HISTÒRIA GRÀFICA - Alaquàsquaderns.alaquas.org/ficheros/Q19900911HISTGRAF.pdfOferim dos...
42
HISTÒRIA GRÀFICA
Transcript of HISTÒRIA GRÀFICA - Alaquàsquaderns.alaquas.org/ficheros/Q19900911HISTGRAF.pdfOferim dos...
HISTÒRIA GRÀFICA
Foto
graf
ia d
e la
ban
da P
rim
itiv
a de
l C
asin
o R
oig.
Els
mús
ics
tots
mud
ats
se n
'ana
ren
al c
orra
l de
ca
la t
ia M
arie
ta "
la d
e P
anol
la"
al c
arre
r N
ou,
actu
alm
ent
Ven
erab
le S
arri
ó, i
pos
aren
pel
ret
rati
sta.
Açó
oco
rria
al
volt
ant
de 1
.925
.
Els
nom
s de
ls m
úsic
s, d
'esq
uerr
a a
dret
a i
de d
alt
cap
a da
vall
, hi
són
; Je
sús
"Mac
eta"
, F
ranc
isco
"S
erra
lbo"
, R
amon
et "
l'agu
tzil
", M
anue
let
"el
Pla
-te
r",
Ton
i "e
l F
erre
r",
Per
e "e
l de
Fav
a",
Jesú
s "e
l P
asto
ret"
, F
ranc
isco
"el
Car
ro",
Pac
o "e
l C
orre
tger
", V
icen
t "l
'Ore
llet
es",
Lui
s "e
l B
ollo
" es
l'a
band
erat
, T
onet
"el
Xiv
ato"
, E
mil
io "
el P
erol
er",
Pep
e "e
l de
Mon
a",
Vic
ent
"el
Gar
rofí
", P
aco
"el
Mal
ili"
, P
aco
"el
de Q
uica
rra"
, T
omás
"el
de
Mac
eta"
, Vic
ent
"el
de M
ona"
, F
ranc
isco
"el
Pas
tore
t", J
usto
"el
de
Mon
a",
Fra
ncis
co "
el d
e G
uerr
a",
Tom
aset
"el
de
Qui
carr
a",
Fra
ncis
co "
Men
au",
P
ere
"el
Bol
lo",
Pac
o "e
l C
erca
t",
Pac
o "e
l B
ello
", F
ranc
isco
"el
de
la F
orm
atge
ra",
el
flau
ta,
Fra
ncis
co "
Fra
nça"
el
dire
ctor
de
la b
anda
, Is
mae
l M
artí
, P
epe
"el
Fav
a",
el p
are,
Gum
ersi
ndo
"el
Per
oler
", M
ical
et "
el d
e F
ranç
a",
Sal
vado
r "R
onqu
era"
, P
aco
"el
Cas
abán
" el
del
bom
bo,
Ric
ardo
"C
asat
any"
, D
anie
l "M
acet
a",
Pep
e "e
l G
rill
", S
ento
"el
de
Fra
nça"
. S
embl
a se
r qu
e d'
aque
stos
mús
ics
tan
sols
que
den
tres
.
—101—
EL MOLÍ. Tocant el convent de les catequistes, justament on arranca l'avinguda Miguel Hernàn-dez, es trobava el molí. La séquia de Benager dividia les seues aigües, justament per baix del pont que permitia anar del poble a l'horta, en clos parts: un terç que es canalitzà cap a Pincanya per la sèquia de davant del castell; i els altres dos terços que passaven per baix del molí, per la sèquia que vorejava el camí "fondo" cara a Xirivella i València.
El moí formà part inseparable de la vida del poble. Constituia part de domini senyorial, com s'explica en diversos treballs publicats en anteriors "Quaderns d'Investigació". Oferim dos testimonis gràfics de la familia que regentà aquesta activitat fins a 1.920, aproximadament. Concepció Medina "la coca", si preferiu de la familia dels "cocos" d'on procedia també el mestre de música i director de la banda Pepe Medina. Es vinculà al molí pel seu cassament amb Vicent Ros Andreu fill de la familia del molí. La foto, pels anys 1.915, està feta la porta del molí.
Poc després del cassament de Fernando Ros i Ana Marco, es varen reunir les dos famílies, l'any 1.917. Vejam els personatges: Conxeta Guzman Ros, dona del tio Jesus "el pastoret"; Bertomeu Marco i Isabel Borràs; Alia Marco i Fernando Ros que serien els novençans; Isabel Marco, germana d'Ana; l'home de la gorra es el "moliner" pare Vicent Ros Andreu. Sentats: Maria Ros Medina, també "molinera", Juliet i Pepe Marco germans d'Ana Marco, i Concepció Medina "la coca" cas-sada amb el "moliner".
Poc després, al voltant de 1.920, deixaren el molí. José Segura i Ana de ca "la farrona" els varen succeir. Quaranta anys després, quan es va construir el barri de Socusa, es vullgué urbanitzar tot alló tapant la séquia i fent desapareixer el molí.
—102—
—103—
Una
fam
ilia
del
po
ble,
qu
e es
var
en
desp
laça
r a
Val
ènci
a pe
r a
foto
graf
iar-
se,
com
tan
tes
altr
es.
El
mar
it é
s el
tio
Xim
o V
ento
, la
mul
ler
Pep
a V
idal
i e
ls f
ills:
Jos
efi
na.
Elo
ina
i Jo
aquí
n.
Ess
ent
alca
lde
el t
io X
imo,
va
man
ar a
doqu
inar
el
carr
er d
el C
entr
e.
Tam
bé f
ou m
estr
e.
Un
grup
d'a
laqu
aser
es a
bans
d'u
na r
epre
sent
ació
al
teat
ret.
E
ntre
les
act
rius
, s'
hi t
robe
n; S
unsi
ó "l
a de
l M
olí"
. Fi
na F
erre
r "l
'Es-
porg
ador
a".
Mat
ilde
"la
de
l'Hor
t".
Paq
uita
"la
de
Tim
oteo
". M
aria
"l
a de
Gri
ll".
..
—110—
Due
s pa
rell
es d
e m
atri
mon
is q
ue d
espr
és d
el c
asam
ent
es d
espl
açar
en a
Val
ènci
a to
ts m
udat
s.
La
pare
lla
de l
a dr
eta
és:
José
Bos
cà "
Cre
ïlla
" i
Dol
ores
Gar
cía
"la
Mic
alon
a".
El
mat
rim
oni
de l
'esq
uerr
a és
: Jo
sé G
il "M
ona"
i l
a se
ua m
ulle
r C
arm
en T
àrre
ga "
la G
arro
fina
".
—105—
Due
s co
mbr
egad
ores
de
prim
erie
s d'
aque
st s
egle
. A
l'e
sque
rra
teni
m a
Elo
ina
Gil
"del
Pal
lete
r" i
a l
a dr
eta
a Jo
sefi
na "
de c
a V
ento
".
Com
pod
em a
prec
iar,
el
blan
c se
mbl
a qu
e qu
edav
a re
lega
t pe
r a
les
xiqu
es.
Els
xic
s pa
reix
ser
que
pod
ien
tria
r.
—106—
A l
a dr
eta
teni
m a
Jos
é G
arcí
a "d
e la
Por
xà"
retr
atat
de
com
breg
ador
al
volt
ant
de 1
.923
.
A l
'esq
uerr
a el
com
breg
ador
Vic
ent
Mar
tí "
el P
ixó"
en
1.91
7 qu
an v
a pr
endr
e la
pri
mer
a co
mun
ió.
—107—
Dues parelles de nuvis i també d'amics, els quals se n'anaren a València a fotografiar-se a l'any 1.905. Aquestos amics, son: Maria Aguilar "del Grill", Pasqual Sena "el Quinqui". Brigida Ferrer "de Nàcio" i Elies Ferrer.
Pels anys 1.910. Bertomeu Marco i Isabel Borràs. No eren naturals d'Alaquàs però compraren, per aquells anys, un camp d'oliveres vora al camí i en terme d'Aldaia, sobre el qual construïren, anys després, les cases d'Amadeo Pascual i el transformador de davant del restaurant Sorolla. També a la vora del camí, i del barranquet que canalitzava les aïgues pel seu costat, i a l'altura del carrer del cine "2 de Mayo", Feren un xalet i això els va permetre fer molta vida en el poble.
Tant fou així que la seua filla Ana es cassà amb un xic d'Alaquàs: Fernando Ros Medina "del molí". Els teniu als dos en la foto, en 1.917, feta per al kilomètric que compraren per anar a Barcelona en el viatge de "novios".
—108—
Les
don
es d
e l'e
sque
rra
són;
Dol
ores
Gar
cía
"la
Mic
alon
a" i
Con
cepc
ión
Sena
"la
Cre
ïlla"
. L
es d
ones
de
la d
reta
; M
aria
Agu
ilar
"la
del
Gri
ll" i
Pep
eta
Palo
p "l
a T
omas
a".
—109—
Una
fam
ilia
del
po
ble,
qu
e es
var
en
desp
laça
r a
Val
ènci
a pe
r a
foto
graf
iar-
se,
com
tan
tes
altr
es.
El
mar
it é
s el
tio
Xim
o V
ento
, la
mul
ler
Pep
a V
idal
i e
ls f
ills:
Jos
efi
na.
Elo
ina
i Jo
aquí
n.
Ess
ent
alca
lde
el t
io X
imo,
va
man
ar a
doqu
inar
el
carr
er d
el C
entr
e.
Tam
bé f
ou m
estr
e.
Un
grup
d'a
laqu
aser
es a
bans
d'u
na r
epre
sent
ació
al
teat
ret.
E
ntre
les
act
rius
, s'
hi t
robe
n; S
unsi
ó "l
a de
l M
olí"
. Fi
na F
erre
r "l
'Es-
porg
ador
a".
Mat
ilde
"la
de
l'Hor
t".
Paq
uita
"la
de
Tim
oteo
". M
aria
"l
a de
Gri
ll".
..
—110—
El Terciari Caputxí fill d'Alaquàs Manuel Legua Martí, mes conegui com a "Padre León" junt a Primo de Ribera, al Rei Alfonso XIII i la seua muller. El "Padre León" junt a totes les autoritats presidint un acte.
Moment de la inaguració del cinema Hercumar, hui en dia Mercadona, a l'avinguda del País Valencià. Trobem entre altres, D. Antonio Sancho, cl vicari D. Vicent Lis, l'alcalde José M.a Sancho, el propietari del cinema, Micalet "cl Curro"; llurs tres fills, Pepe "el Just" i Domingo Medina. Açó ocorria l'any 1.96.1.
—111—
Fot
ogra
fia
de l
'equ
ip d
e fu
tbol
"E
l V
icto
ria"
d'A
ldai
a. L
a m
itat
del
s fu
tbol
iste
s er
en a
laqu
aser
s. E
l ll
oc o
n te
nien
les
con
fron
taci
ons
era
al c
amp
de
"La
Col
onia
" a
Ald
aia.
E
l gr
up e
s va
ret
rata
r a
Pany
1.9
28 i
el
mem
bres
són
; T
omía
, E
lies
de
Bor
rull
, Pi
fiol
, V
icen
t M
itja
Sola
, A
dolf
o M
itja
Sola
, A
rtur
o el
Gar
í, L
luna
. Fc
o.
Gon
zále
z (F
arm
acèu
tic)
, C
asim
iro
Fol
gado
, Jo
sé M
aria
el
For
ner
(Pal
ancu
t),
Xiq
uet.
Roi
g de
la
Pla
ça.
Esp
í.
—112—
PEN
YA
"E
L R
ÀP
ID".
En
acab
ar l
a gu
erra
. P
odri
en s
er e
ls a
nys
40 ó
41.
Es
vare
n ll
iura
r d'
anar
al
fron
t pe
r do
s o
tres
any
s. F
orm
en p
art
de l
a ge
nera
ció
que
vixq
ué l
es p
enal
itat
s aq
uell
es,
de l
es a
pret
ors
i de
les
ang
únie
s de
l'e
ntor
n, p
erò
sens
e ar
riba
r al
dra
mat
ism
e de
les
tri
nxer
es,
pati
t pe
ls s
eus
ger
man
s, c
osin
s, v
eïns
o c
oneg
uts
que
vare
n né
ixer
ent
re l
'any
10
i el
22.
La
guer
ra e
ra b
en a
pro
p en
cara
, pe
rò c
alia
all
unya
r-la
. A
ls s
eus
15 ó
16
vivi
en u
na a
dole
scèn
cia
espe
ctan
t, i
el f
utbo
l aj
udav
a a
obli
dar.
A
nem
a v
ore
els
inte
gran
ts d
e l'e
quip
:
Dre
ts,
d'es
quer
ra a
dre
ta:
Enr
ique
Pal
op,
fill
del
guar
da d
e la
séq
uia;
Bat
iste
, ca
ssat
am
b la
fill
a m
ajor
del
tio
gue
rra,
nat
ural
d'A
ldai
a; M
igue
l-Ju
an
Fue
rtes
; V
icen
t M
artí
nez
Por
talé
s, d
e ca
"el
rei
"; M
ique
l S
erra
no d
e ca
"el
god
oi";
Jes
ús C
ubel
ls d
e ca
Mic
alet
"el
cur
ro",
i S
lava
dor
Pal
op "
el t
oiet
".
Aga
xats
, ta
mbé
d'e
sque
rra
a dr
eta:
els
dos
pri
mer
s se
nse
iden
tifi
car,
Miq
uel
Lis
neb
ot d
el v
icar
i, i
Ram
onet
San
chis
, d'
Ald
aia,
cas
sat
amb
Con
xeta
la
del
tio
Gai
etan
o...
—113—
Bertomeu Marco i la seua neta Anita Ros Marco en setembre del 34. La foto esta treta a l'arranc del carrer de l'Olivar, abans del carrer de Sant Jeroni. Les cases de l'esquerra són dels "garrofins" i "les garrofines". Fixeu-vos en terra, junt als peus. els botadors per a poder pasar d'una banda a un altra del carrer, quan plovia i es feia fang.
—114—
Des
embr
e 1.
934.
Any
s de
Rep
úbli
ca.
Les
alu
mne
s de
D.a T
eres
a es
pos
aren
dav
ant
del
foto
graf
. B
en p
enti
nade
s i
amb
la m
illo
r ve
stim
enta
car
a l'h
ive
rn.
Fixe
u-vo
s bé
per
què
dete
ctar
eu a
lgun
a ca
pa,
algu
na t
oca.
..
Afe
gim
alg
unes
pis
tes
d'id
enti
fica
ció.
Pri
mer
a fi
lera
de
dalt
, d'
esqu
erra
a d
reta
: L
olin
Mar
tíne
z, d
e ca
"le
s gu
apes
": P
epit
a, d
e fa
míli
a fo
rast
era
que
vivi
a a
prop
de
ca P
aco
"pis
tole
s";
Mat
ilde
San
tape
rpet
ua,
neta
del
tio
Màx
im.
Per
la
sego
na i
ter
cera
fil
a: B
ienv
enid
a, D
olor
etes
"la
Tan
a",
Lol
a "l
a pa
naer
a",
Nie
vete
s de
"la
pla
terí
a",
D.a T
eres
a, M
aria
la
de "
quat
ro".
Am
paro
M
olin
era
fill
a de
l fa
ctor
de
Ren
fe,
Ter
esa
Ben
edit
o, A
mpa
ro B
aixa
uli,
Ros
ario
Bes
só d
e Q
uico
"la
viu
da",
Ani
ta R
os d
e F
erna
ndo
"el
del
mol
í"...
E
n la
fila
de
baix
: A
nita
Cam
pos
filla
del
tio
Ric
ardo
, Su
nsio
nin
de c
a "e
ls b
otet
s",
Ter
e M
artí
nez
de c
a "l
es g
uape
s",
Mar
ia R
os d
e ca
"le
s fe
rrer
es".
..
—115—
Pot
ser
fora
la
prim
aver
a, o
al
com
ença
r l'e
scol
a, n
omés
pas
sar
fest
es,
de l
'any
1.9
34.
La
mes
tra
es D
.a Nie
ves,
va
exer
cir
com
a i
nter
ina
dura
nt p
oc
de t
emps
, fin
s qu
e ar
ribà
com
a t
itol
ar D
.a Ter
esa.
D
e da
lt ca
p a
baix
, i
d'es
quer
ra a
dre
ta,
tran
scri
bim
alg
uns
dels
nom
s de
les
car
es r
econ
egud
es:
Con
suel
o S
anta
perp
etua
net
a de
l tio
Max
im,
i M
atil
de l
a se
ua g
erm
ana
situ
ada
tres
llo
cs m
és l
a vo
ra;
Mar
ia l
a "q
uatr
a",
Lol
a, f
illa
de l
a tia
Dol
oret
es
"la
fana
era"
, C
arm
en M
artí
Rui
z de
ca
"la
mil
", N
ieve
s de
"la
pla
terí
a",
Mar
ia L
ino,
Ter
esa
Ben
edit
o, A
nita
Ros
de
Fer
nand
o "e
l de
l m
olí"
, L
olin
de
la
serr
ería
, M
aruj
a M
ompó
fill
a de
Dom
ingo
, B
ienv
enid
a de
"ca
l'o
lier
", C
arm
en "
la p
alle
ra",
Am
paro
Mol
iner
a...
—116—
Un
grup
et d
e xi
quet
s qu
e es
var
en r
etra
tar
a le
s C
ateq
uist
es a
l'a
ny 1
.956
.
Alg
uns
dels
xic
s, s
òn:
Ram
ón P
orta
lés,
Mig
uel
Cub
ells
, V
icen
te L
ino,
Eli
as F
orm
ent,
Raf
ael
Mar
tí,
Vic
tor
And
reu,
Pep
e M
onto
ro,
Pac
o P
lane
lls,
Jos
é C
arra
sco,
Vic
ent
For
-m
ent,
Mig
uel
Use
do,
Mig
uel
Mon
toro
, Jo
sé M
.a Pla
nell
s, E
bari
sto
San
cho,
Mig
uel
Pal
op i
el
fill
de
"la
Pei
xcat
era"
. R
econ
egeu
als
alt
res?
—117—
Col
la d
e ge
nt j
ove
alaq
uase
ra.
que
feu
la f
esta
a S
ant
Roc
en
1.94
0. S
e n'
anar
en a
pas
sar
el d
ia a
Val
ènci
a i
apro
fita
ren
per
a re
trat
ar-s
e.
Els
Cla
var
is s
ón:
d'es
quer
ra a
dre
ta i
a l
a fi
la d
e da
lt:
Pac
o F
erre
r, P
epe
"del
Sín
dic"
, M
aria
no "
de
Vir
tude
s",
Vic
ent
"el
Bia
ro",
Enr
ique
'l'O
lier
",
Ram
ón "
el S
ante
ro",
Pac
o "e
l de
la
tia
Pur
eta"
.
A l
a fil
a de
bai
x, i
d'e
sque
rra
a dr
eta;
Ber
iti
"el
Pol
it",
Fra
ncis
co "
Cap
a",
Ram
ón,
Pep
e "X
abea
", V
icen
te "
el d
el t
io J
usto
"i
Man
olo
"el
Tie
rra"
.
—118—
Fot
ogra
fia
real
itza
da d
es d
e l'
Alq
uer
ia d
el P
olla
stre
, en
ter
me
de X
irive
lla.
Pode
m a
prec
iar
els
cam
ps t
ots
neva
ts i
al
fons
es
divi
sa l
'Alq
ueri
a A
lta
a la
dre
ta i
el
cast
ell
d'A
laqu
às a
l ce
ntre
.
Aqu
esta
nev
à fo
u la
del
dia
de
San
t A
nton
i de
l'a
ny 1
.944
.
—119—
Vista general d'Alaquàs Fotografia feta des del campanar de 1'església. Al fons podem veure-hi com destaca el campanar del Convent.
Davall del tol i a la dreta veieu com aguaita la placeta del Santíssim. Hi veiem les teulades neva-des era el 17 de Gener de 1.944.
—120—
Retrat fet des del campanar de l'església s'hi veu Alaquàs tot nevat Al fons molt al fons divisem Torrent. Al davall veiem la placeta de Sant Roc. Fotografia del dia de la nevà de 1.944,
—121—
Fotografia realitzada cl dia de la nevà de Sant Antoni, el 17 de Gener de 1.944. Podem veure-lii com destaquen les torres del castell, el campanar i l'església. Al davall del retrat, es veu la tancà de l'hort de Montalt i al centre les cases que donaven al carrer de la Séquia i llurs corrals.
— 122—
Vis
ta d
el c
aste
ll i
par
t de
l'e
sglé
sia.
Tam
bé s
'hi
veue
n al
gune
s ca
ses
del
carr
er d
e la
Séq
uia.
P
odem
-hi
apre
ciar
com
que
dare
n el
s ar
bres
des
prés
de
la n
evà
de 1
944.
—123—
Bai
xà d
el C
rist
de
l'any
1.9
43.
S'hi
veu
al
dava
nt d
el C
rist
als
cla
vari
s pe
r a
l'any
seg
üent
: E
ls j
óven
s hi
són
: R
icar
do "
el R
oque
t",
Em
ilio
Clo
quel
l, M
anol
o A
ndré
s "N
elet
", J
osé
M.a S
anch
o, P
aco
"el
Vel
l",
Pac
o S
ena
"Qui
nqui
el
maj
or",
L
uis
Pal
op "
l'adv
ocat
", J
osé
M.a F
orm
ent
"Bui
sque
ra"
i el
xiq
uet
és l
'afi
llat
del
"tio
Xox
o".
—124—
EL
EN
CU
EN
TR
O,
en 1
.944
. E
ls c
ober
tors
als
bal
cons
, el
s es
cola
ns,
la M
are
de D
éu d
els
Dol
ors.
.. N
o es
dis
ting
eixe
n le
s ca
res,
per
ò A
na R
os M
arco
fei
a de
cla
vari
esa
per
son
tio J
esus
Ros
Med
ina,
con
ceja
l, pe
rquè
l'A
junt
amen
t se
mpr
e es
fei
a cà
rrec
d'
aque
sta
cele
brac
ió.
Mig
uel
Mon
toro
rec
orda
que
per
aqu
ell
any
feia
d'a
lcal
de J
osé
M.a A
lós
Har
o, q
ue h
ui v
iu a
God
elle
ta;
el s
egón
alc
alde
era
Jos
é M
.a Pal
op i
el
terc
er
José
M.a S
anch
o, t
ots
dos,
alc
alde
s en
any
s po
ster
iors
. C
once
jals
ere
n a
més
del
cit
at J
esús
Ros
Med
ina.
Eus
ebio
Tàr
rega
Ros
, F
ranc
isco
Pla
nell
s M
artí
nez,
Vic
ent
Aló
s A
lfon
so...
—125—
CA
RR
ER
SA
NT
AN
TO
NI,
el
1.94
9, e
ngal
anat
per
què
la M
are
de D
éu d
e l'O
liva
r ar
ribà
, en
el
seu
reco
rreg
ut,
a es
ta p
art
lím
it d
el p
oble
, vo
ra a
l ca
mí
d'A
ldai
a.
Els
xiq
uets
con
tem
plen
els
'"a
dorn
os"
des
del
mur
d'o
bra
per
impe
dir
l'ent
rada
de
l'aig
ua.
—126—
Un dels moments d'un acte de la Santa Missió. Podem apreciar com es trobaven eixint del Convent.
—127—
Jovens portant sobre els seus muscles la creu que presidia els actes de la Santa Missió.
—128—
Ent
rada
de
la c
reu
a l'e
sglé
sia:
fin
al d
e l'a
cte
de l
a S
anta
Mis
sió.
Pod
em v
eure
-hi
com
es
trob
a la
pla
ceta
de
la C
reu
de g
om a
gom
.
Com
s'h
i po
deu
adon
ar a
ques
tos
acte
s te
nien
mol
t de
res
só.
—129—
Un grup d'alaquasers amb D.Vicent Lis el vicari al front, de viatge a Saragossa. Habién acabat de fer la festa a Sant Miquel a l'any 1942.
Concentració de jóvens d'Acció Católica a Manuel l'any 1.948.
Podem veure-hi al davant a les jóvens d'Alaquàs.
—130—
Bateig del fill de Micalet "el Curro" a l'any 1.949. Abans els batejos es realitzaven al mateix dia de néixer o a l'endemà. Acudien els padrins amb el xiquet o xiqueta. Podem veure la pila baptismal on batejaven abans. Era costum que els batejos els realitzara el vicari D. Vicent Lis.
Fotografia feta a l'interior del Convent a l'any 1.957. Hi podem veure als combregaders, junt als padrins, abans d'eixir en processó cap a l'església.
—131—
Un
grup
de
done
s fo
togr
afia
des
al m
ig d
el C
amí
Nou
, ac
tual
men
t av
ingu
da B
lasc
o Ib
áñez
. A
la
dret
a de
la
foto
graf
ia,
al d
arre
re d
e le
s do
nes,
s'h
i po
t ve
ure
les
rail
s de
la
via
del
tram
via.
A
veu
re q
ui é
s el
val
ent
o va
lent
a, q
ue h
ui e
n di
a, e
s pa
ssej
a pe
l m
ig d
el C
amí
Nou
o s
atur
a p
er a
ret
rata
r-se
. A
ques
ta f
otog
rafi
a es
va
fer
en o
ctub
re d
e 1.
950.
—132—
Pujà de la Mare de Déu de l'Olivar del dia 8 de Setembre de 1.953. Podem veure al fons del retrat les cases del carrer Advocat Palop Guillem o anomenat també com a barri de Sant Vicent.
—133—
Fes
ta d
e la
Pur
issi
ma.
Era
cel
ebra
da a
mb
mol
tíssi
m f
ervo
r, p
er l
es x
ique
s fa
drin
es.
Com
de
cost
um e
ls a
ngel
ets
duíe
n a
la P
uris
sim
a en
tre
llaç
os.
Al
fons
pod
em v
eure
l'a
ntic
mur
que
vor
ejab
a al
s pi
ns.
Les
xiq
uete
s, s
ón:
Mar
ia A
lós
"de
l'Hor
t",
Mar
ia "
de c
a Is
idre
ta",
Pili
Fer
rer
"l'E
spor
gado
ra".
Elv
ira
Gar
cía
"l'E
squi
lado
ra",
Pre
sen
"del
Qui
nqui
".
Mar
uja
Pla
nell
s,...
cont
ineu
vos
altr
es.
—134—
Vista del dipósit d'aigua potable del poble. Hi podem veure als peus del dipòsit la casa de "les Blaietes" i a la dreta la de "la Botona". A l'esquerra s'hi veu el cantó de ca "la tia Brígida". Com podreu apreciar aquesta vista no es la d'avui en dia, sinó la de fa uns 32 anys al darrere.
—135—
A la fotografia de dalt podem veure la Creu que presidia el Calvari,
En la de davall s'hi veu una de les 14 casetes que tenia el Calvari. Aquesta caseta era la XIIa estació. El Calvari es trobava en el lloc que està actualment les Escoles Parroquials, al Camí Vell de Torrent. Aquest Calvari es va construir al 1.900.
Després de guerra es va reconstruir. Els taulellets de les casetes eren sufragats per persones o famílies del poble. Abans del 1.900 el Calvari es trobava al pati del Convent. Actualment podem veure un dels taulellets al peu del campanar.
—136—
Vis
ta d
el s
olar
on
es v
a co
nstr
uir
el c
inem
a H
ercu
mar
, ac
tual
men
t M
erca
dona
. S'
hi v
eu a
l fo
ns l
es c
aset
es d
el c
arre
r R
amon
y C
ajal
.
La
foto
graf
ia e
stà
feta
des
de
la F
illo
la,
actu
alm
ent
avin
guda
del
Paí
s V
alen
cià.
—137—
A l
a po
rta
de l
es E
scol
es P
arro
quia
ls,
al c
arre
r M
ajor
. A
ques
t gr
upet
de
jóve
ns f
oren
els
pri
mer
s qu
e cu
rsar
en e
l ba
txil
lera
t ac
í al
pob
le.
A l
'hor
a d'
exam
inar
-se
teni
en q
ue d
espl
açar
a V
alèn
cia.
E
ntre
els
bat
xill
er q
ue e
s va
ren
foto
graf
iar
aque
ll a
ny d
e 1.
962.
es
trob
en;
Mig
uel
Use
do,
Mig
uel
Cub
ells
, Jo
sé M
onto
ro,
el f
ill d
el m
estr
e D
. Ju
an,
Em
ilio
Col
lado
. Jo
sé M
. P
lane
lls
i V
icen
te M
artí
nez,
—138—
Aba
ns,
les
prim
eres
'"c
omun
ions
" es
fei
en e
n un
sol
s di
umen
ge,
el q
ual
era
el d
e P
ente
cost
a, d
ium
enge
aba
ns d
el C
orpu
s.
Els
com
breg
ador
s i
com
breg
ador
es j
unts
als
pad
rins
fei
en c
ap a
l C
onve
nt.
Tot
s ju
nts
eixi
en e
n pr
oces
só p
el c
arre
r M
ajor
fin
s a
l'esg
lési
a
Enc
apça
lant
la
com
itiv
a es
tro
beu
les
auto
rita
ts,
entr
e le
s qu
e s'
hi t
robe
n; e
l V
icar
i V
icen
t L
is,
el J
utge
, el
Mes
tre.
.. C
orri
a l'a
ny 1
961.
—139—
