EL DIARI DE LA COMARCA

I TU A QUI T’ENCOMANES? Projecte de Jordi Puig

29 de maig de 2009

A banda de l’acció fotogràfica “I tu, a qui t’encomanes?” i de crear la imatge del Festival Panorama 2008 –que consistia en un gos taronja de porcellana col·locat en un fons boscós-, Jordi Puig va realitzar tam-bé en el marc del mateix festival un homenatge a Narcís Coderch. Puig va exposar trenta-sis fotografies de l’artista garrotxí –amb dife-rents robes i expressions- a les vidrieres del Teatre Principal d’Olot durant els dies del Panorama. La façana del Teatre, doncs, es va em-paperar amb imatges d’en Narcís fetes amb fons de colors molt vis-tosos. A més, el dia d’obertura del festival, Coderch va regalar a tothom qui va voler un d’aquests retrats seus signats i dedicats.

“I tu, a qui t’encomanes?”

L’apoteosi d’en Narcís

Sota el títol, “I tu, a qui t’encomanes?” l’organització del Panorama va muntar aquesta activitat que es va portar a terme el dissabte del Festival des de les 11 del matí i fins al vespre. A la plaça del Rector Ferrer –davant de l’es-glésia de Sant Esteve- Jordi Puig va improvisar un petit estudi pel qual van passar un centenar de “models”.La crida es va fer a tots els ciutadans perquè anessin a fer-se un retrat acompanyats d’aquest objecte, religiós o no, al qual tenen la fe encomanada. I s’hi va veure de tot: verges de Montserrat i del Tura (que van ser les que més van abundar), àngels, sants diversos i altres objectes més curiosos com targetes de crèdit, joguines, instruments i

un llarg etcètera. Creativitat en la proposta i originalitat per part dels mateixos ciutadans. També podien utilitzar alguna de les figures que els tallers de sants d’Olot van deixar per realitzar aquesta activitat. De tot el material resultant es va fer la selecció d’una vintena d’imatges que es van imprimir en gran format i es van mostrar durant l’estiu del 2008 en una exposició al Museu de l’Abadia de Montserrat. Aquesta mateixa mos-tra s’ha traslladat ara al Museu dels Sants d’Olot, on es podrà veure des del 28 de maig fins al 23 d’agost d’aquest 2009. Jordi Puig ja havia fet anteriorment sèries de fotografies com aquesta, però utilitzant altres temàtiques: parelles de bessons, homes amb bigoti, persones amb la seva joguina preferida o persones amb la seva mascota. Jordi Puig valora aquest tipus d’activitats en el sentit de trobar l’essència del moment fotogràfic. La importància, segons ell, recau en l’instant de fer la fotografia i no tant en el resultat posterior, les exposicions o l’edició de catà-legs. El contacte amb les persones, les històries personals que hi ha darrera cada individu i l’objecte amb el qual vol retratar-se. En aquest suplement especial del diari La Garrotxa tro-bareu totes les fotografies que Puig va fer ara fa just un any a Olot. Cent-set persones que ens mostren a quin sant o objecte s’encomanen.

u El fotògraf empordanès Jordi Puig va retratar més de cent persones durant l’edició del Festival Panorama de l’any 2008 amb el sant o objecte al qual veneren, consideren el seu amulet o creuen que, d’alguna manera, els ajuda. El resultat d’aquella activitat el trobareu en aquestes pàgines adicionals del setmanari La Garrotxa.

PANORAMA 2009P2

Amics, El nostre Museu inaugura avui una exposició força atípica respecte a les que ens té acostumats. Una exposició de frontera, podríem dir, entre les diver-ses manifestacions de les arts plàstiques. Tampoc no ens ha de sorprendre gaire, atesa la voluntat del nostre museu –i de Montserrat mateix— d’estar en diàleg amb la cultura contemporània, entenent per cultura una gamma força àmplia de realitats i d’expressions. El Sr. Jordi Falgàs ja ens ha par-lat del rerefons que hi ha en aquest gè-nere retratista de Jordi Puig: el reportatge humà. Jordi Puig, amb una qualitat foto-gràfica de primer ordre, d’autèntic retra-tista, ens mostra en aquest cas la realitat d’un poble, Olot, “la fàbrica de sants” ex-portats pràcticament arreu del món; ho fa –de mostrar-nos aquesta realitat- mostrant els rostres i les figures d’alguns dels seus habitants, captats en un moment concret amb uns objectes a les mans: imatges re-ligioses, emblemes, sortilegis, talismans, etc. L’objecte constitueix la resposta a la pregunta que dóna títol a l’exposició: “I tu, a qui t’encomanes?” La mostra que presentem ofereix diverses lectures; i en tant que reflecteix una confiança -una “fe” podríem dir- és una mostra que fa pensar. Una visió su-perficial, podria portar al somriure, a la indiferència, a la broma, a la ridiculitza-ció. Els rostres i l’actitud que mostren respecte a l’objecte que porten a la mà, es poden prestar a aquest tipus de lectura. Si la mirem després de veure el vídeo que la complementa, podríem considerar-la una exposició divertida. Però, insisteixo, és una exposició que fa pensar; que em fa pensar. L’art fo-togràfic de Jordi Puig ens mostra unes ex-pressions humanes relacionades amb uns objectes, però relacionant-les amb el títol –“I tu, a qui t’encomanes?”— hi dóna una dimensió nova, una expressivitat intensa. I ens adonem que hem de mirar aquestes fotografies amb molt de respecte. Al cos-tat de persones que porten imatges reli-gioses de tradició cristiana i que donen a entendre que s’encomanen a Jesucrist, a la Mare de Déu o als sants, n’hi ha d’al-

tres que sostenen figures d’animalons, tòtems d’altres cultures, etc. Són objectes que creuen que els protegeixen, que els donen sort, que els produeixen “energia”, o els evoquen un record agradable, i per això –seguint el títol- s’hi encomanen. Evidentment, estem davant la manifesta-ció d’una varietat típica del nostre context pluralista, que inclou la fe cristiana més o menys interioritzada o viscuda superstici-osament, les creences d’altres religions, la màgia, els amulets, etc. Darrere d’això hi ha la manifestació espontània d’un desig de felicitat i d’una recerca de seguretat, de protecció. En darrer terme, d’una re-cerca religiosa, que hem de respectar i no pas condemnar en nom d’una mentalitat científica i tècnica que no deixa espai a la transcendència, buscada per tanta i tanta gent d’una forma o altra. Tampoc no ho hem de condemnar des d’una fe cristiana ben formada que troba en la Paraula de Déu i en la litúrgia de l’Església la seva font de vivència religiosa. Al capdavall buscar d’encomanar-se a algú o a quel-com és manifestació d’una veu que a l’in-terior més profund de cada persona crida: vine a mi. La recerca que expressen les fo-tografies que avui presentem, doncs, em fa pensar. Em parla d’una dimensió molt profunda de l’ésser humà, dels homes i dones de les nostres ciutats i dels nos-tres pobles amb les seves inquietuds, les seves recerques, les seves angoixes, les seves pors, les seves felicitats,... I, com a creient en l’Evangeli de Jesucrist, em recorda que totes aquestes persones, que tots els homes i dones del món, sigui qui-na sigui la seva fe, són estimats per Déu. La contemplació d’aquestes fo-tografies, a més, em plateja un doble repte com a cristià i com a abat de Montserrat. Com a cristià em planteja el repte de do-nar resposta als anhels, als interrogants, a les fragilitats, de tanta gent. No és con-demnable la necessitat de tocar, de con-nectar-se a quelcom que sintonitza amb el nucli més vital i íntim de la persona. Com a cristià, la contemplació d’aquestes fotografies, em planteja, doncs, el repte de saber transmetre d’una manera entene-dora l’Evangeli de Jesús amb tota la seva

riquesa; amb la seva crida a la confiança en el Pare del cel que alimenta els ocells i vesteix els lliris del camp. A transmetre, per tant, que no és a la materialitat dels objectes o de les imatges que ens hem d’encomanar, sinó a Déu que estima. Les imatges pels cristians no són un sortilegi sinó evocació d’aquest misteri d’amor i de salvació que té per centre Jesucrist. Com a abat de Montserrat la contemplació d’aquesta obra fotogràfica, em fa experimentar, encara, un altre repte. Més de dos milions de persones cada any passen pel davant de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat; la miren, la besen o toquen, alguna hi passa distreta, però ca-dascuna amb una vivència secreta al fons del cor, amb una pregària, un desig, una preocupació, un sofriment; potser ni el manifesten ni el formulen explícitament amb una pregària perquè no són creients. No es tracta d’eliminar aquests gestos, sinó d’intentar donar-los un contingut, d’omplir-los de sentit humà i espiritual a la llum de l’Evangeli cristià perquè els qui passen per davant de la nostra Santa Imat-ge puguin rebre una força espiritual que els ajudi en la seva experiència vital. La pietat popular que es manifesta a Mont-serrat és una bona ocasió per aprofundir en una vivència cristiana més plena. Els monjos ho intentem a través de diversos

mitjans. Som conscients que els anhels, els desitjos, la confiança que molts ex-pressen, ni que sigui des de la increença, del dubte religiós o des d’una dosi més o menys intensa de superstició, poden ser preàmbul d’una fe madura. Aquest és un dels reptes més importants que tenim els monjos. Cristians, excristians i no cristi-ans compartim moltes coses en la nostra experiència humana, compartim també moltes preguntes. Tots passem moments difícils, foscos, dolorosos, aleshores ne-cessitem ajuda i recorrem a Aquell o a allò que sabem o que pressentim que ens pot ajudar. I ens hi encomanem. Proba-blement, però, si Jordi Puig hagués hagut de fotografiar els monjos portant a la mà allò a què ens encomanem, ens hauríem presentat amb les mans buides; perquè ja des de l’entrada al monestir ens encoma-nem radicalment a la misericòrdia de Déu i a la dels germans (cf. Ritual Monàstic).Veieu com és una exposició que fa pen-sar?Moltes gràcies!

Josep M. Soler, Abat de Montserrat, en motiu de la inauguració de l’expo-sició al Museu de Montserrat el 10 de

juliol de 2008

Una exposició que fa pensar

Sorpresa número 1: Li encarreguem a en Jordi la imatge del Panorama08 i enlloc de portar-nos un dels seus re-trats, ens porta un gos. Superat el xoc inicial, l’adoptem com a part de la família panoràmica.Sorpresa número 2: A qui encarreguem la imatge, tam-bé li produïm un projecte. Parlem d’alguna cosa que re-lacioni la gent amb el seu paisatge preferit i acabem amb el sant a qui ens encomanem; no deixa de ser un paisatge interior, de fet....Sorpresa número 3: el xou que hem muntat a Panorama –que ha superat amb escreix les nostres expectatives pel que fa a participació i també a ressò- resulta que prendrà cos a Montserrat. Continua la sorpresa número 3 quan a la inauguració el pare abat troba afortunada la relació del museu del monestir amb un festival de creació con-temporània.

Sorpresa número 4: poder repetir. I tornar a tenir a en Jordi a l’edició 2009 de Panorama en format exposició. Un bon retorn a la ciutat i als ciutadans que van voler col-laborar en aquell projecte i van apropar-se al seu objectiu ensenyant aquell bocí d’intimitat que els salva, que els ajuda en moments difícils, que els fa feliços, que els fa companyia, que els porta bons records, que els protegeix quan tota la resta trontolla...

De fet, la majoria dels projectes de participació fotogràfi-ca d’en Jordi reclamen de nosaltres aquest retall d’estrip-tis de l’ànima que representa mostrar-se i (re)presentar-se públicament amb alguna cosa que parla de nosaltres, ja sigui un bigoti, un bessó, una joguina o un veí del poble. Com una col·lecció de papallones o d’ampolletes de per-fum, totes tan iguals i tan diferents alhora, tan absoluta-

ment diverses dins la seva homogeneïtat.Les sèries d’en Jordi resulten com una mena de xarxes socials però a l’inrevés, sense “afinitats electives”, un fa-cebook de cap per avall on qui agrupa és l’objectiu de la càmera, la mirada de l’artista en definitiva. Una mirada que llavors ens retorna trossets de món, del nostre món dispers, una mica més ordenats.

//Vaig conèixer el treball d’en Jordi Puig arran del projecte de fotografiar tots els veïns del poble de Lladó. A un, l’enyorem especialment.

Tena Busquets i CostaDirectora del Festival Panorama

La connexió Lladó

PANORAMA 2009 P3

P4 PANORAMA 2009

P5PANORAMA 2009

P6 PANORAMA 2009

P7PANORAMA 2009

P8 PANORAMA 2009

P9PANORAMA 2009

P10 PANORAMA 2009

P11PANORAMA 2009

P12 PANORAMA 2009

P13PANORAMA 2009

P14 PANORAMA 2009

P15PANORAMA 2009

EL DIARI DE LA COMARCA

I TU A QUI T’ENCOMANES? Projecte de Jordi Puig

29 de maig de 2009

CONTRAFer a la part inferior una franja d’esquerra a dreta on digui:

L’exposició “I tu, a qui t’encomanes?” de Jordi Puig es pot veure al Museu dels Sants fi ns al 23 d’agost de 2009.