El gegant del capvespres'apropa pel ponent roent

m'agafa i estira l'ombra que em penjai la fa cada minut que passa

una mica més llarga, més rara.D'una revolada, el gran cavallerllença sa capa negra estripada

i cobreix mica en mica, totes les cosesabrigant-les de nit i de retir.Un vent d'aquestes horesregira les fulles seques

les gira, les volta i arrossega.Res s’escolta, res és viu

La claror és confusa,tot és depriment.

I en aquest incert momentretrobo les imatges dels records,les claudicacions, els dubtes, les dependències.Un pes gris que em blega i corba l’espatllafins apropar-me a la terra per besar-laAquest monocolor obtús de ma vidaque m'estreny, que pregunta silentQuè puc donar si no tinc res?Què puc trobar si ho vull tot?

Manllevo les tisores i retalloun triangle en el paper del cel

Però, pel forat del meu agosarat esguard,

no hi goso pas mirar.Calla!... potser no hi arribo

Potser sóc covard.....si que és veritat.

Mala hora per adonar-se'n és aquestaquan la clepsidra dels vells temps ja superats

degota una accelerada fugidaentre els meus dits

i em fa més lluny,més sol, més un.

Amarg afany i amarg desengany,aquí, tancat rera reixes sense pany

Em diran que la llum és de fora,em diran que hi ha camí,em diran moltes cosesi no en provaran cap.

M'acosto l'espill per tal de mirar-me,escorniflo, miro i recerco

en els endins glaçats del mirallet.Quina dolça, quina estranya sorpresa,

l'estri està partit i esquerdati el reflex és múltiple i desfigurat

Veig una sòrdida mosca passejant-sepel meu rostre parat, espantat

i enfosquit perquè no hi ha,res més perquè hi és tot.

Em diran que la llum és de fora,em diran que hi ha camí,em diran moltes cosesi no en provaran cap.

M'acosto l'espill per tal de mirar-me,escorniflo, miro i recerco

en els endins glaçats del mirallet.Quina dolça, quina estranya sorpresa,

l'estri està partit i esquerdati el reflex és múltiple i desfigurat

Veig una sòrdida mosca passejant-sepel meu rostre parat, espantat

i enfosquit perquè no hi ha,res més perquè hi és tot.

De sobte, em trobo per terra a trossospartit en molts bocins,

escarnit per una bufa rialla imperceptibleque només escolto jo

El color del retratja es groc de vell i està molt grapejat,

se m'escapa de les mans,rellisca a poc a poc

i just em cau davant dels peus.

Oeixo un pas...Em giro i.,estic sol.

Tinc por. Somric, però tinc pori estic més sol

De sobte, em trobo per terra a trossospartit en molts bocins,

escarnit per una bufa rialla imperceptibleque només escolto jo

El color del retratja es groc de vell i està molt grapejat,

se m'escapa de les mans,rellisca a poc a poc

i just em cau davant dels peus.

Oeixo un pas...Em giro i.,estic sol.

Tinc por. Somric, però tinc pori estic més sol

Escolto una veui no em diu res.O no és?Que és?

Cullo la flori s'esvaeix.Miro el celi és fa de nit.

Cerco un arbrei trobo una corda.Tan sols volia un ombra

jo no volia això.

Escolto una veui no em diu res.O no és?Que és?

Cullo la flori s'esvaeix.Miro el celi és fa de nit.

Cerco un arbrei trobo una corda.Tan sols volia un ombra

jo no volia això.

Vull caminar i no tinc camesVull volar i no tinc alesAgredits per la meva miradatan fuentsobtadament paren el voli es desplomen morts,tots i tots els ocells.

M'acosto l'espill per tal de mirar-meescorniflo, miro i recercoen els endins glaçats del miralletQuina dolça i estranya sorpresa,esta partit i esquerdatperò el reflexa, ara no hi és.

El fons és un insondable buitun buit que arrabassaun buit que ho omple totno hi ha forat on escapar-se’n.Un avenç, un pou immers en ell mateix,sense fi, aquí tot és incontinent.No hi ha ni lloc, ni temps,No hi ha cota per l'espai.El no-res rodeja al toti el tot és del revésno és

Be, però.... i jo?i jo?

A on, que no m'hi veig?A on sóc, que no m'hi trobo?

A fora?A fora d'on?

A fora de què?On?

Que?....?

Ramon (1963)Ramon (1963)