HORTICULTURA A L’AIRE LLIURE

Situació del sector , cultius , mercats , tècniques de conreu.

Jordi Ariño Armengol. Federació SELMAR

Centre de Formació i Estudis Agrorurals de Reus. Maig de 2008

Característiques generals del paisatge hortícola a l’aire lliure de l’Alt Maresme

Canvis més notables en els cultius exteriors a l’Alt Maresme

quins estan en un clar augment

quins estan en clara disminució

Canvis més notables en les tècniques de cultiu

Canvis més notables en el mercat de les hortalisses

Paisatge agrPaisatge agríícola on conviuen els cultius Hortcola on conviuen els cultius Hortíícoles coles a la l’’aire lliure amb els hivernacles i les zones aire lliure amb els hivernacles i les zones boscosesboscoses

Les explotacions hortLes explotacions hortíícoles scoles sóón en general petites ( n en general petites ( 1.5 a 2.5 Hes) i aquestes alhora es subparcel.len 1.5 a 2.5 Hes) i aquestes alhora es subparcel.len forforçça per produir una diversitat de cultiusa per produir una diversitat de cultius

Cadascuna de les parcel.les resultants a lCadascuna de les parcel.les resultants a l’’aire lliure aire lliure éés de dimensions petites ( 2000 s de dimensions petites ( 2000 –– 3000 m2)3000 m2)

Zona Zona mmééss interior interior onon elsels cultiuscultius a a ll’’aireaire lliurelliure ssóónn moltmolt dominantsdominants i i onon prprààcticamentcticament no no hihi

ha ha hivernacleshivernacles

Zona Zona properapropera a la costa a la costa onon hihi ha ha mmééss prespresèènciancia dd’’hivernacleshivernacles i les i les temperaturestemperatures ssóónn mmééss suaussuaus

a ltre s10%

3%3%

3%3%

4%

5%5%

6% 7%

pa sta naga8%

e ncia m10%

ce ba te ndra12%

porro8%

tom à quet13%

tom à que t ce ba te ndra e nci am pasta na gapor ro pata ta a pi b le daca lçot e scarol a ju li verd cogom brecol ra ve a ltres

ProductesProductes

Quins cultius han disminuït significativament ?

Any 2002 : 608.862 Kg

Patata (Patata (SolanumSolanum tuberosumtuberosum))

Any 2007 : 159.424 Kg

Any 2003 : 748.984 Kg

Any 2007 : 493.689 Kg

EnciamEnciam ((LactucaLactuca sativasativa))

Any 2005 : 752.468 Kg

Any 2007 : 344.031 KgAny 2002 : 338.897 Kg

Ceba Ceba tendratendra ((AlliumAllium cepacepa))

Any 2007 : 35.000 Kg

Any 2002 : 200.000 Kg aprox.

FavaFava (Vicia (Vicia fabafaba))

Any 2002 : 200.000 Kg aprox.

Any 2007 : 23.000 Kg aprox.

PPèèsolsol ((PisumPisum sativumsativum))

El El tomtomààquetquet ((LycopersicumLycopersicum esculentumesculentum) exterior ) exterior del del ciclecicle conegutconegut comcom de de migmig tempstemps -- perper recol.lectarrecol.lectar sobretotsobretot durantdurant elsels mesosmesos de de julioljuliol i i agostagost -- ha ha experimentatexperimentat aquestsaquests darrersdarrers dos dos anysanys una una baixadabaixada forforççaa significativasignificativa

El El pocpoc preupreu del del tomtomààquetquet al al mercatmercat durantdurant aquestsaquests mesosmesos i i elsels altsalts costos de costos de producciproduccióó en en ssóónn elsels factorsfactors determinantsdeterminants

En En resumresum , , doncsdoncs , , cultiuscultius moltmolt tradicionalstradicionals a a ll’’AltAlt MaresmeMaresme talstals comcom la patata , la ceba la patata , la ceba tendratendra , les , les favesfaves , , elsels ppèèsolssols , , ll’’enciamenciam i el i el tomtomààquetquet verdverd de de migmig tempstemps han han disminuitdisminuit de forma considerable de forma considerable

Quins cultius han augmentat Quins cultius han augmentat significativament la seva superfsignificativament la seva superfíície ?cie ?

CultiusCultius perper preparar preparar amanidesamanides quartaquarta gamagama

ll’’escarolaescarola i la i la xicoiraxicoira durantdurant elsels mesosmesos de de novembrenovembre a a maigmaig perper recol.lectarrecol.lectar des de des de finalsfinals de de marmarçç a a principisprincipis de de maigmaig

SSóón plantacions contractades per empreses a n plantacions contractades per empreses a preu fix per quilopreu fix per quilo

Alta exigAlta exigèència en els controls de presncia en els controls de presèència de ncia de plagues (pugons i altres) i alhora tambplagues (pugons i altres) i alhora tambéé de de residus de pesticides.residus de pesticides.

En definitiva , doncs , els cultius destinats a En definitiva , doncs , els cultius destinats a quarta gama sota contracte comencen a tenir quarta gama sota contracte comencen a tenir certa importcerta importàància a lncia a l’’Alt Maresme.Alt Maresme.

Es poden incrementar aviat amb altres Es poden incrementar aviat amb altres productes com lollo rosa, lollo verd , fulla de productes com lollo rosa, lollo verd , fulla de roure , bledes , espinacs ...roure , bledes , espinacs ...

ProductesProductes localslocals que que comercialitzatscomercialitzats en en frescfresc o o be be jaja cuitscuits o o prepre--cuinatscuinats puguinpuguin tenirtenir un valor un valor afegitafegit

AixòAixò seria el seria el cascas de la de la mongetamongeta del del ganxetganxet , el , el tomtomààquetquet de de penjarpenjar , el , el calcalççotot ......

Any 2007 : 794.304 Kg

Any 2002 : 280.599 Kg

CalCalççotsots ( ( AlliumAllium cepacepa))

QuinsQuins ssóónn elsels canviscanvis mmééss notables en notables en elsels sistemessistemes de de cultiucultiu ??

IncrementIncrement moltmolt notable notable aquestsaquests darrersdarrers anysanys delsdels acoltxatsacoltxats plplààsticsstics en en moltsmolts cultiuscultius comcom : escarola , ceba , : escarola , ceba , cogombrecogombre , , carbasscarbassóó , , enciamenciam , , tomtomààquetquet , , pebrotpebrot ......

AixòAixò ha ha generatgenerat una una problemproblemààticatica importantimportant alhoraalhora de gestionar de gestionar elsels residusresidus dd’’aquestsaquests plplààsticsstics un un copcop finalitzadafinalitzada la la sevaseva funcifuncióó..

Obre un Obre un campcamp importantimportant en la en la utilitzaciutilitzacióó de de materialsmaterials biodegradablesbiodegradables

Encara es Encara es veuenveuen en en moltsmolts campscamps restes del que va ser un restes del que va ser un delsdels sistemessistemes de de regreg mmééss extesextes en el en el MaresmeMaresme consistentconsistent en barres en barres oscilantsoscilants perforadesperforades i i impulsadesimpulsades perper la la pròpiapròpia pressipressióó hidraulicahidraulica

AquestsAquests sistema de sistema de regreg es va es va anaranar substitusubstituííntnt bbààsicamentsicament perper ......

MicroaspersiMicroaspersióó

El El marcmarc mmééss habitual habitual delsdels microaspersosmicroaspersos ééss de 4 m. entre de 4 m. entre llííneesnees i i 2 m. sobre la l2 m. sobre la lííneanea

En general es En general es tractatracta de de microaspersorsmicroaspersors de 120 l/h de cabalde 120 l/h de cabal

DegoteigDegoteig

El El mmééss habitual habitual ééss la cinta la cinta ambamb degotersdegoters cada 20 cada 20 cmcm dd’’unun cabal cabal de 5 l/h i de 5 l/h i mlml

QuinsQuins canviscanvis ss’’estestáánn produproduïïntnt en el en el mercatmercat de les de les hortalisseshortalisses ??

La La rendibilitatrendibilitat cada cada copcop mmééss cal buscarcal buscar--la en la en productesproductes que que ss’’apartinapartin delsdels standardsstandards produitsproduits arreuarreu talstals comcom ::

ProductesProductes autòctonsautòctons amparatsamparats perper DOP o DOP o altresaltres homologacionshomologacions

EspecialitatsEspecialitats en en exclusivitatexclusivitat ambamb cases de cases de llavorsllavors o o altresaltres

QuartaQuarta gama gama ambamb amanidesamanides o o verduresverdures trocejadestrocejades

CinquenaCinquena gama gama ambamb productesproductes cuitscuits i i prepre--cuinatscuinats

ProductesProductes ecològicsecològics