Històries ximples-1

of 3 /3
 Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura 1 EDUCACIÓ PRIMÀRIA - LECTURES HISTÒRIES XIMPLES (1) Andrew Matthews Històries ximples  Editorial Cruïlla. Barcelona, 1994 1. ELS TRES DESITJOS El senyor Rasclet i la seva dona vivien a Vilacols. Tenien una casa al carrer de la Palla, prop de a plaça. Quan la gent passava per davant de casa els Rasclet sovint sentia una gran cridòria, perquè els Rasclet passaven tot el sant dia discutint i portant-se la contrària l’un a l’altre. De vegades, fins i tot discutien quan dormien. Si l’home deia que una cosa era blanca, la dona s’afanyava a afirmar que era ben negra, i si no discutien sobre una cosa, segur que ho feien sobre una altra. Una tarda el senyor Rasclet, quan passava per la plaça de l’església, va sentir al seu darrere un xipolleig i un carrisqueig, com el que faria un lloro en caure dins d’un bol de llet. El senyor Rasclet es va tombar i va veure una dona vella que s’esgargamellava i feia manotades dins de l’estany. -Auxili! –cridava la dona-. Que algú m’ajudi! No sé nedar! El senyor Rasclet va córrer cap a l’estany i va allargar-li el bastó que portava. La dona s’hi va agafar i el senyor Rasclet la va estirar amb força fora de l’aigua.

Embed Size (px)

description

histories per llegir i fer resums

Transcript of Històries ximples-1

  • Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura

    1

    EDUCACI PRIMRIA - LECTURES

    HISTRIES XIMPLES (1)

    Andrew Matthews Histries ximples Editorial Crulla. Barcelona, 1994

    1. ELS TRES DESITJOS

    El senyor Rasclet i la seva dona vivien a Vilacols. Tenien una casa al carrer de la Palla, prop de a plaa. Quan la gent passava per davant de casa els Rasclet sovint sentia una gran cridria, perqu els Rasclet passaven tot el sant dia discutint i portant-se la contrria lun a laltre. De vegades, fins i tot discutien quan dormien. Si lhome deia que una cosa era blanca, la dona safanyava a afirmar que era ben negra, i si no discutien sobre una cosa, segur que ho feien sobre una altra. Una tarda el senyor Rasclet, quan passava per la plaa de lesglsia, va sentir al seu darrere un xipolleig i un carrisqueig, com el que faria un lloro en caure dins dun bol de llet. El senyor Rasclet es va tombar i va veure una dona vella que sesgargamellava i feia manotades dins de lestany. -Auxili! cridava la dona-. Que alg majudi! No s nedar! El senyor Rasclet va crrer cap a lestany i va allargar-li el bast que portava. La dona shi va agafar i el senyor Rasclet la va estirar amb fora fora de laigua.

  • Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura

    2

    En tenir la dona dreta la davant, xopa i regalimant pertot arreu, el senyor Rasclet es va adonar que era lletgssima. Tenia el nas guerxo i punxegut, com una mitja lluna, i a la barbeta hi portava una berruga de la mida dun maduixot. -Com sho ha fet per caure a lestany? va demanar-li el senyor Rasclet. -Em dec haver adormit i he caigut de lescombra quan volava per damunt del poble va respondre-li la vella. -E-escombra? va fer el senyor Rasclet-. V-v-volant? Que s una br-br-bruixa? -Justa la fusta! va fer la vella-. I per demostrar-te com te nestic, dagrada, per haver-me salvat la vida, et concedir tres desitjos amb els meus poders mgics. El senyor Rasclet va crrer cap a casa a explicar-ho a la seva dona. Per la senyora Rasclet no sen va pas alegrar. -Noms tres desitjos? va exclamar-. Hauries dhaver-ne demanat ms, enze! -Deixa la xerrameca i fes-me el sopar, mentre jo penso un desig va dir el senyor Rasclet-. Ah, per cert, qu hi ha per sopar? -Sopa de col, com sempre va dir la senyora Rasclet. -Sopa de col? Bah! Ja nestic fart va remugar el senyor Rasclet-. El que magradaria s una botifarra ben grossa i ben torradeta... Amb prou feines ho havia acabat de dir que es va sentir un barrabum i la paella va sortir volant de larmari i es va posar damunt de la taula. A dins hi petarrellejava una bona botifarra. -Ala! Mira qu has fet, bocamoll! va renyar-lo la seva muller-. Haurem pogut tenir un palau, or i joies... Per tu ho has espatllat tot. Has malgastat un desig amb una botifarra. -La vella mha concedit tres desitjos a mi, o sigui que tu no thi fiquis va saltar ell-. A ms, ara voldria que aquesta botifarra se tenganxs al nas. Aix aprendrs a no ficar-te en les meves coses! Tan aviat com ho va haver dit, es va sentir un barrabim i la botifarra va saltar de la paella i es va enganxar a la punta del nas de la senyora Rasclet. -Ah, molt bonic,home! va fer la dona, posant-se les mans als malucs-. I es pot saber com mho far, jo, ara, amb una botifarra al nas? Qu diran els vens?

  • Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura

    3

    -Deixa estar aquest nyic-nyic, calla -va fer el senyor Rasclet-. Et tallar la botifarra amb aquest ganivet. -De cap manera! va dir la senyora Rasclet-. No te macostis. No deixar que em toquis el nas. I si durant tota la nit no pots dormir perqu el petarrelleig de la botifarra et molesta, taguantes! Quan penso en tots els desitjos que hauries pogut demanar! -Au, va, deixa de queixar-te, pesada! va dir el senyor Rasclet, tapant-se les orelles-. Donaria el que fos per no haver desitjat res! En el moment que la darrera paraula va haver-li sortit dels llavis, hi va haver un barrabom, i la botifarra va desaparixer. Aix doncs, el senyor i la senyora Rasclet shavien quedat sense res. A partir daquell dia no van parar mai de discutir sobre qui nhavia tingut la culpa.