IES JOAN OLIVERIES JOAN OLIVER 2009 núm. 3. ED ITOR IA L Aquest és el tercer número de la revista...

39
IES JOAN OLIVER 2009 núm. 3

Transcript of IES JOAN OLIVERIES JOAN OLIVER 2009 núm. 3. ED ITOR IA L Aquest és el tercer número de la revista...

  • IES JOAN OLIVER 2009 núm. 3

  • E D IT O R IA L Aquest és el tercer número de la revista de l’IES Joan Oliver, l’hem feta entre tots els alumnes de l’optativa Fem revista de 4rt d’ESO. Hi podràs trobar de tot: des de reportatges de grups de música, d’actors famosos, articles d’opinió, crítiques de pel·lícules fins a notícies de l’actualitat, excursions que s’han fet al centre, festes com el Carnaval i entreteniments. Esperem que us agradi perquè l’hem feta amb molta il·lusió i entusiasme. Fins aviat!

    Consell de redacció

    - Iván Baena - Ana Blasco - Mireia Cuenca - Carles Culubret - Joan Garcia - Sheila Garrido - Montserrat Gómez - Albert Gorchs - Laura Guerrero - Lorena Lechado - Rubén Lobato - Melina López - Miriam Medina - Javier Melé - Rocío Morante - Anna Pérez - Javier Santos - Montserrat Serrano

    Cap de Redacció: Pilar Ripoll

  • EXCURSIÓ AL MONTSENY El dia 20 d’octubre els nois i noies de tots els primers van anar tot el dia d’excursió al Montseny. L’excursió es va fer en autocar. Els nanos van sortir a un quart de deu i van arribar a les cinc en punt. Anaven acompanyats per la Deborah, l’Armando i l’Àngels. Durant el viatge… el que sol passar sempre: la gent que no se sol trobar bé,gent que vomita, es maregen, altres que els entren nàusees i d’altres amb la típica frase de quan arribem. Però el viatge va ser d’allò més agradable, amb una temperatura de 22 graus centígrads, amb un dia sense núvols i molt assolellat. Gairebé tots es van portar bé. Quan van arribar el primer que van fer va ser esmorzar el seu entrepà de pernil dolç amb un suc de taronja. El primer lloc on van anar va ser el Turó de l’home, allà van poder jugar aproximadament

    uns 45 minuts. Després quan van baixar van anar al pàrking d’autocars per menjar l’entrepà per dinar,tothom portava un entrepà de truita o de fuet. I van continuar jugant fins a les 4,l’hora de tornar al centre. Al final tots van acabar esgotats però al menys no havien fet classe,que és això el que van dir tots els nens i nenes de primer. La finalitat d’aquest viatge era per poder observar la natura i la tranquil·litat del bosc i també per contemplar les espècies que es troben dins del parc.

    EL PARC NATURAL DEL MONTSENY

    El Parc Natural del Montseny se situa a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual n’és el massís mes enlairat. Ocupa una extensió de 30.120 hectàrees distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona,la Selva i el Vallès Oriental).Els seus límits naturals son la riera d’Arbúcies, els cursos alts de la riera Major i del riu Gurri,el Congost i la Plana del Vallès. El Montseny és un dels parcs Naturals mes importants,per aquest motiu el centre va decidir realitzar aquesta excursió per observar la flora i la fauna. Ja que podem trobar animals com: porcs senglars ,conills,guineus....Però deixant de banda els animals,la vegetació està plena d’arbres de fulla caduca que durant tot l’any canvien les seves fulles i provoquen una sensació molt bonica en observar-los,els colors que es veuen son el verd,el taronja,el groc i el marró.

    Iván Baena Tomas

    Xavi Melé Benito

  • Com cada any els alumnes de segon de la ESO van fer una sortida de tutoria a La Mola, el dimecres, 19-11-2008 i nosaltres vam aprofitar per fer una entrevista a la Victòria Vigo(2nd C), al Víctor López(2nd B), i a la Thais Uribe(2nd C). Van trigar tres quarts d’hora en arribar a La Mola ,van sortir de l’institut a les 9:15 i van baixar de l’autocar a les 10.

    - Feia bon temps?

    Victòria: Doncs... Hi havia una mica de boira, però després ens vam acostumar. Víctor: Feia molt de fred. Thais: Al començament feia fred, però després ja feia calor. - Victòria, només baixar de

    l’autocar què vas fer? Vam començar a caminar cap amunt i després d’una estona vam començar a esmorzar.

    - Thais, com eren els

    camins?

    Els camins eren estrets, però també hi havia camins amples. - Et vas cansar molt pel

    camí, Víctor? Sí. És una excursió que cansa bastant. - Quan vau arribar al cim que

    vau fer? Victòria: El primer que vam fer va ser descansar, després vam mirar una mica als voltants, i vam començar a dinar. Després vam fer un miniconcert amb la professora Chari Subires. I ens vam fer moltes fotos. Víctor: Vam esmorzar, i vam estar tres quarts d’hora allí a dalt aproximadament. Després vam estar descansant. Thais: Vam esmorzar i vam estar allà mirant el paissatge i cantant amb una professora, ens ho vam passar molt bé. - Amb qui us vau trobar al

    cim? Victòria: Amb ningú. Al camí si que vam trobar uns avis que estaven també pujant cap al cim. I ens vam fer una foto amb ells. Víctor: No hi havia ningú allà a dalt, però pel camí hi havia uns homes. Thais: No hi havia ningú.

  • - Després de dinar que vau

    fer? Victòria: Després de dinar vam començar a caminar cap a baix, per anar-nos-en cap a l’autocar. Víctor: Vam anar cap avall, el camí era més fàcil. Thais: Vam anar cap avall per anar a buscar l’autocar. - Víctor, va haver algun

    accident a l’excursió? Sí. Un noi que es diu Arnau es va torçar el turmell. - Victòria, us va agradar

    l’excursió? Home... No és la millor excursió... Però ens ho vam

    passar bé amb els amics. L`únic... que ens vam cansar molt. Perquè tota l’estona estàvem caminant. - Què et va agradar més de

    l’excursió, Thais? Quan vam arribar al cim. - Moltes gràcies, per

    concedir-nos aquests minuts.

    Victòria, Víctor i Thais: Ha sigut un plaer.

    Miriam Medina.

  • PARLEM DEL MUSEU DE LA CIÈNCIA. Els alumnes de 3er ESO, van fer una sortida al museu de la ciència de Terrassa. Aquí farem una entrevista a dues noies, les quals van anar a aquesta excursió. Varem parlar amb dues noies del curs de tercer una de elles ens va donar un fulletó amb informació del museu i de les activitats que van fer mentre observaven el que hi havia. -On veu anar? Varem anar al Museu de la Ciència i la Tecnologia de Terrassa . -Què vareu fer? Varem observar moltes maquetes i materials els quals ja no s’utilitzen pas. També varem anar a un laboratori on varem fer experiments molt divertits i interessants. -Vareu aprendre alguna cosa? Sí, vaig aprendre moltes coses sobre l’energia i que va passar a partir de la industrialització, la majoria de les coses les aviem vist abans al llibre de tecnologia però, com hi havia més informació ens va resultar més educatiu. -Què va ser el que més us va agradar? L’experiment que varem fer al laboratori que es veia una llum fluorescent blava i era molt bonica. -Vareu veure coses interessants? Sí, el funcionament de les politges i molts diferents tipus de materials. -Tornaríeu a anar? Per què? Sí, però amb la condició d’anar tot el dia. Seria molt més divertit sempre i quan amb més temps per poder agafar una informació més àmplia. Gràcies per la seva col·laboració per fer aquesta entrevista! Sara Bernal i Sílvia Garrido. Laura Guerrero. Joan García.

  • NOTÍCIA.

    TERCER VISITA EL MUSEU DE LA CIÈNCIA I LA TEC NOLOGIA DE TERRASSA.

    La passada setmana els alumnes de tercer de l’IES Joan Oliver van anar

  • COSMO El passat dimecres 12 de novembre del 2008 els grups de 4rt, A i B, d’ESO van fer una sortida al CosmoCaixa a Barcelona. De professors hi van anar la Virgínia Fargas, l’Àngels Povill, l’Antonio Pascual de l’àrea de Ciències Naturals i Tecnologia. Després de dues hores d’autocar van arribar per fi al Cosmocaixa a les 10:30 i van tornar a les 13:30, va ploure molt, però no ho vam notar gens. En aquesta sortida els alumnes del IES Joan Oliver van poder experimentar un munt de sensacions i d’experiències inoblidables, van veure molts animals, experiments, vídeos i moltes coses més. El motiu d’aquesta excursió va ser d’aprenentatge en la biologia, física i química. QUÈ ÉS COSMOCAIXA?

    CosmoCaixa és el nom donat a l’antic Museu de la Ciència de Barcelona remodelat. Està situat al carrer Isaac Newton, 26, Barcelona

    CAIXA L’edifici, d’un asil per a cecs, obra de Josep Domènech i Estapà de 1904-1909, fou remodelat i ampliat el 1979-1980 per Jordi Garcés i Enric Sòria per encabir-hi el Museu de la Ciència de la Fundació "la Caixa". La reforma posterior per tal de convertir-lo en el CosmoCaixa actual, després de cinc anys d'estar tancat, s'inaugurà el 25 de setembre del 2004.

    QUINES SALES VAN TROBAR? En el CosmoCaixa els alumnes van poder veure les següents sales: El Bosc inundat, creuen que va ser la sala que més els va agradar, ja que era molt difícil implantar tots els arbres d’una selva amazònica i aconseguir la temperatura addient i la humitat necessària per imitar a una selva. La Sala de la Matèria, va ser una sala en la que van poder veure alguns vídeos, diferents tipus de proves, i més experiments. Planetari, era una sala on s’explicava tot els misteris, fins

  • ara coneguts, i revelats a totes les persones. Plaça de la Ciència, és una plaça la qual està situada a l’aire lliure i hi havia un munt de mòduls i objectes per experimentar. Albert Gorchs Vega Carles Culubret Carmona

  • Concepte de l’amor i l’enamorament Està clar que la idea de l’amor romàntic ve del procés de l’ enamorament. El concepte d’enamorament sembla estar canviant. Escoltant converses o entrevistes a joves, coincideixen en que ja no és necessari casar-se per tenir relacions sexuals, només cal que hi hagi amor. La idea de l’amor romàntic és bonica però té complicacions.

    L’amor i l’enamorament són dos assumptes molt diferents. L’ enamorament és un procés que pot donar com a resultat amor entre les persones que participen.Quan parlem de l’amor ens referim a un gran afecte cap a una altra persona. L’enamorament es pot descriure com un estat d’ànim, de sentiments transitoris que comencen a fluir i es veu com una petita il·lusió a la vida...

    Hi ha qui s’enamora amb freqüència, mentre que d’altres confessen no haver-se enamorat mai o haver-ho fet només una vegada i per a tota la vida. Quan una persona diu al seu enamorat "vida meva" sent que l’altre és la seva vida. Però aquí resideix el risc: s’ha de somiar, però esperar-ho tot de l’altra persona equival a arriscar-se a la decepció. Aquí hi ha la clau del fracàs de moltes parelles.

    Començament de la violència

    Per exemple, en el cas d’ una parella que està molt enamorada, tothom ho pot veure. A l’institut i quan surten amb els seus amics sempre volen estar junts. Però si ell o ella flirteja amb altres persones, llavors s’enfurismen i s’insulten i poden inclús arribar a bufetejar-se. La reconciliació és el millor. I sempre les mateixes paraules: “No passa res. A tu és a qui estimo” i assumpte arreglat. I així neix la violència entre les parelles. A partir dels 15 anys i fins abans del matrimoni els joves comencen a aprendre noves formes de comportament, és a dir, segons la família: si educa bé el seu fill, serà una bona persona en el futur; i si la família passa del jove, doncs, es tornarà un adolescent conflictiu en un futur. I pot, fins i tot, perjudicar a la seva parella per un passat difícil. Text: Lorena Lechado Gómez i Mireia Cuenca Gómez

  • ELS HURACANS QUE HAN ARRASSAT CUBA El pas de dos huracans per la regió de Cuba ha deixat a tota la població en runes, tot i que s’havien pres mesures per poder resistir-los. Tot i així, els dos huracans van arribar amb vents de 196 km/h amb els quals les cases i les zones pròximes a les costes van quedar inundades a causa de les onades de gran alçada, inundant camps de cultiu,magatzems d’aliments i destruint arbres fruiters,granges d’avicultura i ramaderia. L’ huracà Lili va seguir l’1 d’octubre gairebé la mateixa trajectòria per l’occident de Cuba que el 20 de setembre havia pres l’ Isidore i va deixar al seu pas més famílies sense sostre i nous danys a l’economia, però no va haver-hi morts. Els dos huracans van ser catalogats en l’escala de Saffir-Simpson, d’un màxim de cinc. Sense aliments Els huracans van deixar a tota la població sense aliments amb la qual cosa milions de persones pateixen de fam a la vegada que no tenen un lloc per a refugiar-se. I per això el govern de la Generalitat ha organitzat una recollida d’aliments als instituts de tot Catalunya , els quals recullen aliments per poder enviar-los cap a Cuba i evitar que les persones pateixin gana. La recollida dura des del dia 1 fins al 10 de desembre, durant aquest temps es recull el menjar que els estudiants porten a l’escola i la dipositen en caixes de forma voluntària. En un institut van arribar a recollir fins a 500 kg de menjar.

    Aquesta organització s’anomena CASAL D’AMISTAT CATALÀ - CUBÀ DE SABADELL i informa els estudiants de les desgràcies que han passat a Cuba en aquests últims dies, ensenyant-los fotos i explicant la situació a la que s’enfronten els habitants de Cuba i explicant el propòsit d’aquesta organització.

    Instituts solidaris Els aliments han de suportar un viatge pel Oceànic d’un període de 15 dies, per aquest motiu els únics aliments que es transporten són: -Llegums -Cereals -Tomàquet enllaunat -Sal -Sucre -Oli de Gira-sol -Conserves diverses enllaunat Amb aquests aliments es pretén alimentar totes les persones que han patit els huracans a Cuba, per això l’organització té un lema que diu’’ posa el teu grà d’arròs”.

    Iván Baena Tomás Xavi Melé Benito

  • Sempre hem pensat que a Egipte existien només tres piramides. Al 1995 uns arqueòlegs van començar la investigació i ara han descobert que n’hi ha una de quarta. L’han anomenat com la piràmide perduda. Fa aproximadament uns 4.500 anys el faraó Dyedefra va regnar a Egipte, durant aquell periode es va construir la piràmide amb més alçada, que es podia contemplar per sobre les altres. Aquesta està situada a uns 8 km de Gizeh. Hawass secretari general del Consell Suprem d’Antigiats Egipcies creu que el fill de Dyedefra la va construir perquè

    volia independitzar-se de la seva família. És una piràmide que supera els 7,62 metres d’alçada respecte a la de Keops que te 146 metres. Només van ser els romans qui les van utilitzar molts segles després, que la van destruir per agafar les pedres per utilitzar-les en El Cairo. Va ser trobada a Abu Rawash. La piràmide esta recoberta de grans polits i d’una aleació d’or, plata i coure, símbol del seu propietari. A partir del 2009 podrà ser visitada pel públic, però només la part exterior, no pas d’interior.

    Montse Serrano i Anna Pérez

  • INTRODUCCIÓ. Tothom alguna vegada s’ha posat a ballar un estil o un altre de ball, tinguis l’edat que tinguis. És estrany anar a qualsevol lloc i que alguna persona al llarg de la seva vida no hagi ballat algun cop, qualsevol estil de ball. Dades de Catalunya deixen l’aeròbic i estils com el hip-hop en primer lloc dels més ballats a Catalunya en joves d’ entre 14 i 16 anys. Els exercicis d’aeròbic van bé per millorar la respiració, normalitzar el ritme cardíac, i adquirir gran agilitat i flexibilitat muscular. Per competir en una competició el necessari són unes bambes blanques, mitjons blancs i un “mallot”.

    TEMPS DE BALL Els gimnastes que practiquen aquest esport porten mesos entrenant durament per poder arribar al campionat. El temps per ballar és entre 1m i 1m 45seg segons les categories. Quan estàs ballant no et pots equivocar, ets jutjat/da per uns jutges, i els has de fer el millor dels teus somriures.

  • CATEGORIES: ->Prebenjamí ->Benjamí ->Aleví ->Infantil ->Cadet i Juvenil Si balles individualment, el temps que ha de durar la música i el ball és de 1 minut i mig. En canvi, si balles en trio o en grup, el temps de durada és de 2 minuts. Dins del ball han de constar les 6 dificultas bàsiques, si no et penalitzen: ->JUMPINS: Es tracta de fer petits salts, obrint i tancant les cames, amb el genolls cap a enfora. S’han de fer 4 “jumpins” seguits. ->GIR: S’ha de fer la col·locació, i amb una cama recta i l’altra doblegada, s’ha de girar sobre si mateixa. S’han de

    fer 1 gir, 1 i mig o 2 girs. Depenent de la categoria. ->FLEXIONS: Es tracta d’ aguantar tot el pes amb el cos, amb mans i peus al terra, flexionant els braços per pujar i baixar. S’han de fer 4 flexions seguides.

    ->ÀNGEL: Es tracta d’ aguantar tot el pes amb la cama, amb un peu a terra i l’altre cap endarrere. ->PATADES: Es tracta de fer 4 patades. Els peus han de sortir i acabar al mateix lloc, i s’han de fer quietes al mateix lloc.

  • ->SALTS CONSECUTIUS: Consisteix a fer 2 salts alts i seguits. * * * Cap d’aquestes dificultats es poden fer seguides. Quan el ball consta d’aquestes dificultats amb ritmes i amb una bona música, ja podem començar a ballar!

    Miriam Medina.

  • El “canto del loco” va néixer a Madrid quan els fundadors del grup, que són Iván i Dani, es van conèixer el 1994 en una escola de teatre. Ambdós compartien afició musical i passió per Ràdio Futura, de la cançó de la qual “El canto del gallo” van treure el nom del grup, fent un joc de paraules. Després de diversos intents per a crear una formació, van fitxar a David, cosí de Dani. I novament va ser ell qui en un cim flamenc, al qual va assistir amb els seus pares, va conèixer a Jandro, bateria i quart component del grup. Temps més tard es va sumar Chema, company de facultat de Dani. Llavors, “El canto del loco” ja eren cinc, per tant ja es consideraven un grup. Poc després van conèixer al Dj i productor Pedro del Moral qui els va posar en contacte amb la companyia discogràfica BMG Ariola, a la qual van lliurar una maqueta. No va passar molt temps fins que van signar un contracte per a enregistrar el seu disc debut: "El canto del loco". "El Canto del loco" és el primer àlbum de la banda i compte amb la producció d'Allunyo Stivel (ex Tequila i

    productor de Joaquín Sabina, “La Oreja de Van Gogh” i M-Clan, entre altres) que havia escoltat la seva maqueta en el MIDEM. Aquest primer disc el formen 11 temes, entre els quals es troba una particular versió del tema “Vivir aisí es morir d'amor” de Camilo Sesto. Com primer senzill es va editar “Pequeñita”, un tema emblemàtic per al grup, que el va compondre ja en els primers assajos, abans que es formalitzés si mes no el grup 1º.

  • CD’S “del canto del loco” - “El Canto del Loco” (2000), BMG Music Spain, S.A. L’àlbum debut del grup madrileny va sortir a la venda el 19 de juny. L’àlbum, que va comptar amb la producció d'Alejo Stivel, inclou una versió de "Vivir así es morir de amor", de Camilo Sesto. D'aquest àlbum van aconseguir vendre 100.000 còpies (disc de platí) a Espanya. - “A Contracorriente” (2002), BMG Music Spain, S.A. El segon disc del grup va sortir a la venda el 4 de març. Entre les cançons s’inclou una versió dels clàssics “the Clash”, de The Primitives; a més, compta amb la col·laboració especial d'Amaia Montero, la vocalista de La Oreja de Van Gogh, en la cançó "Puede ser". Les vendes d'aquest treball van ascendir a més de 300.000 còpies (triple platí).

    - “Estados de Ánimo” (2003), BMG Music Spain, S.A. El 26 de maig es va publicar el tercer disc d’estudi de ECDL. De nou, el grup va comptar amb la producció de Nigel Walker. El primer single va ser “La madre de José”. Les vendes d’aquest treball, van seguir ascendint, aconseguint aquesta vegada el triple platí a Espanya per la venda de 300.000 còpies. - “Zapatillas” (2005), BMG Music Spain, S.A. El 21 de juliol es va publicar el quart àlbum d’estudi del grup ECDL, que es va llançar amb

  • el single homònim al disc. Tretze cançons i un DVD amb catorze temes gravats al seu local d’assaig, entre les quals s’inclou el tema inèdit “Quiero”. Inclou la primera cançó cantada a duet per Dani i David, “Tal como eres”. Ara per ara, s’han venut més 400.000 còpies, i ha estat en el TOP 100 de vendes més de 100 setmanes, en part per la reducció de preus del seu CD en la majoria de comerços. - “Personas” (2008) BMG Music Spain, S.A. 1 d’Abril del 2008 , va ser publicat el nou disc mes recent de “el canto del loco” el cual es van anomenar persones. El seu single va ser “Eres tonto” el cual van fer tres versions diferents de videoclips. Aquest ultim CD serveis d’acomiat per un del components de la banda, Jandro. Components de la banda: - Dani Martin - David Ortero - Chema Ruiz

  • Rocio Morante 4t B i Sheila Garrido 4t A

  • De vegades es molt difícil saber el que vols fer en un futur. Els de 2n Cicle de l’ESO comencem a pensar-ho. Aquest any els alumnes que fem quart vam haver d’escollir el curs passat un itinerari. Per fer-ho una mica més fàcil, aquí teniu un esquema.

    En acabar l’ESO podem agafar diferents camins: 1-Fer Cursos PQPI i en finalitzar passar al món laboral. 2-Fer Batxillerat, en concloure es pot passar a la prova de selectivitat i si la passes accedir a la Universitat. En acabar la carrera ens ficaríem en el món laboral. 3-Després de l’ESO es poden fer proves d’accés a cicles formatius, d’aquests hi ha dos tipus de Grau Mitjà des dels quals es pot accedir a Batxillerat amb convalidacions, fer prova d’accés o curs d’accés a CFGS i d’aquí passar a cicles formatius de Grau Superior i entrar al món laboral o accedir a la Universitat. Si fas el Grau Superior faries un cicle formatiu i igual que al Grau Mitjà entraries al món laboral o a la Universitat. 4-També després de passar pel Batxillerat es pot fer un Cicle Formatiu de Grau Superior i accedir a la Universitat o al món laboral.

    CICLES FORMATIUS DE GRAU MIG

    Accediria Batxillerat amb convalidacions.

    Fer altre Cicle Formatiu

    Prova d’accés o Curs d’accés a CFGS

    CICLES FORMATIUS DE

    GRAU SUPERIOR

    FINALITZACIÓ DE L’ESO Cursos PQPI

    Postobligatòria:Dedicació exclusiva.

    BATXILLERATS

    Prova de selectivitat

    PROVES D’ACCÉS A CICLES FORMATIUS: GRAU MITJÀ GRAU SUPERIOR UNIVERSITAT

    MÓN LABORAL

  • Els Cicles Formatius de Grau Mig tenen una durada d’un any. Els Cicles Formatius de Grau Superior son de dos anys. I a la Universitat depèn els anys de la carrera que escullis. Anna Pérez Sánchez

  • Tardes a Zona Hermètica. Zona Hermètica consta de moltes discoteques de diferents estils. (Gloobal, Kissme, Plata, Paladium, Socket, Bbt40, Puzzle, Standard, La Sal, Costa Sur, Little Kissme, entre altres..etc...) A la gent que li agradi la rumba, té l’opció d’anar al Costa Sur, que és de les poques discoteques que posen música d’aquest tipus. A la gent que li agradi el house, pot optar per anar a Puzzle, Standard o Socket. En algunes discoteques diverses com: La Plata, Kissme, Little Kissme, barregen diverses músiques, entre elles reggaeton. Entre les discoteques més privades podem trobar Paladium i La Sal. En canvi, si vols una discoteca més light, on trobaràs a gent d’entre 14 i 15 anys, pots optar per anar al Bbt40; encara que legalment només podrien entrar nois i noies a partir de 16 anys. I si vols una tarda molt moguda, amb molt ritme, varietat de música, i molta diversió vés a Gloobal. Depèn de quines discoteques fan horari universitari. Avantatges de Zona Hermètica: ->T’ho passes bé amb els teus amics. -> No et gastes molts diners. -> Coneixes a gent nova. -> Desconnectes una mica de tot. Desavantatges de Zona Hermètica: -> Hi ha gent que busca problemes. -> Venen alcohol i tabac a menors. -> Hi ha gent en mal estat. -> En algunes discoteques hi ha gent menor de 16 anys. En conclusió, si surts els dissabtes a Zona Hermètica, passaràs una tarda o nit molt divertida amb els teus amics i amigues. Ves-hi!

    Article d’opinió. Miriam Medina.

  • La crisi Avui en dia tothom sap que es la crisis, degut a ella moltes botigues han hagut de tancar degut a les poques ventes que han tingut durant la temporada d’hivern, l’única cosa que pot portar una mica de diners fins a les cases són les rebaixes que van començar el dia 9 de gener, aquestes potser aconseguiran que augmentin els diners , ja que les rebaixes de 2009 són les millors de totes perquè ofereixen un descompte de el 70% en molts productes, gràcies a això la gent és podrà comprar moltes més coses encara que no guanyi molts diners, però no tot es tan fàcil, el problema no es que la gent pugi o no comprar coses quan hi ha rebaixes sinó quant diners tenen o guanyen per a poder comprar-ho perquè degut a les pujades que hi han hagut durant tot l’any com la llum, l’aigua o el gas ha fet que moltes famílies hagin hagut de hagut de reduir els diners en coses que siguin indispensables ( roba , aliments…).

    Una de les empreses que més ha notat la crisis ha sigut la venta d’automòbils . Degut a les poques ventes que hi ha hagut, el 53 per cent dels concessionaris d'automòbils haurà de recórrer al tancament d'algun centre o abandonar alguna de les marques amb les quals treballa. La gent no és pot permetre comprar un cotxe per molt barat que sigui encara que els facin un descompte. Això fa que l’única solució que hi hagi per vendre cotxes és oferir-los més barats i amb moltes més promocions, però no és suficient.

    Jo he arribat ha sentir a gent que diu que el que passa ara només es el principi que d’aquí a uns anys començarà la crisis de debò perquè les mesures que s’estan prenent ara no són suficientment bones per afrontar la crisis però molta gent no perd l’esperança i diu que la crisis acabarà aviat , alguns diuen que a l’abril tot estarà solucionat.

    Però em sembla que no ha tothom els afecta la crisis, sinó que han sortit beneficiats , estic parlant dels bancs, molts d’ells han augmentat els seus beneficis. També estan les hipoteques que no solen reduir els costos i la gent ha de continuar pagant . L’euribor ha baixat però la gent encara es continua queixant perquè no ha abaixat prou. A moltes persones els han hagut de embargar l'habitatge per impagament de les lletres, naturalment la culpa la té la crisis.

    La crisis ha fet que augmenti el nombre de parats en Espanya el qual fa que molta gent no pugui continuar pagant els impostos i comprar menjar per alimentar-se. Al igual que en els hospitals la crisis ha afectat a la sanitat privada fent una retallada dels pacients, molts treballadors han suspès les seves activitats per protestar contra la falta de personal que hi ha en els hospitals, també hi ha hagut infermeres que han deixat el treball perquè no els pagaven.

    Iván Baena Tomás

  • CRÍTICA SOBRE FIFA 09Un dels jocs que més revolució ha causat en tot el món ha sigut el simulador de futbol FIFA 09, aquest joc ha causat grans expectacions entre tots els públics, ja que ha estat un dels més venuts. Respecte a l’anterior joc de Fifa, aquest incorpora un nou mètode de jugabilitat, ( és una nova forma de jugar que consisteix en un nova posició de la càmera situada el mes pròxim possible al jugador per donar la sensació de ser la mateixa persona ,qui està jugant el partit)

    També incorpora un mètode ‘’ Adidas Live Seasson’’amb el qual es poden realitzar descàrregues setmanals per actualitzar els jugadors perquè sigui el més semblant possible a la realitat,també ha millorat la jugabilitat i el control dels jugadors. A més a mes és l’únic simulador de futbol que té tots els drets de totes les lligues. I també ha millorat molt la forma de jugar on-line, els gràfics són molt més reals que en jocs anteriors; igual que el mode de jugar en pluja, perquè incorpora un nou mètode en el que la pluja comença a partir d’un certs minuts de partit,. A partir d’aquest moment es comencen a marcar sobre l’herba les petjades dels jugadors i la pilota perd velocitat.

    Els controls són més complicats i triguen més temps a realitzar-los la qual cosa dificulta el joc d’equip. Una altra cosa, és que incorpora un nou mode ``converteix-te en professional per temporades´´ consisteix a mantenir un equip, ja sigui real o creat i fer-lo arribar fins a primera divisió controlant un jugador específic i augmentar la seva capacitat de jugar. I també és poden personalitzar les tàctiques d’equip, modificant la posició de tots els jugadors en qualsevol moment, (es poden escollir fins a 140 posicions per atacar o defensar).

    Però una de les coses que provoca insatisfacció és que no hi ha el mode ‘’entrenament’’, si que és cert que al principi del joc hi ha una pantalla on es pot jugar amb un jugador per poder practicar algunes jugades, però no amb tot un equip sencer. Això comporta que l’única manera de practicar és jugar partits amb altres equips, Un altre inconvenient es que no és pot regular el clima amb el qual es vol jugar durant el partit, l’única manera de poder jugar amb un cert clima és seleccionar els camps de futbol on més plogui o pugui arribar a nevar o on hi hagi un cert grau d’humitat bastant elevat.

    Ivan Baena Tomas

  • Es pot saber on és Nemo?

    Nemo quin nom és aquest?

    Sí, un nom ben estrany, no creus? Nemo és un nom que ve del llatí que significa “Ningú”, però es podria dir que aquest nom no és el que identifica ben bé el nom de Nemo a la pel·lícula. En realitat el nom de Nemo, ve de la

    història de “ 20.000 llegües de viatge submarí” ,la novel·la de Jules Verne, on s’inicia una expedició per esbrinar quin estrany ésser és el que ataca als vaixells; en un lloc cauen al mar, van ser recollits pel capità Nemo.

    Nemo, un peix real?

    Sí, Nemo és un peix real, és a dir, que la espècie de Nemo la podem trobar al Pacífic, en general no sol estar a l’Atlàntic. És un peix que es pot trobar a les anemones o als

    corals, una vegada s’instal·la ho defensa enèrgicament. Però, sent bebès, el mar arrossega els petits peixos, que acaben en esculls de corals situats fins a 10 quilòmetres de distància del lloc de naixement, i almenys un 60 per cent d’ells tornen al seu lloc d’origen.

  • Buscant a Nemo

    El peix pallasso Marlin perd a la seva esposa i als seus futurs fills per l'atac d'un enorme peix. Poc després, eclosiona l'únic ou que ha pogut salvar, donant lloc al naixement de Nemo. Temorós perquè la tragèdia es repeteixi, Marlin pràcticament no deixa que el seu fill s'allunyi de l'escull que serveix de llar familiar, i no és capaç de deixar-lo sol, ni tan sols, en el seu primer dia de classe. Per a provar la seva llibertat, en un ximple atac de ràbia, Nemo el desobeeix i s'aventura mar endins, amb tan mala sort que és capturat per un submarinista. Encara que el vaixell en el qual viatja és més ràpid que ell, Marlin, segueix el seu deixant fins que desapareix, i després tracta de recuperar unes ulleres de busseig , que li han caigut al submarinista, amb la seva adreça. Encara que Marlin ho ignora, es tracta de la consulta d'un dentista a Sidney, a la peixera del qual va a parar Nemo juntament amb un grup de peixos. Si Nemo no aconsegueix escapar, acabarà sent un regal per a la nerviosa neboda del seu nou amo. Mentrestant, Marlin emprèn una desesperada recerca del seu fill. En el seu camí troba l’ajuda de Dory, una simpàtica peix que a pesar de les seves bones intencions sofreix la

    síndrome de Korsakov, el que li provoca que oblidi amb rapidesa els successos recents. Junts trobaran inesperats aliats, però també grans perills.

    PERSONATGES:

    Nemo. El fill d’en Marlin, és el peix que es perd pel món i el seu pare va a buscar-lo. Des del seu naixement que té una aleta malament i això l’impedeix de nadar igual que els altres peixos i per aquest motiu el seu pare el “vigila” més del compte.

    A l’esquerra, Marlin. El pare de Nemo. A la dreta Doris, una companya que es troba amb Marlin en el seu viatge en busca del seu fill.

  • El lloc segueix fora de la pel·lícula.

    Després d’aquesta estrena en els cinemes la pel·lícula ha donat lloc a molts comentaris graciosos sobre aquesta pel·lícula, que va ser totalment un èxit.

    Un dels exemples més emblemàtics va ser que en el lliurament dels Oscar, Billy Crystal va dir que el famós peixet per fi havia aparegut!, en els aperitius de peix de la gal·la.

    Una anècdota molt sentimental és la de que molts nens després del

    l’estrena de la pel·lícula tiraven els seus peixos pel vàter amb la idea que arribessin al mar i fossin lliures.

    Pel que podem veure, Nemo va ser un gran èxit, també va aparèixer al “Looney

    Tunes” quan un personatge va caure sense voler a l’aigua i va afirmar haver vist a Nemo dins l’aigua.

    Nemo un professor excel·lent per a tot tipus d’espectadors.

    Llegint entre línies, el que en cinema es denomina "subtext", no resulta difícil trobar en aquesta cinta un escruixidor i realista retrat de la nostra societat. En un món replet de gent diferent, tots ens hem sentit alguna vegada diferents, com Nemo, que té una aleta més petita del normal, encara que això no li causa gaires problemes. Abunden les famílies desestructurades per diverses causes, com la del peixet. També podem trobar els individus que no poden abandonar les seves addiccions, encara que aquestes afectin negativament la seva vida, com Bruce i la resta de taurons, que es reuneixen en un grup de "depredadors anònims". Els trastorns mentals afecten fins i tot a la gent de

    bon cor, com Dory. El film es mostra optimista sobre la convivència, a pesar que cada dia ens trobem amb obsessius, com les gavines; amb tipus que van per la vida a tota velocitat, com les tortugues; o fins i tot amb psicòpates en potència com la neboda del dentista.

    Dintre de la pel·lícula també podrem trobar altres missatges com el que ens mostren Nemo i Marlin, ja que a vegades els pares ens sobreprotegeixen, i no ens deixen viure la vida lliurement.

    Ana Blasco, Melina López, Xavier Santos

  • EL NEN DEL PIJAMA DE RATLLES La famosa obra de John Boyne ha provocat una gran expectació, primer en lectors i després en els espectadors que van anar al cinema. El llibre narra la història d’ un nen de 9 anys que viu una infància dura, ja que el seu pare és soldat de l’ exèrcit alemany (d’ Adolf Hitler) i el seu millor amic, un nen jueu que viu en un camp de concentració nazi. Per a nosaltres és una història d’aflicció, però prou interessant per fer d’un llibre una història que ha estat sempre en la conversa de molta gent, que ha estat d’ acord amb la ideologia o simplement odia aquesta ideologia. Jo opino que aquesta obra és bastant trista, perque a més de ser una pel·lícula, va ser la realitat fa molts anys, i també pensar que una sola persona va fer que moltes persones i sobretot nens van morir de manera cruel... La veritat és que m’ interessa molt aquest tema perquè forma part de la història i perquè tenir gent propera em fa interessar per aquest tema. També té una part dolenta, perquè hi ha gent que pensa que aquelles persones a qui van assassinar eren culpables d’ alguna cosa; i el pitjor és que llegeix el llibre o veu la pel·lícula i no arriba a entendre el significat de la novel.la o el film.l llibre o la pel·lícula.

  • EL DIARIO DE NOA Estem en els anys quaranta. Una jove va a la ciutat costanera de Seabrook per a passar l’estiu amb la seva família , encara adolescent, coneix a un noi local en la fira. Gens mes veure-la, Noah sàpigues que l'hi Allie estan destinats a viure junts. Encara que ella és d'una família adinerada i l'és un pobre treballador de fabrica, al llarg d'un apassionat estiu sureño els dos s'enamoren profundament. Les circumstàncies i el sobtat esclat de la Segona Guerra Mundial els separen, però ambdós conserven viu el record de l'altre. Quan anys despues Noah regressa de la guerra, Allie ha sortit irrevocablement de la seva vida però no de la seva corazon. Encara que Noah ho ignora, Allie ha tornat A Seabrook, el lloc on es van enamorar. Però aquesta compromesa amb Lon, un ric soldat que va conéixer mentre cap a treballs voluntaris en un hospital militar. Dècades despres, un home llegeix una vella i descolorida llibreta a una dona a la qual visita regularment en la residència d’ancians. Encara que els seus records s’han esvaït, li fascina d’emotiva història de Allie i Noah i durant uns moments és capaç de reviure la època apassionada i turbulenta en la qual van jurar passar la resta de la seva vida junts Aquesta historia és la més bonica que jo e vist mai, tota la pel·lícula tracta d’una parella ,la noia que pretenia a una família noble de diners i el noi que era pobre, que es van enamorar l’únic estiu que ella passava a aquell poble. És també molt entretinguda i que en segons quins episodis fa plorar molt. Sembla tot molt real i sembla com si estiguessis al seu lloc,com si sentíssim els seus sentiments. Comença d’una manera molt estranya; un avi que comença a explicar la historia d’aquests dos nois. Al principi és preciosa però poc a poc van sorgint problemes però que majorment eren per culpa de la mare de la noia que respecte a ella, la seva filla es tindría que casar amb noi de diners i d’una estatura social. Quasi al final la historia anava de mal en pitjor però aquesta historia d’amor no podia acabar malament i així va ser no va acabar malament la noia es va decantar pel noi pobre i van viure feliços.

  • Aquesta pel·lícula ha sigut una adaptació d’una saga literària “Bestseller”, ha

    tingut un gran èxit als Estats Units.

    Redactores: Mireia i Lorena “Bestseller”

    En el seu primer cap de setmana va ser la pel·lícula més taquillera als EEUU. Amb 70 milions de dòlars i la novel·la original va vendre 800.000 còpies només al nostre país. Resum de la pel·lícula

    La pel·lícula narra l’historia de Isabella Swan ( Kristen Stewart), una jove acabada d’arribar a un Institut que no triga a enamorar-se d’un pàl·lid jove, Edward Cullen ( Robert Pattinson). És el nuvi ideal: llàstima

    que tant ells com els de la seva família siguin vampirs. Comentari de l’autora L’autora d’aquesta novel·la Stephenie Meyer, ha afirmat que “Crepúsculo” és tot el contrari al terror: és romàntica. Els joves protagonistes han resultat creïbles i la directora Catherine Hardwicke, repeteix una altra virtut de les seves anteriors obres: reflexionar sobre la dubtosa somació dels joves a les regles adultes.

  • Drama romàntic. Adolescents / SINOPSI: Jamie era l'última persona de la qual s'enamoraria Landon. Seriosa i conservadora, era l'oposat a una noia "cool", però a ella tampoc li importava; filla d'un pastor de l'església baptista de la ciutat, Jamie no tenia por a fer saber a la gent que la seva fe era el més important en la seva vida, encara que això li costés alguns amics. Landon era un de tants: un jove temperamental, desbordat, que destacava a l' institut pel seu aspecte i el seu caràcter. Als seus amics els divertia burlar-se de

    tots, els qui no eren com ells, i solien criticar a Jamie per la seva vestimenta i la seva conducta diferent. Landon i la seva colla es creien els millors a l'escola, però seva popularitat finalitzaria aviat, quan acabés l'escola, encara que no fossin conscients d'això...

    CRÍTICA Valoració: ********** (10) Aquesta pel·lícula és la més bonica que hem vist mai, perquè és molt romàntica i entretinguda. La història d’amor entre la Jamie i en Landon Carter, és una de les més apassionades que hem vist mai, ja que, en Landon Carter des de sempre havia sigut un noi popular i egoista. No l’importava gens la Jamie, però quan la coneix s’adona que és una noia especial i ella li ensenya moltes coses, que la bellesa està a l’interior i s’enamora d’ella sense voler i ella també. El que més ens va sorprendre va ser la manera de ser d’en Landon quan s’assabenta de la malaltia de la Jamie ,(no la deixa), segueix amb ella i la cuida, li fa realitat els seus somnis, fins i tot, es casa amb ella encara que no estigui bé. Vam sentir en veure-la una emoció molt especial, perquè pel·lícules com aquestes ja no es fan i vam saber que això no pot passar, perquè una cosa és la vida real i una altra la ficció. Primerament ens vam emocionar però després ens va entristir perquè només era una pel·lícula. Lorena Lechado i Mireia Cuenca 4rt

  • Després de l’èxit de la primera temporada torna el musical de més èxit amb més de 32 milions d’espectadors a tot el món.. LA HISTÒRIA: Una divertidíssima història d’una mare, una filla, tres possibles pares i un enllaç que mai oblidaràs, Sophie, una jove de vint anys ha de trobar un pare que la porti a l’altar, ha fet tres invitacions a les seves tietes molt especials. Convida a tres homes, examants de Donna, que van visitar la paradisíaca illa fa 20 anys. Amb la trobada de Donna i els seus tres examants, les amigues, la núvia, el nuvi..., i la protagonista dóna motiu a un divertidíssim embolic, ple d’humor i vitalitat. Basat en les cançons més famoses de ABBA (Dancing Queen, Chiquitita, Mamma mia...), aquest musical és la barreja perfecta d’actuació, música, cant i humor. Mamma Mia! és un musical escrit per Catherine Johnson, basat en cançons del grup suec ABBA. El títol del musical prové d’una dels cançons més populars del grup, Mamma Mia, publicada el 1975 . Mamma mia! es va estrenar a Londres el 6 d’abril de 1999. La primera representació a Amèrica del Nord va ser a Toronto, el 23 de maig del 2000 . A principis del 2007, l’obra s’havia estrenat en deu països i fou traduïda a 8 idiomes: alemany, japonès, rus, coreà, espanyol, suec, holandès i flamenc. Horaris i vendes d’entrades HORARIS DE MAMMA MIA Dimecres i dijous - 20:30 Divendres i dissabte - 18:00 i 22:00 Diumenges - 18:00 Funcions extra els dies festius.

    VENTA D’ENTRADES MAMMA MIA: - INTERNET - COMPRAR - CALLCENTER - 902 888 788

    ON ESTÀ? • Teatre BTM - Antic Palau dels Esports • Direcció: C/ de la Guardia Urbana s/n • Població: BARCELONA MITJANS DE TRANSPORT Tren: Espanya Pàrking BTM - Avinguda de Rius i Tauleta

  • UTILITATS: Zona amb molt trànsit. Utilitzi el transport públic PREUS AL TEATRE DE BARCELONA

    LLISTAT DE PREUS

    Seient

    Dimarts a Divendres

    Dissabtes i diumenges

    Platea 49,90€ 59,90€ Nens

    19,90€ 19,90 € (només els

    diumenges) Nens Especial Nadal 24,90 € 24,90€ (només els

    diumenges) Club A 39,90€ 49,90€ Club B 29,90€ 39,90€ Amfiteatre 24,90€ 29,90€

  • Resident evil 5 Aquest joc encara no s’ha estrenat aquí a Espanya, fins al març no podrem jugar amb ell. Aquesta vegada ets Chris Redfield junt amb Sheva Alomar i es situa a 10 anys després del Resident Evil original. Ets a Àfrica justament a Kijuju, on s’han trobat reaccions de personalitat brusques i violentes de la població, que pot ser provocada per un virus. En aquest lliurament se sap la providència i l’origen del virus. Com tots els altres jocs de Resident Evil en aquest no faltarà la intriga, l’acció i la lluita, però sobretot el suspens i la “por”. Aquesta vegada les armes seran molt més sofisticades i molt més noves. Els zombies canviaran molt, aquesta vegada són indígenes de l’ Àfrica molt més agressius i difícils de matar. Durant l’aventura una acompanyant t’ajudarà a matar i et salvarà en més d’una ocasió. Per primera vegada l’acompanyant no falla tant els tirs i així acabaràs més aviat la teva feina. Pel tema de gràfics, és més millor que tots els Resident Evils anteriors, a més que només sortirà en Playstation 3 i Xbox 360, en aquelles màquines tots els gràfics són perfectament millorats i visibles. És el primer resident Evil que conté el mode cooperatiu que pots jugar amb dues persones amb el mode història, un farà de noi i l’altre de noia, i junts us acabareu el joc. Carles Culubret

  • THE ELDER SCROLLS IV: OBLIVION The elder scrolls IV: Oblivion és la nova entrega del mític joc de rol. Per primera vegada el joc ha sortit en la plataforma Playstation 3, i ha sigut un èxit. En aquesta quarta part, la història es desenvolupa en la província de Cyrodill. Com en d’altres jocs de la saga no faltarà la diversió, les escenes d’acció i sobretot la intriga i la por. Un altre aspecte que ha millorat respecte els seus antecessors són els gràfics i la llibertat de moviment, ja que pots elegir el personatge que vols ser i també pots anar on vulguis, coves, mines, ciutats, muntanyes, etc.Com en tots els jocs de rol, hi ha una trama principal, en la que hauràs de salvar a cyrodill dels dimonis daedra i també, unes missions secundàries, en les que hauràs d’ ajudar a gent i aquesta et donarà bones recompenses. Una altra característica que m’agrada molt és que el teu personatge va guanyant experiència, i pots millorar els seus atributs, segons sigui un mag, lladre, lluitador o assassí. En definitiva avui dia The elder scrolls IV: Oblivion és un dels jocs de rol més populars i bons que pots trobar al mercat.

    Albert Gorchs Vega 4rt B

  • SOPA DE LLETRES Busca paraules de grups de música, poden trobar-se en totes direccions: vertical, horitzontal, diagonal i a l’inrevés. LINKIN PARK, EL CANTO DEL LOCO, ESTOPA, BEE GEES, HOMBRES G, ELS PETS, PIG NOISE, VILLAGE PEOPLE, THE BEATLES E W K J M N W H T G S L I T A P O T S E J L H N P I L X H Q S O V D P Ñ X Z A ML M C N W O H Q E P Ñ A M Z J S K U N T D F S A P N O M B N Y Y F M O L D N E I I U M L N W O N E E S I O N G I P S E I B E O U A T L Z A M T O P J J N I O B N E J D I Q P O A T N D M A O F K L M E Q E L A O S M T D L I S N M A L I Ñ P T I G K P N J T P L E W R Q M X O N L A M S E A M O G M L E S L J B U I O P Ñ M N S E N E S E L M A O L L P Ñ A N A E T G N S M N E J P T A R B N O S E P R Q A S I L K E K A J E S S J M M C I O K P Y E E Ñ M S D P E L G A M D L S O B S N O R WO Q P W E P L O A O P F C O M I N L B R S S C O L E M X S L D K A I M M B N M D P A Q Ñ A L S X S I L F O U A T B E O L P E L S P E T S O M O I P Y P U N I H T U T K D O S K I N F E F V L L P W T O I Y E L P G H X L Q P P W S O X M I S N D Albert Gorchs Vega Carles Culubret Carmona

  • True o false? En aquesta imatge podem apreciar que posa TRUE O FALSE. Sabries dir-me què és el que posa? Resposta: La veritat és que posa les dues coses si t’hi fixes bé, en vermell posa true, i en taronja posa false.

    Quants cavalls hi ha? En aquest efecte òptic es pot veure com hi ha neu, i pedres, però amb la neu i les pedres s’han format 5 cavalls. En aquest efecte s’hi troben alguns errors com la cua del cavall, o els ulls, aquests errors et poden ajudar a trobar el secret.

    Joan Garcia