Humberto Llavador (UPF i BarcelonaGSE Joaquim...

Intro Letica Programa Sostenibilitat Utilitarisme JModel Resultats El pressupost de carboni L’acord de Parıs Conclusions

Sostenibilitat per a un planeta que s’escalfa

Humberto Llavador (UPF i BarcelonaGSE)Joaquim Silvestre (Universitat de California-Davis)

Societat Catalana d’Economia, Institut d’Estudis Catalans20 de Juny de 2016


EL MISSATGE

El nostre missatge final es pot resumir com:

1% per a 2◦C

En paraules:

1 Si tot es fa be,2 el mon pot aconseguir limitar l’augment de la temperatura

global a 2◦C3 mantenint un creixement economic i de qualitat de vida

(nivell de benestar, utilitat) sostenible a l’u per cent anualals paısos desenvolupats

4 mentre els menys desenvolupats creixen inicialment a unataxa mes rapida a fi de convergir amb els desenvolupats entres generacions.


TREBALLS

Aquest missatge, junt amb les nostres recomanacions sobrel’assignacio global d’emissions i les inversions en coneixement ieducacio, es basen en un seguit de treballs que hem dut a termeen col·laboracio amb John Roemer, de la Universitat de Yale.


TREBALLS

for aS u s t a i n a b i l i t y w a r m i n g

p l a n e t

Humberto Llavador

John E. Roemer

Joaquim Silvestre

f o r a

Harvard University Press


LA METODOLOGIA

La nostra analisi es normativa.

Els plans que recomanem sorgeixen de l’optimitzaciocondicionada d’una funcio objectiu.

Calibrem els parametres del model basats en dades empıriques.

No adrecem com posar en practica els plans que proposem:els objectius s’han de fixar abans d’estudiar com

implementar-los.


ELS PRINCIPIS ETICS FONAMENTALS

En lloc de l’utilitarisme amb descompte adoptat usualment en elstreballs de l’economia del canvi climatic nosaltres seguimquatre principis etics fonamentals:

SostenibilitatConvergenciaIgualitarisme

Eficiencia



Adoptem una etica igualitarista: s’han de reduir les diferenciesen el nivell de benestar degudes a circumstancies sobre lesquals la persona no te control.

Obviament, aquestes circumstancies inclouen el lloc i elmoment de naixement, justificant aixı el principi de lasostenibilitat.

D’acord amb l’enfocament rawlsia, o maximın, l’igualitarismees fixa especialment en les persones o grups mes desfavorits,justificant per una banda la nostra definicio de la funcioobjectiu, i, per l’altra, el desideratum de convergencia



L’eficiencia l’entenem en sentit de Pareto: volem esgotar lespossibilitats de millorar la qualitat de vida de qualsevolpersona, present o futura, sense reduir-ne la de qualsevol altra.



En el model formal d’optimitzacio condicionada, la sostenibilitati la convergencia apareixen en les restriccions del programa,mentre que l’igualitarisme caracteritza la funcio objectiu.L’eficiencia s’obte com a consequencia de l’optimitzacio.


TRES TIPUS DE RESTRICCIONS EN EL PROGRAMA

D’OPTIMITZACIO CONDICIONADA

1. Les usuals dels recursos i de la tecnologia

Definides per les dotacions inicials de tots tipus de capital,incloent-hi el capital huma i la concentracio inicial degasos amb efecte d’hivernacle, que per simplificar elslimitem al dioxid de carboni (CO2).

Tambe per la tecnologia assequible, expressada perfuncions de produccio, que inclouen la descripcio de comel progres tecnologic respon a les inversions enconeixement, i com el capital huma creix amb l’educacio.




2. Convergencia

A cada regio i generacio hi viuen persones (famılies)identiques, de forma que podem parlar d’una personarepresentativa per a cada regio i generacio.

El principi de convergencia es tradueix en la condicio queles qualitats de vida de les diverses regions convergeixinen un termini determinat.




3. Una trajectoria d’emissions de CO2 que limita l’augmentde la temperatura global a 2◦C.

Altres autors (Nordhaus) proposen trajectories “optimes”d’emissions de CO2 que modelen explıcitament lesinteraccions entre l’economia i el clima.

Ateses les incerteses en les relacions funcionals en lesciencies del clima, ens mirem aquest treballs amb una dosid’escepticisme.




Nosaltres ens plantegem objectius mes modestos: ens basem enuna trajectoria que gaudeix d’un ampli consens cientıfic com ageneradora d’un augment esperat de temperatura a llargtermini no superior a 2◦C (RCP2.6 de l’AR5, IPCC).

La Figura 1 expressa la trajectoria generacional de CO2 queadoptem: la concentracio atmosferica s’estabilitza a 460 ppmaproximadament.


FIGURA D’EMISSIONS Ch. 3. 32

Figure 3.1 Adapting the RCP2.6 to our environment. The final CO2 emissions path provides a good approximation to the RCP2.6 with constant emissions after 2060. The top graph plots together three emissions paths: the original RCP2.6; RCP3-stable2060, which only differs from RCP2.6 by stabilizing emissions after 2060; and Generational Path, which assigns to each generation its average annual emissions according to RCP3-stable2060. CO2 concentrations and temperature changes are obtained by running MAGICC 6.4 for each one of the three emissions paths.

!"#

$#

"#

%#

&#

'#

($#

"$$$# "$($# "$"$# "$)$# "$%$# "$*$# "$&$# "$+$# "$'$# "$,$# "($$#

!"#$

%&'((')*($)+$+)((',$#-.$

-./#0121/345236#7389# :;7"<&!=83>61"$&$# :;7"<&#

!"#$

%##$

%!#$

%&#$

%'#$

%"#$

&##$

&!#$

&&#$

&'#$

!###$ !#(#$ !#!#$ !#%#$ !#&#$ !#)#$ !#'#$ !#*#$ !#"#$ !#+#$ !(##$

!!"#

$%&#$'()*(+,-.'(#

,-.$/010.234125$6278$ 9:6!;'<=72>50!#'#$ 9:6!;'$

!"

!#$"

!#%"

!#&"

!#'"

("

(#$"

(#%"

(#&"

(#'"

$!!!" $!(!" $!$!" $!)!" $!%!" $!*!" $!&!" $!+!" $!'!" $!,!" $(!!"

! "#

$%&'()*#+*,-*&(.%&*#"/(01*#

-./"0121/345236"7389" :;7$#&<=83>61$!&!" :;7$#&"

Figura 1


CONCENTRACIO I TEMPERATURA

Ch. 3. 32

Figure 3.1 Adapting the RCP2.6 to our environment. The final CO2 emissions path provides a good approximation to the RCP2.6 with constant emissions after 2060. The top graph plots together three emissions paths: the original RCP2.6; RCP3-stable2060, which only differs from RCP2.6 by stabilizing emissions after 2060; and Generational Path, which assigns to each generation its average annual emissions according to RCP3-stable2060. CO2 concentrations and temperature changes are obtained by running MAGICC 6.4 for each one of the three emissions paths.

!"#

$#

"#

%#

&#

'#

($#

"$$$# "$($# "$"$# "$)$# "$%$# "$*$# "$&$# "$+$# "$'$# "$,$# "($$#

!"#$

%&'((')*($)+$+)((',$#-.$

-./#0121/345236#7389# :;7"<&!=83>61"$&$# :;7"<&#

!"#$

%##$

%!#$

%&#$

%'#$

%"#$

&##$

&!#$

&&#$

&'#$

!###$ !#(#$ !#!#$ !#%#$ !#&#$ !#)#$ !#'#$ !#*#$ !#"#$ !#+#$ !(##$

!!"#

$%&#$'()*(+,-.'(#

,-.$/010.234125$6278$ 9:6!;'<=72>50!#'#$ 9:6!;'$

!"

!#$"

!#%"

!#&"

!#'"

("

(#$"

(#%"

(#&"

(#'"

$!!!" $!(!" $!$!" $!)!" $!%!" $!*!" $!&!" $!+!" $!'!" $!,!" $(!!"

! "#

$%&'()*#+*,-*&(.%&*#"/(01*#

-./"0121/345236"7389" :;7$#&<=83>61$!&!" :;7$#&"


TRAJECTORIA D’EMISSIONS

Aquesta trajectoria l’adoptem com una dada.

Una de les restriccions en el nostre programa d’optimitzaciocondicionada es que el mon segueixi aquesta trajectoriad’emissions de CO2.Volem determinar, entre altres variables, l’assignacio optimaentre el Nord i el Sud d’aquestes emissions globals.


LA SOSTENIBILITAT

En altres llocs apareixen dos conceptes de sostenibilitatdiferents del nostre (Neumayer)

La sostenibilitat estricta apunta a mantenir els entorns naturals iels seus pobladors vegetals i animals no humans en l’estat queresultaria en absencia d’intervencio humana.

La sostenibilitat feble vol mantenir estable un cert ındex delsrecursos naturals i medio-ambientals, pero admetent un graude substituıbilitat entre els seus components.


TRAJECTORIA D’EMISSIONS

Nosaltres en canvi ens fixem en el benestar huma, seguintSolow:

Suposare que una trajectoria sostenible per a l’economianacional es aquella que permet a cada generacio futural’opcio de gaudir del mateix nivell de benestar que les que laprecedeixen.

En concret, ens fixem en el creixement sostenible de la qualitatde vida humana, i n’explorem la taxa maxima.


(A) LA SOSTENIBILITAT PURA EN UN MON D’UNA

SOLA REGIO

Suposem, de forma provisional, un mon senzill: una sola regio,on a cada perıode (o generacio) hi viu una persona (o famılia).

La sostenibilitat pura cerca el nivell de benestar mes alt que esfactible mantenir per a totes les generacions, la present i lesfutures.

Es basa en la teoria de la justıcia de John Rawls.Ates que la data de naixement esta fora del control de lapersona, el pertanyer a una generacio determinada es unaquestio simplement de sort, i no es just que la persona ensofreixi les consequencies, si es que es poden evitar.

Per tant, cada generacio te dret al mateix nivell de benestar dequalsevol altra. La societat hauria de maximitzar el nivell debenestar de la generacio mes precaria.


(A) LA SOSTENIBILITAT PURA EN UN MON D’UNA

SOLA REGIO

Es poden considerar situacions on el principi rawlsia escompatible amb creixement (Silvestre, 2002). Pero aquest no esel cas en el model que exposem avui. Aquı, la sostenibilitatpura implica que el nivell de benestar de totes les generacionses el mateix.

La rao es que cada generacio pot be augmentar el benestar de laseguent mitjanant un sacrifici en el seu propi benestar (diguem,sacrificant el seu consum per a invertir mes en l’educacio de lageneracio seguent), be disminuir el de la generacio seguent enbenefici propi.


(B) LA SOSTENIBILITAT DEL CREIXEMENT EN UN MON

D’UNA SOLA REGIO

Segons el principi rawlsia, cada generacio te dret a gaudir de lamateixa qualitat de vida que qualsevol altra. Pero unageneracio pot renunciar a aquest dret perque prefereix que lesgeneracions futures gaudeixin d’una qualitat de vida superior ala seva.

Creiem que moltes persones tenen un desig natural perque lahumanitat progressi. Molts dels que tenim fills volem que ellstinguin una vida millor que la nostra. A mes a mes, molts denosaltres estem disposats a fer sacrificis en benefici degeneracions futures encara que no descendeixin directament dela nostra persona



D’UNA SOLA REGIO

Ens sembla que existeix una asimetria entre l’altruisme geografici l’inter-generacional.

Molts de nosaltres, que no estem disposats a sacrificar-nos perpersones actuals en altres paısos que ja tenen una qualitat devida superior a la nostra, sı que acceptem un cert sacrifici enbenefici de generacions futures que poden molt be viure millorque no pas nosaltres.

Potser veiem el desenvolupament huma com un be public, odesitgem que la humanitat assoleixi fites notables, coml’exploracio espacial, el descobriment de l’origen de l’univers,l’aprofitament de la fusio nuclear com a font d’energia, lacuracio del cancer.... pel que sacrifiquem de bon grat el nostreconsum en benefici de la recerca i l’educacio dels joves.



D’UNA SOLA REGIO

No intentem verificar aquesta conjectura, i simplementl’adoptem.

La sostenibilitat de creixement a la taxa generacional ρmaximitza el nivell de benestar de la primera generaciosubjecte a la condicio que el nivell de benestar de cap generaciofutura no sigui inferior al de la generacio que la precedeixmultiplicat per (1 + ρ)(ρ es la taxa de creixement, i (1 + ρ) el factor de creixement).



D’UNA SOLA REGIO

Pero quina es la taxa de creixement correcta?Dependra del sacrifici que cada generacio estigui disposada afer en benefici de les generacions que la succeeixen.

No intentem resoldre aquesta questio empırica.En canvi, intentem resoldre el programa d’optimitzaciocondicionada per a taxes raonables. Si la taxa fos massa alta, elprograma no tindria solucio.

Remarquem que la sostenibilitat del creixement implica un certsacrifici per part de la primera generacio respecte de lasostenibilitat pura.


(C) LA SOSTENIBILITAT DEL CREIXEMENT EN UN MON

DE DUES REGIONS

Prenem com a punt de partida la trajectoria d’emissions globalsde CO2 esmentada, una taxa de creixement prou baixa perqueel programa d’optimitzacio tingui solucions, i les dotacionsinicials al Nord i al Sud de les diverses formes de capital,incloent-t’hi el capital huma i el coneixement.

Imposem dues condicions:1 Que a cadascuna de les dues regions el nivell de benestar

per capita d’una generacio determinada no sigui inferior alde la generacio que la precedeix multiplicat per (1 + ρ);

2 Que el nivell de benestar del Sud convergeixi al del Norden tres generacions.1

1El nombre tres es arbitrari, pero raonable. Dues seria massa curt.Historicament, el temps que ha trigat el Japo a convergir amb els Estats Unitsdona suport a la nostra formulacio. (Nota: tambe hem fet el calcul de laconvergencia en quatre generacions)


(C) LA SOSTENIBILITAT DEL CREIXEMENT EN UN MON

DE DUES REGIONS

Qualsevol trajectoria factible que satisfaci aquestes duescondicions presentara dues etapes:A. L’etapa de transicio: el nivell de benestar del Nord creix a la

taxa ρ. El del Sud, a una taxa superior a fi de convergiramb el Nord al cap dels 75 anys.

B. L’etapa de creixement equilibrat: els nivells de benestar delNord i del Sud son iguals, i creixen a la taxa ρ.

Com explicara amb mes detall l’Humberto, no existeixentrajectories que satisfacin les restriccions de recursos, deconvergencia i d’emissions per a taxes de creixement gaire mesaltes de l’1% anual (ρ = 28%).

Aquesta afirmacio es valida sigui quina sigui la funcio objectiuque s’adopti, tema que discutim a continuacio.


LA FUNCIO OBJECTIU EN L’OPTIMITZACIO

CONDICIONADA

Quin es l’objectiu a maximitzar? Les generacions amb el nivellde benestar mes baix son les primeres del Sud. Dins del’enfocament rawlsia, es aquesta qualitat de vida el que caldramaximitzar.

Avencant-me a la presentacio en detall de les nostresconclusions, la Figura 2 illustra les trajectories optimes delqualitat de vida per capita en el Nord i en el Sud.


Figura 2. Creixement sostenible i convergencia


LES LIMITACIONS

La validesa dels nostres resultats depen de la severitat real deles limitacions de la nostra analisi.

Ens declarem explıcitament culpables de les seguents:Ignorem les desigualtats dins del Nord i dins del SudNo tractem de tots els aspectes de la incertesa, i pels quetractem, ho fem de forma simplificada.No tenim en compte les limitacions en altres recursosnaturals no-renovablesAdoptem una funcio de produccio Cobb-Douglas, queimplica que l’elasticitat de substitucio entre inputsmediambientals i economics es 1.


ELS CRITERIS UTILITARISTES CONVENCIONALS

Nordhaus i la majoria dels economistes que estudien el canviclimatic calculen trajectories que maximitzen la suma delsnivells de benestar presents i futurs, pero aplicant un factor dedescompte als nivells futurs.

Aquest enfocament s’anomena utilitarisme amb descompte, quees una modificacio de l’utilitarisme classic.


L’UTILITARISME CLASSIC

Abans de John Rawls (1971), l’utilitarisme (Jeremy Bentham,John Stuart Mill i Henry Sidgwick) era el punt de vista filosoficdominant. Veia la justıcia com la maximitzacio de la suma de lesutilitats de totes les persones en la societat.

Aplicat a una societat que viu al llarg de moltes generacions,l’utilitarisme vol maximitzar la suma de les utilitats de totes lesgeneracions.

L’utilitarisme ha estat criticat, per Rawls i per molts altres,perque no te en compte la desigualtat. Nosaltres compartimaquesta crıtica.


L’UTILITARISME CLASSIC

Per exemple, en una societat de dues generacions, la “present” ila “futura”, l’utilitarisme preferiria la situacio on la utilitat de lapresent fos 1 i la de la futura 99 (cosa que correpondria a unsacrifici enorme de la generacio present) a la situacio onambdues generacions gaudeixen d’una utilitat de 49.


L’UTILITARISME AMB DESCOMPTE

L’utilitarisme classic sumava directament les utilitats de lesdiverses persones, perque, en l’expressio atribuıda a Bentham:

cada persona ha de comptar com a una, i cap no pot comptarcom a mes d’una.

L’utilitarisme amb descompte, en canvi, pondera el benestar deles generacions futures de forma que la utilitat d’una personaque viu en un futur llunya compta menys que la d’una que viuabans.



Un dels principals exponents de l’utilitarisme classic, HenrySigdwick (1907, p. 414), ja es va manifestar en contra dedescomptar la utilitat de les generacions futures, si no es perrao de la incertesa.

Sembla tanmateix clar que els temps en que un homeexisteix no poden afectar el valor de la seva felicitat des d’unpunt de vista universal; i que els interessos de la posteritatdeuen preocupar un Utilitarista tant com els dels seuscontemporanis, excepte que l’efecte de les seves accions sobrela posteritat i fins i tot l’existencia d’essers humans que enpoden estar afectats- ha de ser necessariament mes incert.



Per que descompten la utilitat de les generacions futures?

a. La justificacio del descompte per la impaciencia individual.

Un seguit d’economistes fa el salt, creiem que injustificat,del model d’una persona que maximitza la sumadescomptada de les seves utilitats durant perıodes de laseva vida a la conclusio que la societat ha de maximitzar lasuma descomptada de les utilitats de les generacionsfutures - com si aquestes generacions fossin les fases de lavida d’un esser llarga durada.



b. La justificacio del descompte per la incertesa sobre el futurde la humanitat

L’especie humana desapareixera tard o d’hora, pero nosabem quan. Podem modelar aixo dient que hi ha unaprobabilitat π fixa que cada generacio, condicionada a queencara existeixi, sera l’ultima. Un planificador socialutilitari que desitgi maximitzar la suma de les utilitats detotes les generacions tenint en compte aquesta probabilitathaura de maximitzar la suma descomptada d’utilitatsgeneracionals, on la utilitat de la generacio t ve divididaper (1 + π)t−1.



Dins de l’optica utilitarista (que, cal repetir-ho, nosaltres nocompartim), la incertesa sobre el futur de la humanitat aportauna justificacio legıtima a descomptar la utilitat de lesgeneracions futures. Com veurem mes endavant, Stern (2007)adopta aquest enfocament.



c. La justificacio del descompte perque les generacionsposteriors estaran millor

Aquest argument, que per popular no deixa de ser curios,intenta suavitzar les possibles desigualtats entregeneracions suggerides per l’utilitarisme classic.

La idea es que, ates que les generacions futures estaranmillor que la present, les hem de penalitzar mitjancant eldescompte de la seva utilitat en el calcul de l’objectiusocial.



En resum, decidir sobre un factor de descompte depenent de laforma del conjunt factible es passar l’arada davant els bous. Ladecisio sobre com descomptar la utilitat de les generacionsfutures hauria de basar-se en criteris etics basics, no de formaad hoc en la situacio economica que trobem.


NORDHAUS I STERN

Nordhaus i Stern estudien les consequencies dels gasos d’efectehivernacle: tots dos adopten el principi de l’utilitarisme ambdescompte, i tots dos es situen a l’avantguarda de la lluitaintellectual en front del canvi climatic.

Pero:1 Nordhaus fa una avaluacio menys severa que no pas Stern

dels danys economics causats pel canvi climatic.2 Nordhaus adopta una taxa de descompte molt mes alta

que Stern (es a dir, la utilitat de les generacions futurescompta menys per a Nordhaus que per a Stern).

En consequencia, Nordhaus proposa mesures per a combatre elcanvi climatic menys estrictes i, sobretot, menys urgents, queno pas Stern.


NORDHAUS I STERN

Nordhaus tria la taxa de descompte segons la impaciencia delsconsumidors i inversors de la generacio present expressadesper les taxes d’interes en els mercats financers.Stern la tria segons la probabilitat d’extincio de l’especiehumana.

Discrepem de la taxa de descompte de Nordhaus perquerefusem l’analogia entre l’especie humana i un individu queviu durant molts anys.

Estem d’acord amb Stern que les incerteses sobre l’existencia deles generacions futures son pertinents per a l’analisi. Perodefensem el nostre enfocament de sostenibilitat davantl’utilitarista tant de Nordhaus com d’Stern, atesa la indiferenciade la filosofia utilitarista envers la desigualtat.


EL MODEL

Dividim el mon en dues regions, seguint la classificacio de lesNacions Unides:

El Nord = paısos mes desenvolupats (USA) iel Sud =paısos menys desenvolupats (Xina),

i procedim en etapes:1 Fixem la trajectoria d’emissions globals de CO2 (RCP2.6)

esmentada, que no supera els 2◦C.2 Calculem les trajectories economiques compatibles amb

aquestes emissions globals del RCP2.6.3 Finalment, escollim la trajectoria que compleixi que:

la qualitat de vida del Nord i del Sud convergeixen en tresgeneracions cap a una trajectoria de creixementdeterminada;la qualitat de vida de totes les generacions a totes lesregions creix al menys a la taxa determinada; ila qualitat de vida de les generacions mes pobres es lamaxima possible (gen. 1 o gen. 2 en el Sud)


EL MODEL ECONOMIC

Reserca i Desenvolupament

Oci

Ensenyament

Producció

Recerca,art, ciència

Graduats

consum inversió

Emissions

Producció Educació


EL MODEL ECONOMIC

Oci

consum

Emissions

Reserca i Desenvolupament

Ensenyament

Producció


Graduats inversió

Producció Educació Reserca i Desenvolupament

Ensenyament

Producció


Graduats inversió

Producció Educació

consum

Emissions

Oci


OBJECTIUS

Des de la perspectiva inter-generacional, adoptem un criteri decreixement sostenible.

Des de la perspectiva intra-generacional, adoptem un criteri deconvergencia (igualtat) del nivell de benestar


RESULTAT PRINCIPAL (I)

D’acord amb les nostres estimacions, es pot sostenir uncreixement anual de l’1% a llarg termini, amb la convergenciadel Nord i del Sud en tres generacions i la restriccio de lesemissions de CO2 compatibles amb un escalfament global demenys de 2 ◦C.


RESULTAT PRINCIPAL (I)


RESULTAT PRINCIPAL (II)

Pero no hi ha de solucions factibles amb el Nord i el Sudcreixent a taxes anuals substancialment mes grans de l’1,1%.


TRAJECTORIA CONVERGENT DE TRANSICIO

• El Nord i el Sud han d’augmentar substancialment el capitalhuma en coneixement (2-vegades i 3,5 vegades), i el Sud had’augmentar el seu capital huma en educacio un 48%.


ASSIGNACIO D’EMISSIONS


EL PRESSUPOST DE CARBONI

Pressupost global de carboni 1990-2050 = 404,4GtC(RCP2.6)En terms per capita (poblacio 1990):

Nord: CN90 = 87, 2 GtC (12%)

Sud: CS90 = 317, 3 GtC (78%)

Resten 255 GtC per a 2011-2050Nord: CN

11 = 7 GtC (3%)Sud: CS

11 = 248 GtC (97%)


EL PRESSUPOST DE CARBONI

Repartint els permisos d’emissio en relacio a aquestspercentatges, el Nord ha de comprar 3,2GtC anuals pelperıode 2011-2035 (Gen.1)Amb un cost social d’emissions entre $32/tC i $103/tC(Dietz&Stern 2014),2 la transferencia del Nord al Sud seriad’entre 102 i 330 mil millions de dolars anuals per laprimera generacio.Comparem-ho amb el Green Climate Fund: $100 milmillions/any al 2020 (mitigacio i adaptacio).

2Fins a $220/tC (Moore&Diaz 2015 a NatureCC) → $700 mil millions.


L’ACORD DE PARIS


RESUM I CONCLUSIONS

El nostre plantejament s’allunya de l’analisi dominant endiversos aspectes:

Inter-generacionalment, advoquem per la sostenibilitat, encontraposicio a l’utilitarisme amb descompte.Intra-generacionalment, advoquem per la convergencia.La nostra funcio objectiu aproxima el nivell de benestarhuma, en incloure el lleure, l’educacio, el coneixement i laqualitat mediambiental, a mes a mes del consum.El progres tecnologic es endogen.


RESUM I CONCLUSIONS

Adoptem una trajectoria d’emissions globals de CO2 ambl’objectiu de no sobrepassar els 2 ◦C d’escalfament.Analitzem com haurien d’assignar-se les emissions entreles diverses regions del mon (reduıdes a dues) per aconvergir a una trajectoria de creixement sostenible quesatisfaci un seguit de restriccions fısiques i etiques.


RESUM I CONCLUSIONS

Durant la transicio:el Nord ha de reduir drasticament la seva contribucio a lesemissions globalsel Nord i el Sud han d’incrementar les seves inversions enconeixement, i el Sud ha d’invertir fortament en educacio.

Els resultats son qualitativament robusts respecte ahipotesis alternatives sobre exportacions, difusio delconeixement i valors dels parametres.


RESUM I CONCLUSIONS

La nostra analisi proveeix evidencia de la necessitat quetant el Nord com el Sud admetin honestament la connexioentre les reduccions d’emissions necessaries per acombatre el canvi climatic i la moderacio en el creixement.

El creixement economic i l’assignacio de drets d’emissios’han de tractar i resoldre conjuntament. Estanıntimament lligats i es ingenu suposar que podemnegociar o resoldre’n un sense considerar l’altre.


RESUM I CONCLUSIONS

El Nord i el Sud han de reduir substancialment les sevesexpectatives de creixement

Si els lıders polıtics volen solucionar el problema del’escalfament global, han de conscienciar les seves societats dela realitat d’un creixement mes lent.


RESUM I CONCLUSIONS

La nostra recomanacio de reduir el creixement esta en lıneaamb les d’altres autors (Skidelsky i Skidelsky, 2012,Gordon, 2012, Rogoff, 2012), qui han recolzat uncreixement limitat.


SOSTENIBILITAT PER A UN PLANETA QUE S’ESCALFA

Gracies

for aS u s t a i n a b i l i t y w a r m i n g

p l a n e t

Humberto Llavador

John E. Roemer

Joaquim Silvestre

f o r a

Humberto Llavador (UPF i BarcelonaGSE Joaquim...

Documents

Transcript of Humberto Llavador (UPF i BarcelonaGSE Joaquim...