Edita: STE País Valencià. Director: Jaume Munoz. Alacant: Orense, 3, E. Dcha. 03003 Alacant. Tel. 22 80 88. Castelló: PI. País Valencià, 6, 3." 12002 Castelló.Te(. 20 68 27. València: Gascó OHag. 8, A, 10. 46010 València. Tel. 361 52 16. Administració, redacció i publicitat: Gascó Oliag. 8, A. 10. València.

Tefe. 361 52 16. Imprimeix: DC artes gràficas. Cambrils, 8. Tel. 365 04 50. Deposi! legal: 1.454-1981.

ÈPOCA I NUMERO 51ENERO 1988

ELECCIONS SINDICALS

SOM ELS MÉS VOTATS DEL'ENSE MENT! ELS SEGONS

DE TOTA LA FPÚBLICA VALENCIANA

Les eleccions realitzades el pro-passat dia 2 de desembre culminenun llarg procés en el qual sistemàti-cament se'ns ha negat efs nostresdrets sindicals. Tanmateix, la nor-mativa electoral i les restriccionsper a una negociació col·lectivaequiparable a la de la resta dels tre-balladors han desvirtuat el nostremodel d'eleccions i han frustratmoltes de les expectatives del pro-fessorat. Per tot l'esmentat, al quehi hauria de afegir el tractament dis-criminatori que hem patit de l'Admi-nistració, cap una valoració encaramés positiva dels resultats, tant dela UCSTE com del STEPV. Resul-tats que. inequívocament, suposenla nostra consolidació sindical i laconstatació de les virtuts del nostremodel sindical autònom, assemblea-ri i participatiu (dins i fora del sindi-cat) com a eina fonamental per a l'a-glutinació del sector progressistade l'ensenyament i com alternativaper fer front i guanyar a les forcesmés conservadores de l'ensenya-ment.

D'altra banda, cal destacar l'altaparticipació del professorat malgratles pocs afavoridores actuacions deles Juntes Electorals de zona (i dela Llei). Aquest fet té un valor fona-mental pel que suposa de recolza-ment a les organitzacions sindicalsen general i a la nostra en particular.

El professorat, entre el vot útildefensat per les centrals sindicalsen base a una legislació antidemo-cràtica i la memòria històrica de deuanys de sindicalisme compromèsamb la renovació pedagògica i la de-fensa dels drets sindicals i l'escolapública i valenciana, han optat perla memòria. Des de la més antigadels que van viure la lluita de les

coordinadores, o l'estabilitat delsPNNs a mitges, la vaga per la dedi-cació exclusiva, el naixement de lesEscoles d'Estiu i la resistència da-vant la política educativa i lingüísti-ca de la UCD, fins la més recent decontestació a la del PSOE {l'Homo-logació, posem per cas) o simpli-ment la quotidiana lluita per l'esta-bilitat dels interins, la racionalitzaciódels concursos de trasllats i el po-sicionament davant cada actuacióde l'Administració que afecte alsnostres drets o a la qualitat del'ensenyament.

El caràcter de sindicat més repre-sentatiu del STEPV al conjunt de totel funcionariat depenent de la Ge-neralitat Valenciana trenca tota la fi-losofia de vot útil mantinguda perles centrals i posa de relleu la ne-cessitat de plantejar-se seriosa-ment els criteris de representativí-taí artificial actualment vigent. Elque era impossible ho ha estat percircumstàncies difícilment repeti-bles. Hi ha, però, una cosa que nocal oblidar: anem a estar per haverobtés el 10% dels delegats, peròvolem estar per haver obtés mésdel 20% dels vots de tota la fun-ció pública. 6.270 vots presentant-nos només en ensenyament no uni-versitari, front als 6.432 de CC OO,5.704 de CSIF o 4.080 d'UGT entots els àmbits transferits (ensenya-ment no universitari, Universitat,Sanitat, conselleries, serveis terri-torials, no docents...).

Tenim bons motius per a estar sa-tisfets. Satisfacció que per suposícal estendre als nostres resultatsobtinguts a nivell estatal. Per su-posí, aquests darrers cal valorar-losa partir d'una limitació evident: nohaver-nos presentat en totes les

províncies. Malgrat això, hem acon-seguit superar el 10% dels dele-gats, Í per supost molt més de vots.Aquest fet, al que cal afegir la pos-sibilitat d'obtenir almenys 10 presi-dències de juntes provincials depersonal, ha fet palesa la nostraforça allí on ens hem presentat.Tanmateix cal constatar que mal-grat que UCSTE no s'ha presentaten totes les comunitats, sí qye hi haun únic model sindical autònom iprogressista, assembleari í parti-

cipatiu arreu l'Estat. Un model (ma-joritàriament votat) en el que és ne-cessari confluir. Totes les iniciati-ves realitzades per UCSTE ambaquesta finalitat i les que necessà-riament tindrem que continuar rea-litzant mantenen tota la seua vigèn-cia i en són per a nosaltres un ob-jectiu sindical de primer ordre.

Al marge del nostre compromísper la unitat sindical, fonamental-ment amb les organitzacions quedefensen un model sindical sem-

blant al nostre, existeixen unes tas-ques sindicals esencials i inajorna-bles que van a configurar les nos-tres actuacions a curt i llarg termi-ni: el debat i posicionament sobre laLOSE, l'elaboració de l'Estatut delProfessorat, la lluita per l'Homolo-gació i la consecució mitjançant sig-natures (o d'altres iniciatives) delscanvis legislatius proposats per no-saltres per tat de solucionar la res-ponsabilitat civil, l'estabilitat dels in-terins...

Per tal d'aconseguir els objectiusesmentats és precís un treballconstant de consolidació sindical.Aquesta consolidació deu encetar-se amb una campanya d'afiliació portal d'integrar al sindicat al col·lectiuque ha apostat per la nostra opció,amb una adequació de la nostra or-gpnització que potencie la participa-ció, en l'aprofondiment de la nostraestructura a nivell autonòmic, cons-cient que en aquest àmbit hi ha no-ves possibilitats negociadores, i, anivell estatal, l'augment de la nostrapresència allà on no hi som.

Encetem ara una nova fase delnostre treball quotidià. I anem a en-cetar-la amb il·lusió i amb la con-fiança que ens atorguen eixa granquantitat d'ensenyants que ha optatper la nostra alternativa. L'alternati-va que garanteix un treball seriós iconstant, un instrument vàlid en ladefensa dels drets dels treballa-dors de l'ensenyament i el;, del'escola pública i valenciana arre-lada a la nostra realitat.

COMPANYS, COMPANYES, ARACOM FA 10 ANYS ENDAVANT

Dénia, 19 de desembre 1987Consell Nacional del STEPV

(UCSTE)

CRITERIOS SÇBRE LAREGULACIÓN DE

JORNADA1. El tema de la jornada de tra

bajo, según la normativa legalaprobada por la Generalitat Valen-ciana, està ligado directamente alas retribuciones via complemen-tos específicos los complemen-tes específicos correspondïentesa los «subniveles» B, C y D supo-nen horarios de 40 horas e incom-patibilidad, los del «subnivel» A,37'5 horas y compatibilidad

(Recordar que el resto de fun-cionaries de la Generalitat, ade-màs del grupo, que es el que de-termina el sueldo base y trienios,y del nivel. que es el que determi-na el complemento de destino, tie-nen un «subnivel» A, B, C o D, quesupone un complemento especi-fico.)

2. Elementos conflictivos, aprimera vista, son el margen de las18 a 21 horas en los horarios demedias y la posibilidad de compar-tir horarios en distintos centros yno eliminación de afines.

3. En la determinación de lasactividades a desarrollar en el ho-rario no lectivo seria también otroelemento de conflicto que no secontemplarà la acumulación de ho-ras para la realización de determi-nadas actividades: claustres, eva-luaciones, reuníones de semina-rio, etc.

A nivel global, en nuestra opi-nión, el tema de la jornada de tra-bajo, a no ser que se quiera dejaren la pràctica como està, deberíatratarse conjuntamente con unconjunto de temas y dentro de unproyecto educativo claro: planti-llas de los centros, jornada conti-nuada, con actividades comple-mentarias por las tardes, formación permanente del profesorado,el caràcter exclusivo de la funcióndocente y, también, nuestras re-tribuciones

CRITERIOS PARA LAELABORACIÓN DE LAORDEN DEADECUACIÓN OREGULACIÓN DE LAJORNADA DE TRABAJODE LOS FUNCIONARIOSDOCENTES

1.° Fijación de la jornada se-manal de los funcionaries docen-tes en el mismo número de horasque el fijado para el resto de losfuncionarios públicos de la Gene-ralitat Valenciana.

2 ° Distinción dentro de la jor-nada semanal del número de ho-ras de dedicación directa al Cen-tro y del número de horas de ac-tividades lectivas. Siendo 30 ho-

ras en todos los casos la jornadade dedicación directa al Centro y25 horas y entre 18 y 21 la dedi-cación a actividades lectivas enEducación General Bàsica y Ense-lïanzas Medias, respectivamente.

3. ° Distribución del horariolectivo semanal de lunes a vier-nes.

4.° Contemplar que tengan laconsideración de actividades lec-tivas las funciones directivas o decoordinación didàctica, que pos-terior y oportunamente se regula-rà en què condiciones y què nú-mero de horas se computan porestàs funciones.

5 ° Determinar de forma indi-cativa y abierta con criterios simi-lares a los del Ministerio de Edu-cación y Ciència a què actividadesdeben dedlcarse las horas de dedicación directa al Centro que noson lectivas. así como las de la jor-nada semanal que no son de dedi-cación directa al Centro.

6.° Contemplar que todos losfuncionarios docentes, con ex-cepción de los profesores dj Re-ligión, antiguos profesores deFEN y personal sin clabíficar y va-rio que imparta Hogar o EducaciónFisica, tengan la obligación decompletar ^ totalidad del horarioque contempla la Orden, sin posi-bilidad de reducción de jornadapor voluntad individual del pro-fesor,

7.° En caso de inexistència dehorario suficiente de la misma es-pecialidad, deberà completarse lajornada en otro Centro o en el pro-pio, impartiendo disciplinas distin-tas a las de su especialidad, paralo que previamente deberà regu-larse en què condiciones y quèdisciplinas distintas pueden serimpartidas por los profesores decada especialidad.

IRPF PER A L'ANY 1988

NOVESRETENCIONS

NOVES TAULES DE RETENCIONS DE L'IRPF PER A L'ANY 88

Número de fills (1)

Sou brut anual (2)

Fins a 840.000Més de 840.000Més de 900.000Més de 1.000.000Més de 1.100.000Més de 1.300.000Més de 1.500.000Més de 1.700.000Més de 2.000.000Més de 2.300.000Més de 2.600.000

S.

0258

10121415181920

C-

01368

111315171820

1

00247

101113161819

2

001358

1113151718

3

0002369

12141617

4

0001369

10131517

5

00

—13479

121416

6

00

—12369

111415

(1) Quan els dos cònjuges treballen, no més cal tenir en compte per a un dels dos els fills, i l'altre com a solter.(2) Per a calcular el sou brut anual cal multiplicar el salari brut mensual (amb als complements corresponents, triennis...) per

el número de pagues. A l'E. Públic cal tenir en compte que les pagues extres nu méa són del sou, nivell, triennis i com-plement específic.

ESCOLES INFANTILS

UN SECTOROBLIDAT

Definitivament no tenim llei d'escoles infantils, però ens ha arribat unprojecte de reforma de l'ensenyament que pel que fa a la «Educación in-fantil» aborda el tema d'una manera que requereix més anàlisi del que acontinuació li poden fer.

Per una banda, es reconeix la importància del O a 6 com etapa educa-tiva, justificant la necessitat d'aquesta per les dues finalitats que perse-gueix: millora de la igualtat d'oportunitats i de la qualitat de l'ensenyament.

Però, per l'altra, es fa una divisió de la mateixa en dues etapes dife-renciades, O a 3 i 3 a 6, que, malgrat tot, tenen uns «Principies metodoló-gicos en gran medida comunes» Els mestres que tenim prou anys de tre-ball a l'escola infantil tremolem ja davant d'aquesta divisió, i tremolem pervàries raons:

• Perquè es pretén que només la 3-6 ós realment educativa i ha d'és-ser impartida per mestres, mentre que la 0-3 no li aporta absolutament resque millore la situació actual de les condicions en què es dóna.

• Perquè creguem que aquesta reforma és guiada només per criterispràctics: la disminució de la tasca de natalitat obliga al Govern a estendrel'escolaritat obligatòria cap als tres anys, rentabilttzant així les instalacionsi el professorat.

Perquè deixa la porta oberta per a que un títol de Formació Professio-nal tinga validesa per a fer-se càrrec d'un aula de O a 3 (mireu com és ala taula dels sous de l'últim conveni de «jardines de infància» i entendreuper què).

Els mestres d'escoles infantils creguem que ja és hora d'abordar eltema d'escoles infantils seriosament Í considerem la qüestió bàsica iinnegociable.

A una etapa educativa només és vàlid el títol de mestre (amb l'espe-cialitat d'educació infantil que caldria crear). Només això dignificarà l'eta-pa i el treball actual dels professionals que a ella es dediquen.

COM QUE EL PROPER 12 I 13 DE FEBRER LA FEDERACIÓ D ESCO-LES INFANTILS JA HA CONVOCAT A VALÈNCIA UNES JORNADES DEDEBAT SOBRE L'ESMENTAT PROJECTE, CONSIDEREM NECESSARIFER UNA REUNIÓ PER A PLANTEJAR-NOS QUINA HA DE SER LA NOS-TRA POSTURA ÉS PER AIXÒ QUE VOS CONVOQUEM EL PROPER DIA26 A LES 18.30 A LA SEU DEL SINDICAT.

ARQUITECTURA DE UNA REFORMA

NECROLÒGICASí la mesa redonda que la Conselleria de Cultura, Educación y Ciència

organizó el pasado 16 de diciembre quíere ser el reflejo de las intencionesoficiales sobre el Debaté de la Reforma del Sistema Educativo (LOSE), po-demos anticipar que el debaté ha nacido muerto

Ignoramos quién fue el autor de la genial idea de convocar una mesaredonda de cuarenta participaníes, o si pensaba que ante tal acto espectacular se iba a conseguir, al menos, sensíbilizar a los selectos invitadesque alrededor de la mesa soportaron seis horas, jseis horas!, de sucesi-vas intervenciones sin posibilidad material de rèplica. Era normal, por tan-to, que en la sesión de tarde fueran mas los ponentes de la mesa que losespectadores de la sala.

Dispuestos a sacar conclusiones, pocas son las que no conocíamos an-tes de asistir. La Administración nos repitió sus declaraciones de volunta-des y principies. El seiïor Maichesi (representante del MEC) hizo un resumen del prologo del documento ministerial, los representantes de las co-munidades autónomas «vendieron su moto», la derecha cerril (CSIF en es-pecial) nos puso la «nota de humor» con discursos corporativistas y die-ciochescos, y las organizaciones y personalidades progresistas pusierorii?sos puntos sobre las «fes», que tendremos que ir debatiendo en claus-tres y con las APAS: tpor què se prolonga la gratuidad por arriba y no porabajo?, ilos aspectos <nàs progresistas, como incremento de plantilla, ac-tualización y desarrollo del currículum sin voluntarismes, reducción de ni-nos por aula, etc., gozaràn de suficiente presupuesto para ser desarolla-dos?, etc.

Muchas dudas en el tintero, y todas sin respuesta, dado el estilo deldebaté. Un debaté que, como botón de muestra de lo asumido que estàel proyecto por nuestra Conselleria, se inicio saltàndose la declaración deque la formación permanente del profesorado no debe realizarse a costade la economia y las horas personales de éste: quien acudió al debaté representando a centros, movimientos de renovación pedagògica o sindica-tos tuvo que pagar su sustituto en ei trabajo, los desplazamíentos a la Con-selleria y la comida que separo las dos partes del debaté. Los altos cargosde la Conselleria, de las Comunidades Autónomas, las «altas» personalida-des, tenían cubiertos estos gastos —y reservada mesa— a cargo del presupuesto del encuentro.

«FORMACIÓ DE FORMADORS»

I EL VALENCIÀ?A primers de desembre va arribar als centres una «Convocatòria de oin-

co cursos de Formación de Formadores en Ciencias Experimentales, Cien-cias Sociales, Cicló Inicial de EGB, Lengua y Literatura y Matemàticas»,realitzada per la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educotiva.

Després de la lectura de l'Ordre de 23 de novembre de 1987 del MEC,en la qual està basada tal convocatòria, calia pensar que la versió de la Con-selleria inclouria també algun curs de formació de formadors per a profes-sors de Llengua Catalana. Tanmateix, com es pot observar, no ha estatpas així.

Això vol dir que una volta més ens toca anar preguntant per què sem-pre se'ls oblida incloure l'assignatura de català en els projectes «seriosos».

RETRIBUCIONES 19881. El incremento retributivo previsió para 1988, con caràcter general, es del

4%. Sin embargo, este aumento no se va producir hasta que los Presupuestos Ge-nerales de la Generalitat Valenciana para 1988 sean aprobados Esto quiere decirque, posiblemente, hasta marzo o abril no recibiremos ningún tipo de aumento

Nos encontramos, pues, con que no solo no se negocian las retribuciones connuestros representantes, sinó que ademàs nos podemos encontrar, como este ano,y podria no ser una excepción, con una congelación temporal del sueldo

Sin entrar en el tema de la devolución de los Presupuestos, lo que es necesa-rio que nos planteemos es cómo evitar que el tema de nuestras retribuciones este

en función de la posibilidad o no de consenso entre determinadas organizacionespol (t i cas.

2. En el momento de aplicarse el 4%, las retribuciones y descuentos queda-rían como indican los cuadros I y II Los complementes especifícos íendrían un aumento minimo del 4% también, però està pendiente una posible ampliación de estoscomplementes, introduciendo algunos que se pagan en el territorio del MEC, y/o unaumento de los actualmente existentes por encima del 4%. Cuando se determíne lacuantía de estos complementes publicaremos el cuadro completo.

CUADRO I

CATEDRÀTICO BUP(Jefe de Seminario).Grupo A, Nivel 25

PROFESOR AGREGADO BUPO

PROFESOR NUMERARIO FP(Profesor Tutor)

Grupo A, Nivel 21

PROFESOR PRACTICAS FP(Profesor Tutor)

Grupo B, Nivel 21

PROFESOR EGB{Profesor Tutor)

Grupo B, Nivel 17

Sii·ldo

1 1 1 .482

111.482

94.619

94.619

Trlcnio

4.278

4.278

3.423

3423

Comptem dedestino

62.597

47,830

47.830

37.620

Total mensual(sin Iclenlos)

174.079

159.312

142.449

132.239

Tolal anutl(sin trlenloB)

2.311.912

2.134.708

1.898.626

1.776.106

Aumentomensual

6.695

6.128

5.480

5.087

Aumentoanual (4%)

88.915

82 112

73.040

68.324

INTERINSEls interins s'han portat una dura sorpresa al veure la paga

extraordinària de desembre, ja que sols se'ls ha pagat la part«proporcional» del temps treballat. Dit així el tema podria no serexcessivament greu en la mesura que tampoc era just el que pas-sava abans, quan en un mes de treball podia cobrar-se tota unapaga extraordinària i treballant-ne quatre o cinc podia no cobrar-se res. El problema, però, no és tan senzill, i per supost,, proumés greu del que sembla

En primer lloc, cal advertir als interins que treballaren l'anypassat durant el mes de juny que tenen dret al cobrament d'unsext de la paga extraordinària i que deuen reclamar-la, ja que elcòmput es fa de l'1 de desembre a 31 de maig per la paga ex-traordinària de juny, i de l'1 de juny fins al 30 de novembre pera la paga de desembre.

Aclarada l'anterior qüestió, la qual se vos pot ampliar si vosposeu en contacte amb el STEPV, convé entrar al fons de laqüestió: les cent mil formes de regatejar un duro a qui més faltafa. Els descomptes sobre la paga extraordinària deurien ser elpunt de partida per tal d'enceíar des de ja mateix una lluita perla dignitat, que moltes vegades ha quedat aparcada per la lluitaper l'estabilitat. De moment, deixem caure unes quantes pregun-tes la resposta de les quals és ben simple: que la situació laboraldels interins, malgrat el recurs que el STEPV va guanyar, pel qualels interins del País Valencià cobren més que els de la resta del'Estat, és irregular i insostenible.

Per exemple, iper què quan un interí passa a l'atur, a finalde curs, no cobra la part corresponent de vacances? Perquè, lescoses clares, una cosa és tenir dret a cobrar l'atur per haver tre-ballat més de sis mesos i altra disfrutar d'unes vacances retribuï-des, a les que també es té dret.

iPer què el teatre de l'acomiadament en l'estiu a treballa-dors que se sap positivament que van a continuar treballant elcurs següent?

iPer què qualsevol treballador té unes dietes de desplaça-ment i fins i tot d'habitatge per raons de serveis i els interins te-nen que anar com si foren representants d'un lloc a altre i gas-tant-se més del que cobren?

La lluita per l'estabilitat cal continuar-la. No és suficient quecada dia es confirme més l'oportunitat del acord signat el curspassat sobre el col·lectiu d'interins, i que ha estat la causa deque avui pugam tenir esperances de que treballen enguany totsels que ho feren el curs anterior. Cal avançar pel camí de la dig-nificació en ia línea que hem assenyalat abans.

A la seu del STEPV tenim un model d'instància per a recla-mar la part proporcional d'extraordinària corresponent als quetreballaren ai mes de juny. Cal presentar-la en la província on esva treballar l'esmentat mes.

CUADRO M

Cuota MUFACE(mensual)

Cuota Pasivos(mensual)

Profesor de Pracllcas de FPo

Profesor de EGB

2.020

5.341

P. Agregado BUPo

P. Numerarlo FP

2.412

6.376

Catedrétlco BUP

2474

6.542

En los meses de junio y dïciembre estàs cuot^s son dobles por la correspondiente paga extraordinària.

COMPLEMENTS PERSONALS I TRANSITORISEN L'ENSENYAMENT PRIVAT CONCERTAT

LOS C. P. T. sAl mes de febrer arribàrem a un

acord amb la Conselleria per a rea-litzar el pagament dels comple-ments salarials que fins al 31 de de-sembre del 86 es cobraven, induïtsen la nòmina, a alguns centres con-certats. Ara, que és el moment decomençar a cobrar (Induint els en-darreriments des de l'1 de generdel 87) i després de molts retards,ens tornem a trobar de nou ambproblemes, que com sempre perju-diquen als treballadors.

El primer problema que se'nsplanteja és la comprensió de l'arti-culat de l'acord que signàrem almes de febrer. Segons la Conselle-ria els CPTs deuen de cobrar-se se-gons els salaris de l'any 85, sensetenir en compte la pujada del 86, jaque a les nòmines que es presenta-ren per a demanar-los encara no es-

tava induïda la pujada del 86, queva produir-se al mes de març del 87,però amb retroactivitat del 86.

Nosaltres entenguem que encaraque vagen desapareguent en la me-sura que ens homologuen, això novol dir que no tinguen dret al mateixaugment salarial que la resta de'sou, tenint en compte que aisdarrers anys no ha deixat de pujarla diferència dels nostres sous res-pecte als de l'ensenyament públic(mireu els gràfics que publiquemdins d'aquest ALL-I-OLI).

La solució a aquest problemaamb tota seguretat la dirà el Jutge,ja que és impossible arribar a unasolució amb la Conselleria respectea aquest punt (entre altres coses,perquè fa més de 6 mesos que notenim una Mesa Sindical del'Ensenyament Privat Concertat) i

anem a presentar denúncies davan'la Magistratura.

El segon problema és el que ershem trobat al tornar de vacances deNadal Molts treballadors, sobretotde filials, han rebut la notificació,sense cap explicació, denegant-losels complements que havien de-manat.

Per a intentar conèixer els motiuspels quals han estat denegaís hemdemanat una vegada més (i van...)una Mesa Sindical amb els respon-sables de la Conselleria per tal deresoldre aquest problema.

En cas de no arribar a una solu-ció a curt termini, demanem als tre-balladors que vingi'en pel F ndicatper a, una vegada consultada l'as-sessoria jurídica, presentar l'opor-tuna denúncia davant de la Magis-tratura (alguns ja s'han presentat).

RESULTATS ELECTORALS A L'ENSENYAMENT

HEM GUANYATPROVÍNCIA D'ALACANT

Les dades referides als resultats globals de les eleccions sindicals a l'ense nyament no uni-versitari són sobradament conegudes. En els quadres següents hem intentat fer una agrupa-ció de taules per tal d'oferir-vos els resultats per comarques. Són, evidentment, els resultatsque caldrà utilitzar a l'hora de constituir els diferents Consells Escolars Comarcals establertsja per llei i que ja seria hora de posar en marxa.

Malgrat que ho hem dit a altres llocs, no estarà de sobra resaltar les conclussions més evi-dents de les dades que reproduïm a continuació: La primera i més important de totes ha es-tat l'èxit electoral de les opcions progressistes. O siga, de aquelles compromeses en una es-cola pública i valenciana. La segona ha estat la confirmació del model sindical autònom comel més adient per tal d'aglutinar l'esmentat sector progressista.

PROVINCIÀ DE VALÈNCIA

La Safor

La Costera

Valle de Ayora

Canal Navarrés

Vall d'Albaida

La Ribera Baixa

La Ribera Alta

València ciutat

Horta Sud

Horta Nord

Serranos

Hoya Bunol

Plana Utiel

Rincón de Ademuz

Camp de Morvedre

Camp del Túria

CENS

946

543

84

124

656

412

1.353

3.927

2.780

1.384

112

623

360

31

646

418

VOTANTS

803

482

76

113

574 <

362

1.085

3.146

2.325

1.157|

103

505

289

28

512

347. —

UCSTE

S~->

s30 V®17

30

"-^,23^

^ 13§>

^3p

515

CÍ32>

^28J/

&

(ruy19

r^136

(j35^

ANPE

122

60

(23)

8

90

20

174

526

277

167

4

57

(^> 7

30

31

CSIf

115

84

2

5

48

54

140

^P449

185

25

94

39

2

102

57

UGT

63

40

5

21

44

21

102

223

181

88

5

56

26

0

39

30

ccoo

102

115

147"-S_21>106

65

231

625

521

233

2P

95

56

5

fàj

59

CNT

52

22

12

13

20

25

52

121

157

57

14

21

7

4

25

23

uso

32

5

1

0

18

34

41

107

168

105

2

48

27

0

29

40

Alacant ciutat

Vega Baja

Marina Baixa

L'Alcoià

Marina Alta

L'Alacantí

Mig Vinalopó

Les Valls delVinalopó

Alt Vinalopó

Baix Vinalopó

CENS

2.008

1.448

879

848

706

671

495

721

330

1.912

VOTANTS

1.663

1.257(

778

717

623

582

453

579

282

1.656

UCSTE

324

36§/

(J3Q§/

(23p

J78>

ï**~\Q 6^(r\p

111 i

53-5w-[^580^

ANPE

""

<*477S315

152

180

169

121

109

^—J 56^

44

'374

CSIF

317

133

64

63

50

57

59

/ 45

53

144

UGT

168

153

60

79

59

73

64

91

41 <

186

ccoo

298

229

96

124

111

129

72

131S

312

CNT

41

29

82

18

48

18

29

27

' 12

23

uso

—

—

—

—

—

—

—

—

—

PROVÍNCIA DE CASTELLÓ

Castelló ciutat

L'Alcalatén

Plana Alta

Ali Maestrat

Baix Maestrat

Plana Baixa

L'Alt Millars

Els Ports

L'Alt Palència

CENS

1.318

102

178

61

468

1.223

23

44

185

VOTANTS

1.086

92

163

49

421

1.095

18

41

169

UCSTE

r n(£6$/

Ov(&s

O(j4p

(34p

G7

38

ANPE

242

* 5

' 38

S~*~}Cj-zx46

195

1

o^33

CSIF

222

17

17

1

43

143

2

—

12

UGT

127

17

33

5

59

117

1

5

G>

ccoo

64

10

9

—

27

95

3

5

10

CNT

34

2

9

4

33

36

2

2

15

uso

118

6

8

5

45

116

1

3

5

DELEGATS PAÍS VALENCIÀ

Castelló

València

Alacant

País Valencià

UCSTE

QP

<5D(32OP

ANPE

5

7

10

22

CCOO

2

10

7 -

19

CNT

0

2

0

2

CSIF

4

9

5

18

UGT

3

4

5

12

USO

3

3

0

6

ELECCIONS A NIVELL DE LA FUNCIÓ PÚBLICA VALENCIANA

SOM LA SEGONA FORÇASINDICAL EN VOTS

Moltes vegades hem denunciat l'actual sistema de representativitat lli-gat als delegats i no al vots, per l'antidemocràtic que resulta. Ara, unavegada celebrades les eleccions i a la llum dels seus resultats, és el mo-ment de fer algunes reflexions que només poden dur-nos a una con-clussió: la necessitat de canviar l'actual normativa, absolutament dis-criminatòria per als treballadors de l'ensenyament.

SUMAR CLARIONS I XERINGUES

Una de les primeres coses quees deprenen a l'escola és la in-correcció temàtica de sumar objec-tes diferents. La cosa, però, no deuser massa important perquè a l'Ad-ministració hi ha gent que no ho hanecessitat aprendre per a cobrarbons sous. Anem per parts:

Si analitzem els resultats electo-rals a partir dels vots obtinguts percadascuna de les organitzacions

sindicals a l'àmbit de la Funció Pú-blica Valenciana, la constatació ésben clara: El STEPV-UCSTE és lasegona força sindical, a només dps-cents vots de diferència de CC OO.que va en primer lloc i amb més del20% d'aquests.

Si pel contrari distorsionem la re-presentativitat i valorem els resul-tats electorals segons el nombre dedelegats —que és el que legalmentcorrespon— el STEPV-UCSTE pas-sa a ser la quarta força sindical i aobtenir el 10% justetet dels de-legats.

iCom pot passar-se de segona aquarta força sindical? Clavant dintredel mateix calaix els nostres 32 de-legats, que ens han costat una mit-ja de 200 vots cadascun, amb al-tres, com els de sanitat, que cos-ten una mitja de 9 vots. Dit d'un al-tra manera: per a treure els nostres32 delegats en sanitat hauríem ne-cessitat 299 vots, front als 6.270que ens han costat per treballar al'ensenyament. No cal dir-ho: sumarclarions amb xeringues és una sal-vatjada matemàtica i una aberraciódemocràtica.

El problema no és sols amb sani-tat. Estudieu el quadre i busqueuconclusions. En cada casella hi hados números; el de dalt corresponal nombre de vots de cada Sindicati el de baix el dels delegats qut- elshan adjudicat. El CEMSATSE és unsindicat sectorial de Sanitat. La

desproporció entre els delegats iels vots de CNT es deu a la pèrduadels vots de Castelló í Alacant a ni-vell de contabilitzar delegats al nohaver obtés en aquestes circuns-cripcions el 5% dels vots.

EL VOT ÚTIL

Les centrals sindicals anomena-des «representatives» van argumen-tar durant la campanya electoral lanecessitat del vot útil. Més o menysvenien a dir: «no tireu el vostre votvotant a sindicats com el STEPVque mai no estaran en les taules deFunció Pública, que és on anem anegociar.» Deixant a banda les cir-cumstàncies que han fet possible la

nostra presència en les taules ge-nerals i deixant també molt clar quecontinuem pensant que els temesd'educació duen negociar-se en lestaules d'educació, és el moment detraduir el missatge de les centrals aun llenguatge més intefigible: «feuun vot útif votant als sindicats quepoden treure delegats a deu vots enaltres sectors per a consolar-vos dela misèria de que a vosaltres vos encosten dos-cenís.»

L'útil, però, no és això. L'útil erai ho continua essent l'exigència d'a-cabar amb l'existència de vots deprimera i de segona. És l'etern pro-blema de l'homologació: ni els al-tres funcionaris del nostre grup i ni-vell tenen per què cobrar una pes-seta més que nosaltres ni tenen perquè tenir vots que valguen trentavegades més que el nostre.

. t/ï> Ü

(0 "5

"ço O o

X £ SO 1- 1-<a w CA

'£> <u "niS» ÏS Sc c c4 9 5to tn en

UGT

CCOO

CSIF

CNT

USO

SI

ANPE

«ü)CEMSATSE

VOTS VÀLIDSTOTALS

DELEGATS

4757

5037

3535

1.3921402

21

2524

2775

3365

851

982

2664

1,3431.361

21

1454

1564

2737

575578

15

M (0

1 2 c o< o « tn oQ. Q CA Q < Q

« S 3 2 o i ^

-S I 1 i 1 s s1 i 1 1 i ? S•£ O. O. _| -1 TJ

tu to <o to CQ co<*) </> SS w 08.— i_ i_ i- i_ i_

0) tu V W 4) O)Z ï * .* > »tu c c 'E c c cW 3 Z> 3 3

1554

2377

35210

762776

21

1005

462

162175

7

1044

1797

2028

494494

19

1285

1486

310321

11

1684

44610

3207

984987

21

654

623

140143

7

1327

1578

319323

15

Doc

ents

no

Uni

vers

itaris

V.

Doc

ents

no

Uni

vers

itaris

A

.

Doc

ents

no

Uni

vers

itaris

CS

9424

2.37410

2.3369

6252

6593

1.7077

2.94012

11.82611,878

47

9985

1.5717

9865

327

2.10210

2.41412

8.5368,583

39

3953

'100i. t 1

2

4574

137

3073

5975

9168

3.1283.148

25

1 |1 s1 1w w

I I I 1

345

3636

5

111

776

8889

7

627

6363

7

91

142

19n

4242

5

101

232

262

28n

9192

7

152

233

4041

5

10

U/ Q

(Ü3737

5

112

263

22

182

5555

7

(D

"oh-

4.08062

nA(5.704)T J·J/'

1.1743

1.0648

2664

4.406

^m>32

28030

30.423

317

Segons dades de Conselleria d'Administració Pública

CAMPANYAELECTORAL

PALADINES DE LALEY Y EL ORDEN:CONTINUACIÓN

El 20 de octubre, en una mesasindical convocada para tratar diver-sos temas relacionades con laselecciones que se realizaron el pa-sado dia 2 de diciembre, el STEPVpropuso la existència de observado-res, aunque fuese sin voz y sinvoto, en las Juntas Electorales deZona. Dicha solicitud se basaba enla necesidad de dar transparència ajnas JEZ compuestas, por ley queto por representatividad, porCC OO, UGT y CSIF. Todos los sin-dicatos, por unanimidad. aceptaronia propuesta, ast como la de llberar-ina persona por sindicato para rea-izar las funciones de seguimientode las JEZ.

El primer problema se origino enMacant, al ser prohibida la entradaa nuestro observador en la JuntaElectoral por parte de los sindicatosque la componían. A raíz de dichaaxpulsión el STEPV publico un ALL-I-OLI en cuya portada, bajo el titulode «Paladines de la ley y el orden»,sriticàbamos dicha actuación y ani-màbamos a los sindicatos que la ha-3ían propiciado —CC OO. UGT yCSIF— a que manifestaran pública-mente su postura sobre el tema, yaque sabíamos que no había sídounànime. Esa manifestación públicanunca se produjo.

Posteriormente, nuestro repre-sentante en la JEZ de Valencià tam-bién fue expulsado. La historia deesta última expulsión es una ver-güenza sindical que no puede caeren el olvido por el simple hecho dehaber concluido las elecciones.

OBSERVADORES YCOLABORADORES

No vale la pena entrar a discutirsi es mas correcto llamar colabora-dores u observadores a los repre-sentantes del STEPV en la JEZ. Po-déis llamarles, simplemente, si lopreferís, testigos. En cualquiercaso ta Junta Electoral de Zona, ensu acta del 30 de octubre, aceptó«por unanimidad» la «ayuda de cola-boradores», coherentemente con elacuerdo tornado en la mesa sindicala la que hemos hecho referència.

CC OO, PROTAGONISTA

A pesar del acuerdo que acaba-mos de reproducir, probablementeporque ya no hacía tanta falta laexistència de mano de obra barata,el dia 6 de noviembre se revoca elacuerdo anterior, según puede leer-se en el acta que reproducimos acontinuación, y en la que, a diferen-cia de lo sucedido en Alacant, cadasindicato se manifiesta con clari-dad:

Anexo I. Reunien 17." 6-11-87

Debido a las tergiversacionesque se estan haciendo públicas so-bre el funcionamiento de la JEZ yen aplicación de la LOR 9/1987, de12 de mayo, y el acuerdo n.° 4, de

7-9-87, de la JEG (Boletín 230, 25septiembre 87), esta Junta Electo-ral recuerda que està compuestapor representantes de las confede-raciones sindicales CC OO, CSIF yUGT, así como por un representan-te de la Administraclón.

Asimismo, para evitar que conti-nuen produciéndose sltuaclonesconfusas, que en nada favorecen elnormal desarrollo del proceso elec-toral, esta JEZ acuerda:

1.° Manifestar que se garantizala transparència de todo el proceso,así como la información veraz e in-mediata de todos sus actos y de-cisiones.

2.° Que a partir del dia de hoy larealización de todas las tareas seràhecha exclusivamente por losmiembros de la JEZ.

La representante de CSIF haceconstar que no suscribe el acuerdode exclusión de los «observadores»en la JEZ por coherència con lo ex-presado por todos los sindicatos enla mesa sindical del 20-10-87, y se

ratiflcan en esa postura dado que,en conversación telefònica mante-nida el pasado dia 6 de noviembre,a las 11 horas. con Madrid, sede dela JEG, y en palabras de don Ma-nuel Alonso, no consta ningún pro-nunciamiento ni a favor ni en contrade la presencia de observadores.

El representante de CC OO haceconstar:

1. Ante la declsión particular dela representante de CSIF se haceconstar la discrepància t on la refe-rència que se hace a la rnesa sindi-cal del dia 20-10-87, dado que enesa mesa sindical se hicieron salvaguardas, cuya fotocopia se adjunta.

2. Se pide a CSIF que fundamen-te en dertcho la figura de obser-vadores.

3. Se pide una declaración públi-ca o ante la JEZ a CSIF ,de si su petición sobreentiende que la JEZ hapodido o puede falsear el procesoelectoral.

La representante de UGT suscri-be lo anterior y pide que las actua-

CARTA A COMISIONES OBRERASValència, 29 de desembre de 1987

(SECRETARIA GENERAL DE LA CS DE CC OO DEL PAÍS VA-LENCIÀ)

Benvolguts amics i amigues:El Consell Nacional del STEPV, reunit a Dénia el 19 de desembre

de 1987, ha decidit adreçar-se a vosaltres per tal de fer-vos les se-güents consideracions:

1. Al llarg dels darrers anys el nostre sindicat ha mantingut amb lavostra Confederació una cordial relació de col·laboració i treball conjuntdavant de diferents problemes de tipus sindical i sociopolític: manifes-tació i jornada de vaga contra la llei de pensions, Plataforma Cívica perl'Eixida de l'OTAN, convocatòries conjuntes del Primer de Maig, etc.,tot això malgrat les diferències que hem tingut amb la vostra Federaciód'Ensenyament, que en determinats moments, com va ser en la convo-catòria del darrer Primer de Maig a València, ha entrebancat eixesrelacions.

2. És per això que no podem acceptar que una revista sindical en-capçalada amb les vostres sigles, concretament un «Noticias Sindica-les» sense número i sense data, publicada el passat mes de novembre,es transforme en insult monogràfic al STEPV, amb coses de tan mal guslcom acusacions de «lamentable exercici de doble joc Í cinisme» a la di-recció del STE, que, segons es diu, enganya als seus afiliats i a tots elstreballadors, que amaga la veritat i difós la mentida, etc., fent, a més amés, una descarada i malintencionada manipulació de documents in-terns, i privats, del nostre sindicat i faltant conscientment a la veritat res-pecte a la postura del STEPV en les relacions, cal dir que dolentes, ambla vostra F de E.

És per això i perquè pensem que escrits d'aquest caràcter són im-propis d'un sindicat democràtic i progressista i desprestigien profunda-ment a la vostra organització, que creiem necessària una rectificació pú-blica i un compromís de que en el futur les diferències sindicals es re-soldran des de la crítica sindical i no des d'unes postures que no volemqualificar.

Esperem, doncs, de la vostra organització l'anàlisi seriós que es me-reix aquest tema i que es faça la rectificació escaient. Igualment, espe-rem que al futur, dins de l'àmbit general de la nostra actuació sindical ia l'àmbit concret de la Funció Pública i de l'ensenyament, es puga apro-fundir la nostra relació i treball comú.

Aprofitem, per últirn, per tal de felicitar-vos pels resultats slectoralsobtinguts a la resta de la Funció Pública.

Consell Nacional deí STEHv1,

BOICOT A LA

PARTICIPACIÓ?

LOS SfNOICATOS LLAMADOSREPRESENTATIVOS Y U JUNTA

ELECTORAL DE ZONA DE ALACANT

PALADINESDE LA LEY

Y EL ORDEN

i , . , , . uijiHl·MCl·í* '•*«*-*•'• -f - [vuv-.·v i---*. 1*1 mw-

Int* i**ucu ts*r**; '*írtt ^v^'iwjv* .'•-*». tf^+/* ^ .'.ik»!,.-^. o-•"-'.'«* a-.li- ^ *ír7L *ÍfÍ "fL **j

ï4bWK' A* -^ I-<1* lí--t»' PM. hití-.-!--*^

fc*f*h* IX- í*h * ïl* f "

ciones de la JEZ se ajusten a laLOR y a los acuerdos de la JEG yal acuerdo de acta de fecha 3 denoviembre de la pròpia JEZ.

Valencià, a 6 de noviembre de1987.

PREGUNTAS SIN RESPUESTA

iA què tergiversaciones se refie-ren? ^En què cabeza caben las ac-tuaciones de CC OO en contraste

con las de CSIF? iCómo se atreveCC OO a poner en entrecficho loque se acordo por unanimidad en lamesa sindical del 20 de octubre?iCómo se puede presionar tanchuscamente a un sindicato de lamanera que lo hace CC OO?... Unacosa està clara: Esta es una tristehistoria sindical en la que sindicatosllamados progresistas han estadobeligerantes contra la existència deluz y taqulgrafos.

DELEGATS DECENTRE: UNAOPORTUNITAT

PERDUDAL'elecció de delegats per centre ha estat una reivindicació sen-

tida pel professorat i defensada per alguns sindicats, entre els qualses troba el STEPV-UCSTE. Durant la passada campanya electoral jaanalitzàrem la conveniència de que aquestes es realitzaren simultà-niament amb l'elecció dels delegats provincials, cosa que hagueraestat possible d'haver-se constituït una taula electoral en cada cen-tre de treball. La responsabilitat de que no fos així cal donar-la alssindicats presents a la Junta Electoral de Zona que tenien potestatper a fer-ho.

A nosaltres ens sembla legítim que existesquen opcions sindicals que preferesquen parlar de l'elecció dels delegats de centre apartir del dia després de les altres eleccions. Tan legítim com quealtres pensem que es tracte de maniobres dilatòries. El que proba-blement ja no siga tan legítim és negar que tècnicament i legal erapossible constituir una taula per centre. Encara menys legítim enssembla el plantejar, simultàniamant a una hipotètica voluntat de quees celebren eleccions per tal de mar delegats per centre, la impos-sibilitat de celobrar-les en base a que el nombre d'interventors seriasuperior al d'electors, com si unes eleccions que es fan i es con-trolen des del claustre necessitaren d'interventors.

En qualsevol cas, la possible convocatòria d'unes eleccions percentre, que no tindrien altre reconeixement que el que volguerenels sindicats que les recolzen, ja que no es contemplen legalment,deurien comptar —precisament pal motiu esmentat— amb un can-sens important de les diferents opcions sindicals. En aquest sentit,pensem que deuria ser una iniciativa de les Juntes Provincials dePersonal. Juntes que caldria constituir i fer funcionar el més aviatpossible. Es l'única possibilitat que ens queda. L'altra, la de haver-los fets el proppassat mes de desembre, ja està irremediablementperduda. I no per nosaltres.

ENSENANZA PRIVADA CONCERTADA

Negociacion y movilizaciónPor un convenio justo

El aiïo 88 acaba de comenzar yla negociación del VII Convenio Co-lectivo de Centros de Enseiïanzacon Niveles Concertados, debe em-pezar ya. Las reuniones de la Comi-sión Paritaria que han tenído lugarhasta el momento, no han servidopara mucho.

Es preciso constituir, sin mas di-laciones, la mesa negociadora delconvenio y empezar ya las negocia-ciones, para evitar, como ha ocurrí-do otros anos, llegar al final del cur-so sin tener firmada el Convenio ysin poder cobrar los correspondien-tes aumentos salariales.

La Plataforma de la Union Confe-deral de Sindicatos de Trabajadoresde la Ensenanza (UCSTE) para lanegociación de este VII Convenioes la siguiente:

1. Posibilidad de negociar con-venios de àmbito inferior a) estatal,sin exclusión en los mismos de nin-guna matèria.

2. No exclusión de los trabajado-res de los niveles no concertades(preescolar. BUP no concertado,...)de nuestro convenio, tal y comopretende la Patronal. Debería ana-dirse E. Especial, E, Infantil y el con-venio de ACADE.

3. Vigència del Convenio de 1aiïo y no 2 como pretende la Pa-tronal.

4. Adecuación de todo el articu-lado del Convenio (vacantes, con-trataciones, organización del traba-

jo, derechos sindicales. faltas. san-ciones . ) al Estatuto de los Traba-jadores. LOLS y LODE y reglamen-íos que la desarrollan.

5. Jornada y vacaciones: Perso-nal Docente (P.D.).

Jornada:— 25 h. lectivas en EGB— 18 h. lectivas de EE. Medias.— 5 h. complementarias.Vacaciones:— 2 meses en verano para ef

100% de la plantilla.(P.A.S.) Personal de Administra-

ción y Servicios:Jornada:— 35 h. semanafes.Vacaciones:— 35 días en verano.- En S. Santa y Navidad igual

que el PD.6. Jubilación obligatòria a los 64

anos con posibilidad de jubilaciónparcial a los 60 con Contratos derelevo.

7 Profesores de apoyo: Delimi-tar con claridad fas funciones a de-sempenar por los profesores deapoyo, que deben ser exclusíva-mente docentes.

8. Misma subida salarial para to-dos los trabajadores del sector. Di-cha subida debe ser et 7'26% (quees la que fijan los Presupuestos ge-nerales del Estado) mas el porcen-taje adicional qui, se pueda conse-guir en las negociaciones de Homo-logación con el MEC.

Por un Calendario deHomologación

Después de casi dos anos deaplicación de la LODE, el MEC to-davía no ha abordado con claridadel tema de la Homologación. Huboalgunas reuniones hasta mayo del87 y desde entonces hemos pedi-do en repetidas ocasiones al MEC,por escrito, la continuación deaquellas negociaciones y no hemosobtenido respuesta alguna Recor-damos que la propuesta que hacía-mos los Sindicatos es:

95% de las retribuciones brutasde la E. Estatal en 3 anos.

La última contrapropuesta delMEC era 95% de las retribucionesbrutas de la E Estatal en 6 anos.empezando en el ano 89. y paraeste ano, el mismo porcentaje que

la E. Estatal mas la cantidad linealque perdimos el pasado ano comoconsecuencia de la aplicación delnuevo sistema retributivo, (52.368ptas. en EGB y 65-448 en EE. Me-dias en ambos casos brutas al ano).

El MEC ha incumplido la propues-ta que hacía. ya que la subida quefijan los Presupuestos Generalesdel Estado para este afio es del7"26%. Teniendo en cuenta ef 4%de aumento que fijan para la E. Es-tatal, el 3'26 adicional que queda,no llega a las 52 368 ptas. en EGBy 65.448 ptas. en EE. Medias a lasque antes hacíamos referència.

Recordamos que dichas retribu-ciones son las que siguen:

ASAMBLEA DE ENSENANZAPRIVADA DE UTEP

VALÈNCIA:21 de enero a las 7 de la tarde en el Colegio de Doctores yLicenciados.

ORDEN DEL DÍA:1- Informe reuniones de la C. Paritaria y de la constitución de

la mesa negociadora del VII0 Convenio. Calendario previstode negociaciones.

2. Elaboración de la plataforma de UTEP-VALÈNCIA.3. Homologación.4. Propuestas de movilizaciones respecto de los puntos 2 y 3.5. Informe CPTs.6. Ruegos y preguntas.

CASTELLÓ:ALACANT:

A confirmar por telefono

Retribuciones Brutas anuales Previstas en los PGE 88 para la E. Concertada

Nivel

EGBFPIFPIIBUP

Sueldo + C. Convenio

1.542.3911 256 7281 582.7881.626.340

Trienio

51 61944 21162.08764.469

Diferencia anual con resp. al 87

S.+C.

104.39885.063

107.133110080

Trienio

3.4783.3484.2004364

Retribuciones Brutas mensuales previstas en los PGE 88 (15 pagas) para E. Concertada

Nivel

EGBFPIFPIIBUP

Sueldo + C. Convenio

102.826100.071105.518108.423

Trienio

3.4263.2974.1374.298

Diferencia anual con resp. al 87S. + C.

6.9606.7737 1427 339

Trienio

232223280291

Como punto de referència, las retribuciones brutas mensuales para la E. Estatal, que se empezaran a cobrarya en la nòmina de enero, son:

Nivel

Prof. EGBProf. pràcticas de FPProf. numerario de FP y agregado de BUPProf. Catedràtico BUP

Sueldo + Comp. destino

132235142.444159.311174.078

Trienio

3.4223.42242774.277

Al mismo tiernpo. y ante !.? masque previsible subida adicional quepara este ano van a tener en la E.Estatal, tenemos que exigir al MEC.

Diferencia bruta anual (x 1 000)

que dicha subida adicional se incor-pore, de manera lineal, también enlas partidas de salarios de la E. Con-certada. De no ser asf ocurrirà, tal

y como puede verse en los gràficosque aparecen a continuación, queun ano mas nos iremos aleiandomas y mas de los salarios de la E.Estatal.

Diferencia bruta anual (x 1.000)

700 -

600 -

500

400

300

200 -

100-0

N

íIin

\t"1

EGB 700.

600

500

400

o>niuiM

ntaoòn

oQPJ

inm

mC\l

Wn

oiOI

300-

200-

100'

0

FP

r_i

TO

ÒM

0>eoN<OP)

O)00

(B

Moin

j:mtnm

03O)

0003U]

N.M

W«9(C

1981 19B2 1983 1984 1985 1986 1987 198B 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988

Evolución de la diferencia salarial entreensenanza estatal y privada

Diferencia bruta anual (x 1 OOOJ

700-

600

500

400

300-

200-

100-

0

Diferencia bruta anual (n 1.000)

BUP

19B1 1982 19B3 1984 19B5 1986 1937 19B8

700

600

500

400

300

200

100

O

FPII

1981 1982 1983 19B4 1985 1986 1987 1988

No se han cuantiflcado las diferencias para el presenta afio 88, a falta de las subidas adicionales que se producïràn para la E. Estatal.

Por lo que respecta a EE. Medias(BUP, FPI, y FPII) el MEC debe ga-rantizar en el calendario de Homo-logación el progresivo aumento dela partida de salarios por unidadconcertada, que posibilite la progre-siva reducción del hurario lectivo.(En la E. Estatal son 17 las horaslectivas frente a las 28 nuestras) y

la consiguiente contraíación denuevos profesores.

Por la consecución de un conve-nio justo y un calendario de homo-logación ya, es necesaria la unión ymovilización de todos los trabajado-res del sector, para que en las ne-gociaciones con la patronal y e!

MEC podamos alcanzar nuestrasjustas reivindicaciones.

Participa con nosotros en un sin-dlcato fuerte, progresista y Autóno-mo de la patronal y Administrarien.

Ahora es el momento. Affliate aUCSTE.

Entre todos lo vamos a con-seguir.

Privada no concertada:

Negociacióndel Convenio

El pasado día 16 de diciembre quedo constituïda la mesa negociado-ra del II Convenio para Centros sin ningún nivel concertado o sub-vencionado.

Como se recordarà hace dos aiïos se negocio este Convenio, quenuestro sindicato no firmo por entender que suponía una división dentrode nuestro sector, ya que hasta ese momento estàbamos incluidos en elConvenio General de la ensenanza privada.

Dicho Convenio fue firmado por los sindicatos UGT y USO y la patro-nal ACADE.

En este momento, una vez concluida la vigència del mismo, se haconstituido la mesa, tal y como hemos dicho, y la negociación va a comen-zar en estàs fechas.

Nuestro sindicato plantea no volver a negociar dicho Convenio y quelos trabajadores afectades por el, nos integremos en el Convenio Generalde la Ensefianza Privada, ya que en el mismo exisíen mejores condicionessociales.

En caso de que no se pudiera conseguír dicha reivindlcación, vamosa pedir la misma plataforma reivindicativa que presentamos para el Conve-nio General de la Ensenanza Privada (ver información de privada con-certada).

Os mantendremos informades de todo cuanto acontezca y es previ-sible que sea necesario plantearse movillzaciones dado que la patronalACADE mantiene posturas intransigentes y solo quiere negociar la tablasalarial.

La pròxima reunión tendra lugar el 13 de enero

Educaciócompensatòria

El sistema educatiu a l'escola pública és una totalitat organitzada onles diferents interaccions produeixen un estat permanent d'estabilitat dinsl'estructura i el seu funcionament- Tota una xarxa de lleis i normatives elcondicionen dins la seua complexitat des de la pròpia llei «Villar Palasí» ala «Llei de Funció Pública», passant per la «LODE», «Magisteri 48», «Regla-ment Funcionari», etc. Tot aquest sistema ben limitat, on es defineix moltbé quin és el paper de cadascun dels elements, té fins i tot un bon reser-vori de mà d'obra docent a l'atur, que el permet hi ésser amb tota con-fiança dins les variables que puguen haver per a trencar-lo o canviar-lo.

On van els programes de desenvolupament individual quan parteixende l'objectiu de l'ensenyament individual í el fet de pal·liar les diferènciesen relació a l'aprenentatge

Com s'entén un programa de desenvolupament individual quan elsalumnes ixen amb èxit (graduat escolar) o fracàs (certificat d'estudis) delsistema d'EGB, on tot hi és definit.

És que el programa de desenvolupament individual té la fita als setzeanys, quan l'alumne ja no pot seguir al col·legi.

És què els programes de desenvolupament individual van a ésser unexpedient més que s'arxivarà a les aules d'educació orientativa.

Com van a solucionar els problemes de molts alumnes, com van a mi-llorar l'ensenyament, com van a fer augmentar el rendiment acadèmic i comvan a baixar el fracàs escolar les informacions que reben els programesde desenvolupament individual quan s'introdueix dins un sistema d'EGBtan ben definit i programat, on s'ix per dues vessants molt diferents.

On es troben els departaments i equips de cicle o educatius a l'horade rebre els programes de desenvolupament individual, quan si funcionen,l'únic que es fa és el que es pot fer, és a dir, llegir i rellegir els objectiusja donats per l'Administració.

Bona sort pels programes de desenvolupament individual en aquestsistema educatiu de fracàs i èxit. Jo no veig molt de camí per a fer, però..

I aquests programes de desenvolupament individual a una escola pú-blica autònoma on cada col·legi, per mig dels seus seminaris, equips edu-catius i d'orientació, planificarà el seu sistema educatiu, on la complexitatcaracteritzarà l'originalitat i quantitat d'informació existent.

Perquè no es dóna força educativa d'intervenció i decisió als mem-bres de la comunitat escolar de cada poble, vila o ciutat per a poder portarendavant el propi sistema educatiu.

És que és el mateix un alumne de «Tuéjar» que un de «Museros». Noviu una realitat diferent, encara que hi ha diferències.

Un programa de desenvolupament individual tindrà força i servirà quanpuga trencar-se el pígmalioneisme d'èxit i fracàs, quan canvie el sistemaeducatiu. Mentre tant, serà una variable dins del sistema que poc a pocserà integrada, fins que acabe per ésser un troç més de l'Administracióque es porta dins de qualsevol escola pública, on fins i tot hi ha gent quetreballa i lluita per un altre tipus de sistema educatiu.

Miquel Calatayud J Sanz

AFILIA'Tés el moment...

«INDICAT üt TREBALLADORS 1)F I , 'KNSKNYAMKNT DEL PAÍS VALENCIÀ

U N I Ó COMARCAL: .

Afiliat/da:

Cognoms: Nom:

D.N. I . : . . .

Data naixement: Lloc naixement :

Sector: Situació professional:

Domicili par t icular : Ciutat

Adreça:

Telèfon:

Centre de t reba l l :

Ciu ta t :

Comarca:

Data d 'a f i l iac ió :Signatura

Sr. Director:

E n t i t a t Bancària:

Sucursal:

Ciutat :

Adreça:

Li pregue curse les oportunes ins t ruccions per u que fins nou avis i a par t i r dela data, sigueu degudes al meu compte les carúilat.s que en concepte de quota l l iure elSINDICAT DE TREBALLADORS DE L ' E N S L N Y A M E N r OLL PAÍS VALENCIÀ.

Data:

C/C o Llibreta n.°

Cognoms: Noms:Signatura

8