I després deestiu Assolir canvi - fcampalans.cat · partir de las cooperativas agrarias,...

Portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) 2." Quinzena de juliol del 1982

I després de estiu

Assolir el canviSUMARI

Sant Sadurní vol guanyar el futur(pàgs. 6 i 7)

Ponències del Tercer Congrés(pàgs. 9 a 16)

Article d'Ernest Lluch sobre la LOHüPA(pàg. 17)

Entrevista amb José Antonio Gurriaràn(pàgs. 20 i 21)

Debat

Sobre una propuestade solidaridad

internacionalistaf os compañeros y compañeras de la corriente dem opinión interna Izquierda Socialista del PSC• J (PSC-PSOE), hemos presentado a la AsambleaGeneral de la Federación VII (L'Hospitalet de Llobre-gat), una propuesta de resolución a tomar en el punto devarios, del tenor siguiente:

(Para la Asamblea del 26.6.82):"La Asamblea de militantes del PSC (PSC-PSOE) de

L'Hospitalet se hace eco de la dramática situación en quese encuentran muchos pueblos del mundo, que luchan porsu liberación nacional y, de clase."

"Al mismo tiempo, denuncia el peligro de conflictomundial por la proliferación de los enfrentamientos ar-mados (con enormes pérdidas de seres humanos) y quemás concretamente se expresan en la actualidad en: LasMalvinas, Israel-Libano, Irak-Irán. "

"A ello hay que unir la desesperada lucha de los puebloslatinoamericanos por sus libertades:El Salvador, Guate-mala, Uruguay, Chile, Argentina, Paraguay, etc., y enPolonia." : : P í

"También resaltamos al importante movimiento de lajuventud y de los trabajadores en Europa y Norteamérica,contra las armas nucleares y la carrera de armamentos,que amenazan y empobrecen a la humanidad."

"Portado ello se mandata a la Comisión .Ejecutiva de laFederación, a: 1.° Dentro de los programas de formación,se organicen las necesarias sobre la situación políticainternacional, que, ayudarán a estudiar los problemasplanteados y que nos pueden servir de gran experiencia. "

2.° Se tomen las, iniciativas correspondientes paraprestar solidaridad a los emigrantes de estos países pormotivos políticos, así como que se celebre un gran actopolítico, convocando a las restantes fuerzas políticas deizquierda de la ciudad, para analizar la situación interna-cional y expresar nuestra solidaridad y ayuda al combatede los pueblos que luchan contra la opresión y el imperia-lismo, en particular, en Latinoamérica y Polonia. " ,

Una vez leída en la /Isánbha esta Resolución y defendidapor un portavoz de nuestra corriente, fue rechazada porcompañeros de la corriente "Por una nueva mayoría ", enbase a los siguientes ai-gnmentos: ''

—"La futura CE. de Federación carecería de los mediostécnicos y económicos suficientes para realizar el actopolítico propuesto en el punto 2.a de las .propuestas demandato contenidas en la Resolución. " j ; • ; ¡ ¡ i '

—"La Asamblea de Federación no es el mareo adecuadopara adoptar este tipo de acuerdos, que corresponden alCongreso y al Consell Nacional. "

Débiles argumentos que, no obstante, fuer on sußcientespara que finalmente, sometida a votación, la propuestaque nos ocupa fuera derrotada, si bien contó con un buennúmero de votos favorables, teniendo en cuenta queestábamos al final de la Asamblea y ya se habíanausentado numerosos compañeros.

Es de lamentar que en el fragor de los debates y

-por Antonio Ruiz.apasionadas polémicas internas, encaminadas a conse-guir un equipo que va a dirigir una organización como lade nuestra ciudad, los compañeros que nucleón la candi-datura vencedora, no hayan mostrado la sensibilidadnecesaria para dar soporte a una resolución solidaria einternacionalista. Resolución que no cuestionaba su ac-tual hegemonía interna, a nivel de la ciudad.

Actitudes solidarias e internacionalistas que ISCpro-pone al conjunto del PSC (PSC-PSOE) y que hoy comoayer son del todo punto necesarias, para aunar el combatede las grandes masas laborales de nuestra sociedad, con elde los pueblos y sectores en lucha por su liberación de claseo nacional, máxime cuando nuestros pueblos y nuestraclase ha recibido tantas muestras de solidaridad de otrospueblos del mundo, durante la guerra civil, la luchaantifranquista y en el exilio. •

"...la desesperada situación de los pueblos latinoamericanos: ElSalvador.».

21 L'Opinió Socialista 2." Quinzena de juliol del 1982

Internacional

La erade lacapucha

Cuando en 1944, los entonces niñosuruguayos que rondábamos los diez añosescuchábamos horrorizados la' tragediaque vivía el pueblo judío en la Europa deHitler, y toda la nación se abría solidaria,como lo había hecho unos pocos añosantes con los refugiados españoles, está-bamos lejos de imaginar que un día se-ríamos testigos del protagonismo inverso:ver a los judíos convertidos en genocidas.Nuestra solidaridad de entonces, se pro-yectó más tarde, alimentada con las lec-turas de Howard Fast y sus "gloriososhermanos" o de León Uris y su "Éxodo",en una defensa sin pausas del derecho delpueblo hebreo a construir su propio es-tado. El patriotismo de los jóvenes de la"Haganah", construyendo su ejército apartir de las cooperativas agrarias, com-batiendo al colonialismo inglés, remiso aabandonar el fideicomiso de Palestina, nosreconciliaba con el mundo: eran los jóve-nes —socialistas, además— de un pueblomilenario y perseguido los que estabanconstruyendo un país ejemplar, dando fina la diàspora.

Los palestinos ni existían para noso-tros. A lo más nos parecía natural que laresistencia de los jeques árabes, señoresfeudales de pueblos harapientos, fueraquebrada. Los árabes explotados, nosdecía la propaganda, encontrarán en Is-rael una patria común con los israelitassocialistas. Y después todo lo demás: eldesierto convertido en un vergel, BenGurión combinando su papel de PrimerMinistro con la de labrador comunitarioen el Kibutz.

Los hechos nos dijeron, después, quelas cosas no eran tan bellas. Que toda unanación había sido expulsada y vivía endeplorables condiciones. La agresióncombinada con Inglaterra y Francia, en

2.a Quinzena de juliol del 1982

1956, contra Egipto, añadió dudas a nues-tra adhesión: ya no se trataba de defen-derse, sino de agredir, y de servir de brazoarmado de los intereses imperialistas.Cuando pasó 1967 y su guerra de los seisdías, y escuchábamos las delirantes tesisde Dayan, extendiendo la reivindicaciónjudía hasta el Tigris y el Eufrates, nuestrasdudas acabaron. De ese tiempo al presen-te el relato es conocido, aunque muchomás grave.

Hoy cuando el Líbano es arrasado porlas tropas judías de Begin y Sharon,cuando miles de palestinos y libanesesson aniquilados con bombas de fragmen-tación, y Sidón, Tiro y Beyruth ven demo-lidos sus edificios por el cañoneo siste-mático de los tanques y artillería de Israel,ante la indiferencia real de toda Europa,experta en cinismo después de las Malvi-nas y deseosa de que el "problema pales-tino" acabe de una vez, aunque sea pormedio de un genocidio, nuestra ira crece ya la vez la convicción de que la capacidadde asombro del hombre debe ser infinita.

El Estado de Israel, potencia militar delMedio Oriente, brazo armado de los inte-reses imperiales en la zona, ha extendidosu acción terrorista a todo el mundo.Vende armas sofisticadas a las dictadurasfascistas (Argentina, Uruguay, Chile,Guatemala, El Salvador se encuentranentre sus mejores clientes), asesora enrepresión —sus expertos viajan por elmundo, enseñando las más refinadas téc-nicas de inteligencia pero también detortura—, y ahora, para culminar la de-gradación, aniquila a otros pueblos, con elpretexto de defenderse del terrorismo.

Estoy seguro de que nadie hoy recuerdaya el pretexto de la invasión del Líbano.Fue el asesinato del embajador Israeli enLondres. Digo asesinato, aunque no sé si

este funcionario diplomático está muerto,porque las agencias de noticias no habla-ron más de él. Este infame hecho le haservido de pretexto a Begin y a su Ministrode Defensa Sharon, para matar a más de15.000 palestinos y libaneses, la inmensamayoría de ellos civiles inermes, paradestruir ciudades enteras, pasando luegosobre ellas las máquinas niveladoras. Yyo no puedo reprimir comparar esto conLidice, aquella ciudad arrasada por losnazis y convertida luego en campo depastoreo.

El terrorismo de Begin nos ha propor-cionado además, otras imágenes: la demiles de prisioneros palestinos encapu-chados ( o vendados, como gusten). Estatécnica, inaugurada por los expertos enrepresión norteamericana en Viet Nam,desarrollada hasta el hartazgo por lasdictaduras argentina, chilena, uruguaya,salvadoreña, guatemalteca, etc..- La ven-da o capucha y las esposas de alambre sehan universalizado. Encapuchar al presono tiene otro fin que.evitar ser reconocido.En una guerra, cuando esto ocurre esporque el carcelero tiene la concienciaputrefacta: teme la memoria del preso.

La desintegración moral de un régimenque emplee estos métodos no necesitademostraciones. Los que son sus cómpli-ces, ya lo hagan por vía del silencio o lapasividad, no están menos degradados.

No basta con enviar tres aviones conmedicamentos al Líbano. Hay que dete-ner la barbarie desatada, porque acabarápor llevarnos a un holocausto.

Los pueblos de Europa, que conocieronla barbarie nazi-fascista, no pueden tole-rar que les penetre la podredumbre inte-grada en esta era de la capucha.., r^-v,s?~ c^,

Reinaldo

L'Opinió S

Internacional

L'esquerra i la nova EuropaLa necessitat de construir una Europa

amb personalitat pròpia, al marge de laURSS i dels Estats Units, arrela progres-sivament tant en els mitjans dirigents de1 esquerra europea com entre les pobla-cions. Paradoxalment, la perspectivad'una Europa política, amb amplis espaissocials, científics i culturals, obra perCatalunya i per Espanya millors perspec-tives que l'Europa econòmica actual.

Per a nombrosos europeus, Europa hade sortir de la seva fase d'ensopiment i dedesorientació actual per entrar en unanova etapa més dinàmica. L'agreujamentde les tensions polítiques i militars en elmón, especialment en l'Orient Mitjà, lapersistència de la crisi econòmica, lapolítica de blocs aplicada per russos inordamericans de que ambdós es repar-tiren el món en zones d'influència el1945,a Yalta, imposa la necessitat d'unnou centre d'equilibri que descarti elsperills d'una guerra mundial i obri novesperspectives al conjunt de la humanitat

En la relació de forces actual a nivellplanetari, només Europa pot constituir,ara per ara, aquest nou centre d'irradiaciód'idees i d'esperances. El projecte no ésnoa Ja des del final de la segona guerramundial, en 1945, era palès l'interès quedespertà la perspectiva d'una EuropaUnida, ben abans que es signés el tractatde Roma pel març del 195 7 i que fou l'actede naixement del Mercat Comú.

Els partits socialistes de tols els ma~tissos, àdhuc els revolucionaris, i els mo-viments d'alliberament colonial jugarenun paper important en la fase inicial de laconstrucció d'Europa. Però les aspira-cions del començament, plenes de con-tingut socialista, quedaren aviat soterra-des pels interessos purament econòmics icomercials. La burgesia europea, des-membrada per la guerra de 1939/45,s'orientà, ajudada per la burgesia nord-americana, cap a la creació d'un mercatúnic europeu que facilités la seva expan-sió econòmica i industrial. La unitat po-lítica i les reformes socials quedarenpràcticament arraconades i es feu elr^"'"n en els dominis de cooperació cien-tífica i tecnològica. Nasqué l'Europa delsmercaders.

Aquesta construcció parcial, a despitde tots els seus defectes i carències,permeté una evident expansió econòmicai evità els perills d'una nova guerra aEuropa Països perifèrics com Espanyapogueren beneficiar-se també de l'expan-sió econòmica europea gràcies al turisme,a les inversions i al milió llarg de tre-balladors espanyols que trobaren llocs detreball a Europa.

Presionsnordamericanes

A partir de 1973, però, diverses crisisfinanceres internacionals i els augmentsconsiderables dels preus del petroli aca-baren amb el "boom" econòmic prece-dent S'entrà en el període de les vaquesflaques, Els països de la ComunitatEuropea compten avui amb uns 10 mi-lions de parats forçosos, mentre el nivellde vida dels treballadors i dels sectorspopulars es manté estancant o baixa lleu-gerament.

En les darreres setmanes, les pressionsnordamericanes per supeditar els païsoseuropeus a la seva política han sigutevidents. A començaments de juny, aVersalles, Reagan feu una sèrie de pro-meses als set països més rics del mónreunits allí, per ajudar les seves econo-mies, promeses que no complí. Ja se n'haparlat en altres articles perquè hi insistimara de nou. en canvi, Washington havolgut imposar als països del MercatComú una sèrie de restriccions en elcomerç amb la URSS, especialment en laproducció de material amb llicència nor

El president de la Internacional Socialista és una deles peces principals de larenovacióeuropea. A la foto Willy Brandt.

Davant d'ima perspectiva tan fosca,sobretot per la joventut que és la mésafectada per la crisi econòmica, les es-tructures europees no desperten ja l'entu-siasme i l'interès d'uns anys enrera Peraixò molts europeus creuen que Europanomés pot progressar si extén la sevaactivitat a altres dominis importants i esfixa objectius de tipus polític, social,científic i cultural.

Aquest pensament, que s'anava obrintcamí amb més o menys dificultats, s'ac-celera ara degut a la deterioració de lasituació internacional i a l'actitud de granpotència de russos i nordamericans. Co-neguts dirigents europeus afirmen que laURSS i els Estats Units es preparen persignar un nou Yalta i, en aquesta lluita entreels dos grans per assolir posicions deforça, els països europeus són simplespeons sense personalitat pròpia.

damericana per la construcció del gaso-ducte que ha de transportar gas de Sibèriaa Europa

L'equip dirigent nordamericà està con-vençut que l'economia soviètica està apunt d'esfondar-se i diu que no és qüestiód'ajudar-la comercialment Washingtonvol collocar a Moscou en situació demàxima feblesa per imposar-li les sevescondicions en les negociacions sobre lalimitació d'armaments nuclears i la repar-tició de zones d'influència

Els països europeus, reunits en unacimera a finals de juny, rebutjaren lespretensions nordamericanes i, si bé elcomunicat fet públic després de la reunióés relativament moderat, les declaracionsdels participants, especialment de Mit-terrand, foren molt més explícites.

4 / L'Opinió Socialista 2.a Quinzena de juliol del 1982

InternacionalDe llavors ençà, la premsa internacio-

nal reprodueix profusament declaracionsi articles de dirigents europeus —polítics,economistes sindicalistes i periodistes—reclamant, com a necessitat vital, la cons-titució d'una Europa amb fisonomia pro-pia per fer la política que cregui més adienten front de Washington i de Moscou.

L'esquerra europea és particularmentenèrgica en aquest sentit ja que només unaEuropa amb grans projectes socials ipolítics pot fer renéixer un entusiasme avuicongelat La carència d'una política euro-pea davant els grans esdeveniments mun-dials—com, per exemple, els actuals delMitjà Orient— o d'una coordinació enl'esforç científic i tecnològic, manté unasensació d'impotència i de parent pobredavant els dos grans. Les reaccions persuperar aquest estat de coses, són javisibles. Molts analistes pensen que espreparen les condicions perquè Europapugui entrar aviat en una nova etapa de laseva lenta construcció.

El caper del socialismepeninsular

En aquest clima general europeu decrisi econòmica, de pressions nordame-ricanes i soviètiques, d'esforços per trobaruna nova personalitat, Espanya i Portugaltenen plantejada llur entrada en el MercatComú. L'Assumpte, com demostren elsfets, és complicat Hi ha obstacles decla-rats i d'altres dissimulats, que no prove-nen exclusivament de França Els obs-tacles econòmics del país veí —els políticsja han declarat que no existeixen— essituen principalment en el terreny agrí-cola

En l'espai d'un quart de secle, des quees firmà el tractat de Roma s'han creatunes estructures agrícoles comunitàries,s'han efectuat divisions de treball i hannascut habituds que ara són difícils demodificar. L'incorporació d'Espanya enuna Europa essencialment econòmica és,per això, mal vista per sectors de pro-ducció que hi veuen un competidor pe-rillós, especialment pel que es refereix alsproductes mediterranis.

Espanya havia d'entrar en el MercatComú quan era el moment, fa 25 anys,argumenten alguns francesos, i no quan laproducció agricola ja està organitzada enfunció d'una Europa que hem construïtsense la vostra participació.

És evident que es perdé llavors unaoportunitat històrica, però en aquells mo-ments, l'entrada d'Espanya a Europa eraimpossible per raons econòmiques evi-dents però, sobre tot, per raons polítiques.l'Europa del Mercat Comú ha estat cons-truïda per països 'demòcrates i no podienacceptar en el seu sí un país que no ho fos.Els sectors econòmics que recolzaren elfranquisme i que ara voldrien entrar aEuropa, feren un mal càlcul polític.

La resistència europea no és, natural-ment, acceptable, però és dificil que lesresistències es puguin vèncer només ambpressions oficials i arguments econòmics.El problema s'hauria d'enfocar amb pers-pectives més àmplies i tenint present elnou estat d'ànim que s'està creant en elsmitjans de l'esquerra europea.

No hi ha cap mena de dubte que l'es-querra de Catalunya i d'Espanya, i mésconcretament els socialistes, poden jugarun gran paper en l'inserció d Espanya aEuropa Nombrosos països europeus es-tan dirigits per governs amb participaciósocialista, o sota direcció socialista, coma França, Grècia i Alemanya Federal. Iés evident que les pressions de l'esquerra

peninsular sobre aquests governs i sobreels partits que hi participen poden teniruna gran eficàcia

D'altra banda, l'esquerra és la que estàen millors condicions per presentar unanova perspectiva per Europa que compor-ti amplis espais de sobirania política i derealitzacions socials, culturals i cientí-fiques. Res impedeix que els socialistes decasa nostra, en les múltiples reunionsinternacionals que participen, ofereixinuna visió d'Europa que vagi més enllàdelsespai purament econòmics.

No anem només a demanar, sinó quetambé proposem. Un govern conservadorno pot fer aquesta política L'esquerra sí.

Raons polítiques feren impossible l'en-trada d'Espanya en les Comunitats Euro-pees quan era el moment No fos cas queara, per manca d'imaginació, no toméssima perdre el tren de l'Europa política,social, cultural i científica que s'està ges-tant L'esquerra, i particularment els so-cialistes, hi té avui, contràriament al quèpassà uns anys enrera, una gran respon-sabilitat

Carmel ROSA

François Mitterrand, un dels homes que volen construir la nova Europa.

PSCPSC PSOf

L'OPIMO SOCIALISTAPortaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya(PSC-PSOE)C/. Nicaragua, 75. Tei. 321 01 00 - Barcelona-29Equip de Redacció: Ernest Blanch, Josep Manuel Campillo,Xavier Capdevila, Albert Musons i Carmel Rosa.

Fotògrafs: Elena Ramón, Carles Esteban,Silvia T. Colmenero.Correcció: Ramón Fernández Jurado.Fotocomposició: ETNSA - València, 244.Impressió: Impresiones generales. Alarcón, 13.Sant Adrià del Besòs. D.L. B-33903.

2.a Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista/ 5

Municipals

Important edició a Sant Sadurní

Per a guanyar el futurL'ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, que presi-deix el company del nostre partit Carles Querol iRovira, ha publicat darrerament un interessant lli-bre-dossier titulat "Sant Sadurní d'Anoia: atur iperspectives de creixement". Aquesta publicació —que na estat subvencionada per la Diputació de Bar-

celona— suposa un aprofundit estudi de la comarcade l'Alt Penedès i de la vila de Sant Sadurní, realitzatpels economistes del CEP (Centre d'Estudis i Plani-ficació) Gabriel Cortés, Maria del Mar Isla i MartíParellada. Donat el seu indubtable interès, us oferimun ampli extracte d'aquesta important publicació.

En el pròleg de la publicació, l'alcaldeCanes Querol la defineix de la següentmanera: Es tracta d'un llibret que ompleun buit en els estudis d'estructura econò-mica de la comarca de l'Alt Penedès i,més concretament, de la vila de SantSadurní. Els seus autors, els economistesGabriel Cortés, Maria del Mar Isla iMartí Parellada, han fet, al meu entendre,una feina ben feta, tant pel resultat finalcom pel mètode que han utilitzat. A latasca sistemàtica i científica d'aconseguirelaborar dades i estadístiques, han afegitel fet de viure la realitat de Sant Sadurnítrepitjant els seus carrers, entrevistant-seamb un bon nombre de sadurninencs dediversos estaments socials, contrastantpunts de vista i inquietuds al llarg dediverses xerrades que hem anat celebrant.

El resultat és un treball que ajuda aentendre la realitat sòcio-econòmica deSant Sadurní, que examina amb rigor lesmagnituds corresponents a la comarca i ala vila, que entra a fons en la situació delmercat del treball1 a la vila, i analitzal'actuació del sector públic, les perspecti-ves de creixement econòmic i la previsibleevolució de l'ocupació."

La publicació que avui comenten cons-ta dels següents apartats: '"Introducció:la comarca de l'Alt Penedès" (Dinàmicademogràfica i evolució do la inversió;Població activa i estructura sectorial; Di-nàmica comarcal. Atur i perspectives)"L'activitat econòmica de Sant Sadur-ní" (La tradició agrícola; Les activitatsindustrials —la indústria del cava i altresindústries—; L'activitat constructora;Les activitats terciàries). "El Mercat deTreball a Sant Sadurní. L'Atur" (Elsrecursos humans; Característiques de lamà d'obra; La situació actual. L'atur;Hipòtesi d'evolució de l'oferta de màd'obra). "L'actuació del sector públic"(Anàlisi de la hisenda municipal; Lesinversions municipals i les possibilitatsfutures d'endeutament; Actuacions delsectorpúblic en infraestructuras —L'ofer-ta de sòl industrial —Les infraestructuresde transport terrestre: ferrocarril i carrete-res —Subministrament i xarxes de proveï-ment de gas natural i aigua —Planta dereconversió d'escombraries). "Perspec-tives de creixement econòmic a Sant

Sadurní. L'evolució de l'ocupació."Perspectives de creixement de les activi-tats econòmiques presents al municipi;Perspectives de noves instal·lacions in-dustrials). Finalment, un darrer punt, pre-senta una sèrie de conclusions i líniesd'actuació, de les quals us oferim unextens resum.

Situació econòmica

"1) La comarca de l'Alt Penedès escaracteritza per haver tingut en aquestsdarrers anys un ritme de creixement mésràpid que el del conjunt català. La conges-tió industrial de l'àrea barcelonina, ladisposició d'uns bons nivells d'accessibi-litat juntament amb una dinàmica demo-gràfica prou equilibrada, i una especialit-zació marcadament industrial, constituei-xen algunes de les variables que permetensuposar que, malgrat els afectes dissuas-sius de l'actual recessió, les perspectiveseconòmiques de l'Alt Penedès són, dinsl'economia catalana, marcadament opti-mistes.

Així mateix, la presència d'una estruc-tura industrial molt diversificada, on al-guns dels sectors més representats sónprou dinàmics, juntament amb una activi-tat agricola estimable, molt lligada a l'ac-tivitat industrial, i un sector terciari ambpossibilitats potencials de créixer, confi-guren un conjunt d'elements quo no fanmés que reforçar la hipòtesi sobre lesperspectives optimistes de creixement.

2) L'activitat econòmica de Sant Sa-durní posa de manifest, encara més, al-guns dels trets observats a nivali comar-cal. Així doncs, mentre l'activitat indus-trial absorveix més del 72% del totald'actius, l'activitat primària i terciària hofan amb un39í> i un 25% respectivament.

Alhora cal considerar que aquest caràc-ter netament industrial del municipi, s'ex-plica fonamentalment per lapreeminènciadel sector de begudes i, més concreta-ment, de la indústria vinculada a l'elabo-ració de vins espumosos, donat que aquestsector absorbeix, ell sol, un 54% del totald'actius industrials. /

Aquest fet caracteritza totalment l'ac-

tivitat econòmica del municipi fent que,per un cantó, no es manifestessin a la vilaalguns dels desequilibris que s'han palesata d'altres municipis de la rodalia barcelo-nina, donat que la indústria ja instal.ladapermetria uns ritmes notables d'expansió iper un altre cantó, no s'actués decidida-ment amb l'objectiu de millorar les infra-estructures de la vila (aigua, sol industrial,comunicacions, etc.) i atreure així novesactivitats industrials.

Tanmateix l'expansió del sector no haestat homogènia, detectant-se comporta-ments clarament diferenciats segons elvolum de les empreses. En aquest sentit,mentre les grans empresas mantenen unsforts ritmes de creixement, les mitjanes ipetites s'han enfrontat a nombroses falli-des i han hagut de fer, en general, gransesforços per mantenir-se en el sector.

El 'sector de la construcció, amb un17% de la població activa industrial delmunicipi, ha crescut, fonamentalment,durant la dècada dels anys seixanta iprimera meitat dels setanta, al voltant dela indústria del xampany així com per laconstrucció de nous habitatges, i especial-ment de segones residències, principal-ment fora del propi terme municipal. Ladisminució especialment aguda de la de-manda derivada d'aquest dos darrers factors,ha estat una de les causes fonamentals dela crisi del sector.

Finalment, les activitats terciàries te-nen a Sant Sadurní una representació queestà lluny d'assolir el pes que aquestestenen a Catalunya. La forta atracció deVilafranca i, a un altre nivell, de Barcelo-na expliquen aquesta infradotació. A-quest fet permet pensar en una certacapacitat potencial de creixement, espe-cialment de les de caràcter comercial iturístic, atès a més a més, els atractius c;uees generen, sobretot al voltant de la indas-tri a del cava.

Població i atur

3) La població de Sant Sadurní hacrescut d'ençà l'any 1950 a un ritmesuperior que el conjunt català, assolint la

6 / L'Opinió Socialista 2." Quinzena de juliol del 1982

Municipals

màxima intensitat en el període 1960-1970. Durant la dècada dels anys setantas'ha observat una ralentització del ritmede creixement aguditzat especialment du-rant el període 1975-1980.

Durant aquest darrer quinquenni, a mésa més han disminuït notòriament els sal-dos immigratoris nets. Malgrat això dar-rer, la població activa prové en un 57%de la resta de Catalunya (21%) i de laresta d'Espanya (36%), mostrant en ge-neral uns nivells, d'instrucció superiors alconjunt català, la qual cosa pot afavorir lamobilitat de la mà d'obra.

El nivell d'atur ha crescut especialmentdurant els anys 1980 i 1981 com aconseqüència en bona part del provocatpel sector de la construcció i pels joves quecerquen feina per primera vegada. Elnombre de treballadors aturats a passat de185 al mes de gener de l'any 1980 a 439 almateix mes de l'any 1982, tot correspo-nent en aquesta data, un 32% al sector dela construcció, un 44% als joves i la restaa altres sectors.

D'acord amb això, l'oferta de llocs detreball haurà de tenir en compte no sols elnombre d'aturats actual, sinó també elsocupats pels no residents al municipi i lesperspectives de creixement de la poblacióactiva, tot suposant el manteniment de lestaxes de creixement d'aquests darrersanys.

Aquest darrer aspecte per sí sol jasuposa una necessitat de generar uns 50llocs de treball anuals als quals cal afegir,com hem dit, els derivats de la necessitatd'absorvir els aturats actuals i l'ofertaneta de llocs de treball als no residents.

4) La necessitat de fer front a la proble-màtica que genera l'atur, configura unaactitud més o menys explícita per part del'Ajuntament i altres institucions, grupssocials, etc. presents a la vila.

En quansevol cas, comja s'ha comentatoportunament, cal tenir en compte que, enun tema com el de la creació de llocs detreball, el paper de l'Ajuntament noméspot ser marginal pel que fa a la creaciódirecta d'aquells, ja que correspon aques-ta funció, en el marc d'una economia demercat, a la iniciativa privada.

Malgrat això, la funció de l'Ajuntamenti del sector públic en general, adquireixmés relleu en la creació de condicionsfavorables que esperonin l'activitat delsector privat.

En aquest sentit, l'anàlisi de les possi-bilitats de creixement econòmic de la vilaamb les línies d'actuació del sector públic,ja comentades en el tex, i de les iniciativesmés o menys explícites que apunten elsdiferents grups socials presents al muni-cipi, permet sistematitzar el següent con-junt d'indicacions entorn de les quals,creiem, s'ha d'establir una actuació deci-dida per a fer front a l'atur a Sant Sadurní.

Una vista aèria del municipi de Sant Sadurní d'Anoia.

Proposta de mesures

I a continuació l'estudi detalla algunesde les mesures que haurien de dur-se aterme:

Com a mesures d'ordre general: "Aques-tes mesures recullen fonamentalment aquellsprojectes d'Infraestructura que el seuafecte s'extén al conjunt de l'activitateconòmica del municipi. Entre aquestescal destacar fonamentalment la realitza-ció de la xarxa de distribució de gas i lesmesures tendents a assegurar el subminis-trament, sense restriccions, d'aigua. Tam-bé cal incloure aquí les mesures que tenencom a objectius millorar l'accessibilitatgeneral del municipi. En aquest sentit,deixant de banda la propera entrada enservei de la doble via de ferrocarril, calesmentar l'accés a l'autopista en direccióa Vilafranca i la millora de les carreterescomarcals i locals que connecten SantSadurní amb Gelida i SantPere de Riude-bitlles.

En darrer lloc, cal també consideraraquelles mesures que tendeixen a millorarl'estructura d'acolliment general del mu-nicipi. Dins aquestes mesures hi ha lamaterialització dels pressupostos d'inver-sió, que amb despeses d'urbanització,equipaments, etc. permeten fer front alsdèficits existents. També cal recollir acíl'aprovació definitiva del Pla Generald'Ordenació Urbana del municipi.Aquest, amb l'establiment d'unes normesurbanístiques clares a aplicar durant elperíode de vigència del Pla, i amb l'apro-vació del Programa d'Actuació Urbanís-tica que defineix els objectius per on ha dediscórrer l'activitat inversora de l'Ajun-tament durant el mateix període de temps.

També, dins d'aquest mateix camp, elprojecte de realització de la planta detransformació d'escombraries a Vilafran-ca que permetria eliminar els abocadorsactuals.

En conjunt, cal dir que a més a més delsincentius que suposen aquestes mesures

per a la localització de noves activitatseconòmiques, generen algunes d'elles unademanda directa a altres sectors, espe-cialment a la construcció. Aquest és el casde l'activitat constructora lligada al sub-ministrament de gas i aigua, així com a lesinversions en general dels pressupostosmunicipals. Alhora, cal suposar també,que l'aprovació del Pla permetrà unarecuperació d'aquesta activitat lligada a laconstrucció d'habitatges i obres en gene-ral.

L'estudi proposa també algunes mesu-res de foment industrial i agrícola, consi-derant-se la més important la dotació a lavila de sòl industrial dotat d'unes condi-cions mínimes d'urbanització. També, lapromoció d'instal.lació de noves indús-tries auxiliars dels vins espumosos, ol'ampliació de les existents. També calpensar molt seriosament —proposa l'es-tudi— les possibilitats de desenvolupa-ment d'iniciatives de caràcter agrícolamitjançant, per exemple, el desenvolu-pament de noves línies de producció a lacooperativa existent que permetin l'ob-tenció d'un valor afegit i, per tant; unamajor estabilitat de la població activaagrària. E s proposa, també, l'avaluació dela possibilitat d'introduir incentius tempo-rals de tipus fiscal, per a les no indústriesque s'instal.lin a Sant Sadurní.

Un altre apartat proposa una sèrie demesures de foment turístic i comercial; perexemple: establir acords amb les agènciesde viatges perquè canalitzin el turisme capa Sant Sadurní; realitzar un determinattipus de promoció a Catalunya a travésdels mitjans de comunicació, elaboraritineraris adequats, la realització de firesde caràcter cultural, conferències, semi-naris, etc...; potenciar la creació d'unsserveis d'hoteleria i de restauració ade-quats, etc...

Finalment també es proposen diversesmesures a curt termini d'ordre laboral,induint la necessitat que l'Ajuntamentsegueixi gaudint del Fons Nacionald'Ocupació. •

2.a Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista / 7

Municipals

La solució d'un vell problema a Badalona

Signat l'acord de MontigalàUna de les reivindicacions ciutadanes més antiguesde Badalona, la referent al polígon Montigalà-Batllò-ria, ja és en vies de solució, mercès a l'acord a que hanarribat l'Ajuntament de Badalona, la CorporacióMetropolitana de Barcelona, la Generalitat i l'em-presa Montigalà S.A., principals propietaris delsterrenys que ocupen el polígon.

La signatura d'aquest acord es realitzà a mitjans dejuliol, amb la presència —en representació de lesentitats abans esmentades— de l'alcalde MàriusDíaz, del gerent de la C.M.B. Jordi Parpal i elconseller d'Obres Públiques Josep Maria Cullell, totaixò al Saló de Plens de l'Ajuntament de Badalona.

D'altra banda, en un díptic gairabéprehistòric —no té data però deu rondar laprimera meitat del setanta i està signat per totsels partits d'esquerra, entre d'altres—s'afirmava que "Montigalà-Batllòria ésun polígon mixte de vivendes i d'indús-tria que ocuparà unes cent noranta cincnectaries —aproximadament com elcentre de Badalona—, i prop de tretzemil estatges, és a dir uns cinquanta milhabitants, i aproximadament trenta vuithectàrees industrials, amb capacitat pera uns quatre mil cinc cents treballadors.El Pla, analitzat en si mateix, és forçacorrecte i més si el comparen amb lamajor part dels polígons residencials

existents. La densitat global és de 250 ha-bitants per hectària (Llefià en té prop500), hi ha una previsió de llocs de treballindustrials, els nivells d'equipaments izones verdes són molt acceptables, (...)però si mirem el polígon en relació a laseva àrea urbana immediata, a les ciutatsque Fenvolten, la cosa canvia radicalmentAquesta àrea la definim com el conjuntde Santa Coloma de Gramanet, SantAdrià del Besòs i Badalona, caracterit-zada per una fortíssima dependènciarespecte a Barcelona. Dependència pelque fa a llocs de treball, grans serveiscomercials de ciutat, espais per aespec-tacles i lleure, centres culturals, cívics i

Resuini xifrat de l'acordDistribució del sòl

HabitatgeIndústriaEquipamentsParc ForestalVerd urbàVialitat

2.on CinturóViari sector

Total

23,80 ha (netes)31,66 (id)47,06 (id)14,5827,62

13,5237,26

195,50 ha

Aprofitament urbanístic privatVivenda uni/bifainiliar 420 parcel·lesVivenda plurifamiliar 3.000 habitatges (*)Parcelles industrials 31,66 ha

Cessions obligades a l'AdministracióEquipaments 12,47 haVerd local 10,52Tot el viari sector 37,26

60,25 haSòl a expropiar per l'Administració

Equipaments 34,59 haParc forestal 14,58Verd urbà 17,102.on Cinturó 13,52

79,79 haInversió Pública en adquisició de sòl

Per a equipaments i zones verdesPer a vivendes socials (1.000 viv.)

Total

670,73 Mptes.350,00 Mptes.

1.020,73 Milions de pessetes(D'aquests, seran adquirits per l'Administració 1.000 per vivendes socials.)

de relació ciutadana, centres adminis-tratius, etc."

I tot seguit al mateix díptic es plantegenpreguntes de resposta gairebé impossible,com ara "Com podrà aquesta zonaabsorvir cinquanta mil habitants més?Quins transports públics seran capaçosde canalitzar correctament aquesta no-va població? Malgrat els lloables pre-visions d'empleament industrial on tro-baran feina la resta de la poblacióactiva que viurà al polígon?..." Aques-tes eren algunes de les preguntes que ésplantejaven els partits polítics a les prime-ries dels anys setanta.

Ara, ja als vuitanta, unes institucionsdemocràtiques —no com abans— hantrobat una via factible de solució d'a-quests problemes, via de solució que des-glossem en el quadre que hi ha en aquestamateixa plana.

Però encara hi ha un altre tema. I ésl'origen o el titellaire que ha dirigit aquestaoperació; l'empresa Montigalà S.A. està,des dels seus inicis, estretament vinculadaal B.I.C. —Banc Industrial de Catalu-nya—, que com se sap forma part delGrup Banca Catalana, i... no volem dirnoms. La intenció primera de l'esmentadaempresa era col·laborar amb el seu "gra-net de sorra" amb el que ha passat a lahistòria com el "desarrollismo" delsseixantes, però van arribar tard, van arri-bar als setantes quan la recessió econò-mica ja es començava a notar, i van topar,a més, amb una important oposició ciuta-dana que l'esmentat "desarrollismo"' ha-via pogut driblar mercès als successiusministres de l'interior i, fins i tot de laGovernació. Montigalà SA. va toparamb molts problemes, i ara se'n començaa sortir amb importants concessions a lainiciativa pública que canalitza principal-ment la Generalitat de Catalunya —i,com abans, ara tampoc volem dir nomsper a no indisposar ningú—. La iniciativapública que es deriva dels acords signats amitjans de juliol té una traducció finan-ciera de més de mil milions de pessetesque es reparteixen a parts desiguals entre,de més a menys quantitat, la Generalitatde Catalunya, la Corporació Metropoli-tana i l'Ajuntament de Badalona. •


Tercer Congrés del Partit' Mirant endavant

Ponència econòmica

Primero, la lucha contra el paroLa Ponencia Económica aprobada en nuestro TercerCongreso de Castelldefels, empieza con la siguienteintroducción: "En las actuales condiciones de crisiseconómica generalizada, de carácter netamente es-tructural, de dimensiones profundas, de proyeccióninternacional y de larga duración, la estrategia eco-nómica socialista ha de proponerse avanzar en unadoble dirección. En primer lugar, en el sentido deimpulsar una dirección económica socialista que

enfrente de una manera eficaz los principales pro-blemas que plantea esa crisis económica. La consoli-dación del indudable avance político conseguido enlos últimos años, por lo que se refiere al estableci-miento del régimen democrático y de la autonomíanacional de Catalunya, está, ciertamente condicio-nada a la superación de la crisis económica o, almenos, a la neutralización de sus efectos más graves".

Y continua diciendo la introducción dela ponencia: "Y, en segundo lugar y demanera complementaria e irrenunciable,en la dirección de minimizar los costossociales que el largo proceso de resolu-ción de la crisis económica comportará,particularmente aquellos que recaen so-bre las clases populares más desfavore-cidas económicamente, así como la degarantizar que estos costos sociales noresulten inútiles e insolidarios, sino quesean rentables socialmente, en el sentidode contribución efectiva a la superaciónreal de la crisis económica.

Desde una perspectiva a medio plazo,la inmediatez de la lucha contra la crisiseconómica ha de ser compatible con lavoluntad socialista de ir introduciendo, enla medida de las posibilidades, de maneraconcertada, aquellas bases del aparatoproductivo y del modelo de gestión eco-nómica que permitan avanzar hacia unatransformación en profundidad de las re-laciones económicas y de los esquemas dedirección económica del país.

A largo plazo, el propósito socialista esel de avanzar profundamente hacia untipo nuevo, progresivo, de dirección polí-tica y económica, por medio de transfor-maciones estructurales que apunten a lasuperación del sistema capitalista.

El Programasocialista

Inexorablemente, la economía y la so-ciedad post-crisis serán profundamentediferentes de las de antes de los añossetenta. En cierta manera, la economía yla sociedad ya han cambiado, y la crisisproviene precisamente de las dificultadesdel sistema para adaptar-se a un entornodiferente. Ahora más que nunca, el pro-yecto socialista ha de intentar compren-der y dirigir este cambio y, en definitiva,aprovecharlo para avanzar hacia una so-ciedad más justa y más libre. Es en épocade crisis —y no de prosperidad económi-ca— cuando la sociedad en general re-clama el cambio: es el reto histórico delproyecto socialista el de protagonizar elcambio de los años 80.

El apartado tercero de la ponenciaexplica los objetivos básicos del programasocialista en materia económica:1) Resolver el problema del paro: Elderecho a tener un lugar de trabajo es underecho reconocido en todas las cartasbásicas, como son la Declaración de losDerechos del Hombre y la ConstituciónEspañola. La realidad es muy otra. Hoyen España hay 2.000.000 de parados, yen Catalunya unos 300.000. La tendenciade los últimos años ha sido la degradaciónde la situación año tras año, y las perspec-tivas no son optimistas. La redefinición dela división internacional del trabajo, laaparición de nuevos países con elevadacapacidad de producción y costos salaria-les bajos, la aplicación de nuevas tecnolo-gías, la mecanización y la robotizaciónhacen prever que en el futuro, sectores yprofesiones enteras, tan vinculadas almundo de la producción y de determina-dos servicios, engrosarán el ejército deparados.

Una vez más el peso de la crisis harecaído sobre los trabajadores, a quieneslos errores de una falta de planificación yuna política económica errónea hacenpagar un precio muy elevado. Ante lasituación actual, y frente a una prospec-tiva de agravamiento, los socialistas ma-nifestamos nuevamente el derecho de quetodos los trabajadores tengan sus puestosde trabajo, y por tanto definimos la luchacontra el paro como el primer objetivo aresolver.

Un aspecto de prioridad básica queconecta con la creación de puestos detrabajo es la exigencia a la CEOE y alGobierno, como firmantes del ANE, delcumplimiento estricto de los compromi-sos adquiridos de inversión de capitaldurante el plazo de vigencia del mencio-nado acuerdo, que según se calculó habíade crear alrededor de 350.000 puestos detrabajo.2) Aumentar la riqueza y el bienestarsocial: En este apartado, la ponenciamanifiesta entre otras cosas que: "Lossocialistas tenemos bien presentes losprincipios económicos de rentabilidad,

productividad, asignación de recursosescasos. Pero estos principios no puedenser los únicos para decidir la orientaciónde la economía, las nuevas inversiones y,en definitiva, el papel económico que elpaís ha de jugar en el futuro.

Los socialistas queremos hallare! equi-librio entre la racionalidad económica y elcosto social. La participación democráti-ca de los ciudadanos y de todos losintereses enjuego definirán los objetivos ylas necesidades a cubrir. La utilización dela planificación democrática junto con elmercado permitirá la optimización de laasignación de recursos, y por tanto elmáximo crecimiento posible de la riquezay del bienestar social."

En el capítulo dedicado a la necesidadde una mejor redistribución de la riqueza yla renta se pone de manifiesto que: "Elinstrumento de una mejor redistribuciónconsiste en: - La profundización de lareforma fiscal. - El aumento de las remu-neraciones más bajas, tanto de los traba-jadores como de los pensionistas. - Laampliación progresiva del salario social:sanidad, educación, urbanismo, transpor-te, ocio..." Y más adelante se dice que"...el proceso de resolución de la crisistendrá que comportar necesariamente ac-titudes de austeridad, traducidas en políti-ca de moderación salarial, en la línea delANE y del AMI, de moderación en elcrecimiento de consumos privados, y decanalización del ahorro hacia la financia-ción de inversiones estratégicas. Y esosolo será socialmente y legítimamentesoportable —en un marco de democraciapolítica— en el contexto compensatoriode una progresiva nivelación de las desi-gualdades de renta, de una progresivaeliminación de privilegios y, en definitiva,de una redistribución de las rentas enbeneficio de las más bajas, para las cualesqualquier política de austeridad tiene unaincidencia relativamente superior."

En otro apartado de la ponencia seconstatan las prioridades económico-so-ciales de los socialistas, destacándose lossiguientes aspectos: "1) Crear puestos de Utrabajo: la base para resolver el problema^


Tercer Congrés del Partit: Mirant endavantmdel paro es fundamentalmente la creaciónT de puestos de trabajo. Hay varias líneas

de actuación claras para conseguir esteobjetivo: 1) Relanzamiento de la activi-dad económica del sector público o priva-do; 2) Desarrollo de los servicios quesuponen una ampliación del salario so-cial; 3) Aplicación de la solidaridad detrabajo entre los trabajadores, lo quequiere decir: reducción de la jornada labo-ral, jubilación anticipada, eliminación delas horas extras y pluriempleo, etc.; 4)Ampliación de los períodos educativos yde formación profesional." Otro aspectosería el de dar una nueva orientación delmodelo de producción: "La falta de unapolítica clara en general, y de inversionesen particular, nos ha traído el grave pro-blema del paro, el cierre de empresas, laentrada masiva de capital extranjero enmuchos sectores que en realidad las em-presas del país podían cubrir perfecta-mente, un endeudamiento elevado, y unafuerte carga para muchos años de royal-ties, etc. Para salir de este marasmo deberedefinirse el modelo de producción ac-tual, planteandode entrada un"Programaeconómico de salida de la crisis". Losobjetivos básicos de este programa serán:1) Reconstruir la capacidad productivadel país. [ ' ¡ > ' , ;2) Conseguir un nivel de competitividadadecuado, que "permita tanto defender elmercado interior como impulsar una fuer-te exportación. ( , ,3) Crear puestos de trabajo.

Este Programa, que se integraría dentrode la Planificación General, tendría lascaracterísticas de' éstas, es decir un plazo,por ejemplo de'4 años, flexibilidad, revi-sión anual, solidario en sus planteamien-tos, y democrático al ser aprobado ycontrolado por el Parlamento.

Este Programa lia de partir de unaconstatación clara. El modelo de produc-ción económica en realidad no es una áreaúnica e uniforme sino que está compuestade sub-áreas qué se interelacionan, y enalgunos casos se; superponen y comple-mentan. En este sentido, ' la ponenciadistingue las siguientes sub-áreas produc-tivas: a) Área de Producción organizada;b) Área de Producción Üe^ volúmenesreducidos y artesanales; c) Área de pro-ducción de "Economia sumergida"; d)Área de Producción del Sector Público.

Otro apartado de la ponencia trata de la"Potenciación de los sectores económi-cos", proponiéndose'una serie de criteriosde actuación, en cuanto a.la producciónagrícola, la producción industrial y laproducción de servicios.

Otro aspecto analizado es la necesidadde un cambio cualitativo en el consumo y,en este sentido, afirma la ponencia: "Lossocialistas queremos un crecimiento eco-nómico, pero un crecimiento diferente delactual. La óptica socialista es completa-mente diferente de la óptica capitalista,para la cual la producción de bienes y

servicios está en función únicamente delbeneficio esperado. Todo lo que puededar beneficio es bueno para producir,prescindiendo de otras categorías de con-sideraciones morales y sociales. La ópticade crecimiento socialista es bien diferen-te. Se trata de un crecimiento que tiene porabjetivo aumentar el bienestar de la co-munidad y, en especial, de los más desva-lidos. El beneficio es un factor importantepero no el único; los criterios socialestienen un peso esencial. La crisis econó-mica abona también la necesidad de uncambio en el modelo de consumo. Si bienes cierto que la salida de la crisis puedesuponer una pérdida de poder adquisitivopara los trabajadores, ésta ha de venircompensada y aumentada por la mejorade los bienes colectivos como ampliacióndel salario social...". "...El nuevo modelode consumo ha de procurar una sociedadmás ahorradora de energía y de materiasprimas, que los productos sean de mayorcalidad alimentaria, los no perecederos demayor duración, que se tenga un respetoecológico etc.etc."

En otros capítulos de la ponencia setrata de la necesidad de "Un esfuerzoimportante en la inversión", "Un papelactivo del sector público", y "Obtener elequilibrio de las magnitudes económicasbásicas".

Más adelante se exponen los instru-mentos básicos para llevar a la práctica elPrograma económico socialista, que sonla planificación económica y el controlsocial creciente de la economía. "Estecontrol social —dice la ponencia— que lapropia planificación económica facilita,implica incidir básicamente en las si-guientes áreas: —La Administración Pú-blica; —El sistema financiero; —El sectorpúblico industrial; —La empresa en gene-ral; y —Las multinacionales."

El capítulo quinto de la ponencia anali-za la Estructura Económica catalana y elimpacto de la crisis. El sexto, la crisiseconómica y el paro.

Actuación económicaen Catalunya

El último apartado de la ponencia tratade los principios de actuación económicapara Catalunya y dice, entre otras cosas: "Por lo que concierne al restringido campode actuación económica en Catalunya, yde acuerdo con los contenidos estatuarios,los socialistas, al margen de los progra-mas de acción de gobierno para cadaámbito sectorial, propugnamos los princi-pios siguientes: —Necesidad de evitar almáximo los gastos burocráticos o de infra-estructura innecesarios, con tal de poten-cia al máximo la política de inversiones.—Potenciación de la política de emisiónde Deuda Pública, como elemento impul-sor complementario de la inversión públi-ca. Los límites actuales podrían comomínimo duplicarse. —Situar como prio-

ridad básica de la política de inversiónpública, la del fomento a la ocupación,desarrollando políticas específicas paralos trabajadores no subsidiados. —Incen-tivación de las inversiones en equipamien-tos sociales públicos, sanidad, enseñanza,servicios sociales, etc...—Desarrollar po-líticas de Catalunya. Impulsar formastransitorias previas al desarrolllo de laorganización territorial de Catalunya, di-rigidas a la potenciación del poder comar-cal (mancomunidades de servicios, desa-rrollo de estructuras provisionales, impul-so de iniciativas públicas de desarrolloterritorial y/o sectorial, impulso de expe-riencias legislativas concretas —Ley deAlta Montaña, etc...) —Impulsar, me-diante economías de escala y criterios deracionalidad, el desarrollo de la Adminis-tración catalana a través de una políticacoherente de atribuciones de gobierno enlos diferentes niveles de la Administra-ción Pública: Gobierno-Generalitat, y enlos Entes Locales. Reconocimiento comointerlocutor a todos los efectos de lasagrupaciones de municipios legalmenteconstituidas, —Presencia activa en elproceso de reestructuración industrial enCatalunya, y fomento de una política acti-va dirigida al impulso de sectores dinámi-cos y de la investigación. —Exigencia dela presencia de las centrales sindicales entodo lo que haga referencia a políticasdirigidas al fomento de la ocupación, losprocesos de reconversión industrial, y atodos aquellos aspectos relativos a laplanificaión de la actividad económica enCatalunya. —En el sistema financiero, lossocialistas propugnamos una política dediferenciación cLra entre las institucio-nes en que no tenemos competencias (losbancos) y aquellas en las que podemosdesarrollar una acción de gobierno (cajasde ahorro). —Inventariar los recursosactuales y potenciales humanos, natura-les, agrícolas, industriales y de serviciosde Catalunya. —Impulsar una políticadirigida a situar la planificación de laactividad económica en Catalunya —Unaplanificación concertada ha de cuantiticarla evolución del producto social y laactuación del sector público y de losmecanismos financieros a utilizar. —Di-señar políticas de soporte y potenciaciónde las pequeñas y medianas empresas. —Fomentar la inversión pública e incenti-var la privada en el campo de la investiga-ción científica y principalmente en lossectores directamente ligados a las tecno-logías futuras. —Impulsar el desarrollodel cooperativismo en todos los ámbitos,especialmente el des trabajo asociado yagrario. —La conquista progresiva de lademocracia industrial, fomentando la par-ticipación de los trabajadores a través delas organizaciones de las empresas."

La Ponencia económica contiene asi-mismo un anexo "Empresa i Socialisme ",del que en otra ocasión hablaremos condetalle. •


Tercer Congrés del Partit Mirant endavant

Ponència municipal

Els socialistes hem vertebrat el canviA la introducció de la Ponència de Política Munici-pal es diu, entre d'altres coses: "Quan passem balançde l'època passada hom té la sensació que hem passatl'època pitjor, que és l'època en que ens hem guanyat

"la difícil i merescuda llibertat" com deia el poetaEspriu, i això malgrat que hem sofert l'intent mésseriós de cop contra la llibertat".

"Quan afirmen que els Ajuntaments —continua dient la introducció— han con-tribuït decisivament a demostrar que hemguanyant les llibertats, hon diem perquècontra tota temptativa colpista, el podermunicipal ha posat de manifest per da-munt de tota altra consideració partidista,que en un règim de llibertats la capacitat iquantitat d'activitat que pot engegar peruna ciutat un Ajuntament, és tan infini-tament superior al de qualsevol període dela història recent, que ens fa tenirconfiança plena en l'acceptació i corn-P'ensió poh" tiques del règim democràticper part dels ciutadans i, en conseqüència,r acceptació i comprensió cap els quimajoritàriament l'han dirigit Mai comdes de les llibertats, s'havia fet tanta feinapels municipis, i això és el millor antídotcontra les temptatives colpistes."

En tractar del paper dels ajuntamentsen la transició política i en la crisi, laponència diu entre d'altres coses: "Mal-grat l'oposició poh'tica de la dreta, queda,con dèiem, força palesa davant el mo-viment popular una realitat que hi hahagut canvi municipal i que aquest haestat vertebrat pels socialistes. Els socia-listes rebrem el reconeixement del paperhistòric jugat a fons i amb responsabilitatassegurar el canvi municipal, aseegurar laDemocràcia i la Pau per fer possiblefinalment la Llibertat".

"...Als pobles i ciutats de Catalunyas'han establert centres polítics, amb inte-ressos nous que no passen per les tramesque han dominat d'una manera caracte-rí stica els pobles i ciutats del nostre pai s desde sempre, interessos que per primeravegada responen als de la majoria de lapoblació, representada pels treballadors iassalariats, i no als de les minories con-nectades entre sí, instal·lades, relaciona;des per interessos econòmics, socials i fins itot de família, que dominaven la situació,deixant en el buit la majoria dels ciuta-dans."

En un altre apartat, la ponència posa demanifest que: "A Catalunya existeixen unconjunt de regions característiques en lesquals els municipis han de reclamar iexercir acció solidària i una especial aten-ció:

—Els municipis de bases únicamentagrària, de vegades configurant comar-ques senceres.

—els municipis de la costa com a suport

d'un turisme de masses.,—els municipis de l'Àrea Metropoli-

tana de Barccelona.—els municipis que es configuren al

voltant de Tarragona-Reus-Valls.—els municipis caps de comarques.—els municipis de muntanya.—etc.

Un projecte de ciutatAlhora, també els municipis han de

poder mancomunar-se amb objectius con-crets, sobretot els de la prestació deserveis, i han de ser objecte d'atenciópreferent a l'hora de la concessió decrèdits i subvencions.

En aquest sentit reclamem del governque sigui capaç d'endegar programes prio-ritaris als quals els municipis es puguinacollir, que s'assenyalin unes prioritatsdiscutides i aprovades, pel que fa a larelació prioritat-crèdits".

La ponència fixa com a línies mestresdel projecte polític per a una ciutat se-güents: —Construir el municipi per a lamajoria. —La cultura i la comunicaciócom a objectius bàsics per a la creació deconvivència i configuració de la majoria.—El marc fisic de la ciutat, suport delcreixement

Més endavant es diu que: "...Els socia-listes des dels ajuntaments hem d'incidir endues direccions:

—La dinamització de la societat civil,fent-la un element de pressió i suportalhora en el procés de democratització.

—Establir una correcta relació entreajuntamens democràtics i associacionis-me ciutadà. Hem de fer possible que lagran majoria del poble assumeixi el procésde transformació democràtica, fent-lo seui protagonitzat el mateix temps la trans-formació, el canvi".

Passant al capítol corresponent a laDescentralització municipal i la partici-pació ciutadana, es deixen ja de principiuna sèrie de coses clares:

"—És important no confondre els dostermes del binomi.

—Un procés de descentralització mu-nicipal no porta necessàriament en símateix un increment de la participaciódels ciutadans en l'elaboració de les de-cissions o en la gestió dels serveis, encaraque á pot facilitar-la; i viceversa, unaautèntica participació no implica forçosa-ment una descentralització.

—Tampoc és evident que una Admi-nistració municipal sigui més democràticapel fet d'estar dscentralitzada.

—Descentralització i participació nosón un fenomen unitari. Es donen dife-rències entre ciutats: a les grans, predo-mina relementdescentralitzadorderapa-rell administratitu, mentre que en lesmiti anés i petites, l'accent recau sobrel'element de participació.—La unitat territorial de descentralitza-ció (districte) no necessàriament ha decoincidir amb la unitat territorial òptimaper a la participació (barri, districte ciutat,segons la grandària del municipi i de lescaracterístiques socials del mateix)."

Models de descentralització

Quant a models de descentralització mu-nicipal, la ponència parla dels següents

"1) Una separació neta de competèn-cies entre els diferents nivells d'adminis-tració d'una àrea: en aquest cas, cadaentitat elegida democràticament decideixi gestiona les matèries de la sevapròpia competència i és important que lesgrandàries territorials i demogràfiques deles entitats inferiors siguin semblants en-tre sí, amb la finalitat de permetre unnombre igual de competències per a cadaentitat dins d'aquest nivell (aquest és elcas de l'organització del Gran Londres).

2) Cada un dels municipis d'una àrea téel poder de decisió i de gestió de la totalitatdels serveis públics, estant reservada laplanificació territorial a l'entitat superior,que és l'àrea metropolitana, tot essentvinculant dita planificació per a tots elsmunicipis (s'ajusta aquest model d'ÀreaMetropolitana de Barcelona).

3) El municipi, sense perdre la sevaunitat de govern, es divideix en districtes,cada un dels quals ve dotat d'òrgans alsquals són delegats alguns poders de de-cisió o de gestió per part dels òrganscentrals ( aquest és el cas de Milà i d'altresciutats italianes)."

Un altre ampli capítol de la ponènciaanalitza els elements del poder de descen-tralització: La cessió de poder, El traspàsde competències; La gestió dels serveispúblics descentralitzats.

Quant a l'anàlisi del concepte de "Par-ticipació", la ponència manifesta entre ̂dfaltres coses que: "...Dos són els gransW

2." Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista/ 11

Tercer Congrés del Partit: Mirant endavant

Äblocs de l'actuació administrativa e els'blocs de l'actuació administrativa en els

que pot donar-se la participació dels ciu-tadans, el primer durant el procés d'ela-boracions mitjançant la presència de pro-postes, esmenes i alternatives; i el segon,en l'execució de les decisions i en laprestació dels serveis públics fonamen-talment, en aquest cas, amb la presènciade ciutadans en els òrgans de gestió.

La participació dels ciutadans pot do-nar-se bé sigui a nivell individual, bé siguia nivell col·lectiu. Es indubtable que quanel subjecte de la participació és un gruprepresentatiu d'interessos col·lectius elseu pes és molt més gran davant els òrgansde poder. Per altra banda, l'existència deciutadans agrupats per a la defensa dedeterminats interessos, és un símptomaclar de vitalitat i articulació d'una societatcivil.

Els socialistes, sense oblidar l'existèn-cia de canals per a la participació indi-vidual que permet al ciutadà la defensadels seus drets, han d'estimular i privi-legiar al màxim la participació a través deles entitats o grups portadors d'interessoscol·lectius."

Corn a mitjans de participació ciuta-dans s'anomenen: —La informació pú-blica; — El dret de proposta; —La Con-sult pública; —Assemblees i reunionsinformatives i consultives; —Debat pú-blic previ als Plens. —Consells Secto-rials, Comissions de Treball, Comissionsciutadanes." j : ,

Aquest apartat,apartat de descentra-lització i participació s'acaba de la se-güent manera- "En resum, consideradesles descentralitzacions i la participacióciutadana com objectius ile govern muni-cipal irrenunciables f>er als socialistes,amb totes les limitacions i condicionantsque les particulars característiques decada municipi imposin, no sols podremsinó que haurem de tractar de trobar-nospresents tant en els òrgans municipalscom en les entitats que recullen avui lesaspiracions i necessitats de la societatcivil". . i <

També es recull que: ''Des dels ajun-taments es crearan les condicions neces-sàries i s'habilitaran els mitjans oportunsper a possibilitar a les entitats ciutadanesel desenvolupament de llurs funcions..."

Hisenda local!

En el capítol de les hisendes locals, laponència manifesta que; "Cal plantejar-se tots els temes de recaptació i d'inversiódes d'una perspectiva de rigor, seriosa icoherent • ;

a) Clarificació i simplifïcaicó al mà-xim de les ordenances fiscals.

b) Construcció de bancs fiscals dedades.

c) Racionalització i mecanització de la

recaptació i el cobrament amb les mà-ximes facilitats per al ciutadà.

d) Informació constante) Planificació a mig i llarg termini de

les inversions, amb previsió de les des-peses que originaria el seu manteniment ifuncionament en els pressupostos ordi-naris.

O Equilibri financer i rigor en la con-fecció dels pressupostos.

Els recursos s'orientaran bàsicament acobrir les necessitats d'infraestructurabàsica de les zones urbanes i l'augment deserveis concebuts com un dret del ciu-tadà".

El següent apartat tracta dels ingressosmunicipals, tant dels propis, com de lestransferències corrents i les subvencions.Un altre apartat tracta de les inversions.

Sobre la necessitat de reforma del'Administració Local es manifesta que;"Un primer element a tenir en compte decara a la reforma de l'administració ésl'adequació de la L.R.L. a la democràcia iT autonomia municipal, alliberant els mu-nicipis d'algunes 'cotilles' que van endetriment de l'eficàcia i del servei alciutadà.

Descentralització i autonomia, enfronta centralisme i uniformisme han de ser elscriteris generals quea aquest respecte esvegin incorporats en la nova Llei deRègim Local. Aquest major grau d'auto-nomia que es contempli en la nova LR.Les traduirà en un funcionament més elstic id'acord amb les necessitats actuals delsajuntaments".

Fet metropolità

La tercera part de la ponència tractadels eixos programàtics per a unapolítica progressista municipal i s'ana-litzen els criteris de Política urbanística,del sòl, d'estatge, de Serveis Socials, detransport públic col·lectiu urbà. de pro-tecció ciutadana, d'ensenyament, sanitat ialtres serveis públics locals, així com delsserveis culturals i esportius.

Un quart apartat de la ponència mu-nicipal està dedicat al fet metropolità i, enell, es diu entre d'altres coses: "...Elssocialistes concebim l'Entitat Metropo-litana com a una entitat de regim localamb competències pròpies i mitjans su-ficients per a atendre-les, que no es di-lueixin sota la direcció del Govern de laGeneralitat, com pretenen uns, ni es cons-titueixin com a simple federació de co-marques i juxtaposició d'empreses de ser-veis, com pretenen altres.

Un problema a plantejar-se dins d'a-questa futura CMB és l'existència de

municipis petits que requeriran un trac-tament adequat degut als seus migratsrecursos, i per altra banda l'existència demunicipis amb delimitacions de terme pu-rament artificials ja que els seus cascosurbans es confonen amb els de les pobla-cions veïnes.

Aquest últim cas és el de les poblacionsdel primer cinturó barceloní. Els ciuta-dans d'aquestes poblacions treballen enmolts casos a Barcelona o altres pobla-cions distintes a les de llur residència,utilitzen mitjans de transport, d'esbargi-ment, etc., que tampoc són del seu muni-cip, encara que com a contribuients solsactuen en aquest.

Un altre element més a tenir en compteés que en funció del creixement desmesu-rat en pocs anys, aquestes poblacions hanperdut llur identitat com a poble, màximquan els seus habitants, en n tant per centmolt elevat, són emigrants, portadors decultures distintes, el que fa impossible queaquesta comunitat tingui uns trets i unapersonalitat pròpia i hpmogènica, o al-menys que aquesta sigui diferent a lad'altres poblacions de l'entorn.

A tot això cal sumar la situació de lescorporacions locals d'aquestes pobla-cions, caracteritzades per la manca derecursos econòmics i el dèficit d'equipa-ments en alt grau.

De tot l'exposat es dedueix que caldriaestudiar una fórmula que tingués en comp-te aquesta situació, i establís fórmules decooperació institucionalitzades, que espodien anar accelerant en funció de ladinàmica que en tal sentit es generi, cap auna institucionalització pròpia en l'actualconurbació barcelonina."

Dos darrers apartats de la ponènciaparlen de la "Política Territorial" i dels''Principis d'actuació de l'administraciólocal". D

NOTA:Per raons d'espai la redacció de

l'Opinió Socialista s'ha vist obliga-da a prescidir de la ponència decultura.

Volem deixar clar que aquest puntés absolutament accidental, i que lanostra intenció de publicar aquestsresums es clourà en el primer núme-ro de setembre.

Preguem paciència als nostres lec-tors, i també comprensió. Quan l'es-pai no dóna, doncs no dóna, i no s'hipot fer més. Salut!



Medi ambientL'extensió de la ponència del Medi

Ambient és un obstacle difícil de superar.Per això ens hem estimat més de publicarun capítol que per la seva importànciacalia publicar, i que alhora, i per la sevaglobajitat, ens pot oferir una visió prougenèrica de tota la ponència.

D'entrada, resulta difícil sectorialitzaruna problemàtica tan complexa com la delMedi Ambient A tot això cal afegir el fetde la inevitable imbricació entre els sec-tors definits, al marge del criteri de defini-ció. En un intent d'optimitzar la combina-ció entre els que respondrien a una lògicaintuitiva i els derivats de l'estudi científicdel tema, s'establiran 5 grans àrees

1. — L'espai i el territori: politicaterritorial. És evident que la vida indivi-dual i social es desenvolupa eri un substratfísic concret, en el qual interaccionen.

2. — L'energia: política energètica

Qualsevol ecosistema necessita un inces-sant fluix d'energia pel seu mantenimentEl menyspreu d'aquesta constatació eco-lògica té com a conseqüència l'actual crisienergètica La gravetat de la situació obligaal disseny d'una política rigorosa i urgentde consum i protecció d'energia.

3. — L'aigua. Component majoritari dela matèria viva, la seva utilització és fona-mental i indispensable per a la vida de lanostra espècie. La limitació d'aquest re-curs natural, per consum irracional odeteriorament contaminant, implica greusproblemes de múltiple incidència.

4. — Ecologia urbana i sanitat ambien-tat residus, contaminació atmosfèrica, so-rolls. La ciutat comporta el desequilibriecològic de l'entorn, essent un ecosistemaobert que necessita un aport incessantde primeres matèries i energia D'altrabanda, la seva activitat suposa la produc-

ció d'una gran quantitat de residus sòlids ide contaminació atmosfèrica en un grauen que no és assimilable pel medi circun-dant L'ecologia urbana, que estudia totsaquests aspectes està íntimament lligadaamb la problemàtica de la sanitat ambien-tal, que estudia els efectes de tots aquestselements sobre la salut humana, problemesque es fan palesos de forma especial a lesgrans aglomeracions urbanes.

5. — La fàbrica: medi ambient laboralEl model de producció capitalista com-porta unes condicions laborals concretespels treballadors. Superat el salari desubsistència, la reivindicació de milloresqualitatives de les condicions de treball had'anar paral·lela a les de senzilla milloraeconòmica, que de vegades només ser-veixen per a camuflar el deteriorament dela real qualitat de vida dels assalariats. •

L'acció socialSi entenem que un partit socialista ha

de conquerir, a més d una millora de lesrelacions laborals, les condicions que per-metin la plena realització de l'individiu, éslògic que una ponència d'Acció Socialcontempli el sistema de mecanismes quela societat té o pot tenir per a posar al'abast de tots aquesta posibilitat de rea-litzar-se com a persones.

Conseqüentment, i des de la perspec-tiva que ofereix la consideració que "elsserveis socials de cada país s'han anatconfigurant o des de la perspectiva benè-fico-assistencial, o com a resposta alsdrets socials de la persona", la ponènciad'Acció Social incideix en la crítica a ladescoordinació de nivells administratius ial denominador comú de la burocratitza-ció, la defensa de cossos i interessosprofessionals, la manca de participacióciutadana, etc., I, tot seguit comès natu-ral presenta les alternatives.

La ponència analitza també l'origen deles necessitats que l'Acció social intenta

satisfer, la conclusió d'aquesta anàlisi ésque aquestes necessitats 'són el resultatdels desequilibris que ha generat la indus-trialització". "Donat que les necessitatsestan generades per causes estructurals,l'acció social no pot limitar-se a una tascaassistencial, sinó que ha de mostrar iprocurar que es modifiquin les causes delsdesequilibris i ella mateixa ha de consti-tuir-se en una tasca preventiva, planifi-cada, coordinada i potenciadora de recur-sos."

Posteriorment la ponència parla de lesinstitucions que poden endegar la tascapreventiva —les referents a l'ensenya-ment la sanitat etc.—, a les que afegeixuna segona missió: l'actuació compensa-tòria en els cassos dels desequilibris querestin per cobrir.

Tot seguit es parla de la necessàriaglobalització d'integració social, la qualcosa fa necessària la integració de totes lesinstitucions esmentades en un Pla Gene-ral d'Acció Social. •

TurismeLa ponència de turisme que va

aprovar el plenari del nostre Ter-cer Congrés consta de dues partsclarament diferenciades; a la pri-mera es repassen quatre enfocsdel fenomen del turisme: sociolò-gic, socioeconòmic, la problemà-tica laboral i la temàtica laboral.La segona part la constitueix unguió en què s'enumeren un seguitde punts a desenvolupar. El motiudel guió el trobem en què elscompanys que volien tractar eltema del turisme ho feren, peròvan creure preferible l'elaboraciód'un guió a desenvolupar ans queuna ponència entesa com a textmonogràfic que, per força, hauriade tenir mancances importants. •

FormaciónDe la ponencia de Fopnación aprobada

en el Tercer Congreso de nuestro partidodestacamos el capítulo correspondiente ala formación del militante íntegramente,por su interés:

"Sabemos que puede ser discutible,pero se debería establecer la obligatorie-

dad mínima de asistir a diez lecciones queexplicarán simplemente estos conceptos,su dinámica y su relación con la cotidia-nidad de cada agrupación: esto se deberíahacer con medios audiovisuales —con unsimple video— y gracias a la manipula-ción que ejerce la T.V.E., se podría tener

el material de análisis; los textos existenpara poder establecer un mínimo detate, yfijar los conceptos mínimos de lenguajeeconómico. En el partido, sin ocuparcargos, ni ser permanentes. Hay compañe-ros suficientes que podrían realizar esta^tarea. ^



*A partir de esta formación mínima que

sería en sí motivante, se podrían, y estoseria tarea de cada secretaría de forma-ción, organizar debates de formación so-bre material visual. Si insistimos en elmaterial visual, es simplemente porquehoy es el lenguaje dominante, y en conse-cuencia, mas motivante.

El problema es lanzar esta dinámica deformación, ya que tras ella los debates depolítica general, de problemas concretos,serian lo suficientemente dinámicos paraque fueran formativos en sí.

A nuestro entender, la formación sehabría de realizar a dos niveles correla-cionados y coordinados. El primero, básico,al que hemos aludido antes, de pertenecer auna clase oprimida que es necesario libe-rar en su totalidad y que consiste en elconocimiento de cómo los tres factores

económicos, políticos e ideológicos hanactuado y actúan como elementos deopresión y de reproducción de esta opre-sión.

En este nivel de formación proponemostambién que se organice, en la periodici-dad que convenga a cada tema, y en elseno de cada Agrupación.a) Valoración política de las tareas Par-

lamentarias.

b) Valoración de las tareas de las Diputa-ciones.

c) Valoración de las tareas Municipales.

Esta propuesta supone agilizar la in-formación desde cada uno de estos nivelesinstitucionales hacia las agrupaciones, ycontribuirá extraordinariamente a la for-mación en los militantes de criterios cla-ros y comunicables a la sociedad sobre laactividad del Partido.

Todo esto, que entendemos formaciónbásica, no excluye que la Secretaría deFormación continúe desarrollando las ac-tividades hasta ahora promovidas, comoson las Escuelas de Formación, las Jor-nadas, los Seminarios, la participación enlas campañas de sensibilización y la edi-ción divulgativa y formativa.

Recomendamos la continuidad y am-pliación de las tareas de la Escuela JosepRovira, que por su carácter itinerante, seajusta más a las posibilidades de asisten-cia de nuestros militantes.

Este es un esquema de formación bàsicapara el militante, que no excluye la forma-ción específica, coordinada con otras se-cretarías, orientada a los militantes quetengan que ocupar y ocupen cargos públi-cos." •

Política pagesaA la ponència de política Pagesa s'afir-

ma que si hi ha algun sector que no haexperimentat ni la més mínima milloraamb l'adveniment de la democràcia al'Estat espanyol ha estat el de la pagesia.

Tot seguit es repassen la situació actualal camp català, les causes que van motivari que segueixen motivant aquesta situació,i, en darrer lloc, s'enumeren els tresobjectius de què ha de constar la novapolítica pagesa; que lot seguit són enri-quits amb els objectius de la nova políticapagesa socialista:

1.— La terra: la política d'estructures.Entre les principals limitacions que es

troba el pagès en el seu treball cal destacarel preu abusiu de la terra i la malarepartició de la seva propietat.

Els socialistes no podem permetre quela terra, que és abans de res un mitjà deproducció i una eina de treball, siguiobjecte d'especulació i d'abandonament.Per això proposem una sèrie de mesuresque garanteixin la funció social de la terra.

—Preservar les terres de votació agri-col d'altres usos alternatius, tot garantinten els planejaments urbans i en el futur plaDirector Territorial de Catalunya aquestavocació.

—Creació dels Consorcis Territorialsper a la millora de l'ús de la terra (COM-TER), per a invertir enei mercat de terres,impedir l'existència de terres abandona-des i executar les obres o millores decaràcter agrari finançades per l'adminis-tració (concentració parcel.lària, rega-dius, etc.).

—Estabilitat del pagès a la terra, totreformant l'actual llei d'arrendament rús-tics.

—Establiment d'una legislació sobre els"cúmuls", que no permeti l'acaparació dela terra.

—Ajudes per a la compra de terres deles petites i mitjanes explotacions page-ses, així com per a la instal·lació depagesos joves. Els Consorcis Territo-rials (COMTER) en seran l'instrument

2.— La política de rendes i la organitza-ció dels mercats.

La política de preus, tal com estàactualment plantejada no garanteix unnivell mínim d'ingresos al pagès, ja que alser els preus igual per a tothom beneficiaals grans en detriment dels mitjans i petits.

Els preus de garantia, que s'haurien defixar abans de començar l'any, han detenir en compte els costos de producció,els volums de producció, els preus deCEE i la repercussió en la utilització demà d'obra.

Per tant una política socialista quegaranteixi les rendes dels pagesos, ha deconstar dels següents punts.

—Preus míinims de garantia per alspetits i mitjans pagesos.

—Una normativa selectiva sobre elcrèdit agrari que faciliti l'accés de pagès,amb uns interesos bàsics i uns tràmitssimplificais. Creació d'una societat degaranties recíproques.

—Establir un règim fiscal que gravi deforma diferenciada les explotacions fami-liars agràries per una banda i la resta de lesexplotacions amb un tipus impositiu pro-gresivament més alt segons la seva super-fície, possibilitat de producció i produccióefectiva.

—Assegurances agràries que garantei-xin uns ingresos mínims als pagesos per

causes de pèrdua de collites o bestiar.Aplicació generalitzada de la Llei d'asse-gurances, amb la participació del Mutua-lisme pagès.

—Normativa que reguli estrictamentels contractes d'integració (durada, ga-ranties, repartiment de càrregues, etc.).

3.— Sanitat, Seguretat Social i Condi-cions de Treball.

—Reforma de la Seguretat SocialAgrària, equiparant-la al règim general.

—El sistema de pagament ha de per-metre progresivament la desaparició deldoble sistema de cotització y la sevasustitució per una cotització directa sobrel'ocupació efectiva.

—L'aportació de l'ESTAT a la SSAd'augmentar sustancialment.

—Participació dels sindicats pagesosen la gestió institucional de la SSA.

—Potenciació del mutualisme agrari.—Esbliment d'un estatus especial per a

les "ajudes familiars" i en especial per ales dones pageses.

—La millora de les condicions de tre-ball dels assalariats agrícolas.

4. — La formació dels Pagesos.Cal una investigació, una capacitació i

una divulgació adaptada a les necessitatsdels pagesos de Catalunya, en la perspec-tiva de l'entrada a la CEE.

La política de desenvolupament s'had'adaptar a la diversitat d'agricultures id'explotacions existents:

—Prioritat a les actuacions collectives(agost, etc.).

—Experimentació sobre els mitjans deproducció més interessants per a la pa-gesia.

14 / L'Opinió Socialista 2,a Quinzena de juliol del 1982

Tercer Congres del Partit Mirant endavant—La investigació, com a inversió de

futur, caldrà fer-la en funció de les neces-sitats de les nostres produccions.

—Esßlaonament del sistema d'ense-nyament agrari: un primer estatge de divul-gació generalitzada mitjançant cursos icirculars al pagesos, donant prioritat aaquest primer nivell; estatges progressiusde captació i estudis universitaris, aquestsdarrers agrupats en un complexe docentarrelat en la pagesia i situat en la comarcarural.

—El finançament dels pagesos cal quesigui unificat i selectiu, donant preferènciaals pagesos (a la EFA).

La ponència de pesca tracta els temesmés preocupants per a la gent de la mar, iper a qualsevol ciutadà prou conscientque cregui que tothom ha de viure honoro-sament dels fruits del seu treball.

De fet aquesta ponència comença pre-guntant-se si "som conscients dels pro-blemes que està passant el. sector pes-quer", i es respon: "doncs, sinceramentno".

Tot seguit la ponència repassa el temades d'una triple perspectiva: la políticapesquera estatal, la política pesquera a

5.— Les Cooperatives i les indústriesAgroalimentàries.

Per als socialistes el cooperativisme ésla nostra esperança de futur, per aixòproposem:

—Potenciació i desenvolupament delcooperativisme agrari en tots els seusnivells. Preomulgació d'una Llei de Coo-peració progresista que reculli la nostrarica experiència cooperativa, les basesestablertes en la Llei de 1934, així com elsprincipis de l'Aliança Cooperativa Inter-nacional.

—Una política de crèdit per al finança-ment de les activitats cooperadores, tot

potenciant el paper de les Caixes rurals.Per aplicar aquesta nova política agrà-

ria socialista, creiem imprescindible:a) Reformar en profunditat l'Adminis-

tració Agrària:Potenciació de les oficines i dels equips

comarcals i territorials. Superació del'actual centralisme dels Serveis Centralsde Barcelona.

Participació dels pagesos a través delsseus sindicats en l'elaboració i execusióde la nova política agrària.

b) Recolçament i potenciació de totesles formes associatives al camp i en espe-cial el sindicalisme pagès. •

PescaCatalunya, les aigües pròpies de Cata-lunya i la necessària alternativa socialista:s'afegeix un anexe referent a la coopera-ció en el món de la pesca.

L'alternativa socialista reclama el tras-pàs de competències en matèria de pesca ala Conselleria de la Generalitat correspo-nent per. tot seguit demanar que s'elaboriuna llei de pesca, que es creï un Consell dePesca on siguin representats la Generali-tat, la Confraria de Pescadors i els sindicatsdel sector, que es creï un Centre d'Investi-gació pesquera. Es recorda que caldrà un

acord, mitjançant el govern central, quepermeti a la Generalitat de fruir de lavigilància a les costes amb l'Armadaespanyola; caldrà regular l'ús dels cala-dors, caldrà fomentar la piscicultura, tenircura de la contaminació de la Mediterrà-nia. Es demana la renovació de la "Orde-nación Laboral del Sindicato Nacional dePesca", promulgada l'any 76, es demana *la reforma de la Seguretat Social per aadaptar-se a les condicions especials delmón de la pesca i, finalment, es demana laregulació i l'ordenament de la comercia-lització del peix. •

Política educativaLa ponència de política educativa que

ha sortit del Congrés ofereix, en primerlloc, el que han de ser els objectius de lapolítica educativa socialista, per a passarrevista, tot seguit, als temes que ara perara són més punyents. S'analitza el siste-ma educatiu a l'Estat espanyol, es criticala línia seguida a Catalunya pel govern deCiU, s'enumeren les mesures immediatesque cal aplicar per a garantir un mínimd'ensenyament públic, es tracta el tema del'aportació socialista en la construcció aCatalunya de l'escola dels treballadors, esvaloren les Associacions de Pares d'A-lumnes, APA's, es tracta el tema del'escola privada, es fixen els criteris delque hauria de ser un model d'Universitat,es repassa l'especificitat de la formaciódels mestres i es tracta breument el que ha

La ponencia de juventud analiza exten-samente la situación del joven en Cata-lunya y, a modo de conclusión, destacasiete puntos que el partido debe tenerpresentes en la praxis política de cada día:

1. Para que los jóvenes no «pasen» depolítica y de los políticos es imprescindi-

de ser l'administració educativa catalana.Tot seguit, i pel seu interés, reproduïm

els objectius de la política educativa so-cialista:a) —Garantir a tots els ciutadans el dret arebre formació personal i social, científi-ca i tècnica, pluralista i laica.b) —Aconseguir que sistema educatiusigui el protagonista en l'adaptació alscanvis socials, científics i tècnics i en lade potenciació d'una consciència crítica,impulsant el protagonisme de cada home ide cada dona en la construcció de la sevapròpia història i essent un element de larecuperació de la consciència nacional idel desenvolupament de la cultura cata-lana; un sistema que formi ciutadanslliures per a una Catalunya democràtica.3.- És totalment vigent, doncs, del

Juventudble, previamente, que la política y lospolíticos no pasen» de ellos. Para conse-guir que los jóvenes se integren en lasociedad democrática, en una línea deprogreso y en la perspectiva socialista,será necesario hacerse eco de inquietudesy reivindicaciones, expresas o tácitas.

projecte de NOVA ESCCLA PUBLI-CA, de qualitat pedagògica, adaptadaal medi i gratuïta que comporta:

—Consideració de Servei Public—Depenència compartida entre Gene-ralitat i ens locals—Model d'Escola Bressol accessible—Cicle bàsic (3 a 16 anys) amb xarxacompleta—Formació Professional i Superior enestreta relació Treball-Estudi—Escola laica i pluralista—Escola compensadora de desigualtats—Renovació pedagògica—Catalanitat—Estructura democràtica i participativa—Estabilitat del professorat i racionalit-zació de la seva distribució. •

2. Los socialistas hemos de informarcon un lenguaje inteligible al pueblo, y conél a los jóvenes, de todas las acciones einiciativas en relación a toda una serie dereivindicaciones y de los medios queponemos para satisfacerlas: objeción deconciencia, medidas contra el paro, mejo-»

2." Quinzena de juliol del 1982 L'Opinió Socialista/ 15

Tercer Congrés del Partit Mirant endavant^ra de la enseñanza, problemas de droga-^ dicción, etc...

3. El Partit dels Socialistes de Catalu-nya ha de potenciar la organización Jo-ventut Socialista de Catalunya para queesta llegue a ser en el futuro la organiza-ción política juvenil que aliente a losjóvenes para trabajar por el socialismo,capaz de coordinar a los jóvenes militan-tes en ciudades, centros juveniles, etc... adonde hay que hacer llegar la presenciamilitante socialista.

Por todo ello, es necesario, definir unnuevo marco de relaciones entre el Parti-do y la JSC, un .marco que abarque yresuma las posibilidades de colabora-ción existentes entre ambas organizacio-nes hermanas, y que contribuye a poten-ciar su presencia en el ámbito de lapolítica juvenil y entre sus destinatarios.Los principios que deben definir ese mar-co, se sintetizan en los siguientes;—Potenciación de una auténtica autono-mía de la JSC respecto al Partido, auto-nomía que debe implicar una estrechacoordinación entre sus respectivos órga-nos de dirección, que facilite un intercam-

bio fluido de información y un permanentecontacto sectorialista área por área.—Valoración y potenciación de la imagenpública de la JSC, y acceso impulsado porel Partido de esa organización a los me-dios de comunicación de masas.—Apoyo a la presencia de los jóvenes enaquellos espacios institucionales en losque el Partido tiene presencia.—Programación conjunta de grandescampañas en torno a la problemáticajuvenil.

4. Los jóvenes socialistas han de estarpresentes en las asociaciones y organiza-ciones juveniles con una actitud de servi-cio y entrega a los propios objetivos decada entidad (educativos, culturales, re-creativos y con una voluntad de incidir eninstancias de participación-y cooperaciónjuvenil (Consells, Coordinadores, etc...)

5. Es necesario también dotar al partidode un órgano coordinador de todas lasinstancias militantes del mismo que traba-jan en relación de la Juventud.

6. Es preciso también profundizar yconocer mejor la situación de la juventud

y las posibilidades de dar respuesta con-creta a los problemas que plantea. Laconcreación de los principios que antesenunciábamos, como básicos para unapolítica de juventud debería ser el objetode una Jornada Socialista de Juventud, enla que expertos, jóvenes, socialistas, par-lamentarios, representantes de la admi-nistración, militantes, se encontrasen pa-ra debatir el conjunto de problemas queafectan a los jóvenes de Catalunya: Losdel mundo del trabajo o del desempleo, delestudio, de la familia, del tiempo libre, dela cultura.

7. Finalmente hay que resaltar que losproblemas de «la juventud» son proble-mas de la sociedad que inciden «en lajuventud». No se trata pues de elaborarsolamente programas sectoriales, aleja-dos del resto de áreas de gobierno. Allídonde los socialistas cuenten con fuerzapara gobernar (en el nivel local, autonó-mico o del Estado) es deseable que seestablezcan programas generales para lajuventud en los que participen todas lasáreas de gobierno y que al mismo tiempoinspiren toda su acción. •

CooperativismeDesprés de repassar la situació actual

del cooperativisme a Catalunya, la ponèn-cia que tracta el món de la cooperacióincideix en la necessitat de desenvoluparel cooperativisme de base, per al qual fixaun pla d'actuació, i

D'entre els punts que tracta aquest plaen destaquem els següents:

"Crear a cada petita població, a cadabarri, punts de venda 'on el consumidorpugui trobar el que; necessita amb ladeguda garantia de qualitat i a un millorpreu. Preveure ja des.de l'inici, magat-zems comarcals, i comercialitzar no ne-cessàriament els articles de compra dià-ria, sinó aquells que s'adquireixen cadasetmana o cada mes. i que millor justi-

" L'Esport i Educació Física formen partde la formació integral de la personaGràcies a la seva pràctica el cos es con-verteix en un mitjà apte per a l'expressiólliure i ofereix la possibilitat d'un millorservei a la comunitat. És per això que caldestacar la seva gran importància dins delcamp educatiu. i

L'Esport, per aquestes característiquesi també per d'altres menys positives,com la de ser un espectacle de mas-ses, ha esdevingut un fenomen de granimportància dins la societat moderna,amb totes les seqüeles negatives que com-porta una activitat d'aquestes caracterís-

fiquen el desplaçament vers el MagatzemCooperatiu."

"Paralel.lament cal realitzar una tascad'aproximació amb les Cooperatives delCamp, per a assortir-se dels seus produc-tes i, alhora, oferir-li els serveis propis. I elmateix amb les Cooperatives industrialsproductores d'articles que puguin resultarinteressants. Desenvolupar serveis com-plementaris, com poden ésser el d'assegu-rances o altres. Fomentar la creació deCooperatives d'Escolars, on la mainada,a partir ja del segon cicle d'EGB aprenguia gestionar les seves pròpies Cooperati-ves, per exemple en l'àrea de materialescolar i esportiu."

"En el sector Industrial la forma d'ac-

L'Esporttiques, com la instrumentalitzacio al ser-vei d'interessos particulars o polítics, la r---D rpresència de la corrupció, l'elitisme, la politics, àdhuc els d'esquerres, i en les

ruar caldria que fos lleugerament diferentEn primer lloc, cal preferir la Cooperativade segon grau, creada per entitats deprimer grau, encarregades de distribuir, ique per tant neix amb un merca potencialgarantit Ajudar i potenciar, prioritària-ment les Cooperatives de producció o detreball associat existents i les es puguincrear, però prenent en compte sempre elcriteri de rendabilitaL Fugir, en el possi-ble, de les Cooperatives de producciófilles d'una Empresa privada en fallida. Sibé és cert que representen avui una mane-ra d'evitar la pèrdua de llocs de treball, noés menys cert que en ocassions neixenamb vicis estructurals que les fan invia-bles econòmicament parlant" ill

esdevé un dels àmbits d'actuació políticamés destacat en els programes dels partits

deformació fisica, psíquica i la comercia-lització, entre d'altres.

Aquestes connotacions negatives, quesovint apareixen en primer pla en serdivulgades pels grans mitjans de comuni-cació, han produït que els sectors demo-cràtics i progressistes de la societat des-qualifiquessin globalment l'Esport, senseadonar-se dels seus importants valorspositius. Aquesta actitud ha canviat desde l'arribada de la democràcia i l'Esport

reivindicacions de les entitats civiquespopulars.

V Esport, encara que pot formar part del'Educació Física i, de fet, és una activitatfísica, comporta la pràctica competitivad'una especialitat determinada, amb la regil·lació dels reglaments adients. Així coml'Educació Física ha de ser una pràcticaobligada en l'edat escolar, la pràctica del'Esport representa un acte lliurementdecidit » É -


Debat

La LOHPA al Congrés:Un balanç

L a LOHPA ha estat sotmesa a un profund procés decanvi en el Congrés de Diputats. Una primeraaproximació numèrica ens indica que han estat

modificats o suprimits 31 dels 38 articles i 4 de les cincdisposicions. Les modificacions afecten als articles quedes de les més diverses posicions han estat considerats coma fonamentals: /en, 2oa, 4rt, 31è. i 32è. Les propostes deSocialistes de Catalunya del desembre passat han estatincorporades, així com les que foren fetes en un segonatongada a començaments d'abril. Dues esmenes transac-cionals presentades pel nostre Grup Parlamentari al pledel Congrés de Diputats no foren admeses a trànsit perl'oposició de CDC.

La LOHPA s'ha vistpaulatinament confirmada per laseva concordancia amb les successives sentències del Tri-bunal Constitucional. Quan no era així en l'article 1er.,aquest ha estat modificat per a adoptar els punts de vistade la sentència del 23 de març del 1982 sobre el ConsellAssessor de RTVE a Catalunya. Per tant, si per un cantóles posicions defensades per Socialistes de Catalunya hanestat importants per la millora de laLOHPA,perun altre,el caràcter constitucional de la Llei ha quedat palès.

L'article 4rt motivà la presentació d'una esmena queera molt important per dues raons: Ia, per palesar que lescompetències de l'Estat tenen importants limitacions i2on. per només contemplar la prevalência en cas deconflicte. Malauradament una actitud negativa per partde CDC, que els obligà a defensar-se de l'acusació defilibusterisme sense que ningú els hagués acusat, hasupedite/ que davant d'un estiu políticament insegur no fosaprovat.

Les limitacions de les competències de l'Estat a què ensreferíem en la nostra esmena transaccional són: l)d'ordre

.per Ernest Lluch*.

internacional entre les que interiorment són absolutes(OTAN-Forces Armades; harmonització fiscal CEE-Hi-senda General); 2) perquè podien ésser transferides odelegades a les CCAA per mitjà de l'article 150.2 de laConstitució; 3) perquè admeten en la seva execució idesenvolupament la participació de les Comunitats Au-tònomes (apartats 6,7,11,13,15,16,17,18,19,22,23,25,27,28,29 i 30) i 4) perquè només són exclusives de l'Estatsobre una esfera o sobre un territori. Sobre una esfera isobre un territori és el cas del Dret Civil català i sobre unterritori (20,21,22, y 24) perquè l'Estat no pot interveniren les comunicacions terrestres, en els recursos hidràulics0 a les obres públiques que només afecten a una Comu-nitat Autònoma).

L'esmena que presentà CDC era més restrictiva per: 1)no marcava el caràcter limitat de les competències exclu-sives de l'Estat i 2) afegia a les competències del 149.1aquelles que residualment té l'Estat i que vagin aparei-xent en el futur contemplades en el 149.3

Ens alguns articles (cas de l'actual article 9), quedàclara l'oposició per part de CDC o del PNB perquèfaciliten i "exciten " que hi hagi planificació del territori idels recursos naturals. "UCD ha venut amb la LOHPA elseu model de societat al PSOE" ha estatunslogan repetit.

En tot el procés de discussió Socialistes de Catalunyahem protagonitzat importants canvis que ajusten laLOHPA molt més a la nostra concepció de l'Espanya delas Autonomies i a la defensa eficaç de l'Estatut i del'auto-govern de Catalunya. Els altres només han fetpropaganda. •*secretari de coordinació de política econòmica1 sindical i diputat al Congrés.


Debat

La defensa de Catalunya. per Fernández Jurado.

A la matinada del diumenge, dia 19 de juliol de1936,¿M començà la batalla de Barcelona. Finí als volts del

¿JL migdia del dilluns, 20 de juliol Els Regimentssublevais contra la República foren esclafats en 30 hores.El poble havia vençut Però, quin poble? Fou l'onadaincontenible dels treballadors els qui feren possible lavictòria fulminant de l'antifeixisme a Catalunya. Des delprimer moment també lluitaren les forces d'ordre públic.La guàrdia civil s'afegí a les forces populars quan labatalla estava gairabé decidida. Però aquestes forces,totes soles, no haurien pogut parar els regiments queconvergien cap al centre de la ciutat. Milers i milers detreballadors, en onada creixent, f oren la muralla enardidaque no varen poder passar els militars insurrectes. La classetreballadora, enquadrada en el sindicat majoritari del'època, la CNT, i en el partit obrer més nombrós d'aquellmoment, el POUM, va sacrißcar llurs millors homes enaquella lluita en defensa de la llibertat de tots plegats. Favèncer la classe obrera i només és aquesta la veritat quanveiem que el President Companys reconeix que el poderestà en mans dels treballadors queel van anar a veure a laGeneralitat. Calents encara els fusells, s'organitza elComitè de milícies Antifeixistes de Catalunya. El dia 23surt la 1." Columna cap a l'Aragó. El dia 24, la 2'.Columna. El dia 25 la 3.a. La 1." era de la CNT-Faicomanada per Bonaventura Durrutì i Péivz Farràs. La 2."era el POUM comanada per Josep Rovira, Jordi Arquer iManuel Grossi. La 3.a la d'UGT dirigida per Josep delBarrio i l'Àngel Estivili. Vam arribar a Bujaraloz-Sa-rinyena-Tardienta. Començava la llarg batalla del Frontd'Aragó.

La Catalunya obrirà havia vençut el feixisme a lesterres catalanes. I la petitona, la petita, la mitjana i lagran burgesies havien vist la batalla de Barcelona ide totaCatalunya des del darrera de les cortinetes dels pisos deLEixample, dels barris benestants i de les torres d estiueig.La immensa majoria d'aquesta burguesia catalana s'a-pressà aünir-se a la Espana "Nacional". Els qui duien lasolidaritat i la llengua catalana fora de les fronterescatalanes eren els qui hiivien batut elsfeixistes als carrersde Barcelona. A molts pobles d'Osca i Saragossa encaraens recorden amb estimança i ens diuen afectuosament "loscatalanes". Han passat quaranta-sis anys d'aquells dieshistòrics. Una llarga nit ha planat damunt Catalunya. Iencara ens cal defensar la solidaritat, la llengua l lacultura de Catalunya. Els vells combatents d'aquell lu-nyà juliol supervivents de ferides de presons i d'exilis, novolem caure en el parany demagògic d'un nacionalismeinsolidari, intransigent, fanàtic i intolerant. Tenim benclar que Catalunya necessita la solidaritat, l'estimança iel respecte dels altres pobles d'Espanya. lla millormanerad'assolir totes aquestes coses és no tancar-nos en nosaltresmateixos, deixar de lluitar tancats a casa quan ens semblique la batalla ja és guanyada.

Arreu, la classe majoritària és la formada pel món del

treball. Els interessos dels treballadors no són pas elsmateixos que els de la classe minoritària i privilegiada. Laclasse obrera de Catalunya pateix crudelment els efectesde la crisi: l'atur, la inflació, la baixa del nivell de vida.Una Catalunya rica iplena, lliure i solidària, serà aquellaen la que la majoria dels catalans, els treballadors,gaudeixin d'un nivell de vida digne i humà, és a dir, deJustícia Social. No són pas els homes els qui són més bonso més dolents, és el sistema econòmic de la distribuido dela riquesa engendrada pel treball, el qui està corcat ipodrit. El que cal és canviar el sistema, l'organització i larelació entre els homes. Una Nació Catalana amb elcapitalisme fóra també un cau d'injustícies, de discrimi-nacions, de manca de llibertat econòmica. Les llibertatsnacionals dels pobles només es poden gaudir quan aquestspobles no reben les fuetades de la misèria, de la injustícia,de la guerra i del genocidi. Són pràctiques feixistes el ferllistes inquisitorials amb la finalitat de vetllar per lapuresa de la fe nacionalista. No es poden fer llistes entrecatalans, determinant qui és bo i qui és dolent, quianiràalcel i qui anirà a l'infern. La inquisició que volen imposarun grupet de gent anònima sota la capa tèrbola d'unnacionalisme sense suc ni bruc, ha de ser una pràcticareprobable per tots aquells qui creiem que per la llibertates deu i s'ha de donar la vida.

Pensem que cal tenir clares les idees i que cadascú ocupiel lloc que li pertoqui en el present moment de la lluita perla llibertat i pel canvi de la injusta societat actual. Elstreballadors tenim uns interessos concrets de supervivèn-cia. Som part d'una classe universal, pertanyem al món deltreball. Els treballadors tenim llengües i cultures dife-rents, però internacionalment ens trobem units pels lli-gams d'una germanor de classe. Els treballadors catalanssom més germans dels nostres companys de qualsevolcontrada del món que no pas dels seus enemics de classe,siguin de la nacionalitat que sigui.

En Temps de crisi econòmica, com l'actual, ¿9 un »reuperill sembrar la por i el pesimisme, el decennis, la dci'cs-peranca, el miratge irracionalista d'un "nacionalisme" decaràcter xcrramequista i sentimental per a conduir elstreballadors i els joves sense feina a posicions catastro-fistes. Un esgarrifador exemple històric el tenim en aquellsinistre caporal del bigotet de la cerveseria de Munich.

Hem citat víctimes de moltes menes de "nacionales", de"nacionalismes" xauvinistes, insolidaris, imperialistes,racistes i puristes. Els propulsors d'aquests ideals nacio-nalistes sempre s'han dit els més purs, els més macos, elsposseïdorspriviligiats de la veritat absoluta. Però a l'horade la veritat, a l'hora de treure les castanyes del f oc, a totsels dinoudejuliols, les llibertats dels homes i ddn poblesles han defensat els lletjos, els estripats, els més pobres dela terra. I només podrem defensar Catalunya, la Cata-lunya del Treball, de la mateixa manera en que la vamdefensar aquell llunyà i històric 19 de juliol del qual jatenim ben a prop l'aniversari. •


Canviar la vida

Recent creacióde la comissió d'APAS

La creació de la Comissió de les APAs,anirà a cavall entre la Comissió d'Ense-nyament i l'Àrea d'Associacionisme, do-nades les peculiaritats que convergeixenen la seva vida.

Com a moviment de gestió dins elscentres escolars, en els que conflueixen elprofessorat, l'alumnat i el personal nodocent, l'APA necessàriament ha d'estarenglobada dins la Comissió d'Ensenya-ment, rebre les seves informacions, col.-laborar en la millora de l'ensenyament ipotenciar aquelles mancances que es do-nen en el centre. La seva finalitat, la sevapròpia raó de ser, així ho aconsellen.

Com a moviment de masses, però,l'APA, esdevé un mòdul nou dins lasocietat. No és ja, aquells pares volunta-riosos, amatents amb el seu fill, aconduïtspel professorat, que solucionen els petitsproblemes, bàsicament mecànics de l'es-cola. L'APA obre nous canals i s'associaamb altres APAs formant la Federació,per defensar unes reivindicacions d'unaescola diferent. Aquest segon pas faja sisanys que s'ha donat. Es ara, en plena criside l'associacionisme cívic, sobretot el del

capdavanter en altra època, les AA.VV.,quan pren importància un moviment tan-cat sempre a casa seva i que acondueix amilions de persones en tot l'Estat Espa-nyol. Es ara, precisament ara, quanaquest moviment creat per l'exigènciaenvers l'educació dels nostres fills i la sevaformació i ple de ciutadans pluralistes, potincidir fortament a tots els estamentscívics i polítics, sense deixar la sevaessència primitiva.

Es a dir, que tal i com avui estanmontais els ens de participació de lesComissions de les APAs incidiran en elsConsells de districte a través de lacreació de Coordinadores amb militantssocialistes de les APAs del mateix, aixícom en els plenaris.

També caldrà una acció paral·lela perincidir dins la Federació de Paresd'Alumnes (FAPAC), tant a nivell de laDelegació de Barcelona com a nivellNacional de Catalunya.

L'APA té molt a dir, dins l'escola, dinsel barri, dins el districte, dins l'ens muni-cipal, govern autonòmic, estat. I ho tédonada la dinàmica que la seva represen-

tativitat té. El moviment de pares ha deresponsabilitzar-se de crear un entornfavorable al seu fill.

I això vol dir que va molt més lluny del'escola. Va a tots els nivells. I la sevaaportació al govern, al nivell que sigui ésinqüestionable com a col·laborador i su-pervisor.

Es necessari però, que aquest movi-ment, un moviment que per la seva impor-tància s'ha de capitalitzar, sigui militar persocialistes, i que aquests s'integrin a lesjuntes de cada APA, única solució pergarantir, de manera clara, aquesta projec-ció de la que hem parlat.

Cal dir que en aquest moment elssocialistes som pràcticament els únics quepodem potenciar el moviment, donada lafeblesa del PSUC i l'inqüestionable apar-tament de la dreta de les organitzacionsconflictives. •

La formació dels fills constitueix un motiu més per a que els adults s'assocua

Participar enel sistemaeducativo

El PSOE ha realizado unas jorna-das dedicadas a la participación en elsistema educativo los días 17 y 18 dejulio. A lo largo de estos dos días losasistentes trataron temas como: la par-ticipación y la democratización de lagestión del sistema educativo, el pre-sente y el futuro de la organización y laestrategia de los movimientos de pa-dres, las asociaciones de padres dealumnos (APA's) y los poderes públi-cos, la comunidad escolar de centro, elfuncionamiento de los órganos cole-giados de centro y las elecciones derepresentantes y el papel de las APA'sy, finalmente, la participación de losalumnos.

A estas jornadas han asistido algu-nos militantes del PSC; se trata deJordi Menéndez, delegado general deenseñanza; Pilar Gorma,- enseñante; ySebastià Padrós y Jordi Solé, ambosde la permanente de la FAPAC (Fede-ración de Padres de Alumnos de Cata-lunya) que, a su vez, presentaron laponencia "La comunidad escolar decentro". En otro número de la opiniódaremos cumplida cuenta de las reso-luciones acordadas. •


Cultura ssJosé Antonio Gurríarán, autor de "La bomba"

"El terrorismo no es eficaz"El 29 de diciembre de 1980, a primera hora de la

noche, explosionaron dos cargas de goma-2 en laGranvíade Madrid. La primera alertó a José AntonioGurriarán, subdirector del diario vespertino Pueblo,que se dirigió a una cabina próxima para avisar alperiódico; la segunda estalló apenas diez minutosmás tarde junto a la cabina desde donde estaba

llamando. Gurriarán estuvo varios di as entre la vida yla muerte, y luego otros tantos ingresado, en recupe-ración, situación en la que se encuentra todavía.Gurriarán, que en otro tiempo fue director de ElSocialista, ha aprovechado su convalecencia paramuchas cosas; entre otras ha escrito "La bomba , unrelato del suceso que ha sido publicado recientemente.

¿Con qué intención has escrito estelibro? ¿Qué pretendes expresar a travésde estas páginas?

"El absurdo del que está enfermo, delque tiene la muerte cercana, el presenti-miento, el temor a la muerte, el absurdo dela muerte de esta forma incoherente; quete cace una bomba que no sabes quién lapone ni por qué la coloca.

Por otra parte trato de hacer un análisisde los porqués; por qué hay gente quecoloca bombas y quiénes son estos gruposque están detrás de la bornbn. Otro temadel libro es la conexión con los quepusieron la bomba en cuestión, es decir niconexión con los armonios. Y por fin,como fondo, trato de describir la realidaddel país durante ese tiempo: hasta quepunto me impactan otros atentados terro-ristas, otras situaciones que también pa-san a lo largo del libro."

¿Que sentiste cuando la explosión telanzó al suelo? ¿Cómo se vive un aten-tado terrorista de esta envergadura?

"Cuando caí al suelo no perdí el cono-cimiento, afortunadamente, porque esuna experiencia dolorosa, pero experien-cia al fin y al cabo. Es una vía más deconocimiento de mí misino, de ver cómoreaccionas ante las situaciones límite, lodespierta que está la muerte en esosmomentos en que ves que te mueres, cómoun segundo se prolonga indefinidamente,se alarga Es como en un accidente detráfico, que en un segundo piensa muchascosas. Esos segundos que pasé en el suelo,mientras la gente corda atemorizada porel ruido de dos explosiones en diez minu-tos; esa sensación de soledad que pasé enel suelo, me sentí aislado, y yo llamaba ala gente, les decía ¡hermanos! Necesitabala solidaridad de esos hermanos. En ellibro ya me pregunto el porqué. Cómopuede haber gente que coloca bombasindiscriminadamente, sin saber contraquiéa Y eso empieza a constituir un pocola temática de mi bomba"

El libro, por el tema que trata, nacióen el mismo momento de la explosión,en plena Granvía madrileña; pero su-pongo que nacería más tarde en tumente. ¿Cómo se te ocurrió?

"Después, a los seis o siete días de labomba todavía entre la vida y la muerte,en mis peores momentos, padecía pesa-dillas que también están en el libro; repro-ducía mentalmente la bomba. En aquellosmomentos no quería oír hablar de labomba a nadie, y eso era equivocado. Loque yo necesitaba era la catarsis, erasacarlo todo fuera, y empecé a contarlotodo a un magnetofón. Luego caí en lacuenta de que aquello era un diario, queera el testimonio de un hecho real, un tes-timonio casi único, porque la verdades que la gente que sufre atentados terro-ristas suele morir o esconderse paraolvidar o porque tienen miedo.

Durante la elaboración del libro respetéal máximo el diario, intenté no tocarlo; enrealidad las pocas modificaciones quehay, denen que ver con los datos que meaportaron los terroristas cuando estuvecon ellos, que me hablaron de lo queh ah'an hablado, me reprodujeron cl apar-tamento que habían ocupado en Madrid,lo que pensaban cuando ponían las dosbombas, cómo las pusieron, etc.

Después, en el libro, ya viene todo loque fue pasando como telón de fondo que,como periodista que soy, trato de repro-ducir. Lo que decía Stendhal, que la vida

es elespejodel camino, lo asumo. Yo tam-bién trato de pasar el espejo a lo largo delpaís. Cada noche iba grabando mis im-presiones, y un día me encuentro con quealguien secuestra a Quiñi, otro día ocurreque atenían contra el general Suso... ytodos estos atentados a mí me impactanya de otro modo, no como antes. Despuésde la bomba yo soy en cierto modo unobjeto de atentados, los vivo más intensa-mente porque ya sé lo que pasa, más alláde las informaciones convencionales. Ya

no lo conozco como espectador sino comovíctima

Después, el día en que me mandaron acasa, me pusieron unas escayolas, llegué ami domicilio y... ese día era el 23-F. Pusela radio y me enteré de "eso". Y meatemoricé; yo soy una persona compro-metida, soy un socialista, participo en ladirección de un periódico, vivo en unbarrio demasiado burgués donde no pasodesapercibido. Y en aquellos días el quepasaba miedo podía huir, mientras que yoestaba y me sentía limitado; mis piernasno me llevaban, estaba en una cama sinpoder moverme... Y luego también habloen el libro de mi visión del golpe, comootra forma de terrorismo, incluso másgrave que el que practican los que mehabían puesto la bomba."

A punto y seguido José AntonioGuerriarán nos habla de lo que fue paraél un trabajo y, a la vez, una terapia; setrata de toda la investigación-profundi-zación al respecto de la particular cau-sa armenia, de la historia de ese pueblo,y de la realidad internacional del terro-rismo, de las confesiones de terroristasarrepentidos; "trato en definitiva depenetrar en la mentalidad del terrorista,y de averiguar sus motivos".

Esta tarea de averiguar el perfil hu-mano del terrorista-individuo e:s difícilde realizar.

"La verdad es que no conseguí todo loque yo quería, es evidente; me faltó elrostro, porque en todo momento una ca-pucha se interponía entre ellos y yo,excepto en los casos de los dos armeniosque ya conoce la policía: el uno porque leestalló una bomba en las manos en unhotel de Suiza, y el otro porque estuvodetenido en relación con el atentado de lasinagoga de la calle Copernico, que tam-bién está acusado del secuestro de uncónsul en Lausana. Ambos iban a caradescubierta porque son de sobra conoci-dos, pero el resto iban con la cara cubiertaEspecialmente los autores de las dosbombas de Madrid, a los que llegué a


Culturaconocer bastante, aunque no supe de ellosni su rostro ni su nombre verdadero, sólolos supuestos nombres de guerra; Anahit,Aram y Vahé, les conocí un poco a travésde sus ojos, ojos que traté de escrutar, másque nada por ver si mis palabras seconvertían en sensaciones o'no para unaspersonas que tenían enfrente, en aquellosmomentos, a otra persona—inocente pormás señas— a la que habían afectadoseriamente. Necesitaba saber qué pensa-ban cuando veían mis piernas, y los ojoseran una de mis pocas fuentes de infor-mación, además de los temblores de lasmanos o del tono de su voz."

Realmente se trataba de una situa-ción bastante difícil. Por un lado unagente que ha optado por la lucha ar-mada para defender una causa; su cau-sa que, naturalmente, ellos consideranjusta Por otro lado, esta victima ino-cente que, sin tener nada que ver, hapasado más de un año —quince mesespara ser exactos— ingresado en unhospital y que, además, sabe que jamásvolverá a ser el de antes, que nunca máspodrá practicar un deporte, ni tan sólopermanecer de pie unas horas sin tenerque preocuparse; sabe también que lle-va seis o siete intervenciones quirúr-Ç'cas, y le faltan todavía unas cuantas,

a pesar de todo no podrá caminarcomo antes.

¿Has tenido alguna pretensión de ca-rácter literario al redactar "La bomba"?¿Se podría quizá enmarcar en el movi-miento americano del "Nuevo periodis-

"Al principio pensé que estaríamuybienhacer un libro cobre la bomba con unestilo tipo Vargas Llosa o Gabriel GarcíaMárquez. Incluso me planteé una infras-tructura literaria, con flash-backs, aquelloque te permite saltar en el tiempo yplantear distintos niveles de la realidadordenándolos a tu modo; pero vi que nosabía, que acabaría haciendo una choriza-da, y pensé que como periodista sí podríaatacar el tema. Un periodista sabe contarlas cosas porque es su oficio, y siempreacaba contando sólo lo que quiere — yoen libro cuento lo que me apetece—. No lohago con la brillantez de un autor literario,pero me di cuenta de que lo que a mí meinteresaba de verdad tampoco era eso. Meinquietaba más la compensación, el equi-librio del libro en sí mismo; que ningunode los cuatro planos narrativos predomi-nara sobre ningún otro, y es que estabatentado de hacer un libro sólo sobre lamuerte, porque pasar un tiempo en laUnidad de Cuidados Intensivos da muchode sí, y el tema lo merecía. Quizá lo hagaalgún día, quizá me vacíe a mí mismo y melance a escribir un libro sobre la muerte.

Para mantener el equilibrio del libro me

José Antonio Gurriarán con los autores de la bomba que le destrozó las piernas endiciembre de 1980. Les regala un libro del pacifista indù Mahatma Gandhi

he limitado a hacer una sucesión de flas-hes, de imágenes, para ofrecer un bosque-jo de lo que es la auténtica realidad, paradarle relieve a lo que sucedía en mi país,en España, en aquellos días. Y por otrolado también quería darle relieve al temaarmenio sin que fuera pesado, sin hacer untratado sobre la historia del genocidioarmenio".

La portada de "La bomba" reproduceuna imagen del encuentro de Gurriaráncon los encapuchados armenios, en elmonte, en un momento en que el autor lesregalaba un ejemplar de un libro de LutherKing; les regaló dos libros del líder de laliberación de los negroamericanos y otrode Mahatma Gandhi. Sobre esta imagenuna frase: "un no rotundo a la destruc-ción y a la muerte y un viva a la vida..."

"Me considero pacifista; porque mesatisface y porque me parece eficaz; por-que pacifismo no es sólo tirarse al suelo.Ser pacifista me parece mantener unaactitud revolucionaria, y como ejemplocitaría aquellas chicas de los años 60 quelanzaban flores contra los soldados quedesfilaban rumbo al frente del Vietnam.Pero a parte de esto pienso que el terro-rismo es ineficaz al margen de criterios

éticos o morales. La historia nos lo de-muestra; todos los grupos terroristas, in-cluso los que han estado cerca de conse-guir algo, llámense IRA o llámense lo quesea, ahora están casi hibernados, sumidosen una situación difícil de definir, perolejana en todo caso de lo que ellos real-mente estaban buscando."

Aquí se nos presenta una confusiónque hay que resolver, porque terroristaslo éramos todos antes de junio del 77, yterroristas eran los Sandinistas o loscubanos pre-revolucionarios...

Tú no puedes llamar terrorista a ungrupo que lucha contra una dictadura, ungrupo que en realidad está defendiendocon los medios que puede los derechos ylos intereses del pueblo, llámense Tupa-maros, llámense Montoneros o M.L.P. deColombia. Pero otra cosa muy distintason los movimientos terroristas en lospaíses democráticos; yo en esas situacio-nes los veo totalmente como grupos con-trarevolucionarios y reaccionarios. EnEspaña la ETÀ puede conseguir quevuelvan otros cuarenta años, y eso no esnada revolucionario, me parece a mí. •

Ernest Blanch


Partit

Jordi Parpal, primer secretari

Nova Executiva a BarcelonaDurant la jornada del dia 3 de juliol, es va celebrarl'assemblea de la Federació de Barcelona del nostrepartit, per tal de procedir a l'elecció de la novaComissió Executiva, així com dels representants dela Federació en el sí del Consell Nacional del PSC(PSC-PSOE). Enfront de la candidatura encapçala-

da pel company Josep M.a Triginer, va resultarelegida per una majoria de delegats l'encapçalada pelcompany Jordi Parpal, que des d'aquell mateix mo-ment ocupà la primera secretaria de la Federació delPartit més important en quant al nombre de militants.

Un cop elegida la nova Comissió Exe-cutí va varen fer ús de la paraula l'alcaldede Barcelona, el company Narcís Serra;Raimon Obiols en nom de la ComissióExecutiva Nacional, i el nou primer se-cretari de Barcelona, Jordi ParpaL

En el decurs de la seva intervenció,Narcís Serra va dir entre d'altres coses:"El Congrés del partit del mes passat aCastelldefels, estava previst des de fa dosanys, però és evident que ens trobem enuna nova etapa. No solament perquètradicionalment els congressos obren pe-ríodes diferents, sinó perquè evidentmentara estem en un nou moment polític a

Espanya, que jo qualifico de difícil Enstrobem davant d'una nova confrontacióelectoral i hi ha problemes per resoldre enel paí s".

A nivell estatal —continuà dient Nar-cís Serra— el país ja no pot pagar el preude la crisi interna d'UCD. Una crisi queha resultat molt perjudicial concretamentper a Barcelona, especialment en el cas dela Llei del dèficit I a Catalunya, a més,ens enfrontem amb una situació més dura,amb una tendència en el país a la divisióen esquerres-dretes, i aquí amb el perillmajor de la dretanització de Convergèn-cia, que seria el pitjor per a Catalunya"

iOrganigrama de l'Executiva de Barcelona

: ï ' •: • i >• •Primer Secretari •.Adjunt al Primer Secretari

Àrea d'Organització Responsablei • * ' '

Finances M I . ;Extensió i DinamitzacióCoordinació Agrupacions

Àrea Imatge \ ResponsablePremsa jImatgePropaganda . i , •

Àrea Sectorials, ; , | ResponsableMoviment AssociatiuCol·legis ProfessionalsSectors ' \

, - !Àrea Municipals ResponsableVocal s ï c . i ' MCoordinador DistrictesVocal _ , i ! • ' ' • •Vocal ¡ : n i .Vocal !Àrea Economi c- Social ResponsableÀrea Documentació i Estudis ResponsableGabinet Tècnic ; ;Formació > ! M ' , : .

, i i : ' •• ' . '•Àrea Cultura " - ' ' ; i : Responsable

-Activitats CulturalsEntitats

Jordi ParpalCarles Puigrós

Antoni Santiburcio

Sebastian FauquetMiquel IcetaMeritxell Josa

Pere FelisMarina BruPere Oriol CostaMiquel Sanllehy

Pere NarbonaEnric CasasJosep RocaJoan Vilarrasa

Albert BatllePere AlcoberSimó ArtiguesPau CernudaMercè SalaJ. Ignasi Urenda

Jordi NavarroLluís AndreuJoaquim MonellsLluís de Baule

Lluís CrousJosep M.a FornTeresa Roca

El company Raimon Obiols va mani-festar així mateix que: "...la reagrupacióde la dreta entorn a Alianza Popular anivell d'Estat s'ha vist corresposta anivell català per la dretanització evidentde Convergència i Unió, quina declaracióde nacionalisme —el qual també està en elnostre programa— no pot arribar a dis-simular, perquè és de caràcter demagògic,aquest viratge acusat i constant a la dre-ta*'.

Un repte seriós

A continuació va fer ús de la paraula, elcompany Jordi Parpal, nou primer secre-tari de la Federació de Barcelona, inter-venció que produïm íntegrament "Com-panyes, companys socialistes:

Cada Congrés del Partit obra una novaetapa d'acció del mateix Partit i de totsnosaltres. I aquest III Congrés especial-ment, atès que hem sortit tots amb unaempenta reforçada, amb una il·lusió aug-mentada per a seguir treballant pel socia-lisme mirant endevant

I nosaltres, els que estem aquí, tenim deresultes d'aquest Congrés una responsa-bilitat especial. Aplicar les línies polí-tiques aprovades, a l'àmbitterritprial de lanostra Federació. Siguem conscients que,per l'especial característica del país cata-là, ens pertoca aplicar la política delPartit, fer-lo present a l'àmbit territorial ihumà més important del nostre campd'actuació.

L'exemple de serietat, de voluntat posi-tiva, d'hegemonitzarlaspcietat de gover-nar, que hem ofert a l'opinió pública de lasocietat catalana, l'hem de recollir com unrepte especial a la ciutat de Barcelona

El repte és seriós i la responsabilitatgran. I ho assumiti en unes circumstàncieshistòriques marcades per dos trets fona-mentals.

El primer, l'adhesió que el projectesocialista està rebent de la societat es-panyola. L'èxit del socialisme a les elec-cions al Parlament d'Andalusia, i elssímptomes de tendència de vot a totl'Estat a favor del Partit Socialista ObrerEspanyol, i, per tant, la propera assump-ció de responsabilitat de govern a Madrid,


Partitens obliguen a tots nosaltres a ser con-seqüents amb aquesta responsabilitat, adeixar-nos de punyetes, i apretar l'acce-lerador de la nostra acció i presènciapolítica, a tots els àmbits on cadescú denosaltres és accesible.

El segon, l'enfrontament, en els propersdos anys amb quatre confrontacions elec-torals: generals a l'Estat, Municipals, Sin-dicals i Parlament de Catalunya, ensporten també a un esforç de treballd'acció, de preparació, que si l'enfrontemamb rigor, amb il·lusió i amb trempera,demostrarem a tot el poble tot allò del queés capaç el Partit dels Socialistes deCatalunya (PSC-PSOE).

Companys, companyes, no és triomfa-lisme pensar que aviat el socialisme estaràpresent al Govern d'Espanya, després demés de 40 anys.

Companyes, companys, no és triomfa-lisme pensar que, amb l'ajut del PSC(PSC-PSOE), la UGT de Catalunya arri-barà a hegemonitzar la vida sindical delpaís.

Companys, companyes, els socialistesestem governant ja els principals ajunta-ments de Catalunya, i hem de recordar-hoa tothom, perquè, a vegades, nosaltresmateixos ens oblidem; avui, dir governlocal a Catalunya vol dir partir dels Socia-listes de Catalunya (PSC-PSOE), i peraixò el senyor Pujol, que no sap : ser dePresident, vol fer d'Alcalde Major deCatalunya

Però no s'adona que, volent fer d'Al-calde, d'aquí dos anys, no serà ni Alcaldeni President, perquè a les properes elec-cions al Parlament de Catalunya, el Pre-sident serà socialista.

Ara bé, per a que això sigui d'aquestamanera, nosaltres a Barcelona hem d'és-ser capaços de posar un Partit dempeus,de vitalitzar la seva acció, mitjançant lapotenciació de totes i cadascuna de lesagrupacions, mitjançant la presència acti-va a la vida sindical, als llocs de treball, atots els sectors i àmbit d'acció de lasocietat barcelonina, fent militants delPartit a tots aquells que cadescú de no-saltres coneixem i que no ho són, potserper falta de coneixement, a vegades denosaltres mateixos, en la validesa del•projecte.

Obrir-se a tots els sectorsEns ho van dir ben clarament al Con-

grés, els companys Joan Reventósi FelipeGonzalez. El Partit ha de deixar de mirar-se el melic, ha de deixar de concentrar-seen sí mateix, per sortir a la societat, perestar atent a tots els desitjós, anhels, cri-tiques de la societat, dels homes i de lesdones de Catalunya, per adonar-los-hiresposta, o si més no, esperança

El mateix podem dir de la nostra Fe-deració, de les nostres Agrupacions. Siseguim tancats en nosaltres mateixos, si la

2.a Quinzena de juliol del 1982

Presentació de la Nova Executiva de Barcelona: a la foto podem veure a Carles Puigrós,Jordi Parpal, Pere Felis i Marina Bru.

gran preocupació a les nostres Agrupa-cions son les discussions abstractes sobretemes generals, o, deixeu-m'hodir, siensconcentrem en la obsessió orgànica, siaquesta o aquella Agrupació la controlaaquesta o aquella correntia, haurem fra-cassat Si 1 ambició i el treball políticestan en funció d'anar o no anar a tal oqual llista electoral, fracassarem iguatment Al Partit Socialista hi ha feina i llocper a tothom.

Per això dic que l'acció de la Federacióde Barcelona aquests dos anys, ha decentrar-se en una veritable explosió de lamateixa. Explosió per a la realització detasques concretes que es fixin en elsprogrames d'actuació, explosió als llocsde treball, explosió a cada barri, a cadaentitat, a cada sector ciutadà, a l'opiniópública, a la incidència en tots i cadascúdels sectors que formen la xarxa del teixitsocial

Solament així assolirem l'hegemonia ala societat civil, que ens permeti, no tansols guanyar eleccions i governar, sinóavançar cap aquella societat lliure, pròs-pera i sense classes per al qual tots lluitem.

Però solament ho, podrem transmetreals demés si nosaltres mateixos ens hocreiem. Companys, companyes, la visitadins d'un mateix, la mirada al melic nomésdóna pessimismes i criticisme. Hem o? aixe-car el cap i mirar enfora, mirar endevant,mirar aquets milers d'homes i dones deBarcelona que esperen i confien en nosal-tres. Hem de tenir un projecte de ciutatglobaj, integral, perquè Barcelona s'homereix. Barcelona val la pena. I no sola-ment pel seu pes polític, com diu Con-vergència NO.

Barcelona s'ho mereix perquè, els mi-lers de ciutadans volen viure, volen tre-

ball, esbarjo, serveis, higiene, sanitat, sor-tida pels joves, qualitat de vida; volen, enresum, una ciutat I nosaltres els hi oferim.

Companys, companyes, us agraïm, total'Executiva, la confiapa que dipositeu ennosaltres. Us podem oferir el nostre tre-ball, la nostra iüusió, i la nostra serietaten el tractament dels temes. És exacta-ment el que demanem de tots vosaltres.

Mirant endevant, visca, visca, viscaBarcelona"

Presentació pública

Al migdia del dia 14 de juliol, la novaComissió Executiva de Barcelona va pre-sentar-se als mitjans de comunicació, enel decurs d'una roda de premsa celebradaals locals de la Federació, al carrer Ca-nuda En aquest contacte amb la premsa,Jordi Parpal va manifestar, entre d'altrescoses, que la composició de la novaexecutiva, integrada per 27 membres idividida en 7 àrees, responia fonamen-talment a tres criteris: —Reunir gent ca-eaç que coneixi a fons l'estructura del

artit a Barcelona. —Gent capaç de ga-rantir una relació clara amb tots i cadas-cun dels sectors de la ciutat —Gent capaçde garantir la coordinació de l'activitat delPartit amb el funcionament de les insti-tucions; i d'aquí la presència de tresregidors de l'Ajuntament de Barcelona al'Executiva.

El nou primer secretari de la Federacióde Barcelona, Jordi Parpal, és advocat,gerent de la Corporació Metropolitana deBarcelona Conseller Nacional del partit,havia estat membre de l'anterior Execu-tiyaNacional. Ex-Secretari General Tèc-nic de la Conselleria d'Obres Públiques iOrdenació Territorial, duranLtó^enerà-^litat Provisional. • /Q

'O^

¡UM«'° ,L'Opinió SoAfflSfriS

PartitPeríode post-congres suai

Noves executives de federacióTal i com és estatutari, desprès de la cel.lebració del Congrés del nostre partit a Castelldefels, s'han anatreunint les assemblees de federació i han escollit les noves Comissions executives. Avui us oferim lacomposició d'aquelles de les quals teníem constància en el moment de tancar el present número de POPINIÓ.Més endavant parlarem de la resta de federacions.

Federació I - Gironès, La Garrotxa, Alt Empordà,Baix Empordà, La Selva, Ripollès

Primer secretariGovern

Organització:

Econòmica i Sindical

Lluís M.a de PuigMiquel PananasXavier GuitartTomàs SobrequésManel NadalAlfons RomeroFrederic RieraPilar CodinaJosep CarrerasDaniel TarradellasDuis NoellPlató PérezJosep M." Poch

Documentació i Estudis Jesús SanzTeresa Pagès

Sectorials Xavier GassiotQuim RodríguezSergi ArmengolLluís Costa

Planificació-Imatge M.a Àngels CabarrocasFederació IV - Vallès Occidental

Primer secretari : Àngel LlobetOrganització Josep CorominasMunicipal Jordi PratFinances J- RamonedaFormació E. RalloSectorial Olga NúnezSindical Emilio DebesaPremsa Esteva ViñasVocals: Francesc Casas Rosa Dumenjó; J. Du-

; ! ran; Ramon Serracanta; Pere Punti;' Josepa Perich; Joan Barenys.

Federació VIII - Baix Llobregat SudPrimer secretariOrganització/FinancesMunicipal/Sectorial :•Sindical/FormacióImatge/PropagandaVocals:

Rafael MedinaLorenzo PalacínJosé MontillaSerafín FernándezAngel GómezAfrica Lorente, Jesus Samoran, JordiFigueras, Enrique Montoya, Celso

, .' ', González, Manuel Gallardo, José Za-mora, Perfecto Madrid.

Federació XI - Bages, Solsonès i BergadàPrimer secretariÀrea d'organització:

Àrea d'Acció Sindicali Sectorial

Joan CornetCarles CanongieJosep BlancoJosep GarciaJoana CanoJosep TorradeflotJordi PérezPepe Empez

Federació XIII - OsonaJosep SeiaMiquel ArisaToni NoguéPep Manzano

FederacióPrimer secretariOrganitzacióMunicipalSectorialPagesiaSindicalFinancesFormació i CulturaDelegat PrioratVocals:

Rosa VecianaJordi SoléFerran Font

XV - Baix Camp / PrioratJoan LlopIgnasi CarnicerJoaquim M.a BarriachJoan Ma RoigJoan BorjaBaltasar GarrigaJaume AsensJesús TapiaAdolf DomènechMisericòrdia Valies; Ramon Aleu;Àngel Martorell; Manuel Jiménez; Es-teve Contra; Josep M.a Escoda

Federació XVI / Baix Ebre-MontsiàPrimer secretariOrganitzacióProgramacióEconomia-Acc. SocialMunicipalsSectorialsFormació/Document.Vocalies:

Jaume AntichFelipe DelgadoJosep M.a SimóFrancesc GilJosep GestiDarío SoléLluís M. GonzálezNorberte» Acisclo; Inmaculada Altes;Antoni Alvarez; Enric Baiges; JosepCid; Joan Chavarria; Joan R. Duch;Emili Facerías; Carles Ferrando; JoanFons; Lurdes Gascó; Joan Gavaldà;Josefa Gestì; Joan Obiols; Joan Pafïla;Joan J. Pinol; Lucas Roig; Joan R.Sancho; Domingo Talarn; Rosa Van-dellòs.

Federació XVIII - Segrià, Les Garrigues, La Noguera,l'Urgell, La Segarra

Primer secretariOrganitzacióFinancesMunicipalSectorialsFormacióSindicalPagesiaInformaicó/PropagandaInform ac ió/Propaga ndaCulturaEstudis i Documentació

Ramon VilaltaTere CunilleraJoan FrancachsJosep PauXavier GiménezAmadeu CiariaEulàlia Cobo / Josep M.a GómezLlauradó/Pere AiguadéJosep ModiJosep ModolFrancesc CaballeroÀngel Ros

Federació XX - Baix Llobregat NordPrimer secretari Joan GalceranOrganització/Administr. Francisco LópezProgramació/Coordin. Josep M.a FernándezPolítica MunicipalRelacions sindicalsPolítica SectorialFormacióPremsaPropaganda

Josep Alonso CanoJoan CazorlaH. DuranJosep LlopartDaniel PujolFranciscà Tresierra

24 I L'Opinió Socialista 2.a Quinzena de juliol del 1982

I després deestiu Assolir canvi - fcampalans.cat · partir de las cooperativas agrarias,...

Documents

Transcript of I després deestiu Assolir canvi - fcampalans.cat · partir de las cooperativas agrarias,...