Història d'unes Llavors
Transcript of Història d'unes Llavors
Les llavors esperaven que algú vingués a comprar-les.
La vida de les llavors, mentre esperaven, era molt avorrida.
I de tant en tant feien una reunió per poder parlar i distreure’s una mica.
Un dia que es posaren a parlar i a somiar sobre el seu futur, una de les llavors digué:
Com m’agradaria que em compressin aviat i que aquesta tardor em
sembressin!
…dins un test, al balcó de casa una àvia, que em cuidaria em mimaria, i cada matí, quan m’acariciés, li donaria, somrient, el
“bon dia”.
…aquí no faig res, estic tranquil·la, ningú no em molesta; si em planten, em regaran i l’aigua em
molesta.
El sol m’escalfarà i em cremarà;
El vent em bellugarà i em farà moure, caldrà
que m’esforci per treure arrels i grillar.
Doncs jo vull que em plantin en una terra ben adobada i que em
rebi amb amor; que vingui el jardiner i em regui, que remogui la
terra per ajudar-me a sortir,…
JO CONFIO EN EL JARDINER, EN EL SOL, EN EL VENT I EN LA PLUJA, JA QUE M’AJUDARAN A CRÉIXER I, PER AIXÒ, ME’LS ESTIMO.