CATALUNYA MONUMENTAL I PINTORESCA

Les obres dutes suara a bon terme per a la dignifieació de l'arc romà del Pont del Diablede Martorell donen actualitat al vell monu ment. Langlois havia inclòs aquesta bella lito-grafia del pont en el seu Voyage Pittoresque et Militaire en Espagne, publicat per quaderns

entre els anys 1826 i 1830, a París(Reproducció facilitada per l'Arxiu Històric de la ciutat)

LA SETMANA P®LITICA

•. ^t19fg^.

iaWïi del Dinmengesuplement gràfic de «La Veu de Catalunya»

Aquest suplement no potésser venut separadamentde «La Veu de Catalunya»

Any 1

Barcelona, 3 juny 1934

Núm. 5 Preu conjunt, 20 cta.

Ximenes començà la seva carrera essentperiodista. Fs _el que fou essencialment totala vida. Del periddlsta ea tenia la mobili-tat, el gust que tenen les coses i èiS homestractats de primera mà, la tendència an-ticonvencional, la necessitat de sentir el gustamargant que té la vida. Feia pensar enels grans periodistes del segle passat, enun De Blowitz, en un Arthur Nevinson isobretot en el vell Hardman, q ue escri-vi les immortals cròniques sobre don JuanMartín (El Empecinado) a la premsa angle-sa de l'època...

Si encara avui l'ofici del periodista a Es-panya és una de les desgràcies en què potincórrer un . home — «escribir en España, esllorar», escriví Larra — imagineu l'esperitd'aventura de què havia d'estar saturat Xi-menes, quan es presentà al teatre de laguerra russo-turca com a coitsponsal de nosé quins diaris de Madrid. A tots els qui co-neixem una mica els diaris del país, unaentrada així ens fa venir fred als ossos.

Es possible que Ximenes enviés algunacorrespondència i fes passar algun despatx.Degué, però, escriure poc. La seva tendènciafou, naturalment, — és la característica detots els escriptors de raça — escriure poc.E1 cert és que entre les persones que no lillegiren mai les cròniques — en els nuclisde militars, polítics i periodistes d'aquellaguerra—Ximenes fou molt ben rebut i posi

-tivament estimat. Fou en el teatre d'aque-lla guerra que es lligà d'amistat amb el fa-mós fabricant de xocolata francès Meunier— el «chocolatier» Meunier, deia ell — quetenia llavors diversos diaris de París. Aquestfabricant li comprà articles. Els compravacom aquell qui compra un parell de pollas-tres a plaça... — deia Ximenes. — Era mag-nífic!

El xocolater Meunier jugà un gran paperen la política europea del seu temps. Amicpersonal del Kaiser, enemic de Bismarck, con-seller «in partibus» del tsar de Rússia, homede l'absoluta confiança. de Waldeck-Rous-seau, Meunier entrà en totes les intriguesfranco-germano-russes posteriors a la caigu-da de Bismark i de la denúncia dels trac-tats de contraassegurança. Meunier teniaun yacht, en el qual no faltaven maixampany i bombons de xocolata — els bom-bons de xocolata foren en aquella època lapoma de la serp —j i, embarcat en ell, tanaviat navegava per la Bàltica com -pels re-cons de la Mediterrània. El canceller VonBülow, en les seves inoblidables memòries,tira una mica el vel que cobreix les intriguesde Meunier. Ximenes sostenia que Meunierhavia estat l'artífex directe de 1'aliancafranco-russa. La combinació era, segons ell,celestial. Rússia hi portava una concepcióeterna de l'autoritat. França hi portava labona vida. Com a xocclater, Meunier eratractat per Ximenes ainb una discreció re-lativa;, però, corn a intrigant, adorava la sevamemòria. Vaig sospitar sempre que l'entradade Ximenes en les intrigues russes es produí,a part del fabulós matrimoni de Ximenes,a través del fabricant de xocolata, parisenc.

Ximenes sostenia que havia estat un agentrus al centre de 1'Asia i que havia treballatcontra la Inteliigenee Service anglès a lafrontera de 1'India. Naturalment, ell deiaque les seves missions havien estat de caràc-ter cultural, arqueològiques i ètniques, peròexplicava detalls tan vius d'escenes de ban

-didatge, d'espionatge, d'intrigues, de fetsheroics i de complicacions tèrboles que esformava un aiguabarreig i era impossiblesaber fins on arribava la cultura i on co-mençava la ferocitat política. De tota ma-nera, els fruits intellectuals de tota aquestapart obscura de la vida de Ximenes existei-xen. Sostenia oue la seva obra millor estavacontinguda en els arxius ¿['alat de Rússiai que la seva obra periodística i d'erudiciòmés profunda es trobava dispersa en formade fulletons en les colleccione deis gransdiaris conservadors de Sant Petersburg i,sobretot, en el «Novele Vremia». Aquestsarticles, notícies i fulletons constituïen perXimenes una obsessió constant. Hauria fetqualsevol cosa per rescatar-los. En realitat,el desig que tenia per tornar a Rússia era,a part de veure la seva gran propietat deMohiloff, recuperar al preu que fos aquestsarticles. A propòsit dels seus estudis asiàticssortiem a parlar de Gobineau, de Vachierde Lapugne, de Ghamberlain i dels etnòlegscèlebres. Ximenes els admirava, però elsnoms d'aquests grans autors li produïen un.gran malenconia. Creia que la seva obróera superior a la d'ells, que tenia més rigo-rositat llatina. Segons, ell, en els seus escritshi havia l'explicació de les emigracions àriesal continent europeu, a part de curiositatsInnombrables. Els misteris d'aquestes emi-gracions el feien parlar hores i hores, i en

El fet més important que s'ha produïtaquesta setmana a Catalunya és l'epi-sodi còmic d'un suposat atemptat ocor-regut el divendres, dia 25 de maig, aGranollers, contra el diputat a Corts se-ñyor Grau Jassans. Segons la referèn-cia del senyor Grau, el seu automòbilfou tirotejat per un «torpedo» de colorgris.

A l'Esquerra, només e)s amics del se-nyor Companys, o sigui el grup Com

-panys, va prendre's seriosament la qües-tió. El policia senyor Badia va manar,per cert, segons es diu, contra una or-dre del comissari, que es practiqués unaenquesta a Granollers. Segons aquestaenquesta, no existeix tal atemptat. Elsenyor Grau havia tirotejat el seu au-tomòbil amb el desig de muntar un afer1 de presentar-se com a victima.

En el seu número del diumenge, «LaPublicitat» va dir clarament que aquestsuposat atemptat era una comèdia. Eldilluns, el setmanari «La Rambla» vapublicar unes declaracions del senyorGrau Jassans en les quals es deixavaentendre que els autors de l'atemptat

el terreny de la conversa i del «badinagevera inimitable. He conegut pocs homes su-periors a ell. Posava l'anècdota picant, eldetall pintoresc, la curiositat més fina, comun gallaret, sobre la matèria més fosca icomplicada. Ximenes es movia com ningúen el terreny de la conjectura històrica ide la hipòtesi científica. Un dia ens explicàper què a Moscou hi ha una porta Ibèrica

relacionà amb tant de coneixement elpopularisme rus aanb Andalusia, que captros de música espanyola feta per eslausno m'ha donat una sensació tan profundad'aquest filó subterrani morbós i complex.

Josep PLA.

eren uns policies de la Generalitat. L'al-lusió del senyor Grau anava ben di-recta contra el grup d'Estat Català, so-bretot contra el policia senyor Badia.El mateix dimarts, al vespre, va reunir-se el Directori de l'Esquerra. De vint-i-nou membres de què consta aquest Di-rectori només van assistir-n'hi onze. Enla reunió es va acordar inhabilitar elsenyor Grau per a tota mena de repre-sentació del partit d'Esquerra. El senyorGrau va contestar amb una nota en laqual fa constar que a la reunió noméshi assistiren onze membres dels vint -i-nou de què consta el Directori 1 acabadient que el Congrés del partit és quihaurà de fallar el plet.

Hem resumit aquest afer perquè de-mostra on han arribat les divisions iconcupiscències entre els grups de l'^s-querra i perquè la qüestió encara potdonar joc.

* El discurs pronunciat el divendresal Parlament de la República pel senyorCambó ha continuat essent el tema denombrosos comentaris de premsa. El dis-curs ha tingut la virtut de fer fixar l'a-tenció del públic sobre el problema delpressupost. El cap del Govern, senyorSamper, després de fer grans elogis deldiscurs, ha declarat que està decidit areduir les despeses 1 a poder presentarun pressupost el mes d'octubre.

* El Govern de la República va cele-brar dimarts una reunió molt impor-tant, de la qual va sortir un decret en-caminat a fer front a la vaga agrícolaanunciada pels socialistes com a protes-ta per la derogació de la llei de termesmunicipals. Aquest decret declara ser-

vei públic la feina de la collita, mantél'estat d'alarma, estableix la censura depremsa per a les informacions relativesa la vaga, suspèn les reunions i mani

-festacions i fixa sancions molt severescontra eia pertorbadors. El Congrés haaprovat les mesures adoptades 1 ha do-nat un vot de confiança al Govern.

* El Tribunal de Càdiz ha condem-nat el capità Rojas, com a responsabledels fets de Casas Viejas, a vint-i-unanys de presó. L'afer ha de passar alTribunal Suprem. Encara pot donar joc.

* El senyor Gil Robles, parlant dela situació política, ha dit que proba-blement durant l'últim trimestre del'any actual serà necessari un governmajoritari de concentració parlamentà-ria, en el qual entraria la minoria po-pular agrària.* Divendres va celebrar-se, davant

del Tribunal de Garanties Constitucio-nals, la vista motivada pel recurs pre-sentat pel Govern de la República sobrela competènc)a del Parlament de Cata-lunya per a dictar la llei dita de Con-tractes de conreu. Han informat el fis-cal senyor Gallardo, en representació del'Estat, i ei senyor Hurtado, en repre-sentació de la Generalitat. El Tribunalde Garanties celebrarà diverses reunionsper a dictar la sentència, que ha defer-se pública abans del dia 6 d'aquestmes.

* En la Conferència del Desarmament el ministre francès d'Afers Estran-gers, senyor Barthou, ha fixat la posicióde França favorable a l'organitzacióprèvia de la seguretat, qüestió que haplantejat el comissari soviètic d'Afersestrangers, senyor Litvinov. La Confe-rència continua penosament els seustreballs.

p'ag. 2. -- La Veu del Diumenge 3 de juny de' 1934

La tela que Manuel Humbert ha por-tat al «Saló de Montjuïc» ha estat ad-quirida pel Museu d'Art de Catalunya,obtenint també la mateixa el «Premi No-neil», creat recentment per la Gerena-litat. Sens dubte «Descans >, d'Humbert,és l'obra més equilibrada de l'ac-tual Exposició de Primavera: el nos-tre Museu ha copsat una bona peçade pintura catalana. Humbert tindràdes d'ara al Museu, a més de les telesadquirides amb la Collecció Plandiura,la «Noia morav adquirida en el Salóde Montjuïc de 1932 i aquest «Nu» deFactual Saló. Dues teles admirablésper llur plenitud, acompanyades d'al-tres pintures més antigues, les qualsserviran per a explicar l'evolució inte-ressantissima d'aquest pintor nostre.

Fa molts anys que conec l'Humbert1 no en fa gaires que m'honoro amb laseva amistat. El nostre artista ha es-tat sempre — com ha fet remarcarMarçal Olivar, en un article aparegutrecentment en la revista «Art» — unhome altiu: no ha estat pas un vani-tós, sinó un orgullós veritable.

Vaig conèixer Humbert en aquellacèlebre Escola Galí del carrer de la Cu-curulla, en la qual, durant uns quantsanys, es reuniren una sèrie de xicotsjoves que avui dia compten dintre delmoviment artístic català.. Que aquellaescola — tot i que ha estat combatudaper alguns dels mateixos artistes quehi concorregueren — fou cosa de pro-ñt ho corrobora el fet que a travésdels temps, a través de totes les evo-lucions, gran part dels seus deixeblestenen avui un nom considerable. Fran-cesc Galí, va llegar als seus escolars lalògica del dibuix, si no va donar-los unofici. I això és molt més del que avuipuguin creure els actuals detractorsd'aquell sistema d'ensenyament.

El pintor Humbert fou, però, sem-pre, un deixeble a part. Mai no seguid'una manera ostensible les lliçons deGalí. Els condeixebles d'Humbert escomplagueren exagerant les lliçons delmestre. Per reacció contra l'impressio-nisme, lloc comu aleshores de totes lesmitjanies, els pintors de can Gali usà

-vem una paleta tràgica — de base obs-cura. Alguns arribàrem a pintar senseblanc. El mateix mestre s'admirava dela nostra audàcia. Humbert. no es dei-xà portar mai pel corrent escolar: perl'entusiasme de la reacció. Ell continuàaleshores pintant amb tons clars i, so-bretot dibuixant amb una precisió li-neal que ens escandalitzava .

Humbert es féu ràpidament un nom.Ell no pariava gaire, ni contradeiaamb paraules l'actitud del mestre i delsaltres deixebles. Potser únicament som-reia per sota el nas. Anant a l'escola1'Humbert i l'Aragay — aquest, en can-vi, deixeble fidel de Gali — s'havienfet ja un nom. Es publicava aleshoresel «Papitu», dirigit per Francesc Pu-jols, i a tota plana reproduïa dibuixosdels dos artistes.

Jo sempre he estat un tímid i, tot itenir uns anys més que 1'Aragay 1I'Humbert, em sentia retardat davantdel talent d'aquells companys quetriomfaven en plena jovenesa. Desprésde la collaboració al primer «Papitu»,Humbert collaborava en el nou, bell iefímer setmanari humorístic «Picarol».Ja aleshores Humbert formava part de«Les Arts i els Artistes».

Fou l'època dels aiguatintes 1 delsdibuixos sensibles, gairebé malaltissos;picassia.ns. Pierrots, pallasos tristos, idones deix^.tades per la mala vida,

submergits en un ambient de somnimelancòlic í decadent. AI mateix tempsHumbert mostrava Is seves primerespintures, que venien a contradir totaquest món subtil i llibertí: exposavapintures precises de . dibuix, clares depaleta, desproveïdes de tot l'esperit de-cadent que informava els seus aigua

-tintes policromats i les seves iliustra-cions.

Però aquelles primeres pintures noeren encara totalitàries. Humbert, ar-tista sempre sensible, era alesúóres unpintQr lineaiista. A París, on havia anati on arrelà un temps, es deixà conduirper l'estètica de l'estil. La reacció còn-tra l'impressionisme s'havia portat finsa les darreres conseqüències, o siguicontra la pintura-pictòrica. Hi haguéun temps que Humbert fou ingrista purAquella època culminà en la tela mera-vellosa «Sónia» de la collecció JosepBarbey.

Humbert, que ja en aquesta etapas'havia posat de cara a la naturalesa,terminà per a esdevenir un realista in-tegral i un pintor pictòric. Les natu-res mortes que pintà, amb abundància,l'ajudaren a sentir el goig de la qua-litat i, sobretot, a concebre l'espai ambtota • la seva complexitat—a veure amb

«Príncep dels nostres poetes elegíacs»,ha estat anomenat amb raó Joan Al-cover. Una punyent tragèdia canta elseu himne desolat i descabdella un filsubtilíssim de melodia sanglotant enles més belles i personals de les sevespoesies. Un poeta, però, pot ésser ele-gíac o per temperament o per imposi-ció de circumstàncies de la seva vida.Joan Alcover es troba en el darrer cas.Són les urpades d'una dissort cruel lesque el forcen a violentar el seu tempe-rament i a amarar amb llàgrimes delcor la seva poesia. D'ací una doble ac-titud elegíaca en l'obra de l'Alcover: lade l'«home», resultant dels cops impla-cables de l'adversitat, i la del «poeta»,planyent els efectes damunt de la sevapoesia, d'aquella `«càrrega feixtfga quel'esperit enrampa i el pensament eixu-ga», de què ens parla ell mateix en «Elvoltor de Miramar».

El poeta, en conseqüència, no ha fetla «seva» obra; no ha plasmat en poe-sia la seva personal visió d'artista. Ladolor s'ha dreçat com un mur infran-quejable entre ell i el món, i sols li hapermès exhalar els planys d'un exhau-ridor acorament. Heus ací una originalactitud elegíaca. En la composició jaesmentada l'Alcover se'ns presenta comun poeta eixalat i retut per les punyi-des mortals del destí. El poeta ens vecom a demanar excuses i perdó pelsseus plors.... Si no hagués estat la dis-sort enemiga, altra cosa haguera pro-duït que la llagrimosa processó de lesseves elegies. ¿Us haveu preguntat algu-na vegada, per ventura, quina hagueraestat l'obra d'Alcover, cas d'haver tro

-bat el camí de la vida més florit i ria-ller, cas de no haver-lí sagnat el cor perles pregones ferides que li han fet dirque ell sols viu «per a plànyer lo quede mí s'és mort»?

Provem de copsar un besllum del quehauria estat l'obra d'un Alcover «olím-pic», tot consagrat al conreu del seu art.De temps en temps, en mig de la gri-senca melangia de les seves composi-cions elegíaques, sorprenem una fene-lla per on traspua la claror del somnique el poeta covà tota la vida dintre laseva ànima, la llum d'un món de mera-velles que mai no va arribar a cristallit-sar en obra d'art definitiva. En les

la «unitat Simple» de Velàzquez o Rem-brandt, definida per Wólfflin.

Trobem, doncs, avui a Humbert ser-vint, amb el talent de sempre, la idead'un art totalitari, vivent i normal.Equilibrat.

Si és un pintor pictòric, no ha per-dut, en la neva concepció de l'espai, elsentit just del precís: si la línia hadesaparegut com a ratlla abstracte a»separa els volums de i'cspai, no hadesapar gtrt com a concreció d'una su-perficie limitada pel punt de vista. Espodria dir que l'ambició d'Humbert ésuna mica la de Vermeer de Delft, dei-xant a part la visió del color.

La concepció realista l'ha portat aobservar el joc de la llum damunt deles coses. La llum vibra damunt delsobjectes i en l'aire difús dels interiors.Humbert s'ha vist precisat a emprar eldivisionisme del pinzellat, per obte-nir aquesta vibració observada.

I tot i no ésser un colorista, donanta aquest mot el significat més comuna-ment acceptat, obté en canvi en les se-ves teles d'ara una gran riquesa de va-lors. La retina del nostre pintor regis-tra sàviament una quantitat incomp-table de matisos de clar i obscur.

I àdhuc aquell punt tèrbol de la pa-

seves poesies objectives, no- elegíaques,sembla voler ja perfilar-se aquesta altaregió d'encís que s'havia d'eclipsar per

sempre més darrera els núvols de latempesta. Poesies com «La sirena», «Elrei», «Maternitat», «Reials mercès», «Re-cord de Sóller» 1 «L'hoste», deixen en-trellucar les línies bàsiques d'un art per-sonalíssim que ja acabava d'arribar alsprimers graons de la perfecció. Una in-terpretació eminentment dramàtica deles coses i de les vides humanes, unasensibilitat refinada fins a esdeveniruna aguda i torbadora voluptat l'amordel contrast i del clar-obscur, plasticitatsumma d'imatges i d'expressió, fantasiafogosa però disciplinada per una incli-nació ingènita a treure l'ensenyamentmoral de la vida. Tals són alguns delsprincipals trets característics de la per-sonal visió del nostre poeta; i tot, ser-vit en una llengua de la més antiga tra-dició de noblesa literària; llengua d'e-grègia lluminositat i d'una puixançamelòdica extasiadora. I afegim, encara,una altra nota que, d'altra banda, elnostre poeta comparteix amb ini vastsector de l'escola mallorquina: un certcaient oriental.

En la poesia «L'hoste», que és indis-cutiblement una de les poesies més per-fectes de l'Alcover, esclata aquesta afee-

MANUEL HUMBERT . , _ «Jersey groc, 1933»

leta d'ara, sense ésser una qualitat, elpriva de caure en el policromat, lleu-ger, a flor de pell, que és l'escull ontants coloristes fàcils s'estabellen.

Tant «Noia mora», com la tela ex-hibida en l'actual Saló de Montjuïc,com tantes teles mestres de producciócorrent d'Humbert, exemple de lesquals és la que reproduïm ací, definei-xen un pintor intens i delicat alhora.

Un pintor molt diferent del primerHumbert, puix que l'actual no s'acon-tenta d'una àgil fantasia poètica, si-nó que lluita — i en aquest esforç cons

-tantment renovat radica en gran part

el secret de l'intens—per a assolir el se-cret sòlidament poètic de la realitat.

ció a l'exotisme oriental en l'instintiucorrent de simpatia despertat en ell peraquell cantor que «polen de la flora tro-pical difon», i que «a terra hivernencaporta un alè càlid, porta un alè j ovedel país del foc». En el seu admirat Ru-ben Darlo veu l'Alcover, principalment,el rapsoda modern que ha abocat totel torbador perfum de l'Orient en l'an-tiga àmfora grega i en el veire tren-cadís de la lirica simbolista, francesa.

Vas de transparentalluminositat,

on de nou es bada la flor opulentad'un món apagat.

L'oda a Ruben Darío és com un ma-nifest literari, com un credo estètic delseu autor. Si l'advers destí no 1'haguesllançat en braços de I'Elegia, la sevapersonalitat s'hauria desplegat segura-ment en el sentit dels entusiasmes dei-xondits en ell per la presència de «l'ho-me intensament pMlid» que un jornvingué a l'illa solitària a remoure tot elfons de les seves passions literàries for-mades en silenci a través d'anys de lec-tures i d'intensa educació espiritual. Entotes les seves poesies no-elegíaques ensdóna el poeta una bella mostra d'aquestpur i serè ideal d'art i de bellesa que lifeia obrir els ulls allucinats davant l'a-parició d'un autèntic representant dela conciliació estética de l'Orient i del'Occident. Joan Alcover, peró, no es de-cidí a glossar temes francament orien-tals, fins a les darreries de la seva vida.Tota la seva cobejança de 1r sances no-velles, tota la seva ànsia de vida assole-llada, tota la morbidésa de la seva sen-sibilitat sedent de perfum i color, s'es-plaià, finalment, en els «Poemes oíblics».

El caò de Joan Alcover és típic delsresultats que té la lluita entaulada bensovint en l'esperit del poeta o escriptorentre el destí i el temperament. El grancantor de «La Serra» era d'nn tempera-ment que podríem qualificar 3'essen-cialment antielegíac. I ell, precisament,era destinat a ésser proclamat príncepdels poetes elegíacs catalans. ¿No tro-beu que aquesta paradoxa és l' «elegia»més interessant que hom pugui trobaren l'obra del gran líric mallorqui?

DEL SALO DE MONTJUIC

El triomf de Manuel Humbertper Rafael Benet

L'elegia en l'obra de Joan Alcoverper Manuel de Montoliu

3 de juny de 1934 La Veu del Diumenge. — Pág. 3

..'alegria que passa

De l'arbre del mónsom les fulles seques,regades de llàgrimesi rodolant sempre.Tant si plorem com si patim,hein de fer riure,hem de cantar per viure.

Aquests versos són dei cant de Zai-ra, la noia del circ-miniatura que surta la comèdia «L'alegria que passa», deSantiago Rossinyol. Ens han vingut ala memòria davant el grandiós Circ Ha-genbeck, que ha actuat unes setmanesa Barcelona 1 que és a punt de deixar

-nos. Avui és el darrer dia que donaràespectacle.

L'un circ amb l'altre no tenen puntde comparació possible. Tampoc el po-ble on s'esdevé l'escena de la comèdiarossinyolesca no pot comparar-se ambBarcelona. Així i tot, en el fons hi haun sentit de coincidència i la mateivafilosofia de l'alegria que passa. El circ,petit o gran, rudimentari o solemne, ésaixò: moviment, coloraina, pallassades,salts mortals, _equilibris fantàstics, tra-pezis en l'aire, bèsties ensinistradesfins a l'inversemblant i un entoldat aprova de sol-vent-pluja-pels; un entol-dat de color de camins. El circ autèn-tic, petit o gran, és l'impensat, és unressò de cançons bohèmies

que sembren poesiai la prosa enterren.

El circ roda pci món, com roda pelcel el núvol que deixa caure la ruixadafresca; és l'alegria qur passa.

Amb més curiositat i illusió que al-tres cops, ens atansàrem al circ Ha-genbeck. La seva arribada coincidiaamb la lectura del llibre de paisatges 1drames dels oceans més remots, del'Aurora Bertrana, titulat «Peikean, prin-cesa caníbal». Les seves pàgines, bri

-llants en la nostra literatura, ens em-bolcallaven en una atmosfera d'impre-cises llunyanies oceàniques; i per as-sociació i ambient de llunyanies ensfeien néixer una simpatia especial versel circ vingut dels més remots termesde l'Orient.

El circ Hagenbeck, que radica aHamburg, ens ha arribat com una ca-rabana llegendària de l'altra part demón: del Japó. Sortí d'Hamburg, sol-licitat per aquelles terres extremo-orientals; del port alemany anaren di-rectament a les costes japoneses, peruna ruta que conegué les aigües de mol-tes mars: l'atlàntica, la mediterrània,la roja, l'índica, la xinesa. Són, diu, in-imaginables les dificultats que suposaun viatge de continent a continentd'un aparell tan enorme i complicatcom un circ de la categoria del CarlHagenbeck. Però tot és oblidat, i totés compensat, davant l'aplaudiment delpúblic. Al Japó interessen en gran ma-nera els espectacles de circ; una cosaextraordinària; potser ho fa que perells té una qualitat de raresa que no téper nosaltres. Al Japó el circ féu unaestada llarga; les seves tendes s'aixe-caren a Toquio, a Nagoia, a Osaka. Fouun recorregut triomfal. Li dedicarenhimnes i tot. Ah! però tot no eren glò-ries: a Fukuoka, un tifó els destruí lagran tenda de quatre pals.

-- Després, homes i feres baixaren capa la Xina i es plantaren a Xanghai.De Xanghai, com qui no diu res, salta-ren a Calcuta. L'India els rebé entriomf; però també hi trobaren un re-vés: el terratrèmol formidable que sae-sejà algunes regions de 1'India — fauns mesos — féu sentir les seves con-seqüències al circ: 11 destruí la instal-lació elèctrica. De Calcuta, saltaren aBombas. De Bombai, una altra vegadapel mar Roig í canal de Suez, cap elCaire, a Egipte. La gran piràmide deCheops pogué presenciar un elefant 1uns pallassos que li dedicaren un nú-mero: conten que l'Esfinx romanguéimpertorbable. Del Caire, anaren aAlexandria d'Egipte. I d'Alexandria, aBarcelona.

I de Barcelona, on avui actua perdarrera vegada, el circ Hagenbeck ani-

rà a Tarragona. Dimarts, al Camp deMart, en l'esplanada tocant a les mu-ralles ciclòpies, amb l'estesa de l'in-comparable Camp de Tarragona alspeus, començaran els espectacles, vellsde millennis, com la ciutat d'August;començaran els espectacles

que sembren poesiai la prosa enterren.

L'alegria que passa. Però aquesta ale-gria, ens diuen, no té l'esclat d'altrestemps. El circ compta 44 anys d'exis-tència. Va fundar-lo Carl Hagenbeck.Mort el fundador, l'han succeït elsseus fills Llorenç i Enric. El pruner ésel director del Circ; l'altre és el direc-tor del Parc Zoològic de Stellingen(Hamburg) on hi ha milers d'animalsde tota mena: en proveeixen tota l'Eu-ropa i àdhuc països no europeus. Enels 44 anys de la seva existència, hanconegut temporades en qué el públic

sentia pel circ un interés superior ald'ara. Un bon circ atreu i es guanyasempre les multituds. Hi ha, en ell, al-guna cosa del riure i plorar, de l'emo-ció i de l'esgarrifança que ha somogutsempre 1 que ha interessat sempre.Davant escenes de circ ningú no potromandre indiferent. Digui's Japó laterra on es descabdella; digui's Egipteo digui's Catalunya.

Es veritat. Els nostres ulls han mi-rat un altre cop aquests dies l'obra dePau Vila, J. Colominas i J. Amades, ti-tulada «Les Auques»; Editorial Orbis;dos volums monuinentals, magnífics,honor de la bibliografia catalana; l'unconté els estudis dels susdits tres au-tors, mestres en ciència folklòrica, so-bre aquesta classe d'imatgeria popular;tractat que ha merescut els més altshonors de la cultura europea, i que la

_a

cultura catalana assenyala com unafita; l'altre conté una sèrie de repro-duccions d'auques, avui introbables.Per aquestes auques, documents histò-rics, podem constatar 1'interés vlu perallò que és espectacle de circ 1 per undels elements cabdals d'aquests espec-tacles: les feres. (En donem unes mos-tres).

Per altra banda, tot 1 que sigui d'unpunt de vista distint, no oblidem eltestimoni molt més reculat del Llibrede les bèsties, de Ramon Llull, que noperd mai el seu interés.

Trobaríem exemples a tots els seglesi a totes les latituds. Vol dir que estracta de valors permanents, que nodesapareixeran mai, com el teatre.

Però poden trobar-se en èpoques decompeticions que, transitòriament, elsposin en un segon pla. Es a molts llocsque hom parla de crisi de teatre; doncsbé, el circ — ens diuen — es ressenttambé de la seva crisi. Causes? El ma-

quinisme! El maquinisme, amb el seufill gran, el cinema; el cinema que avui,diuen, arrecona circ 1 teatre; és a dir,que deixa a segon terme l'art vivent,adirecte», de carn i ossos. El maquinis

-me ha donat al cinema una potencia-litat de recursos enorme... I la gentse'n va al cinema! — exclamen amb re-cança els qui conegueren temps millorsdels espectacles no mecànics. Si; elcirc és l'alegria, l'alegria que passaperò no amb l'esclat d'abans.

Ara, a llur torn, els qui treballen enel cinema, també us diuen que el pú-bllc no hi va com hi anava abans.Sempre aquest «abans» que us surtpertot. Si la gent no va tant com abans,nl al teatre, ni al circ, ni al cinema ¿ésque potser se sent més interessada pelsllibres? Pregunteu-ho als editors 1 alsllibreters. ¿O és l'esport que abassega?Obtindreu una contesta semblant. Se-guiu la lletania, encara, si voleu: no hoacabareu d'entendre.

Recordeu aquell dlMeg de «L'alegriaque passa», de Santiago Rossinyol, en-tre Joanet (el jove del poble ensopit 1avorrit) 1 el clown:

Clown: — No sabeu qué és la dolçorde la recança.

Joanet: — Perd m'ho afiguro.Clown: — L'agre-dolç de veure l'a-

mor que passa... De no esbrinar mai elcor, de no malmetre la vida! No sabeuquè és la illusió d'allò que fuig, nl elquè és llibertat... Diuen que fem riureels altres; i qué? Per ventura no emric de tot el que veig? Els reis, els sol-dats, els pagesos i els artistes, tot és ungran camp de cebes, que no saben comels menyspreo i de quina manera emfan riure. Totes elles no valen un trosde cel al fons d'una planura amb uncaminet que hi porti

Joanet: — En sentir-vos, em semblaque em surtin ales.

Clown: — Company, teniu ja l'esque-na dura perqué as surtí la ploma. Total més, borrissol de colomí.

Com mossega, desvergonyit, aquestclown.

Passa l'alegria que passa. Els lleons,els cavalls, els tigres, els pingüins, elselefants de terra 1 de mar començarand'arreplegar-se aquesta nit vora l'as

-falt de la Diagonal, per a abandonar-lo ràpidament. Un contingent de cinccentes feres i altres bèsties inofensi-ves, submises, ensinistrades; amb elsartistes 1 personal del circ. de moltspaïsos 1 llengües, coneixeran una altraruta de Catalunya. Dimarts obriran aTarragona. Després, potser a Lleida.Després...

Algú havia dit que era propòsit delsenyor Hagenbeck installar a Catalu-nya un parc zoològic pel seu compte,com el té a Hamburg, per a la cria 1ensinistrament d'animals. Alguns s'ha

-vien fet la illušTó d'aquesta nova in-dústria a casa nostra. Fins i tot parla-ven de viatges d'estudi fets pels direc-tors del circ a certs indrets de Catalu-nya en vistes a l'establiment d'aquestaindústria. No sembla que hi hagi rea-litat darrera d'aquesta illusió. Fanta-sia pura.

Ja està bé que un circ deixi un ras-tre de fantasía.

(Gravats, arxiu de l'autor).

p ines..vacances • dure:El temps per les vacances s'acosta i els districtes dels Alps es comencen á veure

poblats per aquells que practiquén aquest dur plaer . ..

Roscos incendiatsLa calor ha estat la eaas., de l'incendi de hoscos en diversos lloes del mon.Aquesta fotografia aèria correspon a un bose incendiat de Long Island (Amèrica)

Les conferències de GinebraBarthou; ministre francès, d'Afers Estrangers (a l'esquerra), junt amb

Norman Davis, l'enviat especial del president'Roòsevelt

EI rei ibn SaudAquest rei àrab,. que sembla destinat a dominar una gran part de 1'Arilbia, visita .els•

canons que li han valgut el triomf sobre l'Iman del Jemen

tïrta estàtua aun gisAquesta:estàtua:figura a l'estació Shibuya de Toquio i ha estat dedicada-al gop

que durant deu anys espera a centrada de-i'estae.ió.el retorn del seu. amo

SecretsHeus aci una fotografia curiosa en la qual es veu una nena com diu algunsecret a cau d'orella de l'animal; mentre aquest sembla voler-se assabentar

Els Campionats de TennisP _..L'emperador 1 els soldats , 'mOI . A )!Estadi Rand Garros • aetualrtnt esdisputen els campionats m-

-L'emperador Hirohito det Japó se'l veu en aquesta fotografia després d'haver visitat la ternacionals de tennis. En el 'gravat veiém l'anglès Aústin i el francès«Tomba Sagrada» de Toquio, on -homenatjà el soldats nipons morts , - - - : : Boussus abans de començar el mati que guanyà el segon

La reelecció de MasarykAmb ocasió de la reelecció del President Masaryk s'han celebrat unesgrans festes a Praga. En el gravat veiem el President voltat d'alts

dignataris, davant el castell on la guàrdia d'honor el saluda

oollfuss i l'arxiduc EugeniEH auluest gravat veiem l'arxiduc Engeni, de retorn a Austria de qui»'assegura que sers elegit per a la presidència de l'Estat, conversant

.amb el eaneeller Dollfuss

Les conferències de GinebraBenes, Titulesco i Simon, tres ministres d'Afers Estrangers que juguen un paper impon

tant en les reunions que durant aquesta semana s'han celebrat a Ginebra

u

— Es una bella vida pels que estimen la terra — digué, a la fi

Pg. 6. — La Veu del Diumenge 3 che juny de 1934

2uu Cywk4iši* :2;I1_ _

per J ®U I S H é t11®I^ '

l Continuació)

espetec de la pluja, guaitant la in-distinta relliscada del cel ombrívolsobre la massa Inés ombriva Gelsboscos, aspirant el tebi quevenia del Sud.

— La primavera no és lluny. Laprimavera no és lluny...

S'adonava que, d'ençà que el rnónera mon, no hi havia hagut capprimavera com aquella.

III

Tres dies més tard, Maria, obrintla. porta, al matí, va sentir un so-roll que la va deixar una estonaglaçada al mateix lloc, immòbil,parant l'orella. Era un bruel llu

-nyà i continu, el tro de les granscascades que s'havien gelat, mudes.a l'hivern.

— El glaç baixa — digué tornanta entrar —. Se sedteo les casca-des

Aleshores es van posar a p::.rlaruna vegada més de l'estació ques'obria i dala treoalls que podienfer -se. Ma.g duia una alternançadP pluges calentes i de bels diesassolellats que triomfava a poc apoc del gel acumulat durant el llarghivern Les soques baixes i les arrelsemergien, encara que 1'omora delspivets i dels tous de xiprers prote-gís la llarga agonia dels claps deneu; els camins es tornaven clota-des; allà on la molsa bruna apa

-reixia, era tota inflada d'a:gua isemblant a una esponja. En altrespaïsos ja hi havia la primavera, eltreball ardent de la saba, l'en'ipen-te dels brotons 1 ben aviat les fu-lles; però la terra canadenca, tanlluny cap al nord, no feia sinó lotjust desembarassar-se, amb esforç,del seu feixuc abrigall fred, abansde pensar en reviure.

Deu vegades, durant el dia , lamare Chapdelaine o Maria obrirenla finestra per gustar la tebior del'aire, per escoltar el xiuxiueig del'aigua corrent en què s'esvaia ladarrera neu als pendents, i aque-lla altra gran veu que am.tnciavaque el riu Peribonlca s'havia alli-berat i carrelejava envers el granllac els bancs de gel vinguts delnord.

Al vespre, el pare Chapdelaitieva asseure's al portal per fumar, idigué, pensatiu:

— Francesc Paradís passarà aviat.Va dir que potser ens vindria aveure.

Maria respongué: «Sia, molt dol-çament, i beneí l'ombra que h ama-gava la cara.

Vingué deu dies després, ben en-trada la nit. Les dones eren solesa casa amb Tit' Bé i els infants,perquè el pare havia anat a Hon-fleur a cercar gra per la se.nbra,i no tornaria fins l'endemL. Teles-for i Alma-Rosa eren a 'lormir.Tit' Bé fumava tina darrera pipaabans de l'oració en comú, gran elgos bordà unes quantes venacles iva anar a flairar la porta tanca

-d:. Gairebé de seguida v_en resso-nar dos cops lleugers. El visitantesperava que li cridessin d'entrar, iaparegué al dintel.

Va excusar-se de l'hora tardana,però sense timidesa.

— Hem acampat vora la collada= digué —. damunt els salts d'ai

-gua. Hem hagut' ác frnrntar la tendai instatlar els belgues per la hit.Quan me n'he anat ja sabia quegairebé no era hora de visita i queels camins del bosc serien de malpassar. Però he vingut, tamnateix,quan he vist la Llum...

Les seves grans botes indianesdesapareixien sota el fang; pan-teixava una mica, tot parlant, comquan un ha corregut; però els seusulls clars estaven tranquils i plensde confiança.

— Només Tit' Bé ha canv;st —afegi —. Quan us n'anàreu de Mis-tissiní era alt així.._

El se' gest assenyalava, l'alçària

d'un infant. La mare Chapdelainese'l mirava amb un aire ple d'in-terès, doblement contenta de rebreuna visita i de poder parlar delpassat.

— Tu tampoc no has canviat enaquests set anys gens ni mica; peròla Maria... segurament deus trobaruna diferència!

Va mirar Maria amb una menad'estranyesa.

— Es que... ja la vaig veure 1'al-tre dia a Peribonka.

El seu to i el seu aire e cpressa-ven que només d'haver-la tornat aveure quinze dies abans, s'haviaesborrat tot ei d'altre temas. Peròcom que Li parlaven d'ella, 'fa po-sar-se a mirar-la de bell nou.

La seva joventut forta i •sanitosa,els seus bonics cabells espessos, elseu coll bru de pagesa, la simplici-tat honesta dels sens ulls i dels seusgestos francs, totes aquestes coses— pensava — ,ja es trobaven, sensdubte, en aquella noieta d'ara faset anys. i és el que li va fer r: oure

el cap dues o tres vegades, com perdir que ella no havia canviat gaire.Nomes que va posar-se a pensar,ensems, que era ell el que deviahaver canviat, perquè ara, de veu-re-la, li punyia el cor.

Maria sumreta,"üna mica frTr'oada,i al cap d'una estona alçà valent-ment els ulla i va posar-se a mirar-lo.

Un bell noi, de veres: bell de cosa causa de la seva força visible,i bell de cara, pels seus trets netsi els seus ulls temeraris. Ella va oir

-se, amb un xic de sorpresa, que elcreia diferent, més gosat, més par-lador i amb confiança; ara no par-lava gaire, i mostrava ,ma gransimplicitat en tot. Era, sens dubte,l'expressió de la seva figura i elseu aire d'ardidesa ingènua el que

creava aquesta impressió.La mare C'hapdelaine va tornar a

les seves preguntes.— Llavors et vares vendre la ter-

ra quan va morir el teu pare, F'ran-cese?

— Sí. Vaig vendre-ho tot. Mai nohe estat ben «bo» de la terra, jaho sabeu. Treballar a les serreries,caçar, guanyar toia mica de dit,ers,de tant en tant, fent de grua o mer

-eadejant amb els salvatges, això jam'agrada, però gratar sempre elmateix tros de terra, un any ciar-rera l'altre, i quedar-m'hi, no hauriapogut fer-ho tota la vida: m hauriasemblat que era com un animal I i-gat a una estaca.

—Es veritat, hi ha homes aixi.Samuel, per exemple, i tu, i tantsd'altres. Sembla que el bosc sàpigafatilleries per fer-vos venir...

I movia el cap mirant-lo aad unacuriositat estranyada.

— Fer-vos gelar a l'hivern, fer-vos menjar per les mosques a 1'is-

tiu. viure en una tenda sobre la

neu o en un campament ple deforats per on passa el vent, us esti-meu millor això que no pas viureamb tranquillitat en una bella ter-ra on hi hagi botigues i cases.Veiam, hi ha res de més plaent íamable per gent proveïda d'eines iamb bona salut que un bon tros deterra plañera el una vella parròquiaterra sense una soca ni dii "clot,una bona casa calenta tota tapis

-sada per dins, amb animals grassesa la cleda o a l'estable?

Francesc Paradís mirava el tres-pol sense respondre, potser unamica avergonyit dels selts gustosdesenraonats

— Es una bella vida pels queestimen la terra — digué a la fi —,però a mi no m'hauria fet feliç.

Era l'etern malentès de dues ra:

ces; els aventurers i els sedenta-ris, els pagesos vinguts de Françaqnc havien continuat en la terrar.ova el seu ideal d'ordre i iie nauimmòbil, i aquests altres pagesos a squals l'ample país savatge haviadeixondit un atavisme llunyà de va-gabundatge i aventura.

Havent escoltat durant quinceanys l'elogi que feia la seva mire cíela felicitat idílica dels camperolsde les velles parròquies, Maria haviaarribat a imaginar-se que compartiaels setii Liustos; però vet aquí queara ja no estava segura. De nrorent,sabia que cap dels joves rics ;:eSaint-Prime, que portaven els diu-menges pellisses de roba fina ambcoll de pell, no igualava FrancescParadís, amb les seves botes euclos-cades de fang i la seva samarra dellana.

Responent a altres preguntes, elnoi va parlar dels seus via.cgcs ala costa del nord del golf o daltdels rius; va parlar-ne senzillamenti amb una mica de titubeig. sense

saber prou bè el que calia dir i elque calia callar, perquè es dirigiaa persones que vivien en llocs moltsemblants a aquells, i d'una vidagairebé igual.

— Allà, els hiverns cncara sónmés durs que aquí, i són niés llargs.Només hi ha gossos, per enganxarals trineus, bells gossos forts, però

-dolents i sovint a penes mig domats;els donéh rñ jár, nomes un copcada dia, al vespre, peix gelat` `: i,hi ha pobles, però amb preu 'feinesconreus; els homes viuen de la ca-ça i la pesca... No; mai no n",' rebarallat amb els salvatges; semprehi he estat bé. Els de Misrassin+. iels d'aquest riu, els conec gairel étots, perquè venien a casa abrtt..sde la mort del pare. E1 pare caça-va a l'hivern, sovint, quan no eraa les serreries, i un hivern que eradalt de la Ririère-aux-Foins, tot solvet aquí que un arbre que tallavaper fer foc va fallar en caure, i a

1'sndemà uns salvatges per casualitat.van trobar el pare estabornit i jamig glaçat, a desgrat del temps dolçque feia. S'estava en els vedatsd'ells, i haurien pogut aparentar noveure'l i deixar-lo morir; però vancarregar-lo a llur trineu i van dar-loa la seva tenda, on el cuidaren. Jahavíeu conegut el pare: era tul ho-me «rough» que tenia cops ae geríperò era just. i agraït als serveisque hom li feia. Quan vn ' erxreia salvatges, va dir-los de venira veure'l a la primavera, quan bai-xessin a la Punta-Blava amb 11urspelleteries: «Francesc Paradís, deMistassiní — va dir-los —. No usm'oblideu... Francesc Pardís.» Iquan, davallant ei riu, s'atttrarcn acasa : a la primavera, van ésserhostatjats com calia i cadascú vaendur-se'n una destral nova, unacapa de llana i tabac per a tresmesos. Després, cada primavera, e a-turaven a casa, i el pare poda triarles millors pells a més bam preuque els agents de les companyies.Quan ell va morir, feien el mateixamb mi, perquè era el seu fill i 1:•ur-tava el mateix nom: Francesc Pa-radís... Sí hagués tingut rncs capi-tal hauria pogut guanyar molts di-ners, amb ells... molts diners.

Semblava avergonyit d'haver par-lat tant i es va aixecar per citar-se'n

— Baixaren altre cop, d'aquí unesquantes setmanes, i ja procuraréd'aturar-me més — va dir —. Esbonic tornar-se a veure!

Al llindar de la porta, ela seusulls clars cercaren els ulls de Ma-ria, com si volgués endur-se'n unmissatge cap als «grans boscosverds» on pujava; però no va en-dur-se'n res. La noia tema, en laseva simplicitat, haver ar"regutmassa atrevida, i va mantenir obs-tinadament els ulls baixos. igual,igual, que aquelles noies riques c uetornen amb cara d'inhuma.na p".tre-sa dels convents de Chicoutimi.

Una estona després, les dues do-nes i Pit' Bé s'agenollaren per lesoracions de cada vespre. La mareChapdelaine resava molt de pressa,

(Continuarà.)

Tomàs Garcès, traductor

PRAT, dibuixant

Í•

^^ e ^

. ate 'S: :.4*^

^. n•i ^ x

__. t ú

U` l, ---

. ,1 Via. 11I

(a-

rd n iftllillú kS s lw s. !;ý°

í

K ^.

y

1...^

i yy^^á !!Syy..jj ^ ^^

• / ice~ J 'i

1 _;, v

Fins que el soroll del defora vaésser tan intens que es va referdel desmai i es va aixecar dispo-sat a curar-se les ferides, que llhavien deixat una cara que sem-blava un mapa. L'instint de con-servació va imposar-se i, abansd'anar a saber les causes del so-roll. . .

baixà a la cova on tenia el bàl-sam del Dr. Mira'm i Nomtoquisque ho guaria tot. Estripà unllençol a llenques i, després detrure's la gorreta, va mirar-se almirall i va curar-se la cara i elcap. S'embolicà com va saber, 1al damunt de tota la baluerna vaposar-s'hi altra vegada la gorreta.

XLIII

Per a refer-se de l'espant vabeure un xic de aroma, desprésun xic més, i a l'últim va que-dar-se adormit com una soca, aje-gut damunt d'un vell sofà arre-conat a la cova, sempre amb lablanca gorreta al cap. (Cosa im-portant, degut a la propietat defer invisible, que la meravellosagorreta tenia).

XLIV

Què era aquell infernal soroll?Senzillament: que els d'Auster-làndia, mentre el Rei collia flore

-tes i, després d'oferir-les a la Rei-na, repassaven ell i ella els seus

calaixets d'emblemes, atributs irecords, apallissaren els de Petu-tàndia i ara estaven assaltant elca,tell reial.

Tot el servei havia fugit del castel!, els nobles s'escaparen compogueren, i la Reina Pàmfila, senserecordar-se dels seus fillets Robus-tià i Clara, es posà a córrer pel cor

-redor subterrani i anà a sortir aun bosc llunya. Els fillets la se-guien cridant-la, perquè sentien laseva espantada veu, però com que

duia el llaç no la veien...

Filibert i Anneta... no volen dormir sense haver vist el petit Jesús

C

3 de juny de 1934 La Veu del Diumenge. — Pàg. 7

WÙY%YI si'.. 4N

I mai__,(Continuarà.)

han après i tot el que no recordenni recordaran mai. La pregunta ésparticularment greu. ¿No és la vi-gilia de Nadal? ¿I si el bon Jesúsno passés pcl bosc de Maria Cristina que és tan isolat? La carrete-ra és poc transitada, el corriol ésdolent i és fosc.^brill? ?',á dalt, al capdamuntdel camí. Es la casa.

_nfant Jesús, ¿hi anireu? ¿I ani-reu, quan el dubte ja hi ha entratabans que vós?...

II

EL MIRACLE DE NADAL

Anneta i Filibert són els dos fillsdel llenyataire Anselm Duchéne, elpobre Anselm Duchéne que vitt enuna mísera casota de la penya, ala llinda del bosc de Maria Cristi-na. Viure a la vora del bosc és lacosa més apropiada per un llenya-taire. -

El nostre Anselm Duchéne és unbon home que na té més que undefecte. Ja haureu endevinat quees tracta d'un embriac. A Savoiaquan es diu d'un home que nomésté un defecte sempre es vol dirque és massa amic de la beguda.Doncs bé, no és ben bé això: 1'A.ri-seml, quan no té diners, només beuaigua, i quan li serveixen vi negreo vi blanc en beu tant com pot, deno fer la qual cosa no seria savoià,però les ocasions són rares. Arabé, tot seguit us confiaré el seudefecte: no sap negar un favor. Perexemple, en acabar la feina, se lidiu: «Aquí prop hi ha una víduaque té tota la llenya per serrar.»De seguida se'n va a serrar la fusta de la vídua. O bé: «La veïnaté el seu marit malalt, i no potsegar el fenc.» Contestarà que ellmaneja millor la serra que la falç,però anirà a segar el prat de laveïna..

Es una mania força amoïnosa quanes viu en familia. La vida de fa-milia exigeix, a Inés a més d'al-tres moltes virtuts difícils d'adqui-rir, regularitat i sobretot moltapaciència. Anselm Duchéne mai noarriba a l'hora de parar taula iPernette, la seva dona, s'enfada.Filibert i Anneta criden qui méspot, la cullera en l'aire.

—Què vols que hi faci, dona?—Tothom t'explota; no ho veus?—Pernette, pensa que són uns po-

breta.—Nosaltres tampoc no som rics,

Anselm.—Potser sí que m'he equivocat.—Potser sí que tens raó.Quant a Filibert i Anneta no

demanen res més que menjar.Ara bé, aquesta mateixa nit de

Nadal, Anselm Duchéne ha sortitde casa seva a punta de dia. Duiaa l'espatlla la seva destral ben es-molada, i a l'esquena, en un sarró,el dinar (pa, formatge, i, amés amés, una ampolleta de vi negre, aconseqüència de la distància). Ana-va a ajudar uns companys seusen el bosc del Sappey, que és més

enllà de Modane. Pernette, per es-talviar, ha apagat el llum a la llin-da de la porta, malgrat que ambprou feines apunta el dia, i adreçaal seu home mil recomanacions debona mestressa com cal.

— obretot, en tornar, no et des-cuidis de comprar el gQ41 di^ldiMoca, Fm*f à c N dal.

—No tinguis por, Pernette. No-més es menja gall dindi una ve-gada a l'any. I no hi ha Nadalsense gall dindi.

—I no t'oblidis les joguines queel bon Jesús ha de portar a Fili

-bert i Anneta. Encara que no somrics, hem de fer-ho.

—Certament certament, Pernette.No hi ha Nadal sense l'alegria delsinfants.

Al vespre, després de' sortir d'es-tudi; les dues criatures han arri

-bat a casa i el seu pare encarano hi és. Pernette ha anat més d'u-

na vegada fins a la porta, perveure i escoltar. Però la nit és ne-gra i la cascada de Sant Benet fatant soroll que tampoc no es sen-tiria caminar damunt el pedruscall,ni que fos ainb sabates ferrades.De sobte, però, es veu una ombraallà baix, entre dos boixos; avan-ça ràpidament i això que la puja-da és dreta. Ai! sí, és Anselm. Por-ta, com sempre, la destral a l'es-patlla. No porta cap paquet a lamà ¿On són les joguines i el galldindi? Es clar, seran dins el sacque porta a l'esquena i per aixòno es veuen.

—Ea tu, Anselm? No facis soroll.Els nens són dintre. Dopa'm el galldindi.

—La pura veritat, Pernette; noporto ni una ploma de gall dindi.

—Te n'has descuidat? Home, ésNadal! Però, què hi farem? Aquest

any ens en passarem. ¿On portesles joguines? Les amagaré tot seguit.Aquesta nit n'omplenarem els es-clops d'Anneta i de Filibert.

—No em renyis pas. Si ho sa-bessis!

—nseim, digués: on_ són les jo-guines?

—Ja t'ho explicaré. En dues pa-raules o en quatre.-—Ni dues ni quatre, Ansehn:. nohis pensat en els fills.

—Sí que els he recordat.—Doncs deixa't de bromes i dó-a m les joguines.—No me n'he descuidat, Pernette,

t'ho juro. Però he trobat Péronne.— Péronne o qualsevol altre, tant

m'és.— Péronne que el seu marit l'ha

deixada per anar a Itàlia.— Quan un home deixa la

seva dona és perquè és dolenta.— No sempre, Pernette, no sem-

pre. Ha deixat quatre criaturetes,quatre criaturetes i ni un pa a lapost per atipar-se.

— No els hem pas de criar nosaltres.

— Tots cinc eren allà, elsquatre menuts i la seva mare, da-vant el negociant d'aviram de 1vIo-dane. Es miraven els galls dindisbonics, lluents i grassons, arren-glerats en línea de batalla, i gras-sos que petaven. Miraven i flaira-ven. Flairaven i ensumaven comsi ja fossin rostits. «Apa, Péronne,decideix-te. — No tenim ni mica demenjar a casa. — No teniu res?No és possible! — Res d'ahir ençà,Anselm. — Tothom menja el diade Nadal. — Tothom potser si, pe-rò nosaltres no. «Aleshores he aga-fat tots els diners, els teus i elsmeus, Pernette, el teu diner i eimeu que no fan més que un, i l'he

donat a la dona. Però no ha pas Pernette. Però el que lacomprat cap gall dindi, sinó pa i I més, és veturg que ei séu home atiavianda perquè això atipa i no és l el foc tïahquillainent, tan tranquil

-tan car. I aquí s úna lament com si tingués les butxaques1 1 é?!?!'^á í^avergonyit. Però què? plenes d'or. Veus ací un que noNo míinaultes? No crides? No et s'amoïna gens! Deu pensar que elqueixes? Sembles muda, aquest ves- bon Déu s'escarrassarà a portar-lipre. Eh? Ara plores? Per unes jo- personahnent un gall dindi rostit 1quines i un gall dindi? calentó, amb una béllíssima pell

— No és pas per això que ploro. daurada, i tot de joguines per An-- Doncs, per què? Dignes! neta i per Filibert! I encara s'es-- De la teva bondat, gran bes- tufa, riu, bromeja: és exasperant i

tia, i de la misèria, de Péronne. — Pam, pam, pam.Ara és negra nit. Filibert. i Aa- Qui truca la porta? El llenya

-neta, ben abrigats en llurs llits Caire i la seva dona s'han aixecatde fusta, no volen adormir-se sen- ensems. Qui pot venir en aquestase haver vist el bon Jesús. Els al- hora? 1: en llurs llits Anneta i Fi-tres anys estaven segurs que pas- libert s'agiten. El bon Jesús hasana, però aquest any no, a cau- trucat. Ha trucat a la porta. Fui-aa de les paraules del mestre. El bert tenia tota la raó. Filibert ésdubte els dóna una mica de fe- un home i els homes en saben mésbre. Per on entrarà? — Per la que les dones.xemeneia, opina Anneta. — Per la — Pam, pam, pam: que no hiporta. declara Filibert. El bon Je- ha ningú? Doncs entro, que encara

és més senzill.Qui entra? Es l'oncle Tomàs.— Bona nit, bona nit, la compa-

j nyic.— Ah! Ets tu, gran pillastre?Tomàs és un germà d'Anselm,

un germà més jove i també mésjovial. Viu més amunt de la vall,a Pierrelongue, prop de Lansle-bourg, allà baix, al peu del MontCenis que la carretera escala. Laseva reputació ño és pas massabona: caçador furtiu als mateixosnassos dels guarda-boscos; posa pa-ranys, vulnera les lleis de la pesca,

¡ cura els membres trencats, fa tis-sanes per les febres, fa pronòsticssobre el bestiar, té receptes perguanyar les malalties, passa con-traban i tots aquests trucs, ésprou sabut, són prohibits per les

^011eis. Però Tomàs es burla de leslleis. Aquest home no respecta res:no respecta absolutament res. Nitampoc els cérvols de Sa Majestatel rei d'Itàlia que són a l'altre cos-tat dels Alps, cacera reservada 1guardad. Tomàs travessa la fron-tera pel coll de la Léranna i se'nva a caçar-los i s'enduu els mortsdamunt la seva esquena passantper les glaceres i les galeres. I finsi tot ha bescanviat algun tret ambels guardes reials. Es un home te-mible, ben cert.

— Ah! En bona hora arribes,germà!

— Així ha sospirat Pernette.— Arribo a punt. Es Nadal.— Sí, Nadal, però no podem ofe-

rir-te resLa cara de Pernette és llarga,

llarga indefinidament, i mústia,llastimosa, tristoia i desfeta.

Tomàs se la mira i es posa a riu-re de seguida:

— Qué,es rondina per aquí? Queno teniu res per menjar? I d'a-questa llebre, cunyada que estàstan trista, què redia..tre me'n diusd'aquesta llebre?

Del sarró ha agafat per les ore-lles una llebre, una llebre del paisde les neus, de pell quasi blanca;una llebre que no ha d'envejar resa ningú, i que, amb les seves po-

(Seguirà)

Alfred GALLARD, traductor

Joan Vila, «D'Ivori», dibuixant

atia no és pas escura-xemeneies. Ija parlen del miracle.

A l'entrada, vora el foc, .AnselmDuchéne i la seva dona no tro

-ben gran cosa a dir-se. Pernetteha revingut de la seva emoció: noes veritat que sempre passen íesemocions? La caritat és caritat,però una vegada feta hom quedaben atrapat: una vegada a l'anyque es feia una despesa pels me-nuts, una vegada a l'any que homs'oferia un bon tall, i enguany cal-drà passar-se'n.

Ja ets ben desgraciada, Pé-ronne, amb quatre fills sense pare.Ben cert, ets molt desgraciada. Pe-rò bé podíes no deixar marxar elteu home o seguir-lo a Itàlia. Fran-cament t'havien prou vist i bé po-díes anar-te'n a pidolar ben lluny...

En el fons, això és el que pensa

Historieta illustrada, original d'Ivori

XLVI

I ella tirà per un cantó i ells perun altre... Cansats els petits d'a-nar perduts pels boscos, quan vaarribar la nit en aquella, descone-guda per ells, primera necessitat,s'arreglaren cono pogueren: i lasanta ignocèneia els deixà dormir,recolzats a la soca d'un gran ar-santa innocència els deixà dormirbre, l'un prop de l'altre.

XLVII

Mentrestant el Rei Victorià vadespertar, perquè el soroll era delsmés imponents que hom puguiimaginar. Pujà l'escala de la cavai va sortir a la gran sala de festes,on hi havia una multitud fent bar-rila bevent-se tots els vins quehavien trobat a la cava sense queningú s'hagués fixat en la sevareial persona.

XLVIII

Veient que no s'adonaven de laseva presència, es va anar atrevint,fins que va sortir a fora del cas-tel l. Passà pel costat del guàrdia(que havien posat a l'entrada delpont llevadis els austerlands) sen-se comprendre el misteri...

XLIX

i quan es va veure lliure... qui vacórrer sinó ell? I ho féu d'una ma-nera tan poc protocolària, que vaperdre la seva gorreta sense ado-nar-se'n, i sense saber que aques-ta li acabava de salvar la vida, laqual, si bé no era tan preciosa comsemblava, estava destinada a és-ser-ho.

L

Tot d'una va tenir una gran sor.presa! El gran Papanatus, profeasor dels sues fills, acabava d'ago.nollar-st-li als peus, en ple bose.Què passava? Ara anava refent 1lligant les idees. Papanatus vivia,ja feia dos dies, en una barracaque va trobar abandonada al bosc

(Seguirà.).

Importació de llanes per les Duanes de Catalunya

1ona5 A92N 1115 A926 {9t9 !2. : X929 d93o 4931 ^q32 a9)3

6, Sa o

6,000

S, 5'00

S,000

H,Soo

y,0 0c'

J. So o

3 0oo

k.,Soo

Z_000

A,Soo

oo

Sa o

Exportació de teixits de llana per les Duanes ple Catalunya

^onv^ Ag1N " 4925 a924 19 1. 9 19 14 A9t 9'io 491% 4932 X933

tiro

600

asa0

oSo

N So \

Hoo

lío \3oo

\,_ç

Z,o 0

Aso

'- Vy

^

.100

So

1924 ... ... ... ... .645 Tones1925 ... ... ... ... 532 »1926 ... ... ... ... 266 »1927 ... ... ... ... 320 »1928 ... ... ... ... 225 »1929 ... ... ... ... 312 »1930 ... ... ... ... 275 »1931 ... ... ... ... 180 »1932 ... ... ... ... 232 »1933 (1) ... ... ... ... 150 »

Pel que es refereix a l'any 1933no tenim les dades de totes lesDuanes de Catalunya; però, donatel cas que per les de tot Espanyasols donen un total de 258 tones,contra 380 en 1932, es pot veure quel'exportació de teixits catalans l'anypassat sofrí una nova davallada.I encara cal tenir en compte queexistí el factor favorable del con-veni amb Turquia basat en el bes-canvi de productes i que va deter-minar que es fessin algunes coman-des importants. Sense aquestes l'ex-portació hauria estat gairebé nulla.

No hi ha dubte que amb conve-nis comercials amb els països delsBalcans Pròxim Orient i amb elspaïsos americans es podria animarquelcom l'exportació. De totes ma

-neres la cosa és difícil mentre elsteixits hagin de portar el recàrrecdels drets aranzelaris que paguenles llanes. Anys enrera a Sabadelles feren esforços lloables; tms aïüat-------=-i altres mancomunats, per tal defomentar l'exportació, però se n'ha-gué de desistir per no comptar ambl'ajut de l'Estat. Els fabricants de-manaren que fos creat un Comitèregulador de la indústria semblantals que funcionen per a les indus-tries cotonera i sedera, però no

s'accedí a la demanda seguramentper la raó de no crear recels en-tre els ramaders. Es una llàstimaque per prejudicis no es donin faci-

litats als fabricants per tal de po-der produir, amb llanes estrangereslliures de drets, gèneres destinatse, l'exportació. Ben segur que ambaquest sistema, muntat amb totes

Pàg. S. — La Veu del Diumenge 3 de juny de 1934

Els problemes plantejatsa les indústries catalanes

'a® st^llanera, accentua els seusa i ^ ^^ ^^ ^^. r^en^re acc

progressos tècnics, no troba mticas exteriorsSi anéssim a exposar les carac-

teristiques históriques de la indús-tria de filats i teixits de llana du-rant el segle XIX, que és el pe-riode que podem considerar impor-tant perquè és quan va produir-sela transformació radical, de lesmàquines i telers mecànics, enstrobaríem que presenta una gransimilitud amb la del cotó perquètotes dues hagueren de suportar elcalvari dels entrebancs que posa-ven els elements contraris a la in-dustrialització de Catalunya, perincompatibilitats polítiques i econò-miques. Féu, sers dubte, degut aaquestes incompatibilitats que a lamajor part de la Península troba-

ren tants adeptes les idees lliure-canvistes.

Si aquesta posició hagués estatbasada únicament en el desig d'a-favorir l'economia del país, hauríemvist com el lliurecanvi hauria anatde baixa molt més aviat del quesucceí, perquè a la major part delspaïsos europeus es donà el cas que,quan arribaren a un grau d'indus-trialització que ja permetia d'asse-gurar el constan dé bona part d'ar-ticles, es convenceren que el lliure

-canvi era un sistema que els an-glesos havien propagat en beneficipropi, perquè els assegurava l'he

-gemonia industrial del món. Forenprimer els Estats Units que es tra-gueren el jou dels manufacturersanglesos. Després a Alemanya, elmoviment coincident de la unió dua.nera i del nacionalisme econòmic,portà el predomini del proteccio-nisme. I ràpidament s'estenguéaquest per França i altres països.

Gairebé al mateix temps que ellliurecanvi era repudiat als nousEstats industrials, a Espanya es-tava en ple apogeu, puix la sevaaplicació en forma gairebé , generals'aplicà l'any 1869, o sia al capd'uns mesos que la revolució haviaportat al govern els més caracte-ritzats lliurecanvistes.

Era de bon to en aquells tempsésser anticlerical i lliurecanvista,perquè feia home avançat. Peròa part deIs que eren lliurecanvistessimplement per preferència ideolò-gica — entre ells alguns de cata-lans — la gran majoria adopta-ven aquesta actitud perquè s'ave-nia a llur temperament, contraria tot el que fos satisfer les aspi-racions de Catalunya, ja que aques-tes, tant en l'ordre polític com enl'econòmic, no anaven gaire d'a-cord amb les de la resta de la Pen-ínsula. Cal tenir present que elcontraban aleshores no era reduïta uns quants productes com avui,sinó molt generalitzat a tota menad'articles. Pot dir-se que el que esfeia pels ports del Mediterrani, so-bretot cap a Andalusia, tenia perbase principal les manufacturestèxtils de tota mena i, per tantla defensa del lliurecanvi anava in-timarnent lligada a aquells interes-sos creats.

cants catalans, sinó a tots els in-dustrials i als agricultors de la crrealicultura i la ramaderia, queeren i continuen essent els ele-ments bàsics de l'agricultura espa-nyola. Així i tot, fins que l'any1906 fou aprovada la llei de basesper a la confecció de l'aranzel elproteccionisme no quedà consagratd'una manera definitiva. Portàvemuns trenta anys de retard.

Si en la part històrica la indús-tria llanera ha anat íntimamentlligada a la cotonera, no obstantentre les característiques de lestal. El cotó la primera matèria pràcticament no té dret d'importació,perquè no es produeix a Espanya.En canvi, la llana es produeix aEspanya en grans quantitats queno sols donen abast a les neces-sitats del consum Interior, sinó queen queden per a l'exportació. Comés natural, els ramaders espanyolshan demanat sempre protecció pera les llanes i l'han obtinguda benconsiderable. La llàstima és, però,que les llanes espanyoles són d'in-ferlor qualitat a les que consumei-xen altres països que tenen unaindústria llanera important, comper exemple Anglaterra.

Si els fabricants d'ací s'hagues-sin de limitar a fer articles ambllanes espanyoles es trobarien ensituació d'inferioritat respecte d'al-tres països, perquè no podrien pro-duir classes fines. I com que aques-tes són més sollicitades cada dia,han d'importar llanes estrangeresEncara no s'ha extingit del tot elsentit pejoratiu en què eren tin-gust els «panyos» de Sabadell enomparació als anglesos. No obs-

tant es tracta d'una veritable injustfcia perquè les fàbriques de Saba-dell, en igualtat de prunera matoria, produeixen tan bé com puguinfer-ho els anglesos. Ja fa moltsanys que molts venedors i sastres,sobretot fóra de Catalunya, fanpassar per anglesos gèneres quesón fabricats a. Sabadell, perquèaixí són més estimats i són pagatsmés cars pel públic. D'aquesta ma-nera els compradors queden con-tents 1 enganyats. Però no han de

tenir cap por que el vestit que por-ten ets faci quedar malament.Adhuc si s'enfronten amb un an-glès poden estar segurs que aquellvestit passa perfectament per ésseranglès. Aquests prejudicis si es voltan molestosos, denoten ignorti-cia, però al capdavall no són endesprestigi dels fabricants de Sa-badell, que passen per ésser angle

-sos. I, realment, la comparació éshonrosa.

La indústria llanera domina avuigairebé totalment el mercat inte-rior. Els generes de qualitat infe-rior i mitjana es fabriquen ambllares del país i els fins amb lla-nes de l'estranger, o sigui amb Iesmateixes que empren els fabricantsanglesos. Per tal de demostrar comaugmenta la preferència pels gè-neres de qualitat superior, donem acontinuació un quadre contenintles xifres d'importació de llanesen els darrers deu anys per lesduanes de Catalunya, que represen-ten gairebé la totalitat:

Importació de llanes per les

Duanes de Catalunya:

De l'any 1933 sols tenim les xi-fres corresponents a la Duana

de Barcelona. No obstant, les altresDuanes no alteren gaire la xifra,perquè a tot Espanya la importaciófou de 3,831 tones. En canvi en 1932arribà a 6,552 tones. Això vol dirque l'any passat fou dolent per ala indiístria llanera, com ho fou tam-bé per a la cotonera, tant per efeo-te del mercat interior com de l'es-tranger. Fou un any de crisi in-tensa.

Encara trobarem una altra pro-va del major consum que es fadels gèneres fins consultant les da-des del moviment de llanes tracta-des en l'àcondicionament de Saba-dell els deu darrer anys. Heusaci les xifres:

Acondicionament de SabadellAnys Llana Llana Llana

rentada pentinada filadaQuilos Quilos Quilos

1924 2.925.644 1.539.164 1.707.3631925 2.440.927 1.535.305 1.650.6651926 1.750.449 1.813.004 1.759.3111927 2.447.823 2.238.815 1.718.0431928 1.947.217 2.021.329 2.120.4951929 1.879.445 1.819.677 2.084.7561930 1.960.459 2.076.711 2.296.2631931 1.677.963 2.294.006 2.489.3851932 1.823.990 2.765.678 1.823.9901933 2.065.781 2.534.658 2.234.907

Cal remarcar la importància queha adquirit la fabricació de gèneresper a senyora, la gran majoriadeis quals fabricats amb estafin.El gran inconvenient d'aquesta es-pecialitat consisteix en els canvistan ràpids de la moda; això faque no hi hagi continuïtat en lafabricació. No obstant, els fabri-cants s'hi dediquen cada vegadamés per donar un major margede benefici. Aixó és un perjudicidels articles clàssics, que com mésva es fabriquen en altres regions,afavorides, per altra banda, peruna mà d'obra més barata.

(1) Sols per la Duana de Bar-celona.

I ara que parlem de la moda hemde dir que provoca situacions inca

-parades. Es indubtable que si les fi-latures de llana haguéssin de treba-llar únicament per als fabricantsde teixits travessaren una situacióben crítica. Però, com que la modaha portat canvis, n'ha resultat afa-vorida. Per una banda tenim queen qüestió de gèneres de punt esfa un consum considerable de filsde llana mesclats amb cotó o se-da artificial. Com que amb aques-tes barrees els gèneres són a mi-llor preu, el consum es major.També es dóna el cas que la modaha donat una gran volada a lesconfeccions a mà i això ha portatelle leC f1", t-oh"11iY, molt enla preparació de fils de llana entota mena citi wiors i por a totaclasse d'articles.

***

Per les raons apuntades abans,o sigui perquè les llanes espanyolesno són tan fines com les d'altrespaíses, sobretot d'Austràlia, la in-dústria de teixits de llana, encaraque sigui tan perfecta com la d'An-glaterra, no té gaires possibilitatsd'exportar perquè no pot competiren preus. En efecte: si ha de pagaruns drets d'importació molt ele-vats per les llanes estrangeres, ésindubtable que aquests drets en-careixen el gènere perquè no po-den ésser compensats pel factor dela mà d'obra, ja que els treballa-dors ocupats en les diverses ope-racions .de la indústria percebenun bons jornals.

Per molts esforos que haçn fetmai els fabricants de teixits no hanpogut aconseguir l'únic sistema quepodria contrarestar l'inconvenientde què parlen: Ens referim a lesadmissions temporals o al retornde drets per als articles exportats.Si fos possible obtenir que els fa-bricants importessin llanes sensepagar el dret aranzelari per tal dedetinar-les a la fabricació de teixitsper exportar, aleshores podriencompetir amb els fabricants d'al-tres països. També s'obtindria unresultat semblant si quan expor-

tessin una quantitat de teixits se'lsabonessin els drets de duana cor

-responents a la quantitat de llanaestrangera que contenen.

Aquest sistema d'admissions tem-porals o de devolució de drets s'a-

plica en molts països per articlesben diversos. A Espanya mateixfunciona el règim d'admissió tem

-poral per a la llana amb destina-ció a envasos per a oli. Es naturalque si els fabricants de teixits dellana no compten amb una facili-tat semblant no poden exportargaire i, sobretot, els gèneres finsque són els més sollicitats.

El quadre que donem a continua-ció indica la decadència en què estroba l'exportació de teixits de lia-na.

Exportació de teixits de llana per

les Duanes de Catalunya:

les garanties de control, no es do-

na.ria el cas de veure com l'expor-tació va davallant cada vegadamés. No s'ho mereix aquesta indús-tria que tan alt ha posat el pres

-tigi de la indústria tèxtil catalana.Tant en la filatura com en el tei-xit, en la preparació de dibuixos 1en totes les operacions auxiliars,la indústria llanera dóna proves d'u-na gran competència i d'un gustexquisit que la fan mereixedorad'una millor sort.

c'

Jaume CA 13RA

U %,o .o

(1) Sols per la Duana de arco-lona.

En el terreny ideològic els lliure-canvistes quedaven definitivament

vençuts pels proteccionistes en el.Congrés econòmic celebrat a Bar-celona l'any 1888 coincidint ambl'Exposició Universal. A partir d'a-leshores els principals polítics delpartit conservador, tant per la in-fluòncia dels proteccionistes comper l'Exemple d'altres països, adop-taren una actitud favorable a laprotecció de les industries. Tampocno cal oblidar el paper dècisiu queexerci la Lliga Agrària, que dema-nà una protecció decidida per alblat, les llanes, els cuiros, etc. Jaes veia clar que el proteccionis-me no convenia tan sols als 1abri-

1924 ....... ... ... 1,392 tones1925 ... ... ... ... 1,399 »1926 ... ... ... ... 2,572 »1927 ... ... ... ... 1,828 »1928 .,. .. til .. 2,961 »1929 ... ... ... ... 2,612 »-930 ... ... ... ... 3,012 »1931 ... ... ... ... 4,362 »1932 ... ... ... ... 6,340 »1933 (1) ... ... ... ... 3,562 »