L´HORTET. UNA OPCIÓ D’AGRICULTURA ECOLÒGICA A XICOTETA

ESCALA.

Miquel Sentandreu

(Per a la Comissió d’agricultura ecològica d’Indignats Quatretonda, 15M)

Una forma de introduir-se o aproximar-se al coneixement i la pràctica de l’agricultura

ecològica, es cultivant un hortet familiar. El cultiu ecològic d’un hortet ens permetrà

conèixer i familiaritzar-nos amb les tècniques de l’agricultura ecològica, y a llarg

termini ens podria servir de base per afrontar projectes de major magnitud.

Si ens decidim a fer una horteta per a consum familiar, el més adequat es cultivar-la

amb tècniques d’agricultura ecològica, el que ens permetrà obtindre uns aliments lliures

de pesticides i altres substàncies químiques estranyes i perilloses per a la nostra salut, a

la vegada que participem, encara que només siga un poquet, en la millora de les

condicions mediambientals.

En agricultura ecològica hi ha que tindre en compte molts factors com la terra, el clima,

els fertilitzants, les llavors, la rotació i associació de cultius, l’existència de tanques

vegetals, les substàncies minerals, els abonaments verds, la necessitat d’aigua, l’erosió,

les possibles plagues etc.

Però no cal que ens espantem. Per a començar es molt poc el que fa falta. Amb una

xicoteta parcel·la de 200 m2, a ser possible amb rec, una aixada, un poc de fem, unes

llavors i molta il·lusió, ja tenim el més important per a iniciar-nos en la producció

d’aliments ecològics de qualitat.

No hem d’oblidar que l’hortet forma part d’un ecosistema molt més ample on la vida, en

cas de no existir l’home, seguiria evolucionant. Per tant, en lloc de voler controlar tots

els detalls, es tracta més be de posar les plantes en les condicions més favorables per a

que puguen créixer sanes, i observar-les amb la finalitat de detectar possibles alteracions

que pugem corregir amb la nostra actuació immediata, o be a llarg termini, aprenent

dels error que haguérem pogut cometre.

Cal sembrar i plantar la major varietat possible de plantes, doncs la varietat es un factor

de protecció de les plantes front a possibles invasions de plagues. I per altra banda

tindrem més possibilitat de que algunes de les collites siguen exitoses, i ens faciliten una

dieta variada, sana i rica en sabor i color.

En l’horteta no cal preocupar-se massa per la quantitat de fruites i verdures que

produïm. Amb una miqueta de dedicació collirem més del que podem consumir, i com

la finalitat d’un hortet familiar no es la venda dels productes, cal ajustar la producció al

nostre consum i interessar-se més per la varietat i la qualitat.

Per a posar en funcionament l’hortet necessitem uns mínims:

PARCEL·LA

Cal que tinga una sèrie de condicions, que en cap cas seran indispensables, solament

orientatives:

- Si està situada a prop del poble ens facilitarà les visites, fins i tot a peu.

- Que tinga fàcil accés.

- Dotada de rec per goteig, a ser possible.

- Per a fer hortalisses, millor en terra roja

-Que no tinga veïns amb cultius convencionals amb molta demanda de pesticides, si por

ser.

- Amb unes dimensions entre 200 m2 i dues fanecades (1.500m2)

FERRAMENTES

- Aixada per a cavar.

- Aixaeteta menuda per a sembrar i plantar.

- Llagoneta o birbadora per a rascar.

- Solfatadora

- Una llença de fil per a marcar els solcs.

Amb estes ferramentes bàsiques, ja podem començar. A mesura que anem cultivant la

terra podrem valorar si ens fan falta altres: rastells, ensofradora, llegonetes més

menudes, falsons, falses, tisores de ma, tisores de podar, una eixada de roda, una forca

de doble mànec per a estovar la terra etc., i fins i tot un remolquet per al cotxe i un

motocultor de 125 c.c. si l’extenció cultivada es més gran de 500 m2, però no cal

precipitar-se, a l’hora de fer despeses importants cal valorar be la necessitat i el moment.

Per altra banda sempre tenim la possibilitat de compartir ferramentes, maquinaria i

coneixements amb els amics, familiars i veïns.

LLAVORS I PLANTERS

Segons el tipus de cultiu:

-Sembra directa. Sembrarem la llavor en terra directament al lloc que volem fer el

cultiu.

-Plantació. Sembrarem la llavor en parcel·les xicotetes o caixes de planter i després

trasplantarem les plantetes al lloc on vulguem cultivar-les.

Hi ha plantes que van millor amb sembra directa, altres donen més bon resultat si les

trasplantem, i algunes podem sembrar-les directament o trasplantar-les, atenent al gust

de cadascú, l’experiència, les condicions climàtiques u altres factors.

Cal proveir-se, poc a poc, de llavors autòctones o adaptades que responen millor front al

clima, el tipus de terra, i les plagues. Anar fent-se un xicotet banc de llavors que podrem

utilitzar en els nostres cultius, o be compartir-los amb altres aficionats a l’horta. En un

principi si no disposem de llavors locals, tindrem que sembrar y plantar les que ens

proporciona el comerç. Però cal tenir present que la recuperació de llavors autòctones es

una tasca important, difícil per a una sola persona, però possible si som varies les

persones interessades.

FERTILITZANTS

En agricultura ecològica sols utilitzarem fertilitzants orgànics, que poden ser molt

variats: fems d’animals, residus de les collites, residus d’indústries agroalimentaries,

algues, adobs verds etc., que podem enriquir amb elements minerals que s’obtenen per

trituració de roques riques en determinats minerals que poden ser deficitaris en les

nostres terres. Però açò ja ho veurem més en davant, per a començar el fem mesclat amb

la palla que els ramaders aporten a les quadres es suficient.

Una vegada seleccionada la parcel·la que volem cultivar, escamparem el fem per tot

arreu, a ser possible al llarg de la tardor, després d’uns dies, quan la terra siga en

condicions la treballarem cavant amb l’aixada o be passant-la de ganxos amb una

muleta o un tractor. La primera vegada cal que la cavada siga fonda per a deixar la terra

molla de manera que les plantes puguen arrelar adecuadament.

Quan decidim plantar o sembrar treballarem la terra altra vegada de manera més

superficial per tall de trencar la crosta i facilitar la germinació amb un millor contacte de

les llavors amb la terra.

La sembra cal fer-la amb la terra bona de saó per tall d’evitar regar immediatament,

doncs si reguem avanç d’eixir la planta s’apreta la terra dificultant l’eixida de les noves

plantes, o be procedirem a regar molt sovint per evitar que es seque massa, fins que les

plantes hagen eixit.

Per a plantar es també important que la terra tinga l’humitat adequada, però no tant com

en la sembra, doncs immediatament després de plantar les mates començarem a regar-

les, per a facilitar el contacte de les arrels amb la terra i aportar-li l’aigua suficient.

Es molt útil per a sembrar i plantar marcar el solc amb una llença que ens permetrà fer

els solcs rectes i situar-los realment on vulguem, encara que no hi ha res adir si voleu

sembrar o plantar a ull i sense respectar els solcs.

Una vegada les plantes fora o arrelades, i avanç que isca molta brossa birbarem

superficialment la terra amb molta cura de no ferir les plantes. Si fem esta feina prou

sovint no ens resultarà gens fastigosa, i tindrem les plantes en bones condicions per a

créixer sense competidors ocasionals. No debades es diu que val més una birbada que

dos recs.

El rec el durem a terme, si podem, de manera localitzada, amb les gomes que tots

conegueu, cal tenir en compte a l’hora de comprar-les que siguen de 16 mm., continues

amb goters incorporats cada 25cm, com a màxim cada 40 cm. La frecuencia de rec

estarà condicionada principalment per la climatologia, concentrant-se els recs més

abundants i freqüents als mesos d’estiu: juny, juliol, agost i setembre. La resta de l’any

estarem atents i regarem quan ho creguem necessari després de mirar l’humitat de la

terra i l’estat de les plantes.

Ja per a finalitzar, adjuntem un calendari que ens pot orientar sobre les èpoques més

idònies per a sembrar o plantar tenint en compte la climatologia i la tradició al nostre

poble.

ÈPOQUES DE SEMBRA I TRASPLANT A L’HORTA

GEN FEB MAR ABR MA JUN JUL AGO SET OCT NOV DEC

ALBERGÍNIES SS SS T T

ALLS PORROS SS T T

ALLS SECS S S S

ALLS TENDRES S S S S

API ST ST ST

BAJOQUETA S S

BLAT S S

BLEDES ST

BORRAJA S S S

CACAUET S S

CARABASSA DE FREGIR T T

CARABASSA DE TORRAR S S

CARXOFES T T

CEBA DE GRA T T

CEBA TENDRA T

COL D’HIVERN T T T

DACSA ESCLAFIDORA S S

LLENTILLES S S S

ENCISSAM T T T T T T T T T T

ESPINACS S S S S

FAVES S S S

FESOL BLANC S S S

FESOL PELAILLA S S S S

FESOL ROIG S S S

FRESA T T

JULIVERT S S S S S S S S

MELO D’ALGER ST ST

MELO TOT L’ANY ST. ST. ST.

MONIATOS T T T T T

NAP S S

PÈSOLS S S S

PEBRES T T

QUERAILLES S S S S

RAVES S S S S S S S S

REMOLATXA ROJA S S S S

PASTANAGA ST ST ST ST ST ST ST

CIGRONS S S S

TOMAQUES T T

SS SEMBRA PER A FER PLANTER

S SEMBRA DIRECTA

ST SEMBRA DIRECTA O TRASPLANTÀ

T TRASPLANTÀ

En un futur pròxim oferirem més episodis relacionats amb el cultiu ecològic a xicoteta

escala.