i va consistir en una conferència d’Artur Mas, aleshores líder de l’oposició, a la Queen Mary University de Londres. Dos dies més tard, el 25 de març de 2009, es va celebrar la primera assemblea de Catalans UK a l’Institute of Directors, un dels clàssics clubs de Pall Mall. En Josep Suàrez tornava a Catalunya, se li va fer comiat anomenant-lo President Honorari i es constituí una nova junta, integrada per les següents persones: President: Josep Lluís Gonzalez Directora: Tània Viè Tresorera : Alba Miquel Vocal: Montserrat Guibernau, Roger Suàrez, Toni Riera, Núria Corominas, Sergi Marcén, Miguel Àngel Cusí i Àngel Mesado

D’esquerra a dreta: Joan Giralt, M. Teresa Graells,

Josep-Lluís Carod Rovira, Imma Giralt i Josep Suàrez

D’esquerra a dreta: Imma Giralt, Miquel Calçada i

M. Teresa Graells

20

Aquesta nova Junta, presidida per Josep Lluís Gonzalez, i amb Tània Viè com a directora, va continuar celebrant les nostres festes tradicionals com Sant Jordi, la diada de l’11 de setembre, o Nadal, i també va organitzar un sopar/tertúlia amb Alfons López Tena com a convidat representant del Cercle d’Estudis Sobiranistes. També l’acompanyava Roger Albinyana, actual Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya. El 25 de juny de 2010 es va celebrar una nova Assemblea General de Catalans UK, al Pub “The Comedy”. Donat que alguns dels membres renunciaren als seus càrrecs, en aquella Assemblea es va produir un nou canvi de Junta. Els nous membres que l’integraren van ser:

- President: Roger Suàrez - Director: Miquel Melero - Tresorer: Carles Suàrez - Vocals: Laia Turró, Jordi Miquel, Ramon Pons, Rafel Sanchis, Jordi Torrent, Estel Romeu

Núria Corominas i Alba Miquel

Membres Junta entrant i sortint: D’esquerra a dreta: Àngel

Mesado, Sergi Marcén , Montserrat Guibernau, Josep

Suàrez, Tània Viè, Manel Altimira, Alba Miquel, Miquel

Angel Cusí, Núria Corominas, Toni Riera i Roger Suàrez

D’esquerra a dreta: Carles Suàrez, Tània Viè, Alba Miquel Assistents a l’Assemblea del 25 de juny de 2010

Assistents a l’Assemblea, 2009

21

Aquesta nova Junta va seguir amb la

tradició de celebrar les festes tradicionals

catalanes, com el Sant Jordi, o la

Castanyada. També va organitzar activitats

culturals, com una sortida a Kenwood

House, o la projecció del documental

“Adéu Espanya” amb la presència de la

seva directora Maria Dolors Genovès.

A més a més, amb la voluntat de potenciar les activitats socials, també va dur a terme

iniciatives innovadores, i al llarg del 2010 els socis i simpatitzants de Catalans UK van poder

participar en campionats de botifarra o futbolí.

Durant aquesta època el panorama polític català començava a canviar, i la societat catalana de

seguida es va mobilitzar. D’aquesta manera, arran de la sentència del Tribunal Constitucional

en contra de l’Estatut, el 10 de juliol es va produir la manifestació més multitudinària feta mai

a Catalunya fins aleshores en defensa de les llibertat democràtiques i dels drets històrics dels

catalans. Però, no tan sols es començava a mobilitzar la societat catalana resident a Catalunya,

sinó que sense cap mena de precedent històric, les comunitats catalanes de l’exterior, es van

començar a organitzar, i a manifestar pels seus drets.

Val a dir que aquesta nova Junta de Catalans UK des d’un bon inici va concebre l’associació

com un element de defensa de catalanitat, i en aquella situació va tenir clar que des de

Londres calia afegir-se a la reivindicació, que es va celebrar davant de l’Ambaixada espanyola

el 10 de juliol del 2010, i va comptar amb la presència de centenars de persones, essent la més

important de l’exterior.

En un comunicat anterior a la manifestació, Catalans UK cridava a la mobilització massiva dels

catalans. El text animava als catalans d’arreu a manifestar-se el 10 de juliol sota el lema “Som

una nació. Nosaltres decidim”, i s’avançava a les reivindicacions catalanes futures, manifestant

que la sentència del Tribunal Constitucional empenyia als catalans a explorar noves vies per

garantir el dret a decidir i el respecte dels drets nacionals. Veure el text:

Pícnic 17 de juliol de 2010

Diada 2010

Campionat de Futbolí

22

Comunicat de Catalans UK sobre la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol Catalans UK demana: Cridem a la mobilització massiva dels catalans com a gest inequívoc de dignitat i de defensa de les nostres llibertats democràtiques i dels nostres drets històrics. La voluntat del ciutadans de Catalunya és sobirana i s’ha de respectar. Cap tribunal no pot contradir la veu del poble expressada en referèndum, i si cal, s’ha d’adaptar a aquesta. L'Estatut, un cop votat en referèndum, no pot estar obert a cap més deliberació. Demanem a les institucions i a la classe política catalana que es posin al costat del poble de Catalunya i defensin la seva voluntat expressada en referèndum, sense concessions, portant a terme el seu mandat. Cal reprendre les aspiracions i preceptes que recollia l’estatut i defensar-les amb nova empenta i amb nous horitzons que superin tanta frustració i tanta lliçó apresa al voltant dels límits de l’Estat de les Autonomies. La Sentència del Tribunal Constitucional ens empeny a explorar noves vies per garantir el dret a decidir i el respecte dels drets nacionals dels catalans. Convidem els socis i simpatitzants de Catalans UK, així com a tota la ciutadania de Catalunya, a prendre part en la manifestació convocada pel proper dia 10 de Juliol a Barcelona: Som una nació. Nosaltres decidim. Catalans UK està preparant una sèrie d’accions que es portaran a terme durant el mateix dia a Londres per a tots aquells qui no es puguin desplaçar a Barcelona. Animem també a la participació en tots els actes que s’organitzin en la línia del sentiment expressat en aquest document. Catalans UK Londres, 3 de Juliol 2010.

D’aquesta manera, un nou moviment social

reivindicatiu en defensa de les llibertats dels

ciutadans catalans emergia a Catalunya, i els catalans

a l’exterior es van començar a mobilitzar per donar a

conèixer la nostra causa arreu.

El 17 de desembre del 2011 va tenir lloc una

Assembla General que va comportar un nou

canvi de Junta, integrada per les següents

persones:

- President: Antoni Riera

- Director: Rafel Sanchis

- Tresorera: Laia Turró

Manifestació davant de l’Ambaixada espanyola,

10 de juliol de 2010

23

- Vocals: Tania Viè, Roger Suàrez, Meritxell Cusidó i Miquel Melero

Aquesta nova Junta, liderada per Antoni Riera, va destacar per la gran quantitat de

personalitats que va aconseguir portar a les tertúlies.

Així, al llarg del 2012 i 2013, Catalans UK va portar convidats catalans de renom, de manera

regular, que en format sopar/tertúlia explicaven la seva visió personal i professional sobre

l’actualitat catalana. Aquests convidats podien estar vinculats al món de la política, com és el

cas de Jordi Pujol i David Fernàndez, al món del periodisme, com és el cas de Albert Om i

Josep Cuní, així com al món de l’esport, com és el cas de Ferran Soriano i Joan Laporta.

Especialment emotiu va ser el sopar/tertúlia amb Jordi Pujol, celebrat el 7 de setembre de

2012, que sens dubte va ser el que va tenir més assistència de la història de Catalans UK. Una

vuitantena de persones van poder escoltar a l’ex-President de la Generalitat de Catalunya

explicant les seves vivències, la seva visió de l’actualitat, i

la presentació del tercer volum del seu llibre de

memòries.

Durant la seva intervenció al sopar, Pujol va fer un repàs

de la seva trajectòria com a President incidint en que,

durant la seva etapa al capdavant de la Generalitat de

Catalunya, sempre va haver de negociar amb el Govern

de Madrid cada competència atorgada per a no perdre-la.

El President va reconèixer que en aquells anys encara

creia en l’encaix satisfactori entre Catalunya i

Espanya, però d’ençà de la Sentència del Tribunal

Constitucional retallant l’Estatut, el nacionalisme

espanyol s’havia desacomplexat, i com a ciutadà de

Catalunya, Pujol assegurava haver-se quedat sense

recursos per dir no a la independència.

Així mateix, un dia abans, Pujol va ser el convidat

D’esquerra a dreta: Marta Ferrusola,

Jordi Pujol, Antoni Riera i Josep Suàrez

Sopar/tertúlia amb Albert Om Sopar/tertúlia amb Joan Laporta Sopar/tertúlia amb David Fernàndez

Commemoració Diada Nacional de Catalunya a la recepció oficial

de la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya

24

Concentració a Picadilly Circus l’11 de setembre de 2012

d’honor de la recepció oficial que la Delegació del Govern de la Generalitat va fer a l’edifici de

la Unió Europea al Regne Unit per commemorar el Dia Nacional de Catalunya. El mateix vespre

tingué lloc un sopar amb una extensa representació de la Comunitat catalana al Regne Unit i

dels amics de Catalunya.

Tres dies desprès, el mateix 11 de Setembre, des de

Catalans UK es convocà una concentració de catalans

al peu del monument d’Eros a Picadilly Circus. En el

transcurs de les tres hores que va durar la concentració

van passar mes de tres-centes persones que

demanaren la independència i que Catalunya fos un

nou estat d’Europa. Tot plegat va passar sense

incidents tot i que la policia va fer retirar l’estelada que

es penjà dalt el monument.

Igualment emotiu va ser el sopar/tertúlia, posterior concert que els Pets van oferir a Londres.

D’aquesta manera, el dia 4 de novembre de 2012, els Pets van omplir l’aforament de 350

persones de l’emblemàtica sala londinenca Cargo. El públic, totalment entregat, va venir

d’arreu del Regne Unit, i fins i tot de Catalunya.

El moment més àlgid de la nit va ser quan la

banda va interpretar el seu tema “Jo vull ser

Rei”, que el públic va cantar amb entusiasme.

A més de la música que els de Constantí van

interpretar, la reivindicació independentista va

ser una constant durant tot el concert, i fins i

tot Lluís Gavaldà cridava en anglès:

“Pretty soon Catalonia is going to be free.” El

líder de la banda, Lluís Gavaldà -que passa els

estius des de fa anys a Londres- va aprofitar la

trobada per recordar que la cultura catalana ha

sobreviscut guerres i repressió, però que

sempre ha sobreviscut.

Concert dels Pets a la Sala Cargo

25

Al llarg d’aquest període també es van dur a terme activitats culturals molt interessants, com

una visita al Parlament Britànic, una visita a Oxford, i la celebració del Sant Jordi al Borough

Market.

Així, el 21 d’abril de 2013, la comunitat catalana de Londres va tenir l’oportunitat de mostrar

als londinencs com celebrem el Sant Jordi al Borough Market, on per un dia, gràcies a les

institucions catalanes, s’hi van poder trobar roses, llibres, productes de denominació d’origen,

i sobretot una exhibició castellera. En el marc d’aquesta celebració la capital britànica va

comptar amb la presència dels Castellers de Vilafranca, que es van poder veure a llocs tant

emblemàtics com Tower Bridge, Broadgate Circle, Clapham, el Millenium Bridge, i el mateix

Borough Market.

Al mateix temps, des d’un bon inici aquesta Junta va procurar potenciar activitats de caire

social, de manera que, gràcies al director Rafel Sanchis, Catalans UK celebra de manera regular

tallers de sardanes, trobades anomenades “Donem Corda al Català”, trobades de nens, pícnics,

celebracions tradicionals catalanes, etc.

Actuació dels Castellers de Vilafranca

davant Millenium Bridge

Paradeta de roses de Catalans UK al Borough Market

Sardanes Cagatió

26

Coincidint amb el sopar/tertúlia de Manel Fuentes, el 8 de juny de 2013 es va celebrar

l’Assemblea General anual de Catalans UK, en la que de nou es va produir un canvi de junta, i

l’escriptora i periodista financera Elena Moya va ser elegida Presidenta. La nova Junta sortint

està integrada per:

- Presidenta: Elena Moya

- Director: Rafel Sanchis

- Tresorera: Noret Serra

- Vocals: Marina Falcó, Gemma Bonet, Roger Suàrez, Jordi Miquel

La voluntat d’aquesta Junta és seguir organitzant activitats amb la mateixa empenta i energia

que l’anterior equip va demostrar al llarg del seu mandat.

Amb aquesta predisposició, el passat 6 de juliol va de 2013, es va celebrar una de les activitats

més emotives de l’any. Catalans UK va participar en la Commemoració del 75è aniversari de la

Batalla de l’Ebre que va tenir lloc en el marc del tradicional homenatge que cada any fa

l’Associació de Brigadistes Internacionals Britànics als Jubilee Gardens.

Per aquesta ocasió, el Casal va crear un cor ad hoc d’una vintena de persones, que dirigit per

la professora Esther Parreu, va interpretar les peces de la República espanyola Si me quieres

escribir, i Ay Carmela. Així mateix, el cor va tenir l’oportunitat d’interpretar al vell mig de

Londres, l’Emigrant i els Segadors.

En l’acte, que va comptar amb la

presència d’unes 300 persones, hi

van ser presents diverses

personalitats públiques, com és el

cas del delegat del govern al Regne

Unit, Josep Suàrez, el director del

Memorial Democràtic, Jordi Palou-

Loverdos, el diputat per ICV al

Parlament de Catalunya, Salvador

Milà, i l’escriptor Paul Preston.

Amb la nova Junta, presidida per Elena Moya, els sopars/tertúlia han seguit celebrant-se, i han

assistit personalitats com Joan Herrera, Ramón Tramosa, Alfred Bosch, Josep Lluís Carod-

Rovira, i Ventura Pons.

Coral de Catalans UK a la commemoració del 75è aniversari de la

Batalla de l’Ebre

27

El 9 de desembre 2013, un dia després de celebrar el cagatió infantil, Catalans UK va celebrar,

amb la col·laboració de la Delegació del Govern de la Generalitat al Regne Unit, uns Christmas

Drinks al restaurant Hispania, en el que es va sortejar una samarreta del Barça signada pels

seus jugadors.

A continuació trobareu un quadre resum amb els sopars/tertúlies i activitats culturals que han

tingut lloc al llarg del 2012 i 2013.

Activitat Data Descripció breu

Sopar/tertúlia amb els corresponsals de mitjans catalans a Londres

08/03/2012

Sopar amb el corresponsals al Regne Unit de La Vanguardia, El País, TV3 i TVE per a conèixer la seva visió dels fets d’actualitat, amb un especial enfocament en el propers Jocs Olímpics a Londres i el procés cap al referèndum per l’autodeterminació d’Escòcia.

Sopar/tertúlia amb Germà Bel 01/03/2012

L’autor del llibre ‘Espanya, capital Paris’ . Germà Bel parlà de la progressió del seu pensament polític i sociològic i de l’encaix entre Catalunya i Espanya.

Sopar/tertúlia amb Josep Maria Solé Sabaté/Paul Preston

04/10/2012 Ambdós historiadors van analitzar la situació actual de Catalunya. La gènesi i la possible solució.

Sopar/tertúlia amb Miquel Roca i Junyent 15/05/2012

Ex-diputat, advocat i uns dels pares de la Constitució del 1978. En Miquel Roca Junyent compartí la seva visió de l’actualitat des d’una perspectiva històrica.

Sopar/tertúlia amb Albert Om 26/06/2012

Aquest escriptor i presentador tan mediàtic va compartir vivències personals i professionals i va fer palès el seu tarannà compromès amb el país.

Sopar/tertúlia amb Josep-Lluís Carod Rovira Festa Nadal a l’Hispania 2013

28

Celebració de la Diada Nacional amb el M.H. Sr Jordi Pujol

07/10/2012 S’explica detalladament en el text

Sopar/tertúlia i concert dels Pets 3/11/2012 S’explica detalladament en el text

Sopar/tertúlia amb Josep Cuní 1/12/2012 Tot un recull d’anècdotes televisives i una visió ponderada de la situació actual. Presentat per Rafael Ramos corresponsal La Vanguardia.

Sopar/tertúlia amb Salvador Cardús 12/12/2012 En Salvador Cardús va donar una visió clara del futur del país i de la necessitat de la independència.

Sopar/tertúlia amb Ferran Soriano 12/01/2012 Parlà no solament del Manchester City i Spanair sinó que donà una lliçó de management.

Sopar/tertúlia amb Magda Oranich 09/02/2013 Magda Oranich va parlar de la seva experiència personal com advocada durant la postguerra.

Visita al Parlament Britànic a càrrec de Xavier Solano

13/02/2013

Xavier Solano i el parlamentari MacNeil del SNP mostraren l’edifici emblemàtic del Parlament Britànic. En el transcurs de la visita es van veure les instal·lacions i les cambres del Parlament, i alhora es va poder dialogar amb en Xavier Solano i el seu diputat.

Sopar/tertúlia amb David Fernàndez (CUP) 19/03/2013

Com a líder de la CUP, David Fernàndez va defensar la independència del país i unes polítiques socials mes fortes.

Sopar tertúlia amb Albert Pont i Joan Cabanas del Cercle Català de Negocis

13/4/2013

La presentació de la xerrada la va fer el Vicepresident del CCN, Albert Pont, empresari i escriptor, especialitzat en Dret internacional i autor del llibre “Delenda est Hispania”, que explica una Catalunya post-independència

Sopar/tertúlia amb Joan Laporta 14/05/2013 Xerrada plagada d’anècdotes del Barça i del seu pas pel Parlament català. Molt clar en els seus posicionaments.

Sopar/tertúlia amb Manel Fuentes 8/06/2013 Com els altres presentadors mediàtics, mostrà moltes taules i entretingué l’audiència amb anècdotes i situacions passades.

Visita guiada a Oxford 15/06/2013

Visita guiada a Oxford. El català doctor Sergi Pardos, que és professor de ciència política a Oxford, va fer una visita guiada pels colleges més emblemàtics de l’encantadora vila.

Sopar/tertúlia amb Ramon Tremosa (CDC) 26/06/2013

L’eurodiputat de CDC va parlar de l’actualitat catalana des de l’òptica de Brussel·les, i va explicar als convidats la feina que desenvolupa al Parlament Europeu.

Sopar/tertúlia amb Joan Herrera (ICV) 05/7/2013

Acompanyat per en Salvador Milà, diputat del Parlament de Catalunya, I ex Conseller de Medi ambient. Varen explicar el seu posicionament en la política catalana actual.

29

1998 - .... El Centre Català d’Escòcia

El Centre Català d'Escòcia es va inaugurar el juny de 1998. La idea va venir de dues mares,

entre elles la Rosina Capelleras, que volien que els seus fills veiessin que hi havia una

comunitat darrera de la llengua en la que els parlaven, i per tant, volien transmetre’ls-hi les

seves arrels. Aquestes dues mares van reunir a tants interessats en el projecte com els va ser

possible, sense restricció de nacionalitats.

Després d'algunes reunions i contactes amb la Generalitat, aquesta va donar el seu vist-i-plau i

la va incorporar a la xarxa de Comunitats Catalanes a l’Exterior. Per part de les autoritats

escoceses es va acceptar com una “charity” oficial i membre de l’”Scottish Council for

Voluntary Organizations”. Actualment, el CCE encara compta amb el número SC039646.

A la festa d’inauguració del Casal van assistir moltes persones. Rosina Capelleras va ser elegida

Presidenta, i la Tresorera va ser Maria Asin. Al cap de sis mesos Capelleras va renunciar al seu

càrrec i la va substituir Patricia Soley-Bertran. Quan aquesta va marxar se li va atorgar el càrrec

de Presidenta a Sara Valls, que el va exercir durant tres anys.

La següent Junta que es va formar va estar presidida per Josep Saval, amb Carme Miàs com a

secretària, i Rosina Capelleres com a tresorera. Amaya Albalat també fou la tresorera durant

Commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l’Ebre en homenatge als Brigadistes Internacionals

06/07/2013 S’explica detalladament en el text

Visita a la British Library 26/07/2013 Visita guiada a la British, que disposa de nombrosos manuscrits catalans i d'un exemplar de Tirant lo Blanc.

Sopar/tertúlia amb Alfred Bosch (ERC) 03/09/2013 Va parlar de la seva experiència com a Diputat al Congrés de Diputats a Madrid.

Sopar/tertúlia amb Josep-Lluís Carod Rovira 17/10/2013

L’ex-Vicepresident de Catalunya durant l’època del Tripartit va explicar algunes de les seves experiències personals quan exercia el càrrec, així com la seva professió actual en el si de l’UPF.

Projecció de la pel·lícula Un Berenar a Ginebra & Debat amb Ventura Ponts

10/11/2013

Coincidint amb el sopar organitzat per Catalans

UK amb el director de cinema català Ventura

Pons, també es va fer la première al Regne Unit

de la seva recent pel·lícula sobre l'escriptora

Mercè Rodoreda, Un berenar a Ginebra. La

projecció estava organitzada per Ramon

Lamarca de l’empresa Resolutions.

30

tres anys, des del 2009 fins el 2011. El 2011 va tenir lloc una nova Assemblea General en la

que Meritxell Ramírez va ser elegida Presidenta.

Amb el temps el Centre, que continua estant gestionat per un comitè de voluntaris, ha crescut

i evolucionat fins a convertir-se en un important punt de trobada de la cultura catalana i

escocesa. En els últims anys, els membres del CCE han dedicat part dels seus esforços a

assessorar als immigrants catalans, molts joves entre ells, que busquen noves oportunitats

laborals a Escòcia.

MEMBRES I JUNTA

Els membres del Casal no paguen cap quota de afiliació i per a esdevenir membres de ple dret

només cal que demanin de ser inclosos a la llista de distribució. A l’any 2014, hi ha unes 120

persones que han demanat rebre correspondència de les activitats i noticies.

Els càrrecs de la junta estan sotmesos a reelecció anual per Assemblea General . La Junta

actual està composta per les següent persones:

Presidenta: Meritxell Ramírez

- Tresorer: David Argmingau

- Secretària: Eva Subirats

- Professor de Català: Daniel Vilasseca, professor del grup novell de català, i Maria

Furriols i Irene Foster coordinadores del grup de conversa avançat de català

- Vocals: Pol Llonch, Daniel Vilaseca, Carles Ibañez.

ACTIVITATS

El Centre Català d’Escòcia té com a objectius principals fer conèixer i promoure la cultura i la

llengua catalanes a Escòcia, així com ser un punt de trobada amb la cultura escocesa.

Totes les activitats del

Centre són obertes a tot el

públic, i amb la idea de

cobrir les despeses del local,

normalment se sol cobrar

un preu simbòlic en funció

de les despeses de l’acte.

El casal és molt actiu al Facebook atès que això permet una difusió instantània d’activitats i

temes d’interès al gran col·lectiu de catalans que per una raó o una altra estan residint

actualment a Escòcia.

Molt important també el contacte habitual i continuat amb la premsa escocesa per a explicar

de primera mà la situació política a Catalunya. L’interès és gran entre la societat escocesa

31

atesos els processos en certa manera paral·lels d’Escòcia i Catalunya. La presidenta Meritxell

Martinez ha estat entrevistada diverses vegades per la TV i premsa escrita.

Com a principals activitats, el casal organitza periòdicament classes i grups de conversa de

català per adults a Edimburg i xerrades literàries i culturals. Així mateix, també celebra el Sant

Jordi, Sant Joan, la castanyada, el cagatió, i un sopar de germanor, a més d’altres trobades de

caràcter esporàdic, com tallers de sardanes, visites guiades al Parlament Escocès i a museus,

excursions...

Una part important de les activitats que ofereix el centre, organitzades per la Secció Cultural

del Casal, són les xerrades i les taules rodones relacionades directa o indirectament amb la

cultura catalana. Exemples d’aquestes activitats han estat xerrades per commemorar el

centenari de la gran escriptora catalana Mercè Rodoreda, o de pintors de fama internacional

com Salvador Dalí i Joan Miró. El Centre va portar experts en la Segona República i la Guerra

Civil.

També, conjuntament amb l’Anglo-Catalan Society s’han rebut personalitats del món de les

lletres catalanes, com el poeta Jordi Larios, que va llegir poemes del seu darrer llibre. Aquesta

secció va participar, conjuntament amb la Universitat d’Edimburg, en l’organització de la

darrera conferència de l’Anglo-Catalan Society a Edimburg, el novembre del 2009.

L’any 2010, es va organitzar la primera diada de Catalunya a Edimburg i per aquest motiu, es

va convidar una colla de bastoners de Catalunya. L’any 2012, el CCE va organitzar

32

conjuntament amb la Filmhouse i CinemaÀttic , un cicle de cinema català que va incloure

pel·lícules del director català Bigas Luna i la pel·lícula Pa Negre.

En els últims anys, s’ha engegat dos grups d’esplai infantil a Glasgow i a Edimburg, s’han

celebrat uns Jocs Florals i s’han celebrat dos actes al Parlament Escocès en motiu de la Diada

Nacional de Catalunya.

En el primer acte es va convidar Toni Strubell, qui va

presentar el seu llibre en anglès, “What Catalans want”.

El setembre 2013, Muriel Casals, presidenta d’Òmnium

Cultural va lloar el paper de la societat civil catalana al

procés de sobirania de Catalunya. L’acte va comptar

amb la presència del Delegat del Govern de la

Generalitat de Catalunya al Regne Unit, Josep Suàrez,

alguns catalans residents a Escòcia, i representants del

mateix Parlament de Holyrood.

En l’actualitat, el CCE preveu fer una renovació total del

web que permeti donar resposta a les noves maneres

de comunicació social i que sigui una eina útil per a tots

els catalans residents a Escòcia i tots els catalanòfils

interessats a col·laborar en alguna de les activitats del

CCE.

Meritxell Ramírez, presidenta del Centre Català d’Escòcia, Muriel Casals,

presidenta d’Òmnium Cultural, Kenneth Gibson MSP i Josep Suàrez,

delegat del Govern al Regne Unit

33

HISTÒRIA DELS CASALS CATALANS AL REGNE UNIT

LONDRES, FEBRER 2014. ANY DEL TRICENTENARI