IEStudiants Abril 2013

Doncs sí, sembla que entre les teues mans tens una nova revista de IES-tudiants; una revista que es resisteix a desaparèixer i és que, malgrat l’a-cumulació d’exàmens i de feines, aconsegueix veure la llum una vegada més. En aquesta edició, per desgràcia, no trobareu la tradicional saluta-ció del director perquè, com imaginem que ja tots sabeu, està de baixa. Des d’ací volem desitjar-li la millor de les recuperacions i un descans tranquil i confortable. Sí que podreu trobar alguna de les seccions que ja van eixir a l’última edició, com la de Més enllà de l'IES o les habituals col·laboracions literàries. A més, en aquest exemplar trobaràs tots els detalls del concurs de cartes d’amor i un article especial al voltant de The Walking Dead, que està sent l’entrada més popular amb diferència en el blog IEStudiants. També estem a l’espera de poder publicar detalls rela-cionats amb el I Certamen IES de Torís de narrativa el qual, per a ser la primera edició, ha comptat amb una més que acceptable participació. Com sempre us recordem, si voleu participar en la revista solament heu de fer-ho. Sou molts els que teniu esperit de periodista. Si vos agrada escriure i te-niu alguna cosa que dir: no ho dubteu, IEStudiants és un altaveu destacat, amb més de 20.000 visites a la web, una gran part d'elles de l'estranger.

Editorial

Pàgina 2 IEStudiants Març 2013

Entra i participa: http://iestudiants.blogspot.com També pots veure la revista a la web: http://www.iestoris.com


Vull ser artista faller! I per què no? Si t’agrada la creati-vitat més espectacular i, al mateix temps, tens una mica de piròman, potser tingues dins de tu un artis-ta faller. Bromes a banda, és una opció realment curiosa i creativa que a més d’un se li haurà passat pel cap durant les últimes festes falleres. A més, si vius a Torís, com les falles escara estan per celebrar encara pots comprovar en viu si t’agradaria o no realitzar aqueix ofici. La cosa és molt sim-

ple: amb l’última reforma dels cicles formatius es va obrir la por-ta a noves titulacions i la d’artista fa l le r i construcció d’e -scenografies (que així és el seu nom oficial) és, sens dubte, una de les més curioses. Açò sí, té dos inconvenients: el primer és que és un cicle formatiu de grau superi-or, amb la qual cosa hauràs d’ac-abar abans el batxillerat o passar per una prova d’accés. L’altre in-convenient encara és més incò-

Falla Plaça del Pilar 2013


mode perquè es tracta d’una espe-cialitat que solament s’imparteix en tres instituts de la Comunitat Valenciana: l’IES Benicalap a Va-lència (prop de la ciutat de l’artista faller); l’IES Jaume I de Borriana i l’IES Les Llomes d’Alacant. No solament es tracta de dedicar-se a la professió d’artista faller, la qüestió s’amplia amb les fogueres d'Alacant, el disseny de gaiates a Castelló i, en general, el treball amb qualsevol attrezzo d’es-ectacles en viu. Aquest és el curio-síssim currículum d’assignatures que donaríeu si esteu interessats en aquesta possibilitat:

MÒDULS PROFESSIONALS

Primer curs:

Disseny tècnic d’escenografies i falles.

Organització de la producció d’estruc-tures i maquinària escènica.

Organització de la producció de figures corpòries i ninots.

Organització de la "plantà" de falles.

Formació i orientació laboral.

Empresa i iniciativa emprenedora.

Horari reservat per al mòdul impartit en anglès.

Segon curs:

Planificació de la producció.

Organització de la producció d’attrezzo.

Organització del muntatge de decorats.

Ambientació i servici d’espectacles.

Projecte de construcció d’escenografies i falles.

Horari reservat per al mòdul impartit en anglès.

Formació en Centres de Treball.

La informació la podeu consultar en la pàgina web de la conselleria:

http://www.cece.gva.es/eva/val/fp/ayafalloe3d.htm

Pàgina 5

Els nous smartphones permeten tenir al teu abast un ventall d’aplic-acions tan ampli que un ja no sap per on començar a descarregar-se coses. Aquest nou univers ha canvi-at la forma d’entendre el consum de música i tenim diverses aplicacions que ens permeten gaudir de la músi-ca sense haver de descarregar els discos i sense remordiments de consciència per estar piratejant. Aquestes són dos de les aplicacions més interessants relacionades amb la música:

Spotify: l’emissora personal

Si tens internet i t’agrada escoltar música amb el mòbil, Spotify és una opció més que recomanable. I, per què? Et preguntaràs, si al cap i a la fi tots ens podem descarregar músi-ca d’una forma més o menys direc-ta. Doncs, molt senzill: perquè és legal i perquè cada vegada que es-coltes una cançó els autors reben un benefici per açò. El més curiós és que és una aplicació gratuïta: te la

pots instal·lar a mò-bil o a l'ordinador i solament per escol-tar un parell d'anun-cis de tant en tant et permet escoltar tota la música que vul-gues sense límit. A més pots crear els teus playlists perso-nals i fins i tot sinto-nitzar les emissores dels teus autors fa-

(Continua a la pàg. 6)

IEStudiants Març 2013

Escoltar música de forma legal amb el mòbil

Imatge de Spotify


vorits com si tu fores el DJ encarregat de la teua pròpia emissora de ràdio o com-partir les teues seleccions amb els spotify dels teus amics. Potser aquesta apli-cació siga l’origen de la des-aparició de les emissores tradicionals, qui sap? Tot es veurà.

Shazam, l’orella que se sap

totes les cançons

Una altra aplicació relacionada amb la música que probablement t’interesse és Shazam. El seu funci-onament és senzill. Si estàs escol-tant una cançó i vols saber quin és el títol, li dónes al Shazam i ja està: en menys de quatre segons te la identifica. Però açò no és tot, de propina t'inclou les lletres de la cançó, les dates dels concerts més pròxims de l'autor i, si està en la base de dades, un xicotet karaoke perquè la vages cantant. Un luxe si eres un fanàtic dels temes difí-cils de recordar i una aplicació 100% gratuïta que també pots instal·lar en Blackberry.

Karaoke de Shazam amb la

cançó Tonight, del grup Fun

Pàgina 7

MÉS ENLLÀ DE L’IES: Alberto Puchades, Eva Gil i Jennifer Domingo

Eva Gil, Jennifer Domingo i Alberto Puchades són tres ex alumnes de l'IES de Torís que l’any passat es van embarcar en un nou repte: el Cicle Formatiu d’Administració. En el present curs estan estudiant a l'IES Marjana de Xiva i estan afrontant el difícil repte de canviar els estudis de batxillerat per una formació profes-sional. Aquest cicle formatiu està dins de la família professional d'ad-ministració i finances i ofereix unes bones perspectives laborals dins del desolador panorama que ofereix l'o-ferta laboral. Un detall curiós és que els tres van arribar a aquest cicle mit-jançant la prova d’accés per als ma-jors de 19 anys.

Què vos pareix l’IES Marjana?

ALBERTO: És un institut com qualsevol, ple d’alumnes i professors per tot arreu, això sí, té aules prepa-

rades i professors especialitzats en les assignatures del cicle d’Admin-istració i Finances. També és veritat

IEStudiants Març 2013

“ Amb un cicle ixes amb un títol superior, que ja et pot servir per a buscar feina”

Albert Puchades preparant els exàmens de comptabilitat.


que als cicles ens deixen un poc més de llibertat que a la resta de l’alumnat ja que som persones amb

una edat i estem allí per-què volem aprendre.

EVA: No està mala-ment. Està

igual de distribuït que l'IES Torís, amb 3 classes per assignatura. El que més m’agrada és que les nos-tres classes estan totes al mateix pis, malgrat açò la coordinació en-tre els alumnes pel passadís és pit-jor que a Torís.

Quines diferències trobeu entre un cicle formatiu i el batxillerat que cursàveu a Torís?

JENNIFER: Les diferències prin-cipalment són que agafes el cicle que tu vols, que estudies el que més t’agrada, el que t’interessa per a treballar, mentre que al batxiller has d’estudiar coses que no t’agra-den o que et costen molt de treure endavant com és el cas de la filoso-

fia, entre altres.

ALB: Hi ha moltes diferències, en primer lloc totes les assignatures son diferents, s’encaminen més a especialitzar-nos en el que haurem de fer en un futur quan treballem a l’administració o a les finances. Una altra diferència seria que no té tanta dificultat com el batxillerat, però això no vol dir que siga fàcil, és més, són assignatures que mai has cursat. La tercera diferència, és que es fan molts treballs i açò jo ho veig com una cosa necessària, ja que t’ajuda a treballar en grup i a traure’t per tu mateix les castanyes del foc.

Quins avantatges vegeu en cur-sar un Cicle Formatiu Superior?

EVA: Principalment el que ha comentat Jennifer abans, que estu-dies el que vols perquè moltes ve-gades a la universitat per no tindre la nota no entres on vols, però en un cicle, la majoria de les vegades sí que fas el que t’agrada, aleshores vas amb més ganes a classe.

Al batxiller has d’estudiar coses que no t’agraden o que et costen molt de treure.


ALB: L’avantatge principal que jo veig és que ixes ja amb un títol superior, que et pot servir per a buscar feina. Cursar un cicle supe-rior és com especialitzar-te ja en el que vols treballar o t’interessa es-tudiar en un futur pròxim a la uni-versitat. Un altre avantatge son les pràctiques que fas al segon curs en empreses.

JEN: Els principals avantatges són que una vegada fet el cicle et pot ubicar en el món laboral, men-tre que si fas batxiller després has de fer o un cicle o una carrera. Si no tens clar quina carrera triar, crec que és la millor eixida.

Què s’estudia exactament en el Cicle d'Administració?

Els entrevistats amb la seua classe en una visita a la Fira de Mostres de València.


ALB: Al cicle s’estudien assignatu-res referents a l’empresa, com Comptabilitat, Gestió i Documen-tació, Recursos Humans, Ofimàtica i Anglés tant oral com escrit, aco-miadar i contractar treballadors, normes de les empreses, portar la comptabilitat d’una empresa, fer presentacions cara al públic... Pots estudiar des de com formar una empresa, fins a com demanar una habitació d’hotel al Japó i tot en Anglés. Tot i molt més s’estudia a un Cicle d’Administració.

EVA: És veritat, majoritàriament estudiem com portar la comptabili-tat d’una empresa, especialment pymes. Però també hi ha altres as-signatures, com anglés, informàti-ca... que no són tant de comptabili-tat, però que també ens serveixen per a un futur.

Quines dificultats trobeu en el vostre cicle?

ALB: La principal dificultat (deixant a banda matinejar) és que són assignatures que mai has donat

i al principi et costa agafar-les, per descomptat comptabilitat és la que estic tenint més dificultat. No et pots dormir al principi, si no, et perds al final. Tot i això un es fa a l’horari i a la manera d’estudiar per poder aprovar el cicle.

Us penediu de la decisió presa?

EVA: No, no em penedisc gens. M'agrada el que estic fent i pense que per a un futur em servirà molt i això és molt reconfortant. També he conegut a nous companys, uns millors que altres, però que a cap canvie perquè, si no, no seria la mateixa classe.

ALB: Jo tampoc, és més, d’haver sabut que era així un cicle formatiu, no m’hauria encabotat en fer el batxillerat. Molta gent pensa que un cicle formatiu el fan les perso-nes que no tenen ganes d’estudiar, però no és així, per fer un cicle su-perior és necessari ja un cert nivell acadèmic, que molta gent no té i no s’ha d’oblidar que una vegada s’ac-abe el cicle, sempre pots optar a entrar a la universitat sense cap


problema, tenint bona mitja i si és necessari, fent la prova específica per apujar la puntuació.

JEN: En el meu cas tampoc em penedisc de la decisió presa, estic molt contenta tant amb el cicle com amb la majoria dels meus companys, que crec que és el mi-llor, perquè sempre ens ajudem els uns als altres en tot el que podem.

Amb uns mesos ja d’-experiència, recomanaríeu aquesta opció als alumnes de batxillerat de l'IES Torís?

ALB: Si no tenen pensat estudiar cap “carrera pura” o estan dubtant encara sobre quina carrera agafar o què fer, si hi ha algun cicle que els interesse, sense dubte que els ho recomanaria. Són més pràctics, es podria dir que a la universitat

t’ensenyen la teoria i als cicles la pràctica. I hui en dia les dos coses són necessàries.

EVA: Sí, per què no? Sempre és una bona opció. Que no pensen que per vindre a un cicle és perquè siguen més "burros", ací també s’estudia, però el que t’agrada, a diferència del batxiller. Si en un futur volen fer alguna carrera rela-cionada amb l’empresa, és bona opció passar primer per aquest cicle.

JEN: Jo també recomanaria aquesta opció si tenen clar que és el que volen fer, perquè no t’has de posar mai a fer una cosa que no t’agrada, si ja agradant-te hi ha ve-gades que costa... Per a mi, perso-nalment, ha sigut una de les mi-llors opcions, perquè encara que veig que algunes coses em costen

ho veig molt millor que el batxiller, on no entenia la majoria de les coses i em costava molt més.

A ’IES Marjana de Xiva s’estudia el Grau mitj¡a i el

superior


ENQUESTA: Sóc un

addicte al mòbil? Hui en dia és molt habitual haver de-senvolupat certa mòbil-dependència que, de vegades, pot esdevindre peri-llosa per a la teua vida social. Si pen-ses que tindre Internet i un smartp-hone ha canviat per a mal les teues relacions amb els companys o la família, prova a fer aquest test i me-sura fins a quin punt ets un mòbil-adicte:

1. El millor sistema de mòbil es: a. Qualsevol amb internet. b. No tinc ni idea. c. Per a mi el millor sistema és el d’iPhone. 2. Els tipus de smartphone que existeixen son: a. Principalment iOS, Android i Blackberry. b. Ni idea, els que tenen internet i “au”. c. Hi ha molts, però el més impor-tant és Android.

3. En una reunió amb els amics... a. De vegades es fa un silenci per-què estan tots mirant el mòbil. b. Pràcticament ningú fa cas al telè-fon. c. De tant en tant, algú trau el mòbil per a ensenyar alguna cosa als altres. 4. Estàs estudiant i reps un whatsapp, què fas? a. Ho comprove immediatament i


procure respondre. Després estic una estona a vore si hi ha contesta-ció. b. Passe del mòbil fins que no acabe la feina. c. Comprove el telèfon cada mitja hora més o menys, inclús el deixe lluny per a que no m'agobie. 5. A l'hora de gitar-se, què fas amb el mòbil? a. El connecte a la llum per a que carregue de nou la bateria després d'un dia dur de treball. b. L'apague per a que no gaste ba-teria. c. Pose el telèfon “mode avió” per a que no gaste bateria i no em do-ne la brasa per la nit. 6. Al cinema o estant amb la teua parella en un moment íntim... a. Deixe el mòbil en ple funciona-ment, poden fer-me una cridada urgent. b. Apague el mòbil o el pose en “mode avió”. c. Lleve el so al mòbil. 7. Què es el “mode avió”? a. Ni idea.

b. Ho he vist al telèfon, però no m'he preocupat de saber què és. c. Un sistema que desconnecta temporalment les connexions del telèfon per a estalviar bateria. 8. Quines d'aquestes aplica-cions penses que són impres-cindibles? a. Whatsapp, Twitter, Instagram, Line, Apalabrados, Angry Birds... Qualsevol. b. Whatsapp. c. Whatsapp, Facebook, Line, Twitter.


9. Estàs realitzant una activitat esportiva. Quan acabes, què és el primer que fas? a. Comprove Whatsapp i Twitter i, sovint, no m'espere a acabar l'activi-tat esportiva, el mire de tant en tant. b. Xarre una estona amb els compa-nys sobre l’activitat. c. Mire el mòbil a veure si m'han deixat un whatsapp. 10. Estàs vivint un moment diver-tit amb els amics, què és el pri-mer que penses? a. Fer una foto i penjar-lo al facebo-ok o a l’Instagram. b. No pense en el mòbil. c. De vegades pense que podria ser un bon moment per a fer una foto.

11. Si en un moment amb amics o família, algú trau el mòbil per a twittejar o simplement per a con-nectar-se a internet… a. Em fixe en el seu mòbil i comente què tal va i com funciona eixe mo-del. b. No m'agradaria, em resulta una situació incòmoda. c. Aprofite per a traure el meu i fer el mateix. 12. Si no tinguera smartphone… a. La meua vida social seria un desas-tre. b. No passaria res. c. Em costaria molt fer coses a les que ja m'he acostumat.

Resultats: Suma 3 punts per cada resposta a), 2, per a cada resposta c) i 1 punt per a cada respota b). Entre 12 i 16: No tens motiu de preocupació, és molt improbable que sigues un mòbil addicte. Inclús, tal vegada, no estaria malament que et posares al dia en el tema de les noves tecnologies. Entre 16 i 20: La teua relació amb els mòbils és moderadament ingènua. Entre 20 i 24: Fas un ús raonable del telèfon mòbil i de les noves tecnologies. Entre 24 i 28: Estàs al dia i fas un bon ús, però és probable que estigues un poc massa pendent del telèfon. Entre 28 i 32: La dependència del telèfon mòbil podria començar a afectar a la teua relació amb els altres. Entre 32 i 36: Ets un autèntic mòbil-addicte. Procura no dependre tant del telèfon i descansar de tant en tant.


Per Ricardo Collado i Sergio Navarro

El passat dia 7 de març els alumnes de l 'IES Torís de 4t de l' ESO i de PQPI anaren al Complex Educatiu de Xest a visitar els mòduls dels cicles formatius.

Vàrem eixir a les nou del matí amb tota l’expedició de l’IES, només arribar, la subdirectora Inés va do-

nar-nos una xerrada del que anà-vem a fer durant el dia, després varem anar a esmorzar al menja-dor, el menjar el van fer els del mòdul de cuina. Estava molt bo, era menjar típic espanyol i destaca-va la truita de creïlla.

Després, anàrem a veure el mòdul d’Automoció, allà es troba el d’Electromecànica, Mecànica de Competició i de Carrosseria. Ens

Excursió a Xest

Esmorzar a càrrec del mòdul d’hosteleria


explicaren quin tipus de treball farí-em si estudiavem eixe cicle, ens va-ren ensenyar les maquinàries i com es feia tot allò.

També vàrem anar al d’Electrònica, hi havia un xic de Torís, ell ens va explicar com funcionava una maqui-nària industrial de reconeixement de tapes i ens va fer una demostració posant en marxa el funcionament de la màquina aquella.

Vàrem anar al mòdul d’Admin-istratiu on vàrem veure a un amic nostre i ell ens explicà cóm funcio-nava. Açò era el que realment ens importava perquè nosaltres estem

en el PQPI d'Administració.

Vàrem visitar el cicle de Jardineria, a nosaltres no ens va agradar molt, però als nostres companys sí, esti-guérem a l’hivernacle on hi havia de tot tipus de plantes, arbres i hortalis-ses.

El que més ens va agradar va ser el cicle esportiu, perquè ens agraden les activitats a l’aire lliure i pensem que té més eixida laboral.

El viatge per a nosaltres va servir per a saber com va tot allò dels mò-duls i per a saber com funciona el Complex Educatiu de Xest.

Presentació dels tallers de mecànica


El 26 de febrero por la mañana se celebró en la biblioteca el acto de entrega de premios del concurso de cartas de amor. Acudieron muchos alumnos con ganas de averiguar quié-nes fueron los que acabaron lleván-dose el dichoso diploma y no fueron pocos los que se quedaron decepcio-nados, pero la realidad era que el ni-vel de las cartas era elevadísimo y costó mucho decidir quién se llevaba los premios de este año. Del primer ciclo, Natalia Faus (1ºC) se acabó llevando el premio al es-fuerzo; Natalia Puertas (2ºC) se llevó el premio a la mejor pre-sentación y Valentino Privitera (2ºB), logró recoger el premio a la carta más original. En el se-gundo ciclo Ana Alcover (4ºB) se llevó el premio a la mejor ex-presión plástica; Marta Palmero y María Ruiz, con dos cartas es-pectaculares, se llevaron el premio

a la epístola más original y la ganado-ra absoluta fue Ainhoa Blasco de 3ºB. Este año el IES se ha estirado un poco y, junto al tradicional diploma, han habido unos pequeños detalles para engrandecer la gloria de los ganadores. El concurso, que se está asentando en el desarrollo del curso, supone un soplo de aire fresco en el ecuador de la segunda evaluación y

Pilar entrega el diploma a Valentino Privite-ra, quien se llevó el premio a la originalidad

CONCURSO DE CARTAS DE AMOR 2013

Un premio a la creatividad


da gusto ver cómo los participan-tes se esfuerzan en recuperar algo tan auténtico y romántico como la carta de amor. Esperamos que en el curso que viene la populari-dad del certamen no decaiga y que volváis a colaborar todos con la misma ilusión.

Las cartas ganadoras:

Carta de Ainhoa Blasco:

Madrid, 4 de abril de 2010

Querida amada: Supongo que ya te habrás olvidado de mí, puesto que la última vez que nos vimos tuvimos una fuerte discusión y de eso ya hace unos cuatro meses. Aunque aún tengo la esperanza de que sigas sin-tiendo algo por mí. Sin ti, estos últimos meses están siendo un infierno. Cuando nos separamos pensé que estaríamos mejor, pero me he dado cuenta de que no es así. Te necesito en mi día a día. Sé que fui un estúpido dejándote marchar, también sé que te traté mal, que tú te mereces algo mejor y voy a cambiar todo lo que haga falta por tenerte a mi lado.

Echo de menos tus pequeños ojos negros que me vuelven loco, y esa pequeña nariz chata y esa bonita sonrisa que es más natural que la hierba del campo. Tam-bién echo de menos tus suaves manos que solían acariciar suavemente las mías. Cada día recuerdo el roce de tus labios en mi mejilla, que finalmente iban a parar a mi boca y cuando nos tumbába-mos en el césped del parque dibujando corazones en él y jurándonos que nuestro amor sería eterno. Me estremezco cuando pienso en tus manos acariciándome el cuello y revol-viéndome el cabello y no puedo evitar que se me dibuje una sonrisa en la cara cuando recuerdo aquellas tardes de vera-no en las que íbamos por el campo inter-

Ainhoa Blasco recogiendo su diploma


cambiándonos sonrisas y besos, y que cada vez que te enojabas jugaba a tirarte al suelo junto a mí para pedirte perdón con abrazos y caricias. Te quiero y te amo. Te necesito. Tu enamorado muy arrepentido.

Carta de Valentino Privitera:

4 de enero de 2013 (Desde la cocina, para el baño) Para un amigo muy especial:

Siempre que despierte y vaya al instituto, después de comer o de cenar, cuando estudio o voy al ca-tre, te veo de refilón porque me agradas la vista y me curas mis ansiedades. Siempre me has apoya-do y he podido descansar sobre tus hombros. ¡Siempre! Por eso, tienes que saber que te necesito, es más, te quiero, mucho, mucho, mucho. Eres alguien que siempre estás ahí, tan pálido y tan fuerte, siempre tragas todos mis problemas, ya sean de verdad, de mentira, marro-nes o duros de afrontar, y siempre

aguantas firme e inmóvil. Aunque no tengas sentimientos sé que me quieres y sé que eres un buen amigo. Con todos mis dolores de barriga o diarreas, estás ahí. Gracias.

Pd- Te quiero.

Premio a la mejor presenta-ción:

Carta de Malena Puertas, 2ºC


La carta de María Ruiz (4ºA), premio a la originalidad, tenía la forma de una ecuación matemática

Ana Alcocer (4ºB) logró el premio a la mejor presentación. En la imagen

se ve la carta por fuera.


TODO LO QUE PODRÍAMOS HABER SIDO TÚ Y YO SI NO FUÉRAMOS TÚ Y YO

Albert Espinosa

Editorial Debolsillo

204 Páginas

SINOPSIS: Marcos, un policía con el don de saber qué es lo que pien-san los demás, se enamora de re-pente de una chica que espera en la puerta de un teatro. Sin embargo, lo reclaman de la comisaría porque han encontrado un extraterrestre y lo necesitan para leerle la mente. Este extraterrestre le hará ver la verdad sobre aspectos del universo que hasta ese momento desconocía.

RESEÑA: A pesar de la originali-dad inicial pienso que ha sido un libro sobrevalorado, pero, sin em-bargo, me ha sorprendido porque al principio pensaba que iba a tratar del típico amor que sale en la ma-yoría de libros best-seller, con vueltas y vueltas a un amor platónico y con final feliz; y no, resulta ser un amor diferente. Además, es impresionan-te como idealiza el personaje princi-

pal a su madre, mostrándola sin ningún defecto, como la mejor chi-ca que ha conocido. Me ha hecho gracia porque parece un niño pe-queño que piensa que su madre es una superheroína. Otro punto posi-tivo del libro es que trata sin ningún tabú el tema del sexo, no es que relate escenas de contenido sexual, sino que se nombra y se habla de él sin pudor.

Crítiques literàries


Por el otro lado, cabe decir que es un libro bastante reflexivo, quizás demasiado. Más de la mitad de la narración está llena de citas o re-flexiones, hecho que hace que lle-gue a ser un poco aburrido. El au-tor nos cuenta también sucesos de su pasado, que no tienen ninguna relación ni relevancia en la historia y da la sensación que solo está co-mo relleno, como si un libro para ser bueno tuviera que ser largo.

Finalmente pienso que debería haber explicado con muchos más detalles el hecho de que haya en el universo seis tipos de planetas por-que debo decir que en el momento que lo contaba me perdí, creo que no lo explicaba de una forma con-creta.

Reseña de Marta Palmero, 4ºA

(Recordad que con los libros voluntarios podéis subir nota en Castellano, pregunta a tu profesor).

Crítiques de televisió

Mucho hemos hablado ya de The Walking Dead en IEStudiants. Fue el estreno de moda cuando co-menzó la andadura de la revista y ha seguido una distribución paralela a lo largo de estos dos últimos años. Además, es el tema de la re-vista más visitado, hasta el punto de que el artículo escrito el año pasado por Edgardo Picó y Santi Ribes es

el más leído del blog con más de 1500 visitas. The Walking Dead se trata, como ya sabréis, de una serie norteamericana pro-ducida por AMC y basada en el cómic homónimo. En España la podemos seguir en Lasexta y en la actualidad está emi-tiendo la tercera temporada que comenta-mos aquí. Tras un comienzo fulgurante, el final de la primera temporada decep-

The Walking Dead, las claves de la tercera temporada


cionó un poco, tendencia que se mantuvo en una segunda temporada bastante aburrida e incluso ñoña (sobre todo si tenemos en cuenta que se trata de una serie de zombis en un mundo apocalípti-co). Sin embargo, el final de la segunda temporada dejó un punto de esperanza para los seguidores de la serie: un final sorprendente y mucha más acción (con excesos visuales de casquería atutiplén) parecían prometer un cambio de rumbo en la serie y, lo cierto, es que se está confirmando con unos últimos capítulos trepidantes. En este artículo vamos a comentar las claves de esta tercera tem-porada. Todo comienza con la dispersión del grupo. Los protagonistas, en-cabezados por el sheriff Rick Gri-mes, llegan a una prisión y logran establecerse en ella tras limpiar de caminantes las celdas. Por otro lado, la chica rubia, Andrea, se encuentra con un nuevo personaje, una joven negra con una espada samurai que viaja acompa-ñada de dos zombis sin mandíbula. Juntas, encontrarán un poblado que mantiene una pequeña civilización diri-gida por un siniestro nuevo personaje: el gobernador. La serie se ha reencontrado

con el público gracias al acierto a la hora de rescatar personajes y a la hora de liquidar los más pesados y engorrosos (que no vamos a comentar aquí para no hacer de spoiler), pero podemos decir que en el enfrentamiento actual entre los habitantes de Woodbury y de la prisión, hay una línea argumental más que inte-resante. Tan solo una pega en la elabo-ración de la historia: en la segunda par-te de la temporada descubrimos... ¡que están al lado del pueblo en el que co-menzó la serie! Un poco extraño porque a estas alturas todos pensábamos que se habían recorrido medio país. Todo para justificar la reaparición de algunos per-sonajes que se habían dejado en el tinte-ro al comienzo de la serie... En fin. Estos son los personajes clave para entender el buen funciona-


miento de la última temporada (no vamos a comentar aquellos que, afortunadamente, se han ido cargando en los últimos capítu-los): Michonne: Sin duda, la incorpo-ración más interesante. Un perso-naje misterioso y sorprendente

que reúne todos los requisitos para enganchar al espectador. Se trata de una guerrera sin escrúpu-los que hasta el momento había sobrevivido sola gracias a dos cadáveres que lleva siempre a ras-tras. No se casa con nadie y no tiene piedad para atravesar con su katana a quién se le ponga por delante.

Merle Dixon: El hermano de Daryl. Un personaje despreciable con todos los defectos que podáis imaginar: racista y egoísta como él solo. Se tuvo que cortar la mano para escapar de la azotea de Atlanta en la primera temporada y ahora se reencuentra con su her-mano, que hasta ahora había mantenido gran parte del interés de la serie.

El Gobernador: Por un lado es un líder eficaz para Woodbury, pero por otro esconde tal cúmulo de secretos que con este persona-je puede pasar cualquier cosa. Gran acierto de los guionistas incluirlo, más que nada, porque se

Michonne en el cómic

Merle en la serie


hacía necesario un personaje an-tagonista más efectivo que los que habían ido apareciendo hasta el momento.

Hershel: El médico de la serie (en realidad, veterinario) es el nuevo anciano de la trama, que ha venido bien para sustituir al pesa-do de Dale (el de la caravana) que ya aburría con tanta moralina.

Hershel tiene un incidente en esta temporada que le obligará a anda con muletas (y a evolucionar en su forma de ser). Carl Grimes: El hijo del sheriff es un personaje difícil de enten-der en Europa. Una especia de niño vaquero con un mágnum que liquida sin piedad a tiro lim-pio a todo el que se le pone por delante. Será interesante ver hasta dónde van a llegar con este chico los guionistas norteamericanos; de momento, resulta repelente a más no poder. Aunque quizás no tanto como su padre, personaje que, como dicen en un momento de la serie, deberían hacerlo des-cansar un rato, porque está per-diendo ligerazgo, interés y gracia;

y eso, para un pro-tagonista, es lo peor que puede suceder.

Hershel en el cómic, delante de su famoso granero de la segunda temporada

El gobernador en la serie.


Relatos

ASTUCIA POR SUPERVIVENCIA Vagaba por las calles de Godelle-ta, mi pueblo natal, cuando ob-servé que una anciana salía del supermercado de la esquina con varias bolsas llenas. Pensé que si la ayudaba podría obtener algo de dinero a cambio o incluso algo de comida cuando no estuviera mi-rando. Y así lo hice: cogí dos de ellas y la acompañé hasta su do-micilio, pero no sin antes haber pasado por la panadería y por el quiosco y haber esperado mien-tras charlaba con sus amigas que

se iba encontrando sobre los coti-lleos del pueblo. Pasamos por varias calles más hasta llegar a nuestro destino. Yo estaba ansio-so por obtener mi recompensa, ya que hacía tres días que no proba-ba bocado, pero no me dio más que las gracias y un triste euro que le había sobrado. Decepcionado, me dirigí al bar Nido, donde había montones de hombres ebrios dando voces y jugando al póquer. Me acerqué a la barra, donde no había más que vasos medio vacíos y platos pe-queños con frutos secos, a punto

de ser servidos. Bebí cuanto quedaba rápida-m e n t e -mayoritariamente cerve-za- y me apresuré a va-ciar el contenido de los platos sobre mi desgas-tado suéter, que había doblado para que cupie-ra mayor cantidad.

Igual que hicimos en el último número, añadimos un par de relatos en clase que son destacables por su calidad literaria.


Salí disparado del pequeño esta-blecimiento y fui al parque a de-gustar mi botín. A esas horas de la tarde, estaba lleno de niños ju-gando con la supervisión de sus madres. Me senté en un banco y los observé. Estaba pensando en la suerte que tenían cuando un balón de fútbol me dio de lleno en la cara. Cuando conseguí recu-perarme del sobresalto, vi que un niño de unos ocho años se acer-caba a disculparse. Me aproveché de la situación: le di mi perdón a cambio de su merienda. Decidí volver al bar, ya que aún conservaba el euro que me había dado la anciana y pensé que podr-ía utilizarlo para hacer trampa al póquer con aquellos adinerados borrachos. Fue una noche realmente intere-sante: gané nada menos que cien euros engañándolos y conseguí pasarla en la posada que había en la plaza España. Estaba orgulloso de mí mismo, pues había logrado sobrevivir un día más a pesar de mi pobreza.

Escrito por Nuria Corral, de 3ºB

EL PORTAL Estaba asomada por mi pequeña ventana situada en la parte sur de mi habitación (creo que eran las once de la noche) cuando, justo en la rotonda del pueblo, donde hay un pequeño arco, vi una luz potente salir de entre dos árboles y, bueno, la verdad es que tenía curiosidad por saber lo que se avecinaba. No podía apartar la vista ni un segundo de aquel ex-traño fenómeno. De repente apa-reció una niña de mi clase y se situó enfrente de aquella extraña luz y... la absorbió. Me quedé con una sensación en el cuerpo que nunca había sentido. Me volví y me acosté en la cama, intenté

Arco de la entrada a Turís

dormir, pero estaba demasiado sorprendida. No se lo quería contar a ndaie por si me trataban de loca, así que al día siguiente em-pecé a investigar. Averigüé lo suficiente como para atreverme a entrar por ese portal mágico que, según mi información, está situado en muchos más países y por el que solo pueden entrar héroes. Yo no soy un héroe, pero por pro-bar que no quede. Justo por la noche a la misma hora, acudí allí y me escondí detrás de un arbusto hasta que apareció la misma niña. Justo en el momento que iba a entrar me colé con ella. Ese sitio era increíble, me-jor dicho, alucinante. Estaban Superman, Batman y muchos más. Yo fui por allí pase-ando hasta que el jefe me pilló y me dijo: “¿Eres nueva?” y yo le dije que sí. Se lo creyó, pasé desapercibida y ahora entro allí todos los días para ser un rato superhéroe.

Escrito por Gloria Giménez, de 1º B

CERTAMEN LITERARIO

No olvidéis que, a la vuelta de vacaciones se anunciarán los ganadores de los premios del I Certamen Literario “IES de Torís”. La participación ha sido más que aceptable y han sido numerosos los relatos escritos por alumnos de nuestro centro; aunque es cier-to que han llegado de toda la Comunidad Valenciana. Los premios se entregarán el día del libro (el próximo 23 de abril).

IEStudiants Abril 2013

Documents

Transcript of IEStudiants Abril 2013