IES PUIG DE SA FONT

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

CURS 2011-2012

ÍNDEX DE LA PROGRAMACIÓ

1. APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ.2. PROFESSORS I ASSIGNATURES.3. LLIBRES DE TEXT ORDENATS PER CURSOS.

I. PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA.

1. OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA. 2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES D’ETAPA.3. SEQÜENCIACIÓ ELEMENTS CURRICULARS PER CURSOS.3.1 PRIMER D’ESO.

3.1.1 OBJECTIUS DEL PRIMER CURS.3.1.2 CONTINGUTS DE PRIMER CURS.3.1.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS.3.1.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE PRIMER.3.1.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE PRIMER CURS.3.1.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRIMER ESO.

3.2 SEGON D’ESO.3.2.1 OBJECTIUS DEL SEGON CURS.3.2.2 CONTINGUTS DEL SEGON CURS.3.2.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON.3.2.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON.3.2.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE SEGON CURS.3.2.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES SEGON ESO.

3.3 TERCER D’ESO.3.3.1 OBJECTIUS DEL TERCER CURS.3.3.2 CONTINGUTS DEL TERCER CURS.3.3.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER.3.3.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER.3.3.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE TERCER CURS.3.3.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES TERCER ESO.

3.4 QUART D’ESO.3.4.1 OBJECTIUS DEL QUART CURS. 3.4.2 CONTINGUTS DEL QUART CURS.3.4.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE QUART.3.4.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE QUART.3.5.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE QUART CURS.3.4.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUART ESO.

4. L’AVALUACIÓ. 5. METODOLOGIA.6. MATERIALS I RECURSOS7. ÚS ADEQUAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC)8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.9. TEMES TRANSVERSALS.10. FOMENT DE LA LECTURA.

2

11. HISTÒRIA I CULTURA DE LES RELIGIONS11.1 INTRODUCCIÓ11.2 CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 11.3 OBJECTIUS11.4 DE PRIMER A TERCER CURS: CONTINGUTS11.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ

II. PROGRAMACIÓ DE LES MATERIES DE BATXILLERAT IMPARTIDES PEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA.

1. BATXILLERAT1.1. PRIMER CURS1.1.1. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI. Objectius.. Continguts . Temporalització dels continguts. Avaluació.. Criteris d’avaluació . Procediments d’avaluació.. Recuperació i promoció de la matèria.. Metodologia.. Material i recursos didàctics. . Activitats extraescolars.

1.2. SEGON CURS.1.2.1. GEOGRAFIA D’ESPANYA.. Objectius generals.. Continguts.. Temporalització dels continguts.. Avaluació.. Criteris d’avaluació.. Criteris de qualificació, superació i recuperació de la matèria.. Metodologia: orientacions, recursos i material didàctic.. Activitats extraescolars.1.2.2. HISTÒRIA D’ESPANYA. Objectius generals.. Continguts.. Temporalització dels continguts.. Avaluació.. Criteris d’avaluació.. Procediments d’avaluació.. Criteris de qualificació, superació i recuperació de la matèria.. Metodologia.. Material i recursos didàctics.. Activitats extraescolars.

3

1.2.3. HISTÒRIA DE L’ART. Objectius generals.. Continguts. Criteris d’avaluació.. Criteris de qualificació. Material i recursos didàctics. Activitats extraescolars

. Recuperació de pendents de Batxillerat.

. TAULA DE SEGUIMENT DE REPETIDORS

. Assistència a cursos i seminaris

1. APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

Diligència

Per la qual es fa constar que el dia els membres del departament de Geografia i Història han aprovat aquestes modificacions a la programació general del departament.

Son Servera, de 2011

4

La cap del departament

Maria Magdalena Esteva Lliteras

Jaume Sureda Massanet

Santiago Barrado Navareño

Catalina Bernat Joy

Catalina Font Payeras

5

Miquel Segura Boyeras

2.- PROFESSORS I ASSIGNATURES

Santiago Barrado Ciències Socials 1r ESO C, GCiències Socials 2n ESO A, B, EEstudi assistit 1r D, G, ETutoria 2n ESO E

Catalina Maria Bernat Ciències Socials 1r ESO E, F

6

Ciències Socials 4t ESO A, B Geografia 2n Batxillerat BTutoria 1r ESO E

Maria Magdalena Esteva Ciències Socials 3r ESO AHistòria d’Espanya 2n BAT A i BCap de DepartamentCoordinadora d’Activitats Extraescolars

Catalina Font Payeras Ciències Socials 1r HCiències Socials 3r ESO B, C, D, EHistòria del Món Contemporani de 1r Batxillerat B

Miquel Segura Boyeras Ciències Socials 2n ESO C, F, G Ciències Socials 4t ESO C, DHistòria de l’Art 2n Batxillerat B

Jaume Sureda Ciències Socials 1r ESO A, BCiències Socials 2n ESO DCatalà 2n ESO DTutoria 2n ESO DCoordinació Mediambiental

3. LLIBRES DE TEXT ORDENATS PER CURSOS.

CURS ASSIGNATURA TÍTOL ISBN EDITORIAL1R ESO

CIÈNCIES SOCIALS

CIVES 1 VICENS VIVES

1R ESO

CIÈNCIES SOCIALS

CIVES 1DIVERSITAT

VICENS VIVES

2N ESO

CIÈNCIES SOCIALS

CIVES 2 978-84-316-

89025

VICENS VIVES

2N ESO

CIÈNCIES SOCIALS

CIVES 2DIVERSITAT

978 84 316

VICENS VIVES

7

8599 7

3R ESO

CIÈNCIES SOCIALS

GEOGRAFIA 978-84-294-8775-

6

SANTILLANA

4T ESO

CIÈNCIES SOCIALS

CIVES 4 978-84-316-8742-

7

VICENS VIVES

1R BATXILLERAT

HISTÓRIA MÓN CONTEMPORANI

HISTÓRIA MÓN CONTEMPORANI

978-84-316-8941-

4

VICENS VIVES

2N BATXILLERAT

HISTÒRIA D’ESPANYA

HISTÒRIA D’ESPANYA

97884-316-9261-

2

VICENS VIVES

2N BATXILLERAT

HISTÒRIA DE L’ART

HISTÒRIA DE L’ART

978 84 218

40 19

CASALS

2N BATXILLERAT

GEOGRAFIA D’ESPANYA

GEOGRAFÍA(Castellà)

978 84 294 8963

7

SANTILLANA

I. PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA

Les ciències socials, la geografia i la història de l’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Comprendre el territori com a resultat de la interacció de les societats sobre el medi en el qual es desenvolupen i organitzen.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre aquests i les que

8

els grups humans estableixen en la utilització de l'espai i dels seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental.

3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar aquest coneixement per comprendre la pluralitat de causes que expliquen l'evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones hi acompleixen i els seus problemes més rellevants.

4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans del món, d'Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears .

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa, de l’Estat espanyol i de les Illes Balears per adquirir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís que faciliti la comprensió de la diversitat de comunitats socials a les quals es pertany.

6. Conèixer, assumir i valorar les característiques específiques del territori i de la identitat històrica i cultural de la Unió Europea tenint en compte les especificitats regionals que la configuren amb una atenció especial a les regions de la Mediterrània.

7. Conèixer i valorar les característiques específiques del territori i de la identitat lingüística i cultural de les Illes Balears, com també de la seva evolució històrica, tenint en compte les especificitats insulars i les seves relacions amb els territoris de parla catalana i amb la resta de les comunitats de l’Estat espanyol.

8. Valorar i respectar el patrimoni cultural, lingüístic, històric, artístic i mediambiental, assumint les responsabilitats que implica la seva conservació. Conscienciar-se de la significació especial que té aquest patrimoni com a manifestació de la memòria col·lectiva i expressió de la identitat pròpia de les Illes Balears.

9. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància envers altres cultures i opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar per això a fer-ne un judici.

10. Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporten les ciències socials amb precisió i rigor perquè la seva incorporació al vocabulari habitual augmenti la precisió en l'ús del llenguatge i millori la comunicació.

11. Seleccionar informació amb els mètodes i les tècniques propis de la geografia i de la història, per explicar les causes i conseqüències dels problemes i per comprendre el passat històric i l’espai geogràfic.

9

12. Cercar i seleccionar, comprendre i relacionar, tractar i comunicar de manera organitzada i intel·ligible informació verbal, escrita, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, especialment la que proporciona l'entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació.

13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per identificar, localitzar i explicar objectes i fets geogràfics, i la seva distribució a diferents escales, amb especial atenció al territori espanyol i molt concretament a les Illes Balears.

14. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques en la seva realitat social i cultural per valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seva conservació i apreciar-lo com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.

15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.

16. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES D’ETAPA Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne quan acaba l’ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

El nou currículum, a proposta i seguint les recomanacions de la Unió Europea, estableix vuit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

2. Competència matemàtica

3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

4. Tractament de la informació i competència digital

5. Competència social i ciutadana

6. Competència cultural i artística

10

7. Competència per aprendre a aprendre

8. Autonomia i iniciativa personal

Cada una d’aquestes competències bàsiques haurà de ser treballada des de l’àrea de Ciències Socials i en la present programació farem constar com i de quina manera la nostra àrea contribueix, en cada un dels cursos de l’Educació Secundària Obligatòria, a l’adquisició de les mateixes per part del nostre alumnat.Pel que fa a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria es relacionaran cada un dels criteris d’avaluació de cada curs amb les competències bàsiques que treballen.

3. SEQÜENCIACIÓ ELEMENTS CURRICULARS PER CURSOS3.1 PRIMER CURS3.1.1 OBJECTIUS DEL PRIMER CURS

1 Analitzar les interaccions que les societats humanes estableixen amb els seus territoris en la utilització de l’espai i en l’aprofitament dels recursos naturals. (1)

2 Comparar les formes de vida de les societats que habiten a les diferents zones geogràfiques de la Terra (lapons, pastors del desert, pobles de la sabana africana, etc.). (1, 2)

3 Conèixer les característiques de la Terra, del Sol i del Sistema Solar; explicar els moviments de rotació i translació del nostre planeta i els factors que incideixen en l’alternança del dia i de la nit, i de les estacions. (2)

4 Explicar la distribució de les plaques i de les dorsals oceàniques de la Terra i identificar els agents interns i externs que intervenen en la formació del relleu. (2)

5 Conèixer la composició de les diferents parts que formen l’atmosfera i la funció que ocupa cadascuna. (2)

6 Analitzar la distribució de l’aigua en el nostre planeta, els moviments de mars i oceans i l’acció erosiva dels rius. (2)

7 Descriure el clima, la vegetació i la fauna dels diferents paisatges de la Terra (equatorial, tropical, desèrtic, mediterrani, etc.). (2)

8 Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies. (3)

11

9 Reconèixer els factors que determinen el temps i el clima d’un determinat territori i establir les característiques de les grans zones climàtiques de la Terra. (4)

10 Conèixer el medi físic (relleu, clima, aigües, vegetació) de les illes Balears i Pitiüses, d’Espanya i d’Europa. (4, 7)

11 Entendre el procés de l’hominització i l’evolució cultural de la humanitat des dels primers australopitecs fins a l’aparició de l’Homo Sapiens Sapiens. (5)

12 Conèixer la forma de vida dels grups caçadors-recol·lectors de la prehistòria i analitzar les restes materials de les seves activitats quotidianes (eines, objectes d’adorn, vestit, etc.) i les seves manifestacions artístiques principals. (5)

13 Explicar els orígens del neolític, el desenvolupament de l’agricultura i de la ramaderia i el procés de sedentarització dels grups humans. (5)

14 Reconèixer la importància del desenvolupament de la metal·lúrgia, l’artesania i el comerç en l’evolució social i cultural de les societats prehistòriques. (5)

15 Conèixer i descriure les principals mostres d’art prehistòric a la Península Ibèrica i a les Illes Balears. (5, 7)

16 Analitzar les característiques principals de les civilitzacions egípcia i mesopotàmica (economia, societat, art, etc.) i localitzar en el temps els orígens de l’escriptura. (5)

17 Conèixer l’evolució històrica de la civilització grega des del naixement de la polis fins a la creació dels regnes hel·lenístics, i reconèixer l’herència cultural dels grecs (art, filosofia, política, etc.), valorant la seva contribució a la configuració de la cultura occidental. (5)

18 Conèixer l’evolució històrica de l’Imperi Romà, des de la fundació de Roma fins a la destitució del darrer emperador d’occident, i caracteritzar els trets distintius de l’organització social i econòmica, els costums, la religió i els aspectes de la vida quotidiana dels romans, fent especial èmfasi en les característiques de les ciutats romanes i les seves obres urbanístiques. (5)

19 Descriure el procés d’expansió del cristianisme a través de l’Imperi Romà. (5)

20 Analitzar les causes de la crisi del segle III i de les invasions germàniques, i situar cronològicament el final de l’Imperi Romà d’Occident. (5)

21 Analitzar l’organització socioeconòmica, l’assentament i la distribució en el territori dels pobles preromans de la Península Ibèrica i en els territoris de les Illes Balears. (5, 7)

22 Explicar els elements característics del procés de romanització de la Península Ibèrica i identificar els principals testimoniatges arqueològics d’època romana en el territori espanyol i a les Illes Balears. (5, 7)

23 Conèixer l’evolució històrica i cultural de la Hispània visigoda i reconèixer les principals manifestacions artístiques i culturals dels visigots. (5)

24 Relacionar la diversitat de la geografia física d’Espanya i del món amb la seva diversitat humana i cultural. (6)

25 Valorar les particularitats històriques, lingüístiques i culturals de les illes Balears i Pitiüses relacionant-les amb la insularitat. (7)

26 Valorar la importància del patrimoni natural, lingüístic, artístic i històric de les illes Balears i Pitiüses, assumir la responsabilitat de conservar-lo i

12

millorar-lo, i apreciar-lo com a font de gaudi general i com a manifestació valuosa de la nostra memòria col·lectiva. (8)

27 Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic tenint en compte els problemes ecològics que ens són més pròxims (contaminació atmosfèrica, consum d’aigua, etc.), i actuar d’acord amb les possibilitats de cada individu per contribuir a la protecció i la millora del medi ambient. (8, 2)

28 Apreciar la diversitat lingüística i cultural en el món i en el territori espanyol, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, creences i formes de vida de persones i grups que pertanyen a societats i a cultures diferents a la pròpia. (9)

29 Adquirir i fer servir el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (10)30 Dur a terme petites investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les

dades i les idees, i resoldre diversos problemes mitjançant l’aplicació de tècniques i procediments senzills de recerca i de tractament de la informació propis de la geografia i de la història. (11, 12)

31 Estudiar, comparar i contrastar la informació obtenguda a través de diferents fonts d’informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d’art, etc.). (12, 14)

32 Manejar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric com els gràfics, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l’escala gràfica i els signes convencionals que es fan servir en els diferents tipus de mapes (topogràfics, polítics, temàtics, etc.). (12, 14)

33 Identificar i saber localitzar en el planisferi rius, oceans, mars i llacs, com també els elements més significatius del relleu de la Terra (muntanyes, planes, accidents geogràfics...). (13)

34 Desenvolupar activitats en grup adoptant actituds col·laboratives constructives i respectuoses amb l’opinió dels altres. (15)

35 Reconèixer les actituds i les situacions discriminatòries que han tengut lloc al llarg de la història per raó de raça, sexe, religió..., i de qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i mostrar una actitud solidària amb els individus i les col·lectivitats que han estat objecte d’aquestes discriminacions. (16)

36 Apreciar els drets i les llibertats de les persones com un assoliment irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb les persones que estan privades dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (16)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Primer Curs.

3.1.2 CONTINGUTS DE PRIMER CURS

En aquest apartat el nou currículum preveu un canvi important, ja que els continguts deixen d’agrupar-se i anunciar-se en la ja clàssica forma de conceptes, procediments i actituds i és farà una classificació i agrupament més simple consistent en distingir per una banda uns continguts comuns referits sobretot als aspectes procedimentals i actitudinals i els blocs de continguts que faran referència als aspectes més conceptuals de l’assignatura.

13

Continguts comuns– Lectura, identificació anàlisi i interpretació dels diferents paisatges geogràfics

i històrics i dels elements que els configuren mitjançant l’observació directa o indirecta i l’ús de gràfics tan per al seu anàlisi com per a la seva descripció

– Adquisició i aplicació del vocabulari geogràfic, històric i artístic en la realització d’exposicions orals i escrites d’informes i opinions de contingut social.

– Estudi i coneixement dels medis naturals de la Terra i del seu funcionament com a camí per a la seva valoració com a riquesa que s’ha de respectar i conservar.

– Obtenció d’informació mitjançant fonts documentals, arqueològiques i d’obres d’art; classificació del tipus d’informació que proporcionen i elaboració escrita de la informació obtenguda. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’estudi de la Història. tant en la recerca d’informació com en la comunicació de resultats

– Coneixement del concepte de periodització en la Història: nocions elementals de temps històric. Ús de la cronologia i periodització. Localització en el temps i en el passat de períodes i esdeveniments històrics i identificació de processos d’evolució i canvi. Representació gràfica de seqüències temporals.

– Identificació de causes i conseqüències de fets i processos històrics; diferenciació de les mateixes segons la seva naturalesa.

– Interpretació dels elements bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques més rellevants en el seu context històric.

– Valoració de l’herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que s’ha de preservar i col·laborar en la seva conservació

Bloc 1. La Terra i els medis naturals– La Terra, un planeta del Sistema Solar. Els moviments de la Terra i els seus

efectes. – La representació de la Terra. Aplicació de tècniques d’orientació geogràfica. – La Terra: composició i estructura. Les plaques tectòniques: distribució i

dinàmica. – Caracterització i distribució de continents, oceans, mars, unitats del relleu

(terrestre i oceànic) i rius al món. – Caracterització i distribució a l’espai d’Europa amb referència específica a la

Península Ibèrica. – Descripció i anàlisi del fet insular: Unitat i diversitat del medi físic balear. El

fet insular en el context de la Unió Europea i de l’àmbit Mediterrani. – L’atmosfera i els fenòmens atmosfèrics. – El clima: elements, factors, característiques i distribució. Aigües i formacions

vegetals. – Localització i caracterització dels principals medis naturals, amb especial

atenció al territori espanyol i europeu. Observació i interpretació d’imatges representatives dels mateixos.

– Els grans espais naturals del món. Regions polars i subpolars, serralades alpines, espais tropicals, zona temperada amb especial referència als medis temperats d’Europa i de la Península Ibèrica.

– La varietat natural de l’espai europeu. La configuració del relleu, els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogràfiques. El medi físic de les Illes Balears i de la Península Ibèrica en el context natural d’Europa.

14

– Els grups humans i la utilització del medi: anàlisi de les seves interaccions. Riscs naturals, degradació i polítiques correctores. Presa de consciència de les possibilitats que el medi ofereix i disposició favorable per contribuir al manteniment de la biodiversitat i a un desenvolupament sostenible.

Bloc 2. Societats prehistòriques, primeres civilitzacions i Edat Antiga– La mesura i la representació gràfica del temps històric. La periodificació

històrica: La prehistòria i la història, els conceptes. – El procés d’hominització. Caçadors i recol·lectors. Canvis produïts per la

revolució neolítica. L’Edat dels Metalls. L’art prehistòric. – Aspectes significatius de la Prehistòria a la Península Ibèrica. I a les Illes

Balears dins el context Mediterrani.:La prehistòria balear. Fenicis i púnics a les Pitiüses.

– Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotàmia. Art i cultura. – El món clàssic (I) Grècia: fonaments de la cultura europea. La polis. La

democràcia atenesa. L’Hel·lenisme. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

– El món clàssic (II) Roma: La civilització romana i la unitat del món mediterrani. La República i l’Imperi. El cristianisme. Els pobles bàrbars. Art i cultura: anàlisi de manifestacions artístiques significatives.

– La Hispània romana. Conquesta i romanització. La ciutat i la forma de vida urbana. La romanització. La integració de les Illes Balears al món romà. Art romà a Hispània i a les Illes Balears: manifestacions artístiques significatives. Pollentia.

– La crisi i el final de l’Imperi romà. Les invasions germàniques i el fraccionament de la unitat mediterrània. El Regne Visigot.

5.1.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTSAquest curs s’ha acordat entre tots els professors de primer cicle, que iniciarem el curs pels continguts del bloc I referits als aspectes relacionats amb la geografia física, de tal manera que l’ordre en que seran impartits els diferents temes del llibre de text serà el següent:

TEMA 1. LA TERRA, UN PLANETA DEL SISTEMA SOLAR

TEMA 2. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES

TEMA 3. LES FORMES DE LA TERRA

TEMA 4. RIUS I MARS

TEMA 5. EL TEMPS I EL CLIMA

TEMA 6. CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA

TEMA 7. CLIMES I PAISATGES D’EUROPA I ESPANYA

TEMA 8. SOCIETAT I MEDI AMBIENT

TEMA 9. EL MEDI FÍSIC DE LES ILLES BALEARS

15

TEMA 10. LA PREHISTÒRIA

TEMA 11. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE

TEMA 12. EL MÓN GREC

TEMA 13. L’IMPERI ROMÀ

TEMA 14. HISPÀNIA ROMANA

TEMA 15. L’HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA

TEMA 16. LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

TEMA 17. LES ILLES BALEARS A L’ANTIGUITAT

3.1.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE PRIMER.La programació haurà de ser un poc flexible en aquest punt, en funció de les característiques específiques del curs escolar. Procurarem seqüenciar els continguts al llarg del curs adaptant-los a cada una de les avaluacions trimestrals que es faran durant el curs escolar. Tendrem en compte que durant aquest disposarem únicament de tres sessions per setmana i que sol ser freqüent que no s’arribin a impartir totes degut a alguns imprevistos que sorgeixen habitualment al llarg del curs (malalties professorat, sortides extraescolars, festes del centre, etc.) Bàsicament s’intenterà ajustar-se a la següent temporalització:

Primer Trimestre: Amb una reunió prèvia amb el departament de Biologia i Geologia s’ha acordat quins continguts són tractats des de l’àrea de Ciències Socials i quins des de l’àrea de Ciències Naturals, tot plegat amb la finalitat de no estudiar-los dues vegades. Així doncs es treballaran les unitats didàctiques 1,2,3 i la part de la 4 relacionada amb la geografia física. La unitat 5 la veurem íntegrament a Ciències Socials. Pel que fa a la unitat 1, l’estudi del Sistema Solar correspondrà al departament de Naturals.

Segon Trimestre: Començarem aquest trimestre amb la resta de les unitats del bloc 1. Una vegada acabades aquestes encetarem el bloc 2 dedicat a la Prehistòria i l’Edat antiga iniciant així les unitats 10 i 11.

Tercer Trimestre: Per acabar aquest trimestre és treballaran les unitats 12, 13 14 i 16 que formen part del bloc de continguts anterior.

Es treballaran i s’impartiran les quatre primeres unitats didàctiques conjuntament amb alguns continguts de la unitat 9 i en el cas de les unitats 15 i 17 es veuran conjuntament amb les unitats didàctiques del segon bloc referides a la Prehistòria i la Història antiga.

16

3.1.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE PRIMER CURS.

Constitueixen els referents més directes a l’hora d’avaluar l’alumnat i el nou currículum estableix els següents pels alumnes de primer d’ESO:1. Descriure a grans trets la forma i dimensions del planeta i les condicions

que hi fan possible la vida. (Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic)

2. Descriure el sistema solar, els moviments de la Terra i les seves conseqüències pel que fa a l’existència de dies i nits, estacions i mesura del temps. (Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, competència en comunicació lingüística, competència en l’expressió cultural i artística)

3. Descriure, a partir de l’observació de la realitat, de fotografies, mapes, gràfics o texts les principals característiques del relleu, les aigües i la climatologia de la Terra. (Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, competència per aprendre a aprendre)

4. Utilitzar, per orientar-se, els mapes i els punts cardinals com a referència tot manejant, confeccionant i interpretant diferents tipus de plànols i mapes de gran i petita escala i correlacionant les informacions de dos o més mapes temàtics tot localitzant llocs i espais concrets. (Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, competència matemàtica, tractament de la informació i competència digital)

5. Identificar, descriure i comparar les principals unitats paisatgístiques de les Illes Balears i de la Península Ibèrica dins el context d’Europa i del món, tot localitzant-les a l’espai i relacionant-les amb les possibilitats que ofereixen als grups humans que els ocupen. (Competència en el coneixement i la interacció, competència social i ciutadana)

6. Confeccionar diferents tipus de gràfics, taules, quadres estadístics i mapes temàtics per emmagatzemar, classificar i disposar de fàcil accés o lectura de les informacions recollides. (Competència matemàtica, competència per aprendre a aprendre)

7. Interpretar quadres estadístics, gràfics diversos i mapes temàtics referents a l’estructura, la dinàmica de la població mundial i els problemes migratoris així com d’altres referits estrictament a l’àmbit territorial balear i espanyol referint-se als problemes de superpoblació i a les diverses polítiques demogràfiques. explicant les seves causes i efectes. (Competència matemàtica, competència per aprendre a aprendre)

8. Utilitzar les unitats cronològiques i les nocions d’evolució i canvi aplicant-les a fets i processos referits a la Prehistòria i Història Antiga del món, de les Illes Balears i de la Península Ibèrica dins l’àmbit Mediterrani. (Competència matemàtica, competència per aprendre a aprendre, competència d’autonomia i iniciativa personal)

9. Exposar de manera senzilla l’evolució de l’espècie humana (procés d’hominització i evolució cultural) fins a l’aparició de l’escriptura. Assenyalar els canvis radicals que acompanyen la revolució neolítica i la cultura talaiòtica. (Competència de comunicació lingüística)

10. Descriure els trets essencials de les primeres civilitzacions urbanes i les seves aportacions a l’evolució de la humanitat. (Competència de comunicació lingüística, competència social i ciutadana)

17

11. Distingir i situar en el temps i l’espai les cultures que es varen desenvolupar a la Península Ibèrica i a les Illes Balears durant l’Antiguitat parant esment especial a la cultura talaiòtica (Competència de comunicació lingüística, competència social i ciutadana, competència per aprendre a aprendre)

12. Identificar els trets essencials de les civilitzacions grega i romana, així com les seves principals aportacions artístiques tot fent referència a les colonitzacions gregues i fenícies de la Mediterrània. (Competència de comunicació lingüística, competència social i ciutadana, competència en l’expressió cultural i artística)

13. Caracteritzar els trets de la civilització romana i valorar la transcendència de la romanització per a la pervivències del seu llegat a la cultura occidental. (Competència de comunicació lingüística, competència social i ciutadana, competència en l’expressió cultural i artística)

14. Exposar, a partir de fonts diverses, el procés de romanització de la Península Ibèrica i del seu llegat a les Illes Balears amb esment de les cultures i aportacions dels pobles preromans. (Competència de comunicació lingüística, competència social i ciutadana, competència en l’expressió cultural i artística, competència per aprendre a aprendre)

15. Identificar i descriure les principals formes estilístiques i les funcions de l’art des de la Prehistòria a la romanització relacionant-les amb el context històric en que aparegueren i valorar el seu significat com a patrimoni històric. (Competència en l’expressió cultural i artística, competència per aprendre a aprendre)

16. Utilitzar, interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, utilitzant-los com font d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi (Competència matemàtica, competència per aprendre a aprendre)

17. Obtenir i utilitzar informacions rellevants sobre els temes estudiats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les, per explicar fets històrics i espacials. (Competència de comunicació lingüística competència per aprendre a aprendre)

18. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de l’àrea, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada, consultant les diverses fonts disponibles i utilitzant les noves tecnologies de la informació per documentar-se i per comunicar els resultats. (Competència de comunicació lingüística, competència per aprendre a aprendre, tractament de la informació i competència digital)

18

3.1.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRIMER ESO

1. Competència social i ciutadana

- Comprendre l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució de la humanitat.- Reflexionar de forma crítica sobre els fets i els problemes socials i històrics.- Expressar les opinions pròpies de forma assertiva.- Escoltar activament; saber posar-se en lloc de l’altre i comprendre’n el punt de vista.- Relacionar-se, cooperar i fer feina en equip.- Comprendre els valors democràtics.- Entendre els comportaments i les formes de vida en contexts històrics i/o culturals diferents del propi.

2. Coneixement i interacció amb el món físic

- Conèixer les característiques de l’espai físic en què es desenvolupen la vida i l’activitat humana.- Localitzar en l’espai els elements del medi físic i els esdeveniments històrics treballats.- Analitzar l’acció de l’ésser humà sobre el medi i interessar-se per la conservació del medi ambient.- Aprendre a orientar-se i a situar-se en l’espai, utilitzant mapes i plànols.- Fer prediccions i inferències de diferent nivell de complexitat.

3. Competència cultural i artística

- Desenvolupar la sensibilitat per gaudir amb diferents expressions del patrimoni natural i cultural.- Valorar la importància del patrimoni per accedir al coneixement de les societats del passat.- Interessar-se per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic.

4. Tractament de la informació i competència digital

- Obtenir informació a través de fonts de diferent natura: cartogràfiques, iconogràfiques, textuals, etc.- Fer servir els cercadors per localitzar informació a Internet, seguint un criteri específic.- Analitzar dades quantitatives de taules i gràfics.- Relacionar, analitzar, comparar i sintetitzar la informació procedent de les diferents fonts treballades.

5. Competència en comunicació lingüística

- Interpretar texts de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.- Saber expressar adequadament les idees i les emocions pròpies, oralment i per escrit.

19

- Fer servir diferents variants del discurs, en especial la descripció i l’argumentació.- Defensar el punt de vista personal amb arguments coherents i pertinents.- Elaborar definicions dels conceptes estudiats, utilitzant la terminologia més adequada en cada cas.- Escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents a la pròpia amb sensibilitat i esperit crític.

6. Competència matemàtica

- Interpretar escales numèriques i gràfiques.- Analitzar i comparar la informació quantitativa de taules, llistats, gràfics i mapes.- Fer càlculs matemàtics senzills per comparar dimensions, calcular distàncies i diferències horàries.

7. Competència per aprendre a aprendre

- Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i actualització permanent.- Cercar explicacions multicausals per comprendre un fenomen i avaluar-ne les conseqüències.- Anticipar possibles escenaris o conseqüències de les accions individuals i socials.- Saber comunicar i expressar de forma efectiva els resultats de la pròpia feina.- Prendre consciència del que s’ha après i el que falta per aprendre.

8. Autonomia i iniciativa personal

- Comprendre les activitats plantejades i planificar l’estratègia més adequada per resoldre-les.- Saber argumentar de forma lògica i coherent els punts de vista pròpis.- Prendre decisions i saber triar la manera de recuperar la informació més adequada en cada cas.- Fer un seguiment dels aprenentatges realitzats

3.2 SEGON D’ESO3.2.1 OBJECTIUS DEL SEGON CURS

1 Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies. (3)

2 Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i amb rigor. (10, 11)

3 Estudiar, comparar i contrastar la informació obtenguda a través de diferents fonts d’informació directa (enquestes, treballs de camp, etc.) i indirecta (vídeos, imatges, obres d’art, etc.). (11, 12, 13, 14)

20

4 Manejar i interpretar correctament diferents instruments de treball geogràfic i històric com els gràfics, els mapes, les sèries estadístiques, etc.; saber interpretar l’escala gràfica i els signes convencionals que es fan servir en els diversos tipus de mapes (físics, polítics, històrics, etc.). (1, 2, 11, 12, 13)

5 Elaborar croquis, gràfics senzills, organigrames i mapes conceptuals per representar els fenòmens històrics i geogràfics treballats. (12, 13, 14)

6 Dur a terme petites investigacions de caràcter descriptiu, organitzant les dades i les idees, i resoldre diversos problemes mitjançant l’aplicació de tècniques i procediments senzills de cerca i tractament de la informació propis de la geografia i de la història. (12).

7 Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els afers socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la cerca de dades i la investigació de tota classe d’informacions sobre el medi natural i social. (3, 11)

8 Comparar les característiques de les societats i les ciutats rurals, industrials i postindustrials. (1, 2, 3, 4, 6)

9 Classificar els diferents tipus de ciutats existents segons els sistemes de producció i les activitats econòmiques que s’hi practiquen. (1, 2, 3, 4, 6).

10 Descriure els índexs de benestar d’Europa, d’Espanya i de les illes Balears i Pitiüses. (2, 3, 4, 6, 7)

11 Identificar el sistema urbà de les ciutats del món, d’Espanya i de les illes Balears i Pitiüses. (1, 3, 4, 6, 7).

12 Identificar la distribució de la població al planeta, a Espanya i a les illes Balears i Pitiüses, entendre el concepte de densitat de població i especificar els factors que en condicionen la distribució (factors físics, històrics i econòmics). (1, 2, 3, 4, 6, 7)

13 Diferenciar entre població rural i població urbana al món i a Espanya. (1, 2, 3, 4, 6).

14 Explicar les conseqüències de l’envelliment progressiu de la població mundial i valorar les possibles conseqüències dels desequilibris actuals i futurs. (3, 4, 6).

15 Conèixer les diverses fases de l’evolució de la població mundial, comparant els règims demogràfics dels països desenvolupats i dels països subdesenvolupats. (3, 4, 6)

16 Explicar el model de transició demogràfica i les conseqüències de l’envelliment actual de la població als països desenvolupats, fent una atenció especial a les sèries estadístiques de les illes Balears i Pitiüses i d’Espanya. (3, 7).

17 Analitzar les característiques de la població de les illes Balears i Pitiüses i d’Espanya: índexs de natalitat i de fecunditat, taxa de mortalitat, creixement vegetatiu, esperança de vida, piràmides d’edat, distribució al territori, etc. (3, 4, 6, 7)

18 Descriure el model demogràfic dels països rics i pobres, i explicar les causes i les conseqüències de les seves dinàmiques. (3, 5, 6)

19 Fer activitats relacionades amb l’estudi demogràfic: elaborar i interpretar piràmides de població, fer càlculs de densitats de població, interpretar sèries estadístiques, etc. (3, 12, 13, 14)

20 Entendre els conceptes de taxa de natalitat, taxa de fecunditat, taxa de mortalitat i taxa de creixement natural; saber-los calcular correctament i valorar la informació que ens aporten. (3, 14)

21

21 Comprendre les causes dels moviments migratoris i classificar els diferents tipus de migracions segons les causes que les motiven, la destinació a la qual es dirigeixen, la seva forma i la seva durada. (3)

22 Identificar els fluxos migratoris a l’actualitat i analitzar l’evolució dels moviments migratoris a Espanya i a les illes Balears i Pitiüses. (2, 3, 4, 6, 7)

23 Reflexionar sobre les conseqüències que generen els moviments migratoris als territoris emissors i receptors d’immigrants, i valorar la necessitat d’adoptar polítiques migratòries que afavoresquin la integració i evitin els conflictes entre la societat emissora i la receptora. (1, 3, 4, 6)

24 Definir la població activa i establir-ne la distribució per sectors econòmics al planeta i a Espanya. (3, 4, 6)

25 Valorar la incorporació de la dona al món laboral. (3,16)26 Comprendre els diversos indicadors del desenvolupament econòmic i

social, i establir les diferències principals entre les grans àrees desenvolupades de la Terra i els països del Tercer Món. (2, 3, 4, 6, 14)

27 Saber en què consisteix l’actual globalització dels mercats i dels processos productius, i descriure la nova divisió internacional del treball. (1, 2, 3, 4, 6)

28 Reconèixer la importància de l’evolució dels mitjans de transport i les noves tecnologies de la informació i la comunicació en la mundialització de l’economia. (2, 3, 4, 6)

29 Ordenar els fets històrics en eixos cronològics i localitzar-los a l’espai per tal d’adquirir una perspectiva global de l’evolució històrica de la Humanitat que tengui en compte els processos de canvi i de permanència. (3, 5, 11)

30 Conèixer els orígens de l’Islam, identificar-ne els preceptes bàsics i analitzar les diferents fases de la seva expansió després de la mort de Mahoma. (3, 5)

31 Saber com es va produir la conquista àrab de la Península Ibèrica, i indicar les batalles, les dates i els personatges més representatius d’aquest període històric. (5)

32 Localitzar en un eix cronològic les diferents etapes de la història d’Al-Andalus i comparar el sistema polític i l’organització estatal d’Al-Andalus des de l’època de l’Emirat dependent fins als Regnes Taifes. (5, 7, 11)

33 Conèixer l’evolució política, econòmica i cultural del Regne Nazarí de Granada. (3, 5)

34 Reconèixer els diferents grups que formaven la societat d’Al-Andalus i comprendre les causes de les conversions religioses. (3, 5)

35 Analitzar les causes i l’evolució de la Reconquista, com també el procés de repoblament dels territoris ocupats, i localitzar al mapa les etapes mes importants. (3, 5, 7).

36 Conèixer l’art i la cultura de les diferents comunitats que varen conviure a la Península: jueus, mossàrabs, mudèjars, etc. (3, 7)

37 Conèixer la base econòmica d’Al-Andalus i identificar els cultius i les innovacions tècniques que varen introduir els àrabs a la Península. (1, 5)

38 Reconèixer els edificis i els monuments més emblemàtics d’Al-Andalus. (5)39 Enumerar les grans aportacions de la cultura musulmana al món occidental,

com també els seus científics i filòsofs principals. (3, 8)40 Analitzar els elements que, després de la mort de Carlemany, varen

propiciar el naixement del feudalisme. (3, 5)

22

41 Explicar la composició i els trets distintius dels diferents estaments de la societat medieval: manera de vida, nivell de riquesa, activitats econòmiques, etc. (3)

42 Entendre els pactes de fidelitat i vassallatge que establien els diferents grups socials que integraven el sistema feudal. (3, 5)

43 Descriure diferents edificis característics del món rural de l’Edat Mitjana: el castell, el monestir, els habitatges dels pagesos, etc. (1, 2)

44 Saber com estava organitzada l’Església a l’Edat Mitjana i quins eren els ordres religiosos principals, i valorar la importància d’aquesta institució a l’Europa cristiana. (3, 5)

45 Explicar els trets distintius de l’art romànic a Europa i a Espanya en les seves diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (3)

46 Conèixer els orígens de la ciutat medieval, identificar-ne els edificis principals i reconèixer les activitats econòmiques que s’hi desenvolupaven, i dedicar una atenció especial al funcionament dels gremis. (2, 3, 5)

47 Identificar i localitzar al mapa les rutes comercials i els centres mercantils principals de l’Edat Mitjana. (1, 2, 3, 5, 11)

48 Conèixer la composició i les formes de vida dels diferents grups socials que vivien a la ciutat medieval, fent una atenció especial a la nova classe social: la burgesia. (3, 5)

49 Analitzar les causes del renaixement cultural de les ciutats al segle XIII i valorar la funció cultural i ideològica de les universitats a partir d’aquell moment. (3, 8)

50 Comprendre les noves necessitats religioses de la vida urbana a l’Edad Mitjana i valorar la funció dels ordres mendicants en aquell període històric. (2, 3, 5)

51 Explicar els trets distintius de l’art gòtic a Europa, a Espanya i a les Illes Balears en les seves diverses manifestacions: arquitectura, escultura i pintura. (3, 7, 8)

52 Conèixer les causes de la crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV). (3, 5, 7)

53 Identificar les característiques i l’evolució dels regnes cristians des del segle XII fins a finals de l’Edat Mitjana. (3, 5, 7)

54 Descriure la forma de govern i les institucions dels estats cristians de la Península a partir del segle XII. (5)

55 Conèixer els orígens i l’evolució de la Corona de Castella i de la Corona d’Aragó, i fixar-se especialment en l’expansió política i econòmica de la Corona d’Aragó a la Mediterrània occidental. (2, 3, 5, 7, 8)

56 Conèixer l’evolució històrica del Regne de Mallorca. (2, 3, 5, 7, 8)57 Comprendre els principis de l’Humanisme i el Renaixement, tant a Europa

com a Espanya, i explicar la renovació espiritual que varen representar la Reforma luterana i la Contrareforma catòlica. (3, 5)

58 Establir les característiques estètiques del Renaixement, i observar i analitzar obres característiques d’aquest estil artístic en les seves diferents vessants europees, fent una atenció especial a les obres que trobam a Espanya. (8)

59 Reconèixer les bases ideològiques i l’estructuració social de la monarquia absoluta tant a Europa com a Espanya a través de l’exposició de l’articulació de la monarquia dels Reis Catòlics a Espanya. (3, 5)

23

60 Desenvolupar la política interior i exterior de la monarquia dels Àustria, fent una atenció especial al descobriment del Nou Món i a la història de les illes Balears i Pitiüses durant aquests anys. (3, 5, 7)

61 Analitzar les característiques i l’estètica del Barroc, fent atenció especialment a les obres espanyoles. (3)

62 Entendre la relació entre els esdeveniments més significatius de la història de les illes Balears i Pitiüses, la història d’Espanya i la història universal, respectant els aspectes comuns i els de caràcter divers, per tal de valorar la pertinença a diferents identitats col·lectives. (3, 5, 7)

63 Valorar la diversitat lingüística i cultural al món i al territori espanyol, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, les creences i les formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats i a cultures diferents de la pròpia. (7, 9)

64 Reconèixer les actituds i les situacions discriminatòries que han tengut lloc al llarg de la història per raó de raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i mostrar una actitud solidària amb els individus i les col·lectivitats que han estat objecte d’aquesta discriminació. (16)

65 Mostrar-se solidari davant els grans desequilibris demogràfics i econòmics dels països subdesenvolupats. (4, 16)

66 Apreciar els drets i les llibertats de les persones com un assoliment irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes, i mostrar-se solidari amb els que estiguin privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (15, 16)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Segon Curs

3.2.2 CONTINGUTS DEL SEGON CURS.

Continguts comuns.

- Lectura i interpretació de dades i gràfics demogràfics. Transformació de la informació estadística en informació gràfica.

- Localització en el temps i en l'espai de períodes i esdeveniments històrics. Identificació de nocions de simultaneïtat i evolució. Representació gràfica de seqüències temporals.

- Estudi de causes i conseqüències en els fets i processos històrics distingint-ne la naturalesa. Identificació de la multiplicitat causal en els fets socials. Anàlisi del paper social dels homes i de les dones en la història.

- Adquisició i aplicació del vocabulari bàsic sobre població, societat i economia en la realització d‟exposicions orals i escrites.

- Recerca, obtenció i selecció d’informació de l’entorn, de fonts escrites, iconogràfiques, gràfiques, audiovisuals i proporcionades per les tecnologies de la informació.

24

- Reconeixement d'elements bàsics que caracteritzen els estils artístics i lectura i/o interpretació d'obres significatives considerant-ne el context. Valoració de l'herència cultural i del patrimoni artístic com a riquesa que s'ha de preservar i col·laborar en la seva conservació.

- Recerca i anàlisi de la relació entre aspectes de l'època medieval o moderna i el temps actual.

Bloc 1. Població i societat

- La població: distribució, variables i comportaments demogràfics. Aplicació dels conceptes bàsics de demografia a la comprensió dels comportaments demogràfics actuals, anàlisi i valoració de les seves conseqüències en el món, Europa i a l’Estat espanyol. Lectura i interpretació bàsica de dades i gràfics demogràfics.

- Moviments migratoris. Les estructures demogràfiques. Diferències segons nivells i models de desenvolupament.

- Les societats actuals.

- Estructura i diversitat. Desigualtats, processos de canvi i conflictes. Caracterització de la societat europea, espanyola i de la comunitat balear. Immigració i integració. La diversitat cultural dels grups humans.

- El poblament. Poblament rural i poblament urbà. L'espai urbà. Urbanització del territori en el món actual. Funcions, estructura i jerarquia urbana. Models d‟estructura urbana. Forma de vida i problemes urbans.

- La població espanyola: evolució, creixement demogràfic, distribució i contrasts regionals. Projecció de futur. L‟especificitat demogràfica de les Illes Balears: caracterització de la societat balear.

- Les ciutats espanyoles: evolució i transformacions espacials. El sistema urbà i les transformacions territorials a les Illes Balears.

Bloc 2. Les societats preindustrials

1. Edat mitjana

- Les invasions i la fi del món antic: Bizanci. L'Islam i la seva expansió. L'Imperi carolingi.

- La societat, l'economia i el poder a l'Europa feudal: senyors, clergues i pagesos. El ressorgir de la ciutat i de l'intercanvi comercial. Burgesia i organització gremial. La cultura i l'art medieval : romànic i gòtic. El paper de l'Església.

25

- La península Ibèrica a l'edat mitjana. Al-Andalus i els regnes cristians. Organització dels territoris musulmans, trets més importants i evolució. Cultura i art. La configuració dels regnes cristians peninsulars: panoràmica general i evolució territorial. La forma de vida a les ciutats cristianes i musulmanes. Cultura i art a la península Ibèrica. Convivència de les tres cultures: cristians, musulmans i jueus.

- L’expansió mediterrània de la Corona d’Aragó. El Regne de Mallorca: conquesta i repoblació. Les institucions i l’economia. El Regne privatiu de Mallorca. Els estaments. Art gòtic mallorquí. Arquitectura religiosa i civil.

2. Edat moderna

- La crisi del món medieval i els orígens del món modern. Configuració de l'estat modern a Europa. L'enfortiment del poder reial. Humanisme i Renaixement. Renovació ideològica , crisi religiosa i Reforma. Cultura i art del Renaixement.

- Evolució política i econòmica a la Península Ibèrica a l’época moderna. La monarquia autoritària dels Reis Catòlics. El descobriment i colonització d'Amèrica i el seu impacte econòmic. La monarquia hispànica dels segles XVI i XVII.

- La Mediterrània de l’època. Les Illes Balears a l’època moderna. Conflictes interns i tensió social: les Germanies.

- La lluita per l'hegemonia i el relleu del poder polític: L'Europa del Barroc. Transformacions polítiques i econòmiques. Art i cultura.

3.2.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON

TEMA 13. ELS HABITANTS DEL PLANETA

TEMA 14. LA POBLACIÓ D'ESPANYA I DE LES ILLES BALEARS

TEMA 15. LA CIUTAT I L’URBANISME

TEMA 16. LES SOCIETATS HUMANES

TEMA 1. L'ISLAM I AL-ANDALUS

TEMA 2. L'EUROPA FEUDAL

TEMA 3. LA CIUTAT MEDIEVAL

TEMA 4. FORMACIÓ I EXPANSIÓ DELS REGNES PENINSULARS

TEMA 5. ELS GRANS REGNES PENINSULARS

TEMA 6. EL REGNE DE MALLORCA

TEMA 7. RENAIXEMENT I REFORMA

26

TEMA 8. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA: ELS REIS CATÒLICS

TEMA 9. ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

TEMA 10. L'IMPERI DELS ÀUSTRIA

TEMA 11. EL SEGLE DEL BARROC

TEMA 12. LES BALEARS A L’EDAT MODERNA (SEGLES XVI-XVII)

3.2.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE SEGON

La programació igual que a primer haurà de ser un poc flexible en aquest punt, en funció de les característiques i circumstàncies específiques del grup. També procurarem seqüenciar els continguts al llarg del curs adaptant-los a cada una de les avaluacions trimestrals que es faran durant el curs escolar i a les tres sessions setmanals que s’impartiran al llarg del curs. En principi la temporalització que proposam serà la següent:Primer Trimestre: Per començar el curs es treballaran les unitats 13, 14, 15 i 16 des d’on es tracten els continguts corresponents al bloc 1 Població i societat, més centrats en els aspectes geogràfics. Es clourà el primer trimestre amb la unitat didàctica 1, que ensata el bloc d’històriaSegon Trimestre: Es treballaran i s’impartiran les unitats didàctiques 2, 3, 4, 5 referides majoritàriament a continguts d’història de l’Edat Mitjana. El tema 6 serà tractat en el conjunt dels grans regnes peninsulars. Per acabar es veurà la unitat didàctica 7.Tercer Trimestre: Treballarem les unitats referides a l’Època Moderna, concretament les unitats 8, 9, 10 i 11. Així mateix procurarem tractar en cada una d’aquestes unitats els continguts referits a les Illes Balears en lloc de tractar-los per separat, com proposa el llibre de text, en un tema específic, UD12. El fet de començar el curs per la part de geografia respon a una qüestió metodològica. Els continguts de geografia esdevenen més planers i senzills d’assolir per l’alumnat, a la vegada que els hi capten més l’atenció. Una cop finalitzada aquesta part es dóna pas a les unitats didàctiques d’història de forma més senzilla i comprensiva.

3.2.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE SEGON CURS.

1. Descriure els factors que condicionen l'evolució d'una població identificant les variables i les tendències demogràfiques predominants al món, i aplicant aquest coneixement a l'anàlisi de la població de les Illes Balears dins el context de l’Estat espanyol: desequilibris i conseqüències. (Tractament de la informació i competència digital, competència en comunicació lingüística)

2. Conèixer la distribució de la població al món, diferenciant regions i estats per la densitat de població, la seva dinàmica i la seva estructura. Aplicar els conceptes de superpoblació, migració i envelliment a diferents escales. Interpretar mapes temàtics sobre població. Elaborar gràfics referents a fets

27

demogràfics. (Competència matemàtica, tractament de la informació i competència digital)

3. Explicar l’estructura de la ciutat. Saber com articulen el territori les ciutats. Valorar els avantatges i els problemes de la vida urbana, fent referència a exemples propers a l’alumnat. (Competència social i ciutadana, coneixement i interacció en el món físic)

4. Analitzar les formes de creixement de les àrees urbanes, la diferenciació funcional dels espais urbans i els problemes que s’hi plantegen, aplicant aquest coneixement a exemples representatius de ciutats espanyoles i a la caracterització de l’espai de les Illes Balears. (Competència social i ciutadana, coneixement i interacció en el món físic)

5. Destacar la transcendència de la ruptura de la unitat del món mediterrani i la configuració de tres models diferents de civilització: Bizanci, Islam i la cristiandat occidental. (Competència en comunicació lingüística, competència per aprendre a aprendre)

6. Identificar i descriure els aspectes socioeconòmics, polítics i ideològics de l'Europa feudal amb especial esment al feudalisme de conquesta de les Illes Balears i la seva evolució fins a l'aparició de l'estat modern. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)

7. Distingir i situar en el temps i en l'espai les diverses unitats polítiques que es van succeir o van coexistir a la Península Ibèrica durant l'edat mitjana, molt especialment l’antic Regne de Mallorca analitzant-ne els aspectes comuns i les peculiaritats. (Competència en comunicació lingüística, competència social i ciutadana)

8. Comprendre la transcendència dels aspectes culturals de l'edat mitjana i analitzar els estils artístics i la seva contribució a la riquesa del patrimoni historicoartístic. (Competència cultural i artística, tractament de la informació i competència digital)

9. Explicar la transcendència política, econòmica, cultural, religiosa i lingüística que va tenir la incorporació de les Balears al món occidental. (Competència en comunicació lingüística, competència social i ciutadana)

10. Interpretar els canvis de mentalitat que caracteritzen la modernitat i, en concret, descriure els trets bàsics del Renaixement i de la Reforma. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)

11. Distingir els principals moments en la formació i evolució de l'Estat modern i destacar els fets més rellevants de la monarquia hispànica. (Competència social i ciutadana, autonomia i iniciativa personal)

12. Valorar la importància de l'ampliació del món conegut i analitzar el paper que hi tingueren els pobles ibèrics. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)

13. Conèixer les característiques generals de la monarquia espanyola dels segles XVI i XVII i incidir en l'organització territorial hispànica i de l'Imperi. (Competència en comunicació lingüística, tractament de la informació i competència digital)

14. Analitzar l'art del Renaixement i del barroc i aplicar aquest coneixement a l'anàlisi d'algunes obres i autors representatius. (Competència cultural i artística, competència per aprendre a aprende)

15. Conèixer les principals manifestacions artístiques i culturals per valorar-ne la significació com a patrimoni històric. (Competència cultural i artística, autonomia i iniciativa personal)

28

16. Valorar el patrimoni documental d'Espanya. Localitzar els principals arxius, destacant-ne la projecció en la vida cultural espanyola i internacional. (Competència cultural i artística, autonomia i iniciativa personal)

17. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de l'àrea, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada. (Competència per aprendre a aprende, autonomia i iniciativa personal)

18. Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, utilitzant-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi.(Tractament de la informació i competència digital, competència per aprendre a aprende)

3.2.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES SEGON ESO

1. Competència social i ciutadana– Comprendre el concepte de temps històric. – Identificar la relació multicausal d’un fet històric i les seves

conseqüències. – Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de l’Edat

Mitjana i la Història Moderna.– Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la

seva evolució i les transformacions.– Desenvolupar l’empatia mitjançant la comprensió de les accions humanes

del passat.– Expressar-se de manera assertiva i mostrar una actitud favorable al

diàleg i al treball cooperatiu.

2. Coneixement i la interacció amb el món físic– Identificar i localitzar els àmbits geopolítics, econòmics i culturals en què

s’emmarquen els esdeveniments de l’Edat Mitjana i la Història Moderna. – Conèixer els diferents usos de l’espai i dels recursos que han fet les

societats al llarg dels períodes històrics estudiats.

3. Competència cultural i artística– Comprendre la funció que les arts han tengut i tenen en la vida dels

éssers humans.– Reconèixer els diferents estils de l’art medieval i modern i els valors

estètics que expressen.– Analitzar obres d’art de manera tècnica i identificar el context històric que

n’explica l’aparició.– Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la

protecció del patrimoni històric.

4. Tractament de la informació i competència digital– Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites,

gràfiques, audiovisuals, etc.– Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i

creatiu.

29

– Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduint-les a un altre format o llenguatge.

– Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en la cerca i el processament de la informació.

5. Competència en comunicació lingüística– Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per

construir un discurs precís.– Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions

diferents de la pròpia.– Utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció i

l’argumentació. – Llegir i interpretar texts de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics

i de representació.– Escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia amb

sensibilitat i esperit crític.6. Competència matemàtica– Elaborar i interpretar eixos cronològics.– Analitzar i comprendre les dades quantitatives recollides en taules, gràfics

i diagrames.– Fer càlculs matemàtics de nombres enters i percentatges per arribar a

conclusions quantitatives.

7. Competència per aprendre a aprendre– Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles

escenaris i conseqüències futures de les accions individuals i/o socials.– Cercar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i

avaluar-ne les conseqüències.– Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la

informació: esquemes, resums, etc. – Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la

resta de companys. – Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització

permanent.

8. Autonomia i iniciativa personal– Assumir responsabilitats i prendre decisions respecte a la planificació del

procés de resolució de les activitats proposades. – Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada

problema estudiat. – Saber argumentar de manera lògica i coherent les explicacions dels

conceptes i els fenòmens estudiats.– Autoregular l’aprenentatge propi: prendre consciència d’allò que se sap i

del que falta per aprendre; i realitzar autoavaluacions de la feina pròpia.

3.3 TERCER D’ESO

3.3.1 OBJECTIUS DEL TERCER CURS

30

1. Comprendre el territori com a resultat de les interaccions entre els grups humans i els recursos disponibles, valorant les conseqüències econòmiques, socials i polítiques que se’n deriven. (1, 2)

2. Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers (sobreexplotació dels recursos, deforestació, contaminació, etc.). (1, 2, 3, 4)

3. Defensar les polítiques orientades a promoure el desenvolupament sostenible i actuar d’acord amb les possibilitats de cada individu per contribuir a la protecció i millora del medi ambient. (1, 2, 3, 4)

4. Identificar els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals. (3)

5. Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés als recursos, els aspectes negatius de la globalització, etc.) entenent-los com una problemàtica en la qual tots estem submergits i de la qual tots som responsables. (3)

6. Identificar els agents i les institucions bàsiques que intervenen en l’economia de mercat, així com els factors necessaris per produir béns o serveis. (2, 3, 4)

7. Comprendre les característiques del mercat laboral i reflexionar sobre els canvis que s’han produït en l’organització del treball com a conseqüència de la globalització econòmica. (2, 3, 5)

8. Conèixer els diferents tipus d’agricultura que es practiquen en el món i els paisatges típics de cada zona mitjançant l’observació i l’anàlisi de croquis, mapes i fotografies. (1, 2, 3, 4, 6, 12, 13)

9. Conèixer les característiques dels diferents tipus de ramaderia i analitzar-ne la distribució geo-gràfica amb l’ajuda de fonts cartogràfiques. (2, 3, 4, 6, 12, 13)

10. Reconèixer les diferents tècniques de pesca que s’han utilitzat al llarg de la història, identificar les principals zones pesqueres del món i reflexionar sobre els problemes que passa el sector pesquer en l’actualitat. (1, 2, 3, 4, 5, 6)

11. Localitzar els països productors de matèries primeres i de fonts d’energia; i analitzar les relacions d’intercanvi que s’estableixen entre ells segons el seu nivell de desenvolupament. (1, 3, 4, 5, 6)

12. Prendre consciència de la limitació dels recursos naturals i de la necessitat d’adoptar mesures d’estalvi energètic com l’ús dels recursos renovables. (2, 3)

13. Conèixer els elements del procés industrial i la divisió tècnica i social del treball que té lloc en la indústria, dedicant una atenció especial als canvis que s’han produït recentment com a conseqüència de la globalització econòmica. (2, 3, 5)

14. Identificar els diferents tipus d’indústries i d’empreses industrials; i els factors que determinen la localització de la indústria en el món. (2, 3, 4)

15. Classificar les activitats terciàries, reconèixer les seves principals característiques i analitzar el desenvolupament que ha experimentat el sector terciari en l’actualitat. (2, 3, 5)

31

16. Comprendre les causes del desenvolupament del turisme i analitzar la situació actual del turisme a Espanya i a les Illes Balears. (2, 3, 4, 6, 7, 8)

17. Conèixer les característiques de les xarxes de transports (terrestre, marítim i aeri) i establir la seva relació amb les activitats econòmiques i amb els centres de consum més importants per comprendre millor els desequilibris i els contrastos que hi ha entre unes regions i altres. (2, 3, 4, 6)

18. Relacionar l’expansió del sector terciari amb l’accés a la societat del benestar i comparar els indicadors econòmics i socials de diferents països. (2, 3, 4, 6)

19. Identificar les diferents àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzar els fluxos comercials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic que hi ha entre elles. (2, 3, 4, 6)

20. Conèixer els elements que intervenen en el comerç, els mecanismes que possibiliten el desenvolupament del comerç internacional i les característiques de les fronteres, destacant els factors que generen els desequilibris comercials. (2, 3, 4, 6)

21. Identificar els principals sectors productius de l’economia balear i espanyola, analitzant-ne la interrelació i la distribució en el territori. (2, 3, 4, 6)

22. Comprendre les causes i les conseqüències de la globalització econòmica. (2, 3, 4, 6)

23. Valorar l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’accés a la informació, el flux de capitals i el comerç mundial. (2, 3, 4, 6)

24. Comprendre els problemes derivats del desigual accés a la riquesa en el món (fam, baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.); i reflexionar sobre l’actuació dels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa. (2, 3, 4, 6)

25. Conèixer la distribució de la població mundial en el territori, tenint en compte els factors geogràfics i històrics que expliquen les diferències regionals. (2, 3, 4, 6)

26. Reconèixer les diferents fases en l’evolució de la població espanyola des del segle XIX fins a l’actualitat, a partir de la interpretació de gràfiques i dades demogràfiques. (2, 3, 5, 12)

27. Conèixer la distribució en el territori de la població espanyola i la població balear; i analitzar els principals problemes de la nostra actual piràmide d’edats. (2, 3, 12)

28. Valorar les causes i les conseqüències del fenomen migratori, remarcant l’evolució històrica de les migracions a Espanya i a les Illes Balears. (2, 3, 4, 5, 6, 12)

29. Conèixer les característiques de les diferents etapes de formació i creixement dels nuclis urbans i explicar el procés d’urbanització que ha tingut lloc a les darreres dècades, analitzant les diferències en funció del nivell de riquesa dels països. (2, 3, 5)

30. Distingir les diferents estructures urbanes existents al món i reconèixer les transformacions que han tingut lloc a les ciutats dels països occidentals com a conseqüència de la globalització de l’economia. (2, 3, 4, 5, 6)

31. Identificar els principals elements de la trama urbana i reconèixer l’especialització de l’ús del sòl a les ciutats actuals com a manifestació de la diferenciació de funcions i de la jerarquització social de l’espai urbà. (2, 3)

32

32. Analitzar les formes de vida i els problemes de les grans ciutats (desigualtats socials, contaminació, gestió, etc.). (2, 3)

33. Conèixer i comparar entre si diferents tipus de règims polítics, remarcant especialment les característiques dels Estats democràtics. (3, 5, 16)

34. Identificar les transformacions que ha experimentat l’Estat tradicional com a conseqüència de la globalització de l’economia i l’ús de les noves tecnologies de la informació. (3, 4, 5)

35. Valorar les relacions de cooperació internacional entre Estats i reconèixer les funcions de les principals organitzacions supranacionals i de les organitzacions no governamentals. (3, 4, 5 16)

36. Conèixer les diferents fases en el procés de construcció de la Unió Europea i identificar la composició, les funcions i la capacitat de decisió de les seves diferents institucions. (3, 4, 5, 6)

37. Explicar les bases de la política econòmica regional creada per la Unió Europea per a corregir els desequilibris entre els països membres; i reflexionar sobre la repercussió d’aquestes polítiques en l’economia espanyola. (3, 4, 5, 6)

38. Conèixer la divisió politicoadministrativa del territori espanyol en Comunitats Autònomes, pro-víncies i municipis. (3, 5)

39. Explicar la composició i les funcions de les institucions que governen a l’Estat espanyol i a les Illes Balears; i analitzar els principis que s’estableixen en la Constitució i en l’Estatut d’Autonomia per guiar la política econòmica i social del país. (3, 5, 16)

40. Conèixer els diferents mecanismes de participació dels ciutadans i les ciutadanes en l’exercici del poder estatal i autonòmic; i identificar els partits polítics més importants d’Espanya i de les Illes Balears. (3, 4, 5, 6, 16)

41. Reflexionar sobre les transformacions en les formes de treball i de vida que ha experimentat la societat espanyola i balear en les darreres dècades, remarcant la incorporació de la dona al món laboral. (3, 16)

42. Conèixer les característiques específiques del territori i del patrimoni històric i cultural de les Illes Balears. (7, 8)

43. Valorar la diversitat cultural en el món i a Espanya i ser respectuosos amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia. (9)

44. Explicar i argumentar les conclusions personals utilitzant el vocabulari específic de l’àrea i de l’assignatura amb precisió i rigor. (10, 11)

45. Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els assumptes socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la cerca d’informació, l’organització de les dades i la resolució de diversos problemes, i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. (12)

46. Utilitzar de manera creativa i responsable les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació. (12)

47. Obtenir i relacionar informació de diferents tipus de fonts, i saber manejar i interpretar diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, les sèries estadístiques, les fotografies i les representacions cartogràfiques. (12, 13, 14)

48. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud crítica i constructiva, respectant les normes que regeixen el diàleg i la intervenció en grup, i assumint els valors de la cultura de la pau. (15)

33

49. Apreciar els drets i llibertats de les persones com una fita irrenunciable de la humanitat; identificar i rebutjar les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual. (16)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Tercer Curs.

3.3.2 CONTINGUTS DEL TERCER CURS

Continguts comuns

- Obtenció i processament d’informació, explícita i implícita, a partir de la percepció dels paisatges geogràfics de l’entorn o d’imatges, de fonts orals i de documents visuals, cartogràfics i estadístics, inclosos els proporcionats per les tecnologies de la informació i la comunicació. Comunicació oral o escrita de la informació obtinguda.

- Realització de debats, anàlisi de casos o resolució de problemes sobre alguna qüestió d’actualitat fent servir, entre altres, les fonts d’informació que proporcionen els mitjans de comunicació, valorar críticament informacions diferents sobre un mateix fet, fonamentar les opinions, argumentar les propostes, respectar les dels altres i utilitzar el vocabulari geogràfic adequat.

- Elaboració de treballs de síntesi o d'indagació utilitzant informació de fonts variades i presentació correcta d‟aquests combinant diverses formes d'expressió, aprofitant de manera especial les possibilitats que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació.

Bloc 1. EL MARC FÍSIC: EL MEDI NATURAL

- L'espai físic en què vivim: el relleu, les aigües. Mapa físic del món. El sistema climàtic: els elements del clima i els climes de la Terra. Elaboració de climogrames

-El medi físic d’Europa, Espanta i les Illes Balears: el relleu europeu, les costes, rius i llacs, climes. Espanta: el relleu, rius, llacs i climes. Les Illes Balears: relleu, aigües, clima, espais naturals.

Bloc 2. L’ESPAI POLÍTIC: ESL ESTATS

- Els estats del món: definició, mapa polític del món. Els estats democràtics, les dictadures, monarquies, repúbliques. L’organització territorial de l’estat, les relacions i les organitzacions internacionals. L’ONU.

- L’organització política d’Europa, Espanta i les Illes Balears: els estats actuals d’Europa, la Unió Europea: origen, institucions, reptes. Mapa polític de la Unió Europea. L’estat espanyol: el sistema polític,

34

l’organització territorial, desequilibris territorials. Mapa polític d’Espanya. Les Illes Balears: organització. Mapa dels municipis de les illes.

Bloc 3. L’ORGANITZACIÓ DE L’ECONOMIA MUNDIAL

- L’activitat econòmica: els factors productius, els sistemas econòmics.- Globalització: factors, efectes, institucions de l’economia mundial, els

grans centres i potències econòmiques. Les potències emergents.

Bloc 4. EL SECTOR PRIMARI

- Agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal: el sector primari- El sector primari a la UE, Espanta i les Illes Balears

Bloc 5. EL SECTOR SECUNDARI

- El sector secundari: els recursos del subsòl, les fonts d’energia: convencionals i alternatives. La indústria: localització, principals tipus d’indústries. Les grans regions industrials. La indústria als països desenvolupats i en països menys desenvolupats

- El sector secundari a la UE, Espanya i les Illes Balears.

Bloc 6. EL SECTOR TERCIARI

- Els serveis: tipus. Transport: funcions, transport terrestre, naval, aeri. El comerç: interior i exterior. Fluxos comercials. El comerç. Els serveis financers. El turismo: tipus, beneficis, problemas.

- El sector terciari a la UE, Espanta i les Illes Balears

Bloc 7. GRANS REPTES DEL NOSTRE MÓN

- Població: estudi, creixement. Els països menys desenvolupats. Moviments migratoris: factors de les migracions, les migracions actuals, els efectes de les migracions.

- Les migracions a Espanya : internes i externes. La població a les Illes Balears: distribució i estructura. Piràmides de població.

- Desenvolupament i benestar: mesurar el desenvolupament, la riqueza desigual, els contrasts social: alimentació, sanitat, educació. Causes del subdesenvolupament.

- Pobresa i exclusió a la UE. La situació d’Espanya- Les ciutats: procés d’urbanització al món i Espanta. Les ciutats

mundials. La zarza urbana de la UE i Espanta. Les megaciutats. La ciutat difusa. Els nous espais a les ciutats. La segregació social de l’espai urbà.

- El repte mediambiental : problemes mediambientals més importants. Contaminació de l’atmosfera i canvi climàtic. Consum excessiu d’aigua i la contaminació de les aigües. La desforestació. La pèrdua de biodiversitat. La degradació del sòl.

35

3.3.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER

TEMA 1. L’ESPAI FÍSIC EN QUÈ VIVIM

TEMA 2. EL MEDI FÍSIC D’EUROPA, ESPANYA I LES ILLES BALEARS

TEMA 3. ELS ESTATS DEL MÓN

TEMA 4. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’EUROPA, ESPANYA I LES ILLES BALEARS

TEMA 5. L’ACTIVITAT ECONÒMICA

TEMA 6. UNA ECONOMIA GLOBALITZADA

TEMA 7. AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I EXPLOTACIÓ FORESTAL

TEMA 8. EL SECTOR PRIMARI A LA UE, ESPANYA I LES ILLES BALEARS

TEMA 9. EL SECTOR SECUNDARI: MATÈRIES PRIMERES, ENERGIA I INDÚSTRIA

TEMA 10. EL SECTOR SECUNDARI A LA UE, ESPANYA I LES ILLES BALEARS

TEMA 11. LES ACTIVITATS DE SERVEIS

TEMA 12. EL SECTOR TERCIARI A LA UE, ESPANYA I LES ILLES BALEARS

TEMA 13.ELS REPTES DE LA POBLACIÓ

TEMA 14. EL REPTE DEL DESENVOLUPAMENT I EL BENESTAR

TEMA 15. UN MÓN NOMÉS DE CIUTATS

TEMA 16. EL REPTE MEDIAMBIENTAL

3.3.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE TERCER

Primer Trimestre: Es veuran les unitats didàctiques 1, 2, 11, 12, 13. Cal dir que la unitat didàctica 3 es veu dins la 13.Segon Trimestre:14,15, 16, 4 i 5Tercer Trimestre: 6, 7, 8, 9 i 10

3.3.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE TERCER CURS.

1. Identificar els principals agents i institucions econòmiques així com les funcions que exerceixen en el marc d'una economia cada vegada més interdependent, i aplicar aquest coneixement a l'anàlisi i valoració d'algunes

36

realitats econòmiques actuals. (Tractament de la informació i competència digital, autonomia i iniciativa personal)

2. Conèixer, identificar i valorar els aspectes geogràfics de l'entorn, com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l'activitat humana. (Competència en el coneixement i la interacció en el món físic, competència social i ciutadana)

3. Analitzar indicadors socioeconòmics de diferents països i utilitzar aquest coneixement per reconèixer els desequilibris espacials en la distribució de la riquesa, explicant els factors que originen les desigualtats al món i les seves conseqüències. (Tractament de la informació i competència digital, competència social i ciutadana)

4. Valorar la importància dels desplaçaments migratoris contemporanis, analitzant les seves causes i els seus efectes. (Tractament de la informació i competència digital, competència social i ciutadana)

5. Identificar els trets que caracteritzen la societat espanyola actual i la seva estructura social, analitzant les desigualtats més significatives Identificar i localitzar, a través de la representació cartogràfica, els Estats i les àrees geoeconòmiques i culturals del món. Conèixer l'organització políticoadministrativa de la Unió Europea, d'Espanya i de les Illes Balears. (Competència social i ciutadana, competència matemàtica)

6. Distingir els principals tipus de recursos naturals i la seva distribució al món. Valorar la seva importància social i comprendre la necessitat d'explotar-los racionalment. Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes, particularment a Europa i a Espanya. Conèixer els plantejaments i mesures en defensa del medi ambient i manifestar interès i respecte pel medi. (Competència en el coneixement i la interacció en el món físic, competència social i ciutadana)

7. Identificar i localitzar les grans àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món, amb especial atenció a la Unió Europea i Iberoamèrica. Analitzar els efectes de la integració d'Espanya en la Unió Europea. Explicar la posició d'Espanya en el sistema de relacions internacionals. (Competència en el coneixement i la interacció en el món físic, competència en comunicació lingüística)

8. Caracteritzar els principals sistemes d'explotació agrària existents en el món, localitzant alguns exemples representatius dels mateixos, i utilitzar aquesta caracterització per analitzar alguns problemes de l'agricultura espanyola. (Competència en el coneixement i la interacció en el món físic, competència en comunicació lingüística)

9. Conèixer les característiques que defineixen els espais industrials, comercials i turístics i la seva distribució geogràfica. (Competència en el coneixement i la interacció en el món físic, competència en comunicació lingüística)

10. Situar els principals eixos de transport i comunicacions i els fluxos d'intercanvi comercial, amb especial referència a Europa i Espanya. (Competència en el coneixement i la interacció en el món físic, competència per aprendre a aprendre)

11. Apreciar la magnitud dels impactes de l'acció humana sobre el medi ambient, valorant la importància i la dels criteris de sostenibilitat (Competència en el coneixement i la interacció en el món físic, competència social i ciutadana)

37

12. Comparar els trets geogràfics comuns i diversos que caracteritzen Espanya. Identificar i explicar l'organització políticadministrativa de l'Estat espanyol i la diversitat de les Comunitats Autònomes. Analitzar els desequilibris territorials espanyols i les seves causes i conseqüències (Competència en el coneixement i la interacció en el món físic, competència per aprendre a aprendre)

13. Identificar les característiques del fet geogràfic de la insularitat i analitzar, en relació amb el context territorial de les Illes Balears, les seves implicacions en la consideració i percepció de l’espai físic i en els diferents àmbits de l’activitat humana, valorant les diferències insulars de caire geogràfic, cultural, socioeconòmic, etc. (Competència en el coneixement i la interacció en el món físic, competència social i ciutadana)

14. Conèixer , interpretar i valorar el procés de terciarització que s’ha donat a les Illes Balears al llarg de la segona meitat del segle XX. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)

3.3.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES TERCER CURS

1. Competència social i ciutadana– Conèixer els agents i institucions bàsiques que intervenen en l’economia

de mercat.– Entendre els canvis que s’estan produint en les relacions econòmiques i

socials a escala mundial.– Analitzar les causes i les conseqüències de les tendències migratòries

predominants en el món actual. – Expressar les pròpies opinions de forma assertiva. – Escoltar activament i mostrar una actitud favorable al diàleg i el treball

cooperatiu.– Reflexionar de forma crítica sobre alguns problemes socials com

l’existència de col·lectius desfavorits.

2. Coneixement i la interacció amb el món físic– Identificar i localitzar en el mapa els principals àmbits geopolítics,

econòmics i culturals del món.– Reconèixer els trets físics i humans bàsics del territori espanyol i de la

Unió Europea.– Reconèixer els desequilibris territorials en la distribució dels recursos i

explicar-ne les conseqüències.– Prendre consciència dels problemes que l’explotació de l’espai pot

generar en el medi ambient.– Suggerir actuacions i polítiques concretes que contribueixin al

desenvolupament sostenible.

3. Competència cultural i artística– Desenvolupar la sensibilitat per gaudir amb diferents expressions del

patrimoni natural i cultural.– Interessar-se per la conservació del patrimoni cultural.

4. Tractament de la informació i competència digital

38

– Obtenir informació a través de diversos tipus de fonts: documents visuals, cartogràfics, etc.

– Analitzar les dades numèriques i els indicadors socioeconòmics de taules i diagrames.

– Relacionar, processar i sintetitzar la informació procedent de fonts diverses: gràfics, croquis, mapes temàtics, bases de dades, imatges i fonts escrites.

– Comunicar les conclusions de forma organitzada fent servir les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

5. Competència en comunicació lingüística– Saber expressar les pròpies idees i emocions, oralment i per escrit, fent

servir la terminologia més adequada en cada cas.– Interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de

representació.– Utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció i

l’argumentació. – Escoltar les opinions diferents a la pròpia amb sensibilitat i esperit crític,

respectant les normes que regeixen el diàleg i la intervenció en grup.6. Competència matemàtica– Extreure, analitzar i comprendre la informació numèrica de taules, llistats,

gràfics i diagrames.– Fer càlculs matemàtics senzills per comparar fenòmens de caràcter social

i/o geogràfic.

7. Competència per aprendre a aprendre– Desenvolupar el gust per l’aprenentage continu i l’actualització

permanent.– Aplicar raonaments de diferent tipus i buscar explicacions multicausals

per comprendre els fenòmens socials i avaluar-ne les conseqüències.– Anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de les accions

individuals i/o socials. – Comprendre les activitats plantejades i planificar l’estratègia més

adequada per resoldre-les.– Comunicar i expressar de forma efectiva els resultats del propi treball,

argumentant de forma coherent les opinions personals.

8. Autonomia i iniciativa personal– Planificar la seqüència de tasques per realitzar un treball d’investigació o

de recerca d’informació.– Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels

conceptes i fenòmens estudiats.– Prendre decisions i saber escollir la manera més adequada per recuperar

i presentar la informació.– Fer un seguiment dels aprenentatges realitzats per prendre consciència

del que s’ha après i del que falta per aprendre.

3.4 QUART CURS3.4.1 OBJECTIUS DEL QUART CURS

39

1. Reconèixer els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre i saber analitzar els problemes més urgents de les societats contemporànies (la immigració, la globalització, les desigualtats socioeconòmiques, etc.). (3)

2. Adquirir i utilitzar el vocabulari específic de l‘àrea amb precisió i rigor. (10, 11)

3. Obtenir i relacionar informació de fonts de diversos tipus i saber manejar i interpretar correctament diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, els mapes, les sèries estadístiques, etc. (12, 13)

4. Utilitzar les noves tecnologies d’informació i de la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació. (12, 13)

5. Analitzar l’Europa del barroc: una població estancada, una economia de base agrària, una societat estamental, l’absolutisme monàrquic i l’art barroc. (5, 8, 10, 11)

6. Reconèixer les causes de la Guerra de Successió, la configuració de les aliances d’ambdós bàndols i la configuració política que va comportar l’aprovació dels decrets de Nova Planta. (5, 7, 8, 10, 11)

7. Entendre el significat polític dels Borbons a l’Espanya del segle XVIII: Les reformes de FelipV, Ferran VI i Carles III. (5, 7, 8)

8. Analitzar les particularitats artístiques, polítiques, econòmiques i socials de les Illes Balears del segle XVIII. (5, 7, 8, 10, 11)

9. Conèixer el pensament il·lustrat europeu en els seus vessants econòmics i polítics, i identificar els principals pensadors amb les seves aportacions. (10, 11, 15)

10. Comprendre la ruptura històrica que va representar la Revolució Francesa analitzant les novetats polítiques que va aportar i reconèixer les causes i les idees que van conduir a la Restauració europea. (1, 5, 10, 11)

11. Conèixer i diferenciar les revolucions liberals ocorregudes el segle XIX identificant els conceptes de nacionalisme i liberalisme prestant especial atenció a la seva influència en els processos d’unificació alemany i italià. (1, 5, 10, 11)

12. Conèixer les bases de la revolució industrial, les noves fonts d’energia, els sectors industrials, la revolució dels transports, l’organització del moviment obrer i les noves ideologies: marxisme, anarquisme i internacionalisme. (1, 5, 10, 11)

13. Analitzar el desenvolupament polític d’Espanya en general, i de les Illes Balears , en particular, durant el segle XIX: la crisi de l’Antic Règim, la restauració de l’absolutisme, la independència de les colònies americanes, la revolució liberal, el Sexenni Democràtic i la Restauració. (5, 7, 8, 10, 11)

14. Reconèixer les transformacions demogràfiques i agrícoles del segle XIX a Espanya prestant una atenció especial a les Illes Balears. (4, 5, 7, 8)

15. Analitzar les particularitats artístiques, polítiques, econòmiques i socials de les Illes Balears del segle XIX. (4, 5, 6, 7, 8, 10, 11)

16. Explicar les causes de l’expansió colonial i de la Primera Guerra Mundial, així com les seves conseqüències a Europa. (4, 5, 10, 11, 13, 15, 16)

17. Conèixer els principals corrents artístics i culturals del segle XIX a Europa diferenciant els principals autors i les obres més significatives del període. (9, 10, 11)

40

18. Conèixer les característiques principals del període d’entreguerres: la Revolució russa, el crac del 29 i la gran depressió, el feixisme italià i el nazisme alemany. (5, 15, 16)

19. Conèixer la història espanyola des de la crisi de la Restauració, la II República i la Guerra Civil, prestant especial atenció a las Illes Balears. (5, 7, 10, 11, 16)

20. Explicar les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. (5)21. Identificar els aspectes més significatius del món bipolar i les

característiques de cada un dels blocs: el capitalista i el socialista. (5, 10, 11)

22. Conèixer les causes de la caiguda dels blocs i les característiques principals del món actual. (5)

23. Analitzar l’evolució dels aspectes econòmics, polítics i socials del règim franquista a Espanya, prestant especial atenció a les Illes Balears. (5, 7, 16)

24. Conèixer el procés de transició cap a la democràcia que es va iniciar amb la mort de Franco, prestant especial atenció a les Illes Balears. (5, 7, 16)

25. Conèixer el procés de formació de la Unió Europea, les institucions europees i la seva tasca, així com les conseqüències de l’annexió espanyola. (4, 5)

26. Reconèixer els diferents governs democràtics espanyols i les seves principals línies d’actuació des de la transició fins a l’actualitat tot reflexionant sobre l’evolució política, demogràfica i econòmica a les Illes Balears. (4, 5, 7, 8, 9, 16)

27. Identificar els principis que regeixen la Constitució espanyola de 1978 en la forma de govern a l’Estat espanyol, la seva organització estatal i valorar-la com a garantia de les llibertats individuals i col·lectives. (5, 8, 16)

28. Explicar els diferents mecanismes de participació de la ciutadania espanyola en l’exercici del poder a escala continental, estatal i autonòmica, reconèixer la funció dels partits polítics i identificar els partits polítics més importants d’Espanya, tot fent referència a les Illes Balears. (16)

29. Identificar els principals corrents artístics del segle XX al món prestant atenció a la contribució espanyola a les arts figuratives durant aquest segle, tant en pintura, escultura com arquitectura, prestant especial atenció a les Illes Balears. (7, 8, 10, 11)

30. Explicar les raons de la globalització econòmica a escala planetària i conèixer els principals moviments socials que s’oposen al procés de globalització. (4, 5, 6)

31. Identificar les diferents àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzar els fluxos comercials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic entre elles. (4, 6)

32. Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés als recursos, la globalització, els conflictes polítics, etc.), entenent-los com una problemàtica en la qual tots hi estem implicats i de la qual tots en som responsables. (1, 4, 5, 16)

33. Valorar l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’accés a la informació, el flux de capitals i el comerç mundial. (12, 15)

34. Analitzar els problemes derivats del desigual accés a la riquesa al món (fam, baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.) i reflexionar sobre l’actuació dels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa. (4, 6, 16)

41

35. Reconèixer les característiques singulars del patrimoni natural, històric i artístic de les Illes Balears i d’Espanya, assumint les responsabilitats que suposa la seva protecció i conservació. (6, 8, 9)

36. Valorar la diversitat cultural al món, a Espanya i a les Illes Balears, i ser respectuosos i tolerants amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia. (9, 15, 16)

37. Apreciar els drets i les llibertats de les persones com una fita irrenunciable de la humanitat, denunciar les actituds discriminatòries i injustes i mostrar-se solidari amb els qui estiguin privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris. (15, 16)

38. Reconèixer les actituds i les situacions discriminatòries que han tingut lloc al llarg de la història per raons de raça, sexe, religió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, i mostrar una actitud solidària amb els individus i les col·lectivitats que han estat objecte d’aquesta discriminació. (5, 15, 16)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Quart Curs.

3.4.2 CONTINGUTS DEL QUART CURS

Continguts comuns - Localització en el temps i en l’espai dels esdeveniments i els processos històrics més rellevants. Identificació dels factors que intervenen en els processos de canvi històric, diferenciació de causes i conseqüències i valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectivament, com a subjectes de la història.

- Identificació dels components econòmics, socials, polítics, culturals que intervenen en els processos històrics i comprensió de les interrelacions que es donen entre aquests. - Recerca, selecció i obtenció d’informació de fonts documentals, obtinguda segons criteris d’objectivitat i pertinència i diferenciar els fets de les opinions i les fonts primàries de les secundàries. Contrast d’informacions contradictòries i/o complementàries a propòsit d’un mateix fet o situació. Anàlisi i treball amb textos històrics d’especial rellevància. - Anàlisi de fets o situacions rellevants de l’actualitat amb indagació dels antecedents històrics i de les circumstàncies que els condicionen. - Valoració dels drets humans i rebuig de qualsevol forma d’injustícia, discriminació, domini o genocidi. - Assumpció d’una visió crítica cap a les situacions injustes i valoració del diàleg i la recerca de la pau en la resolució dels conflictes.

- Reconeixement dels elements bàsics que configuren els principals estils o artistes rellevants de l’època contemporània i contextualitzar-los a la seva època, i interpretació d’obres artístiques significatives. Aplicació d’aquest coneixement a l’anàlisi d’algunes obres rellevants.

Bloc 1. Bases històriques de la societat actual

42

- Transformacions polítiques i econòmiques a l’Europa de l’antic règim. L’absolutisme i la seva crisi. Il·lustració i despotisme il·lustrat i parlamentarisme anglès. L’absolutisme i la Nova Planta. Reformisme borbònic a Espanya.

- Transformacions polítiques i socioeconòmiques al segle XIX. Revolució industrial. Revolucions polítiques i canvis socials : les revolucions liberals.

- El moviment obrer. Formes de vida a la ciutat industrial. Les internacionals socialistes. La Comuna de París.

- Crisis de l’antic règim i construcció de l’estat liberal a l’Espanya del segle XIX.

- Grans canvis i conflictes a la primera meitat del XX. Imperialisme i Primera Guerra Mundial. La revolució russa. El període entre guerres: el crac del 29 i l’ascens dels totalitarismes: feixisme, estalinisme i dictadures conservadores. La Segona Guerra Mundial.- Transformacions a l’Espanya del segle XX: crisis de l’estat liberal. La crisi de la restauració. La II República. La Guerra Civil. El franquisme. Les Illes Balears del maurisme a la repressió franquista. - Art i cultura a l’època contemporània.

Bloc 2. El món actual

- L’ordre polític i econòmic mundial a la segona meitat del segle XX: blocs de poder i models socioeconòmics. La guerra freda i la política de blocs. El paper dels organismes internacionals. Els processos descolonitzadors. La revolució xinesa. La construcció de l’estat del benestar.

- Transició política i configuració de l’Estat democràtic a Espanya. La constitució de 1978 i la formació de l’estat de les autonomies.

- Procés de construcció de la Unió Europea. L’Estat espanyol i la Unió Europea avui.

- Canvis a les societats actuals. Els nous moviments socials i culturals. La crisi i caiguda del bloc comunista.

- Els mitjans de comunicació i la seva influència. La societat de la informació.

- Globalització i nous centres de poder.

- Focus de tensió i perspectives en el món actual. La crisi de l’estat del benestar.

3.4.3 SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS DE QUART

TEMA 1. EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

TEMA 2. LIBERALISME I NACIONALISME

TEMA 3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES

43

TEMA 4. L’ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL

TEMA 5. INDUSTRIALITZACIÓ I SOCIETAT EN L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

TEMA 6. L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME

TEMA 7. ART DEL SEGLE XIX

TEMA 8. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1919-1939)

TEMA 9. TEMPS DE CONFRONTACIÓ A ESPANYA (1902-1939)

TEMA 10. LA II GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

TEMA 11. UN MÓN BIPOLAR

TEMA 12. ESPANYA DURANTE EL FRANQUISME

TEMA 13. ESPANYA EN DEMOCRÀCIA

TEMA 14. LA UNIÓ EUROPEA

TEMA 15. EL MÓN ACTUAL

TEMA 16. L’ART DEL SEGLE XX

LES ILLES BALEARS A L’EDAT CONTEMPORÀNIA (ANNEX)

3.4.4 TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS DE QUART CURS.

En aquest curs que tancarà l’ etapa de Secundària Obligatòria intentarem ser un poc menys flexibles que en els cursos anteriors en relació al compliment dels temes i farem tot el possible per ser fidels a la següent temporalització trimestral:Primer Trimestre: Es desenvoluparan i es treballaran les cinc primeres unitats didàctiques del llibre de text que fan referència al blocs de continguts I:” Bases històriques de la societat actual” .Segon Trimestre: Es treballaran les unitats 6,7,8,9 i 10 referides també al mateix bloc de continguts ITercer Trimestre: S’impartiran les unitats didàctiques restants 11,12, 13, 14, 15 i 16 referides al bloc de continguts II: “El Món actual” .

Totes les unitats es complementaran amb la part de l’annex referit a la història de les Illes Balears. Així mateix, durant tot el curs es treballaran els continguts comuns que ens marca el nou currículum que com ja hem assenyalat anteriorment es centren més en els aspectes procedimentals i actitudinals que han d’assolir els alumnes.

3.4.5 CRITERIS D’AVALUACIÓ DE QUART CURS.

44

1. Analitzar les transformacions del segle XVIII, especialment les del reformisme borbònic a Espanya i Amèrica. (Competència en comunicació lingüística, competència per aprendre a aprendre)

2. Distingir els canvis polítics que condueixen a la crisi de l'Antic Règim i a les revolucions liberals, així com la seva repercussió a Espanya. (Competència social i ciutadana, tractament de la informació i competència digital)

3. Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses i assenyalar, mitjançant exemples representatius, els grans processos de transformació que va experimentar el món occidental en el segle XIX. (Competència social i ciutadana, autonomia i iniciativa personal)

4. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l'evolució política i econòmica d'Espanya durant el segle XIX. (Tractament de la informació i competència digital, autonomia i iniciativa personal)

5. Comprendre les transformacions socioeconòmiques de la Revolució Industrial així com els esdeveniments més rellevants que expliquen el protagonisme d'Europa durant l'època de l'imperialisme, les seves conseqüències i el seu declivi. (Competència en comunicació lingüística, competència per aprendre a aprendre)

6. Analitzar el procés de consolidació de l'Estat liberal i del sistema capitalista al món, relacionar-lo amb l'expansió colonial i identificar-ne les peculiaritats a Espanya. (Tractament de la informació i competència digital, competència social i ciutadana)

7. Comprendre el procés modernitzador que afectà l’agricultura, la indústria i els transports de les Illes Balears; així mateix, analitzar les transformacions de tot tipus que això comportà. (Competència en comunicació lingüística, autonomia i iniciativa personal)

8. Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments mundials i conflictes de la primera meitat del segle XX. (Tractament de la informació i competència digital, competència en comunicació lingüística)

9. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l'evolució política i econòmica d'Espanya durant el segle XX i els avenços i retrocessos fins a aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la pertinença a la Unió Europea. (Competència social i ciutadana, competència en comunicació lingüística)

10. Caracteritzar el franquisme, les seves fases i els mecanismes dictatorials que va fer servir, com també els trets del seu desenvolupament econòmic, parant esment en els desequilibris regionals que va comportar. (Competència social i ciutadana, competència matemàtica)

11. Reconèixer en la Constitució espanyola i en l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears les institucions polítiques bàsiques actuals, especialment els organismes de representació democràtica, i valorar la significació històrica que representa la recuperació de les institucions d’autogovern. Reconèixer i valorar els principals símbols i trets culturals de les Illes Balears i identificar les referències patrimonials més importants de la seva història. (Competència social i ciutadana, competència en comunicació lingüística)

12. Caracteritzar i situar cronològicament i geogràficament les grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en la segona meitat del segle XX i aplicar aquest coneixement a la comprensió d'alguns dels problemes internacionals més destacats de l'actualitat. (Tractament de la informació i competència digital, competència per aprendre a aprendre)

13. Conèixer les característiques essencials dels principals estils artístics des del segle XVIII al XX, amb particular atenció a Espanya i fent referència a

45

les manifestacions que es donen a les Illes Balears. (Competència cultural i artística, competència en comunicació lingüística)

14. Identificar les causes i conseqüències de fets i processos històrics significatius, establir-hi connexions i reconèixer la causalitat múltiple que comporten els fets socials. (Competència per aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal)

15. Valorar el patrimoni documental d'Espanya. Localitzar els principals arxius, destacant la projecció d’aquests en la vida cultural espanyola i internacional. (Competència cultural i artística, competència social i ciutadana)

16. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de l'àrea, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada. (Competència per aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal)

17. Interpretar i elaborar diferents tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, utilitzant-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi. (Competència matemàtica, competència per aprendre a aprendre)

18. Comentar i analitzar texts d'especial rellevància històrica, així com obres artístiques significatives. (Competència en comunicació lingüística, competència per aprendre a aprendre).

3.4.6 COMPETÈNCIES BÀSIQUES QUART CURS1. Competència social i ciutadana

– Comprendre el concepte de temps històric. – Identificar la relació multicausal d’un fet històric i les seves

conseqüències. – Conèixer les grans etapes i els principals esdeveniments de la Història

contemporània.– Comprendre el funcionament de les societats, el seu passat històric, la

seva evolució i les seves transformacions.– Reconèixer i assumir els valors democràtics; acceptar i practicar normes

socials d’acord amb aquests.– Expressar-se de forma assertiva i mostrar una actitud favorable al diàleg i

al treball cooperatiu.

2. Coneixement i la interacció amb el món físic– Identificar i localitzar els principals àmbits geopolítics, econòmics i

culturals en què s’emmarquen els esdeveniments de la Història contemporània.

– Conèixer els diferents usos de l’espai i dels recursos que han fet les societats al llarg dels períodes històrics estudiats.

3. Competència cultural i artística– Comprendre la funció que les arts han tingut i tenen en la vida dels

éssers humans.– Reconèixer els diferents estils de l’art contemporani i els canvis que els

van motivar.– Analitzar obres d’art de diferents èpoques; cultivar el sentit estètic i la

capacitat d’emocionar-se. – Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i la

protecció del patrimoni històric.

46

4. Tractament de la informació i competència digital– Relacionar i comparar la informació procedent de diverses fonts: escrites,

gràfiques, audiovisuals, etc.– Contrastar la informació obtinguda i desenvolupar un pensament crític i

creatiu. – Elaborar la informació transformant les dades recollides i traduir-les a un

altre format o llenguatge. – Emprar les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la

comunicació en la cerca i el processament de la informació.

5. Competència en comunicació lingüística– Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per

construir un discurs precís.– Desenvolupar l’empatia i interessar-se per conèixer i escoltar opinions

diferents a la pròpia.– Utilitzar diferents variants del discurs, en especial, la descripció i

l’argumentació. – Llegir i interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics,

simbòlics i de representació.

6. Competència matemàtica– Elaborar i interpretar eixos cronològics.– Analitzar i comprendre les dades quantitatives recollides en taules, gràfics

i diagrames.– Fer càlculs matemàtics senzills per analitzar i interpretar fenòmens de

caràcter social.

7. Competència per aprendre a aprendre– Desenvolupar una visió estratègica dels problemes, anticipar possibles

escenaris i conseqüències futures de les accions individuals i/o socials.– Cercar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i

avaluar-ne les conseqüències.– Utilitzar diferents estratègies per organitzar, memoritzar i recuperar la

informació: esquemes, resums, etc. – Participar en debats i contrastar les opinions personals amb les de la

resta de companys. – Desenvolupar el gust per l’aprenenentage continu i l’actualització

permanent.

8. Autonomia i iniciativa personal– Assumir responsabilitats i prendre decisions respecte a la planificació del

procés de resolució de les activitats proposades. – Interpretar adequadament les particularitats de cada situació i de cada

problema estudiat. – Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels

conceptes i els fenòmens estudiats.

47

– Autoregular el propi aprenentatge: prendre consciència d’allò que se sap i d’allò que manca per aprendre; i realitzar autoavaluacions del propi treball.

4. L’AVALUACIÓ Un cop assenyalats per cursos, en els apartats anteriors, els criteris

d’avaluació que es tendran en compte a l’hora d’avaluar cal fer unes consideracions on exposarem com serà el procés d’avaluació, quins seran els criteris de qualificació, quins seran els criteris recuperació i quines seran les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge.

El procés d’avaluació que intentarem impulsar des del departament serà el següent i constarà de tres fases:1. Avaluació inicial, que permetrà concretar els coneixements previs que té l’alumne/a sobre la matèria abans de començar una nova situació d’aprenentatge. Aquesta avaluació es durà a terme mitjançant les activitats que proposam a l’inici de curs, i al principi de cada unitat didàctica (qüestionari inicial, preguntes orals sobre els coneixements que tenen de la unitat concreta, comentaris crítics de textos, fotografies, gràfics...) i de la interpretació de les respostes i els comportaments de l’alumnat en qüestions relacionades amb la nova situació.2. Avaluació formativa, que permetrà evidenciar les dificultats que presenta l’alumnat, conèixer-ne les causes i adequar les activitats de l’ensenyament/aprenentatge. Es farà a partir de l’observació sistemàtica de l’evolució de cada alumne/a. Per això, incentivarem a la participació respectuosa de tot el grup-classe que valorarem positivament.

Per dur a terme aquesta avaluació es faran activitats diverses amb les quals percebrem el nivell de coneixements assolit per cada alumne/a.

Per tant es tendran en compte les següents consideracions: - El quadern de classe, que l’alumne va elaborant cada dia.- La feina a classe i a casa ja sigui amb activitats o treballs que es facin.- La realització de proves escrites sobre els coneixements adquirits al llarg de cada

unitat.- L’actitud, l’interès i el grau de participació que mostri l’alumne en el treball

diari a l’aula.3. Avaluació sumativa, que permetrà saber si s’han aconseguit els objectius fixats. Es farà al final del procés, a partir de la interpretació objectiva de les respostes i els comportaments de l’alumnat pel que fa a qüestions que exigeixen la utilització dels continguts apresos.

El procés inclou també l’autoavaluació. Aquesta afecta tant el professorat –en relació amb la seva pròpia pràctica docent i amb la revisió constant del projecte curricular i les programacions d’aula–, com l’alumnat. Per això al final de cada avaluació escoltaríem l’opinió dels alumnes assenyalin les possibles dificultats derivades de la nostra tasca docent. També en les reunions de departament reflexionarem sobre tot allò que haurà anat bé i sobre les dificultats trobades amb la finalitat de corregir i millorar la nostra feina. Consideram que l’alumnat ha de conèixer els criteris d’avaluació, els instruments que s’hi utilitzaran i les valoracions periòdiques que es realitzaran durant el procés.

48

Per tant, no utilitzarem un únic instrument d’avaluació, sinó la combinació de diferents mitjans com, entre d’altres, l’observació sistemàtica, les diverses produccions dels/les alumnes, activitats d’expressió oral individuals o col·lectives, proves específiques … Tot i que, tradicionalment, la importància dels exàmens basats en l’avaluació dels conceptes ha estat extremadament elevada en les ciències socials, ens obliga a fer un esforç per avaluar i donar un major pes als continguts comuns encaminats a assolir les competències més bàsiques i que es consideren molt importants en el nou currículum.

L’aplicació correcta de l’avaluació es traduirà en una millora de tot el procés d’ensenyament/aprenentatge, que revertirà en l’educació integral de l’alumnat.

La qualificació de l’avaluació es basarà en els criteris següents¨- Proves escrites: 60%.- Treball classe, quadern, treballs, activitats: 30%- Actitud: 10%Pel que fa a les proves escrites estaran concebudes per observar la competència de

l’alumnat en el conjunt d’objectius i continguts programats (conceptuals, procedimentals -mapes, gràfics-,…i actitudinals). Cada avaluació procurarem fer tres o quatre proves per avaluació, mai menys de dues i procurarem elevar un poc el nivell de resolució de les proves a partir del segon cicle. La valoració és farà fent la mitjana aritmètica de totes les proves escrites o controls fets durant l’avaluació.

Es portarà un control bastant rigorós del quadern, fent un seguiment de les activitats i també dels apunts presos dins la classe referits als esquemes i diagrames conceptuals que el professor apuntarà a la pissarra al llarg de l’explicació dels conceptes de les unitats didàctiques. Es valorarà molt positivament la regularitat en dur fets els deures de casa. Al final de cada avaluació el professor revisarà tots els quaderns de manera individual, la qual cosa li permetrà, juntament amb les observacions diàries i anotades a la llibreta de notes, determinar una valoració o puntuació de la feina feta.

Finalment l’actitud es valorarà a partir de l’interès que mostri l’alumnat dins la classe, el seu comportament i la predisposició cap a la nostra àrea curricular. Aspectes com l’assistència i puntualitat, l’entrega dels treballs i activitats puntualment, mostrar respecte cap als companys i professor i la tolerància cap a opinions diferents a la seva seran considerats de màxima importància. La valoració és farà a partir de l’observació feta diàriament pel professor. Finalment assenyalar que a vegades serà necessari mantenir una entrevista oral individualitzada amb tots aquells alumnes en que la seva qualificació ens generi qualsevol tipus de dubte: alumnes que sospitam que els fan la feina, que no comprenen allò que diuen, etc. Això ens permetrà dictaminar molt millor i amb molt més encert la qualificació dels alumnes. Per aprovar tot el curs és necessari tenir una mitjana de totes les avaluacions igual a 5, tot i que el professor també tendrà en compte l’evolució i el progrés que ha tengut l’alumne al llarg del curs.

Procediments de recuperació.Tots aquells alumnes avaluats negativament ens obligarà a articular un sistema de recuperació:Aleshores quan el professor ho cregui convenient i d’acord amb els criteris generals del Departament i la PGA, els alumnes podran recuperar aquelles tasques qualificades d’insuficient o d’incompletes. Si la qualificació d’alguna avaluació és inferior a 5 l’alumne/a tendrà una altra oportunitat d’aprovar a final de curs. En cas d’aprovar aquests exàmens de recuperació la qualificació serà de 5 o suficient, que farà mitjana amb les aprovades. Tot i això el professor podrà considerar el seu propi criteri alhora de fer recuperar alguna avaluació.A l’avaluació de setembre els alumnes amb avaluacions suspeses s’hauran d’examinar

49

de tot. A tots els alumnes que hagin d’anar a recuperar al mes de setembre se’ls lliurarà un dossier d’activitats que suposarà un 30% de la nota final. D’altra banda els alumnes hauran de fer una prova escrita que suposarà el 70% de la nota final. La prova de setembre guardarà molta relació amb aquestes activitats i serà una manera de premiar a tots els que hagin treballat durant les vacances. La nota numèrica el mes de setembre serà de 5. Tot i això el professor es reserva el dret d’augmentar la nota a criteri propi en funció de la feina feta, l’esforç, l’actitud de l’alumne...

Pel que fa al procediment de recuperació de pendents d’ESO a l’àrea Ciències Socials tant al primer com al segon cicle d’ESO s’arbitraran diverses vies:

1. Durant el primer trimestre, es lliurarà als alumnes un dossier d’activitats corresponents als continguts i lligat a cada un dels tres trimestres del curs pendent. Si s’entreguen aquestes activitats amb un elevat nivell de correcció i s’aprova la primera avaluació del C. Socials del curs següent, l’àrea pendent quedarà automàticament aprovada en la convocatòria de febrer.

2. En cas d’haver entregat la feina, correctament desenvolupada, però no aprovar la primera avaluació, l’alumne podrà presentar-se a l’examen de pendents de febrer i/o juny. Aquest examen estarà inspirat en les tasques desenvolupades al treball de recuperació. Si l’alumne aprova una altra avaluació o finalment el curs sencer i ha entregat la feina correctament desenvolupada també recuperarà l’àrea pendent.

3. Si no s’entrega el treball els alumnes amb C. Socials pendents podran presentar-se als exàmens de recuperació de febrer i/o juny.

5. METODOLOGIA.

El procés d’ensenyament–aprenentatge dels nostres alumnes sempre partirà dels pre-conceptes que tenguin sobre el tema a tractar. Per tal motiu el professor procurarà sempre presentar cada una de les unitats didàctiques programades, assenyalant el propòsit de la mateixa i procurant incentivar la seva curiositat i interès cap al tema. Procurarà també que aquestes unitats didàctiques segueixin sempre el mateix model de disseny ja que això ajudarà a l’alumnat a millorar els seus hàbits d’estudi i la seva seguretat en el treball. Així mateix, sempre que sigui possible es partirà del coneixement de l’entorn, fet pel qual la geografia local serà una constant al llarg del desenvolupament del curs.

Les unitats didàctiques programades pel professor s’estructuraran entorn de diferents tipus d’activitats:

Activitats de coneixements previs o d’introducció, acompanyaran a la presentació del professor de cada unitat . Es pretén veure quin és el punt de partida de l’alumnat. Procurarem presentar unes activitats i uns recursos didàctics variats tant en llenguatges emprats i processos mentals implicats (deducció, inducció, comparació,…) com en dinàmiques de treball previstes (individual, petit grup o en gran grup).

Activitats de desenvolupament i consolidació de continguts.Inclourà les activitats o la feina del professor i les activitats de l’alumnat, així com el treball a l’aula i a casa seva.Pel que fa al professor serà l’encarregat de dinamitzar les classes i motivar els alumnes. Es servirà sovint de les estratègies expositives o de transmissió de nous coneixements, procurant però fer-ho d’una manera significativa i a partir d’allò que l’alumnat ja

50

coneix, és tracta de servir-se del que saben i aprofitar-ho per assolir nous coneixements. Procurarem que aquesta explicació no sigui mai excessiva, complementant-la amb altres tipus de tasques dins l’aula. Procurarem fugir en la mesura de les nostres possibilitats de la tradicional lliçó magistral en què el professor era un simple transmissor de conceptes i l’alumnat uns simples espectadors o receptors passius., cosa aquesta que entra en contradicció amb la línies metodològiques actuals basades el la teoria, ja apuntada, de l’aprenentatge significatiu. Dedicarà també el professor una part de les sessions a la correcció i control de totes les activitats encomanades. Com és lògic el professor serà l’encarregat de dissenyar i repartir als alumnes les activitats a desenvolupar (dossier d’activitats) incloses totes les activitats de síntesi i d’avaluació.L’alumnat treballarà en dos àmbits o espais diferenciats: dins l’aula i a casa seva. A dins l’aula procurarem treballar-hi tots aquells aspectes i activitats on l’ajuda del professorat i l’interacció entre els companys sigui necessària. A casa seva hi realitzaran aquelles tasques més mecàniques i senzilles, les més creatives i les d’ampliació, que requereixen de més tranquil·litat, concentració i adaptació a cada individu. També es faran a casa totes aquelles que no es poden fer dins l’escola com un petit projecte d’investigació, una enquesta, etc.

Activitats d’ampliació i de reforçA cada unitat didàctica s’inclouran diferents activitats de reforç i d’ampliació amb la finalitat d’atendre la diversitat i els diferents ritmes d’aprenentatge del nostre alumnat.

Activitats complementàries i extraescolars.No abusarem massa d’elles, una per trimestre. Bàsicament s’intentarà, dur a terme una o dues sortides anuals relacionades amb les unitats didàctiques treballades. També procurarem aprofitar totes aquelles activitats puntuals, organitzades per entitats culturals diverses que tenguin lloc durant el curs escolar i puguin resultar d’interès (exposicions, pel·lícules,… Finalment procurarem participar en les activitats interdisciplinars que es celebrin a l’institut al llarg del curs escolar (diades relacionades amb un tema transversal, celebració amb activitats d’un final de trimestre, etc.)Les sortides del primer cicle seran:

1r ESO Sortides i activitats

1r Trimestre No es farà cap sortida

2n Trimestre Visita al poblat Talaiòtic de s’Illot. Es farà conjuntament amb el departament d’Educació Física

3r Trimestre No es farà cap sortida

2n ESO Sortides i activitats

51

1r Trimestre No es farà cap sortida

2n Trimestre Visita a la Cartoixa de Valldemossa, Palau del Rei Sanç i l’ermita de Valldemossa

3r Trimestre No es farà cap sortida

Les sortides del segon cicle seran:

3r ESO Sortides i activitats

1r Trimestre No es farà cap sortida

2n Trimestre Visita a l’aeroport de Son Sant Joan

3r Trimestre No es farà cap sortida

4t ESO Sortides i activitats

1r Trimestre No es farà cap sortida

2n Trimestre Visita al Parlament de les Illes Balears i al Consell de Mallorca (Palau Reial). Es farà conjuntament amb el departament de Filosofia.

3r Trimestre No es farà cap sortida

6. MATERIALS I RECURSOSAquest material s’utilitzarà al llarg de tot el curs i, de manera general a totes les unitats didàctiques, per la qual cosa no serà necessari assenyalar-lo a cada unitat:DE L’ALUMNAT: Llibres de texts: AADD, Cives 1,2,3,4. Ciències socials. Illes Balears. Primer i segon cicle. Ed. Vicens Vives. Pels alumnes de diversificació i pels alumnes que precisin adaptacions s’empreran els llibres adaptats del mateix editorial.DELS PROFESSORS: llibre de text de l’alumnat, guia didàctica, llibres de consulta, dossier d’activitats generals, d’ampliació i de reforç, mapes muts, atlas, mapes murals, fotografies, globus terraqui, llistat d’adreces útils de la web referents a l’àrea...Aparells i instal·lacions- Aula: s’utilitzarà l’aula del grup per a les sessions i per la majoria d’activitats- Canó de projecció i ordinador portàtil: les aules tenen connexió a la xarxa per si s’ha de veure algun tipus d’informació procedent d’internet. El canó de projecció permetrà la visió de diferents imatges. El departament disposa d’un ordinador portàtil i un canó de projecció.

52

- Aula d’informàtica: el centre té tres aules d’informàtica, que es poden usar per fer recerques a la xarxa o dur a terme activitats virtuals. És necessari fer la reserva d’aula i s’ha de tenir en compte la disponibilitat d’hores per poder-hi anar. S’utilitzarà a determinades unitats didàctiques. - Aula mòbil: consisteix amb un carretó equipat amb dotze ordinadors portàtils que prèvia reserva feim servir normalment a la biblioteca.- DVD/vídeo - Premsa: s’usarà per comentar alguna notícia o per cercar informació. - CD: es facilita el llibre de text d’Història del Món Contemporani en format digital a alumna del centre que presenta una deficiència visual.

7. ÚS ADEQUAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC)

La renovació dels mètodes educatius han demostrat que la utilització del llibre i el professor com a úniques fonts d’informació són insuficients.

L’ensenyament de les Ciències Socials ha d’agafar consciència que avui en dia l’alumnat és més receptiu als nous llenguatges de comunicació que han entrat en els darrers anys dins les nostres vides. Per això es fa necessària la incorporació i aprofitament de les noves tecnologies de la informació. Avui no podem imaginar un futur on les noves generacions s’eduquin d’esquena a aquesta nova realitat desconeixent l’internet, el correu electrònic, les càmeres digitals i els nous sistemes de comunicació. El professor ha d’aprofitar aquestes noves tecnologies i orientar l’alumnat perquè li serveixin com a font d’aprenentatge i no només de diversió. La classe de Socials s’hauria d’anar omplint d’aparells (reproductors de CDs, projectors, DVDs, vídeos, etc ) i poc a poc l’aula d’informàtica ha de ser una realitat en tots els centres escolars.

La importància de la informàtica a la societat actual és un fet. Pot ser un element motivador per a l’alumnat, i a la vegada té moltes d’aplicacions pràctiques a la classe de Socials possibilita el treball en equip, permet una millor presentació dels treballs i dur a terme tasques i activitats d’autoaprenentatge, realitzar petites investigacions en xarxa, intercanviar informacions, etc.

Intentarem a cada unitat didàctica utilitzar aquests recursos per tal de fer més atractius els continguts. La nostra intenció és integrar al màxim aquest tipus de tecnologies i ho farem a partir de les següents consideracions:

- Procurarem organitzar algunes activitats al llarg del curs a l’aula d’informàtica, generalment al final d’algunes, no totes, unitats didàctiques.

- Lliurarem als alumnes un llistat de direccions de pàgines web relacionades i aprofitables per l’assignatura i de tan en tan els proposarem que recerquin alguna informació en elles.

- Fomentarem la utilització del Messenger i el correu electrònic per a compartir informació, destinat sobretot als alumnes de diferents localitats que la realitat del nostre centre imposa.

- El professor disposarà d’una adreça de correu electrònic per a resoldre dubtes i a la vegada fomentar aquests nous sistemes de comunicació.

- Per aquells alumnes que no disposin de les noves tecnologies a casa seva, el departament i el centre posarà a la seva disposició l’accés a aquestes.

8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.

La realitat de l’aula, com ja hem apuntat anteriorment difícilment serà

53

homogènia, per tant ens veurem obligats a atendre la diversitat en tota la seva amplia gamma de possibilitats : nouvinguts, alumnes procedents de famílies amb alguns tipus de problemes o desestructurades, alumnes amb altes capacitats i alumnes amb necessitats educatives especials.

En alguns casos ens veurem amb la necessitat d’aplicar adaptacions curriculars que partiran de la informació facilitada pel departament d’orientació, les adaptacions curriculars es faran sempre segons les necessitats específiques de cada alumne. Per a cada cas es seleccionaran els continguts, i es modificaran els elements curriculars necessaris, adaptant-los a les necessitats de cada alumne, a partir dels objectius i continguts mínims seleccionats pel departament.

Per aquells alumnes que no són de NEE però que els consta seguir el ritme de classe, o bé per aquells que tenen un ritme d’aprenentatge més ràpid, es farà una planificació d’activitats de reforç i/o ampliació.

Quan les adaptacions siguin significatives hem de procurar deixar constància escrita de tot el treball adaptat i actuar d’acord amb les directrius marcades pel departament d’orientació.

En cas de tenir un alumne altes capacitats es pot plantejar la possibilitat de dur a terme un programa d’acceleració curricular sempre d’acord amb les famílies i el dictamen positiu del departament d’orientació.

Per nosaltres les mesures d’atenció a la diversitat es reflectiran majoritàriament en les activitats de reforç i d’ampliació que el professor proposarà en totes les unitats didàctiques que es treballaran durant el curs.

En molts de casos el professor prendrà les mesures ordinàries que consideri oportunes segons la realitat que l’alumnat reclami: situar l’alumnat a les primeres files, vora un company que el pugui ajudar…

9. TEMES TRANSVERSALS.

Els temes o eixos transversals han d’impregnar tot el currículum fent connexions contínues i referències a ells des de cada una de les àrees curriculars. Aleshores, les Ciències Socials esdevenen una àrea d’especial rellevància en aquest sentit ja que els temes que tracten solen ser molt idonis i fins i tot es solapen directament amb molts dels temes transversals.

Davant això la nostra àrea esdevé idònia per omplir i tractar aquesta part del currículum.

Per fer-ho procurarem que els professors elaborin una relació dels principals temes tranversals que guarden relació amb la temàtica treballada amb les qüestions que poden ser tractades i finalment s’optarà per aquells que ens semblin més adients a les necessitats del grup classe i també per aquells que siguin de màxima actualitat.

També des de la nostra àrea participarem en les celebracions i diades que el centre o qualsevol altre departament organitzi.

10. FOMENT DE LA LECTURA.

Durant tota l’etapa de Secundària Obligatòria, des de l’àrea de Ciències Socials es prestarà una atenció especial a la comprensió lectora i és treballaran molt les qüestions relacionades amb l’adquisició i ampliació de nou vocabulari. També es procurarà fer llegir als alumnes de forma habitual dins classe. Finalment es fomentarà l’ús raonat dels continguts a partir de les lectures que es faran a classe i casa.

54

11. HISTÒRIA I CULTURA DE LES RELIGIONS

11.1 IntroduccióLa matèria d’Història i cultura de les religions que imparteixen els departaments de Filosofia i Geografia i Història i que es cursa amb caràcter voluntari a primer i segon d’ESO concep l’estudi de les creences religioses i, més concretament, de les religions organitzades, com un element de la civilització. El seu estudi tracta d’apropar l’alumnat al coneixement de les principals religions i a les seves manifestacions en relació a altres realitats socials i culturals, així com la comprensió de la influència que cada religió ha tingut en el pensament, la cultura i la vida social a les diferents èpoques i espais. Dins l’àmbit concret de les Illes Balears es tracta d’una aproximació a la nostra societat tenint en compte la influència de la religió en les seves arrels.La matèria fa un estudi de les religions amb un enfocament no confessional ni de vivència religiosa o d’apologia de cap religió, però tampoc no ho fa des d’una defensa d’actituds agnòstiques o atees. Es pretén mostrar a l’alumnat el pluralisme ideològic i religiós existent en el món en el qual viu des del coneixement dels trets rellevants de les principals religions i de la seva presència en el temps i en les societats actuals. Al mateix temps, es dóna importància a la llibertat de les consciències i a la llibertat religiosa com a elements essencials d’un sistema de convivència. Així mateix es busca desenvolupar actituds de tolerància cap a les persones amb creences o sense, en el respecte dels drets reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans i en el marc de la Constitució espanyola. Es tracta, en definitiva, de proporcionar un coneixement millor de la realitat del món en el qual es viu i al mateix temps s’afavoreix la convivència en l’actual societat pluralista.En els tres primers cursos de l’etapa es parteix de la diversitat de respostes davant el fet religiós i el marc espacial i quantitatiu de la distribució de les religions al món actual; el nucli fonamental està constituït per la caracterització de les principals religions i el reflex d’aquestes en les manifestacions artístiques i en el mode de vida. La importància d’algunes religions històriques concretes en la configuració de la nostra cultura i en la caracterització del món actual exigeix aprofundir en les grans religions monoteistes i, en particular, en aquelles que es troben a la base de la majoria de les manifestacions artístiques i culturals del món occidental.En aquest sentit, la nostra comunitat autònoma pot representar, històricament, un paradigma cultural de trobada de les religions monoteistes: de l’islam en l’època àrab, recentment del judaisme durant molt de temps i del cristianisme durant la història cultural de les Balears des de l’època romana fins a l’actualitat.

Durant el curs 2010-11 aquesta assignatura s’impartirà a 1r i 2n d’ESO. El departament de Filosofia assumirà l’assignatura de 1r i el departament de Geografia i Història la de 2n. Cal dir que a 1r d’ESO es fa una sessió setmanal i en el cas de 2n són dues hores setmanals. Per qüestions d’horari del professorat de Geografia i Història l’assignatura de 2n té dos professors diferents. Tant els docents de Geografia i Història com el del departament de Filosofia realitzaran un treball coordinat i un seguiment de l’assignatura conjunt.

11.2 Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques

55

Aquesta matèria contribueix a l’adquisició de la competència social i ciutadana perquè afavoreix la comprensió de la realitat social en què vivim i la convivència democràtica assumint l’acceptació de la pluralitat de creences com un element bàsic. Proposa l’anàlisi dels fets socials i cerca el desenvolupament d’habilitats socials com l’expressió de les pròpies idees, el diàleg, etc.

L’autonomia i la iniciativa personal es desenvolupa amb el fet que l’alumnat ha d’assumir les seves pròpies valoracions i ha d’emetre criteris propis a l’hora d’analitzar els diferents fenòmens socioreligiosos.

En contemplar la religió des del seu vessant cultural i les seves manifestacions artístiques aquesta matèria contribueix a l’adquisició de la competència cultural i artística. Proporciona a l’alumnat el coneixement d’una dimensió cultural que ha tingut i té una forta influència en el context social i en el llenguatge artístic del qual s’ha valgut per expressar-se.

La contribució d’aquesta matèria al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística està garantida des del moment en què es fa un ús sistemàtic del debat i del diàleg juntament amb l’expressió escrita de les reflexions personals. La utilització d’informacions escrites i gràfiques de diferent format afavoreixen l’adquisició d’aquesta competència.

Moltes de les eines digitals presents a Internet estan basades en la idea de col·laboració i d’intercanvi de coneixements. L’alumnat ha d’emprar aquestes eines en el seu treball de recerca i d’intercanvi d’opinions, la qual cosa contribueix al desenvolupament del tractament de la informació i competència digital.

La competència en el coneixement i la interacció amb el mon físic està present des del moment en què la relació entre la ciència i la religió s’incorpora com a element de discussió i reflexió. El paper de la religió a la nostra societat requereix respostes que han de tenir la perspectiva científica i tecnològica. Algunes religions utilitzen el mètode historicocrític per a la interpretació dels seus texts sagrats, altres no. La visió del món que ofereixen algunes religions no és incompatible amb la que ofereix la ciència, malgrat que aquesta situació no es dóna en tots els casos. Per això és necessari que en cada cas sigui contrastada amb la que ofereix la ciència, per fer possible que l’alumnat construeixi la seva pròpia interpretació. D’altra banda, la utilització d’informació de diferents fonts, entre d’altres dades estadístiques i l’aplicació de procediments en la línia del pensament científic, contribueix al desenvolupament d’aquesta competència. En general, la referència permanent a un marc de rigor lògic facultarà l’alumnat per afrontar situacions complexes de la vida ciutadana. A més la incorporació de la naturalesa com una de les peces clau d’interpretació religiosa així com la discussió sobre el desenvolupament sostenible i la cultura de la salut, discussió que no és aliena a la religió, contribueixen de manera especial a la consolidació del coneixement i a la interacció amb el món físic.

11.3 Objectius

L’ensenyament de la història i cultura de les religions en aquesta etapa té com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:

56

1. Conèixer el fet religiós en les seves diferents manifestacions i identificar els trets bàsics de les grans religions com a forma d’ajudar a identificar i comprendre la pluralitat religiosa que hi ha a la societat actual.

2. Reconèixer el dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió manifestant actituds de respecte i tolerància cap a les creences o no creences de les persones i de rebuig cap a les situacions d’injustícia i fanatisme, així com qualsevol discriminació basada en les creences.

3. Comprendre el naixement i desenvolupament de les religions en el context polític, social i cultural en què van sorgir i es van desenvolupar i relacionar-les amb l’evolució dels pobles a les diferents facetes de la seva realitat històrica.

4. Valorar les manifestacions culturals i artístiques i les tradicions religioses com a part del patrimoni cultural dels pobles, assumint la responsabilitat que suposa la seva conservació i apreciant-les com a recurs per a l’enriquiment personal.

5. Elaborar un judici raonat sobre les empremtes que el fet religiós ha deixat a la societat i la cultura.

6. Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri propi i habilitats per defensar les seves posicions, a través de l’argumentació documentada i raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres.

11.4 De primer a tercer curs: continguts

- La diversitat de creences: les religions en el món actual.- Les primeres manifestacions religioses. El pensament animista i la seva pervivència.

Els mites com a explicació de la realitat. Politeisme. Vida després de la mort. Cultes funeraris i significació dels enterraments. Cultes funeraris i cultura pretalaiòtica i talaiòtica a les Illes Balears. Mites i déus a Grècia.

- Les religions monoteistes.- Judaisme. El poble d’Israel i la religió jueva. La Bíblia i altres llibres sagrats. Els

rituals en la vida de les persones jueves. El calendari i les festes. Espais i símbols religiosos. El judaisme a les Balears: història del culte jueu a les Illes. La situació actual del judaisme.

- Cristianisme. La figura de Jesús. Dogmes i creences. L’antic i el nou Testament. Organització de l’església cristiana. Els rituals en la vida de les persones cristianes. Espais sagrats i símbols religiosos. El calendari i les festes. Evolució en el temps: ortodoxos, catòlics i protestants. El cristianisme a les Balears: història del culte cristià a les Illes. El cristianisme en l’actualitat.

- Islam. La figura de Mahoma. Els cinc pilars de l’islam. L’Alcorà i la llei islàmica. El calendari i les festes. Espais sagrats. Expansió i evolució de l’islam. L’islam a les Balears: història del culte islàmic a les Illes. L’islam al món actual.

- Les religions orientals: hinduisme i budisme.- Influència de la religió en les manifestacions artístiques i en la vida quotidiana, amb

atenció específica a la realitat cultural de les Illes Balears.- La diversitat de respostes davant el fet religiós: persones religioses, persones atees,

persones agnòstiques.

11. 5 Criteris d’avaluació

1. Explicar la pluralitat religiosa al món i a les Illes Balears identificant els trets fonamentals de la distribució de les grans religions en l’actualitat.

57

Amb aquest criteri es tracta de comprovar que l’alumnat ha pres consciència de la pluralitat religiosa que hi ha en el món i a les Illes Balears, que identifica les religions que tenen més fidels, així com els trets generals de la seva distribució espacial, però també que reconeix la pluralitat religiosa que hi ha en aquests àmbits i rebutja la intransigència religiosa.

2. Descriure alguns mites significatius de diferents religions, establir-ne comparacions i identificar la possible influència en la nostra tradició cultural.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat coneix alguns mites presents en diferents religions, per exemple sobre la creació del món, de l’home, l’origen del bé i del mal, etc.; si identifica elements similars o que les diferencien, i si sap algun exemple de la seva pervivència en tradicions, contes o obres literàries.

3. Explicar les relacions existents entre el judaisme, el cristianisme i l’islam posant de manifest la seva tradició comuna i els seus trets característics diferenciadors.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar si s’identifiquen els elements comuns de les grans religions monoteistes i les tradicions religioses que les impregnen, així com si es coneixen els trets fonamentals de les seves doctrines, els seus preceptes i el seu culte i s’és capaç de fer-ne explícites les diferències.

4. Reconèixer en alguns ritus de diferents religions la concepció subjacent sobre aspectes significatius relacionats amb la vida de les persones, com ara el naixement, el matrimoni o la mort i la pervivència d’aquestes creences en la tradició cultural dels pobles, especialment les vigents a la nostra societat.

Es tracta de comprovar que l’alumnat coneix alguns dels ritus que solen estar presents en les diferents religions, n’identifica les diferències, sap a què responen i reconeix la pervivència de determinades concepcions religioses en les pràctiques i els costums socials actuals de la població en general.

5. Caracteritzar els edificis sagrats identificatius de les diferents religions, la seva funció i els elements rellevants, reconeixent-los com a manifestacions del patrimoni artístic.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar que s’identifiquen els espais sagrats presents en les diferents religions: esglésies, sinagogues, mesquites, pagodes, etc., que se sap la funció que cada religió els atorga i els elements més característics que els integren. D’altra banda, permet comprovar que reconeix el valor que tenen com a manifestacions artístiques que formen part del patrimoni cultural dels pobles amb atenció específica al patrimoni de les Illes Balears.

6. Posar exemples de manifestacions escrites, plàstiques o musicals de diferents èpoques, vinculades a creences, celebracions, ritus o altres expressions religioses, apreciant els seus valors estètics i valorant-ne la contribució al patrimoni cultural.

Aquest criteri pretén avaluar que l’alumnat coneix produccions artístiques vinculades al fet religiós, identificant en la iconografia, les imatges, les fonts

58

escrites o les obres musicals, el reflex de determinades creences, particularment les referides a la religió cristiana. Igualment permet comprovar si reconeix en les esmentades manifestacions valors estètics associats a la seva època i les considera part del patrimoni artístic que ha de contribuir a conservar.

. Procediment d’avaluació: Consistirà amb la valoració de la feina que es farà a classe i a casa, la participació a la classe, l’observació de l’actitud, de proves escrites...

II. PROGRAMACIÓ DE LES MATERIES DE BATXILLERAT IMPARTIDES PEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA.

1. BATXILLERAT

1.1. PRIMER CURS

1.1.1. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

. Objectius.

Tal i com s’estableix en el nou currículum de batxillerat l’ensenyament de la història del món contemporani en aquesta etapa té com a objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:

1. Comprendre els principals processos i esdeveniments històrics rellevants del món contemporani, ubicar-los en el temps i l’espai, destacar-ne, si s’escau, la seva importància sobre fets del present.

2. Identificar els aspectes econòmics, socials, polítics, tecnològics i culturals que caracteritzen els esdeveniments històrics i els processos de canvi.

3. Establir les relacions entre els estats durant els segles XIX i XX i les causes i conseqüències que tingueren a escala europea i mundial.

4. Analitzar situacions i problemes del present des d’una perspectiva global i valorar-ne els orígens i les relacions d’interdependència.

5. Valorar positivament la democràcia, la llibertat i la solidaritat davant problemes socials, defensar els valors democràtics i els drets humans i lluitar contra discriminacions i injustícies.

6. Entendre la història com un procés en constant reelaboració i aplicar idees amb caràcter crític, així com revisar-ne d’altres amb les noves informacions, i corregir estereotips i prejudicis.

7. Saber utilitzar les diverses fonts per a l’estudi històric: la pròpia realitat, les fonts històriques, els mitjans de comunicació o les noves tecnologies. Obtenir hipòtesis mitjançant la selecció, interpretació i relació de les diverses informacions.

59

8. Comunicar les conclusions i hipòtesis amb un llenguatge correcte, utilitzant el vocabulari i terminologia històrica adients.

9. Realitzar petites investigacions de caire històric i treballs de síntesi, ja sigui de manera individual o en petits grups de manera que puguin fer servir les diverses fonts primàries i secundàries, i adquirir així hàbits de rigor intel·lectual.

10. Dominar la cronologia, les realitats històriques de curta i llarga durada i el temps històric, i analitzar la successió de fets i la possible simultaneïtat d’aquests.

. Continguts Els continguts s´estructuren en dos apartats; el primer referit als continguts comuns que fan referència sobretot a aspectes procedimentals i actitudinals; i el segon referit a quatre blocs de continguts, més conceptuals que s’hauran de treballar durant el curs i que van des de la revisió dels principals processos històrics del segle XIX fins a l´anàlisi de les problemàtiques més actuals.

1r apartat: Continguts comuns

- Ubicació dels processos històrics en el temps i l’espai. Ús de la cronologia. - Interrelació entre els components econòmics, socials, polítics i culturals dels diversos esdeveniments històrics. - Identificació dels canvis i processos que configuren el món actual, establint relacions de causalitat i destacant-ne les conseqüències. - Treball amb les fonts: documents històrics, textos historiogràfics, fonts iconogràfiques, dades, mapes, premsa, noves tecnologies, etc. - Elaboració de síntesis, conclusions i treballs d’investigació de manera ordenada i rigorosa. - Ús adequat de la terminologia històrica específica. - Conscienciació de la parcialitat i complexitat de la història. - Defensa dels drets, deures i llibertats, i valoració de les institucions cíviques i democràtiques. - Acceptació i interès per la pluralitat. - Estima pel patrimoni històric i les manifestacions artísticoculturals.

2n Apartat: Blocs de continguts:

Bloc 1. Les transformacions de finals del segle XVIII: l’inici de les revolucions

1. La crisi de l’antic règim 2. La revolució industrial 3. L’origen dels estats contemporanis

Bloc 2. Del nacionalisme a l’imperialisme

1. Les revolucions burgeses liberals i els nacionalismes 2. Els canvis socials al segle XIX 3. L’imperialisme

60

Bloc 3. Les tensions del segle XX

1. Les relacions internacionals al tombant del segle XX i la Primera Guerra Mundial 2. La Revolució Russa i l’URSS 3. L’economia d’entreguerres 4. La crisi de les democràcies i les dictadures feixistes dels anys 30.5. La Segona Guerra Mundial

Bloc 4. Del conflicte est-oest al conflicte nord-sud i entre civilitzacions

1. La guerra freda 2. La descolonització i el Tercer Món 3. Perspectives del món actual

. Seqüenciació dels continguts

Tots aquests continguts seran desenvolupats durant el curs seguint el mateix ordre establert en el llibre de text, conformant un total de 17 Unitats didàctiques:

U.1 L’Europa de l’Antic Règim.U.2 La Revolució Industrial.U.3 Liberalisme i nacionalisme (1789-1870).U.4 El Moviment Obrer (1789-1914).U.5 La Dominació Europea del món (1870-1914)U.6 La Primera Guerra Mundial (1914-1918)U.7 La Revolució Soviètica i l’URSS (1917-1941)U.8 L’Economia del període d’entreguerres (1918-1939)U.9 Democràcies i Totalitarisme (1918-1939)U.10 La Segona Guerra Mundial (1939-1945)U.11 La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1991)U.12 Descolonització i Tercer Món (1945-1991) U.13 Un Món dividit amb blocs (1945-1991)U.14 La formació de la Unió Europea U.15 Geopolítica del món actualU.16 Desenvolupament tecnològic, globalització i canvi socialU.17 Iberoamèrica al segle XX

. Temporalització dels continguts

1r trimestre: Treballarem de la unitat 1, 2, 3, 4, 6

2n trimestre: Treballarem les unitats 8, 9, 10, 11, 12

3r trimestre: Impartirem les unitats 13, 14, 15, 16, 17

Com sempre serem conscients de les imposicions del factor temps i no descartam certa flexibilitat a l’hora d’aplicar aquesta temporalització.

61

Les unitats 5 i 7 es veuran en forma de treball obligatori a la primera i segona avaluació respectivament. En el cas del tercer trimestre els alumnes faran un treball proposat pel professor.

. Avaluació.

. Criteris d’avaluació

1. Identificar les transformacions des de l’antic règim, assenyalar la seva influència diferenciada a les distintes zones del món i distingir entre grans potències i els seus imperis colonials (tots els blocs).

2. Saber situar els fets i esdeveniments dels segles XIX i XX dins un eix cronològic i relacionar les accions individuals i els comportaments col·lectius (tots els blocs).

3. Utilitzar adequadament la terminologia específica, el vocabulari històric i la pluralitat de les interpretacions de les fonts històriques (tots els blocs).

4. Redactar un informe sobre un fet històric contrastant les fonts d’informació i prenent com a referent els antecedents històrics (tots els blocs).

5. Conèixer els períodes d’expansió i recessió de l’economia mundial i la relació d’aquests amb els conflictes socials, modes de vida, ocupació laboral i la política internacional (tots els blocs).

6. Saber establir els canvis de centres de poder durant els dos darrers segles i les causes de l’ascens i caiguda de les grans potències i valorar l’impacte de la globalització (tots els blocs).

7. Explicar el procés de democratització a les diferents regions del món, la formació dels sistemes parlamentaris, el grau de desenvolupament de cada estat o organització, i la relació amb la conquesta de la llibertat i els drets humans (blocs 2, 3 i 4).

8. Identificar les característiques del procés descolonitzador, els problemes que sorgeixen i les fases, així com la situació actual d’aquests països, especialment els del Tercer Món (blocs 2 i 4).

9. Entendre la importància de les relacions internacionals al segle XX, analitzar els principals conflictes bèl·lics i valorar la importància de la seguretat i la pau mundials (blocs 3 i 4).

10. Descriure la Unió Europea i la seva importància dins el món actual (bloc 4).

11. Valorar i analitzar l’impacte dels canvis tecnològics i socials i els nous avenços de la ciència en el present i les seves repercussions al segle XXI (bloc 4).

. Procediments d’Avaluació.

Cal tenir en compte que els instruments d’avaluació siguin variats:

62

- Observació a l’aula: feina realitzada a classe i a casa, participació, correcció d’exercicis, quadern, puntualitat, comportament.

- Treballs presentats: es valorarà la quantitat i la qualitat informativa, l’ esperit crític i la creativitat, la correcció expositiva, l’estructuració i l’expressió.

- Proves escrites: que valorin alhora el grau de competència en els diferents objectius i continguts i en els diferents processos mentals implicats en la capacitat d’aprenentatge.

- Es valoraran els dossiers de treball a partir visualització de determinades pel·lícules al llarg del curs

- Importància del vocabulari fet per l’alumne a final de cada unitat (puntuable)

- Especial atenció als comentaris de text, mapes i eixos cronològics

- Es tendrà en compte la intervenció dels alumnes a classe i la capacitat de debatre els arguments que es plantegin a l’aula.

- Anàlisi de la premsa, especialment escrita

Hi ha la possibilitat de realitzar algun treball de recerca i síntesi de caire més extens.

La qualificació de l’avaluació es basarà en els criteris següents:- Proves escrites: 80%- Treball a classe, a casa, activitats, dossiers, comentaris de text...: 15%- Actitud: 5%

Tot i que l’alumne superi els continguts, en el cas que no lliuri la tasca indicada pel professor durant l’avaluació i/o curs la nota serà negativa, és a dir no aprova. . Recuperació i promoció de la matèria.

La nota final o global del curs s’establirà a partir de la mitjana de les notes obtingudes en cada una de les tres avaluacions del curs. Si un alumne ha suspès algun trimestre, però la mitjana del curs li surt aprovada no cal que es presenti a la recuperació del mes de juny. Quan la mitjana no surti aprovada les avaluacions suspeses s’hauran de recuperar a final de curs. En aquest cas els alumnes afectats hauran de recuperar totes les avaluacions suspeses, és a dir, una, dues o fer un exàmen final.No obstant, en qualsevol cas els alumnes que no superin l’assignatura pel mes de juny hauran de recuperar en la convocatòria de setembre tota la matèria del curs. El professor, si s’escau, podrà concretar alguna tasca complementària que pugui ajudar a la recuperació. Cal dir que es posarà la nota numèrica que obtenguin a la convocatòria de setembre.

63

. Metodologia.

Estructura de les unitats didàctiques:

Els continguts s’estructuraran entorn a unitats didàctiques. Es procurarà arribar a un equilibri entre unes activitats que es repeteixen en cada unitat i que ajuden a adquirir uns hàbits de treball i organització, i d’altres de singulars i novedosos que poden constituir un bon element motivador.

L’estructura serà la següent:

Introducció. Es començarà amb una xerrada informal que ha de servir com a avaluació prèvia i com a element motivador. Es presentarà el pla de treball de la unitat i s’hi incorporaran les aportacions de l’alumnat.Desenvolupament. Es combinarà l’explicació i la realització d’una sèrie d’activitats. S’elaborarà un vocabulari bàsic de cada unitat.Recapitulació. S’insistirà en els aspectes bàsics i es reforçarà la visió de conjunt.

Elecció de continguts i activitats.

Es pretén que els continguts estimulin la reflexió personal de l’alumnat. S’ha d’intentar que les activitats acabin per permetre que l’alumne pugui accedir de manera autònoma a les fonts d’informació.

Dinàmica de treball.

El professorat ha de tenir un paper dinamitzador i estimularà la participació de l’alumnat i la seva feina autònoma.

. Material i recursos didàctics.

Per a l’alumnat: Llibre de consulta bàsic: ARÓSTEGUI SÁNCHEZ, J. i altres. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI. Vicens Vives, Barcelona, 2008.

Material complementari lliurat pel professor en fotocòpies: documents per comentar, bibliografies, plans de treball,..

Altre material: atles, atles històrics, diccionaris, enciclopèdies, bibliografia específica, premsa, noves tecnologies,...

. Activitats extraescolars.

En relació a l’oferta d’exposicions i pel·lícules que es desenvolupi al llarg del curs, es podrà realitzar alguna activitat puntual fora de l’aula que pugui ser interessant per treballar algun aspecte del currículum de l’assignatura.

Sortida programada durant aquest curs:

64

1r BATXILLERAT Sortides i activitats

1r Trimestre No es farà cap sortida

2n Trimestre Visita a Sóller. Patrimoni històric dels segles XIX i XX

3r Trimestre No es farà cap sortida

1.1.2. HISTÒRIA I CULTURA DE LES ILLES BALEARS

. Introducció.

L’assignatura optativa de 1r de Batxillerat "Història i Cultura de les Illes Balears" és pròpia de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials. Ens permetrà sens dubte aprofundir en els coneixements i actituds adquirits a ESO, i comptar amb una base més sòlida amb vistes a l'assignatura "Història d'Espanya", de 2n de Batxillerat. Al nostre parer, el fet que es tracti d'una optativa amb una dedicació de 4 hores setmanals ens permetrà que al llarg del curs es pugui crear una dinàmica molt positiva.

Per respondre encertadament al repte que representa aquesta assignatura, consideram indispensable que l'alumne sigui conscient de l'estreta vinculació que presenten els continguts que es desenvoluparan amb el seu entorn més pròxim. Al nostre parer, una història de les Illes Balears precisa posar l'accent en les diferències i les similituds històriques entre cada illa, i entre aquestes i el seu marc cultural i lingüístic, així com la seva relació amb l'Estat Espanyol, la Mediterrània, i Europa. D'aquesta manera, és imprescindible referir-se en general al conjunt de l'arxipèlag, però sense oblidar els singularismes de cada illa.

L’aspecte de la cultura de les Illes Balears tendrà un pes important dins l’assignatura i s’aprofundiran en els aspectes de cultura popular, art, folklore, etnologia, festes tradicionals...

Durant el present curs acadèmic aquesta assignatura presenta un canvi important: es mantenen les quatre hores setmanals, però es passa a cursar on line. Això vol dir que els alumnes treballaran de forma autònoma, seguint les pautes que els marcarà el coordinador de l’assignatura. A una de les quatre sessions setmanals comptaran amb l’ajuda d’un professor del departament de Geografia i Història que els supervisarà la feina i els aclarirà els possibles dubtes que puguin tenir. El coordinador de l’assignatura serà el responsable de l’avaluació de l’alumnat. Es treballarà dins el que s’anomena entorn Moodle, la qual cosa significa que a partir de la feina feta i el resultats de les proves proposades els alumnes obtendran la qualificació de l’assignatura.

65

. Objectius.

1. Analitzar, explicar i situar cronològicament els esdeveniments, problemes, personatges, etapes i processos històrics més rellevants des de les primeres cultures fins als temps actuals, valorant la seva significació històrica i repercussions en el temps i en l'actualitat.

2. Descobrir, en l'evolució del passat de les Illes, realitats socials de diverses durades, i distingir els factors de caràcter econòmic, social, polític, artístic, cultural o ideològic, així com les seves interrelacions, i comparar-lo amb altres realitats històriques.

3. Reconèixer els diferents processos de canvi produïts i analitzar les seves causes i conseqüències, apreciant les resistències al canvi i identificant els interessos socials i econòmics que hi ha al darrera.

4. Reflexionar i interessar-se per les relacions de tot tipus que s'han establert entre les Illes i altres espais geogràfics, i analitzar les conseqüències que aquestes han tengut per a les Balears, superant les visions uniformistes o localistes.

5. Manejar el vocabulari propi de la història de les Illes Balears; introduir-se dins la metodologia de la disciplina històrica; aplicar font d'informació diverses; utilitzar tècniques de treball pròpies de la disciplina; i realitzar activitats diverses d'investigació, anàlisi i síntesi que permetin una aproximació a les fonts primàries i secundàries.

6. Reconèixer i analitzar diferents interpretacions sobre els problemes historiogràfics més coneguts de les Illes: les aportacions de Roma i de l'Islam a la nostra cultura, la problemàtica interna dins la confederació catalanoaragonesa, la conflictivitat social dels segles XIV-XVII, els Decrets de Nova Planta, la formació de l'Estat liberal, la Guerra Civil i el Franquisme, i els problemes del procés autonòmic.

7. Analitzar, interpretar i identificar les obres d'art més significatives; reconèixer els seus autors; apreciar la seva projecció pràctica contemporània; i comprendre-les com a documents històrics.

8. Valorar positivament el patrimoni històric, cultural, artístic i lingüístic; gaudir-ne i assumir les responsabilitats col·lectives i individuals de cara al seu manteniment.

9. Emprar el coneixement de la història i cultura de les Balears per tal de participar activament, democràticament i críticament en la cultura, la societat civil, i les institucions democràtiques de la comunitat balear.

10. Incorporar actituds de solidaritat i respecte amb les persones i col·lectivitats culturals, sigui per aquest motiu o per les diferències socioeconòmiques de la societat contemporània, i valorar la pau, la convivència, la llibertat i la justícia social com a drets fonamentals de les persones.

. Continguts.

0. Introducció a la geografia de les Illes Balears1. La prehistòria a les Balears.

66

2. Les primeres colonitzacions.3. La romanització.4. L’antiguitat tardana.5. Les Balears musulmanes.6. La conquesta cristiana de les Balears.7. El regne Privatiu de Mallorca.8. L'annexió a la Corona catalanoaragonesa.9. Les Balears dins la monarquia hispànica: els Àustries.10. El segle XVIII. Els Borbons i els Decrets de Nova Planta.11. El segle XIX. De la Guerra del Francès al Sexenni Revolucionari.12. La Restauració, la crisi i la Dictadura de Primo de Rivera.13. La Segona República, la Guerra Civil i el franquisme.14.La crisi del franquisme i la transició democràtica.

. Procediments.

I. Aplicació de la cronologia i del temps històric 1. Ús de la cronologia i dels seus propis codis per representar el temps històric (eixos cronològics, distribució per períodes...) i identificar les successions i simultaneïtats. 2. Identificació i comprovació d'estructures o esdeveniments de diferents durades i ritmes (estructura, conjuntura i fet). 3. Comprovació de les continuïtats, els canvis i les resistències en l'evolució històrica.

II. Recerca d'informació històrica 1. Investigació i utilització de fonts primàries i secundàries de tot tipus per al coneixement i l'elaboració de la història. 2. Elaboració de mapes històrics, gràfics i altres estris de la ciència històrica. 3. Formulació i plantejament d'hipòtesis. 4. Domini de la terminologia específica de la història de les Balears.

III. Processament i interpretació de la informació històrica 8. Identificació, selecció, comparació, anàlisi, explicació, organització i classificació de diversos fets històrics segons la seva naturalesa política, militar, social, econòmica, ideològica, cultural o artística. 9. Establiment de relacions i interdependències entre diversos fets històrics amb les seves possibles interpretacions. 10. Identificació i comprovació d'idees prèvies i d'hipòtesis per a explicacions històriques, les seves causes, intencions i conseqüències a partir de la crítica de les fonts. 11. Preparació i participació en debats sobre fets i interpretacions del passat.

IV. Aplicació i transmissió de la informació històrica 1. Utilització del vocabulari específic en l'elaboració dels resums o de noves propostes. 2. Interpretació de fonts textuals, orals o plàstiques de caràcter històric. 3. Contrastació de les múltiples interpretacions d'un fet històric. 4. Elaboració de conceptualitzacions, generalitzacions i explicacions mitjançant el registre gràfic, estadístic, cartogràfic, audiovisual o informàtic.

67

5. Redacció de resums i de treballs de recerca a partir de fonts de caràcter divers i establiment de conclusions i valoracions sobre les seves repercussions en el present.

. Temporalització. Vendrà marcada pel coordinador de l’assignatura On Line.

. Valors, normes i actituds

I. Valoració de models de conducta que fomentin la convivència i l'estudi 1. Adquisició d'una actitud crítica i d'una disposició oberta, respectuosa i antidogmàtica alhora. 2. Sensibilització i conscienciació sobre la parcialitat, complexitat i insuficiència de l'estudi de la història.

II. Interès en la qualitat del treball propi 1. Disposició i esforç per l'ordre, el rigor i la sistematització del treball. 2. Tenir cura en l'execució i la presentació del treball.

III. Actitud positiva cap a la convivència 1. Acceptació i defensa dels drets, llibertats i deures dels ciutadans com també del patrimoni de la comunitat. 2. Disposició a la participació en les institucions cíviques i democràtiques.

IV. Respecte, solidaritat i sensibilitat 1. Consciència de les desigualtats socials, de gènere, culturals i de desenvolupament econòmic. 2. Disposició per col·laborar en posicions favorables a les solucions justes (organitzacions solidàries i de cooperació). 3. Respecte, interès i defensa de la memòria i el patrimoni històrics i per les manifestacions artisticoculturals.

V. Relativisme, identitat i pluralitat 1. Sensibilització cap a la pròpia cultura, les cultures foranes i dels temps passats. 2. Conscienciació i acceptació de les diversitats culturals, lingüístiques i religioses del món actual.

. Avaluació

. Criteris d’Avaluació.

1.Conèixer i resumir la cronologia i les diferents etapes de la història de les Illes Balears amb els seus aspectes diacrònics i els sincrònics de caràcter temàtic (economia, societat, política, cultura...) o geogràfic (Espanya, Món).

68

2.Confeccionar els mapes històrics bàsics de l'evolució de les Illes Balears segons la seva pròpia identitat i organització o la pertinença a altres àmbits polítics. [

3.Analitzar els canvis del paper jugat per la dona al llarg de la història de les Balears, comparar la seva situació en altres àmbits, relacionar-ho amb fets polítics o amb actituds religioses, valorar la seva aportació a la història i ser conscient de la necessitat de practicar la igualtat

4.Elaborar un petit resum sobre les relacions entre medi ambient, economia, societat i política pel que fa a l'ús del territori durant les èpoques anteriors a la conquesta catalana, les conseqüències d'aquesta, el segle XIX i la crisi de la fil·loxera, i l'actual expansió originada en el turisme de masses

5.Relacionar les diferents institucions polítiques de cada illa i el seu conjunt amb les realitats polítiques amb les quals s'ha tengut contacte, sobretot abans dels Decrets de Nova Planta, després, durant l'època de centralisme liberal i a partir de l'Estatut d'autonomia.

6.Elaborar almenys dos treballs, intentant demostrar una hipòtesi prèvia, a partir de fonts primàries i secundàries i la visita a museus o arxius sobre alguns temes que són objecte d'opinions estereotipades i idees preconcebudes per tal de contrastar-les amb les diverses justificacions o explicacions dels contemporanis i amb teories historiogràfiques diverses.

7.Identificar, classificar per autors, temàtica, estil i època, i interpretar les obres d'art més representatives de cada illa, com també comentar les característiques de l'arquitectura i les solucions urbanístiques en relació amb la naturalesa de cada època i les seves necessitats, com a pas previ a la seva valoració com a patrimoni històric que s'ha de defensar, mantenir i donar a conèixer.

8.Assenyalar els orígens de la llengua catalana i la societat en la qual va formar-se i distingir les diverses etapes del seu desenvolupament, la seva persecució, la seva oficialització i les causes de cadascuna d'aquestes, com també ser conscient d'aquesta història i adonar-se que cal mantenir una actitud activa en aquest sentit i respectar, alhora, totes les cultures i llengües

9.Comparar, resumir i debatre les interpretacions diverses sobre la nova societat del Regne de Mallorca entre els qui pensen que es fundà una societat de persones lliures i els qui afirmen que el feudalisme s'instal·là també a les Illes Balears.

10.Explicar, a través d'un exemple concret, les condicions de vida de la societat baixmedieval i moderna, les relacions entre senyors, menestrals i pagesos, els legalment inexistents (esclaus) i l'especial situació de la dona.

11.Identificar el paper del Regne de Mallorca en l'expansionisme de la corona aragonesa primer i de la monarquia hispànica, després.

69

12.Assenyalar les causes de la conflictivitat social, dels problemes demogràfics i de les crisis alimentàries i financeres de les institucions del Regne mitjançant un informe que les relacioni, que n'ordeni les causes, que en mostri els actors i els esdeveniments més importants.

13.Valorar críticament la consideració dels musulmans i els jueus a través de la història de les Illes Balears en els seus aspectes específics i en els generals per a la Península Ibèrica o Europa.

14.Emprar en cada tema el vocabulari específic, tant de caràcter polític, com econòmic, artístic, etc.

15.Identificar i interpretar les causes de la posició conjunta del Regne de Mallorca amb la Corona d'Aragó pel que fa a la Guerra de Successió Espanyola.

16.Resumir els Decrets de Nova Planta per al Regne de Mallorca i comparar-los amb els de Catalunya, València i Aragó, exposant les conseqüències per la desaparició d'aquests estats, l'establiment del centralisme borbònic, com també les pervivències del dret foral a les Balears i Catalunya, en general i pel que fa als drets de la dona, i adonar-se de les conseqüències polítiques i culturals que encara perviuen.

17.Analitzar la dominació britànica de Menorca dins el context del Tractat d'Utrecht i conèixer les repercussions d'aquest tractat. 18.Assenyalar les característiques de la il·lustració borbònica, les seves aportacions a l'economia i la cultura, el paper de la Societat Econòmica d'Amics del País, els il·lustrats de les Balears i els de fora (Jovellanos), i la importància relativa de l'obertura del mercat americà.

19.Confeccionar un resum dels avenços tècnics i econòmics experimentats en el segle XIX, amb referència tant al comerç, a l'agricultura, els transports, la indústria i la vida quotidiana.

20.Descriure els principals fets culturals experimentats en el segle XIX, amb especial atenció a valorar la participació de cada illa en el conjunt de la Renaixença catalana.

21.Reconèixer les distintes ideologies sorgides amb la instauració de l'Estat liberal i les resistències de les forces que s'oposen a la liquidació de l'Antic Règim, en especial les característiques, la base social i la influència del carlisme a les Balears. 22.Identificar el moviment obrer i republicà, les seves característiques, la seva força i la seva relació amb la societat balear.

23.Analitzar els partits de torn i el sistema polític de la Restauració com també el paper del Maura liberal i l'especificitat menorquina.

70

24.Explicar com afectaren les guerres de Cuba i Filipines, la intervenció dels EUA, l'aportació de soldats i adonar-se de les condicions en què anaren a la guerra, les postures dels diferents partits i les conseqüències culturals, polítiques i socials de la crisi del 98.

25.Analitzar i comentar el naixent nacionalisme cultural i polític a partir de finals del segle XIX com també les propostes i projectes d'aquest.

26.Interpretar el caciquisme maurista i el del seu successor Joan March, reconèixer la seva forma d'actuació i les conseqüències per a la societat, com també la seva adaptació a Eivissa i Formentera i el rebuig de Menorca.

27.Reconèixer i valorar en la Dictadura de Primo de Rivera els elements antidemocràtics, la repressió lingüística i cultural manifestada en les prohibicions de manifestacions culturals i polítiques.

28.Elaborar un resum de les principals aportacions en drets i llibertats de la constitució republicana i indicar i observar els aspectes autonòmics i el seu debat.

29.Distingir les diferents forces polítiques illenques durant la Segona República, les seves ideologies i propostes i valorar les seves propostes democràtiques com a precedents de l'actual Estat de llibertats.

30.Comparar la Guerra Civil a les Illes Balears i dins aquestes amb Catalunya i distingir la diferent repressió, les causes i la seva explicació dins el context general d'explicació causal de la Guerra Civil Espanyola, i reaccionar, alhora, a les situacions de dictadura i opressió de les llibertats.

31.Comparar les diferents etapes econòmiques del franquisme amb la seva vinculació a la política internacional. [bloc IV, C11]

32.Analitzar les característiques del nacionalcatolicisme, comparar-lo amb els feixismes europeus i les relacions que hi mantingué i adonar-se de les repercussions culturals, lingüístiques i les referents als drets col·lectius i personals.

33.Explicar el paper dels diferents sectors socials i polítics en l'establiment de la democràcia i la relació entre els sectors anomenats "ultres", els reformistes del règim i l'oposició rupturista.

34.Reconèixer la tasca dels diferents moviments alternatius (ecologisme, feminisme, pacifisme, lluita per la llengua i la identitat) en l'establiment de la democràcia i relacionar algunes de les seves organitzacions i la seva importància.

35.Manejar fonts primàries i secundàries (textuals, audiovisuals, etc.) i debatre les característiques del consens constitucional i les seves conseqüències, analitzar l'amnistia del govern que conduí a la democràcia i valorar les conseqüències positives i negatives per a la memòria històrica del passat.

71

36.Analitzar i comparar la tasca dels diferents governs autònoms i valorar i apreciar les institucions de les Balears, d'Espanya i d'Europa, com a mitjans per solucionar per via de la participació democràtica els problemes de la societat i per ser garants de la diversitat individual i col·lectiva i permetre la col·laboració i solidaritat amb altres pobles.

. Procediments d’Avaluació.Vendran marcats pel coordinador de l’assignatura On Line

. Recuperació i promoció de la matèria.Vendrà marcat pel coordinador de l’assignatura On Line

. Metodologia Vendrà marcat pel coordinador de l’assignatura On Line

. Materials i recursos didàticsVendran marcats pel coordinador de l’assignatura On Line

. Bibliografia.

*Manual bàsic

-MOLL, Margalida (coordinadora), Història de les Illes Balears, Documenta Balear, Palma 2000

*Altres síntesis globals i manuals didàctics.

-ALZINA, Jaume – BLANES, Camil·la – FIOL, Pere, Història de Mallorca, Editorial Moll, Palma 1982, vol. I i II.-ALZINA, Jaume - LIMONGI, Antoni - VIDAL, Antoni, Mallorca: història i cultura, Editorial Moll, Palma 1992--BLANES, Camil·la – MARIMON, Antoni (coordinadors), Història de Mallorca volum III (1975-1998), Editorial Moll, Palma 1999-CASASNOVAS, Miquel A., Història de les Illes Balears, Editorial Moll, Palma 1998.-DD.AA., Cent anys d’Història de les Balears, Editorial Salvat, Estella 1982.-DD.AA. Mallorca, Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. IX, pàg. 145- 244.-DD.AA., El segle XX a les Illes Balears. Estudis i cronologia. Edicions Cort, Palma 2000.-GABRIEL, Pere, Mallorca contemporània (s. XIX-XX), a Historia de los pueblos de España. Los antiguos territorios de la Corona de Aragón. Aragón, Baleares, Cataluña, País Valenciano, Editirial Argos Vergara, Barcelona 1984, pàg. 161-196.

*Guies bibliogràfiques.

-FIGUERES, Josep M., Guia bibliogràfica d’història de les Illes Balears i de les Pitiüses, Govern Balear, Palma 1997.

72

*Col·leccions divulgatives.

-Quaderns d’Història Contemporània de les Balears, Edicions Documenta Balear, Palma -La Guerra Civil a Mallorca, poble a poble, Edicions Documenta Balear.

. Activitats extraescolarsLes activitats extraescolars es faran conjuntament amb l’assignatura d’Història del Món Contemporani (veure taula de sortides).

1.2. SEGON CURS

1.2.1. GEOGRAFIA D’ESPANYA

. Objectius generals

Identificar i comprendre les bases de l’organització territorial. Aplicar els mètodes propis de l’anàlisi geogràfica en l’estudi de problemes d’àmbit espacial.

Processar, interpretar i comunicar adequadament la informació geogràfica aplicant les tècniques de representació cartogràfica.

Conèixer i explicar la pluralitat de l’espai geogràfic espanyol. Entendre aquesta diversitat com el resultat de la interacció de distints processos històrics, econòmics i socioculturals que han actuat sobre el territori i el medi natural.

Explicar la posició de les Balears i d’Espanya en el context mediterrani, europeu i mundial. Conèixer les característiques territorials de la UE. Analitzar des d’una àmplia perspectiva els principals problemes mundials en un context cada cop més interrelacionat.

Valorar la funció dels recursos del medi natural i de les activitats productives en la configuració de l’espai geogràfic espanyol. Reconèixer que el medi natural està afectat per l’activitat antròpica i per la sobreexplotació d’aquests recursos.

Conèixer i valorar les característiques del territori de les Balears, com també les transformacions recents que ha sofert el seu medi natural. Prendre consciència dels impactes mediambientals que plantegen l’ocupació territorial, l’explotació dels recursos, i l’ordenació de les activitats econòmiques.

Entendre i analitzar la importància de la dinàmica demogràfica i de l’evolució de la xarxa urbana en la configuració l’espai geogràfic actual.

Comprendre les interrelacions entre els diferents territoris d’Espanya i entre aquests i altres àmbits geogràfics més amplis. Mostrar actituds de coneixement i respecte tant cap a l’entorn més pròxim com cap a altres espais més allunyats.

Adquirir consciència de la globalitat dels problemes ambientals. Valorar la importància de la preservació del medi natural i col·laborar en la consecució d’una societat més justa i solidària.

. Continguts

Fets i conceptes

73

Bloc I. L’espai geogràfic

1. Definició i característiques. Instruments d’informació i representació. El pensament geogràfic.2. Els trets geogràfics essencials d’Espanya: situació i diversitat interna3. Globalització i diversitat en el món actual: les grans àrees geoeconòmiques. Posició relativa d’Espanya en el món.

Bloc II. L’espai físic i natural

4. La diversitat geomorfològica, climàtica i hidrològica del territori espanyol5. El medi natural com a recurs per a les activitats humanes: matèries primeres, fonts d’energia i recursos hídrics6. La diversitat biogeogràfica dels paisatges espanyols7. El medi natural com a ecosistema: problemàtica i protecció. Polítiques ambientals de la Unió Europea

Bloc III. L’espai demogràfic

8. L’evolució històrica de la població espanyola. 9. La distribució espacial: els desequilibris regionals10. La dinàmica de la població espanyola: creixement natural i moviments migratoris11. L’estructura de la població: distribució per sexe, edat i activitat econòmica12. Perspectives de futur

Bloc IV. L’espai urbà

13. El procés d’urbanització, evolució i creixement urbà. Canvis recents de la ciutat14. L’estructura i morfologia urbana. La xarxa urbana espanyola. L’ordenació del sòl15. Les relacions camp/ciutat. Rururbanització i declivi rural

Bloc V. L’espai econòmic

16. Els factors socioeconòmics en el territori espanyol: evolució històrica, panorama actual i perspectives17. El sector primari. Pluralitat i dinàmica recent del món rural. L’activitat pesquera18. El sector secundari. Evolució històrica, factors de localització i tendències territorials de la industria espanyola19. El sector serveis. El procés de terciarització de l’economia espanyola. L’heterogeneïtat dels serveis i el seu desigual impacte territorial. El comerç, els transports i comunicacions, el turisme i els serveis financers.20. Polítiques econòmiques de la Unió Europea

Bloc VI. L’espai politicoadministratiu

21. L’organització territorial d’Espanya. L’administració central, autonòmica i municipal. Organització politicoadministrativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

74

22. Desequilibris demogràfics i desigualtats socioeconòmiques interterritorials a l’Estat espanyol

Bloc VII. L’espai europeu

23. El procés d’integració europea. Estructura territorial i institucional de la Unió Europea. Perspectives i reptes de futur.24. Trets socioeconòmics generals de la Unió Europea i disparitats regionals entre els estats membres. Polítiques regionals europees i cohesió territorial25. Espanya en el context polític i econòmic europeu: del procés d’integració al moment actual

Procediments

Bloc I. Adquisició i tractament de la informació geogràfica

1. Obtenció, selecció, identificació i lectura de documents cartogràfics2. Elaboració i comentari de mapes de contingut geogràfic a partir d’informació

obtinguda d’altres mitjans3. Lectura, interpretació i comentari de dades i sèries estadístiques. Expressió

gràfica dels resultats4. Lectura, anàlisi i interpretació de gràfics de diferents tipus aplicats a un o

diversos contexts geogràfics5. Disseny i realització d’enquestes, qüestionaris i entrevistes6. Preparació i realització de sortides de treball de camp7. Lectura, interpretació i comentari d’informacions relatives a qüestions de

carácter geogràfic a partir de fonts diverses8. Confecció i comentari d’organigrames i mapes conceptuals

Bloc II. Anàlisi de la informació i explicació multicausal dels fets geogràfics

1. Aplicació dels mètodes i de la terminologia científica en l’anàlisi i la interpretació geogràfica

2. Anàlisi de la interrelació de diverses variables que intervenen en un fenòmen geogràfic

3. Anàlisi comparativa de dades geogràfiques procedents de diverses fonts o presentades en diferents formats

4. Anàlisi de la influència dels fenòmens globals sobre els locals, i viceversa

Bloc III. Indagació i investigació de contingut geogràfic

1. Realització de treballs explicatius i de síntesi sobre temes de caràcter geogràfic2. Redacció de conclusions, a partir de les informacions obtingudes3. Presentació clara i ordenada de resultats emprant la terminologia adequada4. Utilització correcta de l’expressió oral en l’exposició i presentació de resultats

Valors, normes i actituds

Bloc I. Adquisició del sentit geogràfic i foment de l’esperit científic

75

1. Curiositat envers l’entorn geogràfic i interès per cercar explicacions als fenòmens geogràfics

2. Conscienciació de la importància que tenen la preservació i conservació del medi natural i del patrimoni geogràfic

3. Adquisició del sentit de localització geogràfica4. Interès i rigor en l’obtenció i el tractament de la informació geogràfica i en la

realització de treballs geogràfics

Bloc II. Actitud crítica

1. Actitud crítica en la valoració de les fonts utilitzades2. Valoració de les relacions existents entre els fets geogràfics i la realitat

socioeconòmica3. Esforç per comprendre la incidència de l’activitat humana i la forma en què

aquesta ha explotat els recursos naturals4. Disposició per trobar solucions i/o alternatives adequades a la problemàtica

derivada de les interaccions entre l’activitat humana i el territori

Bloc III. Sensibilitat i respecte a la diversitat de les societats humanes i interès per la pluralitat

Adquisició del sentit de solidaritat envers les persones i societatsApreciació del valor de la diversitat geográficaInterès per comprendre les relacions que s’estableixen entre els fluxos migratoris i les seves repercussions econòmiques, socials, culturals i lingüístiques

. Temporalització continguts

La previsió de la distribució temporal dels continguts ve clarament determinada per l’existència de la prova de Selectivitat. - Primer trimestre: Blocs I , II, VI i VII

- Segon trimestre: Blocs III I V

- Tercer trimestre: Blocs IV

. Avaluació

L’avaluació com a element bàsic del procés d’ensenyament-aprenentatge consta de tres referents bàsics: els objectius generals de la matèria expressats en termes de capacitats, els continguts, que concreten les intencions educatives dels objectius generals i els criteris d’avaluació, que delimiten aquelles capacitats que s’haurien d’assolir. Atenent idò a aquesta lògica s’expressen aquí els criteris d’avaluació:

76

. Criteris d’avaluació

1. Definir breument els conceptes geogràfics necessaris per comunicar adequadament la informació assolida a cada unitat

2. Expressar oralment i per escrit, personalment i/o en grup, resultats i conclusions sobre lectures, treballs i recerques, emprant la terminologia científica adequada

3. Utilitzar i interpretar material cartogràfic expressant de manera correcta la informació continguda

4. Confeccionar gràfiques a partir de dades estadístiques referides a qualsevol variable geogràfica

5. Elaborar material cartogràfic representatiu de qualsevol variable geogràfica6. Treure conclusions a partir de texts i dades geogràfiques procedents de diverses

fonts7. Valorar el patrimoni geogràfic, especialment el paisatgístic i mediambiental, i la

necessitat de mantenir les condicions d’habitabilitat del nostre entorn8. Descriure i apreciar la riquesa, diversitat i pluralitat de l’espai geogràfic

espanyol, com a resultat de la interacció de factors naturals i de processos històrics, econòmics, socials, polítics i culturals

9. Demostrar les relacions que s’estableixen entre les diverses variables geogràfiques

10. Explicar les característiques dels espais espanyol, comunitari i balear i les seves relacions entre ells

11. Explicar les interrelacions entre el medi natural, les activitats productives i la dinàmica de la població en la configuració de l’espai geogràfic d’Espanya.

12. Valorar el patrimoni paisatgístic, urbanístic, mediambiental, artístic i cultural i contribuir-ne activament a la seva defensa i conservació

13. Conèixer la distribució i dinàmica de la població a Espanya a fi de poder apreciar els desequilibris (de renda, laborals, urbans, etc...) que aquesta genera

14. Analitzar les interrelacions que es donen entre els diferents territoris d’Espanya, i les diferències que entre aquests es produeixen

15. Reconèixer els espais més afectats per la problemàtica mediambiental i reaccionar davant les conseqüències espacials, econòmiques i ambientals que comporta.

16. En el cas de les disciplines socials, i entre elles la geografia, s’ha d’evitar, en tot cas, reduir l’avaluació sumativa a l’exposició memorística dels continguts conceptuals. Cal idò que l’avaluació s’orienti també cap a la resolució, el comentari explicatiu o l’anàlisi d’informacions documentals, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, etc., a fi de determinar si l’alumne/a aplica correctament el sistema d’accions procedimentals que s’han treballat al llarg del procés d’ensenyament i, al mateix temps, si en dedueix i relaciona correctament els conceptes. Per tot això, les proves escrites, recurs d’indubtable pes dins el procés d’avaluació del batxillerat, han d’incloure qüestions de contingut ampli. Així es permetrà avaluar capacitats més complexes com l’argumentació, la fonamentació, l’anàlisi de problemes concrets, la coherència en el plantejament i l’exposició de les informacions, i practicar l’anàlisi, interpretació i comentari de documents, dades estadístiques i cartografia, que són especialment indicades per avaluar els continguts procedimentals de la matèria.

77

. Criteris de qualificació, superació i recuperació de la matèria

Els continguts i la part teòrica de l’assignatura representarà a efectes de qualificació el 95% de la nota. El 5% restant vendrà donat per l’actitud i predisposició davant la feina demostrada al llarg del curs.

La nota final del curs serà el resultat de la mitjana aritmètica dels tres trimestres.

En acabar el curs es farà un examen final que el faran tots els alumnes. La nota que s’obtengui farà mitjana amb els parcials del tercer trimestre i suposarà la nota de la tercera avaluació. L’examen final servirà per recuperar l’assignatura a aquells alumnes que fins al moment tenguin suspès el curs.

Els alumnes que no superin l’assignatura hauran d’examinar-se pel setembre de tota la matèria, encara que hagin aprovat alguna avaluació durant el curs. La qualificació obtinguda a la convocatòria de setembre serà la nota numèrica obtinguda a l’esmentat examen.

És molt important que els alumnes entreguin en el moment que ho determina el professor les tasques relacionanes amb la matèria.

Cal dir que durant el curs es faran algunes proves escrites de definicions de termes de vocabulari.

. Metodologia: orientacions, recursos i material didàctic

L’aprenentatge és un procés complex mitjançant el qual l’alumnat construeix i assimila coneixements i significats, modificant i reordenant els seus previs. En el batxillerat, aquest procés és impulsat, sobretot, pel professor de cada matèria. D’aquí la importància que cal atribuir al disseny i la selecció de les estratègies d’intervenció didàctica on es relacionen els materials, l’organització i les activitats que s’adopten per fer més accessible, més comprensible, la geografia com a disciplina científica.Malgrat tot, l’ensenyament i aprenentatge de la geografia presenta, sobretot, tres considerables reptes:En primer lloc, el seu caràcter interdisciplinari i de síntesi organitzat a partir de nombroses branques o especialitats.En segon lloc, els diversos enfocaments que han abordat la investigació geogràfica.En darrer lloc la inevitable imposició de la realitat actual que modifica, justifica i condiciona el tractament dels continguts i obliga al docent a la constant renovació i actualització.

Pel que fa a l’enfocament metodològic emprat en el procés de desplegament de les unitats didàctiques, sembla oportú assenyalar, sobretot, les possibilitats que ofereixen tant les estratègies de caràcter expositiu com les d’indagació.Es pot defensar clarament la idea que les estratègies per exposició són compatibles amb l’aprenentatge significatiu sempre que compleixin una sèrie de requeriments fonamentals com els de comptar amb les idees i els coneixements previs, incentivar la motivació, tenir cura de la claredat expositiva i que vagin acompanyades d’activitats complementàries, d’indagació, que permetin a l’alumnat relacionar els nous coneixements amb els que ja té adquirits.

78

Alhora, les estratègies d’indagació van associades més directament amb activitats de contingut procedimental i persegueixen tant l’aprenentatge i l’assimilació dels fets i dels conceptes, com el domini directe de les tècniques bàsiques, del mètode i del treball científic propis de la geografia.Aquestes estratègies d’intervenció didàctica permeten que l’alumnat reflexioni sobre la complexitat dels fenòmens geogràfics i adquireixi l’hàbit d’enfrontar-ne la resolució amb autonomia, mitjançant la recerca, la consulta i el tractament de la informació. Es tracta, en definitiva, de dotar l’alumne/a d’una metodologia adient, perquè pugui afrontar l’anàlisi crítica de situacions geogràfiques diverses.El disseny de les activitats d’aprenentatge de la geografia implica, des d’aquest plantejament metodològic, recórrer a una àmplia diversitat de materials i de recursos didàctics que, així mateix, són d’aplicació general a la majoria de les disciplines socials. Això no obstant, interessa destacar-ne sobretot:

Els materials impresos ja que no de bades bona part de la informació es troba en aquest format. Especial esment mereixen la cartografia i el material provinent de la premsa diària que connecta de manera immediata els continguts de la matèria amb la realitat més actual.Els mitjans audiovisualsEls mitjans informàtics que ofereixen noves perspectives per a l’ensenyament i són un recurs d’enorme potencial didàctic i educatiu. L’aplicació de les noves tecnologies resulta particularment indicada en el tractament i processament de la informació.Destacar la feina que faran els alumnes a nivell de comentaris de mapes, texts, gràfics... procediments que han de dominar a fi d’assolir els objectius de l’assignatura així com la prova de la Selectivitat marcada per la Universitat de les Illes Balears.

Pel que fa al manual o llibre de text s’utilitzarà el de l’editorial Santillana: Geografía.

. Activitats extraescolarsNo hi ha prevista cap activitat extraescolar.

1.2.2. HISTÒRIA D’ESPANYA

. Objectius Generals

1. Situar de forma adequada en l’espai i en el temps els fets i esdeveniments més rellevants de la història d’Espanya.

2. Analitzar els principals processos econòmics, socials, polítics i culturals que configuren la història d’Espanya.

3. Identificar la diferent evolució dels àmbits territorials d’Espanya i identificar les distintes propostes d’organització territorial.

4. Saber inserir l’evolució històrica d’Espanya dins el corrent general de la història europea.

79

5. Fer servir amb propietat la terminologia bàsica dels diferents corrents historiogràfics i realitzar activitats d’indagació i síntesi on s’analitzin, contrastin i integrin informacions diverses, tot valorant el paper de les fonts i el procés d’investigació històrica.

. Continguts

Conceptes

1. Les arrels històriques d’Espanya. La Prehistoria: les societats de caçadors-recol·lectors. La Prehistoria: el neolític i l’edat dels metalls. La Hispana romana. El regne visigot. Al-Àndalus. De la conquesta musulmana als regnes de taifes; Estat i societat

hispano-musulmana. Formació i consolidació dels regnes cristians. L’expansió territorial del s. XIII. Repartiment i repoblació.

2. Els Reis Catòlics: la Monarquia Hispànica i l’empresa americana. La forja de la Monarquia Hispànica Política exterior dels Reis Catòlics. Economia i societat en temps dels Reis Catòlics. Descobriment d’Amèrica; conquesta i colonització.

3. Auge i decadència de l’Imperi Espanyol. Carles I i l’expansió imperial. El regnat de Felip II: l’hegemonia espanyola Decadencia de l’Imperi espanyol. Felip IV i el Conde-Duque de Olivares; la crisi de 1640 Carles II: decadència de l’Imperi.

4. L’Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic. La Guerra de Successió i el canvi de dinastia. Els Decrets de Nova planta i la Monarquia Absoluta dels Borbons. Carles III i el Despotisme il·lustrat.

5. Crisi de l’antic règim. La Guerra del Francès. Les Corts de Càdis i la Constitució del 1812. El regnat de Ferran VII i el retorn a l’absolutisme. El Trienni Liberal. La dècada ominosa; problema successori.

6. La construcció de l’Estat liberal Carlisme i guerra civil. Regnat d’Isabel II. Sexenni revolucionari. Transformacions agrícoles i industrials.

80

7. La Restauració El sistema polític de la Restauració i la seva evolució. El moviment obrer. El sorgiment dels nacionalismes. La crisi de 1898.

8. Espanya en el període d’entreguerres La dictadura de Primo de Rivera. La Segona República. La Guerra civil.

9. El Franquisme L’evolució política. L’evolució econòmica Oposició i repressió.

10. La Transició a la democràcia La primera transició. La constitució de 1978. El procés autonòmic i l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. La situació d’Espanya des de 1980. Estatut 2007 Espanya i la construcció Europea.

Procedimentsa. Realitzar diverses activitats d´investigació.b. Autonomia davant les fonts: Obtenir i relacionar informació verbal,

icònica, estadístico-gràfica, cartogràfica,..., a partir de diferents formats.c. El debat, element de reflexió i confrontament d´idees: Realitzar debats a

classe, cosa que permet posar en comú les diverses idees i opinions.d. La lectura crítica: Confrontació de diverses teories historiogràfiques.e. Reconéixer la multicausalitat canvi-permanència, causa-conseqüència,

marc cronològic-situació espacial.f. Emprar la terminologia adient utilitzant els conceptes en precisió i rigor.g. Expressar els propis coneixements, idees i opinions en fonamentació i

claretat.h. Tenir la capacitat d’analitzar i comentar texts històrics orals i escrits

ActitudsEl rigor en el treball: fomentar la curiositat com a motor del coneixement i el rigor en el propi treball com a condició imprescindible per aprofundir en el saber.La nostra societat té una història: valorar el present com a fruit d’una evolució històrica. Només així es pot assolir una visió crítica del nostre món.

. TemporalitzacióEn vistes que la normativa actual determina que l’alumne s’examini íntegrament de tota la Història d’Espanya s’ha augmentat el grau d’aprofundiment dels blocs de continguts referits a la Prehistòria fins a l’Edat Moderna. La qual cosa suposa una alteració important de la seqüenciació i distribució dels continguts que s’impartiran.

81

El primer trimestre es dedicarà a l’estudi dels 6 primers blocs. Durant el segon trimestre s’estudiaran els continguts del bloc 7 al 8. Finalment, els blocs 9 i 10 es veuran al tercer trimestre.

. Avaluació

. Criteris d’avaluació

1. Definir els conceptes històrics necessaris per comunicar adequadament la informació assolida a cada unitat

2. Expressar resultats i conclusions sobre lectures, treballs i recerques, emprant la terminologia científica adequada

3. Utilitzar i interpretar fonts històriques expressant de manera correcta la informació continguda

4. Confeccionar gràfiques a partir de dades estadístiques referides a qualsevol variable històrica.

5. Valorar el patrimoni històric, i la necessitat de mantenir les condicions correctes per a la seva conservació.

6. Mostrar les interconnexions que s’estableixen entre les diverses variables històriques.

7. Caracteritzar els principals fenòmens de la història contemporània d’Espanya.

8. Situar, cronològicament i geogràficament, i explicar les causes i les conseqüències dels grans conflictes de l’Espanya contemporània.

9. Descriure l’impacte dels fets estudiants sobre l’actualitat.

10. En el cas de les disciplines socials s’ha d’evitar reduir l’avaluació sumativa a l’exposició memorística dels continguts conceptuals. Cal que l’avaluació s’orienti també cap a la resolució, el comentari explicatiu o l’anàlisi d’informacions documentals, gràfiques, estadístiques, cartogràfiques, etc., a fi de determinar si l’alumne aplica correctament el sistema d’accions procedimentals que s’han treballat al llarg del procés d’ensenyament i, al mateix temps, si en dedueix i relaciona correctament els conceptes. Per tot això, les proves escrites han d’incloure qüestions de contingut ampli. Així es permetrà avaluar capacitats més complexes com l’argumentació, la fonamentació, l’anàlisi de problemes concrets, la coherència en el plantejament i l’exposició de les informacions, i practicar l’anàlisi, interpretació i comentari de documents.

. Procediment d’avaluació

Seran objecte d’avaluació les capacitats bàsiques que s’han d’adquirir al nivell de batxillerat i en l’àrea d’Història. Les proves es faran seguint el model de la Selectivitat que marca la Universitat de les Illes Balears.

. Criteris de qualificació, superació i recuperació de la prova

82

Els continguts i la part teòrica de l’assignatura representarà a efectes de qualificació el 95% de la nota. El 5% restant vendrà donat per l’actitud i predisposició davant la feina demostrada al llarg del curs.

La nota final del curs serà el resultat de la mitjana aritmètica dels tres trimestres.

En acabar el curs es farà un examen final que el faran tots els alumnes. La nota que s’obtengui farà mitjana amb els parcials del tercer trimestre i suposarà la nota de la tercera avaluació. L’examen final servirà per recuperar l’assignatura a aquells alumnes que fins el moment tenguin suspès el curs.

Els alumnes que no superin l’assignatura hauran d’examinar-se pel setembre de tota la matèria, encara que hagin aprovat alguna avaluació durant el curs. La qualificació obtinguda a la convocatòria de setembre serà la nota numèrica obtinguda a l’esmentat examen.

. Metodologia

S’acompanyaran les explicacions teòriques d’activitats de reforç com la realització i comentari de mapes històrics, comentari de texts, comentari d’eixos cronològics, anàlisi de gràfiques, taules estadístiques... Es prepararan aquestes activitats tenint en consideració la tipologia de les proves de Selectivitat, dedicant molta atenció al comentari de text guiat i altres documents, així com mapes històrics i eixos cronològics i a la preparació i exposició de temes.

. Material i recursos didàcticsLlibre de text:. Història d’Espanya; ed. Vicens-Vives.Mapes històrics del departament,.... Activitats extraescolarsNo n’hi ha cap de programada

1.2.3. HISTÒRIA DE L’ART

. Objectius generals.

El desenvolupament de la matèria d’Història de l’art ha de contribuir al fet que els alumnes de segon de batxillerat siguin capaços de:

1. Familiaritzar a l’alumne amb l’obra d’art.2. Valorar i respectar el nostre patrimoni artístic.3. Relacionar el fenomen artístic amb les transformacions socials, econòmiques, polítiques i culturals de cada època, valorant la personalitat de l’artista i el seu procés creatiu.4. Saber classificar obre d’art reconeixent i diferenciant els estils artístics.5. Apreciar les obres d’art com un exponent molt valuós de creació i com a document testimonial d’una època i d’una cultura.6. Utilitzar un mètode d’anàlisi que permeti conèixer amb rigor les obres d’art desenvolupant al mateix temps la sensibilitat i la imaginació.

83

7.Introduir dins el vocabulari habitual de l’alumne termes relacionats amb el fet artístic per millorar el seu nivell d’expressió i comunicació.8. Identificar el llenguatge propi de les diferents arts: arquitectura, escultura i pintura.9. Aproximar l’alumne al conjunt museístic i artístic de la seva comunitat.10. Mantenir una actitud oberta i tolerant cap a formes innovadores dins el món de l’art.11. Conèixer la problemàtica assumir la responsabilitat que suposa la

conservació del patrimoni artístic.12. Realitzar activitats de documentació i indagació en les que s’analitzin,

contrastin i interpretin informacions diverses sobre aspectes de la Història de l’art.

13. Distingir diferents interpretacions d’una mateixa obra d’art.14. Sensibilitzar l’alumne cap els valors culturals que representa una obra

d’art com a plasmació dels tres identificatius d’una comunitat.

Continguts.

Conceptes.

La Història de l’art. Conceptes i mètodes.

1. Concepte i funció de l’art. L’art i l’artista al llarg de la història.2. La classificació de les arts. El concepte d’estil i la seva periodització. Vehicles,

tècniques, materials i tipologies artístiques.3. Elements de comentari de les obres d’art.4. El patrimoni artístic: la seva protecció i conservació. Els museus. La restauració

de l’obra d’art. Els itineraris historicoartístics.

L’art occidental en el món antic i medieval.

1. Els orígens de l’art: l’art a la prehistòria, a Mesopotàmia i a l’antic Egipte.2. L’art clàssic: arquitectura, urbanisme i arts plàstiques a Grècia i Roma.3. El procés de transformació des de les tradicions clàssiques fins al món medieval:

l’art paleocristià, l’art bizantí i l’art prerromànic.4. L’art islàmic.5. L’art romànic: arquitectura i arts plàstiques.6. L’art gòtic: arquitectura i arts plàstiques. L’art gòtic a les Illes Balears:

arquitectura, escultura i pintura.

L’art occidental en el món modern.

1. El Renaixement a Itàlia: arquitectura, escultura i pintura. El Renaixement a la resta d’Europa. El cas de les Illes Balears.

2. El Barroc: arquitectura, urbanisme i arts plàstiques. L’art barroc a les Illes Balears: arquitectura, escultura i pintura.

84

3. L’art del segle XVIII.

L’art contemporani.

1. Els principals corrents arquitectònics i l’urbanisme en el segle XIX. El modernisme a Catalunya i a les Illes Balears.

2. L’escultura i la pintura franceses en el segle XIX. El cas de les Illes Balears.3. Els principals corrents arquitectònics i l’urbanisme en el segle XX. El cas de les

Illes Balears.4. Les avantguardes abans de la Segona Guerra Mundial. El naixement de

l’abstracció.5. Les arts plàstiques a la segona meitat del segle. L’escultura i la pintura a les Illes

Balears en el segle XX.

Procediments.

1. Estructurar un mètode d’anàlisi per el comentari de l’obra d’art.2. Lectura, anàlisi i interpretació d’obres d’art mitjançant l’anàlisi directe,

diapositives, làmines, vídeos...3. Anàlisi de plànols de les diferents tipologies arquitectòniques.4. Classificació de les principals iconografies representades a cada període històric.5. Realització d’itineraris artístics que permetin la contemplació directa de les

obres d’art.6. Classificació i diferenciació de materials en els obres arquitectòniques.7. Classificació i diferenciació de les diferents tècniques pictòriques.8. Relacionar, mitjançant la utilització de mapes, la ubicació de conjunts històrics-

artístics i la història de la població.9. Estudi del patrimoni històric i monumental de la nostra ciutat.10. Analitzar els canvis en la concepció de l’espai arquitectònic en funció de les

necessitats socials, econòmiques i culturals de cada període històric.11. Estudi i anàlisi de les diferències en el tractament de la línia, el color, la llum i

l’espai en els diferents estils pictòrics.12. Seleccionar textos per documentar l’estil d’una època o la trajectòria d’un

artista.

Actituds.

1. Apreciar els problemes de conservació i contemplació del patrimoni artístic a través dels exemples locals.

2. Valorar les diferents formes d’expressió en relació a les diferents cultures.3. Valorar els components polítics i religiosos de l’art de cada període històric.4. Valoració del paper de la llibertat artística en l’evolució de l’art del segle XX.5. Valorar el paper de l’Art a la cultura contemporània.6. Suscitar l’interès i la curiositat pels fenòmens artístics.

● Temporalització dels continguts

85

1r trimestre: del tema 1 al 42n trimestre: del tema 5 al 83r trimestre: del tema 9 al 12

● Criteris d’avaluació.

Cabria ordenar l’avaluació a tres nivells, si hi ha canvis per motiu de proves de Selectivitat la programació s’adaptarà a aquells canvis.

Nivell participatiu:1. Anàlisi d’obres d’art.2. Redacció d’esquemes de comentari.3. Traçat i descripció d’itineraris i visites.4. Treball d’investigació sobre alguna obra, artista o estil específic.

Nivell objectiu o criterial:Es tractaria d’objectivar en proves concretes els coneixements i destreses assumides pels alumnes. L’esquema bàsic d’aquestes proves haurà d’ésser conegut prèviament per l’alumnat i estarà constituït bàsicament per les següents parts:

1. Exposicions orals o escrites sobre temes importants.2. Identificació i classificació d’obres d’art.3. Comentari en base a un esquema previ d’obres d’art representatives on es

contemplin els aspectes descriptiu, analític i interpretatiu.4. Definicions sobre terminologia específica del llenguatge artístic.5. Nivell final o sumatiu6. Implica una síntesi del procés avaluador dut a terme al llarg del curs.

Capacitats mínimes:

1. Exposar els components més significatius del fet artístic.2. Analitzar mitjançant un esquema metodològic obres d’art.3. Precisar els elements característics de les diferents manifestacions artístiques.4. Classificar obres d’art per estils i èpoques.5. Evidenciar un mínim interès per la conservació del Patrimoni artístic.6. Domini d’una terminologia específica de la Història de l’art.

Criteris de qualificació, superació i recuperació de la matèria

Els continguts i la part teòrica de l’assignatura representarà a efectes de qualificació el 95% de la nota. El 5% restant vendrà donat per l’actitud i predisposició davant la feina demostrada al llarg del curs.

La nota final del curs serà el resultat de la mitjana aritmètica dels tres trimestres.

En acabar el curs es farà un examen final que el faran tots els alumnes. La nota que s’obtengui farà mitjana amb els parcials del tercer trimestre i suposarà la nota de la tercera avaluació. L’examen final servirà per recuperar l’assignatura a aquells alumnes que fins al moment tenguin suspès el curs.

86

Els alumnes que no superin l’assignatura hauran d’examinar-se pel setembre de tota la matèria, encara que hagin aprovat alguna avaluació durant el curs. La qualificació obtinguda a la convocatòria de setembre serà la nota numèrica obtinguda a l’esmentat examen.

Material didàctic i recursos didàctics

Llibre de consulta: Història de l’Art, Ed. CasalsVaris Autors: Visualart, Vicens Vives.

Activitats extraescolarsNo es faran activitats extraescolars

Recuperació de pendents de Batxillerat.

Per recuperar les àrees pendents de batxillerat caldrà aprovar l’examen de recuperació on s’avaluaran tots els continguts de cada matèria.

87

SEGUIMENT DELS REPETIDORS – DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

NOM LLINATGES CURS GRUP

DIFICULTATS EN EL PROCÉS D’APRENENTATGE PROPOSTES DE MILLORA VALORACIONS

Manca d’hàbits de feina Seguiment de la feina diària Intervencions positives

Manca d’hàbits d’estudi Control de l’agenda Ha millorat

Manca d’atenció a l’aula Adaptació curricular no significativa Ha empitjorat

Manca de concentració a l’aula Reforç a l’aula Continua igual

Manca de disciplina Canvi de lloc a l’aula Cal modificar alguna intervenció

No duu el material Tutor individual Cal afegir o modificar alguna intervenció

No fa els deures dins l’aula Full de seguiment

No duu els deures fets de casa Canvi de grup

No demana ajuda quan la necessita Incorporació als programes: PISE, ALTER, PROA

Falta d’assistència a classe Incorporació al taller de compensatòria

Arriba tard a classe Incorporació a un grup D, diversificació, PQPI

No té interès per l’assignatura Treball complementari amb dossier o llibre de reforç

Poca col·laboració de la família Treballar l’organització de les tasques i l’estudi

Dificultat en la comprensió de nous conceptes Donar més temps per acabar les feines i els exàmens

Dificultats en la comprensió lectora

Problemes de socialització

89

Assistència a cursos i seminaris.

Està previst que durant el curs escolar l’Ajuntament de Son Servera i altres institucions realitzin xerrades, cursos, seminaris, etc. dins o fora de l’horari lectiu. Per a fomentar la seva assistència per part dels alumnes, es podran considerar com a tasques de la matèria aquelles que estiguin relacionades amb els continguts i, sempre que es pugui justificar la seva assistència i participació.Es deixa obert la manera d’avaluar en funció de com es vagi realitzant.

Destacar que tots els membres del departament de Geografia i Història ens hem inscrit al curs que continua enguany la Conselleria d’Educació sobre les competències bàsiques i que s’imparteix al propi centre per part d’un professor del CEP de Manacor.