historia dels ordinadors

download historia dels ordinadors

If you can't read please download the document

Transcript of historia dels ordinadors

1. La histria dels ordinadors 2. Indx 1.Primeres calculadores 2.Targetes perforadores 3.Primeres computadores 4.Mquines von Neumann de primera generaci 5.La segona generaci dels ordinadors 6.La tercera generaci dels ordinadors 7.La quarta generaci dels ordinadors 8.Intent fallit de la cinquena generaci 9.La meva opini sobre els futurs ordinadors 10.Bibliografia 3. Primeres calculadores Els primers indicis de clcul numric van ser introduts el 3000 aC pels babilonis, que van habitar en l'Antiga Mesopotmia. Aquests empraven unes petites boles fetes de llavors o petites pedres que utilitzaven per fer els seus comptes agrupant-les en carrils de canya. Ms tard, els xinesos van desenvolupar l'bac, amb el qual realitzaven clculs rpids i complexos. Aquest instrument tenia un marc de fusta i cables horitzontals amb boles foradades que corrien d'esquerra a dreta. Al segle XVII John Napier, matemtic escocs fams per la invenci dels logaritmes (unes funcions matemtiques que permeten convertir les multiplicacions en sumes i les divisions en restes) va inventar un dispositiu d'un palet amb nombres impresos que, grcies a un mecanisme enginys i complicat, li permetia realitzar operacions de multiplicaci i divisi. Tamb referit com els ossos de Napier. 4. 1801: Targetes perforadores Al 1801 el francs Joseph Marie Jacquard, va utilitzar un mecanisme de targetes perforades per controlar el dibuix format pels fils de les teles confeccionades per una mquina de teixir. Aquestes plantilles o motlles metllics perforats permetien programar les puntes del teixit, aconseguint obtenir una diversitat de trames i figures. En Charles Babbage (1793-1871) va crear un motor analtic que permetia sumar, sostreure, multiplicar i dividir una velocitat de 60 sumes per minut. Al 1843 Ada Byron (1815-1851) va suggerir la idea que les targetes perforades s'adaptessin de manera que el motor de Babbage repets certes operacions. A causa d'aquest suggeriment alguns consideren Lady Lovelace la primera programadora i Charles Babbage com l'autntic inventor de l'ordinador digital modern. Al 1879, Herman Hollerith, amb 19 anys d'edat, va ser contractat com a assistent a les oficines del cens nord-americ i va desenvolupar un sistema de cmput mitjanant targetes perforades en les quals els forats representaven el sexe, l'edat, raa, etc. Grcies a la mquina tabuladora de Hollerith el cens de 1890 es va realitzar en dos anys i mig, cinc menys que el cens de 1880. 5. Primers computadors digitalsOrdinador Z3 Mark 1 ENIAC 6. Mquines von Neumann de primera generaci En 1946 John Von Neumann proposa una versi modificada de l'ENIAC; Von Neumann s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC, l'any 1952 1951 John Mauchly i J. Presper Eckert lliuren a l'Oficina del Cens el seu primer computador: l'UNIVAC I (Universal Automatic Computer). Dissenyada per propsits d'us general. s la primera mquina que permet processar problemes alfanumrics i de dades. s amb l'UNIVAC que neixen els ordinadors comercials. Posteriorment apareix l'UNIVAC-II amb memria de nuclis magntics, el que el far superior al seu antecessor, per, per diversos problemes, aquesta mquina no veur la llum fins que, el 1957 perdr el seu lideratge al mercat davant el 705 d'IBM. Al 1953 apareix l'IBM 701, el Burroughs E-101, i el Honeywell Datamatic 1000. Sn la primera generaci d'ordinadors, amb un sistema de lmpades de buit que permetien o interrompien el pas del corrent. El 1953 IBM fabrica el seu primer ordinador a gran escala, l'IBM 650. 7. La segona generaci dels ordinadors 1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el Transistor. 1959 IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins 1790 1961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el carcter de 8 bits 1962: IBM treu al mercat els primers discs extraibles que es van convertir en un estndard de la indstria de la Computaci. 1963: Un comit Indstria-Govern desenvolupa el codi de carcters ASCII, (es pronuncia asqui), el primer estndard universal per a intercanvi d'informaci (American Standard Code for Information Interchange), el qual va permetre que mquines de tot tipus i marca poguessin intercanviar dades. 1964: L'evoluci dels ordinadors fa que sorgeixin llenguatges d'alt nivell, ms entenedors com el COBOL, FORTRAN o BASIC. 8. La tercera generaci dels ordinadors 1958. Jack Kilby de Texas Instruments fabrica el primer circuit integrat. La idea d'un circuit integrat, s la d'encapsular transistors en un mateix xip. Fent que els transistors siguin ms petits i propers per tal que un impuls elctric, viatgi ms rpid, ja que ha de transcrrer menys espai. En un mateix xip s'han integrat fins a milions de transistors. 1959. Digital Equipment Corporation treu el PDP, primer miniordinador de 18 bits. 1964. L'aparici de l'IBM 360 marca el comenament de la tercera generaci. 1966. Texas instruments treu la seva primera calculadora de butxaca. 1968. Es funda Integrated Electronics (Intel) dedicada a la construcci de circuits integrats. 9. La quarta generaci d'ordinadors 1973. IBM treu al mercat els discs durs anomenats Winchester. 1975. Gary Klidall i John Torode treuen CP/M (Control Program for Microcomputers) el primer Sistema Operatiu estndard, per les mquines basades amb els xips 8080 d'intel i el Z80. 1976. Steve Wozniak i Steve Jobs van fundar Apple Computer. 1978. Intel fabrica la CPU, Intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al mercat el seu primer PC, amb un xip de mateixa la famlia, un intel 8088 (amb bus de dades extern de 8 bits). D'aqu van sorgir els 80286, 80386 (de 32 bits), 80486 (amb coprocessador matemtic incorporat), i Pntium, II, III i IV. Els PCs que trobem actualment al mercat sn una evoluci dels 8086. 2000 Intel Fabrica el Pentium 4 amb 42.000.000 de transistors. 2003: Apareixen els primers xips de 64 bits l'Opteron de AMD i l'Itanium d'Intel adreats a usuaris domstics. 2005: Es comencen a comercialitzar els processadors amb diversos nuclis o multi core per a PCs domstics. 10. Intent fallit de la cinquena generaci L'any 1982, el Ministeri d'Indstria Japons va intentar revolucionar el mn dels ordinadors llenant un projecte per a desenvolupar ordinadors de cinquena generaci en un termini de 10 anys. Havien de ser ordinadors capaos d'utilitzar intelligncia (sistemes experts) per tal de resoldre els problemes. Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest projecte no es van correspondre ni de bon tros amb les expectatives que es van generar. 11. La meva opini sobre els futurs ordinadors Crec que d'aqu uns 50 anys manejarem el ordinadors amb la ment sense ratolins o posiblement sigui mes que aix Com les ulleres google: http://www.youtube.com /watch? v=dejkKrRQmBo 12. BibliografiaViquipdia