I - Edebe · Web viewSi tenim en compte el caràcter actiu del procés de construcció del...

Ciències per al Món Contemporani – BATXILLERATProjecte d’etapa

grup edebé 1


ÍNDEX

I. Presentació

1. El projecte educatiu Edebé

2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

3. Principis educatius

4. La concreció del projecte educatiu d’edebé: edebé al servei de l’educació

II. Batxillerat

1. Finalitats del Batxillerat

2. Els alumnes i les alumnes del Batxillerat

3. Les competències en el Batxillerat

4. Estructura. Modalitats i matèries en el Batxillerat

5. Ensenyament de Religió

6. Avaluació en el Batxillerat

7. Promoció i flexibilització en el Batxillerat

8. Metodologia en el Batxillerat

9. L’aprendre a aprendre en el Batxillerat: les estratègies d’aprenentatge

III. Concreció del currículum del Batxillerat

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat

2. Competències generals del Batxillerat

3. Objectius

4. Els eixos transversals en el Batxillerat

5. L’avaluació en el Batxillerat

6. L’atenció a la diversitat

7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial

8. Les programacions de les matèries del Batxillerat

IV. Materia de Biologia

1. Introducció

2. Competències

3. Objectius

4. Metodología

5. Distribució per curs de les competències, objectius,

continguts i criteris d’avaluació

V. Materials curriculars

grup edebé 2


I. PresentacióEdebé, amb una llarga tradició editorial en el camp educatiu, vol donar a conèixer a la comunitat educativa el projecte educatiu que orienta la seva tasca i regeix la creació dels seus llibres i altres materials formatius.

L’editorial s’obre a la nova societat i vol contribuir a donar resposta a les demandes i els reptes que aquesta societat té plantejats en relació amb:— Qualitat i equitat d’educació, en una nova societat del coneixement.— Formació de ciutadans compromesos amb valors socials i ètics, capaços de

conviure de manera positiva en la realitat multicultural actual.— Capacitació professional de la joventut i formació continuada al llarg de tota la vida.— Enriquiment cultural de la joventut en els espais d’oci i temps lliure.

En el seu projecte educatiu, Edebé exposa les seves finalitats formatives, els principis que inspiren la seva producció i la manera com aquests principis s’han concretat en els seus materials didàctics per a les diverses etapes educatives.

1. El projecte educatiu Edebé

— Raó de ser:• Orienta i regeix la tasca editorial.• Respon a les demandes de la societat.

— Apunta a… unes finalitats: l’educació integral de la persona— Es fonamenta en uns principis educatius: educació com a procés de construcció

personal, educació personalitzada…— Es concreta en una vocació de servei a l’educació:

• Dels joves: en les diverses etapes, amb diversitat de materials i varietat de suports.

• Dels educadors: professors, pares…— Culmina en… l’elaboració d’un projecte de vida personal vinculat a valors, que mou

a l’acció en la societat.

Para ver esta película, debedisponer de QuickTime™ y deun descompresor TIFF (LZW).

grup edebé 3


2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

Educació integral: Desenvolupament harmònic de totes les dimensions de la persona i incorporació de valors per a la vida.

a) Dimensió física i psicomotora.

— Desenvolupament de les habilitats físiques: coordinació, equilibri, potència...— Coneixement i acceptació del propi cos.— Adquisició d’hàbits saludables.

Valors:— Autoestima ajustada i consciència autocrítica.— Sentit crític envers els estereotips socials.— Equilibri ment-cos.

b) Dimensió intel·lectual i cognitiva.

— Enfortiment del pensament, integració dels aprenentatges i la seva utilització en la vida.— Desenvolupament del llenguatge com a instrument d’aprenentatge i comunicació.

Valors:— Interès per aprendre, esforç personal, iniciativa…— Autonomia de pensament. Obertura al canvi.— Llibertat madura i sentit de la responsabilitat.

c) Dimensió afectivoemocional.

— Desenvolupament de la personalitat.— Adopció de compromisos en l’àmbit personal i en el social.— Relació i col·laboració amb els altres.

Valors:— Autoconfiança. Equilibri emocional. Autoregulació.— Establiment de relacions afectives sanes.— Bondat, integritat, coherència…

d) Dimensió sociocultural.

— Consciència de ciutadania.— Respecte i tolerància envers els altres.— Cooperació en la construcció d’un món més just.

Valors:— Desenvolupament de sentiments d’estima i amistat.— Tolerància i tarannà democràtic.— Sentit de la justícia i la solidaritat.— Respecte pel patrimoni natural i sociocultural.

e) Dimensió eticotranscendent.

— Reflexió ètica i dinamisme espiritual.— Formulació de preguntes i recerca de respostes.— Obertura a la transcendència.

Valors:— Interès pel sentit de la vida i de la història.— Percepció de les aspiracions més profundes de l’ésser humà.— Identificació dels grans interrogants sobre la vida i el món.

grup edebé 4


3. Principis educatiusPrincipis Descripció Edebé…

1. L’educació és un procés de construcció personal.

— L’alumne creix i es construeix com a persona en interacció amb l’entorn, amb els seus iguals... — L’alumne és responsable i protagonista de la construcció del seu coneixement.— Aprendre exigeix reorganitzar la informació mitjançant una intensa activitat mental.

— Proposa activitats que conviden a la reflexió i a l’aprenentatge estratègic.— Promou la transferència entre els continguts escolars i la vida real.— Diversifica el tipus d’activitats; afavoreix el treball en equip; estimula la creativitat…

2. Un procés centrat en la persona de l’alumne. Educació personalitzada.

— Cada alumne és un ésser únic i diferent, configurat per tres coordenades:a) Individualitat. Cada persona és un ésser únic, original i irrepetible.b) Socialització: Obertura als altres. La persona s’apropia de la cultura i els valors de la seva societat, els analitza i els transforma. Implica el reconeixement de l’altre i de la seva dignitat.c) Autonomia: Fa lliure i responsable la persona, agent del seu desenvolupament i existència: el porta a elaborar el seu propi projecte de vida.

— Ofereix recursos variats i proposa diferents nivells de dificultat.— Estimula el desenvolupament de la creativitat i l’originalitat en la resolució dels problemes.— Acull les diferents sensibilitats i continguts culturals de la societat.— Proposa activitats que inciten a la comunicació i a l’intercanvi.— Facilita la formació de judicis personals fonamentats.— Proporciona les eines per tal d’abordar els reptes de la nova societat del coneixement.

3, Un procés orientat. Aprendre amb sentit.

Aprendre amb sentit permet als alumnes:

— Ampliar i enriquir els seus esquemes mentals.— Dotar-los d’una organització més sòlida.— Descobrir-ne la funcionalitat.— Utilitzar-los en contextos diferents.— Obtenir una comprensió més clara de la realitat.

— Proposa metodologies que faciliten el descobriment de les relacions entre els continguts, i la seva integració en estructures més àmplies i completes.— Afavoreix la relació interdisciplinària entre els continguts de les diferents àrees i matèries.— Presenta els continguts de manera gradual, partint dels coneixements previs dels alumnes.

4. Un procés compartit. Aprendre amb els altres.

— Es refereix a la capacitat de l’ésser humà d’aprendre treballant en equip.— El treball entre iguals aporta enormes possibilitats d’aprenentage.— Aprofitar les possibilitats educatives que ofereix la societat actual, fora del marc estrictament escolar.

— Planteja activitats per a treballar en grup.— Ofereix situacions d’aprenentatge i recursos per a l’aprenentatge cooperatiu. — Suggereix activitats d’aprenentatge en àmbits extraescolars.

5. L’educador, mediador en el procés d’aprenentage.

— Actua com a expert en processos d’ensenyament i aprenentatge i promou l’activitat conjunta.— Exerceix de guia en l’aprenentatge, cedeix gradualment el control en l’activitat per tal d’afavorir l’autonomia de l’alumne. — Atén a la diversitat.— Intervé com a pont entre família i escola.

— Ofereix diversos recursos i materials per al professor.— Convida l’educador a estimular les respostes creatives dels seus alumnes.— Anima el professorat a fomentar la llibertat dels seus alumnes.

grup edebé 5


4. La concreció del projecte educatiu d’edebé: edebé al servei de l’educació

Per mitjà dels llibres de text

Fidel als seus principis educatius, Edebé planifica i elabora els seus llibres de text seguint un rigorós pla que:

– Defineix en un Projecte per a cada etapa del sistema educatiu.– Es concreta i desplega en les Programacions dels diferents cicles i cursos de

cada etapa.– Presenta aquests projectes i programacions complets, però alhora oberts,

perquè els centres i els equips educatius els puguin acomodar, personalitzar i dinamitzar tenint en compte les especificacions del seu projecte educatiu.

– Té cura de la unitat i la continuïtat dins de cada etapa i en la transició entre etapes.

– Concreta, per a cada cicle i curs, una adaptació didàctica dels principis educatius de l’editorial, tenint en consideració el desenvolupament evolutiu, les necessitats dels alumnes i les finalitats establertes en el currículum.

Metodologia

– Manté sempre un enfocament globalitzador i una relació interdisciplinària entre els continguts dels diversos dominis d’aprenentatge.

– Promou aprendre a aprendre i la realització d’aprenentatges amb sentit.– Convida a treballar en equip i a aprendre amb els altres.

Continguts

– Desenvolupa els continguts de cada matèria segons la seva didàctica específica, enllaçant-los amb l’entorn dels estudiants i intentant que en descobreixin la funcionalitat.

– Integra oportunament en les diverses àrees els continguts transversals (educació moral, per a la pau, mediambiental, etc.).

Atenció a la diversitat

– Busca sempre adaptar-se a la majoria dels alumnes, i ofereix recursos per tal d’atendre a la diversitat.

Avaluació

– Proporciona criteris i propostes pràctiques per a les diverses modalitats d’avaluació.

Les característiques pròpies dels estudiants de cada etapa exigeixen una aplicació diferenciada d’aquest pla en cadascuna:

Criteris didàctics

Els criteris didàctics que Edebé segueix en la preparació dels materials curriculars per a cada etapa són els següents:

grup edebé 6


– Augmentar de manera progressiva el nivell d’exigència i, d’aquesta manera, generar situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegin un repte que exigeixi cada cop un grau més elevat de coneixements i estratègies.

– Iniciar els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.– Insistir en la globalització i en la funcionalitat dels aprenentatges perquè

esdevinguin cada cop més significatius.– Desenvolupar en els alumnes formes de raonament adequades a cada moment

evolutiu i introduir-los progressivament en el mètode i el pensament científic.– Privilegiar activitats que promoguin la reflexió crítica sobre el que s’aprèn i la

manera com s’aprèn.– Introduir i afavorir el tractament formatiu dels continguts transversals.– Promoure accions en grup i amb altres grups per tal d’aprofundir en les

experiències de socialització.– Afavorir l’expressió clara i precisa del pensament, per mitjà del llenguatge oral i

escrit.– Proposar suficients activitats de reforç i d’ampliació.– Donar a l’avaluació un marcat caràcter formatiu, que afavoreixi la presa de

consciència del propi procés d’aprenentatge i que faciliti al professorat la presa de decisions que afavoreixin el major creixement dels seus alumnes. En l’ESO, l’avaluació incorpora el caràcter orientador, a fi que els alumnes puguin anar preparant les decisions sobre els seus itineraris futurs.

Per tal d’adaptar aquests criteris a les característiques dels alumnes en cada moment evolutiu, Edebé elabora projectes coordinats entre les diverses àrees en els quals inclou la distribució dels continguts que es treballaran en cada etapa, la seva concreció i la seva organització en unitats didàctiques.

En el Batxillerat

Edebé aborda aquesta etapa des d’una perspectiva integradora i dinàmica per tal de poder respondre de tots els matissos i trets diferencials que presenta. En els seus textos, Edebé té en compte el caràcter propedèutic del Batxillerat i també la seva dimensió terminal. Així, assumeix la finalitat compartida socialment per al Batxillerat de proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

Pretén consolidar l’esperit emprenedor, la creativitat i el treball en equip entre els alumnes d’aquesta etapa i, alhora, intenta donar cabuda a un tipus de coneixements més vinculats a l’activitat pràctica, la qual cosa dotarà l’alumnat d’una qualificació general més gran, necessària si decideix accedir a la vida laboral.

Aspira que els alumnes del Batxillerat consolidin els seus hàbits de lectura, d’estudi i disciplina davant les tasques formatives; que progressin en autonomia en l’aprenentatge i en la seva maduresa intel·lectual, i que adquireixin les destreses, mètodes i estratègies necessaris per a abordar amb èxit els estudis posteriors.

El progressiu i ininterromput avenç de la ciència i de la tècnica exigeix una contínia revisió i adaptació dels materials. Edebé tracta aquest extrem amb molta cura i considera la seva tasca com un treball fonamentat, però sotmès a revisió i contrast, preocupant-se per oferir uns continguts totalment actualitzats que afavoreixin una educació de qualitat.

grup edebé 7


Planteja als alumnes el fet d’aprendre com a enriquiment i modificació dels esquemes de coneixement de què disposen, per tal de comprendre millor la realitat i actuar-hi. Per això:

– Inicia els aprenentatges partint del que els alumnes ja coneixen.– Detecta els seus interessos i necessitats i tracta de connectar-hi.– Proposa, de manera atractiva i motivadora, una finalitat als nous aprenentatges

que justifiqui l’esforç personal que es demana a l’alumne/a.– Presenta unes activitats d’ensenyament-aprenentatge coherents amb les

intencions educatives, buscant l’eficàcia en el treball.– Afavoreix l’aplicació i transferència dels aprenentatges a la vida real. – Promou l’adquisició de valors de reflexió, honestedat i compromís. – Fomenta l’exercici de la ciutadania responsable i el desenvolupament de la

consciència crítica, com a mostres de la maduresa personal i social.

En acabar el Batxillerat, l’alumne/a ha d’haver consolidat la seva autonomia en l’activitat intel·lectual. Això implica l’adquisició d’unes habilitats personals per tal de fer front a les diverses situacions amb què es trobi. Edebé vol contribuir que els alumnes sàpiguen estudiar i aprendre, que siguin estratègics i, per a fer-ho, concep els seus materials d’una forma metòdica i ofereix en els textos una àmplia mostra de possibles estratègies d’aprenentatge. D’aquesta manera, els alumnes les van incorporant d’una forma conscient i, coneixedors de les seves possibilitats, estaran en condicions d’escollir les maneres d’estudiar més adequades per a cada situació, segons el seu estil d’aprenentatge.

grup edebé 8


II. EL BATXILLERAT

D’acord amb el que preveu la LOE, el Batxillerat constitueix una etapa educativa amb unes característiques específiques i unes finalitats pròpies en el conjunt de l’Educació Secundària Postobligatòria, i inclou dos cursos acadèmics que convencionalment comprenen dels 16 als 18 anys. Es desenvolupa amb tres modalitats diferents, que s’organitzen de manera flexible i en relació amb els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l’educació superior, tant universitària com no universitària, que es poden cursar després del Batxillerat, i dins de cada modalitat hi ha diverses vies, amb la finalitat de poder oferir una preparació més especialitzada a l’alumnat d’acord amb les seves prespectives i interessos de formació per tal de continuar estudis posteriors o incorporar-se al món laboral.

1. Finalitats del Batxillerat

El Batxillerat té com a finalitat proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència sense els condicionants de gènere i a l’educació superior.

D’aquestes finalitats, en deriva el caràcter propedèutic, orientador i terminal d’aquesta etapa.

– El Batxillerat té un caràcter de preparació per als estudis posteriors, però això no significa que s’hagi de convertir en un simple pròleg de la universitat, ni tampoc que s’hagin de traslladar a l’ensenyament secundari els esquemes científics i didàctics propis de nivells superiors. Es tracta, més aviat, d’adoptar uns plantejaments que, tot i ser coherents amb els de l’etapa educativa anterior, contribueixin a aprofundir i ampliar els coneixements desenvolupats, i d’incorporar-hi la perspectiva analítica pròpia de les disciplines científiques, i també un major rigor en la formulació del coneixement.

– En l’aspecte orientador, el Batxillerat ha de facilitar recursos perquè l’alumnat canalitzi les seves preferències i capacitats en un marc de referència apropiat i amb l’orientació adequada. Des d’aquest punt de vista, les activitats de tutoria, l’opcionalitat curricular, el treball de recerca, l’estada a l’empresa, etc. poden interpretar-se com a recursos que, amb independència de l’especialitat cursada, serveixen a aquesta funció orientadora.

– El Batxillerat té, a més, una funció terminal, un valor educatiu per ell mateix. El Batxillerat ofereix el grau superior de qualificació general que la societat actual reclama als ciutadans. La formació que proporciona té interès tant per les possibilitats de promoció laboral com per a ampliar el propi bagatge cultural.

2. Els alumnes del Batxillerat

Entre els setze i els divuit anys, els nois i noies continuen el procés d’accentuació i afermament dels canvis fisiològics, psicològics i socials que marquen la transició a la vida adulta.

grup edebé 9


En l’àmbit cognitiu, el desenvolupament del pensament formal els permet d’assumir noves habilitats i rols socials i d’adquirir valors morals superiors. El pensament formal els permetrà d’operar sobre proposicions i no tan sols sobre objectes reals i concrets, els possibilitarà d’enfocar la resolució d’un problema atenent a totes les situacions i relacions possibles, de formular hipòtesis explicatives i de verificar-les sistemàticament mitjançant processos deductius i experimentals, com també de sotmetre els resultats a les proves d’una anàlisi deductiva.El nou potencial cognitiu afavoreix l’obertura al món de la cultura; per això, els alumnes poden arribar a tenir un contacte més aprofundit amb alguns components fonamentals del desenvolupament actual de la civilització i, particularment, amb els aspectes més rellevants del patrimoni cultural de la societat a la qual pertanyen: llengua, història, pensament...

Els àmbits de desenvolupament de l’autonomia personal i la inserció social es presenten molt interrelacionats en aquesta etapa. Els nois i noies d’aquestes edats acostumen a estar molt interessats a agradar als altres i a adequar llurs actituds i accions a les normes socials, especialment a les del grup d’iguals. Paralel·lament, manifesten un marcat interès per diferenciar-se, per construir la seva pròpia imatge i personalitat i un projecte de vida propi. És el període de consolidació de la identitat personal, que es concreta en l’adquisició d’una consciència moral autònoma, en l’adopció de valors significatius i en l’elaboració d’un concepte d’ells mateixos, acompanyat d’una autoestima bàsica.

Aquest procés d’afirmació personal es duu a terme mitjançant la inserció en una “cultura d’edat” que es caracteritza per un estil de vida peculiar i uns hàbits i valors propis. Les noves potencialitats cognitives els permeten de reflexionar sobre ells mateixos i el seu entorn i d’obrir-se al diàleg amb els altres si es propicia un clima de participació democràtica, tant en l’entorn escolar com en el familiar.

L’etapa es presenta com el moment de l’elecció vocacional, de l’adopció de creences i actituds, del compromís envers valors, de la progressiva definició d’un projecte de vida i, sobretot, de la formació de la identitat personal i l’afermament d’una personalitat capaç d’autoavaluar-se i de rectificar segons el projecte de vida traçat.

3. Les competències en el Batxillerat

En el currículum s’estableixen les competències que els joves han de desenvolupar i consolidar en finalitzar el Batxillerat. S’enten per competència la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament personal de l’alumnat, a la pràctica de la ciudadanía activa, a l’adquisició de la maduresa necessària per a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria com a ciutadans actius i compromesos i al desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Fomentar l’aprenentatge al llarg de tota la vida implica que els joves han de tenir una formació completa, tant en coneixements com en competències, que els permeti continuar aprenent i poder combinar l’estudi i la formació amb l’activitat laboral o amb altres activitats.

grup edebé 10


La inclusió de les competències en el currículum té diverses finalitats:a) Integrar els aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents àrees o matèries, com els informals i no formals.b) Permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb diferents tipus de continguts i utilitzar-los en diferents contextos.c) Finalment, orientar, inspirar les diferents decisions relatives al procés E-A.

El currículum inclou les competències per al conjunt de l’etapa (competències generals) i les pròpies de cada matèria (competències específiques).

S’identifiquen com a competències generals les següents:• Compètencia comunicativa• Competència en la gestió i el tractament de la informació• Competència digital• Competència en recerca• Competència personal i interpersonal• Competència en el coneixement i interacció amb el món

4. Estructura. Modalitats i matèries en el Batxillerat

El Batxillerat comprèn dos cursos i contempla diferents modalitats: Arts (dues vies: Arts plàstiques, disseny i imatge i Arts escèniques, música i dansa), Ciències i Tecnologia, i Humanitats i Ciències Socials. Tanmateix, deixa un espai d’opcionalitat perquè cada alumne/a pugui traçar el seu propi itinerari. Amb això es pretén donar resposta a la diversitat d’interessos, motivacions i aptituds dels alumnes d’aquestes edats. S’organitzarà de manera flexible, amb l’objectiu de poder oferir una preparació especialitzada als alumnes en concordança amb les seves perspectives i interessos de formació o permetre la incorporació a la vida activa un cop finalitzat el Batxillerat.

Matèries del Batxillerat

Matèries Comuns

Matèries 1r curs 2n cursLlengua catalana i LiteraturaLlengua castellana i LiteraturaLlengua estrangeraCiències per al món contemporaniEducació FísicaFilosofia i ciutadaniaHistòria de la FilosofiaHistòriaTutoriaTreball de RecercaReligió

223222

-/2*

223

331

Total hores matèries comuns 14h. 14h.PART DIVERSIFICADA

Matèria modalitat 1Matèria modalitat 2Matèria modalitat 3Matèria modalitat o optativa

4444/2*

4444

Total hores matèries modalitatL’alumnat que opti per Religió haurà de cursar, a més, una matèria optativa de 2 hores/setmana.

16 16

Total hores 30 30

grup edebé 11


Modalitats del Batxillerat

Modalitat de Ciències i Tecnologia

Biologia I i IICiències de la Terra i mediambientals I i II Dibuix Tècnic I i II Electrotècnia Física I i II Matemàtiques I i II Química I i II Tecnologia Industrial I i II

Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials

Economia Economia de l’Empresa I i II Geografia Grec I i IIHistòria de l’Art Història del Món Contemporani Llatí I i IIMatemàtiques aplicades a les Ciències Socials I i IILiterartua catalana Literatura castellana Literatura universal

Modalitat d’Arts

a) Via d’Arts plàstiques, imatge i disseny

Cultura audiovisualDibuix Artístic I i IIDibuix Tècnic I i II DissenyHistòria de l’ArtTècniques d’Expressió GraficoplàsticaVolum

b) Via d’Arts escèniques, música i dansa

Anàlisi musical I i IIAnatomia aplicada Arts escèniques Cultura audiovisual Història de la Música i de la Dansa LLenguatge i pràctica musical Literatura universal Literatura catalana Literatura castellana

Consideracions:

grup edebé 12


Part comuna:– Les matèries comunes són cursades per tots els alumnes. – Treball de recerca: petita investigació individual que realitza cada alumne

de Batxillerat sobre un tema triat per ell, al llarg dels dos anys, sota el guiatge d’un professor, que ha de contribuir decisivament a assolir la competència en recerca. Es computa entre les matèries de 2n curs.

Part divesificada: a) Matèries modalitats

– Els alumnes cursaran ,en el conjunt dels dos cursos del Batxillerat, un mínim de sis matèries de modalitat de les quals, com a mínim cinc, han de ser de la modalitat triada.

– Les matèries de nivell II s’hauran de cursar després d’haver cursat les de nivell I.

– Si un alumne decideix canviar de modalitat, el centre s’assegurarà que, en acabar l’etapa, hagi superat quatre o més de les matèries de la nova modalitat.

b) Matèries optatives– A més de les matèries d’oferta obligatòria -Segona Llengua Estrangera,

Estada a l’Empresa i Psicologia i Sociologia- amb una assignació horària de 140 hores, el centre podrà oferir matèries d’altres modalitats i matèries optatives dissenyades pel propi centre.

5. Ensenyament de Religió

– L’alumne/a major d’edat i els pares/tutors dels menors d’edat podran manifestar a l’inici de curs la voluntat de cursar-lo.

– L’alumnat que opti per cursar Religió té assignades dues hores setmanals en el seu horari lectiu en un dels cursos del Batxillerat dins de la franja horària d’optativitat.

– La determinació del currículum de la Religió católica serà competència de la jerarquia eclesiàstica.

– Les qualificacions no es computaran per a la nota mitjana d’accés a la universitat ni per a l’obtenció de beques o ajuts a l’estudi.

6. Avaluació en el Batxillerat

L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua i diferenciada segons les matèries, amb observació sistemàtica i amb una visió globalitzada al llarg de l’etapa.

El procés avaluatiu ha de permetre l’assoliment dels objectius que duen a les habilitats i competències que el currículum desenvolupa. Per aquesta raó i en coherència amb la diversitat d’activitats que suposa el desplegament del currículum, l’avaluació ha de ser diversificada en els seus instruments. D’altra banda, la concepció de l’avaluació ha de permetre identificar els aspectes relacionats amb els valors i l’ètica de forma conjunta amb els procedimentals i conceptuals. Aquesta concepció permet l’ús de diferents tipologies d’activitats a l’aula com a instrument de control dels aprenentatges dels alumnes i com a part integrant de l’avaluació sumativa basada:

– Activitats que permetin una visió aplicada dels continguts a la resolució i reflexió sobre casos i problemes.

grup edebé 13


– L’elaboració de dossiers sobre determinats temes.– L’exposició i defensa de projectes o altres propostes semblants.

Aquests instruments permeten valorar el procés de maduració personal de l’alumnat.

7. Promoció i flexibilització en el Batxillerat

a)Promoció

En finalitzar el primer curs, el professorat decidirà sobre la promoció de cada alumne al curs següent, tenint en compte:

1. Els alumnes passen al segon curs quan han superat totes les matèries de primer curs o tenen avaluació negativa en dues matèries com a màxim.

Article 1

2. L’alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries, s’ha de matricular de les matèries pendents del curs anterior. Els centres han d’organitzar les consegüents activitats de recuperació i l’avaluació de les matèries pendents.

Article 2

3. El treball de recerca comptabilitza com una matèria.Article 3

4. L’alumnat que en el primer curs no hagi superat 3-4 matèries no caldrà que repereixi tot el curs. Es cursaran només les matèries suspeses i es completarà amb dues o tres matèries de segon curs.

Article 4

b) Flexibilització de la durada del Batxillerat

Per tal d’afavorir l’èxit escolar, els centres podran flexibilitzar el nombre de matèries que l’alumnat podrà cursar cada any i distribuir-les en tres cursos amb menys matèries per curs.

– En el primer bloc, l’alumne/a haurà de matricular-se en set matèries de primer curs de Batxillerat i per a passar al segon bloc haurà de superar un mínim de les sis matèries cursades en el primer bloc. En cas contrari, haurà de repetir el primer bloc sencer.

– L’alumnat que ha cursat el segon bloc i no superi un total de vuit matèries com a mínim entre el primer i segon bloc, haurà de repetir el segon bloc.

– Per a poder cursar el tercer bloc de matèries, l’alumnat haurà de superar un mínim de vuit matèries entre els dos primers blocs cursats.

c) Títol de Batxillerat

Per a obtenir el títol de batxiller és necessària l’avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos. Així, els alumnes que cursin satisfactòriament el Batxillerat en qualsevol de les seves modalitats reben el títol de batxiller, que tindrà efectes laborals i acadèmics.Article 1.

8. Metodologia en el Batxillerat

La manera d’organitzar l’acció didàctica dins de l’aula i el caràcter que s’atorga a grup edebé 14


cadascun dels elements del currículum conformen un singular estil educatiu i un clima escolar que tenen una repercussió directa en el desenvolupament dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

Encara que existeixen diferents metodologies que permeten de desenvolupar intencions educatives diverses, pot resultar convenient fer referència a algunes consideracions que orientin la presa de decisions metodològiques en aquesta etapa.

Si considerem l’aprenentatge com un procés social i personal que l’alumne/a construeix en relacionar-se de forma activa amb les persones i amb la cultura, és fàcil de comprendre la importància que tenen en l’aprenentatge la interacció social i el llenguatge. Per això, convé que el diàleg, el debat i la confrontació d’idees i d’hipòtesis constitueixin un element important en la pràctica dins l’aula.

La progressiva consolidació del pensament abstracte permet que la investigació com a mètode de treball adopti procediments i formulacions conceptuals més properes als models científics. D’altra banda, convé que el professorat consideri la seva tasca docent com un treball ben fonamentat, sotmès a revisió i contrast.

Aprendre comporta modificar i enriquir els esquemes de coneixement de què hom disposa per tal de comprendre millor la realitat i actuar-hi. Convindrà, per tant:

– Partir d’allò que els alumnes coneixen i pensen sobre un tema concret.– Connectar amb llurs interessos i necessitats.– Proposar-los, de manera atractiva, una finalitat i utilitat clares per als

nous aprenentatges, que justifiquin l’esforç i dedicació personal que els seran exigits.

– Mantenir una coherència entre les intencions educatives i les activitats que es duen a terme a l’aula.

– Afavorir l’aplicació i transferència dels aprenentatges a la vida real.

El progrés científic i tecnològic de la societat en què vivim reclama una diversificació dels mitjans didàctics que s’utilitzen a classe. L’acció docent hauria d’aprofitar les variades i suggeridores possibilitats que ofereixen els mitjans didàctics per a afavorir, enriquir i motivar l’aprenentatge. L’aula també és un espai adient per a realitzar una anàlisi crítica d’aquests mitjans. Convé remarcar que aquests mitjans estan al servei del projecte educatiu que es vol dur a terme, i no a l’inrevés; per tant, cal adaptar-los a les finalitats educatives que es pretenen.

La distribució d’espais i temps a l’aula, la modalitat d’agrupament dels alumnes, el tipus d’activitats, etc. s’han d’entendre d’una manera dinàmica, i cal adaptar-los en cada moment a les necessitats i intencions educatives que es persegueixen, amb la finalitat de crear un entorn facilitador de l’aprenentatge.

El desenvolupament del currículum del Batxillerat reclama als professors un paper de guies i facilitadors de l’aprenentatge, de manera que facin realitat el conjunt de normes i decisions que regularan l’acció dins l’aula. A causa de la complexitat de les variables que hi intervenen, és molt necessari el treball en equip de tots els implicats.

9. L’aprendre a aprendre en el Batxillerat. Les estratègies d’aprenentatge

La consolidació de l’autonomia dels alumnes, que és present en l’horitzó educatiu del Batxillerat, implica que els alumnes adquireixin unes estratègies personals per tal de

grup edebé 15


fer front a les diverses situacions de la vida, tant en l’àmbit cognitiu com en el social i moral.

En l’àmbit intel·lectual, l’alumne autònom delimita uns objectius per a cada aprenentatge que inicia i uns mecanismes i indicadors que al final li permetran de valorar si ha assolit les finalitats previstes. Així mateix, traça un pla, un itinerari d’aprenentatge, i selecciona les tècniques més adients per a assolir l’objectiu fixat i les que més s’adaptin a les característiques de la matèria i a la seva pròpia manera d’aprendre, a les seves habilitats i limitacions.

A mesura que avança en el recorregut de l’aprenentatge, va controlant el procés que segueix i comprova si va assolint les fites previstes, rectificant si cal i ajustant la seva actuació a la consecució de les finalitats establertes.

Finalment, avalua els resultats obtinguts, el grau d’assoliment dels objectius i la validesa de les tècniques emprades, de l’estratègia seguida i de l’itinerari traçat, i n’extreu conclusions per a futures actuacions.

Aquest perfil de l’alumne autònom, que sap estudiar, que sap aprendre, encaixa totalment amb l’alumne estratègic. El quadre següent presenta de forma esquemàtica el procés de presa de decisions de l’estudiant estratègic:

Abans Projecto(Què faré?)

Què pretenc amb aquest material?Què sé i què no sé d’aquest assumpte?

Com funciono en l’aprenentatge?

Planifico(Com ho faré?)

Quins passos he de fer?Per què?Què necessitarè?

Mentrestant Regulo (Com controlo si vaig bé?)

Com sabré si vaig bé, si estic seguint el pla i si va donant resultat?

Després Avaluo(Comprovo si he aconseguit el que pretenia)

Com sabré que he aconseguit tot el que pretenia?

Reviso el recorregut (N’extrec experiència per a altres casos i estudis)

Com ha anat tot el procés?

Com qualsevol altre aprenentatge, l’adquisició d’estratègies respon a un procés en el qual el professor/a té un paper determinant. El professor/a pot contribuir d’una manera molt activa perquè els seus alumnes siguin estratègics. Mitjançant diversos procediments (modelatge, representacions gràfiques, explicacions...), mostra als alumnes les estratègies que ell mateix utilitza en desenvolupar un determinat contingut: què pretén, l’itinerari que segueix, per què selecciona unes activitats o unes altres, per què utilitza uns recursos o uns altres, com sap si ha aconseguit els objectius, etc.

Aquesta manera d’actuar, quan és posada en pràctica per tot l’equip de professors, ofereix als alumnes una àmplia mostra de possibles estratègies davant diverses situacions d’aprenentatge, i a poc a poc els alumnes les van incorporant d’una manera conscient a la seva manera d’actuar, saben quines han de fer servir, quan, com i per què, i estan en condicions d’escollir les que més s’adaptin a les seves característiques

grup edebé 16


personals, als seus estils d’aprenentatge i a les intencions que persegueixen.

grup edebé 17


III. Concreció del currículum del BatxilleratEls centres docents que imparteixin els estudis de Batxillerat han de desenvolupar i completar el currículum del Batxillerat establert en el decret, concreció que, en les seves línies fonamentals, ha de formar part del seu projecte educatiu.

Concretar el currículum és una de les tasques més importants de l’equip docent. L’èxit del procés d’ensenyament-aprenentatge, està sotmès al fet que es clarifiquin els objectius, que el pla d’acció educativa per a l’etapa sigui coherent en els seus diferents aspectes (competències, continguts, metodología, mitjans…), que les activitats educatives afavoreixin la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix, per a treballar en equip, per a aplicar els mètodes d’investigació apropiats, així com la capacitat d’expressar-se correctament en públic i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal de continuar formant-se al llarg de la vida.

La concrecció del currículum recollirà les diverses possibilitats d’elecció de matèries pròpies de modalitat i optatives que el centre ofereix als alumnes en cada modalitat, la distribució de les matèries en cadascun dels cursos, i també les competències generals, les competències específiques que es treballen en la matèria en qüestió, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències generals de l’etapa, els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació. Tots aquest elements, juntament amb el tratament dels temes transversals, l’atenció a la diversitat, la tutoria i orientació dels alumnes, configuren la concrecció del currículum per a cada centre.

Aquest projecte concretarà i desplegarà el currículum establert i l’adaptarà a les característiques de l’alumnat i a la seva realitat educativa. Alguns dels elements que poden formar part de la concrecció del currículum són els següents:

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat2. Competències generals i específiques del Batxillerat3. Objectius4. Els eixos transversals5. L’avaluació6. L’atenció a la diversitat7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial8. Les programacions de les matèries del Batxillerat.

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat

En aquest apartat de la concrecció del currículum, cada centre haurà de fer constar quines modalitats del Batxillerat s’imparteixen en el centre, els possibles itineraris, les matèries que en formen part, les optatives, etc.

2. Competències generals del Batxillerat

Una de les novetats del currículum del Batxillerat és incloure en la definició de currículum les competències en dues tipologies: les competències generals del

grup edebé 18


Batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.

En el Batxillerat, s’identifiquen com a competències generals les següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.

Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l’etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per a actuar de manera eficient en els estudis superiors.D’altra banda, els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s’hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals.

En el moment d’elaborar la concrecció del currículum, cada Centre i cada Departament Didàctic haurà d’identificar quines competències es desenvolupen al llarg del curs i en cada unitat didàctica de les diferents matèries.També caldrà preveure com es treballaran aquestes competències en l’activitat diària a la classe, mitjançant el desenvolupament dels continguts i la realització de les activitats i exercicis.

Finalment caldrà avaluar el grau d’assoliment d’aquestes competències mitjançant els diferents recursos per a l’avaluació propis del Batxillerat.Per tal de facilitar aquesta tasca, Edebé ofereix als Centres un model de la manera com dur a terme l’explicitació del treball de les competències en la concrecció del currículum.

La identificació, el treball i l’avaluació de les competències en els nostres textos.

En una primera fase, s’ha procedit a la identificació de les competències generals i posteriorment a les específiques de l’àrea, a partir del currículum per a l’etapa de Batxillerat. Els nostres llibres de l’alumne estableixen una relació de les competències generals i específiques del curs i un desplegament d’aquestes per unitats didàctiques. En les pàgines inicials de cada unitat s’indiquen les competències generals i específiques que es desenvoluparan en la unitat.

El treball de les competències es duu a terme fent especial ènfasi en aquells aprenentatges que es consideren fonamentals per a assolir una formació integral de l’alumne/a que li permeti desenvolupar una vida satisfactòria un cop acabat el Batxillerat. El treball de les competències està implícit en l’exposició dels continguts i en la realització de les activitats i materials complementaris.

L’avaluació (a partir de les activitats, en els casos pràctics i altres propostes del Llibre Guia) són els instruments que permeten comprovar el grau d’aquisició d’aquestes competències.

3. Objectius

Per tal de facilitar la posterior presa de decisions curriculars, convé que tot l’equip educatiu arribi a acords sobre la manera com s’han d’interpretar els objectius de grup edebé 19


l’etapa i sobre les capacitats que estan expressades en aquests objectius. Així, els objectius generals esdevindran un referent útil per a l’avaluació, per a decidir l’orientació metodològica, per a determinar l’enfocament dels continguts, etc.A tall orientatiu, Edebé ofereix un exemple d’interpretació dels objectius del Batxillerat que pot servir com a material de partida per al treball en els centres.

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en els drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat. Això comporta:

— Desenvolupar en els alumnes la consciència de pertànyer a una comunitat amb uns trets específics i mostrar interès per obtenir un coneixement rigorós dels elements que la defineixen.

— Conèixer els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, rebutjant situacions injustes i discriminatòries.

— Comprendre els mecanismes de funcionament de la societat espanyola i catalana en els diversos àmbits, per tal de poder analitzar la realitat d’una forma rigorosa, sistemàtica i profunda.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials. Això suposa:

— Tenir opinions pròpies, ben fonamentades i argumentades, manifestar coherència en les opinions i judicis personals i defensar el propi punt de vista tot respectant les opinions dels altres.

— Assumir compromisos personals coherents amb la pròpia manera de pensar, adaptant la conducta i mantenint-se obert a rectificar les pròpies idees davant d’arguments més sòlids.

— Adquirir capacitats per preveure i resoldre conflictes pacíficament, tant personals com familiars o socials, actuar de manera responsable, desenvolupant un esperit crític.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.Amb aquest objectiu es pretén:

— Desenvolupar actituds solidàries i tolerants, adquirint compromisos personals de rebuig de qualsevol forma de marginació o discriminació i participant activament en iniciatives que persegueixin aquestes finalitats.

— Desenvolupar la sensibilitat davant les desigualtats que afecten les persones i pobles en l’actualitat i rebutjar qualsevol tipus de violència o discriminació, valorant la justícia i la vida dels éssers humans.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. Això suposa:

grup edebé 20


— Mostrar interès per progressar en el domini de la llengua, manifestant inquietud per actualitzar els coneixements i per utilitzar-los reflexivament per a controlar i corregir les pròpies produccions.

— Ser rigorós i constant en l’esforç per resoldre nous problemes que es presenten, apreciant l’adquisició de coneixements com a enriquiment personal i font de satisfacció.

— Mostrar inquietud per enriquir la formació que ja es posseeix i actualitzar-la, interessant-se per les innovacions i noves tendències que apareixen en la societat.

— Adquirir unes estratègies d’estudi i treball que afavoreixin l’autonomia intel·lectual i que permetin als alumnes de controlar i regular els propis processos d’aprenentatge com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana. Això implica:

— Comprendre i elaborar missatges ajustats a diverses intencions i contextos comunicatius, fent servir els recursos i possibilitats expressives del llenguatge de forma autònoma i creativa.

— Obtenir, seleccionar i analitzar críticament la informació procedent de diverses fonts, contrastant-la i valorant-ne la utilitat segons les finalitats previstes.

— Conèixer les diverses tècniques de comunicació i saber-les utilitzar en el context adient.

— Analitzar les diferents possibilitats dels diversos tipus de llenguatges i seleccionar el més adequat segons la intenció volguda i el context.

f. Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.Comprendre i expressar-se amb fluïdesa comporta:

— Obtenir la informació global i específica de produccions orals i escrites, adonant-se del substrat cultural propi de la societat en què es produeixen.

— Dominar els recursos expressius bàsics i utilitzar-los amb precisió i autonomia en diferents contextos i intencions comunicatives.

— Mostrar interès per progressar en el domini de la llengua, manifestant inquietud per actualitzar els coneixements i per utilitzar-los reflexivament per a controlar i corregir les pròpies produccions.

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.Amb això es pretén:

— Obtenir i seleccionar la informació de forma intel·ligent, tenint en compte els objectius, els requisits establerts i les pròpies possibilitats, analitzar-la amb sentit crític i presentar-la i organitzar-la de forma original i intel·ligible.

— Valorar i utilitzar de manera responsible les noves tecnologies com a eines per a obtenir i processar informació diversa, a l’hora de fer els treballs escrits (ordinador), en la consulta de llibres a les biblioteques i en les exposicions orals (internet, audiovisuals, enregistraments…), per tal de millorar les produccions pròpies.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.Implica:

grup edebé 21


— Comprendre els mecanismes de funcionament de la realitat del món contemporàni en els diversos àmbits, per tal de poder analitzar la realitat d’una forma rigorosa, sistemàtica i profunda.

— Prendre consciència i assumir el compromís de la responsabilitat individual i col·lectiva en la conservació i millora del patrimoni cultural.

— Participar de forma activa i aportar iniciatives en actuacions que procurin la conservació de l’entorn social, sentir-se solidari i implicar-se com a ciutadà actiu en els projectes i iniciatives culturals.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte envers el medi ambient. Això implica:

— Copsar l’organització i l’estructura dels continguts de les diverses matèries, establint relacions entre ells i amb altres coneixements, i utilitzar-los eficaçment en les situacions que s’escaigui, com també per a dur a terme nous aprenentatges.

— Conèixer les tècniques i els procediments de treball intel·lectual propis de les diverses matèries, seleccionar-los conscientment segons l’objectiu previst i aplicar-los correctament, autoregulant el procés seguit.

— Desenvolupar el sentit crític respecte del progrés científic i tècnic, valorant de forma ponderada la seva contribució a la millora de la qualitat de vida i rebutjant possibles aplicacions que atemptin contra les persones o l’entorn.

k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.Amb aquest objectiu es pretén:

— Mostrar iniciativa i autonomia en la participació en tasques individuals i col·lectives, desenvolupant capacitats com la seguretat en un mateix, la aportació d’idees, prenent decisions i valorant les opinions dels altres.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.Això implica:

— Conèixer els diferents codis i tècniques propis de l’expressió literària i artística, i saber-los identificar i valorar en una obra.

— Mostrar inquietud per enriquir la formació que ja es posseeix i actualitzar-la, interessant-se per les innovacions i noves tendències que apareixen en la societat.

— Gaudir de l’obra artística o amb la lectura, i desenvolupar el sentit crític per tal de copsar els valors que s’hi amaguen o per tal de donar arguments contra el frau, la mediocritat o qualsevol altre tipus de mancança.

m. Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Això implica:

— Conèixer i valorar críticament les repercussions que tenen en la salut i en la qualitat de vida unes determinades pràctiques (vida sedentària, dieta desequilibrada, consum de drogues...) i adquirir uns hàbits de vida relacionats amb el lleure constructiu i amb la pràctica regular de l’exercici físic i l’esport.

grup edebé 22


— Comprendre el funcionament del cos humà, de manera que aquesta comprensió contribueixi a una millor acceptació dels canvis propis de l’adolescència i faciliti el desenvolupament d’una sexualitat sana.

n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària. Això suposa:

— Adquirir un comportament responsable a la via pública, tant en la condició de vianant com en la de conductor.

— Valorar la necessitat de respectar les normes de circulació com a mitjà d’organització i de prevenció d’accidents

4. Els eixos transversals en el Batxillerat

En una concepció integral de l’educació, l’educació social i l’educació moral són fonamentals per a procurar que els alumnes adquireixin comportaments responsables en la societat, respectant les idees i creences dels altres.

El caràcter integral del currículum implica també la necessitat d’incloure en les diverses àrees elements educatius imprescindibles per a la formació dels ciutadans (eixos transversals), com ara l’educació per a la pau, per a la salut, per a la no-discriminació per raó de sexe, l’educació mediambiental, per al consum, etc., que no estan limitats a l’àmbit d’una matèria determinada, sinó que afecten els diversos àmbits de la vida.

Tractament dels eixos transversals

La incorporació d’aquests ensenyaments en les diverses matèries comporta el fet que cal donar-los un tractament sistemàtic, planificat i pedagògicament graduat, com a tota la resta de continguts. En conseqüència, caldrà començar incloent-los en el projecte curricular, delimitant-ne l’abast i prenent decisions sobre el seu tractament, orientació i sentit. Es poden seguir els passos següents:

1. Aclariment de l’abast i el significat de cada eix transversal

Comporta definir des de la línia educativa del centre la concepció que hom té dels diferents eixos transversals. Això conduirà a la formulació d’uns objectius generals, continguts i objectius terminals per a cada eix transversal.

2. Distribució per matèries dels continguts de cada eix

Consisteix a assignar a les diverses matèries la part que cadascuna pot dur a terme (sense forçar-se ni desnaturalitzar-se) en el treball de cada eix, tant en els aspectes conceptuals com de procediments o d’actituds. Aleshores es comprovarà que alguns d’aquests continguts ja estaven inicialment inclosos en el currículum de la matèria.

A partir d’aquest moment, el desplegament i concreció dels continguts de l’eix transversal va paral·lel al dels continguts propis de cada matèria:— Distribució per cursos, determinant l’extensió i la profunditat amb què es treballarà

cada eix en cadascun dels cursos, tenint en compte el moment evolutiu dels alumnes i el procés d’aprenentatge.

— Concreció i programació de les unitats. El treball específic i concret es duu a terme mitjançant l’elaboració d’unitats didàctiques, en les quals es delimiten els continguts de cada eix amb la resta dels continguts de la matèria de què es tracti, i

grup edebé 23


així s’afavoreix un treball integrat i progressiu dels diferents processos d’aprenentatge.

Metodologia

En el treball dels eixos transversals, i dels valors en general, és especialment important de respectar la llibertat dels alumnes i el seu ritme de progrés, i de buscar sempre una resposta lliure i personal.

Com en qualsevol aprenentatge, també en el treball dels eixos transversals s’han de combinar harmònicament conceptes, procediments i actituds.

Els eixos transversals tenen caràcter de valor. L’assumpció d’un valor com a norma habitual de conducta requereix un procés adequat:

a) Apropament al valor, per tal de conèixer-lo, descobrir-lo com a tal i apreciar-lo.b) El segon pas del procés comporta escollir les creences i conductes d’entre diverses alternatives, després d’una consideració de les conseqüències que implica aquesta tria, i adherir-s’hi. És a dir, una elecció i adhesió fetes lliurement.c) Incorporació del valor a la conducta, fins a arribar a obrar habitualment d’acord amb el valor. L’assumpció d’un valor és plena quan es fa norma d’actuació que la persona comprèn i accepta raonadament, quan es converteix en conducta consistent, constant i mantinguda, que arriba a caracteritzar la persona.

A continuació exposem la interpretació que es pot fer de cadascun dels ensenyaments transversals i en detallem els objectius generals i la seva concreció en els de l’etapa:

EDUCACIÓ MORAL1. Sentit i abast

L’educació moral no ha de ser necessàriament una imposició externa de valors i normes de conducta, però tampoc es redueix a l’adquisició d’habilitats personals per adoptar decisions purament subjectives.

L’educació moral pretén la formació de persones autònomes i dialogants, capaces d’elaborar els seus judicis morals. Ha de ser un àmbit de reflexió individual i col·lectiva que permeti elaborar racionalment i autònomament principis generals de valor i normes de conducta contextualitzades. Així mateix, ha de capacitar els educands per adoptar un tipus de conductes personals coherents amb els principis i normes que hagin construït.

2. Objectius generals

Els principals objectius que se li assignen són:

- Desenvolupar les estructures universals de judici moral que permetin l’adopció de principis generals de valor, com ara la justícia o la solidaritat.

- Adquirir les competències dialògiques que predisposen a l’acord just i a la participació democràtica.

- Construir una imatge d’un mateix i de la mena de vida que es vol fer d’acord amb els valors personals desitjats.

- Formar les capacitats i adquirir els coneixements necessaris per a comprometre’s en un diàleg crític i creatiu amb la realitat que permeti elaborar normes i projectes contextualitzats i justos.

- Adquirir les habilitats necessàries per a fer coherents el judici i l’acció morals, i per a

grup edebé 24


impulsar la formació d’una manera de ser desitjada.

3. Objectius per al Batxillerat

- Desenvolupar un projecte personal disenyat d’acord amb valors i principis per tal d’impulsar una personalitat conscient de la seva identitat, autònoma i coherent amb els seus criteris.

- Assumir les estructures universals de judici moral que condueixin a l’acció justa i solidària.

- Utilitzar les habilitats dialògiques necessàries com a criteri pel que fa a les actuacions interpersonals i com a compromís d’entesa en les situacions conflictives.

- Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la societat a partir de l’anàlisi de la realitat social i adoptar una actitud crítica d’acord amb principis i normes ètiques.

- Valorar i assimilar elements positius d’altres patrons culturals en un procés d’enriquiment personal i social.

- Desenvolupar hàbits de conducta social i habilitats de comportament cívic per tal de participar de manera activa en un projecte de convivència dins d’una societat pluricultural.

EDUCACIÓ CÍVICA1. Sentit i abast

L’educació cívica pretén la formació de persones disposades a comprometre’s en una relació personal i en una participació social basada en l’ús crític de la raó, l’obertura als altres i el respecte pels Drets Humans.



- Potenciar el compromís del subjecte en la comprensió crítica de la realitat personal i social i en la millora d’aquesta realitat.

- Comprendre, respectar i construir normes de convivència justes que regulin la vida col·lectiva.


- Desenvolupar el compromís personal de participació en projectes socials relatius al respecte als Drets Humans, la defensa del medi ambient i del patrimoni cultural, la solidaritat i la cooperació amb grups socials i comunitats desafavorits.

- Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, valorant com a enriquidores les diferències entre les persones i mantenint una actitud activa de rebuig de qualsevol mena de discriminació.

- Comprendre, respectar, elaborar i adoptar com a criteris d’actuació projectes i normes de convivència que regulin la vida col·lectiva d’una manera realista i justa.

EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL1. Sentit i abast

S’entén per educació mediambiental la que persegueix que l’alumne/a conegui, valori i s’interessi de manera constructiva i directa per la conservació i millora del medi ambient.

grup edebé 25


Es tracta d’una preocupació relativament recent de la humanitat, l’origen de la qual respon a les conseqüències de la industrialització sobre el medi ambient. Així, l’any 1972, en la Reunió Internacional del Medi Ambient (UNESCO), es comença a parlar de la possibilitat d’introduir en l’ensenyament formal l’educació ambiental, però no és fins l’any 1977, en la Conferència Intergovernamental d’Educació Ambiental celebrada a Rússia, que es fixen les bases i el concepte del que avui s’entén per medi ambient. L’any 1987 s’impulsen les estratègies necessàries per a la seva introducció en el sistema educatiu, estratègies a les quals respon la seva inclusió en la nostra actual legislació educativa.



- Tenir un coneixement global del medi, és a dir, ser conscients de les seves característiques, funcionament, elements, usos de la societat i problemes que això provoca, l’estructura social i els mecanismes de presa de decisió que afecten l’entorn.

- Promoure canvis d’actitud favorables al medi, donar alternatives i solucions al conflicte de la humanitat amb la natura. Tenir una visió crítica de la realitat i entendre que les persones la poden canviar.

- Transformar els valors, expandir una ètica ecològica de manera que siguem conscients dels límits físics dels nostre planeta i de la necessitat de respectar la vida, mantenir el funcionament dels ecosistemes i ser solidaris amb totes les formes de vida, pobles i generacions.

- Buscar i analitzar els problemes que pateix el medi ambient i aplicar-hi solucions.

- Col·laborar i participar en diferents tipus d’activitats adreçades a la millora de la qualitat de vida, de la societat i del medi ambient.


- Ampliar la comprensió del medi ambient com a conjunt de sistemes interrelacionats i interdependents.

- Identificar i reflexionar sobre els problemes ambientals actuals, locals i globals, com a reptes ineludibles de la nostra societat, amb una actitud crítica constructiva.

- Prendre consciència de la necessitat de la responsabilitat i el compromís de les accions individuals i col·lectives mitjançant el gaudi, la participació i la cooperació en la millora i conservació del medi ambient.

- Identificar, concretar i valorar accions individuals o conjuntes relacionades amb el compromís pel medi ambient.

- Valorar i gaudir de les activitats de temps lliure que són respectuoses amb el medi ambient, rebutjant les que no ho siguin.

EDUCACIÓ PER AL CONSUM1. Sentit i abast

L’educació per al consum té com a finalitat aportar al consumidor, d’una manera gradual, seqüenciada i d’acord amb el nivell evolutiu de l’alumne/a, tota una sèrie d’elements cognitius, procediments i tècniques de treball que li permetin desenvolupar actituds conscients, crítiques i solidàries, sentint-se satisfet d’actuar de manera responsable davant els fets de consum.

L’educació per al consum pretén una anàlisi crítica de la situació actual del consum, a fi de permetre la formació d’hàbits de consum nous i, d’una manera més general, l’orientació cap a altres formes de vida. I subratlla principalment les conseqüències socials de les decisions i grup edebé 26


accions individuals, a fi que els joves prenguin consciència del fet que en qualsevol circumstància hi ha un ser social.

Ha d’atendre al coneixement dels recursos productius, al coneixement del producte, a l’ús adequat dels productes i al descobriment de les necessitats reals personals, ha d’aprendre a alliberar-se de la pressió publicitària i d’altres agents persuasius per tal de treure el màxim profit dels seus diners, ha de descobrir i donar prioritat al valor de ser per damnt de tenir i ha de ser sensible envers els pobles amb necessitats bàsiques, mostrant una actitud generosa i solidària.



- Prendre contacte amb els temes de consum per mitjà de l’experiència, l’activitat creativa i lúdica i la reflexió.

- Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de consum.

- Contribuir a la defensa dels drets del consumidor i assumir responsabilitats com a consumidor.

- Mantenir una actitud crítica davant la promoció del consum i davant les informacions que rep diàriament com a consumidor.

- Valorar les diferents alternatives d’oci i temps lliure.

- Descobrir i donar prioritat al valor de ser per damunt de tenir.

- Reconèixer i sentir-se sensibilitzats envers els pobles amb necessitats bàsiques, mostrant una actitud generosa i solidària.

- Conèixer i valorar alternatives d’oci i lleure que no impliquin la necessitat de consumir.


- Mantenir una actitud crítica davant el consum desmesurat i irresponsable dels serveis, béns i productes.

- Diferenciar i valorar críticament el que són necessitats de la persona i el que són necessitats condicionades per la societat de consum.

- Conèixer els problemes que genera la societat de consum a nivell local i a nivell global i mantenir comportaments de consum que col·laborin en la seva solució.

- Identificar i analitzar les relacions entre les societats humanes i l’aprofitament dels recursos naturals, valorant-ne les conseqüències.

- Assumir la necessitat de consumir actuant com a consumidor informat i coneixedor dels seus drets i obligacions.

- Comprometre’s en comportaments solidaris envers els pobles amb necessitats bàsiques.

- Valorar críticament el desenvolupament científic i tècnic en l’organització del temps lliure i en les activitats d’oci.

- Comportar-se amb actitud crítica i responsable davant les ofertes externes d’utilització del temps lliure.

grup edebé 27


EDUCACIÓ PER A LA PAU1. Sentit i abast

L’educació per a la pau s’ha d’interpretar atenent a dos aspectes bàsics que la sustenten:

- La pau ha de ser entesa com una pau positiva, no com la no-guerra (pau defensiva). Si bé després de les guerres mundials es parla d’una educació per a la no-violència, per al desarmament..., l’actual concepte d’educació per a la pau recolza en la concepció gandhiana de la pau positiva (anys 60) que persegueix la formació en valors de la persona i que entén per no-violència la recerca de la veritat per mitjà del desenvolupament de l’autonomia i l’autoafirmació personal.

- La perspectiva creativa del conflicte, que entén el conflicte com una situació natural, que s’ha de resoldre per les vies de la no-violència i que ha donar oportunitat de desenvolupar aspectes humanitaris.



- Educar per a l’autonomia i l’autoafirmació de la persona.

- Educar en la solidaritat (no-indiferència, compromís, acció pedagògica i social).

- Educar en la tolerància (acceptació de la diversitat, no discriminació, vivència dels Drets Humans).

- Educar en l’enfrontament no violent dels conflictes (cooperació, diàleg, tècniques de resolució i lluita no violentes).


- Valorar positivament l’autoestima, la seguretat i la llibertat personals com a elements indispensables per a posar-los al servei dels altres i per a contribuir a l’autoafirmació, el desenvolupament i l’enriquiment harmònic de la humanitat.

- Analitzar conflictes socials (injustícia, violència, subdesenvolupament) que es viuen al seu voltant, considerant-ne les causes, per tal de desenvolupar les capacitats i actituds que promouen la resolució no violenta dels conflictes.

- Desenvolupar actituds dialogants i tolerants a partir de les bases ètiques del sistema democràtic, per tal de predisposar-se a l’acord just i a la participació democràtica.

- Reflexionar sobre els drets fonamentals de la persona, el seu reconeixement en la Declaració Universal dels Drets Humans i la seva importància en el món actual.

- Acceptar la diversitat (lingüística, ètnica i cultural), rebutjant críticament qualsevol forma de discriminació.

- Comprometre’s en la defensa activa dels drets i els deures de les persones com a base per al respecte i la dignitat dels éssers humans.

EDUCACIÓ PER A LA SALUT1. Sentit i abast

Tradicionalment, la salut s’ha considerat com l’absència de malalties. Aquest concepte ha patit en els darrers anys una profunda evolució.

grup edebé 28


L’OMS, l’any 1946, la va definir com un estat complet de benestar físic, mental i social. Posteriorment, el 1985, conceptualitzava la salut com la capacitat de realitzar el propi potencial personal i de respondre de manera positiva als reptes de l’ambient. Aquesta segona aproximació al concepte de salut sembla la més acceptada socialment.

Reflexionem sobre què és i com s’entén la salut, i aquestes reflexions ens permetran fonamentar les bases sobre les quals caldrà projectar el programa d’educació per a la salut.

La salut no és estàtica, és una conquesta contínua. No es tracta de quelcom d’acabat, sinó d’un procés continu i permanent.

La salut comporta un estil o qualitat de vida del qual cada persona és responsable.

La salut implica una cura corporal, tant física com mental, una bona alimentació i higiene, una natura cuidada i neta, unes relacions afectives equilibrades i una autoestima, seguretat i confiança en un mateix.

La salut és un repte i un projecte per a la solidaritat. La salut té una projecció de caràcter social: és la conquesta de la qualitat de vida per a tothom.

La salut és adaptar-se a l’entorn i modificar-lo per fer-lo més humà i saludable.


L’educació per a la salut a l’escola té com a objectius:

- Adquirir hàbits sans, valorant-los com un aspecte de la qualitat de vida.

- Afavorir una interacció positiva amb les persones.

- Desenvolupar l’autoestima i l’autonomia necessàries per a construir un projecte de vida saludable.

- Contribuir a la presa de consciència de tot allò que no condueix a un benestar físic i mental de les persones i rebutjar-ho.


- Identificar i avaluar el propi estil de vida per tal d’establir canvis en les pràctiques nocives per a la salut.

- Prendre consciència de la responsabilitat de les pròpies accions en la creació de relacions mentalment sanes basades en l’empatia, l’ajut i la tolerància.

- Ampliar la comprensió de la imatge d’un mateix i identificar les influències socials i mediàtiques en la formació d’una imatge sana i equilibrada que li permeti superar les dificultats i prendre decisions amb autonomia i responsabilitat.

- Adquirir una actitud crítica i de rebuig de les pràctiques individuals i col·lectives nocives, per tal de transformar-les en pràctiques més saludables mitjançant accions consistents i progressives des d’un enfocament global de la salut.

- Valorar i reflexionar sobre les causes i les conseqüències individuals i socials relacionades amb les drogodependències, per tal d’afavorir l’elaboració de valors fonamentals i, com a conseqüència, d’actituds crítiques i de rebuig.

- Mantenir una actitud crítica constructiva i continuada amb les pràctiques individuals o col·lectives relacionades amb el temps lliure.

grup edebé 29


EDUCACIÓ VIÀRIA1. Sentit i abast

Sensibilitzar els alumnes sobre els riscos de la circulació i preparar-los perquè afrontin les responsabilitats que tinguin com a vianants o que adquireixin com a conductors de vehicles (bicicletes).

D’altra banda, ajudar-los a prendre consciència de la seva responsabilitat en la vida social, de manera que puguin contribuir en la millora de les condicions de circulació, vetllant per la pròpia seguretat, mostrant un comportament responsable i tenint en compte els altres.



- Conèixer l’entorn físic en relació amb el trànsit i comportar-se adequadament com a vianant, a la ciutat o bé a la carretera, i com a viatger.

- Conèixer, respectar i valorar els senyals de trànsit.

- Desenvolupar actituds de consciència ciutadana.

- Fomentar hàbits de sentit viari.

- Valorar els serveis que donen a la comunitat les institucions relacionades amb la qüestió ciutadana.


- Comportar-se de manera responsable en la conducció i el manteniment de vehicles, respectant les normes i els senyals relatius a la circulació.

- Analitzar i identificar causes d’accidentalitat, grups d’alt risc i característiques dels vehicles implicats, així com les circumstàncies en què es van produir, responsabilitzant-se de les seves actuacions com a conductor i com a vianant.

- Conèixer i practicar les normes i instruccions de primers auxilis en cas d’accident.

- Valorar les campanyes institucionals en relació amb la millora de la seguretat en el trànsit.

- Analitzar críticament i proposar alternatives de millora als problemes de trànsit del seu entorn immediat, responsabilitzant-se de la seva conducta viària.

EDUCACIÓ PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS D’AMBDÓS SEXES1. Sentit i abast

L’acció formativa des de la perspectiva d’aquest ensenyament transversal té en compte:

- el desenvolupament d’una identitat personal i sexual com a homes i dones, una acceptació positiva de la seva condició, una valoració de les seves capacitats i limitacions;

- la família com a nucli de relació bàsic amb homes i dones de diferents edats;- el desenvolupament d’una autonomia personal que s’inicia amb la realització de feines a

casa i a l’escola;- la valoració del grup d’iguals i dels adults, i de la funció complementària entre sexes

diferents;- l’estimació de la participació constructiva d’homes i dones en el desenvolupament comú

(àmbit laboral, social i cultural);- la capacitat per a analitzar i rebutjar discriminacions en el llenguatge (verbal i no verbal),

grup edebé 30


- i una valoració crítica del paper dels mitjans de comunicació i la publicitat com a transmissors d’estereotips sexuals.



- Descobrir-se com a persona, home o dona; acceptar-se de forma positiva, reconeixent les pròpies qualitats i limitacions.

- Comprendre el model masculí i el femení des de l’acceptació i el respecte, entenent-los com a unitats la complementarietat de les quals facilita una visió unitària de la persona.

- Adquirir autonomia de manera progressiva en la realització d’activitats domèstiques, en la relació amb els altres i en la valoració crítica de les situacions, sense deixar-se influir per estereotips limitadors.

- Participar en els diversos grups de referència (família, amics...) d’una manera responsable, solidària i constructiva, considerant les diferents aportacions i els diferents punts de vista, amb independència respecte de classificacions sexistes.

- Valorar la sensibilitat i l’afectivitat com a dimensions exclusives de la persona, sense deixar-se endur per prejudicis sexistes.

- Reconèixer elements discriminatius que es donen en l’entorn (llenguatge, mitjans de comunicació, àmbit laboral, cultura...) i utilitzar la capacitat crítica per a analitzar aquestes situacions de manera objectiva.

- Reflexionar sobre el futur, a partir de les habilitats i limitacions personals, prenent com a referent la igualtat d’oportunitats per a homes i dones.

- Prendre consciència de la riquesa de les aportacions dels homes i de les dones en l’àmbit afectiu, social, cultural i laboral per al desenvolupament d’un projecte comú.


- Desenvolupar una identitat personal com a homes o dones, acceptant de manera positiva la seva condició i valorant les seves capacitats i limitacions.

- Comprendre els models masculins i femenins des de l’aceptació i el respecte, entenent-los com a unitats la complementarietat de les quals facilita una visió unitària de la persona.

- Identificar els elements discriminatoris que es donen en l’entorn i desenvolupar el sentit crític per tal d’analitzar aquestes situacions de manera objectiva, sense deixar-se influir per estereotips limitadors.

- Participar en els diversos grups de referència (família, amics...) d’una manera responsable, solidària i constructiva, considerant les diferents aportacions i punts de vista, amb independència respecte de classificacions sexistes.

- Prendre consciència i apreciar la riquesa de les aportacions d’homes i dones en l’àmbit afectiu, social, cultural i laboral per al desenvolupament d’un projecte comú.

EDUCACIÓ SEXUAL1. Sentit i abast

L’educació sexual és concebuda com a informació sobre els seus aspectes biològics, i com a informació, orientació i educació sobre els aspectes afectius, emocionals i socials, de manera que els alumnes arribin a conèixer i valorar els papers sexuals femení i masculí i l’exercici de la sexualitat com a activitat de plena comunicació entre les persones.grup edebé 31


L’educació sexual ha d’orientar l’afectivitat. La necessitat de seguretat afectiva, d’estimar i ser estimat, la necessitat de sentir-se útil i de convèncer-se de la seva vàlua, han de tenir una resposta satisfactòria en el nen des que neix; de manera que, si aquests aspectes de l’afectivitat es desatenen en el procés de maduració del nen i de l’adolescent, la seva vida sexual adulta patirà per culpa d’aquestes mancances. És fàcil entendre que, si un nen no se sent estimat, difícilment podrà donar estimació, i la capacitat de donar i de donar-se és fonamental en el desenvolupament sexual de la persona i en el seu comportament sexual.

La sexualitat es concep com una manera de ser en el món i de relacionar-se amb el món com a persona masculina o femenina. És la manera com els humans experimenten i alhora expressen tant la incompleció de les seves individualitats com la seva condició relacional dels uns respecte dels altres en la seva qualitat d’homes i dones.

Una educació sexual:

- Proporciona informació clara i fonamentada sobre els aspectes anatòmics, fisiològics i funcionals de la sexualitat humana.

- Inclou referències a unes lleis ètiques, normes morals i de formació de la consciència, vinculades al concepte de persona i a la seva dignitat.

- Presenta la sexualitat en una visió integradora de tota la vida.- Suscita el respecte a la vida i la veneració de l’amor.- Impulsa un sentit de consciència recta, un sentit de llibertat i responsabilitat, i una

valoració dels papers com a home i com a dona.



- Conèixer els trets socials, morals, psicològics i fisiològics de la configuració sexual, de manera que l’individu arribi a establir relacions òptimes amb les persones del mateix sexe i del sexe oposat.

- Assolir una vida sexual sana, que integri els aspectes intel·lectuals, afectius, socials i ètics de la sexualitat humana, a fi d’enriquir positivament la personalitat, la intercomunicació i l’afectivitat de la persona.


- Conèixer i valorar les dimensions socials, morals, psicològiques i fisiològiques de la sexualitat humana, concebent-la des d’una visió integrada en tota la vida.

- Interioritzar la concepció integradora de la sexualitat humana, de manera que la persona arribi a establir unes relacions òptimes amb les persones del mateix sexe i amb les del sexe oposat.

- Adquirir una vida sexual sana, que integri els aspectes intel·lectuals, afectius, socials i ètics de la sexualitat, a fi d’enriquir positivament la personalitat, la intercomunicació i l’afectivitat de la persona.

- Analitzar la incidència del sexe en la societat actual, i adquirir criteris per a la valoració de les diferents conductes i opcions sexuals, suscitant el respecte a la vida i la valoració de l’amor.

- Conèixer, valorar i desenvolupar el criteri moral en relació amb les tècniques de reproducció assistida, de contracepció i d’interrupció de l’embaràs.

Avaluació dels eixos transversals

grup edebé 32


A l’hora d’avaluar els eixos transversals, tal com passa amb els valors, convé evitar especialment la visió sancionadora o qualificadora de l’avaluació.

El referent per a l’avaluació seran els objectius generals i els objectius terminals prèviament concretats per a cada eix. Per tal de poder saber què pensen i què valoren realment els alumnes i, sobretot, quines són les seves actituds i conductes, cal que a la classe i en el centre apareguin situacions que facilitin l’observació del comportament dels nois i noies. D’aquesta manera, l’autoavaluació, amb tot el que implica de consciència del propi progrés, serà una peça clau per a determinar el grau d’assoliment de les finalitats previstes.

L’observació sistemàtica d’opinions i actuacions en el grup, en els debats i reunions, en el treball a l’aula, en l’esport, en les sortides, en el compliment dels encàrrecs i reponsabilitats... constituirà una valuosa font d’informació per a conèixer el progrés de cada alumne/a en el seu desenvolupament moral i permetrà als professors d’ajustar la seva tasca educativa.

5. L’avaluació en el Batxillerat

En el Batxillerat, l’avaluació té una funció reguladora del procés d’ensenyament-aprenentatge. Això implica observar i analitzar el que hem fet o estem fent i valorar si estem aconseguint el que preteníem, per tal de prendre decisions i modificar o reconduir la nostra actuació. Regular implica bàsicament tres coses:— Saber què volem aconseguir, és a dir, conèixer i tenir clar quins són els nostres

objectius.— Saber observar, analitzar i interpretar el que passa a la classe, en funció dels

objectius.— Saber prendre decisions sobre què cal fer per tal d’anar ajustant o adequant la

nostra acció, si cal, a fi de no apartar-nos dels objectius.

L’avaluació és un instrument privilegiat perquè els alumnes arribin a controlar i regular la seva pròpia activitat. Si tenim en compte el caràcter actiu del procés de construcció del coneixement per part dels alumnes i la seva responsabilitat última en aquest procés, és lògic de pensar que en darrer terme ha de ser el mateix alumne/a el qui s’autoreguli. L’alumne/a ha de prendre consciència dels seus avenços i ha de detectar les seves dificultats per tal d’intentar resoldre-les. Això serà possible si l’avaluació els proporciona punts de referència explícits que els ajudin a ser conscients d’allò que aprenen i de la manera com ho aprenen, a autoregular-se i a ser progressivament més autònoms.Així, l’avaluació ha d’adoptar un caràcter processal i continu, de manera que sigui present en tota mena d’activitats i no tan sols en moments puntuals. Totes les activitats poden proporcionar informació vàlida sobre la seva avaluació. També haurà d’atendre globalment tots els àmbits de la persona i no tan sols els purament cognitius.

Criteris sobre l’avaluació dels alumnes

A l’hora d’elaborar la concrecció del currículum, cada centre haurà de concretar els criteris amb què avaluarà els alumnes. A tall orientatiu, assenyalem a continuació alguns aspectes que poden formar part d’aquests criteris:— Com s’interpreten els criteris d’avaluació de cada matèria.— Per a què, què, com i quan de l’avaluació inicial. Quines decisions es prendran en

funció dels resultats obtinguts.

grup edebé 33


— Per a què, què, com i quan de l’avaluació contínua. Decisions que s’han de prendre en funció dels resultats.

— Organització de les sessions d’avaluació: freqüència, funcionament, dinàmica... Actes, acords, resolució de conflictes, presa de decisions...

— Ompliment dels documents d’avaluació.— Informació als alumnes i a les famílies. Atenció a les possibles reclamacions sobre

les qualificacions…

Criteris sobre l’avaluació del desenvolupament del currículum

En el Batxillerat, l’avaluació no es refereix exclusivament als aprenentatges dels alumnes, sinó que ha d’incloure també el desenvolupament i aplicació del currículum. Per això, en la concrecció del currículum de cada centre s’hauran de concretar els criteris amb què es durà a terme.De la mateixa manera que en l’apartat anterior, oferim amb caràcter orientatiu alguns dels aspectes que es poden tenir presents:

En relació amb l’avaluació del procés d’ensenyament i de la pràctica docent— L’organització del centre i l’aprofitament dels recursos.— El “clima escolar” en el conjunt del centre i a l’aula. El caràcter de les relacions

professor/a-alumne/a. La convivència entre els alumnes, la seva identificació amb el centre...

— La coordinació entre els professors del centre, amb l’equip directiu, amb els equips tècnics...

— La regularitat i qualitat de la relació amb les famílies.

En relació amb l’avaluació de la concreció del currículum— Idoneïtat dels itineraris acadèmics proposats als alumnes.— Adequació de l’oferta de matèries optatives a les necessitats educatives dels

alumnes.— Adequació dels objectius a les necessitats i característiques dels alumnes.— Adequació de l’orientació educativa i professional.— Adequació dels criteris establerts sobre l’avaluació.

En relació amb l’avaluació de les programacions de les diverses matèries— Validesa de la selecció, distribució i seqüència dels continguts al llarg del curs.— Idoneïtat de la metodologia, i també dels materials curriculars i didàctics emprats.— Validesa de les estratègies d’avaluació establertes en cada matèria.

6. L’atenció a la diversitat

L’atenció a la diversitat de l’alumnat s’ha de fonamentar principalment en la planificació i l’aplicació d’estratègies metodològiques i organitzatives i en la provisió de les ajudes tècniques necessàries per a facilitar l’accessibilitat als aprenentatges al màxim nombre possible d’alumnat. Aquest procés és el que es coneix com a individualització o personalització de l’ensenyament.

L’atenció a la diversitat de nivells, estils i ritmes d’aprenentatge, i d’interessos i capacitats presents en les aules es reflecteix en els nostres materials de diverses maneres:

— Les seqüències d’aprenentatge plantegen l’apropament a nous continguts a través dels textos expositius i el material gràfic, i afavoreixen la comprensió d’aquests per mitjà de dibuixos, imatges, esquemes, cartografia... Amb les

grup edebé 34


activitats d’aprenentatge culmina l’entramat que permetrà a l’alumne/a l’assimilació dels conceptes, procediments i valors.

— Els textos expositius i les definicions estan especialment tractats amb molta cura perquè tots els alumnes identifiquin les idees essencials i puguin elaborar esquemes per tal d’organitzar la informació.

— Les activitats estan seqüenciades per nivells de dificultat de manera que faciliten l’adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes. Algunes activitats duen una icona amb un d’aquests significats: reforç, ampliació o ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Article 2.

7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial

L’acció tutorial comprèn el conjunt d’activitats d’orientació personal, acadèmica i professional que s’adrecen a l’alumnat per tal d’afavorir la seva maduresa i creixement personal i la seva preparació per a una participació responsable en la societat [...]

L’exercirà tot el conjunt de professors que intervé en un grup d’alumnes, amb la coordinació del professor-tutor del grup i ha de garantir la implicació de les famílies en el procés d’aprenentatge.

L’acció tutorial s’ha de programar cada curs tenint en compte el conjunt de tota l’etapa. El centre ha de concretar, en relació amb l’acció tutorial, els objectius i les activitats que preveu dur a terme i ha d’incloure, en l’horari de cada curs, una hora de tutoria setmanal, durant la qual s’han de fer activitats amb tot l’alumnat d’un grup i atencions individualitzades. Aquesta orientació podrà tenir el suport dels serveis especialitzats.

El Batxillerat té un caràcter terminal i propedèutic. En finalitzar aquesta etapa, els alumnes han de prendre unes decisions que determinaran en bona mesura el seu futur.No hi ha dubte que aquestes decisions tenen un caràcter personal i que, en part, estaran influïdes per factors aliens a l’escola (expectatives personals, entorn familiar i social...). Malgrat això, el centre sí que pot promoure que els alumnes assoleixin la maduresa necessària per a realitzar les opcions acadèmiques i professionals més adients a les seves capacitats i interessos; aquest haurà de ser un dels objectius prioritaris de l’orientació educativa i professional.A més, el centre pot acomplir altres funcions:— Contribuir a l’establiment de relacions fluides entre tots els membres de la

comunitat educativa (famílies, professorat, alumnat, equip directiu...).— Coordinar l’acció educativa de tots els professors que treballen amb un mateix grup

d’alumnes.— Coordinar el procés d’avaluació contínua dels alumnes.

Per a aconseguir-ho, i tenint en compte les característiques dels alumnes de l’etapa, caldrà programar un pla que inclogui tot un seguit d’accions coherentment organitzades i aplicar-lo de forma conscient i sistemàtica.Són moltes les activitats que tenen cabuda en un pla d’orientació: entrevistes individuals, estudi de casos, intervenció d’assessors, tests, qüestionaris, visites, conferències, tutories, etc. L’equip de professionals de cada centre serà l’encarregat de seleccionar les més adients, dotar-les de contingut, planificar-les i posar-les en pràctica de la manera més adequada als alumnes que assisteixen a les classes.

grup edebé 35


8. Les programacions de les matèries del Batxillerat

Les programacions de cada matèria formen part de la concreció del currículum i s’inclouen dins del projecte educatiu. Alguns dels elements que poden formar part d’aquestes programacions són:— Les competències.— L’adequació dels objectius de la matèria al context socioeconòmic i cultural del

centre i a les característiques dels alumnes.— El desplegament i distribució dels continguts.— Els criteris metodològics.— Els criteris sobre el procés d’avaluació.— Els materials didàctics per a l’ús dels alumnes.

grup edebé 36


III. Matèria de Ciències per al Món Contemporani

Durant l’últim segle i mig de la nostra història, la humanitat ha adquirit més coneixements científics i tecnològics que en tota la seva història anterior. Aquest context ha afavorit el desenvolupament i la institució d’un nou paradigma: la societat de la informació i la comunicació. Ciències per al Món Contemporani és una matèria comuna que s’implanta en el Batxillerat per tal d’afavorir que l’alumne adquireixi les capacitats necessàries per a comprendre el món actual; es pretén així, contribuir al seu desenvolupament com a individu autònom, crític i responsable.

1. IntroduccióLa major part del conjunt de coneixements científics i tecnològics adquirits en les últimes dècades ha donat lloc a nombroses aplicacions que s’han integrat en la nostra vida quotidiana. Tanmateix, en la societat que vivim, és freqüent que l’individu no es qüestioni la base científica d’aquests coneixements i de les seves aplicacions, així com els possibles canvis socials o mediambientals que se’n poden derivar.

Finalitat de la matèriaEn el Batxillerat, l’ensenyament de les ciències per al món contemporani pretén posar a l’abast de l’alumnat la formació científica imprescindible per a comprendre i poder prendre decisions reflexives i fonamentades sobre temes cientificotècnics de gran transcendència. Aquests temes, com l’enginyeria genètica, els nous materials, les fonts d’energia, el canvi climàtic o les tecnologies de la informació i la comunicació són objecte d’atenció contínua per part dels mitjans de comunicació, que n’ofereixen nombroses informacions, articles i debats.

Per a una societat democràtica és un repte que la ciutadania tingui els coneixements i les destreses necessàries per a poder participar activament en tots els seus àmbits (inclòs el cientificotècnic) i avançar, d’aquesta manera, cap a un futur sostenible. Aquesta matèria ha de contribuir a donar una resposta adequada a aquest repte; per aquesta raó, ha d’intentar respondre qüestions científiques i tecnològiques de gran incidència social. No s’ha de limitar només a donar respostes, sinó que ha de possibilitar la selecció d’informació, aportar criteris de distinció entre informació rellevant i irrellevant, etc. En definitiva, ha d’oferir a l’alumnat la possibilitat d’aprendre a aprendre, preparant-lo per al seu futur en una societat canviant, en la qual els interessos i els valors particulars a curt termini provoquen greus problemes socials i ambientals. El tractament i la resolució d’aquests problemes pot dependre, en part, de les aportacions de la ciència i la tecnologia.

Aquesta matèria pretén contribuir a la comprensió de la complexitat d’aquests problemes, així com al coneixement de la metodologia que la ciència utilitza per a abordar-los. També és important la seva contribució a la comprensió de la provisionalitat del coneixement científic i dels seus límits, i del significat de les teories i els models com a explicacions humanes als fenòmens de la natura.

Finalment, entre les seves finalitats, cal destacar que les ciències per al món contemporani han d’incidir en la idea que la ciència i la tecnologia són activitats humanes incloses en uns determinats contextos socials, econòmics i ètics.

Relació amb les altres matèriesLa matèria de Ciències per al Món Contemporani comparteix alguns continguts, instruments i espais de reflexió amb la resta de matèries del currículum, especialment amb algunes matèries comunes, com Filosofia i Ciutadania, Història de la Filosofia i,

grup edebé 37


finalment, Llengua i Història. No obstant això, també comparteix nombrosos continguts amb diverses matèries de la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, així com amb matèries de la modalitat de Ciències i Tecnologia. En el primer cas, matèries com Història Contemporània, Geografia, Economia i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials i, en el segon cas, matèries com Física, Química, Biologia i Geologia, Biologia, Ciències de la Terra i Medi Ambient, Tecnologia Industrial i Matemàtiques.

L’estudi de molts processos relacionats amb l’origen de la vida, l’evolució dels éssers vius, la salut, les malalties i la genètica es recolza en principis i en continguts que proporcionen la física, la química i la biologia.

Disciplines com la Física, la Biologia i la Geologia, les Ciències de la Terra i el Medi Ambient i la geografia aporten coneixements i eines necessaris per a comprendre nombrosos continguts sobre l’origen de la Terra i de l’univers, així com els principals processos relacionats amb la dinàmica interna de la Terra i la formació de la majoria de recursos naturals.

La matèria de Matemàtiques ens aporta procediments i instruments operatius útils per al tractament quantitatiu de diferents aspectes.

Les matèries relacionades amb la Història, la Geografia, la Filosofia i la ciutadania, i les Ciències de la Terra permeten comprendre els continguts relacionats amb el desenvolupament i la sostenibilitat, així com relacionar la situació científica de diverses èpoques amb el seu context històric, social, polític o econòmic, per tal d’analitzar les causes que van dificultar o van fer possibles els avenços científics.

La tecnologia representa la relació entre els avenços científics i les seves aplicacions, sobretot les relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació.

Finalment, les matèries relacionades amb la Llengua són l’instrument indispensable per a la comprensió dels textos i per a l’expressió de l’alumnat. El vocabulari i les expressions pròpies del llenguatge científic constitueixen una ampliació important del lèxic de l’alumne.

Ensenyaments transversalsLa formació integral dels alumnes requereix la incorporació dels ensenyaments que, de manera transversal des de les diferents matèries, tenen com a objectiu atendre el desenvolupament integral dels alumnes com a persones i membres d’una societat.

Per a cadascun dels ensenyaments transversals treballats en la matèria de Ciències per al Món Contemporani, es pretén que l’alumnat adquireixi les següents capacitats:

Educació moral i cívica– Desenvolupar el judici moral que permeti fer una valoració de la justícia i la

solidaritat com a principis bàsics en què s’ha de fonamentar la convivència entre els éssers humans.

– Reconèixer les situacions de desigualtat d’oportunitats relacionades amb el desenvolupament humà i econòmic, sensibilitzar-se davant d’aquest problema i combatre aquestes situacions.

– Valorar les implicacions ètiques i socials relacionades amb la biotecnologia, la clonació, la investigació amb cèl·lules mare, les tècniques de reproducció assistida i les teràpies i tractaments mèdics que es deriven de l’aplicació de la biotecnologia en diversos ordres: agricultura, ramaderia, salut, etc.

– Analitzar dilemes i conflictes d’ordre moral, com per exemple els relacionats amb la bioètica i elaborar solucions basades en el diàleg i el respecte.

grup edebé 38


Educació mediambiental – Aplicar els coneixements sobre la interrelació dels elements geològics i la

diversitat dels éssers vius per participar activament en la conservació i protecció de la natura.

– Analitzar i valorar les conseqüències que tenen les activitats humanes relacionades amb l’explotació dels recursos naturals sobre el medi ambient.

– Identificar problemes referits al medi ambient i formular possibles estratègies per a la seva solució.

– Desenvolupar actituds i comportaments de respecte del medi ambient.

Educació per a la salut– Comprendre el fonament fisiològic d’alguns hàbits que prevenen l’aparició de

les malalties més comunes en la nostra societat.– Ser conscients dels comportaments que posen en perill la salut, especialment

aquells que es relacionen amb els principals problemes de salut dels joves. – Identificar les principals situacions en les quals és possible el contagi de

malalties infeccioses i aplicar les estratègies que permeten evitar aquest risc.– Valorar la importància de tenir una bona salut i acceptar-ne la responsabilitat

individual.

Educació sexual– Conèixer els mecanismes d’expressió de la sexualitat.– Identificar la sexualitat com a manifestació d’afecte entre les persones.

Educació per a la igualtat entre sexes– Rebutjar qualsevol mena de limitació dels drets de les persones per raó del seu

sexe.– Interessar-se per conèixer, respectar i valorar l’opinió i la feina dels companys i

les companyes, independentment del seu sexe i de la seva aparença.– Valorar les aportacions a la ciència tant dels homes com de les dones que

treballen en el desenvolupament científic.

Educació per a la pau– Apreciar el llenguatge científic i tècnic com a mitjà d’expressió i comunicació

entre diverses comunitats.– Mostrar una actitud flexible i oberta davant les opinions i aportacions dels altres

en el desenvolupament del treball en equip.

Educació per al consum– Adquirir els conceptes bàsics sobre la pròpia condició de consumidor, el

funcionament de la societat de consum i els mecanismes disponibles per tal d’actuar com a consumidor informat.

– Valorar positivament la pròpia educació i la informació com a consumidor i mostrar una actitud crítica davant del consumisme.

– Apreciar i valorar la necessitat de seguir un model de desenvolupament sostenible mitjançant el reciclatge de materials, l’ús de fonts d’energia renovables, l’estalvi de matèries primeres…

2. Objectius generals de la matèriaTots aquests principis, la finalitat de la matèria, la seva relació amb les altres matèries i els ensenyaments transversals, determinen la selecció dels objectius, continguts i criteris d’avaluació de les Ciències per al Món Contemporani. La selecció d’aquests

grup edebé 39


elements, alhora, està adreçada a intentar aconseguir tres grans finalitats principals: conèixer alguns aspectes dels temes científics d’actualitat i ser conscient del debat social que susciten; familiaritzar-se amb alguns aspectes de la naturalesa de la ciència i amb l’ús dels procediments més habituals en el seu estudi; i adquirir actituds de curiositat, antidogmatisme, tolerància i tendència a argumentar les afirmacions i les refutacions.

Amb tot plegat, s’estableix que l’ensenyament de les Ciències per al Món Contemporani tindrà com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:

1.- Conèixer el significat qualitatiu d’alguns conceptes, lleis i teories, per formar-se opinions fonamentades sobre qüestions científiques i tecnològiques, que tinguin incidència en les condicions de vida personal i global i siguin objecte de controvèrsia social i debat públic. 2.- Plantejar-se preguntes sobre qüestions i problemes científics d’actualitat i intentar buscar-ne les respostes, utilitzant i seleccionant de forma crítica informació provinent de diverses fonts. 3.- Obtenir, analitzar i organitzar informacions de contingut científic; utilitzar representacions i models; fer conjectures; formular hipòtesis i realitzar reflexions fundades que permetin prendre decisions fonamentades i comunicar-les als altres amb coherència, precisió i claredat. 4.- Adquirir un coneixement coherent i crític de les tecnologies de la informació, la comunicació i l’oci presents en el seu entorn, propiciant-ne un ús sensat i racional per a la construcció del coneixement científic, l’elaboració del criteri personal i la millora del benestar individual i col·lectiu. 5.- Argumentar, debatre i avaluar propostes i aplicacions dels coneixements científics d’interès social relatius a la salut, el medi ambient, els materials, les fonts d’energia, l’oci, etc., per poder valorar les informacions científiques i tecnològiques dels mitjans de comunicació de masses i adquirir independència de criteri. 6.- Posar en pràctica actituds i valors socials com la creativitat, la curiositat, l’antidogmatisme, la reflexió crítica i la sensibilitat davant la vida i el medi ambient, que són útils per a l’avanç personal, les relacions interpersonals i la inserció social. 7.- Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida, i reconèixer les seves aportacions i limitacions com a empresa humana les idees de les quals estan en contínua evolució i condicionades al context cultural, social i econòmic en què es desenvolupen. 8.- Reconèixer en alguns exemples concrets la influència recíproca entre el desenvolupament científic i tecnològic i els contextos socials, polítics, econòmics, religiosos, educatius i culturals en què es produeix el coneixement i les seves aplicacions.

grup edebé 40


3. Metodologia de la matèria

Enfocament metodològicAquesta matèria pretén afavorir que l’alumnat de Batxillerat adquireixi les competències necessàries per a comprendre el món actual, tant en els aspectes relacionats amb el seu entorn immediat i vital, com en els de caràcter global que governen el funcionament dels sistemes naturals i del sistema social.

Un primer propòsit del currículum és el reconeixement del caràcter unitari (no compartimentat) de la ciència, entesa com a producte de cultura, com a obra col·lectiva del pensament i la imaginació que ens lliura de la ignorància i la superstició, i que alhora, fa possible mitjançant les aplicacions tecnològiques, la satisfacció eficient de les necessitats humanes.

En segon lloc, és necessari transmetre a l’alumnat i transferir, en la mesura del possible, a les aules, el mètode de treball dels científics. Aquest propòsit implica un currículum més fonamentat en els objectius i en les capacitats que en els continguts pròpiament dits. Aquesta opció exigeix una metodologia orientada cap a la investigació que, alhora, implica capacitats com descriure, mesurar, representar, argumentar i realitzar prediccions. En aquest marc, es fa necessari rebutjar la falsa atribució de la ciència com a generadora de veritats absolutes i de proves irrefutables, i presentar-la, en canvi, en un context sotmès a revisió permanent, a una avaluació crítica i a la impugnació, que la fan diferenciable de les creences i dels mites. Per aquests motius, es pretén que l’alumnat adquireixi hàbits de treball, reflexió i respecte per les idees dels altres, i que tot plegat afavoreixi la seva inserció en la societat de la informació i el coneixement.

Metodologia específicaEn el cas de les Ciències per al Món Contemporani, més que un tractament exhaustiu dels continguts de la matèria, es pretén donar preferència a aquelles activitats que fomentin el discurs científic i la comprensió del paper de la ciència en la societat. Per aquest motiu, cal seleccionar les temàtiques més rellevants i desenvolupar-les mitjançant activitats relacionades amb els objectius de la matèria.

D’altra banda, en el cas dels alumnes que han optat per cursar la modalitat de ciències i tecnologia, caldrà aplicar uns criteris de selecció dirigits a evitar la reiteració de conceptes que es formulen amb més profunditat en algunes de les matèries de modalitat.

Per tot plegat, el llibre de Ciències per al Món Contemporani presenta una metodologia específica que es manifesta en la seva estructura.

Estructura del llibreEl llibre està organitzat en nou unitats didàctiques que segueixen la seqüenciació de continguts que proposa el currículum. A continuació, el llibre conté tres elements més: cinc pàgines d’activitats d’avaluació (organitzades per unitats), un glossari de termes i un annex de set pàgines d’informació complementària. La relació entre la proposta curricular i les unitats és la següent:

La proposta curricular “El nostre lloc a l’univers” es tradueix en les dues primeres unitats del llibre: L’univers i l’origen de la Terra i L’origen de la vida i l’evolució.

El bloc de continguts “Viure més, viure millor” s’ha estructurat en dues unitats més: La salut i la sanitat i Genètica i bioètica.

grup edebé 41


Els blocs curriculars “Cap a una gestió sostenible del planeta” i “Noves necessitats, nous materials” s’han agrupat en tres unitats didàctiques: Recursos naturals, Materials i nous materials i Desenvolupament i sostenibilitat.

Finalment, la proposta curricular de “L’aldea universal. De la societat de la informació a la societat del coneixement” es contempla en les dues unitats finals del llibre: Noves tecnologies I: l’era de la comunicació i Noves tecnologies II: l’era digital.

Estructura de les unitatsCada unitat s’inicia amb una doble pàgina de presentació que recull diferents elements:

– Una imatge i un text motivadors relacionats amb els continguts, per presentar la unitat.

– Un índex dels continguts de la unitat– Una relació dels objectius que es pretenen assolir en finalitzar la unitat.

A continuació s’aborden els continguts presentats en la doble pàgina inicial, atenent la seqüència lògica de l’aprenentatge mitjançant textos expositius, esquemes, gràfics, fotografies, etc. Al llarg de la unitat, també s’incorporen activitats d’aplicació directa dels coneixements apresos, així com algunes de síntesi i comprensió dels continguts treballats fins al moment.Al final de la unitat es plantegen tres pàgines d’activitats diverses: la primera pàgina està destinada a una activitat de gran format basada en la interpretació de textos científics, imatges, gràfics i, per tant, en la pràctica de procediments i habilitats. Les dues pàgines següents es dediquen a activitats de tipologia diversa que segueixen la seqüència de continguts de la unitat. Aquestes activitats poden ser d’aplicació directa dels coneixements adquirits (encara que aquesta mena d’activitats són més pròpies de l’interior de la unitat), de síntesi, de relacionar o interpretar continguts de la unitat, textos, fotografies, dibuixos o gràfics, i també poden ser recerques d’informació. En aquesta doble pàgina sempre hi ha com a mínim una activitat (que porta la icona de @) que sol estar basada en una recerca pautada d’informació a Internet.

4. Distribució dels objectius, continguts i criteris d’avaluació

Per a elaborar aquesta distribució s’ha seguit el procés que exposem a continuació:

En primer lloc, s’ha estudiat detingudament el currículum i s’ha fixat la relació entre els objectius generals de l’etapa i els objectius generals de la matèria, així com les possibles connexions interdisciplinàries.

En segon lloc, s’ha establert la relació entre els objectius generals de la matèria i els blocs de continguts que podrien cobrir-les. En aquest moment es van seleccionar els criteris d’avaluació per a cadascun dels blocs. Tant els objectius generals com els criteris d’avaluació condicionen el grau de desenvolupament dels continguts.

A continuació, s’han concretat aquests continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) i l’extensió i profunditat amb què s’havien de tractar dins de l’ordre lògic de la matèria al llarg dels cursos.

A partir d’aquesta concreció, es van distribuir per cursos els continguts, els objectius i els criteris d’avaluació. Per això es van tenir en compte els següents aspectes:— Les lleis fonamentals de l’aprenentatge.— L’evolució psicològica de l’alumne/a.— La pràctica docent dels autors.

grup edebé 42


— L’ordenació curricular facilitada per l’organisme competent en matèria educativa.

Només a partir d’aquesta tasca hem pogut establir la programació de la matèria, és a dir, la distribució en el temps i per unitats dels continguts, els objectius i els criteris d’avaluació per a aquest curs.

OBJECTIUS

— Comprendre els conceptes, les lleis, les teories i els models més importants i generals de les ciències, que proporcionen una visió global i una formació científica bàsica per desenvolupar estudis posteriors.

— Tenir una visió global de la realitat científica basada en la comprensió de les teories anteriors.

— Disposar d’un bagatge intel·lectual i personal útil per desenvolupar estudis posteriors més específics.

— Desenvolupar actituds que solen associar-se al treball científic, tals com la recerca d’informació exhaustiva, la capacitat crítica, la necessitat de verificació dels fets, el qüestionament d’allò que és obvi i l’obertura davant de noves idees.

— Aplicar a situacions reals i quotidianes els conceptes, les lleis, les teories i els models apresos.

— Adquirir hàbits de contrast d’opinions i qüestionament d’allò que és obvi per reconèixer el caràcter canviant de la ciència.

— Conèixer el funcionament del mètode científic.— Comprendre l’evolució que ha sofert el coneixement de l’univers al llarg de la

història i valorar l’aportació dels diferents científics al coneixement de l’espai.— Comprendre la teoria del big bang sobre l’origen de l’univers i la seva possible

evolució.— Descriure les diferents hipòtesis de formació del planeta Terra i de la seva

evolució.— Reconèixer les característiques comunes de tots els éssers vius i distingir-ne

els diferents nivells d’organització.— Conèixer les principals teories de l’origen de la vida i saber descriure l’evolució

de la vida en el planeta Terra.— Explicar les principals teories que expliquen l’origen de la biodiversitat i

identificar les principals proves de l’evolució.— Identificar els principals factors que condicionen la nostra salut i reconèixer

aquelles situacions que requereixen d’una atenció sanitària especialitzada— Diferenciar les malalties infeccioses de les no infeccioses.— Conèixer les principals accions dirigides a la prevenció, curació i rehabilitació

de diferents trastorns i malalties.— Reconèixer l’estructura i funció de l’ADN i comprendre la relació ADN – gen –

proteïna – caràcter.— Conèixer les possibilitats de la biotecnologia i de l’enginyeria genètica, així com

algunes de les seves aplicacions, avantatges i inconvenients.— Valorar les implicacions ètiques de diferents tècniques d’enginyeria genètica,

biotecnologia, teràpia gènica i reproducció assistida, i formar-se’n un criteri basat en raons objectives.

— Conèixer els principals recursos naturals i la seva classificació, i comprendre les diferències que existeixen entre els recursos renovables i els no renovables.

grup edebé 43


— Conèixer el cicle natural de l’aigua, els diferents usos que se li donen i entendre la necessitat d’una gestió sostenible.

— Valorar l’ús que la humanitat ha donat als materials, i la seva importància per al progrés científic i tècnic.

— Prendre consciència del problema mediambiental i energètic de l’ús dels materials, així com de possibles respostes a aquest problema, com per exemple, el reciclatge.

— Conèixer els principals factors que limiten el desenvolupament, com ara l’exhauriment dels recursos, els impactes generats i els riscos naturals i antròpics.

— Comprendre la importància d’aplicar una gestió racional i coherent dels recursos, compatible amb la conservació i la millora del medi ambient.

— Valorar la contribució de l’educació mediambiental com a instrument de sensibilització de la societat.

— Conèixer què és un circuit de comunicació i els principals elements que el conformen.

— Comprendre el concepte d’ones, en particular d’ona electromagnètica, i conèixer les seves principals magnituds característiques: freqüència, longitud d’ona i velocitat de propagació.

— Comprendre les característiques del format analògic de la informació i la seva relació amb les propietats físiques del sistema portador del senyal.

— Comprendre els processos d’emmagatzematge, transmissió i processament de la informació en forma digital, així com les principals mesures de la informació digital i la seva utilització.

— Conèixer el funcionament bàsic d’un ordinador i dels principals sistemes de comunicació actuals.

— Reflexionar sobre l’impacte de la revolució digital en el nostre món.

CONTINGUTS

Bloc temàtic: L’univers i l’origen de la vida

Conceptes

El mètode científic El coneixement de l’univers: models geocèntric i heliocèntric; les lleis de Kepler;

la llei de la gravitació universal; els descobriments dels segles XIX i XX. Origen i evolució de l’univers. Les galàxies, estrelles i nebuloses. El Sistema Solar. L’origen i l’evolució de la Terra. La dinàmica interna de la Terra. Bioelements i biomolècules. L’origen dels éssers vius: formació de biomolècules i cèl·lules. Tipus cel·lulars: procariota, eucariota animal i eucariota vegetal. Etapes i eres de la història de la Terra. Teories fixistes: creacionisme i catastrofisme. Teories evolucionistes: lamarckisme, darwinisme i neodarwinisme. La proves de

l’evolució. Evolució d’una espècie: el cas de l’ésser humà.

Procediments

grup edebé 44


Lectura i comentari de textos sobre la investigació i l’exploració de l’univers, sobre la constitució dels éssers vius i sobre l’evolució de les espècies.

Interpretació d’imatges d’estructures i processos relacionats amb l’origen de la vida i l’evolució de les espècies.

Identificació de la proximitat filogenètica interespecífica a partir de l’anàlisi de les proves de l’evolució, com per exemple, les proves embrionàries.

Interpretació de diagrames i esquemes sobre les principals estructures de l’univers, l’estructura interna de la Terra, els diferents tipus cel·lulars, les teories evolucionistes i l’evolució de l’ésser humà.

Recerca d’informació bibliogràfica a través de diferents mitjans (llibres, revistes especialitzades, Internet…).

Actituds

Reconeixement del paper que ha tingut el desenvolupament tecnològic en l’estudi i el coneixement de l’estructura de l’univers.

Curiositat i interès per conèixer l’evolució i l’origen del nostre planeta. Curiositat per conèixer els principis bàsics del nostre organisme. Valoració crítica dels diferents corrents científics que han intentat explicar la

biodiversitat. Reconeixement de la responsabilitat de l’ésser humà en el futur de l’evolució i de

la vida sobre el planeta Actitud col·laboradora i tolerant a l’hora de treballar en grup.

grup edebé 45


Bloc temàtic: La salut de l’ésser humà. La revolució genètica i la bioètica

Conceptes

Els factors que condicionen la salut de l’ésser humà: subjectius, genètics, ambientals, relacionats amb l’estil de vida i relacionats amb l’accés a la informació.

Malalties infeccioses: tipus i mecanismes de defensa. Malalties no infeccioses: trastorns genètics, nutricionals, immunitaris, neurològics

i psíquics. Situacions d’especial atenció sanitària: la vellesa i els accidents. Tractaments preventius: revisió mèdica, proves diagnòstiques i vacunes. Tractaments curatius: tractaments farmacològics i trasplantaments. Cures pal·liatives. El sistema sanitari: l’assistència i la investigació sanitària. Conceptes bàsics de genètica: ADN, gen, genoma i codi genètic. El Projecte Genoma Humà i les seves aplicacions. Bases de la enginyeria genètica i les seves aplicacions. Aplicacions i riscos de la biotecnologia. Cèl·lules mare embrionàries i adultes: característiques i aplicacions. Clonació: concepte, tècniques i aplicacions. Reproducció assistida: concepte i tècniques principals. Bioètica i aspectes legals.

Procediments

Reconeixement de les característiques que defineixen una dieta saludable. Interpretació d’esquemes d’estructures i processos relacionats amb els

mecanismes de defensa de l’organisme. Identificació dels principals òrgans i teixits susceptibles de ser trasplantats. Reconeixement de les diferències en l’esperança de vida segons les

característiques d’una determinada població. Descripció de tècniques relacionades amb l'enginyeria genètica. Interpretació d’esquemes relacionats amb les tècniques de biotecnologia i de

reproducció assistida. Recerca d’informació bibliogràfica a través de diferents mitjans (llibres, revistes

especialitzades, Internet…).

Actituds

Interès per seguir uns hàbits que promoguin un estil de vida saludable i reflexió sobre les conseqüències que comporten els mals hàbits, com per exemple el consum de drogues.

Valoració de la importància de la prevenció i el tractament adequat de les malalties.

Valoració de la importància de respectar unes normes bàsiques de seguretat destinades a evitar els accidents més freqüents.

Reflexió crítica sobre la relació existent entre els valors dels indicadors econòmics d’un país i l’esperança de vida de la seva població.

Valoració del paper que ha tingut l’estudi de la genètica en el desenvolupament de noves tècniques mèdiques i agroalimentàries.

Interès per conèixer la base molecular dels caràcters transmissibles de generació en generació.

Reflexió sobre la importància i les implicacions ètiques i morals dels nous grup edebé 46


tractaments mèdics i els processos agroalimentaris derivats de l’aplicació de les tècniques de biotecnologia.

Valoració dels avantatges i inconvenients que ofereixen les diferents tècniques de reproducció assistida.

Discussió de postures argumentades en relació al debat social i ètic que susciten les novetats en ciència mèdica i agroalimentària.

grup edebé 47


Bloc temàtic: Recursos naturals i materials. Desenvolupament i sostenibilitat

Conceptes

Classificació dels recursos naturals: renovables, no renovables i inexhauribles. Combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural. Origen, distribució, usos i

impactes. Combustibles nuclears: urani i plutoni. Usos i problemàtiques. Fonts d’energia renovables: solar, eòlica, mareomotriu, geotèrmica i biomassa.

Usos i propietats. Recursos minerals: classificació, obtenció i usos. Recursos forestals, agrícoles i ramaders: principals tipus i usos. Recursos hídrics: distribució i aplicacions. El cicle de l’aigua. Mètodes d’estudi en geologia: la teledetecció, els sistemes d’informació

geogràfica, el treball de camp, el mapa geològic i el tall geològic. Aplicacions de la geologia: avaluació de riscos ambientals Materials: propietats i classificació. Metalls i aliatges: exemples, propietats i utilització. Materials minerals no metàl·lics: materials ceràmics, materials de construcció i el

vidre. Materials biològics d’origen vegetal: el paper, la fusta i les fibres tèxtils. Materials biològics d’origen animal: la llana, la seda i el cuir. Polímers naturals, artificials i sintètics: concepte, tipus i classificació. Productes de les noves tecnologies: nous materials elèctrics, nanotecnologia,

materials intel·ligents i materials híbrids. Ús i reciclatge dels materials. Conceptes fonamentals relacionats amb el desenvolupament i la sostenibildat:

recurs natural, risc ambiental, ecosistema, situació d’equilibri, límit de càrrega. Població i recursos: relació de la població humana i la dinàmica de producció

dels recursos naturals que consumim. Límits del desenvolupament: la Terra com a sistema de recursos finits. Impactes ambientals de l’explotació dels recursos naturals i riscos naturals

associats. Factors socials i econòmics que influeixen en la desigualtat d’accés als recursos. Principals models de desenvolupament mundial: desenvolupament incontrolat,

desenvolupament zero i desenvolupament sostenible. Acords internacionals sobre desenvolupament i sostenibilitat i institucions

relacionades.

Procediments

Elaboració i interpretació de mapes, gràfiques i diagrames de sectors relacionats amb la distribució dels recursos naturals, l’evolució de la població mundial o l’emissió de contaminants.

Lectura i comentari de textos sobre l’explotació dels recursos naturals, la gestió de riscos i el desenvolupament sostenible.

Interpretació d’imatges i símbols que classifiquen i descriuen les característiques dels materials segons les seves propietats.

Interpretació de la informació continguda en les etiquetes dels productes comercials.

Debat sobre els diferents models de desenvolupament i anàlisi de les implicacions socials i ambientals de cada un d’ells.

Interpretació i comparació de la informació aportada per diferents fonts d’informació sobre un determinat tema.

grup edebé 48



Actituds

Valoració de les conseqüències que suposa per al medi ambient i per a la pròpia gestió dels recursos, l’explotació dels diferents recursos naturals, especialment en cas de tractar-se de recursos no renovables, com per exemple els geològics.

Reflexió sobre la importància de l’aigua com a recurs, donada la seva escassetat i la seva temporalitat i interès per l’adopció de mesures que impulsin el seu estalvi.

Valoració de la importància de la investigació per a l’obtenció de nous materials amb propietats específiques per satisfer les noves demandes de la tecnologia.

Adopció d’hàbits de consum responsable i valoració dels avantatges econòmics i ambientals que implica el reciclatge de matèries primeres.

Valoració del coneixement científic com a instrument vàlid per dissenyar mesures que previnguin desequilibris en els sistemes naturals i en les societats humanes.

Actitud crítica i raonada sobre les desigualtats econòmiques entre països desenvolupats i països en vies de desenvolupament.

Actitud col·laboradora i tolerant a l’hora de realitzar un debat.

grup edebé 49


Bloc temàtic: De la societat de la informació a la societat del coneixement

Conceptes

Concepte de comunicació. Elements que componen i possibiliten el circuit de comunicació.

Concepte d’ona. Tipus d’ones. Caracterització de les ones sonores i les ones electromagnètiques com a

principals ones emprades en la comunicació. Tipus de transmissió de senyals segons el mitjà de propagació de les ones:

transmissió sense fil i transmissió amb fil. Funcionament de la fibra òptica. Les telecomunicacions analògiques i els seus principals representants: el telèfon,

la televisió i la ràdio. Concepte d’informació digital: mesura de la informació i codificació. Digitalització de la imatge i el so. Emmagatzematge de la informació digital: elèctric, magnètic i òptic. Compressió

de dades digitals. Estructura i funcionament d’un ordinador: hardware i software. Comunicació digital: la telefonia mòbil, la televisió digital, la ràdio digital i els

sistemes de posicionament. Internet: estructura, funcionament i difusió mundial. Concepte de World Wide

Web. La transmissió de banda ampla. Impacte de la tecnologia digital.

Procediments

Realització de càlculs per a comparar magnituds relacionades amb els diferents tipus d’ones.

Interpretació d’esquemes sobre el funcionament dels principals dispositius de comunicació analògica i digital

Elaboració de quadres cronològics sobre l’evolució històrica de determinats fenòmens, com per exemple el desenvolupament d’Internet.

Elaboració i interpretació de gràfics sobre la progressió de l'abast global de les telecomunicacions.

Interpretació de la relació existent entre la capacitat de compressió i transmissió dels senyals digitals i les prestacions i característiques dels ordinadors actuals.

Gravació de diversos tipus d’arxius digitals i comprovació i càlcul de diverses de les seves característiques.


Actituds

Valoració de la comunicació com a fenomen essencial en el desenvolupament humà.

Reconeixement del paper que han exercit les noves tecnologies en l’evolució dels sistemes de comunicació.

Actitud crítica i argumentada sobre el fenomen de la desigualtat pel que fa a l’accés a les comunicacions de la població mundial.

Interès per conèixer els conceptes i processos bàsics relacionats amb la tecnologia digital.

Consideració de les implicacions socials que comporta el desenvolupament de les comunicacions digitals i els hàbits associats a aquest desenvolupament.

grup edebé 50


CRITERIS D’AVALUACIÓ

— Conèixer els passos del mètode científic i les seves propietats.

— Comprendre l’evolució de les diferents teories sobre la visió humana de l’univers i saber explicar les més importants.

— Explicar les característiques dels principals components de l’univers.

— Conèixer l’estructura interna de la Terra i els seus principals mètodes d’estudi.

— Analitzar les característiques de la teoria de la tectònica de plaques i relacionar-la amb els principals fenòmens geològics.

— Conèixer i saber classificar els principals bioelements i biomolècules així com les seves funcions.

— Identificar i relacionar les principals teories que expliquen l’origen de la biodiversitat i de l’evolució dels éssers vius, i comprendre les diferents proves de l’evolució.

— Conèixer i valorar les característiques específiques dels homínids i de l’especiació de l’ésser humà.

— Distingir els principals tipus de factors que influeixen en la salut de l’ésser humà.

— Reconèixer les característiques que condicionen la dieta i interpretar la informació continguda en una piràmide d’aliments.

— Classificar els principals tipus de malalties i conèixer les diferents incidències en la població en funció de factors com l’assistència sanitària.

grup edebé 51


— Conèixer els conceptes i processos bàsics relacionats amb la genètica, la biotecnologia i les tècniques de reproducció assistida.

— Identificar i valorar les aplicacions pràctiques i també les implicacions socials i ètiques del Projecte Genoma Humà i de les tècniques relacionades amb l’ús de cèl·lules mare i amb la clonació.

— Distingir els recursos naturals (i, entre ells, les fonts d’energia) renovables i no renovables.

— Reconèixer els principals usos i impactes dels diferents recursos naturals i centrar-se en el cas de l’aigua com a recurs.

— Distingir els conceptes de matèria primera i de material, i conèixer les principals característiques i la classificació dels diferents materials.

— Relacionar les propietats dels materials amb les seves aplicacions.

— Valorar la importància de l’anàlisi del cicle de vida d’un material en relació amb el seu ús i gestió.

— Conèixer els principals conceptes relacionats amb el desenvolupament i els seus límits.

— Comparar les característiques dels diferents models de desenvolupament.

— Conèixer les principals mesures de gestió ambiental i classificar-les en preventives i correctores.

— Reconèixer els principals elements constitutius del circuit de comunicació.

— Definir el concepte d’ona i conèixer-ne les principals característiques, la classificació i la relació amb la comunicació.

— Comparar els avantatges i els inconvenients per a la comunicació de la transmissió de senyals amb fil i sense fil.

— Conèixer i valorar les principals característiques i aplicacions dels sistemes de telecomunicació més importants (telèfon, ràdio, televisió).

— Reconèixer les principals característiques dels senyals de tipus digital i analògic i les seves aplicacions.

— Identificar els principals conceptes i processos relacionats amb el processament i transmissió digital d’informació.

— Conèixer el funcionament d’Internet i les seves aplicacions, i valorar-ne la incidència que té en els nostres hàbits i en la societat en general.

grup edebé 52


IV. Materials curriculars

Els materials curriculars que s’ofereixen per a la matèria de Ciències per al Món Contemporani són: Llibre de l’alumne, Orientacions didàctiques i solucionari, Projecte d’etapa, Programació d’aula i Mediateca.

El llibre de l’alumne està estructurat en nou unitats didàctiques i conté unes seccions finals descrites en l’apartat de metodologia específica.

En les orientacions didàctiques i el solucionari es mostra l’estructura del llibre i la de les unitats didàctiques, s’ofereix una llista de materials de consulta i conté el solucionari de totes les activitats del llibre de l’alumne.

El projecte d’etapa recull unes consideracions generals i la concreció del currículum de Batxillerat, presenta els objectius generals de la matèria de Ciències per al Món Contemporani per a l’etapa esmentada, i mostra la distribució per al curs dels objectius, els blocs de continguts (conceptes, procediments i actituds) i els criteris d’avaluació.

La programació d’aula inclou els objectius i els continguts (conceptes, procediments i actituds) de cada unitat i n’efectua un recorregut detallat, descrivint les activitats i la seva intencionalitat.

A més, Edebé ofereix una mediateca com a eina per a utilitzar de forma més eficaç una sèrie de recursos i materials per al Batxillerat, com són: la Programació d’aula de cada curs, una versió digital de les Orientacions didàctiques i el solucionari, presentacions multimèdia, animacions, galeria d’imatges…

grup edebé 53

I - Edebe · Web viewSi tenim en compte el caràcter actiu del procés de construcció del...

Documents

Transcript of I - Edebe · Web viewSi tenim en compte el caràcter actiu del procés de construcció del...