El periodista de Mola planteja la breu entrevista comuna mena d’exercici complementari, uns minuts extraor-dinaris, fora de classe, per practicar una mica més. Els noisaccepten, malgrat que la seva timidesa converteix l’inte-rrogatori en un intercanvi de monosíl·labs. Parlem tan solsen català, la qual cosa encara complica més l’experiment.

Alí Matmat, algerià de Constantin, de setze anys, residenta Sant Antoni, es defensa amb dignitat, tot i que barrejales respostes amb el francès: «Porto devers cinc setmanesa Eivissa. M’agrada venir aquí per millorar i aprendre unpoc més que a l’escola. Les lliçons són divertides. De ma-jor, vull treballar a l’illa. Seré pilot d’avió. Haig d’estudiar

moltíssim», explica a trontollades. És un dels tretze ins-crits en el segon grup dels cursos de l’Institut, una inicia-tiva que pretén esmenar les mancances dels centres d’en-senyament eivissencs, sovint desbordats davant el grannombre d’immigrants que s’instal·len a les Pitiüses. La ve-terana entitat els recolza en el procés d’integració.

PASSA A LES PÀGINES 2 I 3 >

MolaDIARIO de IBIZA DIMECRES, 25 DE MARÇ DE 2009

�

Alumnes asiàtics, magrebins, subsaharians i llatinoamericans assisteixen als cursos de català per a adolescents i jo-ves nouvinguts que organitza l’Institut d’Estudis Eivissencs des del passat mes de gener. Els estudiants, amb edatscompreses entre els 12 i els 16 anys, aprenen els rudiments d’una llengua necessària per integrar-se i treballar.

LLENGUA SOLIDÀRIA

ELS PAPERS DE SALAMANCA 4 | EL SOROLL DE LES COSES PETITES 4 | MIRA QUE ET VEIG 5 | ENGANXATS.COM 5

REPORTATGE

Bots menorquinsTres joves han portat a Eivissa la tradicióde la seua illa. Els cavalls i la doma elsserveixen per guanyar-se la vida

7 ENTREVISTA

«Cada cançó és un món»Santi Tur, dj eivissenc, està encantat de què elseu primer disc, ‘Rewire Walks’, ha estat delsmés venuts a un portal de música

8

Un reportatge de Xicu LluyAmb fotos de Lorena Portero

REPORTATGE

«Al meu país, Equador,‘sólo’ fa calor»

D’altra banda, el xinès Daniel Zhang,també de setze anys, originari de Xangai,demostra l’èxit d’aquest projecte. «Heaprès més català a l’institut Santa Mariaperquè hi dediquem més hores, però aquípuc millorar la conversa gràcies als com-panys. He pogut fer amics d’altres conti-nents. Fora de l’escola, si haig de ser sin-cer, parlo català i castellà amb els meuspares. Ells no coneixen l’idioma i, peraixò, no utilitzo el català a la meva casa»,confessa el xicot, veí de la capital insular,com la majoria d’alumnes apuntats.

Dues al·lotes, xerraires i molt eixerides,mesclen català i espanyol amb esponta-neïtat. Fan un bunyol lingüístic graciós.Ambdues són equatorianes. Daniela Jaz-mín Pérez, de dotze anys i procedent deZamora, arrenca dient que assimilar lallengua pròpia de Marià Villangómez noli costa massa: «Tinc facilitat per apren-

dre llengües», indica aquesta futura met-gessa que es forma a l’institut Santa Ma-ria. Durant la classe, ella mateixa haviaamollat sense miraments: «El clima d’E-quador és tropical, sólo fa calor». Ella ila seva amigueta María Esperanza s’en-carreguen d’animar una taula multiètni-ca: «A Quito hi ha molta contaminacióper mor dels cars» i «me fue bé a l’exa-men de música». Una autèntica delícia es-coltar-les. Daniela duu set mesos a Eivis-sa i ja pot enginyar-se-les en català. Si vol-gués.

María Esperanza Moncada, de tretzeprimaveres, alumna del col·legi NostraSenyora de la Consolació, va deixar en-rere Guayaquil, a la costa del Pacífic, perfixar la seva residència a Vila, a la Medi-terrània, lluny d’aquelles aferrissoses te-rres americanes. «Ja llevo cinc anys a l’i-lla i vinc al curset des de fa dos mesos. Alpati de l’escola només emprem el caste-

llà, fins i tot amb

EIVISSA | XICU LLUY

La professora Anna Tur prefereix una classe participativa, on hi hagi diàleg i complicitat. «Els francòfons són els quemillor aprenen. En canvi, els xinesos i els llatinoamericans tenen més dificultats», assegura. Per a l’Institut, aquests joves,tots ells, «representen un repte però també aporten un enriquiment social i cultural indubtable a la resta de la societat».

Una pissarra ajuda a comprendre les paraules en un idioma estrany L. P.

2 ||| MOLADIMECRES, 25 DE MARÇ DE 2009 | DIARIO de IBIZA

Anna Tur, amb els seus alumnes, impartint una de les classes de l’Institut d’Estudis Eivissencs LORENA PORTERO

nenes eivissenques. Pensen que no les en-tendré massa. A mi, la veritat, no m’a-moïna equivocar-me. Però elles no ho in-tenten», assenyala. L’adolescent sap queel català li servirà per a la feina. «Ara sócaquí, a Eivissa, i és important parlar elsdos idiomes». Aspira a ser mestra.

L’Institut d’Estudis Eivissencs es mos-tra satisfet dels «magnífics» fruits obtin-guts. El cursos s’han proposat «reforçarl’aprenentatge del català, principalmenta nivell oral». En opinió de la professoraAnna Tur, «les nostres activitats eixam-plen la labor didàctica dels col·legis, am-pliem les hores lectives de català. Elsal·lots tenen problemes de comunicació,entre ells, i de comprensió. Ens arriba gentque només fa dues setmanes que s’ha ins-tal·lat a l’illa. Molts ignoren fins i tot l’es-panyol. El català resulta més fàcil per alsafricans francòfons que per als llatinoa-mericans, que s’amaguen darrere el cas-tellà, que domina als carrers», afirma ladocent.

Segons Tur, «els alumnes es moren devergonya, són tímids. Això obstaculitzael ritme. Les nenes avancen més que elsnois, des d’un punt de vista comunicatiu.Després hi ha casos impressionants —iexcepcionals— com el de l’algerià AlíMatmat, que té una voluntat de ferro is’hi implica al màxim. Cerca informacióa les biblioteques i textos en català pertreballar la gramàtica. S’ha de reconèixer,emperò, que els eivissencs de vegades nocol·laboren gaire. Ens adrecem a ells di-rectament en castellà, sense donar-lis unaoportunitat. Ens tirem pedres a nosaltresmateixos».

La professora eivissenca lamenta que,a determinats establiments públics de lesPitiüses, sobretot els situats a les zones tu-rístiques, es parli exclusivament en an-glès. Ni català ni castellà ni gaites. Manala llengua de Shakespeare. Això humiliaels illencs bastant més que haver de can-viar de registre quan topem amb immi-grants. No hi ha alumnat britànic, ho-landès, italià i escandinau en els cursetsde l’Institut. I tan sols s’hi va matricularun alemany. Serà que el català importauna bleda als ciutadans comunitaris. I nocal recordar l’actitud dels residents pe-ninsulars més entercs en matèria de nor-malització lingüística. Alguns viuen aquídes de fa quatre dècades i no ho agafenquan els demanes un tallat.

MOLA ||| 3DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 25 DE MARÇ DE 2009

Un cartell reivindicatiu integra la decoració de l’aula LORENA PORTERO

Jade Goodyha mort. Ladona que vavendre la seuavida fins al fi-nal dels seusdies-i més en-llà-ha mort,però el públicque va com-prar a Jade Go-ody no. El mè-rit vital d'a-questa anglesa va consistir en ser moltestúpida al principi i molt llesta després;quelcom cada vegada més comú enaquest tipus de camins cap a la fama deplató. El poble, la multitud, ha comprèsque ja no volen al súper home (ni a lasúper dona): anhelen veure la seua re-alitat reflectida sobre la pantalla (peraixò reality), desitgen trobar un imbè-cil tan imbècil com ells. És clar que notothom comptava amb que aquesta im-bècil en particular s'anés a morir. Peròla televisió és, malgrat el que pensin, in-tel·ligent: tot suma, res no resta i JadeGoody i el càncer de Jade Goody ha ge-nerat una onada d'allò més rendible.Per a quan, em pregunto jo, la metàs-tasi de la pròpia televisió? Fins a quinpunt cal arribar per sentir que la ver-gonya ens supera?

Per Ben Clark

EM VA MARCAR...

DE SALAMANCA

Per Alberto Ferrer

‘El Petit Príncep’ t’ensenya a conformar-teLA PORTAVEU DEL PP A SANT JOSEP CREU QUE EL LLIBRE DE SAINT EXUPERY REBUSCA EN LA IMAGINACIÓ D’UN AVIADOR PER PORTAR-LI A UN HOME LASOLUCIÓ A LA SEVA SOLEDAT. PER A ELLA ES UNA METÀFORA DE COM N’ES DE FÀCIL OBLIDAR-SE DEL QUE LI CAL REALMENT ALS HOMES PER SER FELIÇOS INO RESIGNAR-SE A LA INCIMPRENSIÓ: AMISTAT, ESPERANÇA I IMAGINACIÓ.

4 ||| MOLADIMECRES, 25 DE MARÇ DE 2009 | DIARIO de IBIZA

REGIDORA DEL PP IFUNCIONÀRIA D’HISENDA

Encarna Castro es vaoposar a l’oleoducteque es volia fer del porta l’aeroport i que ex-propiaria 200 famílies.Allò es va parar i pocdesprés entrava en po-lítica, ja amb al PP, ambel que ha estat regidorades del 1995. Avui és lacap de la oposició.

FIRMA

ENCARNA CASTRO,52 ANYS

D. I.

Antònia Font diu en una de les seues cançons: “Arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat...” Voldria pensar queaquest dia ja ha arribat i se diu primavera. Podríem decidir ser més feliços amb l’arribada de les bones temperatures, com les flors

floreixen i els pins espolsen pol·len. La natura reviu com els negocis de l’i-lla que trenquen el seu procès d’hivernació per netejar, pintar i estar apunt per rebre els clients. En Pere i na Joana trien un terrassa per pren-dre el cafè i el sol, fa un dia esplèndid i a més avui tenen lliure a la fei-na. Després d’intercanviar unes paraules amb el cambrer i d’una petitaconfusió, recorden la cançó i veuen que encara no ha arribat la felicitat

per a tothom. Na Joana no sabia que costàs tant fer bona cara i tractar bé ala gent, en definitiva fer bé la seua feina. Ho tenen clar, no volen que això els faci posar mal cos, avui és un bon dia i volen ser fe-liços amb poca cosa per gaudir de les coses més simples. No es preocupen pel cambrer, saben que no hi tornaran més mentre elltreballi allà, han perdut uns clients.

EL SOROLL DE LES COSES PETITES Per Jordi Salewski

Tot és possibleCreia que podia ser tot més fàcil amb el sol

L'espectacle de morir

Res no resta i Jade Goody i el càncer de Jade Goody ha generat una onada d'allò més rendible. Per a quan, empregunto jo, la metàstasi de la pròpia televisió?

Client/a: Persona que habitualment fa les sevescompres o se serveix en un establiment obertal públic.(dlc.iec.cat)

ELS PAPERS

A Encarna Castro el llibre que més la ha im-pressionat ha estat ‘El petit príncep’, d’Antoinede Saint Exupery, que va llegir de ben jove. «Elvaig tenir primer en francès, perque era el queestudiava», explica, i des d’aquella primera edi-ció, que es va comprar amb una vintena d’anys,no l’havia rellegit fins fa no gaire, quan en vatrobar un altre, aquest cop en espanyol. «És moltprimet i em va encantar».

Aquella primera edició era ja una mica vella,amb els dibuixos del propi autor. El que més la vaimpressionar va ser aquella història de l’aviador,que cau amb l’aparell al desert i «suposo jo quees va crear un amic imaginari com a mecanismede defensa», per no embogir, «tot i que al llibrediu que era real». És perque necessitava un amic,li feia falta algú que l’ajudès a superar la soledatper retornar a la civilització.

«Et toca tots els punts, l’amistat, la compren-sió amb les persones joves que de vegades no te-nim els que ja hem crescut, l’esperança». I és queel pilot té aigua per només uns dies, un compte en-rera pel que li cal força, per poder aguantar eltemps suficient per reparar el seu avió. Es un homesense consol i afligit, que es crea un mon fictici.Unpassatge que recorda és el que descriu el pilot d’a-

quell dibuix tant fabulós del capell, on en realitathi ha una boa que s’ha empassat un elefant. Quanel mostrava a un adult, només hi veia un barret,però el Petit Princep hi va veure els animals.

El conte el que li va explicar a Castro és que,sovint, els homes no estan satisfets amb el que te-nen i sempre en volen més, sempre estan buscantalgo que mai troben. Però la verdadera felicitatestà en acceptar el que un té, com diu la dita: «Noés més ric el que més té, sinò el que menys neces-sita». El Petit Princep creu que no s’ha de buscarper buscar, sinò amb el cor.

ANTOINE DE SAINT EXUPERY

EL PETIT PRÍNCEP

ÉS UN CONTE POÈTIC I FILOSÒFIC SOTAL'APARENÇA D'UN CONTE PER A NENS.LA HISTÒRIA NARRA LA TROBADA ENTRE UNNEN I UN AVIADOR, ELS DIÀLEGS QUE TENEN ICOM AQUESTS FAN REPLANTEJAR LA VIDA AL'ADULT. EL LLIBRE ESTÀ IL·LUSTRAT AMBDIBUIXOS DEL MATEIX AUTOR.

En aquesta pàgina es pot trobar molta infor-mació sobre els grups que fan música en cata-là, des de la presentació del primer disc d’In-somni fins la gira de comiat deWhiskyn passantpel concert de Dr. Calypso per celebrar els 20anys de la primera vegada que van pujar a unescenari. La major part de les notícies fan refe-rència a esdeveniments que tindran o han tin-gut lloc a Catalunya, però també podem trobaralguna cosa de les illes com el vídeo del concertque els Pullover varen oferir a Ciutadella l’any 2006. Els usuaris poden guanyar discs enconcursos i sortejos, i també poden participar a fòrums i xats amb altra gent amant del rocken català. Pels grups que busquen nous integrants hi ha una cartellera i també un espai de-dicat als clubs de fans, un cercador de sales de concerts o de programes de ràdio en català.Es publiquen biografies de 135 grups, les lletres de les seues cançons, entrevistes, cròniquesd’actuacions, hi ha una agenda, una botiga…

Tot sobre rock en catalàELS GESTORS D’AQUESTA WEB, UN EQUIP ANOMENAT ROCKCATALÀ.COM DIUENQUE EL SEU PRINCIPAL OBJECTIU ÉS DONAR SUPORT A LA MÚSICA EN CATALÀI DONAR SUPORT ELS NOUS GRUPS SENSE OBLIDAR ELS JA CONSOLIDATS.

ENGANXATS.COM

www.decibel.catMúsica, discs, concerts, lletres, clubs de fans…

MOLA | Escoletes gratuïtes per la tardaEl programa ‘Espai familiar’ permet als nens de menys de tres anysno escolaritzats gaudir de les instal.lacions de les escoletes delConsell de forma gratuïta i jugar amb companys de la seua edatencara que només sigui una tarda per setmana.

NO MOLA | Un Papa pro-sidaEls Governs, les ONGs i els científics estan molt emprenyats ambBenedicte XVI i amb raó. El Papa ha dit que els preservatius noimpedeixen a propagació de la sida sinó que l’afavoreixen. Anysde feina llançats per terra i milers de contagis beneïts.

AMUNT I AVALL

Els joves nordamericans han trobat unanova manera de «divertir-se», fotografiar-sedespullats amb el mòbil i enviar missatges,una tendència coneguda com «sexting» quecada vegada preocupa més als pares. El noufenomen barreja dos factors explosius: jovesi noves tecnologies. | EFE

El ‘sexting’, entre la malifetai la pornografia

La directora de ‘Crepuscle’, CatherineHardwicke, dirigirà el drama adolescent ‘IfI Stay’. Una cinta qie estarà produïda perSummit Entertainment, l’estudi que estàdarrere la nissaga de vampirs adolescents iva descartar Hardwickeper dirigir ‘Llunanova’. | OTR PRESS

Una altra cinta juvenil per ladirectora de ‘Crepuscle’

MIRA QUE ET VEIG

Per Raquel Sánchez

Una altra de metges

Ja he dit altres vegades que sóc hipo-condríaca i odio les sèries de metges. Bé,avui rectifico, Doctor Mateo sí que m’a-grada i vull dedicar-li unes línees en ho-menatge a Eugeni, que ja s’ha enganxat,Laura que dubta si veure-la i Miguel querebutja per sistema qualsevol producte au-diovisual fet a Espanya. La història de Ma-teo Sancristóbal és la d’un metge de ciu-tat que es marxa a un petit poble per co-mençar de nou i exercir allà. L’argumentno té res de nou, recorda la meua adora-da ‘Doctor en Alaska’, ‘Everwood’ o ‘Elsíndrome Ulises’. De fet, és un remake de‘Doc Martin’ produida per la ITV brità-nica.

Però la sèrie que emet Antena 3 té coma protagonista Gonzalo de Castro (sí, elmateix Gonzalo de ‘Siete vidas’) i nomésaixò ja la fa recomanable. Això sí és ac-tuar i no el que fa la Pe. L’acompanyen Na-talia Verbeke, com la sensual mestra depoble, María Esteve o Esperanza Pedre-ño, la Cañi de ‘Cámera Café’. Només s’-han emès sis capítols, pero aquest doctorha plantat cara a ‘Aída’ en la guerra perles audiències i la cadena està tan satisfe-ta que ja ha renovat per una segona tem-porada.

A Astúries, on s’ha ambientat aquestaficció, el share ha arribat a ser del 30 percent i San Martín del Sella, que en realitatés la petita localitat pesquera de Lastre, havist de sobte com els seus carrers s’omplende turistes desitjosos de conèixer el pobled’Adriana i Gonzalo, com va passar fa dè-cades a Nerja gràcies a ‘Verano azul’. Met-ge sí, però sense sang, quiròfan ni bisturí.Si voleu provar, diumenge a les 22 hores.

MÓN INSÓLIT

[Ho trobem a l’Enciclopèdia] Una veu catòlica durant cinc anysExcelsior: SOC Periòdic d’orientació catòlica, fundat per la Congregació Mariana de Jóvens, que es va publicar a partir del 29 de març de 1931, i durant més cincanys, a la impremta que tenia a la ciutat d’Eivissa Marià Tur Tur ‘Garrapinya’. Aquest periòdic va ser una iniciativa personal del bisbe Salvi Huix. Va ser quinzenal finsal número 19 (1 de gener de 1932) que passà a ser setmanal i fou finalment bisetmanal a partir del número 107 (7 de setembre de 1933). Desaparegué l’1 d’agost de1936, durant la Guerra Civil, just abans del desembarcament republicà a Eivissa. Se’n varen publicar 396 números. Excelsior es marca com a objectiu, en l’editorial delseu primer número, desterrar d’Eivissa “la ignorancia y el error religioso”. La publicació va perseguir aquesta finalitat sobretot a través de la secció Crónica mariana id’altres col·laboracions de caràcter religiós. Excelsior va ser també un periòdic d’informació general que comptava amb seccions com ‘Vida mundial’, ‘De la vida na-cional’, ‘Crónica local’ o ‘Vida deportiva’, a més d’una secció literària on, entre altres, va publicar alguns textos Isidor Macabich. El propi nom del periòdic, Excelsior,prové d’un poema del canonge eivissenc, que apareix reproduït en el primer número del periòdic. Es va mostrar especialment crític amb l’adveniment de la Segona Re-

pública espanyola —el 14 d’abril 1931, poc després de la fundació del diari—, i amb les tendències anticlericals dels partits i grups d’esquerres. En varen ser directors Miquel RieraBoned i Narcís Tibau, mentre que el cos de redactors estava format per Cosme Vidal Lláser, Antoni Torres Álvarez, Josep Tur Soler, Vicent Ferrer Guasch, Manuel Escanellas Ramon,Albert Prats Cardona i Antoni Roig Serra. Es va publicar en castellà, encara que de vegades hi aparegué alguna col·laboració en català. Des del número 1 fins al 32 té un format de 32x 22 cm, amb 8 pàgines a tres columnes; des d’aquell moment, amplia el seu format a 44 x 32 cm, amb 4 pàgines i 5 columnes. [VTR]

«San Martín del Sella, que en realitat és la petita localitatpesquera de Lastre, ha vist de sobtecom els seus carrers s’omplen de turistes desitjosos de conèixer el poble d’Adriana i Gonzalo»

Unes 1.300 persones varen celebrar elpassat cap de setmana l’arribada de la pri-mavera amb una festa hippy a Los Ciga-rrones de Órgiva, a les Alpujarras grana-dines, tot i la prohibició de l’Ajuntamenti el dispositiu que la Guàrdia Civil i la Po-licia Local desplegaren a la zona. Les xi-fres de participació en aquesta edició dela celebració, coneguda com la Festa delDrac, estan molt lluny de les 2.500 per-sones que es varen congregar l’any passatper donar la benvinguda a la nova esta-ció amb concerts i mercadets. La Policiava obligar els participants a la festa a dei-xar els seus vehicles fora del paratge, ques’està reforestant, i els va fer caminar unstres quilòmetres fins arribar al lloc de lacelebració.

GRANADA | EFE

Un moment de la celebració EFE

CELEBRACIÓ

Multitudinaria festa hippyper celebrar l’arribada dela primavera a Granada

MOLA ||| 5DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 25 DE MARÇ DE 2009

ENQUESTA

Benet XVI es passa?

6 ||| MOLADIMECRES, 25 DE MARÇ DE 2009 | DIARIO de IBIZA

Les crítiques als preservatius han marcat el viatge de Benet XVI al continent africà REUTERS

Per Alberto Ferrer | Eivissa

Anar al continent africà, amb més de 22 milions de malalts de sida, a predicar que l’ús del preservatiu és fins i tot dolent perprevenir la pandèmia no ha estat del més aplaudit de Benet XVI. Més aviat al contrari, el Papa ha rebut tota mena de crítiques, desdels que l’acusen d’atiar el contagi fins els que han vist Ratzinger com un continuador més del costum vaticà de ficar-se amb lescoses de l’esperit, que ja li toquen, i amb les terrenals, que no. Els que pensen com ell fan molt menys soroll. Tu què en penses?

DARWIN, 29 ANYS

Darwin no qüestiona si el PapaBenet XVI té raó moral o no perdesaconsellar l’ús del preservatiuper a prevenir la sida, però el queha dit no fa cap be. Per aquestjove, és segur que un condó és unabona eina de prevenció, per aixòli semba que «el que ha dit el Papaestà fora de lloc», per sobre de totpel lloc que ha escollit per dir-ho,un continent especialment casti-gat per la malaltia, i on viuen vuitde cada deu infectats al planeta.«L’esglèsia es fica en tot», co-menta, «i no crec que hi tinguidret».

«El que ha dit al’Àfrica estàfora de lloc»

MÒNICA, 34 ANYS

Mònica es mostra totalment «con-trària a l’esglèsia», així que la últi-ma relliscada de l’últim hereu deles sandàlies de Sant Pere. Per pre-venir, «el primer de tot, el preser-vatiu», comenta. «No ho hauria d’-haver fet», pensa ella. El pitjor ésque les paraules del pontífex po-den tenir conseqüències, sobretotentre els creients, que poden nofer-lo servir perque ell els ha con-demnat. El que no hi creu, no l’a-fecta: «El que diguin m’és igual amí, però molt d’ull».

«Per prevenir,primer de tot,el preservatiu»

JOSÉ, 35

Per aquest jove, les paraules delcap de l’esglèsia catòlica l’ha ditben grossa: «Em sembla increï-ble», diu. «Entre la superpoblacióque hi ha al planeta i el risc decontagi de malalties de transmi-sió sexual», opina, «que diguinque no es faci servir el condó emsembla ridícul». «La veritat ésque no els escolto gaire», afegeix.En general, l’actitud de l’esglèsiali sembla «hipòcrita». «Hi ha gentque no té ni tan sols per menjar,i els volen obligar a seguir tenintfills», lamenta. «És una bogeria»,comenta.

«Em semblaincreïble el que ha dit»

MARIA, 17

Maria no sabia res de la polsegue-ra que ha aixecat el viatge a Àfri-ca del Papa Benet XVI, ara que lesdeclaracions que se li atribueixenno li sonen noves: «Ho diuen sem-pre», això que no s’ha de fer servirel condó, quan recorda que «no ésveritat» que no serveixi per a res.«El preservatiu s’ha de fer servir»,i més a un continent on la pandè-mia està tan estesa.

«El que ha ditdel condó és mentida»

JOSÉ PASCUAL, 56 ANYS

A José no li criden l’atenció les úl-times paraules de Ratzinger sobreel preservatiu perque «són cohe-rents amb la línea de l’esglèsia»,una institució que considera que«s’ha quedat una mica desfasadai ha perdut totalment el contacteamb la realitat». Les declaracionsde Benet XVI «fan més mal quebé», afegeix José, sobretot que aqui van adreçades, els fidels d’uncontinent molt exposat al conta-gi. «S’han de dedicar a l’esperit, noal pla físic», els aconsella.

«El Papa estàen la sevalínea habitual»

REPORTATGE

Amb les regnes preses

Aquests joves menorquins tenen poc més de 20 anys, però no van sense regna. Més bé al contrari han sabut agafar lesregnes de les seues vides i aprofitar l’ocasió que Eivissa els oferia per fer aquí el que no podien a la seua illa: viure de ladoma menorquina. Fa només un any que arribaren, però sembla que el negoci va vent en popa.

A Menorca hi ha molta gent que es de-dica a domar cavalls i donar classes d’e-quitació. A Eivissa, no tanta, i si es dema-nen coneixements de doma menorquinael mercat es redueix encara més. Això ésel que va aprofitar Bruno Serra, un me-norquí de 24 anys que va arribar a les Pi-tiüses fa poc més d’un any. Començà ambla doma a l’hipòdrom de Sant Rafel l’es-tiu passat. Ara es dedica a domar cavallsa domicili pels matins i a les tardes fa clas-ses d’iniciació a l’equitació a les quadresd’es Puig, a Santa Gertrudis. Però, a més,fa també classes de doma menorquina pelsinteressats.

Encara que no és un requisit impres-cindible, Bruno prefereix que els seusalumnes de doma sàpiguen montar. «S’a-vança molt més», diu. Les classes de domaes fan amb els tres cavalls de Bruno, quetenen molt brio i no són fàcils de contro-lar. Xuroy és de raça hispanomenorquina«al 50 per cent». Els altres dos sementals,Klein de 12 anys, i Truc, de quatre, sónmenorquins purs.

Els genets que volen aprendre aquestaespecialitat de doma tenen un perfil moltdivers, hi ha que tenen només deu anys id’altres ja han complit els 40. Molts pre-nen classes només a l’estiu, tot i així Bru-

no s’ha arribat a trobar amb 16 alumnesde doma menorquina, una situació com-plicada quan només tens tres cavalls perdonar totes les classes. «Alguns avancenmolt i tenen bastant amb deu classes, a al-tres persones els costa mesos», explica Se-rra.

A més de les classes, Bruno fa especta-cles de doma per les festes patronals de

cada municipi i per celebracions privades.Per aquestes ocasions compta amb l’ajutd’altres dos menorquins afincats a Eivis-sa; Lara Mangado, de 23 anys, i RaúlPons, de 24. Tots tres són assidus partici-pants en les festes de Sant Joan i ara hanexportat la seua tradició a les Pitiüses. Pelsespectacles als pobles fan equip amb duesde les seues alumnes més avançades, Bian-ca i Alicia.

Viure dels cavalls«Varem fer una aposta i, per ara, ens estàsortint molt bé» assegura Bruno. Aqueststres joves menorquins tenen ben agafadesles regnes de la sea vida i del seu negoci iestan fent a Eivissa allò que no podien fera la seua illa: viure dels cavalls. Aquí, amés de les clases de doma, d’equitació i del’ensinistrament de cavalls, han poguttreure partit a les exhibicions de doma me-norquina gràcies a la contractació delsajuntaments, però també dels restaurantsque amplien l’oferta als seus clients ambaquestes actuacions i fins i tot els particu-lars donen feina als menorquins a festesprivades i a casaments: «Alguns volen en-tretenir i sorprende els seus convidats i al-tres volen que els portem els cavalls perfer-se fotos amb ells». Bruno, Lara i Raúlcavalquen a Eivissa i van al trot.

SANTA GERTRUDIS | RAQUEL SÁNCHEZ

Xuroy és de raçahispanomenorquina «al 50 percent». Els altres dos sementals,Klein, de 12 anys i Truc, de quatre,són menorquins purs

Els tres menorquins amb Xuroy, Truc i Klein LORENA PORTERO

Una de les cabrioles que es fan L. P.

Per aquells a qui la doma menorquina els sonaa xinès donarem uns fonaments bàsics ambl’art de Bruno perquè sàpigueu en què consis-teix aquesta especialitat. Té com a base ladoma clàsica, les cames de l’animal funcionende la mateixa forma, però la conducció és di-ferent. Es fa amb una sola ma, que a més ha deser l’esquerra i el tipus de mos és diferent.Aquesta doma té moviments diferenciats, comel menorquí, que consisteix en fer cercles tan-cats, i d’altres d’alta escola com el pas espan-yol. El bot menorquí és el moviment més ca-racterístic d’aquesta varietat i també el mésespectacular. Al bot el cavall s’alça sobre dospotes i es manté sobre les del darrere.A Eivissa no hi havia ningú que ensenyàs domamenorquina. Bruno i els seus amics han apro-fitat l’oportunitat i no només fan classes, tam-bé ofereixen espectacles. Els hem pogut veu-re a les festes patronals de Sant Josep, els tor-narem a admirar el primer diumenge de maiga Santa Eulària on fins i tot van prestar elsseus cavalls als Reis de l’Orient. La doma me-norquina també es sol·licita a festes privadesi a casaments, per sorprendre els convidats.

Fonaments dedoma menorquinaÉS POC COMÚ A EIVISSA PERÒ MOLTDEMANDADA ALS EVENTS

MOLA ||| 7DIARIO de IBIZA | DIMECRES, 25 DE MARÇ DE 2009

8 ||| MOLADIMECRES, 25 DE MARÇ DE 2009 | DIARIO de IBIZA

ENTREVISTA

SANTI TURDJ

—T’esperaves que les passes de ‘RewireWalks’ arribassin tan lluny?—No. No m’ho esperava perquè hi ha moltnivell i aquí a Eivissa, en funk, no som tanprofessionals, no ens hi dedicam tant. Peròes veu que a la gent li va agradar aquestafusió del funk més clàssic actualitzat ambles influències que tenim a Eivissa. Va sor-tir això el ‘Rewire Walks’ i ha anat moltbé. No m’esperava que arribàs tant amunt.Va arribar al quatre i al cinc i jo deia: «Ésimpossible, impossible». I va arribar. Nom’ho creia. Ni jo, ni molta gent. En dos set-manes ja estava entre els primers 50, elsbest-sellers. La pàgina t’envia un mail feli-citant-te. S’ha de pensar en tota la promo-ció que això significa. He d’agrair la in-fluència que tenim a Eivissa com escolamusical i la col·laboració dels vint músicsque hi han col·laborat i sense els qui nohauria estat possible. Perquè jo el que faigés tenir les idees i aportar una mica de cre-ativitat.—Quan a la big band li dius que estan al nú-mero un dels més venuts…—Varen pensar que era increïble. Es varenquedar com tots, al·lucinant. Quan ha arri-bat fora de l’illa ha pegat més fort aquí noperquè és més rotllo chill out o house. Jotenia molta confiança per quan sortís forai així va ser.—Estàs ja en altres projectes?—Sí. Aquest estiu no faré un LP però sí dis-cos curts per venda digital. També tenc unprojecte que es diu ‘Atfunk versus Q’, queés un cantant del Bronx, de Nova York queha vengut per aquí alguna volta. Treuré undisco de tres cançons on ell hi posa el seusegell negre: hip hop, soul i molt funky. Itambé tenc un tema al cd de Café del Mard’aquest any que he fet amb Valentín Hue-

do, que és el dj resident. Estam molt con-tents. Esperaré uns dos anys més, crec, pertreure un altre àlbum. Ara toca vendre aixòi arreglar el tema de les llicències. I tambéposarem música on ens cridin aquest estiu.—Com es fa música sense ser músic?—He començat piano.—Era la següent pregunta, perquè aquest es-tiu ens vares dir que t’hi apuntaries.—Idó sí, en acabar l’estiu vaig començarpiano a Dorremi amb na Lina i em moltbé. Per pujar el nivell de la música s’ha desaber música. També m’ajuden molts mú-sics. Ells són els que me fan els solos de pia-no o crit a un guitarrista o a la big band,que són músics d’escola de tota la vida. Joajunt les idees en un producte. Ells són mú-sics. Jo sóc més artista creador i mescladorde les idees. Avui vivim l’època del remix,

de refer, tothom fa refregits. El que t’ofe-reix un ordinador no és tan dificil però sónmoltes hores.—Hi ha coses que surten malament?—Sí, has d’anar provant. Sobretot avui endia que es fusiona tot i hi ha coses que nofuncionen. El funk té molt a veure amb l’a-legria, té molt ritme, molta energia.—Hi ha algun estil que no es pugui mesclaramb el funk?—Segur que sí. Hi ha coses que no em-pasten, però jo estic obert a tot i avui endia s’estan fusionant fins i tot big bandsamb música dance. S’estan fent coses moltinteressants. Estam en lèpoca de la fusió,com s’han acabat les idees, la gent fusiona.—De veritat s’han acabat les idees?—Està un poc exprimit el tema i la gent elque fa és ajuntar-se amb altres artistes. Està

molt bé mesclar estils. —Internet és un altre món?—És una porta al món. Al meu myspace,per exemple (www.myspace.com/atfunk)tothom pot veure el programa de ràdio, leshores en què s’emet, una petita biografia…—I ets d’internet o t’agrada tenir els cd?—Cada dia més ho compro tot a internet.És que pots comprar temes des d’un euroi et pots fer tu mateix el CD. Pots comprardeu artistes diferents i te surt un disc perdotze euros. A la botiga, poc. És una pena,però cada dia serà tot més digital. De totesmaneres, les botigues aquí són d’una granajuda. Es porten molt bé amb naltros. T’en-senyen les vendes i la veritat és que algu-nes s’han enrotllat bastant. Ens ajudenmolt les botigues d’aquí.—No ets fetitxista de la música?—No. Tenc alguns vinils clàssics i una granllibreria. Si vols trobar coses rares has d’a-nar a internet, aquí arriba poqueta cosa. —Què té el funk que no tenguin altres estils?—A jo m’agrada perquè és molt rítmic, témolta energia, és alegre i som un gran fande l’època del 70, les pel·lícules de gàngs-ters, de la música. Em va influenciar molti l’he actualitzat amb tot el que he mamata Eivissa, però sobretot la música d’avant-guarda que vé aquí cada estiu. Tampoc ésfunk dels 70 perquè allò ja es va fer en aque-lla època. És un estil molt alegre, que és elque a jo m’agrada musicalment. A jo mesobra el so alemany de remors electròni-ques que porten alguns.—Et podries quedar amb un sol tema?—No me demanis això… En tenc mils i amés, depén del moment. Cada cançó és unmón. N’hi ha moltes, i dels 70 també. Ja-mes Brown, George Clinton, Funkadelic.M’han marcat molt. Des de Bob Marleyamb el reggae tots han anat sumant.

EIVISSA | MARTA TORRES

Santi Tur, punxabnt a Café del Mar aquest estiu TONI

«Vivim a l’època del remix, tothom

fa refregits»Santi Tur, eivissenc en la trentena, mai no havia pensat que el seu primercd ‘Rewire Walks’ arribaria a ser el més venut durant dos setmanes a undels portals de venda de música més importants després de passart-se

dos mesos oscil·lants entre els números 4 i 5. «Va ser increïble», confessa.Gairebé un any després de publicar-se encara està al 34.