i seguit - UBla figura humana, reduïda a mida de formiga, ens mostra el poder que exerceix el...
47
i seguit
Transcript of i seguit - UBla figura humana, reduïda a mida de formiga, ens mostra el poder que exerceix el...
i seguit
i seguit2012Comissària: Alaitz Sasiain
Coordinació: Alaitz Sasiain i Saleta Losada Disseny Gràfic: Saleta Losada
Agraïments a les alumnes participants de Belles arts de la promocion 11|12 i al convent de sant Agustí.
Estem davant d’una exposició on l’espai està impregnat d’experiències, replè de similituds, ple de relats, de vivències que s’expressen a través del paisatge, del cos, de l’objecte.Pla d’homenatges i de llibres que ens parlen de la pell i del pai-satge que ens va formant al llarg del camí.Aquesta mostra col·lectiva de peces amb diverses identitats i es-tils donen pas a una memòria comú on es recicla i es transforma la matèria en un espai habitat ple d’idees.Un punt i seguit on les paraules, els materials, els secrets, els re-cords, el pas del temps van narrant i revestint un retall de món.
Barcelona, 21 de juny de 2012 Alaitz Sasiain Camarero-Nuñez
A10
|19
B20
|23
C24
|27
D28
|29
F30
|37
G38
|43
I 44|4
5
L46
|49
M50
|63
N64
|65
P66
|75
R76
|77
S78
|81
V82
|85
Z86
|87
Aquesta obra neix arran d’un projecte que pretén posar en qüestió els límits de l’apropiació de la imatge tal com el va concebre Andy War-hol en el seu moment. Per aquesta raó s’ha triat la imatge de Marilyn Monroe que va sortir en un diari just després de la seva mort, la imatge més significativa de l’obra de Warhol en referència a aquest fet, doncs és una de les primeres serigrafies en què aquest artista va utilitzar el procediment fotogràfic per apropiar-se del material aliè. No obstant això, la imatge pateix una alteració que la fa diferent a l’original, no es pretén copiar l’origen, el punt de partida sinó representar-lo.
D’aquesta mateixa manera, el material utilitzat en l’elaboració de l’obra és material reciclat, càpsules de cafè que en aquest cas passen de ser elements de consum a ser descontextualitzats i convertits en una obra d’art. D’altra banda, la gamma de colors plans de les càpsules recorda els aspectes tècnics de la serigrafia.Per completar la imatge final s’han utilitzat 2.500 càpsules de cafè que estan unides entre si de manera que el conjunt forma una xarxa flexi-ble, és a dir, no té cap suport rígid. Aquest aspecte de l’obra la conver-teix en un objecte versàtil a l’hora de ser exposada.
A10|11
Alipieva, Maryia, Marilyn Monroe,2.500 càpsules de cafè, 167 x 167 cm
Humil homenatge a l’olivera, al seu poble i als poetes com una natura morta composada per setrills d’oli que atrapen alguns versos que Mi-guel Hernandez, Federico Garcia Lorca i Rafael Alberti dedicaren a les oliveres, juntament amb els retrats dels seus autors.
A12|13
Alonso, Paula, Poemes de l´ olivar, Setrills de vidre, oli d’oliva i impressió sobre acetat, Mides variables.
Partint de material trobat en què apareixem el meu germà i jo,esborro la seva figura. Automatitzo el nostre retrat fins fer-lointel·ligible amb la finalitat d´ explicar què és, gràcies al costum, enquè una sensació es pot diluir en el temps i fer-se quasi irreal.En aquest proces de treball, l’automatisme aconsegueix ladesaparició del contingut de la figura original mitjançant un procés dedibuix intuïtiu.
A14|15
Arbones, Pablo, Automatisme de defensa #1, Grafit sobre paper, Mides variables.
“Ens movem en un espai completament quadriculat, completament ocupat; d’una banda, pel l’Espectacle, de l’altra, per el Biopoder. I el terrible d’aquesta quadrícula, d’aquesta ocupació, és que no podem rebel·lar-nos amb un gest definitiu de ruptura contra la submissió que ambdós ens exigeixen; només ens permet adaptar-nos a les circums-tàncies estratègicament.”
Teoria del Bloom, Tiqqun
A16|17
Archer, Sofía, Temples 1,2 i 3, Ferro i Alumini, 30 x 25 cm
“Buscar un lloc propi ens pot semblar un exercici massa humil. Potser, el fet de construir la meva casa us pugui semblar un tant miserable, però els que no som d’aquí coneixem una poesia a la que s’erigeix da-vant la nostra mirada el món d’una manera grotesca, gelosos dels que aquí tenen una casa”
Habitar ha quedat reduït a la materialitat, davant d’això prefereixo habitar els terrenys que s’estenen al meu interior. Amb aquesta peça pretenc crear la meva pròpia estància a la ficció mateixa. A la pròpia literatura. Construint un exili a l’interior, a un lloc que existeix sota la meva pell.
A18|19
Azkarate, Ander, Módulo 1: Cielo en estancia, Impressió jet plastificada, Mides variables.
“Els llibres que mai podran ser tornats a llegir” es podria definir com un llibre escultòric. Es tracta d’un llibre contenidor, realitzat amb vidre, i a l’interior i podem contemplar fragments de fulls de llibre cremats i cendres.El sentit d’aquesta peça és donar homenatge a tots els llibre que han estat cremats i censurats al llarg de la historia, tots aquells llibres que estan prohibits, que s’han perdut i no podran ser tornats a llegir mai més.És una peça que en lloc de contenir imatges conté un llibre que no serà llegit, donant-li axí un aspecte d’urna, on es pot contemplar i admirar.
B20|21
Bagur, María, Els llibres que mai podran ser tornats a llegir, Vidre i fulls, 22 x 16 x 3 cm.
HOMENATGE A JOSEP MATA
Realitats que necessiten temps. Un temps exacte que permet trobar allò que busquem. Esperar la casualitat desitjada. Aquella casualitat que omple el camí i completa el destí. Endinsar-se en l’ànima del bosc, en el seu interior. Tancar els ulls entregant-nos a la introspecció. Cami-nar deixant-se por tar fins connectar amb allò sagrat de cada moment. Descobrir-se a un mateix enmig del tot i el no-res. Buidar la ment i es-coltar el silenci. Sentir- se petit i gran al mateix temps. Sentir el poder de captar-ho tot en un instant. De fer-ho nostre. Ser, pertànyer.
B22|23
Benet, Anna/Velilla, Nadia, Homenatge a Josep Mata, Guix i llibres, 17 x 17cm.
“La douce innocence, mon plus gran trésor”
Annette Messager
C24|25
Corominas, Sonia, Homenatge a Annette Messager, Fil i roba de sac, 15 x17cm.
Mulla el tampó de drap en oliFrega el drap oliós sobre la forma que escullisDesvela qui s’amaga darrere el textDóna visibilitat i crea àuries a qui desitgis
C26|27
Criado, Paula, Invisibilitat, 150 Paper, oli, bol i tampó i llibres, Mides variables.
Trauma (del gr. traûma,ferida) 1. Ferida o lesió local produïda per una violència exterior .2. Pertorbació neuropsíquica produïda per un esdeveniment o expe-riència , físic o psíquic.
Diccionari de la llengua catalana, Institut d' Estudis Catalans, Barcelona 2007.
D28|29
Doudali, Elani, Sense títol, Fusta, Mides variables.
Em preparo per començar el viatge amb una motxilla plena de paisat-ges i rostres dels meus artistes preferits. Per tal de fer més plaent el gaudi del camí; per tal de fer-ne ús quan la recança, l’abatiment o la tristor vinguin a trobar-me.
En honor al senyor J.Llovet
F30|31
Fabra, Raquel, Dos en la carretera, Fusta, cartró, feltre, acer inoxidable i paper, 36 x 20 x 11 cm.
A partir de la vivència activa en el teixit associatiu de Barcelona, el mo-viment estudiantil, a les places ocupades de Barcelona, Madrid, Bos-ton i New York i del coneixement wiki entorn economía, drets socials i justícia global, Dani Farràs-Berdejo va realitzar el dia 1 de Maig de 2012, dia del Treballador, una acció consistent a identificar a Barce-lona els que ell considera Culpables de la situació econòmica, social i ètica. A partir d’un homenatge a Ai Weiwei (artista i activista xinès), Dani assenyala els culpables, els mostra el seu desacord i ho fotogra-fia en primera persona.
El projecte cobra un sentit compartit i de construcció col·lectiva al bloc web www.assenyalaelsculpables.wordpress.com, animeu-vos a participar-hi.
F32|33
Farràs, Daniel, Assenyalant els Culpables. 1 de Maig de 2012, Llibret fotocopiat b/n, 14,8 x 21 cm.
Relacionat amb sobre el moment que vivim avui dia, on el consumisme s’ha convertit en la base de, gairebé, totes les nostres prioritats, del benestar i la felicitat. La bossa com a element principal del consum i la figura humana, reduïda a mida de formiga, ens mostra el poder que exerceix el consum dins la nostra vida quotidiana. malestar social que ens envolta. Per altra banda, “en espera” ens mostra uns personatges amb una for-ta manca d’identitat, tots asseguts, pacients i a la vora d’un precipici. No podríem dir si estan a punt de saltar o esperant alguna resposta, alguna cosa que els ajudi a entendre el perquè de tot plegat.
F34|35
Fortuny, Marina, Waiting, Paper i plàstic, Mides variables.
La peça forma part d’una sèrie “Instruccions d’ús”. Llegeixi detinguda-ment les instruccions que trobarà a l’interior del sobre i procedeixi a executar l’acte. En cas de dubte consulti amb vostè mateix, segur que se sorprèn.
F36|37
Fuster, Marina, Instruccions d’ús: com realitzar un vol satisfactori, Paper i material orgànic, 15 x 10 x 20cm.
“Sota l’aigua poc fonda de la costaancoro la cuirassa. No faig nacre,ni perles, la bellesa no m’importa:sóc un guerrer de dol que, amb negres llances,s’amaga en una escletxa de la roca.”
Joan Margarit
G38|39
Godoy, Lara, Estudi de garotes#1, Feltre, 8 x 12 x 9 cm.
Agafa´t fort i cabalga amb mi, no tinguis por.Anem al bosc blanc a la recerca del teu tresor.Ara només veus la sang…Desperta al saló del gran llum i li pregunta a Maria on és tothom. Dorm una altra vegada, i posa´t tu mateix l’agulla Ara tothom et preguntarà que t’ha passat la resta de la vida.
G40|41
González, Andrés, Equus, Branca d’arbre intervinguda amb escaiola, resina viníli-ca, sang fresca i test de terrissa, 50 x 50 x 30 cm.
“Era insensible a cap possible meta, a les divisions i marques queintenten estructurar el temps. Hauria d’haver-se detingut un instanten el 60, o al menys senyalar d’alguna manera que quelcom acabava definalitzar. Però, al veure-la franquejar veloçment aquella xifra igualque qualsevol altre traç no xifrat, es comprenia que les xifres i lessubdivisions eren alienes a ella, estaven marcades perquè si, ja quel’agulla no feia més que avançar i avançar...”
T. M.
G42|43
Goñi, Ariadna, Sense tìtol, Llapis sobre paper d’esbós, 16 x 18 x 18 cm.
Queixal extret per ERROR, per un dentista. L’autor vol sentir que la peça torni a ser part seva, però artísticament ja que no pot ser físicament.
I44|45
Iglesias, Roger, La joia del dentista, Plàstic, feltre , porex i premolar, 8,1 x 8,2 x 4,1 cm
“Una imatge val més que mil paraules.”
Una biografia mai podrà explicar la totalitat d’una vida, mai se sabrà amb certesa si les paraules diuen la veritat. Possiblement no siguin res més que interpretacions i deduccions de fets que no s’han viscut a la pròpia pell.
L46|47
López, Rebeca, Vida y obra de Sigmund Freud, Llibre,18,5 x 11,5 x 2,5 cm.
Paraules sense pensament desdibuixen l´ombra de paisatges irreals, arquitectures invisibles que s´amaguen, que s´allunyen i murmuren que l´horitzó està als nostres ulls, no a la realitat.
L48|49
Losada, Saleta, Paisatge, Llibres, terres i paper, Mides variables.
Aquesta acció /Instal·lació funciona a mode de poema visual, i pretén posar de manifest el pes de la paraula i la força que aquesta pot pren-dre.La paraula, una eina que segons com emprem pot tenir uns efectes que van més enllà del món intangible de les lletres.
M50|51
Martínez, Laura, Sense tìtol, Paraula, Finestra de fusta, vidres i pedra, 130 x 80 x 0,5 cm.
“Únic i de tothom, de tothom i de ningú”
M52|53
Martínez, Francisco, Cos i Ànima, Pany, llibre i cola, 24 x 17 x 2,5 cm.
El qüestionament de la paraula i el missatge.El qüestionament de la forma, la funció i el contingut.El despertar de la consciència i el pensament crític sobre el llibre.
Basat en el llibre de poesia de Fernando Pessoa amb títol Mensagem totalment traduït en llenguatge sonor.
M54|55
Menezes, Viriato, Mensagem, Llibre , fusta i metall, 28,5 x 21 x 20 cm.
La peça és un intent d’apropament a l´espectador d’un record de la in-fància gravat en la meva memòria, cosa que he volgut compartir. Es tracta d’una al·lusió a la visió infantil de les coses i la capacitat del temps de redibuixar i magnificar els records. Una sensació de sorpre-sa i il·lusió, i el record de la infantesa que s’amaguen a l’interior d’una petita caixa de fusta.
M56|57
Menéndez, Elena, Recuerdos de luces verdes, Fusta, cartró, cera d’abella, pigments, leds i terra , 22,5 x 36, 5 x 16 cm.
En un llibre del cos humà, construeixo un teixit fent referència a la nostra estructura física, que suggereix un conjunt de teixits.
M58|59
Mollo, Gustavo, Llibre-cos/tura, Cartró-paper imprès-tela-fil de cotò, 48 x 21 x 30 cm.
Un petit però intens focus de llum va transitant, gairebé tocant l’interior d’una sèrie de fotografies dispars que disposades juntes, unides pel que els falta, es veuen obligades a dialogar entre elles, formant una mena de memòria construïda. La veu es fa ressò en l’experiència passada, dissolta, perduda.En cap moment es veuen totes les fotografies sinó que es genera un recorregut.D’aquesta manera el representat és recreat i reinterpretat per l’espectador contemporani, aliè a la seva història d’origen.La llum en moviment “anima” les instantànies, guiant els ulls que es-cruten aquesta escena calidoscòpica.
Aquest projecte està realitzat a partir d’un arxiu fotogràfic que vaig tro-bat llençat en un carrer de Guadalajara, Mèxic.Totes les fotografies estaven trencades a consciència quan van ser tro-bades.L’època en què van ser fetes (segons la correspondència trobada al cos-tat d’elles i els manuscrits que algunes tenen en el seu revers) abasta des de la dècada dels 40 fins a la dels 70 del segle XX.Pertanyien a l’arxiu d’una societat anomenada “El Club de la Amistad”, els membres de la qual vivien en diferents Estats de la República de Mèxic.
M60|61
Moreno, Guillermo, Punctum, Vídeo monocanal, 6’07’’
Representació de l’òrgan sexual femení a través de la metòdica tècnica de la papiroflèxia.Les peces s’exposen com a objecte a contemplar, aquesta normalitat les dignifica, davant de l´habitual postura de la societat d’amagar-les.
M62|63
Moreno, Odile, Body Origami, Materials diversos, Mides variables.
-Mireu, mireu, mireu cap a dins dins. Veieu llum? Això és que estic bé!
N64|65
Novas, Milena, CAP-sa, Radiografies, plàstic, tub i planxa metàl · lica, 175 x 40 cm.
“ Si algun dia no estem aquí, no será per gust,perque les Garrigues són la nostra pell, aquí morirem.Un nou dia que calenta el sol,gotes de suor cauràn del meu fron.Terra reseca, aigua pudenta,gossos tan prims que no es veuen de perfil.Tot això has de veure i de patir si vols ser un pages fí.Molt es el curro, poca es la pela, a les Garrigues treballem tots els dies però ens cuidemi sempre procurem de portar plé el carratell.Quan la calor es molt forta busquem una bona ombra,quan hi ha la boira plana, juguem a la butifarra,i si fot una bona tronada hi ha collita assegurada.Pagesos, granjes, boletaires, barraques, pastos i caçadors,son la gent que han fet de la comarca una terra diferent.
Quina Barra, Homenatge a la meva terra
P66|67
Pallejà, Sìlvia, Terra resseca, Cofí, paper i oli, 100 x 100 cm.
Amb Paisatges trobats, la cadira es converteix en refugi, en la con-tingència de records, vivències i sobretot en oblit. Les bosses de te, prenen forma de contenidors. Cinc contenidors que volen capturar el temps i la memòria. La instal·lació, ens transporta cap al subconscient per donar lloc una nova imatge, un record i un nou paisatge.
P68|69
Pallisera, Núria, Paisatges trobats, Bosses de te, fotografia i parafina, 7 x 5 x 1’5 cm.
Explorem, aprenem, interactuem,ens conferim una identitat.
Ens relacionem amb el nostre entorn,ens desenvolupem en ell, juguem amb ell.
Volem treure-li les peces,muntar-lo sense recórrer el camí establert.
Fer trampes, jugar a la nostra manera.
P70|71
Pereira, Nadia, Jugant a fer trampes, Bronze,fusta de balsa i plàstic, 14 x 11 x 5 cm.
Absurd és una peça de paret construïda a partir d’un procediment que ja de per si és absurd, tallar una planxa de zenc i posteriorment tornar-la a unir. Aquesta peça parla de les fronteres, ja que el dibuix que es veu és el mapa polític d’Espanya, l’absurditat que genero en el procés de treball és la mateixa que succeeix en la realitat al seccionar el terri-tori i després pretendre unificar-lo.
P72|73
Perez, Pau, Absurd , Zenc, 40 x 40 x 2,5 cm.
L’individu com un buit a l’espai.Un anàlisi detingut de l’ésser humà no es pot fer alienat del seu entorn. Un no existeix en si mateix sinó que és un cúmul d’interaccions amb tots aquells elements que l’envolten. L’estudi de l’individu només es pot fer tenint en compte el seu entorn, sense això és simplement una mas-sa inerta.
P74|75
Pont, Damià A, Fragments , Metacrilat i acer, 30 x 10 x 7 cm.
La Factoria de cossos és un “work in progress”, que va començar a l´any 2009.El projecte consisteix en la fabricació de petits cossos que pro-venen de la mateixa matriu o motlle amb els quals es genera una sèrie infinita de variacions. El procés de treball és fonamental en aquest projecte que busca recopilar una gran multitud d´éssers que narrin un mon interior, treballats des de la forma original a l´absoluta degene-ració.La fragmentació del cos, la mutilació, la deformació i la mutació, són algunes de les idees tractades en aquest treball que parla de la noció d´un cos en el qual el concepte de bellesa es confon amb el grotesc.
R76|77
Rubio, Marina, Factoría de cossos , Cera, bronze, ceràmica i parafina, Mides variables.
“Transparent-Translúcid-Opac”
S78|79
Sánchez, Anna Mª, Generador de paisatges , Paper creysse, paper super alfa, paper vegetal, paper manila i cartró, 20 x 15 x 1,5 cm.
Aquesta peça artística és concebuda com un homenatge al llibre Wo-men and Love de la sexòloga alemanya Shere Hite. El llibre dóna comp-te d’una investigació qualitativa que l’autora va realitzar sobre el tema dones i amor l’any 1987.La peça consisteix en un exemplar únic, realitzat i signat per l’artista, que conté 12 bombons de xocolata embolcallats amb 12 de les dades estadístiques que Hite explica en relació a la temàtica del seu llibre.
S80|81
Servalls, Roser, Women and Love , Paper i xocolata, 11 x 21 x 1,5 cm.
Hemisferis és un projecte que vam iniciar amb l’objectiu de crear el nostre refugi, món, acabant sempre al mateix lloc, el bosc. Aquí és on els nostres somnis convergeixen. Seguim sempre el mateix camí, ple de casualitats i conseqüències. És el recorregut al nostre interior, al nostre món terrenal i alhora celestial.
V82|83
Velilla, Nadia/Benet, Anna, Hemisferis , Intervenció en la naturalesa, 160 cm x 75 cm.
Aquestes peces formen part d’una sèrie que parla dels secrets. Aques-ta sèrie està inspirada en un objecte, l’escapulari, una peça petita de roba amb una imatge religiosa. Era utilitzada pels devots com amulet i és on hi posaven les seves esperances. Secrets dits en veu alta, però alhora íntims. Treballo el ritual de l’objecte, allunyant-lo de la religiositat, més literal; però convido a emfatitzar la paraula fins convertir-la quasi en una lletania, una oració. Proposo una reflexió sobre la importància del símbol i del compromís personal. La proposta és un xiuxiueig llançat al vent.
V84|85
Vidal, Mireia, Sense títol , Paper imprès, fil d’acer plastifi-cat, plàstic i caixa de vellut gravada, 4,5 x 4,5 cm.
Aquest petit llibre recull tot un seguit de paisatges on en els quals hi he viscut meravelloses experiències al llarg de la meva vida. Així doncs, l’he realitzat amb la intenció que l’espectador pugui ser capaç de per-cebre el moment capturat i, també, per tal de poder recordar jo mateixa cada un dels lloc on he anat. Doncs, l´obra no està acabada, ja que hi aniré afegint tantes experiències com em sigui possible.Cada una de les imatges, en format postal, va col·locada dins d’un so-bre, i aquests sobres van cosits formant així un llibre de paisatges ín-tims i personals.
Z86|87
Zendrera, Clara, Els meus recorreguts , Paper, cartró, tela i fil i acer, 18 x 12 x 2,5 cm.
A
B
D
F
G
LALIPIEVA, MARIAmariyaalipieva.blogspot.commarionxa.alipieva@gmail.comALONSO, [email protected]
ARBONES,PABLO [email protected]
ARCHER,SOFIA [email protected]
AZKARATE, [email protected]
BAGUR, MARÍ[email protected], ANNA [email protected]
DOUDALI, [email protected]
FABRA, [email protected]
FARRÀS, DANIELwww.assenyalaelsculpables.wordpress.com
FORTUNY, [email protected]
FUSTER, MARÍ[email protected]
GODOY, LARA [email protected] GONZÁLEZ, ANDRÉ[email protected]
GOÑI, [email protected]
LÓPEZ, [email protected], [email protected]
CCOROMINAS, [email protected]
CRIADO, PAULApaulacriado.tumblr.com
MMARTINEZ, [email protected]
MARTINEZ, FRANCISCO [email protected]
MENEZES, VIRIATO [email protected]
MENÉNDEZ, [email protected]
MOLLO, [email protected]
MORENO, [email protected]
MORENO, ODILE [email protected]
IIGLESIAS, ROGER
S
Z
SÁNCHEZ, ANA Mª[email protected]
SERVALLS, [email protected]
ZENDRERA, [email protected]
VVELILLA, [email protected], [email protected]
N
P
R
PALLEJÀ, SILVIA [email protected]
PALLISERA, NURIAwww.wix.com/npallipa7/nuria [email protected]
PEREIRA,NADIA [email protected]
PÉREZ,[email protected]
PONT, DAMIÀ [email protected]
NOVAS, MILENA
RUBIO, [email protected]
